Dos poemes d'ombra i deu pensaments educatius

30 Maig, 2012 07:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Al davall


A l'estiu,

quan tot és viu

i la lluna

baladreja,

poso a l'ombra

la pell meva,

com es queixa,

crema i plany.

Com ni sego

ni feinejo

perquè l'amo

ja no vol,

pels matins,

prou que mandrejo

al davall

d'aquell vell om.

Com li conto,

de passada,

històries

d'un regne estrany

on el rei

no té fortuna

ni negoci

ni parany.


Caragol


Caragol,

fa massa sol

i la seca

es manifesta,

no cal ser-hi

a la finestra,

és millor

sota una col.

Caragol,

com pots somiar

en uns prats

plens de verdura,

obeeix

a la natura,

dorm i dorm:

avui, demà.

Caragol,

estima l'ombra,

ella porta

gran somrís,

no demanis

massa pluja,

passejar

pot ser l'occit.

 

Pensaments educatius

 

La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.

Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.

Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.

El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.

Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.

Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.

Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!

Feu punta al llapis i encerteu la resposta.

Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.

Gairebé em sento com Moisés enmig del desert. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a mortals i deu epitafis

28 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mira, dona


Si moro,

he de tenir

un nínxol

de cara al mar,

els diumenges

vull sentir

les campanes

tot voltant.

Si moro,

he de sentir

dels enemics,

el plorar,

de les velles,

el glatir

i dels rics:

Com se n'ha anat!

Si moro,

vull ser a la festa,

tots els estris emplenar

i contar-li, a la mestressa:

Mira, dona,

t'he deixat!


Com la mort


Com la vida,

quan s'afina,

va perdent

la llibertat

i demana,

per si toca,

posar fi

i punt i a part.

No volguéssiu

el trobar-me

per caldera

escaldat,

amb vosaltres,

cap revolta,

vindria

a saber estar.

Com la mort,

tan poca-solta,

vol posar-me

en un tancat,

vull ser lliure,

altra volta,

no em priveu,

vull tenir part. 

 

Epitafis

 

Aquí, s'acaba la medecina.

Ara, diuen que sóc un home fred.

De segur, que estic a la xemeneia.

Us faig saber que tinc un mal despertar.

Ho sabia que acabaria sense feina.

No sé ben bé de què us conec.

He somiat que era viu.

Jesús ve un cap de setmana a l'any.

He fet un master de fantasma.

Igual em quedo sord.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El silenci

26 Maig, 2012 10:57
Publicat per jjroca, Aproximacions

  El silenci:


  1) És el més mut dels sorolls.

  2) Ve d'un país on no hi ha destorb.

  3) Aplega a casa quan som dormint.

  4) És un desequilibri suportable.

  5) Estima viure entre pedres.

  6) Aconsegueix ensinistrar la raó.

  7) És tot un vol sense batecs.

  8) No reconeix ni amics ni enemics.

  9) Té llargues converses amb mims.

10) Es mor sense comiat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de somni i deu pensaments divins

24 Maig, 2012 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El gran somni


El gran somni, del dimoni,

esdevé, deixeu-m'ho dir,

quan aplega meravella,

ran parpella, sense crit.

I, tot d'una, estossega

una vella en el cim.

El gran somni enamora,

a tothora, per les nits

i la jove esperona,

tota sola, gran somrís

per a veure, altra vegada,

muda i Parca, sense encís.

El gran somni arreplega

cors ardents muntanya avall,

el vell ruc vol ser cavall

com tragina, com s'esberla,

com tragina bé i mal,

com respira sense treva.

El gran somni espetega,

fa la festa lluny ciutat

i nosaltres, els tanoques,

cercant porta, hem deixat

perdre la força a les fosques.


La resta


No hi ha portes al carrer

ni, en el llit, dormen estrelles,

només queden les més belles,

les fades que mai tindré.

Al coixí, hauré posat,

entre amor, les mil ventures,

tot un prat sense pastures,

sense gojos ni ramat.

Amor de totes les hores,

porta, de pressa, el meu somni,

a la cambra, hi ha un dimoni

que calla quan som a soles.

Massa nit, enmig tempesta,

on esguardo complaent:

el remugar de la gent

quan demana ser a la gresca.

Massa plors per a mi sol,

massa llum per ser a la fosca,

he d'escriure el que toca,

he de plànyer perquè em dol.

No vull passes per anar

a trobar el preat cel,

allà, mira, tot és mel,

la resta, deixe-m'ho anar.

 

Pensaments divins

 

Déu proposa a Satanàs viatjar en classe turista.

Amb deu pecats, barra lliure.

Parlaria amb Déu, però tinc mal de coll.

Satanàs diu que no temptarà avis de més de setanta anys.

Els dissabtes no es pot pecar a menys de vuitanta per hora.

Vull anar a l'infern a veure la veïna del segon.

Queda prohibit fer miracles a les migdiades.

Déu crearà un altre món, està fent casting per al paper d'Adam.

La Verge prohibeix a Jesús que viatgi amb ruc.

Judes s'ha apuntat a unes jornades per aprendre ioga. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de caure i deu pensaments educatius

22 Maig, 2012 05:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tota esblaimada


A la plaça, hi ha corrandes,

joia de festa major,

les noies ballen plegades

tot esperant la tardor.

Els arbres callen i riuen

es pensen que no vindrà,

com els onegen les fulles

car el goig les fa ballar.

El bon sol me les desperta

cada cop un xic més tard,

com les priva de fermesa,

d'emprendre vol i volar.

Parats en les cent històries

de noblesa i de passió,

els arbres volen més hores

de conversa amb el gran sol.

Una es veu afeblida,

era una fulla galant,

sempre estava amanida,

preparada per volar.

Veig com es posa molt trista,

tota esblaimada de cos,

mireu: La fulla se'ns mor,

caurà a terra de seguida!


Seré com ...


Mare, seré com la fulla

que està dormint en el prat,

guarda la casa poruga,

diria que s'ha trencat.

Mare, seré com el vent

que, en ser fosc, truca la porta,

molta calor ha estat poca,

li aplega el patir fred.

Mare, seré com la pluja:

vianant escadussera

que va farcint la promesa

de mullar mentre remuga.

Mare, seré com el sol

que es lleva tard i cansat,

s'apropa a poc a poc,

diu que la nit li ha fet mal.

Mare, seré, a la tardor,

vull asseure'm a la plaça,

esbrinar-ho quasi tot,

ser minyó de bona traça.

Per enganyar les mil fulles,

porto sarró ple de neu,

els arbres porten la veu,

els veig plorar quan despullen.

 

Pensaments educatius

 

Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.

Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.

Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.

Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.

M'ha salvat el dia: el molt que he après.

La prova va bé, ells pregunten i jo responc.

Els diré les notes: Do, re, mi,...

Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.

Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!

No ho aprenen tot, tampoc cal! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de primavera i deu epitafis

20 Maig, 2012 06:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sense camí


A l'espera

del mai més,

mentre plora

la somera,

he trobat

el vell pagès

tot somiant

en primavera.

Els camps verds,

preat el blat,

entre herbes,

la cirera

com em conta

contes vells

on regnava

la saviesa.

Però el temps

ens ha passat

i l'hivern,

ferit, s'allunya,

veig de nou

tot l'estimat:

el perdut

i la despulla.

Caminant

sense camí,

sense somnis

al darrere,

he perdut

el meu país,

com l'ha deixat,

se l'ha endut,

l'ha canviat,

la primavera. 

 

Du neguit


En el cel,

les orenetes,

en el riu,

un baixar suau,

dintre la mar,

vella nau

i un mariner

a la costa.

I l'hostaler

demanant

els clients

que no li arriben,

com trepitjo

dolça llar,

minso poble

on ni criden.

Entre teules,

tot l'encís,

en els balcons,

melangies,

tot els joves

han fugit

no hi ha feina

per als homes.

I la terra

ens acull

i el cel,

de nou, s'allunya,

primavera

du neguit,

però ningú

l'ha sentit.

 

Epitafis

 

Torna demà i t'ho conto tot.

Estic en repòs absolut per ordre del metge.

Estimat Déu: Necessito aclarir un parell de dubtes.

Vull aprendre anglès per correspondència.

Presento una minva acusada de vitalitat.

Suposo que saps qui sóc.

Tinc poques esperances de sobreviure.

Fa deu anys que he mort i no tinc cap pastís.

Avui, ja no tinc febre.

Demà, faré una roda de premsa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El laberint

18 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca, Aproximacions

   El laberint:


  1) Ha nascut per oferir dubtes.

  2) Oblida, sovint, la nostra fragilitat.

  3) Es deleix per aconseguir la victòria.

  4) Necessita hores toves i minsa llum.

  5) No sap ben bé que està esperant.

  6) Li comenta, a l'home, la seva neciesa.

  7) És un desert sense manà.

  8) És la construcció més semblant al cervell.

  9) Intenta menysprear les seves derrotes.

10) Odia deixar una porta oberta.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes desganats i deu pensaments divins

16 Maig, 2012 12:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ni tinc pau


Camallarg i poca-solta,

un vell llop avergonyit,

cada vespre, du un occit,

cada nit, una revolta.

Sóc, de tot, un traginer,

entre pau del cementiri,

els diumenges, mariner,

els dilluns, ple de desfici.

Ni tinc goig ni puc saber

on trobaré la fortuna,

cada tarda, ve la lluna

per portar-me on no vull ser.

Amatent, voldria anar

al paradís del vençuts,

allí, on els savis són rucs

i no preguen per plorar.

No hi ha pau sense tempesta

ni camí sense repòs,

tinc, sota el xiprer, un redós,

aquesta és la meva festa.


Massa feina


Massa estiu per a mi sol,

massa feina a contracor,

massa tomates a l'hort,

no tinc ruc ni tinc condol.

És la feina del pagès:

camí amunt sense parar,

massa feina de cavar

massa herba, massa verd.

Però l'aigua canta tota

i remou el sentiment,

voldria el penediment,

per pecar tant a deshora.

Sentint la il·lusió primera

com vaig posant-me en desgana,

he de guanyar-me la fama,

de ser cavaller tronera.

Tinc, a l'hort, les cebes tendres,

les bajoques per collir,

hauria de ser allí,

però treballar fa febre.

 

Pensaments divins

 

Necessito dimoni jove i motivat per temptar els dies de festa.

La nova promoció de dimonis debutarà en aplegar l'estiu.

Un polític ha estat condemnat per mentir amb poca traça.

Els pecats dels migdia tindran menys puntuació.

Tres dimonis no han superat el test d'intel·ligència.

Es prega, als nouvinguts, donar-se d'alta en una confraria.

Sant Pere vol entrar al cel un cop al mes.

Satanàs proposa a Déu un horari de temptacions.

Déu ha encomanat un altre sol per al sisè cel.

Es prega a tots els dimonis que deixin la forca a consergeria. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes sols i deu pensaments educatius

14 Maig, 2012 06:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


M'ha deixat


El vent de dalt

parla amb la follia

i esperona

les ganes de fugir,

aquesta terra

avui com plany i crida,

és un gegant

que mata per morir.

No cavalqueu

al regne de la glòria,

millor atureu-vos

dessota d'un xiprer,

al cementiri

és on dorm la memòria,

allí, descansen

els nostres primers vells.

De tant en tant,

com segresto la joia

i canto ensems

que ballen els records,

els carrerons

han oblidat la noia,

com se'n va anar

com va deixar-me sol.


Estic cansat


Hauré trobat

lliris de ma infantesa,

una deessa

dormint en el jardí,

farà prou temps

que no sento fermesa,

és ben estesa

la gana per fugir.

Adéu, amor,

defuig muntanya avall,

vora la mar,

hi ha pausa i tendresa,

a l'alturó,

segueix el meu combat

cercant el sol

quan la fredor penetra.

Són els camins

dreceres per marxar,

en els dèdals,

només queda saviesa,

la bella fada

veieu-la, se n'ha anat,

estic cansat

mirant la por com vessa.

 

Pensaments educatius

 

Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.

Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?

Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.

He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.

Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.

Li he dit al confessor que vaig a posar notes.

El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.

Porto mesos explicant els adverbis de temps.

No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.

Comptar és un verb molt irregular. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb fatiga i deu epitafis

12 Maig, 2012 07:44
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tota la resta


No tinc remei

ni la claror m'obliga

a seguir un curs

amable o agredolç,

el cos dirà

que el gronxa la fatiga

i una mà amiga

treballa per tots dos.

Sóc, ho he de dir:

un desvalgut estèril,

llaurant un tros,

anant amunt i avall,

és el meu si:

amable, impertèrrit

i passo estones

xerrant amb el cavall.

Tota la resta:

ploro i desconfio,

la mort albiro

ni vull la festa.


La fatiga


Massa fulla blanca

per a un pas feixuc,

massa engalanada

amb silencis muts.

No cal dir com primavera

va rebent totes les flors,

les papallones, abelles,

les mosques, els abellots.

Encara no porto pressa,

com mandrejo amb molta son,

acostumo a fer el tanoca,

assegut sota de l'om.

El treball és a la vora,

neguiteja, vés per on,

la fatiga a galta plena,

navega enmig de tots.

A la gana, queixalades,

bon formatge, vas de vi,

al capvespre, porto ganes,

com les deixo pel matí.

 

Epitafis

 

Escolteu-me, si us plau.

He fet un vot de silenci.

M'estava preguntant: Què faré demà?

Proveu de fer-me pessigolles.

Si us plau, necessito parlar amb algú.

No estic sord, però no m'agrada respondre.

Ara, que sóc savi: Puc fer un discurs?

Prefereixo oblidar el que he sentit.

Aprofiteu quan deixi de mirar.

No vull saber què em voler oferir. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs