Dos poemes de fresca i deu epitafis

31 Agost, 2009 14:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Carrer ample

Carrer ample ple d’estels,
caminant sense senyera,
una nit sorda, planera,
vilatans mancats de fred.
Un diumenge estiuenc,
poca gent prenent la fresca,
només dones, algun nét,
cadires de fusta vella.
Els homes, televisor,
un partit, una cridòria,
caminant trobant la joia
d’un poble tranquil del tot.
Carrer ample ple d’estels,
un rellotge sense hores,
encara parlen les dones,
encara juguen els nens.
Trenca la nit un soroll,
massa enlairat i llunyà,
podríem dir: Un avió!
Podria ser: Un gegant!

Al carrer

Toquen les onze i sé
que la nit és prou serena,
hi ha xivarri a la taverna,
hi ha ganes de voler ser.
Les cartes dansen llardoses
entre demandes i precs,
al carrer, estan les mosses,
tot parlant d’homes de bé.
Les barques dormint a port,
els peixos dormint també,
en el cap, juga la por
minvada del mariner.
Només retorna la brisa,
baixa de la terra endins,
porta la flaire dels pins,
sense abric, sense camisa.
Toquen les dotze i sé:
Un diumenge ja s’acaba
un desig troba la casa,
vol la menja que no té!
La dona cridant els nins,
els nins oblidant qui crida,
el pare tornant i el dia
tot morint entre delers.

Epitafis

Encara em queden prou vacances.
Estic pendent de noves ofertes.
Truca’m al 666.
No he mort, ha estat un teatre.
No li digueu que sóc aquí.
Us accepto les disculpes.
Avui, no estic d’humor.
Necessito un ull, a poder ser, blau.
Ara, m’he quedat sense gas.
He trobat un ronyó que no és meu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La casa

30 Agost, 2009 13:10
Publicat per jjroca, Aproximacions

  

     La casa:

   1) Badalla des del matí fins ben entrada la nit.
   2) És el bagul de les pors i les hores baixes.
   3) Procura estar disposada a rebre bé els qui la estimen.
   4) No oblida mai que el seu lloc és el seu lloc.
   5) És palau del qui estima i cabana dels enemics.
   6) Plora la solitud i suporta els dies de festa.
   7) Creu que el seu amo és el millor que li poden donar.
   8) Vol oblidar que potser hi ha una veïna encara més jove.
   9) No té pressa ni en llevar-se ni en anar a dormir.
 10) Parlaria amb les veïnes però no gosa comptar cap secret.
 11) Aixecarà les parpelles de manera pausada.
 12) Té problemes de mobilitat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de torna i deu pensaments divins

28 Agost, 2009 07:44
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Clou la finestra

Mare, per què no em deixes
avui somiar?
El mestre i l’escola
no han de marxar!
Mare, no portis pressa,
tinc massa son,
altres nois van d’esma,
estic confós.
Mare, canta aquella
bella cançó,
parla d’una princesa,
és dolça al cor.
Mare, clou la finestra,
com vull dormir,
el pare és a la feina,
no li has de dir.
Mare, com t’estimo,
a cor què vols,
apaga el llum,
deixa-ho ben fosc.

Beceroles

Mare, he vist el llibre
més bonic del món,
tenia fulles netes,
de cent colors.
També tenia lletres
que feien noms,
una te i una e,
a sota, un got.
Mare, he d’anar a l’escola,
he de llegir,
primer curs de beceroles
no entenc ni piu.
Ara ja sóc un home,
amb pantalons,
cordons a les sabates,
uns blancs mitjons.
Un amic de la plaça,
avui m’ha dit:
La senyoreta és maca,
parla i escriu!
Mare, he d’anar a l’escola,
ja sóc fadrí,
compra: El llapis, la bossa...,
deixa’m allí!

Pensaments divins

Déu es vol apuntar al club de creadors decebuts.
Satanàs vol un canvi d’imatge, s’augmentarà les banyes.
Aniria al cel, però són tan diplomàtics.
Satanàs està malalt: En passar la Quaresma, sempre agafa gota.
El pitjor de l’ infern és el control de sanitat.
Déu veu tants sants que dubta quedi gràcia per repartir.
Jesús diu: Si torno, només vull deixebles muts!
Déu té moltes cases, però no li paren cap llit.
Déu no vol més justos, el posen de mal humor.
Aniversari de Satanàs, dia de portes obertes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de pausa i deu pensaments educatius

26 Agost, 2009 13:32
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Ara 

Ara, m’abelleix dormir
al dessota del gran pi,
sense jove ni veí,
sense ganes de glatir.
Ara, em deleix somiar
amb feines inacabades,
amb lluites sense parades,
per a poder-les guanyar.
Ara, espero arribar
al jardí de la infantesa,
a ser promès de promesa,
no vull fugir mar enllà.
Ara, que tant se me’n dóna,
car no tinc cor ni desig,
veig venir aquella dona
dirà no o dirà sí.

Dilluns

Dilluns, mitja setmanada,
farcida de grans treballs,
uns de pressa, altres no tant,
no tinc les ganes encara.
Em llevo, prenc esmorzar
de truita amb botifarra,
mig litre d’una garrafa
on el vi vol descansar.
Com surto a aquell carrer
tot poblat de meravelles,
per la nit tot són estrelles,
pel matí tot tafaners.
Engego la bona passa
voldria arribar el primer,
però aplega aquell deler:
No corris, fes una pausa!
Arribo així a la taverna
del més noble dels mortals,
allí apleguen els sidrals,
tot són ràbia i malifeta.
Em posen content de vi,
de vermut o de cervesa,
allí em robaran la pressa,
per a fer-ne un coixí.
Han passat les hores totes,
la mare em ve a buscar,
el pare mai ho sabrà,
són tan llestes eixes dones!

Pensaments educatius

Anem a començar el curs, on hauré deixat les ganes.
Tinc alumnes nous, espero no entrebancar-me.
L’aula era tancada, potser sap el que li espera.
He preparat la classe, de moment, no plora.
La primera classe em presentaré i demanaré la pau.
Vull aprovar-los, de moment, vaig bé.
El llapis i la llibreta són nous, no sé si els hem de fer servir.
Els he dit que, un llibre, sol tenir nobles sentiments.
Tres alumnes riuen molt, pot ser un curs prou entretingut.
He passat per la botiga a comprar til·la.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de festa major i deu epitafis

24 Agost, 2009 10:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Malaguanyats homenots

Cansat, ha passat l’agost
amb calor de tota mena,
pel matí, per la pineda,
per la platja, fins pel bosc.
Ha estat un mes eixut,
amb quatre tempestes fines,
ni ventades, ni boirines,
només calda a l’aixopluc.
M’he posat ben grassonet,
del bon vi i la cervesa,
de tant en tant, aigua fresca,
vull banyar-me amb porronet.
He sentit musica i ball,
correfocs, les riallades,
les mosses més ben plantades,
pentinades, elegants.
Els joves ben saltirons,
poc cervell, roja la galta,
espardenya per sabata,
pantalons, sense mitjons.
Malaguanyats homenots,
que no volen ball de plaça,
elles estiren, hi ha gana
de mostrar mil llums, colors.
Ai dels homes perdularis,
que es perden a la taverna,
no tindran casa ni reina,
ni pregaran cap rosari!
Com l’infern és complagut,
de tanta carn més bé tova,
els dimonis tenen prova:
Massa pecats en un munt!

La Mare somriu

Les cent dones, llur treball
omplen els carrers, les places,
amb les mil flors, les garlandes
i llumetes en ser fosc.
Totes han ben treballat,
de mans, d’esquena, de gola,
han patit per ser a l’escola
de qui mana per manar.
Ara, aplega el divendres,
dolça tarda, es fa fosc,
aplega a la vila tot
un seguici de cors tendres.
Porten l’ excelsa patrona
de l’ermita on resideix,
no cal dir, hi ha qui compleix
vol notar- se i s’abraona.
Enmig d’empentes tan grans
com apleguen a la vila,
una munió els convida
a somiar en ser importants.
Però la Mare somriu,
ja la pluja és demanada,
tot el carrer sembla encara
el més cofoi dels jardins.

Epitafis

Els diumenges tenim desfilada de vídues.
No vull més flors, porteu diners!
Digueu-li a l'amo que recordo.
Ho sento, he canviat d'adreça.
Estic mort, però ho porto bé.
Això tampoc és el que sembla.
No necessito cap mena de sabates.
Ahir em van vendre la moto.
Calla i deixa de mirar!
D'aquí uns dies, passaré per casa! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El llapis

23 Agost, 2009 16:21
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El llapis:

  1) És un pinzell que només coneix un color.

  2) Ha arribat a la vida per fer camins imprevisibles.

  3) Suporta els nens amb el desig de poder-los veure vells.

  4) No té por de sortir de l’estoig per desfer-se en errades.

  5) Perd la vida esperant trobar un pensament mediocre.

  6) Viu per embrutar el paper tot i esperant que parli.

  7) Dorm dintre un taüt de fusta.

  8) Guarda els millors secrets abans de desfer-se.

  9) És la casa de les muses i l’ infern dels escrivents.

10) Vol passejar entre dits i ser repòs dels ulls.

11) Arriba a la llum amb el desig d’entendre els missatges.

12) Vol ser agut però presenta negres pensaments.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'aranya i deu pensaments divins

21 Agost, 2009 12:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Aprenent

Enmig la finestra i sostre,
troba el seu món oportú,
és la casa de ningú,
ha fugit el darrer hoste.
Animaló de vuit potes,
camallarg i geperut,
a resultes de ser mut,
pocs amics et diuen: Nostre!
Aprenent de viatjant,
de la terra vas al cel,
potser no hauràs cervell
però files, ets constant.
Parada, callada, espera,
ja vindrà l’ insecte prim,
una traveta, el crit,
després vindrà la berena.

Menja dolça

Has posat enmig jardí
la gran xarxa enemiga,
en un raconet dormida,
esperes per a sortir.
Si el vianant és molt gras,
vet aquí la gran desfeta,
torna a la feina, engega
teranyina pas a pas.
Si el vianant és petit,
el camí faràs prou llarg,
per un mos, tant treball:
Venir a la vida és patir!
Però, si la sort acompanya,
has de trobar menja dolça,
tota tendra, ben sucosa,
un pastís per a una aranya.

Pensaments divins

Mil condemnats s'han quedat sense caldera, Déu vol prendre un bany.
Déu cerca al diccionari el significat de disbauxa.
Satanàs té febre, va anar al cel sense abric.
Han arribat sis justos al cel, Sant Pere en volia deu.
Si peques de gola, compte en netejar l'esperit.
Judes diu: A partir d'ara, tirants!
Déu ha decidit no dormir, no trobava coixins de mida.
De poc, que no em nomenen pecador del mes.
Em voldria morir amb gràcia, però en tinc tan poca.
De moment, m'han posat al cel per fer nosa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes extraviats i deu pensaments educatius

19 Agost, 2009 12:59
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Minsa veu

Pujo, baixo, entro, surto,
mai aturo, déu-n’hi do,
del dimoni servidor,
dels neguits he de ser amo.
M’he llevat, com cada dia,
des del somni més pregon,
començar conqueridor,
anar a casa, trobar guia.
Però hores passen totes,
m’abandona el tebi sol,
encara no tinc consol,
he d’empassar les derrotes.
Estrafaré minsa veu
per trobar la gran fortuna:
Una estrella, blanca lluna,
la victòria sense creu!

He perdut

Quan anava a començar,
el més noble dels poemes,
han vingut els anatemes,
he deixat de cavil·lar.
Tenia el cove sencer,
les paraules amanides,
només faltaven les mides
per a poder treballar.
Malfeiners de pensament,
poca pena, només boca,
puix confonen una troca
amb el fil d’enraonar.
He perdut guanyar l’alçària
el desafiament del goig,
a poc a poc, em faig boig,
car ni tinc desig ni gràcia.
les paraules s’esvaloten,
van a caure al daltabaix,
s’esberlen, ara són lletres,
com em fiten, com se’n van.

Pensaments educatius

La classe era avorrida, el mestre i els alumnes eren els d'abans.
No cal contar mentides, només nomenar-les.
Volia fer classes, però arribà la democràcia.
He perdut l'hora intentant trobar un bon rellotge.
No estic cansat de ser mestre, estic descansant.
He pogut posar tres paraules entre seixanta crits.
Els vaig dir: Sortiu al pati!, em van creure.
Si us agradava parlar sol, heu trobat la solució.
L'escola és el món dels aprenents desconcertats.
Només tinc un problema: Vint-i-cinc déus que no volen aprendre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes musicals i deu epitafis

17 Agost, 2009 09:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Musica

Al capvespre, a mitja tarda
o, si et plau, a la nit,
vindrà un monstre eixerit,
per endur-se la basarda.
No cal ni dir: El carruatge
és prou noble i imponent,
ha de venir de ponent
prou lleuger, sense equipatge!
Portarà la gran guitarra,
una flauta, els platerets,
omplirà tots els indrets,
anirà a dormir allí on para.
Musica de filigrana,
alentida, important,
a poc a poc es fa gran,
té poques notes encara.

Escolta

Per a dir-te com et vull,
escric sota d’un fanal
una tonada cabdal
farcida de mil esculls.
No la canto, xiuxiuejo,
com l’adorno, amb mil sons,
han de ser eixes cançons
tot el fruit, puix neguitejo.
Mai musica tan excelsa
han de gaudir petits déus,
ni han de tenir els hereus
una joia tan sencera.
Les notes corren, enfilen
dolços camins dintre el cor,
com em sento somiador,
lluitador, dels qui rondinen.
Escolta gentil senyora
la lluïssor del pensament,
escolta, siguis conscient
del galant quan t’enamora.

Epitafis

He aconseguit seguir la dieta.
Vaig venir perquè es trobava sola.
Disculpeu, he vingut sense avisar.
Darrerament, estudio mim.
No tinguis por i entra.
Ho sento, ho tinc desendreçat.
Sóc despistat, ahir em vaig posar al nínxol de sota.
Nínxol petit, però amb bon veïnat.
Acabo d'arribar, m'estic orientant.
Sembla que sóc ric. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El full de paper

16 Agost, 2009 17:06
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El full de paper:
 

  1) Sap que acabarà malmès tard o d’hora.

  2) Guarda les nostres bogeries mentre pot.

  3) És el regne de la saviesa i l’estupidesa.

  4) Prova de volar i acaba esdevenint poruc.

  5) És el pregoner de les nostres misèries.

  6) Pot estar amagat o maltractat.

  7) Mai plora quan el mulles o l’estripes.

  8) És la més lleugera de les pedres.

  9) Prova d’amagar els secrets voltat de lletres.

10) Posa a prova la teva intel·ligència.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs