Allà, a la sínia i set poemes més

22 Maig, 2022 06:51
Publicat per jjroca, Poemes

Allà, a la sínia


Empeny com pot

i la sínia remuga,

hi ha una lletuga

parlant de tot.

La primavera

ha vingut airosa,

no és bona cosa

si el vent trafega.

Allà, a la sínia,

hi ha una figuera

amb un caire trist.

Avui, l’he vist

i haig la pena

qui em duu boirina.


Donar tombs


A la casa, en l’ampit,

hi ha una oreneta,

va i torna satisfeta

enfeinada en refer el niu.

Els núvols prenen alçada

i les mosques s’endevinen,

les orenetes opinen

que hauran una bona estada.

A l’església, el rellotge

no es cansa de donar tombs

i va recomptant les hores.

Les voldria més bé toves

per haver manta ocasions

de poder eixir de pobre.


És aquesta nostra via


L’aventura de la vida

és difícil d’emportar,

entre pensa i fatiga,

entre pressa i sojornar.

L’avançar anant enrere

és comanda del senyor,

poca paga, menys enyor,

poca gana, massa pebre.

La matinada feixuga

em vol portar a la feina

per deixar-me un altre dia.

És aquesta nostra via

per a seguir portant l’eina

d’una mancança absoluta.


El núvol plorava


El núvol plorava

cansat i feixuc,

la mare el deixava

anar serra amunt.

El núvol passava

ple i delerós,

pensament rabiós,

ningú l’esperava.

En arribar al cim

s’atura un moment

per veure la plana.

Ara, ve quan passa,

quan veu adient

esdevindre prim.


He de tornar al camp


He de tornar al camp

per si la rosella,

de galta vermella,

ha de guardar el gra.

Parlarà amb els déus

per si la desfeta

es pot tornar lleu,

sense massa fressa.

He de tornar al camp

per parlar amb el lliri

de la primavera.

Esperant l’abella,

aplega un seguici

de nou estadant.


Cau la pluja


Cau la pluja i surt el sol

com se’n riu la gran pomera,

la vida és una promesa

qui s’amaga quan no vol.

Són les herbes del corriol

prou altes i tafaneres,

cap ni una, haurà presses,

totes viuen sense enrenou.

Cau la pluja i el caragol

ensenya, de nou, la banya

en eixir a passejar.

Ha més gana per donar,

però espera qui l’enganya

i s’amaga tant com pot.


Descansar i fer el galvana


Mentiria si digués

que, somiant, treballo més.

Em va venir de petit:

descansar i fer el galvana,

feinejar poc que m’agrada,

ho ajornaré fins a la nit.

A la plaça on ara visc,

haig un banc, pintat, de fusta,

allí, sento com la busca

va voltant fent un xerric.

Pel matí, sento els pagesos

acostant-se i renegant,

de segur que, guanyant tant,

per la joia estan malmesos.


Va guanyar una juguesca


A la casa d’en Vicent,

en ser tres, són massa gent.

Mig captaire i fredolic,

lladregot i mort de gana,

mai, ha lluitat amb espasa

ni fa comptes a la nit.

Va guanyar una juguesca,

un capvespre, en festa grassa,

va menjar, com de passada,

dotze plats de carn prou tendra.

En Vicent és bon company

per a perdre la bugada,

guanya poc i tot s’ho gasta

en eixir del gran parany.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXIX)

17 Maig, 2022 12:10
Publicat per jjroca, Epitafis

Estic neguitós i no sé com sortir-me’n.

Si no porteu un perruquer, no puc eixir.

Darrerament, no tinc bones notícies.

No em fan por ni els enemics.

M’han proposat ressuscitar, no n’estic decidit.

Prompte necessitaré una capsa per a posar els ossos.

Estic meditant, no sé si podré dinar.

He anat a cercar herbes remeieres.

Per a eixir de dia, he de demanar permís?

De vegades, em sento sol.

Segurament, ja sóc sord!

A partir d’avui, els faré esperar.

No hi sóc, he demanat festa.

Fa o no fa, penso com ahir.

Estic content: Ara, no em mossego la llengua.

He passat de la depressió al transfuguisme.

No contesto per no molestar.

Si em desperto d’hora, hauré premi?

Ni recordo on era ahir.

Ja ho sé que no m’escolta ningú.

Porto dies cercant una solució.

Necessito un nouvingut per a fer parella de jocs.

Estic preparat per a passar desapercebut.

Si no trobo un altre camí, aniré a Roma.

Sóc un mort sense fronteres.

Cerco nínxol sense hipoteca.

Em va matar el riure.

De moment, he renunciat al vi.

Què apostes que he sortit?

Conta’m què m’he perdut?

Sóc aquí perquè no he pogut triar.

Ni sé on paren les celles.

Ni sé què em passa pel cap.

No ha vingut ningú, ja saben que sóc pobre.

Només em queda la dent d’or.

Anem al metge, em noto com a fred.

Quan sigui mort, qui anirà a la feina?

Ara mateix, ni sé perquè sóc aquí!

Darrerament, no vaig d’excursió.

Algú s’ha descuidat de posar-me un plat.

Prepareu-vos per a passar gana.

No eixiré per si no em reconeixen.

Ni sabia que tenia tants ossos.

Després de veure-la així, ja no l’estimo.

No puc sortir, he agafat fred.

He fet sort, no em cal anar al cementiri.

Gairebé ja sóc prescindible.

Descanso amb pau, però menys.

Als capvespres, no ens deixen cantar.

He vingut perquè m’han fet fora de casa.

Sóc aquí per recomanació.

He apostat, amb el veí, que eixiré el primer.

A partir de la propera setmana, només eixiré en dijous.

He descobert una fugida d’àtoms.

Cerco nínxol amb calefacció.

La senyora tenia raó: Sóc un home fred!

Encara no m’he decidit a tenir ofici.

Aprofitaré per enllestir, el veí dorm.

He hagut un malson, m’havia mort.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXVIII)

17 Maig, 2022 12:07
Publicat per jjroca, Epitafis

 

Us faig saber que, avui, tinc gana.

No he trobat un peu per a llevar-me.

No sé ben bé com m’han portat.

A la butxaca, tinc l’imprès de l’assegurança.

Cada dia, xerrotejo menys.

He menystingut dos treballs de fantasma.

Si arribeu tard, pagareu penyora.

Vaig morir fa poc i ja faig nosa.

Si pago bé, eixiré aviat?

Segueixo una dieta exigent.

Aviat, us donaré les noves.

Ja no estic dels nervis.

Llegeixo, però sense il·lusió.

Estic quasi convençut que els ases no volen.

En guanyar una mica de pes, sortiré.

En un rampell, me n’aniré.

No em digueu com he vingut.

M’he quedat per l’esbarjo.

He escrit la carta als Reis.

He desat el sac de les mentides.

Apropa’t més que no et puc veure!

Afanya’t, és dia de paga!

Ni quasi recordo el Pare Nostre.

Benvinguts al «resort»!

Aquesta setmana no penso bellugar-me.

Estic pendent de la loteria de cecs.

No puc eixir, he de guardar quarantena.

El veí està trist, acaba d’arribar la senyora.

Cerco nínxol amb dues finestres.

He decidit canviar-me la roba.

No he aconseguit cap núvia grassa.

Estic tancant la porta de l’esperança.

M’he apuntat a un curset de recuperació.

Doneu records a la senyora.

Estic pregant per a no tornar.

Ha de ser festa, he sentit un sorollet.

El veí és un neguit, treballava de traginer.

No us comento com tinc les ungles.

Si heu de morir, procureu matinar.

Fins ara, tot va bé.

He començat l’any amb ben poques ganes.

Des que sóc aquí, no ho veig clar.

Vull tornar sense cap motiu.

No haig hores baixes, totes mesuren igual.

El darrer son sol ser prou llarg.

He decidit no eixir per la pandèmia.

No sé com ho veus, però estic prou content.

Estic esperant, ha promès que vindrà avui.

Dues hores més i surto a berenar.

Avui, m’han venut una rentadora.

El veí es queixa sovint.

Cada matí, estic més content.

Ja porto una setmana sense rebre crits.

No sabia que hi havia dejunis llargs.

De vegades, ni haig hores de pensar.

Necessito una mica més de paciència.

Prou sovint també penso amb vosaltres.

El soterrador em va dir que no plori.

He comprat un cadenat per a tancar el nínxol.



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXI)

17 Maig, 2022 12:05
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procureu ensenyar sense que se n’adonin.

Estan aprenent tant que ja no deu quedar saviesa.

Tenen ganes d’aprendre, esperaré que tinguin fam.

Segueixen amb la tradició de no creure’m.

Demà, començaré a fer el paper de llop.

Els he fet memoritzar la ema i la a.

Tenen llibre i cadira, els falten les ales.

Si entra el sol, qui li farà lloc?

Estem descartant llibres de més de tres pàgines.

Passem de l’aprovat general al suspens.

Haig una capsa de deures, quasi tots són meus.

He vist els alumnes nous, necessitaré una altra cuirassa.

He parlat amb la mare, ja m’he fet a la idea.

Quasi els tinc a punt per a pensar.

Si explico més de deu minuts, he de pagar penyora.

Si la cova és molt alta es pot escriure amb be.

No m’escolten, però tampoc em distreuen.

Entre reforma i reforma, menjo entrepans.

He perdut alumnes, ja saben més que jo.

Tenen faltes d’ortografia, però no «hinporta».

Proveu que pensin, descarteu els qui s’adormen.

Va ser: Obrir el llibre i començar a tossir.

Els he perdut entre dos dubtes i un comentari.

He donat les notes, gairebé de franc.

Van aprenent, ocupen menys espai.

Sense filosofia, són més fàcils de governar.

Llegeixen bé, però no saben canviar de ratlla.

Han de contestar deu preguntes, dinarem tard!

No vull ni pensar el què faran de grans.

Entrar a classe és un: «Déjà vu»

Procureu que avancin sense tremolar.

No entenen que, no aprendre, fa suar.

Es fa saber que aprendre no provoca mal de cap.

He aconseguit set respostes de dues preguntes.

Quan agafo el llapis, assoleixen la derrota.

Passeu de llegir, és un vici dolent.

Van aprenent, però desen poc.

Sempre fa falta una bona porta.

El fill no aprèn, provaré amb el seu pare.

Llegir més d’una hora, pot implicar vici.

De moment, els he ordenat pel cognom.

Dos contesten i un respon.

Volen canviar la lògica per crispetes.

Si estudien més, aprendran del no res.

Aprenen i, a sobre, volen saber.

De moment, ja destrien les vocals.

Ni se’ls acut, posar-se a pensar.

No poseu punts ni comes, s’entrebanquen.

Si estudien lògica, on faran cap?

Portem una hora de classe, la porta ja tremola.

Ben sovint, deixo que m’ensarronin.

He deixat que obliden on sóc.

No sé si aprendran, però m’he quedat sense veu.

He reduït el desig a un sospir.

Mai sé si escriu o descriu.

Saben tant que ni els dono goma d’esborrar.

Suposo que tinc algun aprenent de bruixot.

Viatgen entre l’aprenentatge i l’oblit.

No entenc perquè sumen, és millor multiplicar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXX)

17 Maig, 2022 12:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Compraria saviesa, però no té preu.

De moment, coneixen les oracions passives.

Mai, consideraré una resposta, negativa.

Si es cansen, ja seuran.

Cap problema difícil ha de durar més d’un curs.

Haig poques idees i l’armari és gran.

Aprenent a pensar, m’he perdut.

No dubto d’ells, sempre, em fan quedar malament.

He portat el neguit amb una pluja d’idees.

Els dilluns faig preguntes sense resposta.

Fem prou càlcul per emmalaltir el ronyó.

Responen mal, però els ho perdono.

Provaré d’ensenyar sense perdre els papers.

Aprenen música, ja saben que, en el tambor, no es bufa.

Imposarem la setmana de vuit dies.

Les sopes d’all són el tercer nivell de concreció.

Estudien molt, però obliden d’hora.

Estic preocupat, estan aprenent massa.

Si el curs comença al setembre, ha de ser per les pluges.

Saben llegir, però no sé si poden.

De segur, que tres seran polítics.

Estan escrivint, ja tremolo.

Entre concepte i concepte, cal posar mantega.

Ja saben respondre sense preguntar.

Si m’enfado més, quant cobraré?

Un dia d’aquests, perdran el son.

L’anglès el dominen, no sé si l’entenen.

No em queixaré més per si m’ofego.

Han escrit una paraula de set lletres, demà faran festa.

Sumen sense emportar, van de rics.

Costa molt de passar del monòleg al diàleg.

Els posaré idees al cap, espero que les endrecin.

Com la lliçó era pesada, necessita vint finestres més.

Només formulo problemes de múltiples solucions.

Saben tant que llegeixen la memòria.

Els he donat tres conceptes i m’ha fet un estel.

Els fa il·lusió veure com em perdo.

Els he fet un curset d’aprendre a perdre.

No sé si pensen, però esbrinen.

Si tots han de passar el curs, faré ponts nous.

Ni me’n sé avenir del molt que saben i del poc que entenen.

He demanat un mestre sense objectius terminals.

No puc aprendre, m’han canviat tres conceptes de lloc.

Estic content, he fet dues preguntes i me n’han contestat cinc.

D’entendre a aprendre, hi ha tot un món.

Em puc perdre, però ells saben on vaig.

He formulat un problema difícil, però l’he perdut.

Estic content, ja saben contar mentides.

Ha de tenir memòria, no n’ha contestat cap.

Abans de cada pregunta, posaré publicitat.

N’han encertat dues, traieu el cava.

Proveu d’aprendre sense coneixement.

Llibres oberts amb desitjos tancats

Un deu per cent, ja saben callar.

Tot i convidant-los, no pensen massa.

He fet cas a les mares, m’he esmolat les ungles.

El curs anava bé, les aigües una mica fosques.

Porta dos cursos llegint, ja deu ser lluny.

Quasi ja sé quan escolten o senten.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXX)

17 Maig, 2022 12:01
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Sóc al cel, però no sé com explicar-ho.

He fet dos miracles en un mes, estic esgotat.

Déu no acostuma a dir els anys.

Satanàs provarà de triar els pecadors.

He estat de sort, no ha vingut cap profeta.

Si vaig al cel, quant cobraré?

Voldria fer un miracle, però no se m’acut res.

Si vaig a l’infern, quins rebuts m’estalviaré?

Ja he de ser prop de l’infern, hi ha molts traginers de llenya.

He d’aprendre a maleir millor, vull ser dimoni.

De segur que Déu m’entén millor que jo.

Voldria caure amb gràcia, però sense massa enrenou.

Estic disgustat, el dimoni no em vol ni veure.

Avui, puc triar tres pecats de gola.

Jesús es nega a multiplicar bitllets.

Els divendres de quaresma, m’agrada dinar a l’infern.

Pujant cap al cel, he trobat poc trànsit.

Un de cada tres dissabtes, vaig a l’infern.

Si vaig al cel, on deso les banyes?

He comprat un miracle, pagaré a terminis.

M’agrada el cel, però em costa deixar el terra.

Mai sé si peco per obligació o per vici.

Jesús va deixar la terra sense anar al notari.

He parlat amb Satanàs, es queixa de tot.

Entre pecat i pecat, faig descans.

Cerco religió amb menys dubtes.

Judes li ha aconsellat a Jesús que torni.

Si Déu és la llum, ha de ser d’ENDESA.

Estic decebut, algú m’ha pres el sant.

M’he encomanat a tres déus per si de cas.

És possible que el Creador s’hagi tornat sorneguer.

Sant Pere dubta que n’encerti cap.

He anat a comprar una altra capsa de miracles.

No necessito un altre déu, aquest ja mana prou.

Déu regala saviesa, tot i sabent que no és un bon negoci.

Si aplego a déu, on deixaré el cos?

Aprofiteu, demà és el dia sense dimonis.

Li he demanat a Déu un substitut.

Si sóc fill de Déu, per què he de pagar?

He venut l’ànima, no crec que cobri.

Podria triar un altre déu, però aquest ja el conec.

M’han perdonat un pecat, me’n queden sis.

He canviat, un dels déus, per Superman.

Els dimonis volen canviar la forca per espases làser.

Els caps de setmana, els pecats no ofenen tant.

Satanàs només vol energies antiecològiques.

Déu té massa fills per a donar-los estudis.

Pecaré quan la penitencia vagi a la baixa.

Si m’ha d’empaitar un dimoni, en vull un de coix.

Ja sóc a la glòria, ara què toca?

Si haig dos déus, seré més ric?

He llogat un dimoni per a què m’alliçoni.

La Verge no hi és, demà tocava processó.

Judes canvia el paper de dolent pel de lletraferit.

A l’infern, fan teatre; els pobres anem al segon pis.

Va ser: pujar a la creu i deixar de ser fuster.

Un cop hagi fet saca, aniré a confessar.

Vull un pot de fe i tres d’esperança.

No vull anar al cel, haig por de refredar-me.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXIX)

17 Maig, 2022 12:00
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Porto un mes sense pecar, hauré caigut del llistat?

Si pujo al cel, quan podré baixar?

Haig un dimoni jove, no em deixa ni respirar.

Demano per un sant, però s’amaga.

Dimoni a l’atur, espera els turistes.

Pecador, sense experiència, necessita un dimoni tranquil.

Amb vint pecats mortals, puc ser sant?

He trobat dos miracles, rebaixats, als encants.

Judes vol canviar la corda per verí.

He vist a Déu, a saber què demanarà?

Tres àngels moderns han demanat propulsors.

Si vaig al cel, què he de posar al sarró?

Peco poc, però malament.

Ja aplego a l’infern, sento la música.

M’han posat a la fila dels pobres, faré nit abans d’arribar.

No vull anar al cel, mai conviden.

Pecaria més, però no guanyo prou.

He vist a Satanàs trist, no me’n sé avenir.

Dos miracles més i hauré diploma.

Si perdo la fe, què hi puc posar?

Judes treballarà en una sucursal de banca.

Déu fa temps que no ve, no es deu trobar bé.

Han espaiat les misses al cel, no troben capellans.

Jesús ha decidit deixar el ruc a les portes de Jerusalem.

Un calvari és un cap de setmana amb tres fills.

He fet un curset de profeta a llargs terminis.

Si ets ric i vas al cel, no et cal fer cua.

Jesús és Fill de Déu, però no sé on viu son Pare.

Amb la paga que tinc, necessito multiplicar els peixos.

He venut dos pecats a un pobre innocent.

Sóc tan feliç que ni vull anar al cel.

Si vull ser sant, a qui he d’enganyar?

Sant Pere es nega a fer ploure els dissabtes.

Si em faig monjo, a qui no hauré de creure?

Camí de l’infern vaig trobar-me els salvadors.

Necessitava deixeble valent per al paper de Judes.

Jesús ensenyava bé, però no tenia horaris.

A la porta del cel, sempre hi ha els filòsofs.

Sant Pere fa un curset per a caminar al damunt de l’aigua.

Déu està decebut, volia tenir nets.

Satanàs no entén com van els missatges de veu.

He canviat de dimoni, l’altre plorava.

Cada dos temptacions, fan anuncis de nous pecats.

Parlant del foc i les flames, passem la vetllada.

Volia ser dimoni, però em van trair.

De moment, faig monòlegs amb Déu.

He fet pecats grossos, no sé on desar-los.

Vaig errar de fila i he fet cap al cel.

Vaig veure a Satanàs vestit de llangardaix.

Si sóc sant, quins descomptes hauré?

Necessitem un carnaval d’un mes de durada.

No parlo amb Déu, l’he castigat.

He demanat un nou horari de temptacions.

Mai encerto quin déu m’estima.

No puc anar a l’infern, he d’aprendre a pecar.

Aniria al cel, però no hi ha engrescadors.

No conec cap religió que em vulgui dur a l’infern.

Prenc fe, però s’esmicola sovint.

He de fer de dimoni un altre cap de setmana.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CIV)

17 Maig, 2022 11:58
Publicat per jjroca, Pensaments festius

M’agrada ser pobre, no necessito planxa.

A partir de quin plat es considera dejuni.

De moment, aprenc a descansar.

No he conegut cap savi amb bona salut.

Cerco núvia sense experiència en pensar.

Estic pendent de trobar-me prompte.

Aniré escrivint, però sense presses.

He de suportar un cervell prou indisciplinat.

Estic preocupat, ja fa cinc minuts que no erro.

M’he posat a festejar, de moment, no mano.

Necessito dormir, on venen son?

Amb una paga flexible, fins on podré arribar.

Si em poso a festejar, em descomptaran la sogra?

Va ser: Fer-me ric i maco!

Haig somnis de pobre, són de franc.

Amb una mossa, ja vas aterrant.

Era tan ric que necessitava un altre cos.

Li he demanat, a l’aire, que em deixi respirar.

Cansat de no fer res, he descansat una bona estona.

He d’anar de festa, però li comentaré al cor.

Cerco consell, on puc desar el cap?

He anat a comprar, però no m’han tornat els diners.

Anava pensant i fent, no arribava enlloc.

Us puc deixar un parell de monstres per al cap de setmana.

Per a més de tres dubtes, recomano un cabàs.

Plou menys perquè els núvols no cobren.

M’agrada el color blanc, és un tastaolletes.

No he aconseguit emportar-me l’arc de sant Martí.

Feia de llop fins que vaig perdre tres dents.

Vull canviar: tres nits per un vespre.

Quan sigui ric, aprendré a somiar.

He pogut comprar un bitllet d’avió caducat.

Si penso més, dinaré aviat?

Un dia d’aquests serà demà.

M’he llevat d’hora per si no puc feinejar.

He de ser pobre, no he trobat qui em lloï.

Vull posar les hores dolentes més espaiades.

Trobo que he d’aprendre a no saber.

Amb els rics, només prenc el cafè.

Avanço, a poc a poc, cap al no res.

És un repte dur: Anar de pensa i tornar de buit.

Quan el fill demana, el pare raona.

El camí per a arribar a l’encert sol ser prou llarg.

Si no haig garrofes, necessito un ruc?

Si respireu, que no se ho sàpiga l’amo.

Li faria el favor, però quedaríem malament.

He demanat la pluja perquè m’agrada el vi.

Estalvieu els problemes, necessito solucions.

El vent ha d’esperar fins que desplegui la vela.

Algun dia, m’hauré de comprar unes sabates.

Un dia sense pensar, crea addicció.

M’agrada ser a la lluna, però amb els peus a terra.

He posat més rodes a la bicicleta per si surto de festa.

No poseu més aigua al vi, resulta més car.

Avanço com mariner sense port.

Quan bec, demano que el terra sigui a prop.

Vaig tenir núvia, però no volia manar.

Estic discutint, amb el sol, de la llargària de la nit.

Mai aconseguireu tresors llunyans.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CIII)

17 Maig, 2022 11:56
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Només vaig a la festa si em surt bé de preu.

Procureu que arribi el menjar abans de la gana.

Si, ahir, vaig perdre la paciència, quan la trobaré?

Ésser pobre i no saber, necessita poc diner.

He entrat al dubte per la porta del darrere.

Reconec que cada dia volo menys.

Si és per diners, no patiu, no en tinc.

He deixat dos dies per al mes proper.

Si em deixo guanyar, recuperaré les sabates?

Tenia ofici, però el perdé en una aposta.

Haig més dies grisos que negres.

Estic fent un seminari d’oblit ràpid.

He anat a la lluna sense deixar de somiar.

Haig un dubte, però no sé si va o ve.

En saber de lletra, ja poden signar.

No guanyo tant, però dec prou.

Diu que m’estima i vol que treballi.

Guardeu una mica de fred per si l’estiu s’avança.

He fet una bona inversió: He canviat un bitllet de cinquanta per dos de vint.

Vull anar de viatge, li comentaré al sol.

Ho sento, però no tinc bitllets repetits.

M’agrada escriure si em puc amagar.

Potser seria lladre, però no sé triar.

La senyora era pobra, però també manava.

Va ser una festa fluixeta, la meitat ni anaven beguts.

He vingut a la terra perquè es viatja de franc.

He comprat una nevera gran i he desfet la cuina.

El no fer res m’ocupa molt temps.

Cinc hores sense mentir, he d’estar malalt.

He comprat una corbata i un manual d’instruccions.

Si plou així, me s’acabarà el vi.

Estava a punt de fer-me valent quan aplegà la por.

Guanyo tant que necessito respirar.

El metge em vol cansar, farem poc negoci.

Quan ja no sàpiga per on, em posaré d’amo.

He passat mig dia esperant que es faci nit.

M’han posat el vent abans que la vela.

Només feinejo quan dormo.

Si aplego a rei, quines malalties hauré?

Aprenc dels meus errors perquè és més barat.

Haig enemics, però no corren massa.

Per a fer-me ric, necessito diners?

Parlo poc per a no saber qui mana.

Estic aprenent a no dir res.

Haig un cos tancat que no vol eixir.

He bescanviat aigua bona per vi dolent.

No sé si volaré, però he perdut pes.

Procureu enfadar-vos els dies feiners.

He anat al festeig, porto les excuses amanides.

He vist un foraster, ha de ser dimecres.

Al tercer dia de festa, em vaig posar a feinejar.

Treballaria de pobre, però es guanya poc.

Una vegada vaig festejar, encara me’n recordo.

Mai aconsegueixo que la sort arribi al poble.

Quan el sol entri a casa, el convidaré a sopar.

No aconsegueixo definir el dia amb la nit.

Si sóc més gran, quan aconseguiré ser més jove.

Si somio més, m’ho cobraran?

Avui, he hagut de suportar un perdonavides.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CII)

14 Maig, 2022 07:40
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Mai les hores del cafè han llaurat cap camp.

Un cerca l'amor amb l'esperança de no trobar-lo de sobte.

La vanitat és el fruit d'un treball insatisfet.

Un sempre espera trobar al mirall els dies millors.

Sortiria del silenci, però em sento desprotegit.

L'infern de l'home és no trobar un lloc on sentir-se satisfet.

La millor de les festes és la que no necessita coets.

He somiat que era pobre, tinc molt poca imaginació.

És millor que tingueu gana, el cos us comprendrà.

He estat massa temps desfent castells que igualment haurien caigut.

És un home massa savi per recordar on viu.

Sóc massa desconfiat, no us deixaré cap dels meus dies.

He tingut molta sort, no n'he trobat més a la cantonada.

Les tardes haurien de prendre més hores del matí.

No patiu, els dimoni us donarà prou temps per a que us condemnéssiu.

No puc témer a Déu, corre massa per poder-me escapolir.

He provat més religions, però totes em porten al cel.

No tinc ganes de morir, ho hauré de fer sense ganes.

M'agrada tant treballar que m'ho privo constantment.

L'amo em dóna més diners, jo li demano menys feina.

No sé on és Déu, però sé on no l'he trobat.

Fer-se vell és passar gana sense pressa.

Visc en un poble petit, només la feblesa es fa gran.

Res s'arrapa més fort al cos que la por.

Era fatxenda perquè ningú li havia regalat mai unes sabates de tacó alt.

Tinc el suficient per a continuar sent pobre.

El bon lladre us donarà corda per seguir treballant.

És un home ric, té cent pulsacions per minut.

Manaria a casa si sabés on es guarda la clau.

No convideu mai a entrar el fred a casa.

Estava pensant en fer-me jove, però no tinc capses on guardar els anys.

És un bon metge, accepta que ha de morir.

Plou al desert quan l'aiguader no pot vendre.

Déu escolta, però cal demanar-li hora.

El temps no hi era, però un àngel desenfeinat començà a comptar.

Dec ser pobre, mai tinc problemes per gastar-me els diners.

Per molt que lluitéssiu, la pols sempre guanya.

A la Parca, sempre li han fet por les escombres.

He provat de pintar una poma, però no parava de riure.

La vanitat és la menja dels qui estan tips.

Tinc un cervell massa complicat per a trobar una solució.

Déu, en acabar la creació, es va sentir molt sol.

Massa paraules no tenen perquè emportar-te enlloc.

Deia que s'avorria, havia deixat el regne del pensament.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs