Pensaments divins (XLI)

12 Desembre, 2019 08:20
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Un cop a l'any ens permeten pecar.

Satanàs ha comprat una forca de disseny.

Sant Pere no vol tants dies d'horaris intensius.

He comprat un dimoni per a ser sant.

Al cel, no es podran superar els vint-i-cinc grams.

Satanàs vol augmentar l'import de la refrigeració.

Va ser arribar a la glòria i començar els disgustos.

Fa anys que busco la taula de l'àpat.

Sóc aquí pel miracle.

La Verge diu que els diumenges no s'obrirà la cuina.

Déu vol provar de canviar manaments.

El cel de les viudes és gairebé ple.

Vull anar al cel fent força escales.

Canvio plaça del cel per una mica d'aventura.

He portat l'enemic al cel per si se'l volen quedar.

Ni vull saber on he deixat els pecats.

Va ser: anar a l'infern i trobar el metge.

La darrera fornada de diables sortí dolça.

He hagut de fer miracles per a dinar amb dos euros.

Dimoni, sense escrúpols, temptarà heretges.

Necessito company de caldera que sàpiga conversar.

Quan Déu era petit, a quina escola devia anar?

Déu dubta que l'home entengui res.

Satanàs ha demanat més il·lusió en la feina.

Déu vol apagar el llum del planeta Terra.

Satanàs no està disposat a suprimir els diners.

Si vaig al cel, on puc deixar les dèries?

Vull deixar la gola sense privar-me de menjar.

He demanat que escurcen les novenes a setenes.

Satanàs proposa una setmana de quatre dies.

He demanat a Jesús un apartament de sant.

Satanàs estudia noves temptacions per a Jesús.

Jesús ha demanat una Setmana Santa cada set anys.

He canviat tres cops de dimoni i encara no peco.

He decidit canviar-me al cel dels joves.

Estic pendent de l'ascens al segon cel.

Mai sé quan em tocarà el miracle.

Va ser: aplegar al cel i acabar-se el pernil.

Vull parlar amb Déu, però no trobo el tema.

He decidit poder pensar en privat.

No sé quan a Llucifer se li fa el cor tendre.

Vull la vida eterna, però sense I.V.A.

Si he d'anar a l'infern, necessito un altre ull.

He demanat descompte a la penitència.

En aplegar al cel, procureu-vos un seient.

El primer que us heu de treure són les presses.

Porto setmanes aprenent el Parenostre.

Necessito saber l'horari de visites de Satanàs.

Tomàs vol crear un premi literari sobre el dubte.

Déu vol saber quan podrà fer festa.

Si l'univers s'amplia és perquè Déu creix.

Satanàs s'ha plantejat crear una loteria.

Al cel dels pobres, només posaran dos plats.

Déu prepara el Judici Final, començarà amb els muts.

Porto setmanes motivant el meu dimoni.

Vull fer una visita turística a l'infern per a fer-me a la idea.

Satanàs vol actualitzar el pla d'evacuació.

Tres àngels protesten per l'horari d'estiu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLI)

12 Desembre, 2019 08:18
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

La lliçó no era per a nens, però era tímida.

Procureu que les classes d'una hora esdevinguin tardanes.

Sembla mentida el bé que es perden.

Dubto que un de cada quatre no sàpiga escoltar.

Mentre anem llegint, es van esvaint les idees.

Només donaré una ordre: No sortiu per les finestres!

Ensenyo poc i encara els sobra.

Confonen un martell amb una enclusa.

Necessito semblar més amatent.

He cridat els pares i tampoc em fan cas.

He passat dues hores sense parlar i no se n'han adonat.

Primer posaré les notes, després farem el control adient.

Tenen mòbil, però no es mouen suficient.

Els he fet escriure tres respostes per si puc adaptar les preguntes.

Sabent tant que quelcom podré aprendre.

El més mentider m'ha dit que no ha estudiat.

He de posar les notes més altes, manllevaré una escala.

Hauré d'encaparrar-me en la seva saviesa.

Ara, aprenen més, després però.

S'acosta Sant Jordi, igual se'l mengen.

Massa alumnes no són per a un maldecap.

Va ser sortir de classe i agafar-me el son.

Cada dia em costa més ensarronar-los.

Quan sigui prou vell, no vull tornar a l'escola.

De vegades, m'enfado a sovint.

Cada dia lliurem la batalla de l'avorriment.

Els faria pensar, però no goso.

No necessito més que lluites espaiades.

Els parlava del desert quan m'han mullat.

Haig els meus dubtes, però no els aconsegueixo vendre.

Sé que m'estimen, però són massa a la vora.

És un suposar que l'encertaran.

L'avaluació contínua segueix amb certa dificultat.

No he trobat cap alumne que pensi en el mes vinent.

El control va ser lleuger de corregir.

No sóc el seu enemic, però m'hi assemblo.

Els deixaré escollir les respostes.

De segur, que em vénen a veure.

Corregiré les errades a l'engròs.

Es superen, són a la segona línia i portem quinze errades.

Fa un minut que no parla, ja pot triar el premi.

Si em passo a les ovelles, aprendran més?

El nombre d'enganys ha pujat un tres per cent.

De fet, necessito algun llop.

He parlat amb el psicopedagog de la possibilitat de treballar.

No encerto quan em vindran a sobre.

És una joia haver-los lluny.

Porteu-me alumnes, ja m'amagaré.

Sembla impossible, però podria anar pitjor.

Avui, eren tots, no sé com haurà passat.

Ha vingut un alumne nou, a veure com el desaré.

Els he fet vuit preguntes que no calia contestar.

Cada alumne porta un tresor, el problema és quan el trobaré.

Li he comentat a l'inspector que podria eixir cap al tard.

Haig un alumne díscol i un altre CD.

Heu d'estimar els nois a una distància precisa.

Tot i no escoltant, respiren prou bé.

He donat una classe, de segur que no la té ningú?

Proveu de parlar sense dir res, igual ho entenen.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Una estrella i set poemes més

12 Desembre, 2019 08:15
Publicat per jjroca, Poemes

Una estrella


A les portes del pessebre,

quatre pastors

asseguren que un Noi tendre

aplega al món.

Al de dalt, una estrella

el llum enceta

sense portes ni finestra,

la nit ni es queixa.

En el dubte, hauran de dir,

aquest jovent,

que fa fred sense mesura.

Hi ha revolt a gran altura

i, al dessota, en Betlem,

hi ha un somni sense crit.


I quan ve Nadal


I quan ve Nadal,

amb les hores baixes,

un vol ser gegant,

però van maldades.

Són temps de repòs,

de nits amb fred,

vull el foc encès

i aquell menjar dolç.

I quan ve Nadal,

cerquen les ovelles

palla al corral.

En el cel, estrelles

van fent de fanal

per treure tenebres.


Betlem a la vora


Sant Josep confia

en no fer salat,

com veu na Maria,

com s’acosta el part.

Betlem a la vora,

el neguit enmig,

trobarà la porta

i una cambra dins?

Una estrella nova,

al de dalt del cel,

Betlem il·lumina.

El fred, la fatiga

i un nou anhel

apleguen alhora.


Per trobar un Nin


A Betlem, demana

anar-se’n el cor,

podria ser flama

o pausa d’amor.

Per trobar un Nin

que ha de ser la guia,

voleu més porfídia

en un dia gris.

La por i l’esperança

viatjant per l’incert

per trobar el camí.

Un gegant petit

viu en desconcert

esperant la calma.


Desembre avança


Desembre avança

amb pas prou eixerit,

voldria trobar amic

enmig la festa grassa.

Les olives, al sac,

contant velles històries,

en un passat de glòries,

com han perdut sa part.

Desembre avança,

vol aplegar a Nadal

per trobar el seu Betlem.

Un jove impacient

demana lluny el mal,

que cerqui una altra casa.


Qui seria?


Endevina,

si la pluja és fina,

on podrem anar?

Estudia

si el tou del dia

no voldrà arribar.

Com sabria

si la dolçor nia

seguint un rampell.

Qui seria,

qui, amb nova remor,

el cel portaria,

ben ple d’alegria,

ben lliure i senyor?


Al cafè, ni vicis


Al carrer del vent,

les fulles són verdes,

les cases esquerpes,

els desitjos vers.

En un anar fent,

muntem mil negocis,

hi ha parents i socis,

barques sense rems.

Els vells mariners

no pensen plegats

ni fan sacrificis.

Al carrer, ni vicis,

ni massa entrellats

són prop de l’hivern.


Caminaran els pobres


Caminaran els pobres,

per insospitats deserts,

amb un seny ben despert,

capficats i mediocres.

El llum de melangies,

la porta del malson,

ni pauses ni cançons

proclamen alegries.

Caminaran els pobres

sense massa temences

ni males intencions.

Es llevaran els bous

i, entrant a les tenebres,

mai esdevindran grans nobles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XLI)

12 Desembre, 2019 08:13
Publicat per jjroca, Epitafis

Compartir cambra, em costa.

Si tens pressa, vine en dilluns.

Dubto que mengeu menys que jo.

Quines novetats em portes?

No recordo quan us devia.

Mai sé quan he de berenar.

Quants en queden de la quinta?

Estic pendent del rellotge.

Ja no sóc tot orelles.

Porto mesos sense cantar.

Estic esperant una oferta.

Va ser: arribar i perdre la clau.

Puc canviar de religió?

He perdut mig quilo més.

De jove, també era lleig.

No puc saber com he vingut.

Demà espero una visita.

Hauria de seure una estona.

És una sort ser malfeiner.

No he trobat el moment.

Estic prou decebut.

Vull demanar-te un favor.

Passo setmanes sense llegir.

No tinc més hores per donar.

He de pensar una altra cosa.

Necessito un altre llum.

Vull saber perquè hi sóc.

No voldria pensar malament.

Segurament romandré uns dies.

Cerco amistat sense compromís.

Heu de saber que us tinc presents.

No sé ben bé quant em queda.

Al principi, m'enyorava.

Em podeu donar una pròrroga?

No entenc què em passa.

No em féssiu parlar massa.

És una sort no guanyar pes.

Que no us facin creure que tornaré.

Estic per vós en mitja hora.

Heu de saber que estic corprès.

No sé on he deixat el nas.

Hauria de saber qui m'escolta.

Vull conèixer un altre lloc.

Us recordo que he plegat.

Ni l'amo em dóna feina.

Ha estat: morir-me i començar a dubtar.

Ni vull saber qui hauré de veí.

He de restar i fer bondat.

Estic pendent de la vostra arribada.

Encara no m'ho acabo.

Va ser: entrar i anar a dormir.

Només em falten seixanta lletres.

Abans d'entrar, demaneu un notari.

L'àvia diu que torni d'hora.

Necessito un vestit d'ovella.

Dieu-li a la núvia que no m'heu vist.

Estava pensant i caigué de l'arbre.

Necessito un número que acabi en set.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XLI)

12 Desembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca, Pensaments festius

A missa solen parlar de Déu, al cafè no.

Al cafè es fan treballadors tots els malfeiners.

Portar el cotxe és amagar, almenys, un ruc.

El millor d'anar amb tractor és que la pots dur a l'hort.

La virtut du massa roba per a ser bonica.

El pobre ho pot compartir tot sense por.

Preferim que el batlle es quedi al poble amb les dones.

Al lloc on hi ha dones venen les flors.

Un cafè amb flors és com una església amb taules.

La mosca no parla, però es fa pesada.

A l'església, quan agranen, només troben pecats.

Les donen van més a l'església perquè sol estar Jesús.

A missa i al casament, no cal córrer de valent.

Si la dona de l' alcalde diu que no, ja pots patir.

Si l'alcalde mana a casa, qui mana a l' ajuntament?

A l'església, per la nit, ningú es queda a dormir.

Si al cotxe va la dona, surt d'hora.

Si l'ombra és mou, qui s'amaga.

No tinc por de morir-me, tinc por de no sortir-me'n.

Si és prou tard i passa gent, no visquis en aquest carrer.

Com els diners no m'estimen, quan els vull, s'amaguen.

Déu va fer el món i el dimoni els diners.

Com he detenir gos si no sé lladrar.

Per demostrar que sóc ric, he comprat cent claus.

Si la malaltia és prou gran, no fa falta metge.

El banquer et soluciona ara, el que després serà un problema.

No penso on aniré, sinó com fer-ho.

Si la dona pensa més de pressa, perquè es queda.

Si vull una vida regalada, primer l'he de pagar.

Els diners són éssers distants i porucs dels que veiem el rastre.

El paleta em fa la casa i el banquer me la ven.

Cal criticar la creació, si no plou el dia deu de cada mes.

El cervell no només pensa, també ha de viure.

Sempre he tingut casa, però visc afora.

La dona em diu que m'estima i jo ja m'estimo.

No trigaré gaire en saber que tinc gana.

Déu fa somiar el home i la dona el desperta.

El pitjor d'estar casat és que perds molt interès.

El pis del fadrí és el que està més buit.

Si el banquer et saluda, mira on poses els peus.

No volem ser vells, però ens cansem de fugir.

El millor de ser ruc és que vas al davant.

És bo cedir el pas als altres, sobretot als ponts.

M'engreixo perquè la menja no es mou.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XLI)

12 Desembre, 2019 08:08
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una mossa sola

no va a processó

ni a menjar la mona

ni a fer somicó,

al vespre, una estona.


Amb cent cabres,

el cabrer,

com demana:

un paller

i casar-se.


Com no he de venir,

al vespre, al festeig,

si, en el safareig,

van parlant d'un crit:

gasiu, tou i lleig.


I en ser

al carnaval,

vull un temps,

amb vent de dalt,

prou decebut, massa fred.


A la cambra

del gegant,

massa nans

senten com passa

tot plorant.


Al racó de l'era,

un polsim de gra

sento com espera,

no se'n vol anar,

el desig resseca.


Per a ser bon savi,

sense ets ni uts,

cal menjar-se el llavi,

pertànyer als vells muts

qui planyen a diari.


Les paraules porten

al si de l'oblit

on raurà l'amic

a les hores fortes,

fins a mitjanit.


Maria volia

anar a festejar,

la mare la crida,

no la deixa anar,

quan serà amanida?


A la casa del costat,

mengen peix i botifarres,

dormen tots, damunt les llanes,

ben vestits o despullats,

com menteixen de vegades.


Per entrar en el pou,

a la fosca nit,

cal haver esperit

i fugir del jou

qui ens porta a l'oblit.


Una noia rossa,

amb els cabells llargs,

es pentina sola

mentre va somiant

en trobar sa joia.


Per haver diners

em llevo a l'albada,

diu l'enamorada

que el fer de pagès

no porta a cap banda.


Mireu, si he de morir,

vull un nínxol petitet,

ben bufó, cap a ponent

per veure el sol glatir

quan s'allunya sense més.


A l'escola, els minyons,

entre riures, fan bondat,

somien que han guanyat

el no aprendre de debò,

demà ja faran salat.


Cansat de somiar

en terra estrangera,

demano la pensa

per anar demà

a jaure a la cleda.


Benvolguts amics,

fruits de ma temença,

em plau la fermesa

quan surto del llit:

cansat, sense pensa.


A la cova dormen

les dolces raons,

sento com fan bons

la meitat dels homes,

els altres no hi són.


Esperant el llum

que dóna saviesa

sento com em deixa

el més dolç perfum

ben farcit d'enveja.


Aplego a l'infern

a l'hora primera,

allí, és on espera

aquell traginer

d'ànimes amb pena.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XLI)

12 Desembre, 2019 08:02
Publicat per jjroca, Epigrames


Vull ser cavaller
per a anar a la serra,
guanyar la gran guerra,
cobrar un xic més.


Al carrer antic,
com no hi ha mirades,
hauran de fer tractes:
companys i enemics.


Parlaria amb el vent
de temps de tendresa,
però porta pressa
i diu que no ho sent.


Al racó de l'hort,
ploren les tomates,
diuen que, a les tardes,
apleguen les pors.


No he de sentir
la mel dels teus llavis,
comenten els savis
com te'n rius de mi.


A la plaça, melangies
assegudes en un banc
comenten que van deixant
les recances amanides.


Un capvespre de maig,
quan sento orenetes,
voldria que les festes
anessin per on vaig.


I, si ve la nit,
pareu-li la taula,
doneu-li estimada,
parleu-li de mi.


No he trobat les flors
amb braços oberts,
com m'han fet saber:
Vivim entre plors!


Si pogués manar
una part del dia,
el sol viatjaria
content, com abans.


Dolça reina
del meu cor,
dóna'm feina
a preu d'amor.


Tot un dia per volar,
ensinistrat, damunt núvols,
després que vinguin els rúfols
i prendran la seva part.


A la lluna plena,
en sortir del llit,
li he dit que glatir
mai porta a ser reina.


Quan la nit
em ve a buscar,
l'esperit
no vol anar.


He perdut el regne,
aquell tros de cel
on confonen mel
amb bocins de fetge.


Per les voltes
del palau,
els tanoques
semblen babaus.


La reina volia
un nou paradís,
alegre, concís,
ple de melangia.


A la portes
de la mort,
fins les mosques
fan el sord.


Al racó del mas,
on no hi ha ni ruc,
menjo el que puc,
dormo el que cal.


La noia volia
amb mi festejar,
de nit o de dia,
és força pesat.


Per anar a ballar,
tinc les espardenyes,
per a treballar,
demano les seves.


No haig pressa
per dormir
quan la festa 
puja al cim.


Com demano 
per menjar,
el meu amo
no vindrà.
 
A la platja vella
com dormen les ones,
no criden ni ploren
ni demanen brega.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XL)

01 Desembre, 2019 09:03
Publicat per jjroca, Pensaments divins

La Verge té una crisi de personalitat.

He de salvar una ànima, puc tardar anys.

Déu ha muntat una delegació a la lluna per si de cas.

Satanàs intenta retrobat l'home perdut.

S'obre la nova temporada de turments de l'esperit.

El meu àngel diu que, cada any, li posen menys intel·ligents.

Vull saber l'horari del lleure.

L'altre cop, vull un cos més àgil.

Falten cuiners per al menjador del primer cel.

No aniré al cel si he de compartir llit.

Ara, Judes sembla més tou.

Estic una mica tip de la primavera celestial.

Canvio pecats per estades curtes al cel.

Dimoni, sense destí, temptarà els altres.

Per a ser sant, on cal deixar el «currículum vitae»?

Es fa saber als profetes que cal esbrinar quan reparteixen la gràcia.

N'estic tip d'aconsellar dimonis.

Déu sol fer un vol cada mil·lenni.

Pendents de judici, consulteu les pàgines verdes.

Ara, resulta que havia de ser ateu.

Judes no hi és, ha marxat a comprar cordes.

Vull ser sant sense privar-me de res.

Satanàs vol fer un salt al buit.

Adam està disposat a pagar la poma.

Tinc dos profetes amics, però no se n'assabenten massa.

Satanàs vol suprimir les calderes V.I.P.

Aniré a l'infern si fan descomptes.

I Déu, decebut, s'endugué el temps.

Els sants nouvinguts s'hauran de reciclar.

Pecador, sense experiència, ha demanat una treva.

Satanàs no vol augmentar el pressupost de psiquiatria.

Jesús no acceptarà més recomanats.

Déu ampliarà l'horari de recolliment.

Judes ha demanat un curs d'orientació laboral.

Es prega als joves que no utilitzen les escales mecàniques.

Es castigarà als dimonis malfeiners.

Es fa saber que Déu és un, o dos, o tres.

Déu ha demanat que no li posin més sants aquest any.

Satanàs vol una setmana amb més dies de descans.

Per arribar a sant, s'ha augmentat el nombre de miracles.

Satanàs necessita més calderes amb aigua gelada.

Si no peco en un mes, perdré un altre esglaó.

Tomàs dubta que la llenya de l'infern escalfi prou.

Vull anar al cel si puc sortir els caps de setmana.

Satanàs ha demanat una reducció en l'horari infantil.

Déu ha tornat a endarrerir el Judici Final.

La Verge voldria reduir les invocacions.

Jesús tornarà a ser pastor si li canvien les ovelles.

No sé perquè Llucifer s'enfada tant a sovint.

Es prega als dimonis nous que assoleixen el paper de dolent.

Un dia d'aquests igual amago una caldera.

Tres apòstols demanen altres mitjans de transport.

Sant Pere necessita llistats amb lletra més gran.

Va ser: entrar al cel i començar a plorar.

Pobre necessitat ven el seu dimoni.

He fet tres pecats més per a obtenir el tercer punt.

A la sala dels pobres, per encendre la caldera cal portar llenya.

Jesús m'ha contestat: M'he tornat sord!

Cerco jove de bona família per compartir la redempció.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XL)

01 Desembre, 2019 09:01
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

 

He suprimit comptar fins a deu per a ignorar.

És motivador restar al regne del dubte.

Faré un control del descontrol.

Haig massa llops al ramat.

Entre tots, han de saber prou.

Porto sis batalles sense rendir-me.

Els estic ensenyant a agafar gana.

Mai he demanat acabar després de l'hora.

He obert la porta i ha entrat el llop.

Quan passi un temps, vull sublimar-me.

Estaven pensant i provà d'aturar el sol.

Em va semblar, per un instant, que manava.

Podeu recollir el butlletí per a completar-lo.

He trobat tres anarquistes al primer recompte.

El veig treballar i decandeixo.

Els he premiat amb tres minuts d'absència.

Ell són la sal, caldrà fer règim.

No han mort, però n'hi ha sis que badallen.

Vaig fer una classe magistral i l'he posat a la caixa.

Cinc minuts de pausa i tornem a la batalla.

És un alumne bo, fins diria massa dolç

Mai dubto que mai l'encertaré prou.

En un racó de l'infern, ha d'haver una escola.

Els he suggerit que poden asseure's.

Estic cercant les segones intencions.

Proveu de suportar-los de dos en dos.

Cada cop em costa més amagar el misteri.

No sé fins quan deixaran de no escoltar.

Tot seria més senzill si no ho compliquessin.

Quan entro a la classe, comença l'incert avenir.

Els he dit que una classe és un cluc del temps.

He demanat l'encert en una tempesta propera.

Com en són més, algú ho deu saber.

Com serà que mai trobo la solució conjunta.

Hi ha alumnes que s'hi troben prou bé.

Cada dos per quatre en surten vint.

He demanat vacances del pensament.

He de deixar de ser mestre cada deu minuts.

Poseu-los asseguts i a veure si bull l'olla.

Sempre m'amenacen amb tornar.

He de començar quan no se n'assabentin.

Vull entendre que se'n recorden de quelcom.

Passen els anys i segueixo cercant-los.

Un cop per setmana, em deixen xisclar.

Necessito un bon alumne, a poder ser, inapetent.

Els vull convèncer de tornar-se cartoixans.

Per cada hora de silenci, pujo un quart de punt.

Un dictat de tres línies amb vint faltes, van millorant.

Mai sé quin de tots és el pot de la confitura.

Les classes les comencem quan a Déu li plau.

Han descobert que els llapis tenen punta.

He comprat una goma d'esborrar sense ofendre.

Estic content, m'han deixat plorar cada hora.

He sospirat fort, em dec tornar agressiu.

Ja fa tres dies que no em deixen somiar.

Ara, puntuaré les ganes de recolzar-se a la cadira.

M'agrada somiar que estan pensant.

Faré una sopa de lletres, necessito sal.

Mai goso preguntar abans de l'esbarjo.



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El futur incert i set poemes més

01 Desembre, 2019 08:58
Publicat per jjroca, Poemes

El futur incert


S’acosten els dies

del futur incert,

és el fons etern

de somnis i vides.

Tardor com avança

en el si del bosc,

pesat ja s’adorm,

recobra la calma.

El poble es recull,

el fum com singlota

i demana sol.

Em sento com vol

de l’au qui no hi toca

i pensa quan fuig.


A la vida, feinejava


I quan sigui enmig la pena

i traspassi, sense ensurt,

vull haver dies de festa

per gaudir-la tan com puc.

A la vida, feinejava

per carrers estrets i vells

i la vergonya que emprava

quan em veig entre la gent.

Dels quatre que se’n burlaven,

ara, en queden només tres

puix l’altre va traspassar.

No em cerqueu a un cel llunyà

ni a les portes de l’avern,

ara, estic entre les ànimes.


Cal tocar fins a l’endemà


Campanes del campanar

no paren de donar tombs,

deu fantasmes, en el pont,

estan a punt per a entrar.

Les joves posen castanyes

a la voreta del foc,

paren taula a poc a poc

mentre tremolen plegades.

Les campanes van al vol,

els fantasmes que les senten

i no es volen allunyar.

Cal tocar fins a l’endemà

i quan els fantasmes pleguen

ha de ser que apunta el sol.


Massa fred, l’amor


Sento, amb la pluja,

el batec del cor,

massa fred, l’amor

ni un mal jou dibuixa.

En perdudes sales,

cerco l’aixopluc,

no us diré si puc

prendre noves ales.

Dissortada mossa

que ni es vol casar

ni viure debades.

Li han fugit les fades

per a no tornar,

de segur que plora.


A la voreta del foc


Al capvespre, ve la joia

a la voreta del foc,

encenalls amb xerinola

es dibuixen amb colors.

La mare pregunta, ofesa:

Qui ha deixat la porta oberta?,

una jove porta pena,

ha de ser: pena d’amor.

La muntanya com somriu

i la fulla s’acoquina

amb un sol que es va apropant.

Com em sento mig bergant

tot pensant amb la boirina

qui conversa amb el riu.


Viatger sense riquesa


Amb el pas adelerat,

campanetes de la sort,

com aprenen, a poc a poc,

mentre penso i vaig somiant.

La saleta em regala

el millor del seu somrís,

home de buit compromís

qui trascola per la plana.

Viatger sense riquesa

amb més neguit que fermesa

com avança pel camí.

M’agrada trobar-lo allí

on diuen que el goig no pesa

ni comenta el seu sofrir.


He provat de somiar


He provat de somiar

sense fantasmes,

com diré que m’agraden

quan em deixen trescar.

Els camins seran amples,

ple de buits i desconcert,

travessant un desert,

sense cares amables.

És la vida constant

qui m’acull i s’enfada

mentre avança impacient.

Com hom creu que anar fent

ni avorreix ni ens enganya

ni vol raure endavant.


Pobrissons els herois


Pobrissons els herois

que, sovint, s’entrebanquen,

ben perduts quan demanen,

ben lluents i cofois.

En un terra planer,

van cercant l’aventura,

ben mancats de cordura,

ben tossuts per no ser.

Pobrissons els herois,

sense massa malures

per volar endavant.

Com els somnis diran

que, guanyar les altures,

és finir en el gran goig.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs