Dos poemes llunàtics i deu epitafis

28 Novembre, 2010 08:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Quan la lluna

 

Quan la lluna es lleva

darrere el Montsià,

una veu planera

comença el viatjar.

On són els meus somnis?

No volen tornar.

On són els dimonis?

Se’ n volen anar.

Quan la lluna acota

darrere el castell,

s’ emporta la joia,

em deixa després.

Quan la lluna riu

en veure el gran sol,

ni parla ni diu

ni fa l’ enrenou.

 

Estimada lluna

 

No pregunteu al sol

on ha parat casa,

camina, ni es cansa,

crema de debò.

Parleu amb la lluna

tot mirant el cel,

sentiu com no creu

ni vol una engruna.

Digueu-li que estic

a sobre del pont,

buscant el redós,

cercant a l’ amic.

Que passo indecís

per l’ eterna terra,

per tenir una serra

on cercar l’ oblit.

Digueu-li que sóc

un home fidel,

carregat de fel

amb el cap prou fosc.

Que espero amatent

clarianes de llum,

voltat de patum,

només sóc servent.

Estimada lluna,

trobo aquell recés,

per dir: He comprés,

dona’ m la cordura!

 

Epitafis

 

He perdut la meitat de les peces.

Pots entrar sense gaires estudis.

Procureu no tocar-me el nas.

He vingut perquè en faltava un.

El viatge va acabar en arribar el metge.

La llumeta encara és al fons.

No estic ni cansat.

Només parlo amb l’ enterrador.

Necessito un canvi de terra.

Us prometo que m’ he tornat sord. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El gegant (2)

25 Novembre, 2010 16:26
Publicat per jjroca, Aproximacions

    

      El gegant (2) :

 

 1) Va aparèixer abans dels impostos.

 2) Prova, sense èxit, apropar-se a la terra.

 3) Va entrar als contes i no sap com sortir- se’n.

 4) No entén que una cuixa de corder es pot compartir.

 5) Ha trobar la solució en les botigues de talles grans.

 6) Procurar no viure en pisos de trenta metres quadrats.

 7) Mai viatja en classe turista.

 8) Acceptaria treballar de penell.

 9) Es veurà obligat a donar el seu cos a la ciència.

10) Somia, de vegades, que passa desapercebut.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d' estudiant i deu pensaments divins

22 Novembre, 2010 11:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Van cercant

 

El vent parla, el núvol plora

tot prenyats de compromís,

una vida no té encís

i l’ altra es cansa d’ hora.

És el vent qui espetega,

vol anar a la ciutat,

allí tot està encisat,

allí tot és gran ofrena.

Els vianants amb delit,

els ciclistes amb orgull,

minsa joia dintre l’ ull,

dintre la boca el neguit.

Passen les amples voreres

endinsats en un parlar,

algú pensa que l’ anar

és festa sense tenebres.

És el núvol qui voldria

en el gran cim descansar,

més avall no vol viatjar,

dessota mor l’ alegria.

Com passen núvol i vent,

amb silenci, rondinant,

van cercant un estudiant,

els mira, però no els veu.

 

Estudiar

 

Mare, com diu el pare:

Toca l’ hora de llevar,

prendre els llibres, estudiar,

endinsar-se en el concepte!

Una plana, massa ratlles,

un dibuix massa petit,

el passejar de l’ amic,

el sofriment de la classe.

Asseure’s, obrir la bossa,

engegar l’ ordinador,

escoltar el professor,

gronxar el cap, passar l’ estona.

Avui, anar per l’ anglès,

un idioma poca-solta,

en parlar, tothom remuga,

en callar, clouen la boca.

Després natura i esbarjo,

hora del gran entrepà,

les mirades, el somiar,

vull fugir, estic que salto.

Tres classes més, la sortida,

cap a casa manca gent,

estudiar no té secret,

aprendre no em convida.

 

Pensaments divins

 

Sant Pere està buscant feina als bisbes de Roma.

La Verge té problemes amb les cortines del Saló del Regne.

Sant Pere proposa l’ entrada gratis al cel tots els diumenges.

Déu crea, però no registra drets d’ autor.

Satanàs ha provat de fer un home, no hi ha manera de posar-lo dempeus.

Satanàs afirma que no es considera comunista.

Amb mil pecats més, em faran caporal.

Satanàs afirma: Misses negres no vol dir sense declarar!

Déu plorava, l’ havien deixat sense esbarjo.

Déu ha començat el testament, anem pel desè volum. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes cristians i deu pensaments educatius

19 Novembre, 2010 10:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

No vull més aquest ofici!

 

En llevar-me, qui ho diria,

esmorzo com a bon cristià:

La sardina, ous ferrats

i un pastís gran de vigília!

Engego nova jornada

amb ganes de treballar,

bona menja fa rumiar:

Qui enganyaré altra vegada?

Surto del poble tranquil,

enceto vella drecera,

quan arribo prop de l’ era

trobo aquell jove eixerit.

Em diu que era profeta,

farà, ara, dos mils anys,

i va caure en el parany

d’ una vida compromesa.

Volia canviar el món

fer d’ aquest un paradís,

va assolir gran compromís,

de patir per a tothom.

Va anar a Jerusalem,

va entrar pujant a un ruc,

va trobar pobre aixopluc:

El van fer pujar a la creu!

Després de tan gran negoci,

ni vol saber on anem,

només m’ ha dit, sense fe:

No vull més aquest ofici!

 

Només recordo

 

Entre totes les ventures

que un gran home pot trobar,

està el fet de viatjar,

endevinant on atures.

Anava, sense cap pressa,

pel vell camí de la font,

és el desig de ser al bosc,

on recullo gran fermesa.

Allí, assegut sota un arbre,

em trobo un home cansat,

ve fugint del gran mercat,

un mercat de joia i marbre.

Em conta, sense embolics,

una història més bé trista:

Ell va venir, no volia,

però el Pare mana el Fill!

Va patir entre nosaltres

una pena de no dir,

un mal dia el va trair

un bon amic, com els altres.

Van pujar-lo a una creu

entre claus i sofriment,

va ser escarni de la gent,

mai tornarà aquest Hereu.

Quan la parla m' encisava,

quan l’ escoltar era goig,

el veig fugir com la pols;

només recordo la cara.

 

Pensaments educatius

 

En entrar a classe, és millor amagar un xic d’ esperança.

Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.

No cal mestres bons, igual els voldran cremar.

Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.

Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.

Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.

Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.

Déu anava a l’ escola, va preferir exercir de Déu.

El mestre era vell, la batalla avorrida.

Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes democràtics i deu epitafis

16 Novembre, 2010 10:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Votar

 

Morta la dictadura

per un procés natural,

un pensa: No està mal

posar fre a tal malura!

Adonar-se’n que els homes

tenen tot fet l’ entrellat,

anar i viure plens d’ esclat,

esperar les hores dolces.

Triar nostres salvadors

tot i mirant el llistat,

posa en sobre, el desitjat,

tot somiant propòsits bons.

Escoltar les mil paraules,

guarnides de solucions,

pensar tost, seran millors

que les recordades faules.

I un dia, de bon matí,

un cop fugida la lluna,

encetar nova fortuna,

callar, votar i a patir.

 

Tots han guanyat

 

És quan l’ hora manifesta

la gran obra feta engruna,

és quan cauen una a una,

les propostes de la gesta.

Han ofert les mil promeses,

als vianants sense fortuna,

les paraules, una a una,

van i cauen enmig presses.

Farem el bo i el millor!

Lluitarem amb gran Satan!

Tot els cels com s’ obriran

per gaudir de l’ ocasió.

No cal dir les mil empentes

que suposen el llistat,

si s’ asseuen, han guanyat,

sinó fosques i palpentes.

Després arriba la festa

més dolça i gratificant,

sense pebre ni picant,

tots han refet la desfeta.

 

Epitafis

 

Ara, feinejo sense mans.

Només parlen de morts.

Acabaré per no pensar.

Ara, lliguem els gossos amb ossos.

Ni proveu de tossir.

Continuo sent un ignorant.

Proveu de parlar amb el psicoanalista.

Segueixo sense escoltar la dona.

Vaig anar-me’n a la Salve.

Estic aprenent a morir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El dilluns

13 Novembre, 2010 19:16
Publicat per jjroca, Aproximacions

      

      El dilluns:

 

 1) Per començar a treballar no és el dia més adient.

 2) Com a dia de la lluna, és fàcilment inestable.

 3) Hauria de saber que encara estem descansant.

 4) Té la gran feina de posar-nos en el nostre lloc.

 5) Recorda l’ home que ser déu és un miratge.

 6) És un bon dia per perruquers i museus.

 7) És quan, veritablement, he de trepitjar terra.

 8) El banquer em recorda que hi ha quelcom pendent.

 9) Els veïns em tornen a posar en el meu lloc.

10) Sol començar el capvespre del diumenge.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de castanyada i deu pensaments divins

10 Novembre, 2010 12:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Castanyes torrades

 

Com la nit trascola vella i mentidera,

a la vall replena de pena i oblit,

tot vora del foc, l’avi s’ha adormit,

passen pel seu cap: Records i feblesa!

El mossèn se’n puja al gran campanar,

troba allí, plegats, els joves valents,

avui, els demana: No han de parar

les campanes noves de guardar la gent!

Així, tot de sobte, comencen els tombs,

escampen la veu pels cims, per la plana,

les ànimes senten, com fan mala cara,

no podran gaudir del fet de la por.

La nit es refreda, no cal dir que avança,

recorre les cases, enceta camins,

en el campanar: campanes i crits,

enmig les tenebres, comença la gana.

Les mares, les joves pugen les escales,

amb cistells ben plens d’ametlles i nous,

tenen els seus nins, porten els seus sous,

en un raconet, castanyes torrades.

Els joves com riuen, es miren i callen,

prendran, amb ses mans, el joiós menjar,

pendents del soroll, mai han de parar

d’espantar i ferir les esquerpes ànimes.

 

Ànimes

 

On la dèria us ha portat,

tenebres perdudes?

On demà fareu bondat

si sou porugues?

Quan el cel us deixarà

la porta oberta?

Qui de tot us lliurarà

donant fermesa?

No vull vostra recança

tota la nit!

Deixeu-me només ràbia,

puix vull dormir!

Com la por ha de finir

vora del foc!

Ànimes, preneu fugida,

cerqueu la mort!

 

Pensaments divins

 

Tinc mala sort, ara, m’ha tocat un dimoni emprenedor.

A l’infern mai treballen per menys d’ un vint per cent de rèdit.

Déu sembra intel·ligència, però ha d’afinar més.

Satanàs està provant noves temptacions.

Sant Miquel està estudiant una reducció de jornada.

A l’infern, continuaran, amb l’analògica, dos segles més.

Sant Pere no sap on posar els inspectors d’hisenda.

Satanàs no veu clar el projecte de nou estatut.

Jesús ha suspès el primer curs d’ economia.

Déu és omnipresent, s’ho hauria de fer mirar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de neguit i deu pensaments educatius

07 Novembre, 2010 13:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

De pressa

 

Vine, va, de pressa

cal pujar al tren del món,

no cal que portis saviesa,

allí on vas, tot és destorb.

Corre, salta, crida,

treballa tot el teu cos,

no abandonis la fatiga,

mai et queixis de la sort.

Menja, parla, esclata,

omple coves de ferum,

ni empris collars de plata,

amaga el cap i defuig.

Si el altres tenen problemes,

vinguin dies més llampants,

mata, amb vi, totes les penes,

ensinistra tots els sants.

I si un pobre et demana,

fuig roent tot camí avall,

una porta sempre esguarda,

mai arribis massa tard.

 

Ni tens temps

 

Amb sis minuts, la compra,

amb vuit minuts, menjar,

amb deu minuts, migdiada,

després, torna a treballar.

Trenta segons per peça,

vint segons per encapsar,

cinc segons farcit d’ enveja,

per fi, anar a fitxar.

Una hora de viatge,

mitja hora en aparcar,

nou segons, baixar del cotxe,

dos segons per tancar amb clau.

Tres minuts per a la dutxa,

vuit minuts en fer el sopar,

una amanida, una truita

amb dues hores de sofà.

Un minut per allitar-te,

tres minuts per a llegir,

apagar el llum, desvetllar-te,

ni tens temps per a morir.

 

Pensaments educatius

 

Els nens no creuen al mestre, van per altres camins.

He donat una lliçó, no l’he pogut vendre.

Avui hi ha classe, es noten els diners.

Els nens fan vacances, no empipen el mestre.

El nen és molt intel·ligent, té un quocient i un residu.

Els volia ensenyar, no he pogut ni treure’ m el barret.

Tinc els resultats de l’examen, l’he portat a urgències.

Una classe és navegar, amb vaixell, pel mar dels dubtes.

Sense lluita, aprendre és gairebé extraordinari.

La lliçó anava entre silencis i badalls. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes plens de fulles i deu epitafis

04 Novembre, 2010 07:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Escric sense ploma

 

Cansat el gran sol, es lleva, s’ acosta,

em mira, somriu, se’n burla i se’n va,

com li dic, fluixet: No em deixis canviar!

Vull ser-hi: Jovent, suau, agradosa!

Tinc aquell color verd, tan tou i eixerit

que dóna el seu cor a la tarda noble,

quants entremaliats, tot venint del poble,

m’ han contat mentides, portant-me a l’ oblit.

De vegades, penso, escric sense ploma

unes curtes ratlles enmig del gran cel,

la meva fortuna em deixa infidel,

es queda afeblida, la meva carona.

 

Altra vegada

 

Tota bleda, entremaliada,

afeblida, sense sang,

repeteixo, altra vegada,

la desídia de l’ amant.

Era el sol qui festejava

tot venint del fons del mar,

em contava, de passada,

massa contes de bergants.

Ell venia, viatjava,

em delia, es feia el boig,

com callava, el mirava,

suportava l’ escalfor.

Com s’ apropa, altra vegada,

per portar-me les cançons,

són els sons d’ anar per casa,

afeblits, plens de buidor.

Com s’ asseca la contrada,

la carona em traeix,

ennegrida altra vegada,

altre cop ell m’ arrauleix.

Ara, diu, el molt tanoca:

Tinc la pressa, he de marxar!

Tot el cos com es trastoca,

com es seca, com se’n va

 

Epitafis

 

Estic de cos present.

Ho sento, no tinc canvi.

Em trobeu a faltar?

Algú sap arreglar taüts?

Vaig a un curset de fer por.

Aquí, els fantasmes no tenen vida.

Ni així, les puc enganyar.

Els dies de vent ni surto.

He tornat a perdre’ m.

No torno ni begut.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La castanyada

01 Novembre, 2010 12:31
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

    La castanyada:

     

 1) És la revetlla de fantasmes i ànimes sense sostre.

 2) Acumula a tota una mena de personatges porucs.

 3) Consisteix en la gran marató de les campanes.

 4) Es basa en la col·laboració de joves esforçats i àvies pastisseres.

 5) Connecta el món dels vius amb la revenja dels morts.

 6) És quan els savis aprofiten per allargar la nit.

 7) Fa seure a taula a amics i afegits.

 8) Ens recorda que tenim un cos per protegir.

 9) Procura buidar el cap i arrodonir els peus.

10) Omple la llar de contes perversos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs