Fantasmes pidolaires i set poemes més

28 Febrer, 2019 06:00
Publicat per jjroca, Poemes


Fantasmes pidolaires


Tard o prompte han de venir

els fantasmes pidolaires,

han de portar-nos nous aires,

hores toves i embolics.

Ells són així: entremaliats,

amb més demandes que dubtes,

ens tenen el cor robat

mentre van per les malures.

Fantasmes de cada dia,

de valls fosques i alturons,

com juguen a fer la gresca.

Sovintegen la tempesta

i claudiquen amb els trons

quan senten que ningú mira.


Un plat ben ple


Demanar per demanar:

m’agradaria l’enginy,

amplitud en el pensar,

aprendre dels enemics.

En una vall isolada

on reposen els pagesos

ben estirats, blancs de cara,

tot fugint dels malentesos.

Nosaltres, els benestants,

amb fortuna riallera,

anem tombant per la vida.

Poc després, a la partida,

demanarem alls i ceba

en un plat ben ple, dels grans.


Que no entrin visitants


Sentinelles de l’infern

hem de guarir el nostre lloc,

posarem un xic de verd,

pomes dolces i albercocs!

Que no entrin visitants

amb excuses rebuscades,

hem de fer cares d’espant

i incisives mirades.

Parlaré amb Llucifer

per haver bon pressupost

i trobar magna fortuna.

Hem de guanyar, tots a una,

sense deixar-ho del mos,

per no plorar ni un moment.


Quan s’acosta el vent


Quan s’acosta el vent,

al cap del carrer,

en sóc amatent

puix ho vull saber.

Tancaré la porta,

encendré el llum

per si el molt tanoca

mou els embalums.

I posaré llenya

al si de la llar

per si porta fred.

No vull cel obert

ni bosc on anar

amb vella espardenya.


Si el goig es vol posar


Quan la nit em va a la grenya,

em desperta un rajolí,

cerco gana i espardenya,

com m’allunyo perquè sí.

No hi ha hores ni setmanes

a la cova del tresor,

veig com passen hores vanes

on ni m’acosto a l’amor.

La mossa és prou formosa,

va lluitant a tort i a dret

sense saber a qui aturar.

Si el goig es vol posar,

de segur que serà ver,

no ha d’estar una altra cosa.


Na Mariona dels ulls grossos


Na Mariona, dels ulls grossos,

no es lleva al dematí,

es pentina els cabells rossos

i, algun cop, fins pensa amb mi.

Ella avança, tota sola,

pel carrer més ample i pla,

no cal dir que el tarannà

no faria altra cosa.

Na Mariona, qui m’estima,

mai no plora en ser a la font,

en el càntir, hi ha el remei.

Demanaria ser rei

per saber el què i el com,

és el fruit de l’enganyifa.


En la guerra de les flors


En la guerra

de les flors,

hi ha grandària

i colors.

Massa camps

són un jardí

on les presses

hauran risc.

En la guerra

de les flors,

no vull deures

ni tresors,

només calen

somiadors.


Les comandes de la nit


Les comandes

de la nit

com s’amaguen

sota el llit.

Hem perdut

massa batalles

per pensar

que anem debades.

Amb la pensa

del meu goig,

no hi ha dubtes,

passaré,

d’un lloc a enlloc,

amb poques mudes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (VII)

27 Febrer, 2019 19:00
Publicat per jjroca, Pensaments divins

De fet, els arbres viuen al cel.

Déu odia la novel·la històrica.

Jesús va ressuscitar en tres dies, va tardar prou en decidir-se.

Déu viu al paradís i no paga impostos.

Satanàs demana a Samsó que provi les noves cadenes.

Satanàs ofereix bistec els divendres de quaresma a meitat de preu.

Tres àngels nous temptaran l’estàtua de la llibertat.

Judes farà de pregoner per festes de Setmana Santa.

Vaig perdre la gràcia als seixanta anys.

El descompte començarà a partir de deu pecats.

Els pescadors convidaran Jesús en acabar la veda.

Satanàs decideix suspendre les temptacions els dilluns pel matí.

Satanàs proposa calderes individuals a la sala dels rics.

Sembla mentida que Déu no vingui quan el crido.

S’acceptaran temptacions si es poden justificar.

Senyor Déu: He trobat les claus del cel!

El preu dels miracles cotitzarà en borsa.

Es va condemnar per no saber contar mentides.

Tres dimonis apleguen sempre tard: Són daltonians!

Aquest dimoni és beneit, no sap renegar.

Satanàs demana Déu que salvi tots els vegetarians.

Sant Pere ha confós una banya de dimoni per una de brau.

La Verge pren banys solars, vol anar a Catalunya.

Jesús ha demanat un entès en sofrologia, per si ha de tornar.

Satanàs no vol més rics, es queixen del menjar.

La faldilla de les pecadores s’allargarà els dies de vent.

Satanàs vol menjar ecològic, reduirà el bull dels condemnats.

Déu proposa misses cantades i, a poder ser, entenedores.

Satanàs vol fondre campanes per fer forques.

Déu investigarà les construccions del paradís.

Estan descontaminant tres àngels que van entrar en zona nuclear.

Satanàs obliga a portar casc als diables banyuts.

Déu és prou jove, no és estrany que no sigui mai a casa.

La temporada serà baixa, només hi ha dos pecats nous.

Jesús diu: Posats a triar, vull grapes!

Judes es va penjar, mai havia vist tants diners.

Un dimoni miop està temptant una foto de campanya electoral.

A l’infern dels polítics, fan votades cada cinc hores.

Déu diu que no pensa posar-se corbata.

A les sales de fadrins, no fan falta tants sagraments.

Jesús demana passar menys hores al sagrari.

Satanàs rebaixarà les penes un cinc per cent.

La vaga de controladors pot afectar al servei de recollida de difunts.

Satanàs promourà concursos de poesia eròtica.

Satanàs vol fer una cursa de calderes.

Déu crearà botifarres sense colesterol dolent.

Sant Pere vol una samarreta amb el número u.

Han proposat a David per a patró de les fones.

Tres profetes no es posen d’acord amb la travessa del diumenge.

La Verge proposa desfilada d’estrelles el Diumenge de Pasqua.

Aquest Divendres Sant, Jesús es llevarà més d’hora.

Jesús diu: Canviaré de somera si he de tornar a Jerusalem!

Fa dos mil·lennis, Sant Pere ja va notar la crisi de pesca.

Déu presentarà un pla d’estabilitat per a tot l’univers.

Satanàs aplicarà la tàctica de terra cremada.

Han condemnat un just per primmirat.

Punxar-se una vena ha de ser pecat venial.

Déu no va crear l’univers, va ser un servent díscol.

Satanàs farà un màster de males costums.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (VII)

27 Febrer, 2019 18:55
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Avui, les classes haurien de començar.

Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.

Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.

Com puc suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?

Un bitllet de dos-cents euros no pot viatjar en regional.

En va suspendre vuit, quasi passa de nivell.

L'examen va ser un èxit, cadascú es va posar la nota.

Treballen en equip: Tres em fan la traveta i l'altre avisa el metge!

Hem fet un viatge de fi de curs, no cal dir que hem anat al delta.

Tot anava bé fins que la mare ho va entendre.

El jove millora, ja sap per a què serveix la cadira.

Estan educats, demanen perdó cada cop que mosseguen.

Hi ha retallades a ensenyament: Altura màxima dels mestres: cent setanta centímetres.

Hem reconvertit les regles de tres en regles de cinc.

Traurem la sisena hora: A les cinc, tots a dormir!

Saben tant que necessiten un altre cap.

No els puc suspendre, m'han pres tots els llapis.

Els resultats són bons, només tres poden estudiar.

Aprenen molt, ja saben què és un examen.

Tinc un dubte: Qui m'ha pres el rellotge?

Els Reis Catòlics no estaven a la bateria.

Hem fet una prova de maduresa, sis estaven verds.

El conseller vol un excel·lent, l'hauré d'ajudar.

La classe era bona, no fugia mai.

El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.

L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.

Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.

Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.

Un dels rectangles s'anomena triangle.

Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.

Estem esperant una reforma, inspireu fort.

No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.

Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.

He anat a la farmàcia a comprar paciència.

El departament vol bons resultats, els aconsello canviar la pastanaga.

No sé si Colom va arribar a Amèrica, però arribà al supermercat.

Els mestres estan ben preparats, fan cent metres en quinze segons.

He començat la lliçó, vaig per la ella.

Si heu de multiplicar, feu servir pans o peixos.

Ensenyo trigonometria: Blat sense mesura!

El diumenge no hi ha escola, desapareix.

El mestre plorava, cercava el mar de la saviesa.

El mestre no té raó, li falta una magnitud.

Consideraré falta d'assistència amagar la farmaciola.

Mai sé si trenta alumnes són massa o es compten al pes.

Els alumnes no poden callar, els trepitjarien.

Els alumnes tenen dèria per les aigües tancades.

Els poso feina per entretenir la família.

Els homes primitius ja tenien jocs d'atzar.

El nen necessita millorar, escriu mestre amb be baixa.

Hem fet tres minuts de silenci, tres alumnes necessiten respiració assistida.

Amb la palla de l'examen menjarien deu rucs.

La classe romania en silenci, feien submarinisme.

Han passat tots el curs, el riu estava sec.

Aprenen molt, però no en saben gaire.

Amb el divorci pel mig, els costa assimilar els nombres parells.

Els donaré dos punts per examen.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (VII)

27 Febrer, 2019 18:51
Publicat per jjroca, Epitafis

He vingut perquè m’avorria.

Estic mort per un dia.

M’estic fent a la idea.

He de suportar els comentaris?

He mort per canviar.

Acabo de perdre una orella.

He d’anar a l’infern, necessito crema.

He mort en pecat, però me’l volen prendre.

Vaig demanar hora per morir a les sis.

Estic disposat a creure el metge.

Compte amb l’assegurança de vida!

Callo per consell de l’advocat.

Estava a l’hort, dalt la figuera.

El torró, el vull tou.

Compte, que vaig a sortir.

Demà, em recolliré d’hora.

He vist que veniu prompte.

Sempre esteu plorant.

Acabo de tenir una idea.

Necessito un advocat.

Tinc prou temps per sortir-me’n.

Estic en el meu pes ideal.

Encara menjo sense sal.

Heu vist el carter?

Sóc un home acomodat.

Busco ànima en pena sense perjudicis.

Avui, tampoc parlaré.

Passeu-ho bé!

Us estic observant.

Tinc problemes d’esfínters.

Estic canviant d’estat.

Es prega no deixar publicitat.

Senyor lladre, heu fet tard!

Podeu agafar el xampú.

No tinc clar el meu futur.

Agrairia que us poséssiu en fila.

He sortit a comprar flors.

Parleu amb la senyora.

Sembla que agafo cos.

En un no res, sóc aquí.

Tinc ofertes de la funerària.

És un no parar.

Les peticions amb Din-A4 i per una cara.

Voteu-me per a mort del mes.

Tornaré si passa la mandra.

Us proposo un canvi.

Vaig perdre el coneixement.

Tot va començar quan vivia.

Vaig morir com si res.

Estic tip d’esperar-vos.

He entrat perquè plovia.

Us tinc sempre present.

Us recordo que em deveu diners.

Estic orgullós de ser aquí.

Prompte acabaré de pagar l’enterrament.

Obriu i veureu què passa.

Accepto hostes que es llevin tard.

He donat paraula de no fer comentaris.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (VII)

26 Febrer, 2019 09:19
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Ella és i jo ho voldria.

Em deu estimar perquè m'ignora.

Em dóna força poder perdre la batalla de cada dia.

Em fan seure perquè no tenen tarima.

Em fastiguegen les adulacions mal presentades.

Em passo l'estona agradant-me i rebutjant-me.

Em preocupa el seriosos que són els que surten de l'església.

Em sentiria més lleuger si m'oblidessin.

Em sento estranger però desconec l' idioma.

Empresonar el temps no té preu.

Visc presoner d'un cos inservible i necessari.

En agafar-li la mà, va desfer la solitud dels déus.

Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.

En algun lloc, hi ha el temps amuntegat.

En aprendre poc, decidí tancar la porta de la reflexió.

En baixar del cavall, va perdre dues potes.

En cada carta, em despullava sense treure'm tota la roba.

En cada casa, he trobat les restes d'una desfeta.

En cada full blanc, hi ha un futur incert.

En cada llàgrima, hi ha un silenci estrident.

En cada ratlla de paper, deixo una taca del meu pensament.

Viure és l'allunyament de la innocència.

En caure el mirall dels déus, va deixar el món ple de llacunes.

En comprar la desena anell, va assumir que no podia fer tanta feina.

En el cor de tot home, hi ha un racó de quietud.

En el meu cos, he escrit tot el passat.

En el món del golf, el final es trobar un forat negre.

En estimar-la, em vaig perdre en el fons dels seus ulls.

En fer-me gran, m'he adonat que aquest món no és el meu.

Viure és un temps inestable.

Volia ser savi, però no tenia lloc on guardar la saviesa.

Xerrar és donar tombs pel país de les mentides.

Vestit d'home, que puc fer sinó ensopegar.

Vindran dies i tornaran les fosques.

Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.

Viu molt poca gent de la meva fermesa.

Viure és anar notant que et vas morint.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (VII)

26 Febrer, 2019 09:17
Publicat per jjroca, Poemes curts

Ni pressa tinc

ni sento la virior,

és un estat traïdor,

em dono per servit,

de fet, ni és el meu lloc.


Tinc tant de fred

que sento la temença

de jaure amb la creença

que quasi està tot fet,

és minsa complaença.


Estimar us estimaria

les nit d'hivern,

amb desesper,

ple de follia,

ho tinc prou verd.


Dolça fada dorm

enmig del si

del preat bosc,

dessota un pi,

amb caire dolç.


Sentir la veu,

la llunyania,

la lletania

de trobar un déu,

com cada dia.


Aplego d'hora

per trobar el redós,

estimat d'un cos

qui tot ho acarona,

un plaer galdós.


Estimar un sol

que neix cada dia,

que sent la follia

d'un perdut amor,

doneu-me altra vida.


Haver el gran dubte

de l'amor primer,

anar pel carrer,

sense mel ni sucre,

tot cercant el cel.


Voldria dormir

en el si del prat,

enmig l'entrellat,

per a saber si

seré l'estimat.


Demano a la rosa

del jardí d'enmig

que porti el desig,

per dir-te: Reposa,

nostra és la nit!


Si l'amor demana

aquest mirar dolç

que vingui aquest clos

a parar-te casa,

ben maca, amb sol.


Una rosa sola,

viatjant a peu,

aplega a les deu,

vol trobar-te d'hora,

abans que Morfeu.


Les paraules toves

no faran camí,

només les més dolces

apleguen al si,

esperen les tornes.


Una nina reia

al balcó estant

en veure l'ofrena

del jove galant:

pors amb espardenya.


Com m'agradaria,

a l'abril florit,

trobar companyia:

de taula i de llit,

plena fantasia.


Per valls i conreus,

plana primavera

amb una mà estesa

amb ullets de nen,

és tan encisera.


La deessa jove

demana per mi,

diu que, ser tan pobre,

és un fet mesquí,

no es pot ser mediocre.


En passar l'hivern,

amb la flor primera,

conta primavera:

allunyat el fred,

torna a casa seva.


Us deixo el déu

per si abelleix

sentir-vos rei

de cap a peus,

no m'ho pagueu.


Si l'amor demanes

que vingui ben d'hora,

que et trobi ben sola

per gaudir debades

d'un sol sense ombra.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (VII)

26 Febrer, 2019 09:06
Publicat per jjroca, Epigrames


El bon Déu 
ha proposat:
Menjar barat,
viatjar a peu.
 

Com em cal tenir,
si li plau al cel,
cara de fidel
i cor de mesquí.
 

Diu que tant m'estima
com el gat al gos,
poseu medicina,
ompliu el sarró.
 

Al palau del rei,
no hi ha tenebres,
puix posen candeles
en tots els indrets.
 

Poseu-me Pare,
altre sarró,
vull quelcom dolç
per al viatge.
 

Amb sis lletres
i un diner,
ni aprendré
ni seré mestre.
 

Tenia una núvia
amb casa i jardí,
un somni mesquí
i un cap que rumia.
 

A la taula estant,
ve la memòria,
porta cridòria,
se'n va dansant.
 

Al carrer d'enmig
no rauen tenebres
ni clouen parpelles
abans de dormir.
 

El vent de dalt
no porta pressa,
sap que penetra
i porta el mal.
 

Pobres paraules
del dolç amor,
van per les taules,
ho volen tot.
 

Mare, la primavera
porta remor:
la bonior de l'abella
entre mil flors.
 

Estic esperant
la dolça Parca,
la vull galant,
suau mentre mata.
 

Ni l'amor primer
fou tan mentider
ni l'amor segon
em portà la sort.
 

Amb ulls porucs,
semblant de fada,
l'enamorada
plena d'ensurts.
 

Una casa i un jardí,
l'amor demana,
una casa per gaudir,
un jardí per a fer estada.
 

Per anar a l'escola,
no porteu pressa,
puix la saviesa
no corre, escola.
 

La mare cantava
cada matí,
després pregava
fins a la nit.
 

Amb la mà esquerra
i un xic de menjar,
s'arrauleix la fera,
se li tomba el cap.
 

Han pres la pensa
per un diner,
perdrem la guerra,
després ploreu.
 

Mireu com pujo
a l'alturó,
quatre gambades,
sóc dalt de tot.
 

Tinc una núvia
en un palau,
mai l'hauré rica,
però m'escau.
 

A la casa del pobre,
no hi ha enemic
ni portes de roure
ni un bot amb vi.
 

Demà, a l'albada,
a treballar,
maleïda fortuna
si em deixa anar.
 
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (VI)

20 Febrer, 2019 06:29
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu vindrà demà, ha donat hora!

La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb les tatxes!

Déu és omnipresent, gairebé un regal.

Déu no m’estima, sap que em constipo sovint.

Jesús és a Betlem organitzant un sopar de quinta.

Senyor Satanàs: No em posi un dimoni del Madrid!

Déu va crear l’ univers, li va sobrar el temps.

Jesús no era un bon fuster, dubtava en el preu.

Satanàs necessita pecadors responsables.

En acabar la missa negra, hi haurà barra lliure.

Judes participarà en un concurs d’infidels.

Satanàs necessita una muntanya per convertir-la en magdalenes.

Jesús calmà la tempesta, el Meteocat no va participar.

Els Reis Mags seguien una estrella amb camell, eren altres temps.

Si hi ha una altra crucifixió, serà per canal de pagament.

Jesús va tenir més bon guia que Moisès per tornar d’Egipte.

Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.

El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.

Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.

No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.

La Bíblia encara no ha aconseguit cap premi literari.

Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.

Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.

La Verge ha fet anar Jesús al perruquer.

Judes no vol més inversions de risc.

Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure.

Satanàs et dec set pecats, pren nota.

Tres deixebles de Jesús volen fundar un partit republicà.

Jesús ha de tornar, parlaré amb el fuster.

Tres casats explicaven a un fadrí el que és un calvari.

No ho entenc: He anat a missa de vuit i n’eren cinc!

Vaig aplegar al cel a l’ agost, Sant Pere era d’excursió.

Era a punt d’anar al cel, quan va sonar el despertador.

Satanàs ha de reduir personal, només posarà dimonis als rics.

Déu té tres persones, qui rep els dijous?

Jesús va fer tres anys de mestre, només té un trienni.

No volen a Judes com a patró dels tresorers.

Jesús arribà a Jerusalem el dia de mercat.

Déu és el meu Pare, però també és el meu Sogre.

Volia anar al cel, però no deixaven entrar els pecats.

Crec que, per anar al cel, s’ha d’agafar la línia blava.

Satanàs vol més cadenes de titani.

Déu no es pensava que el sol duraria tant.

No entréssiu al cel abans de l’hora del bany.

Satanàs està enfadat, se li acaben els fesols.

He cercat Déu en el meu cor, però el tenia el veí.

Ara, aniré a l’ infern a perdre una mica de fe.

Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?

Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.

He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.

Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’ escala de Jacob.

Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.

Satanàs diu que si no pequen més haurà de tancar tres sales de calderes.

Si el pecat és massa gros es podrà compartir.

Déu repartirà la gràcia en fila de tres.

La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts.

El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.

Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.

Jesús farà un master en noves tecnologies.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (VI)

20 Febrer, 2019 06:26
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Demà mateix els diré que sóc a classe.

Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.

Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.

No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.

Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.

Menteixo tant que m'equivoco.

Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.

Només heu de respondre les preguntes.

Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.

Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.

Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.

Tots passaran el curs, necessito tres barques.

Massa mestres s'amaguen en un despatx.

Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.

És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.

No han entès res, però fan tan bé l'onada!

Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.

El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.

És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.

Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.

El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.

Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.

No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.

En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.

Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?

He tingut sort, ja saben on guardo els controls.

Admeto respostes obertes i ben intencionades.

No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.

Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.

Per què trenquen el dolç període de vacances?

Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.

El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.

No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.

He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.

Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.

Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.

Es prega difamar en privat.

Per ensenyar el sis necessito dues mans.

L'alumne és bo, el faré repetir.

Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!

Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.

L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.

Aquest curs podreu aprendre a terminis.

Aprenen a compartir, un excel·lent per a cada sis alumnes.

He demanat als Reis una classe sense enrenou.

Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.

No tinc sort, només he perdut dues dents.

El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.

Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.

Estant treballant, no els desperteu.

Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.

Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia. Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?

Estic assolint conceptes, necessito més ciment.

He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.

Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.

L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.

Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (VI)

20 Febrer, 2019 06:22
Publicat per jjroca, Epitafis

Venc nínxol amb llogaters.

Sóc aquí des de l’alba.

He d’anar a comprar ciris.

Algú sap quan tornarà el corrent?

Us recomano no portar pressa.

Necessito tres forats a la corretja.

Estic estalviant per anar al cel.

La tieta encara em fa sermons.

No em llevo el fred dels peus.

No ho sembla, però estic bé.

La veïna es passa l’estona criticant-me.

Porto dies sense enfadar-me.

Tinc una cama dormida.

Em dutxo poc, tinc reuma.

Treballo de fantasma tots els carnavals.

La sogra ho deia: Fa cara de mort!

Tinc dues entrades, una és per a la sogra.

El xampú no era bo, estic calb.

M’han posat en una gerra, devia ser de vi.

Estic aprenent anglès per correu.

Si et mors, truca’m!

Aplegaré d’hora, anuncien tramuntana.

No suporto que m’obliden.

Llogo apartament sense dret a cuina.

Em queden anys de penitència.

De segur que no us conec?

Tinc pressupost per cinc paraules.

Us faig saber que sóc dintre.

He estat un home vital.

He vingut per l’anunci.

Endevina qui era!

Vull ser invisible!

Levito amb facilitat.

Ara, ja em poden dir missa.

No tinc res per posar-me.

Acabo de trobar la veritat.

Ni m’imagino l’ infern.

Accepto fórmules miraculoses.

Cerco peu per poder passejar.

Doneu-me deu minuts per prendre cafè.

Demà farem jornada de portes obertes.

He encetat una crisi d’identitat.

La policia em volia empaperar.

Tenim poca contaminació acústica.

Tinc núvia, però sortim poc.

Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.

Volem un toc de morts més alegre.

Després de les votades, tornem a casa.

Estic esperant!

Aquí, ni es pot viure!

Estic al primer curs de difunt.

No et penso votar més!

Ho sento, però he passat una mala nit.

He oblidat a qui devia diners.

Estic fet pols!

M’han demanat que em quedi.

Necessito, urgentment, la manicura.

M’han pres el pèl.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4  Següent»