Arriba el carnaval i set poemes més

19 Febrer, 2021 11:54
Publicat per jjroca, Poemes

Arriba el carnaval


I, abans de la quaresma,

com arriba el carnaval,

de vegades, no fa mal

i, llavors, es quan es queda.

Manta riures

i mil flors

amb queviures

per a tots.

Sigui aquesta

la gran gràcia:

El glatir

si prompte passa!

El carnaval és així:

ben dispost per a gaudir.


A les portes de Betlem


A les portes de Betlem,

massa prompte és hivern.

Arriba la jove parella

per a creure el manament:

els romans demanen cens

per saber: Qui viu?, qui pena?

Com la mossa està madura,

el jove cerca un tancat

per a dormir una estona.

Un llebeig els acarona

i s’enfada el llevant

per guardar la compostura.

Com el rei no ho aconsegueix,

el misteri va en escreix.


A les portes de Nadal


A les portes de Nadal,

hom recerca l’establia,

hi ha una estrella,

qui ho diria?,

que il·lumina el portal.

Un Minyó, allí, és nat,

Fill primer de na Maria,

una jove qui voldria

reposar en altra part.

Però, sota un cel seré,

una gràcia ha de venir

per a portar un raig de llum,

no oblideu en trobar el punt

per saber com cal seguir.


Posaré clavells


Enmig de les roses,

posaré clavells,

són els nous poncells

de les terres toves.

Aprenents d’ofici,

ben entremaliats,

per a ser soldat,

he de perdre el vici.

Em llevaré d’hora

per anar al camp

i fer de pagès.

És un món corprès

qui avança, endavant,

fugint de la cova.


Diuen que és mestral


Aplega l’hivern

amb el vent de dalt,

diuen que és mestral,

el conec per cerç.

És un bon obrer,

del tot diligent,

ni atura un moment

per voler saber.

Aplega l’hivern

i gronxa la neu

dalt de la muntanya.

És gronxa una canya

amb melosa veu

sota un cel obert.


Mon amic pagès


Mon amic pagès

pensa amb la verema

diu que farà un mes.

A punt, el cistell

amb les estisores,

història de pobres

que han vingut a menys.

El cistell comença,

de nou, el seu ball,

és un ball proper

sense escarafalls.

Mon amic pagès

pensa amb la nit freda

quan va per Betlem.


Aprenents de mentiders


D’aprenents de mentiders

en conec una dotzena,

van de la casa a la cleda,

parlen poc i riuen més.

Car no són atabalats,

caminen per dalt del fil

i s’adormen de seguida.

Han de conèixer altra vida,

puix, cansats de fer bondat,

estimen més la mentida.

D’aprenents de mentiders

n’he trobat un reguitzell,

van mudats, sense penell

i s’allunyen de l’incert.


Cap collita els fa feliços


Com camino per la plana

i m’aturo en els bancals,

allí, trobo els principals,

pagesos farcits de gana.

Cap collita els fa feliços,

cap arbre els fa suport,

sense festes, sense anissos

com caminen a cap cot.

Però un dia, prou llunyà,

els portarà al cementiri,

un lloc de mal estar.

Allí, hauran de copsar

la veritat del malefici

que un dia van provocar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXIX)

12 Febrer, 2021 22:12
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Judes vol cobrar pels «masters» d’aprenent de traïdor.

Déu odia fer nosa.

Satanàs pensa quan vol guanyar.

Satanàs no vol condemnats pobres.

He demanat anar al cel dels fadrins.

Ja porto dos pecats mortals sense rebut.

Déu no està disposat a pactar les vacances.

He demanat més llibertat i m’han allargat la condemna.

Satanàs envelleix, vol calderes de carbó.

M’han despatxat de l’infern per tafaner.

No suporto els miracles amb efectes secundaris.

Jugàvem a futbol i Judes ens ha pres la pilota.

Podria parlar amb Jesús, però estic enfadat.

Tres deixebles de Jesús volen cobrar incentius.

El meu dimoni és matusser, sempre em castiga en dissabte.

A la quaresma, vaig a dinar a l’infern.

Li he dit a Satanàs que, si no creu, parlaré amb Déu.

Avui, no aniré al cel, fan vaga.

Dimoni, generalista, tempta a l’engròs.

Porto un mes al cel i ja he fet un miracle.

Satanàs ha perdut el carnet d’identitat.

Al cel, faran política de consens.

He anat a l’infern per haver malsons.

Sant Pere ha anar a comprar un sac de llamps.

Quan s’acaba l’assemblea celestial, m’emporto el seient.

Déu ha decidit pujar el preu dels ciris.

Si tens més de cinc pecats, posa’t a la cua curta.

Canvio àngel de la guarda per sis hores d’esbarjo.

Si aneu al cel, no pregueu per mi.

Pecar, més que cec, deixa sord.

Volia ser profeta, però no vaig encertar les notes.

Jesús estudia tornar a nàixer en juliol.

Eva vol ésser feminista.

Déu crearà un nou home més hermafrodita.

Darrerament, les classes de miracles tenen descomptes.

Satanàs està interessat en un màster de cuina.

Déu permetrà les processons si són laiques però ràpides.

De vegades, Déu té problemes amb el sol.

He cercat jove pecadora entesa en pomes.

De segur que entraré al cel quan tingui els papers.

Estic pendent de Judici, em falten mil anys.

Si no m’aprimo, perdré la plaça de la caldera.

Necessito un altre dimoni, el meu no em fa ni cas.

Estic aprenent a pecar d’esma.

No sé si anar a l’infern em sortirà de franc.

Cerco un déu amb hores lliures.

Cada dia he de consolar en Satanàs.

Cerco caldera amb regulador de temperatura.

He d’anar a l’infern, on embarco?

Faria menys pecats, però no llueix.

No puc anar al cel, canto malament.

Sant Pere ha desistit d’ensenyar-me a pescar.

Faria una nova religió, cerco deixebles.

La Verge vol lliurar els dilluns.

Per Setmana Santa, el trànsit celestial és complicat.

Déu encara no ha construït cap altar.

Jesús s’atipa d’empeltar figueres.

Judes ha preferit fer-se ateu.

Déu està aprenent anglès.

El paper de sant és ben previsible.

Al cel, sempre falta gent emprenedora.

He canviat de dimoni, el darrer tenia poca paciència.

Sant Pere vol posar la porta celestial a la vora del port.

Satanàs odia la recança.

Amb Judes no juguem a escacs, es ven les peces.

Lluito amb Déu, però no el veig.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Anar planyent i set poemes més

12 Febrer, 2021 22:10
Publicat per jjroca, Poemes

Anar planyent


Sense guerra

ni castell,

el cavaller

haurà temença.

A qui plau,

la seva empresa,

quan escau

perdre la treva?

Com lluitem

els melangiosos

d’altres temps?

Manquen vents,

força al ossos

i anar planyent.


El meu passar


En el setial,

on rauen hores baixes,

resto, si cal,

enmig miracles.

En el meu passar

pel camí breu,

noto la creu

i el davallar.

Anem a pams

per l’encanteri

fins al sojorn.

No hauré por

d’aquest misteri

que ens torna nans.


A la font del comellar


A la font del comellar,

és on veu tot el bestiar.

Allí, vénen les baralles

cercant casa i aixopluc,

allí, brama i plora el ruc

en pensar amb les acaballes.

No haurem un altre món

menys sorrut i més plausible,

ens lliurem a ser visibles

i estimats sense raons.

Passa el temps dels miserables,

dels rabiüts i dels senyors,

a la fi, hem de ser tots:

més covards i menys culpables.


Ell haurà les pors


Pobrissó mon amo

quan plena i es plany,

cau en el parany

en saber que el guanyo.

Ell haurà les pors

en haver fortuna

ni gaudeix l’engruna

amable del son.

Com no he de tenir:

tresors ni aventures,

vaig entre encenalls.

m’agraden els alls,

somio entre verdures,

ni em planyo de mi.


Aquell munt de llenya


I arriba el fred

per carrers i places,

les mosses són maques,

ho tindran més verd.

Aquell munt de llenya

es va empetitint,

la vella espardenya

entra en nou oblit.

La missa de vuit

serà a les deu

i amb sermó més curt.

Vaig veient que el fum

vol jugar amb la neu

a un joc antic.


Haig l’assegurança


Enmig de la brasa

d’aquell foc encès,

farem un recés

fins a mitja tarda.

Ha estat el dinar:

llarg i calentó,

l’olla, dalt de tot,

farà bon ballar.

Cebes, botifarra

i un arròs ben blanc

segueixen la dansa.

Haig l’assegurança

que aniré copsant

com vindrà la gana.


Li comento al sol


Li comento, al sol,

que, sent més proper,

ens porta més fred,

el dia més fosc.

Ell ni em respon

i va a córrer i fuig,

potser haurà son

i un xic de rebuig.

Li comento, al sol,

que no porti pressa

ni estigui impacient.

Que en sigui conscient

i rebi la queixa

per aprendre un poc.


Com la vida avança


En el temps lliurat

a la nova empresa,

sento una promesa

que arriba al tard.

Com la vida avança

pel país del dubte,

allí, hi ha un reducte

on el llum mai passa.

Com heroi mansoi,

oblido la guerra

i el voler guanyar.

Me’n sabria estar

si fóra lleugera

en trobar el condol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXIX)

12 Febrer, 2021 22:08
Publicat per jjroca, Epitafis

He comprat vi per a força misses.

Necessito taüt de competició.

Sóc aquí per obligació, no per ganes.

No sé si sóc: present o absent.

Entreu, haig ofertes.

Darrerament, haig sentiment de solitud.

Em costa entrar en calor.

Haig orelles, però no recordo per a què.

Si vull sortir, què em recomaneu?

Vaig arribar fa uns dies i ja m’he penedit.

Estic trist, em volen pujar el lloguer del nínxol.

En un principi, vaig tenir ensurt.

Ho sento, no et puc mirar als ulls.

Venc taüt amb bones condicions de pagament.

Només trobo a faltar el psicòleg.

Em costa molt tancar els ulls.

Caront ha pujat el preu de la travessia,

Menys condol i paga una missa!

He triat el paper de difunt per a sortir de gira.

No puc sortir, no he trobat el perruquer.

Ara, descanso bocaterrós.

En sentir el coet, tots a dormir.

Ara, menteixo amb els anys.

Encara estic recuperant-me de l’enterrament.

El millor del barri, són els jardins.

Vulgues que no, et vas fent a la idea.

Ho sento, tinc un mal dormir.

Ho sento, avui, no hi ha noves.

M’he fet un embolic amb l’ahir i el demà.

Avui, tampoc et toca.

Estic pensant en demanar pròrroga.

En entrar, comença el recolliment.

Hi ha dies que no dubto de quasi res.

Compartim el silenci.

Vols dir que no he vençut?

De fet, estic en temps de pausa.

No surto per a no molestar.

Vaig venir com si res.

He somiat que anava atabalat.

Estava pensant i he perdut una orella.

Ha estat un mal mes, no ha vingut ningú.

M’han pres el matalàs.

Estic que no visc.

He hagut de comprar un altre pany.

Si heu de sortir, no oblideu la clau.

Esguarda un moment, estic pensant.

El soterrador és sis nínxols més avall.

Llogo taüt, en bon estat,per als caps de setmana.

He sortit a la revetlla de Sant Joan.

Descanso amb pau, però hauré d’anar a revisió.

He demanat un dimoni coix per a què m’atabali.

En un tres i no res, començaré a volar.

En tres anys més, ja podré viatjar a la lluna.

Necessito trobar un company per a eixir els dissabtes.

Si em porteu un pastís, deixeu-me unes dents.

Si vols entrar, ho tens tot pagat.

Cada dia, em costa més restar callat.

No acabo d’entendre què faig aquí.

Tampoc voldria caminar massa.

Canvio nínxol o el venc.

Necessito un rellotge universal per si viatjo.

Algú sabia que estava malalt?

De moment, he llogat el nínxol de la senyora.

Sóc a dintre, feu-me cas!

El proper rellotge el demanaré amb llumetes.

Ja li deia que em deixés respirar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXIX)

12 Febrer, 2021 22:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Els diners són les ales que et deixen volar.

Aprenent, intentes oblidar d'on vens i on vas.

Enganyeu-me, però no porteu pressa.

Com el món no era prou complicat, van posar una munió de claus.

Els dimonis fan creure als homes que són quelcom més que quasi res.

Tot i sent el meu dimoni prou badoc, em fa pecar sovint.

Cerco religió sense taca per fer-la servir quan em plagui.

Si el cel ha de tenir portes, malament.

Li he demanat a Déu que faci un curset d'entreteniment.

L'advocat em fa veure que hi ha una raó que es pot pagar.

El que m'agrada dels metges és el bé que curen els altres.

Com més ric sereu, menys dones lletges us barraran el pas.

Déu posa les pedres i el dimoni les ensucra.

Tot i sent bruixa, no sap quan la cremaran.

Déu, com ja ens coneix, ens vesteix d'aquesta manera.

Jesús va venir, tornarà, però no va parar casa.

Cap home prudent li diu a l'enemic on viu.

Em promet la vida eterna i em pregunto per a què la vull.

Tinc un cos que dorm i un cor que batega.

Tot i anant a treballar, mai m'ha saludat la feina.

Com vull que aprengui un nen, si jo encara no ho he fet.

El pitjor de la vida és la manca d'apuntadors.

La vida és mudar-se de fulla a llenya.

Si us compreneu, tremoleu.

Mai, us vengueu massa estona.

Mai, massa paraules us portaran enlloc.

Sóc tan pobre que estic somiant.

El dubte és el més gran de tots els regnes.

Déu, que em coneix, sap que no li val la pena parlar.

He parlat amb Déu, però no he entès res.

La vida és un camí equivocat que et porta a saber on.

Mentre el fadrí dorm, la fadrina neguiteja.

Sabràs que és un home perquè es vesteix igual que els altres.

Quan Déu va crear la dona, se n'adonà que li faltaven colors.

L'home feliç ni corre ni aixeca pols.

Encara, no he conegut un cor massa dropo.

Com Déu coneixia l'home, va posar més aigua que ampolles.

Déu va posar el dimoni perquè no vol ampliar el cel.

La veritat és la més amarga de les mentides.

Estic perdent una guerra sense saber com.

Com pot ser que la seguretat sigui un espai tan petit i fosc?

Estic content perquè he trobat qui m' enveja.

Si algun dia em moro, ja us ho faré saber.

Aprendre és un camí massa pesat per a una sola vida.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LXIX)

12 Febrer, 2021 22:00
Publicat per jjroca, Poemes curts

Al mirall del fons,

on no hi ha tenebres,

no es miren les feres

ni se senten els sons

de les velles queixes.


Parlarem, avui,

si ve la tempesta

de la dolça festa

que ens porta al garbuix

de jorns de feblesa.


Quan el vent de dalt,

de sobte, s'enfada

m'entaforo a casa

i el veig passar,

és com més m'agrada.


A la tardor,

parlen les fulles,

com van perdudes,

plenes de por,

són prou porugues.


Quan els nans

parlen de mi,

els dic si

són prou cristians,

no ens avenim.


Una fulla plora

al jardí estant,

com diu que li van

els colors eixint,

com sent que s'enyora.


Al carrer dels corbs,

quan ve el setembre,

vénen eleccions

és llavors quan guanyen

els cuquets més bons.


Com he de demanar,

batalles més curtes,

quan no puc anar

a prendre, entre dubtes,

el vell raonar.

 

Com em plau saber,

després del migdia,

que la plaça és

on l'amor convida

a no fer res més.


Mai les fades

de la sort,

quan em parlen,

diuen molt,

són amables.


Si fos savi

et diria

que he venut,

sense interès,

tot el seny

i l'alegria.


Al racó del port,

quan la lluna aplega,

sento com es queixa

per no tenir sort,

és tota ella esquerpa.


Els fantasmes

de la nit

com em parlen

de neguit,

s'atabalen.


Portaré, al reclau

de la casa vella,

els vespres d'aquella

llarga i dolça pau,

mai hi haurà enveja.


Com em diu

en Manelic,

a l'estiu,

es fa petit

i gasiu.


En una muntanya,

he vist el meu llop,

és gran, negre, fort

i sempre ha gana,

com el somio i tot.


Amb el llapis nou,

la fulla ben blanca,

la pensa s'espanta

d'aquest enrenou,

mai farà amistança.


Amb el meu amic,

he de demanar,

un plat per menjar

i ampolla de vi,

ni caldrà pagar.


En el regne nou

de les hores toves,

mai hi ha enrenou

ni massa històries,

només neva i plou.


En el regust

de la gran menjada,

us dic com m'agrada

guanyar un bon sou,

mai hauré petjada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LXIX)

12 Febrer, 2021 21:53
Publicat per jjroca, Epigrames


Quan l'escalfor
recorre la plana,
veu la desgana
portant la por.


Massa joves
sense nit,
cerquen totes
el fugir.


Poseu-me la pau
vora la finestra,
per si ve la festa
i fugir escau.


Amb les dèries
de ser ric,
cerco amic
lluny de misèries.


Una jove mossa,
al balcó estant,
diu que sóc molt gran
i faria nosa.


Per llegir
tota una estona,
cal sentir
com t'abraona.


En el caminoi,
he trobat les fulles,
totes ben porugues
quan el vent les mou.


Una menja
sense vi
ni fa enveja
ni gaudir.


Tot enmig la mar,
la vella sardina
diu que ja endevina
qui la pot menjar.


La mosca lleugera,
a meitat del vol,
diu que vol el sol 
i que molt li prega.


Un gegant,
alt com un pi,
va cantant
fins a la nit.


Quan hagi fred 
i blanca la contrada,
és quan m'agrada 
somiar despert.


No li canto
ni li dic
que l'esguardo
vora el llit.


Una deessa,
vestideta d'or,
diu que poc li pesa
el sentir-se el cor.


Massa joia
tantes nits
deixen nosa
en dormir.


Paraules donades
en el si del temps,
cerquen, esglaiades,
on raure un moment.


La mar dormia,
somiant del tot,
per trobar aquell dia,
on deixar un tresor.


Porteu-me pare:
cistella o cabàs,
ple de pomes agres,
per si cal menjar.


He estar captiu
de la vostra angoixa,
d'aquells ulls de noia
qui, en plorar, fa riu.


Pagesot de mena
que, en el pas del temps,
cerca la cirera
lluny del cirerer.


No demano més
que trobar aixopluc,
el creure de ruc:
savi, compromès.


Per una terra
qui dóna pa,
cal una guerra
o l'allunyar.


Amic tafaner,
com demanaria:
encetar altre dia
on no vinguis més.
 
Amb la gran calor
la pensa s'esmuny,
vol trobar, si gruny,
aquell cel traïdor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Cansat de ma misèria i set poemes més

08 Febrer, 2021 05:53
Publicat per jjroca, Poemes

Cansat de ma misèria


Vindré, a la nit,

cansat de ma misèria

a posar dèria

al meu neguit.

Sóc cavaller,

sense cavall,

petjant la vall

sense caler.

I ma dissort

és ma tendresa,

el saber estar.

He de curar,

en altra empresa,

a poc a poc.


El bon pastor


El bon pastor,

qui parla amb ses ovelles,

no haurà tenebres

ni vestits d’or.

Coneix les herbes,

la serra, el prat

i l’entrellat

de massa penses.

Però, a ciutat,

es perd pels carrerons

i per les places.

Hi ha massa cases

on viure, de records,

ben a desgrat.


Poseu-me ratlles


Poseu-me ratlles

i noves primaveres,

lluna i estrelles,

viure debades.

No em demaneu:

esquerpes aventures,

vull les altures

per pujar a peu.

Un llapis vell

amb una goma nova,

ben lluny la por.

Un llum de foc,

una cadira tova

i un cel proper.


Poca traça


Ni sé ni puc

trobar la meravella,

cerco, a l’estrella,

el son perdut.

Sense saviesa,

vaig endavant,

vaig confiant

amb la neciesa.

La vida passa,

s’emporta el temps

d’haver enrenou.

Com res es mou

trobo l’envers

amb poca traça.


Seria gall


Seria gall del galliner

per a gaudir la complaença,

la granja és gran, potser un xic vella

i hom deleix per ser el primer.

Sóc, a la vida, com un sidral,

guanyant les lluites de bon matí,

hi ha un gall jove, talment mesquí,

qui xerra massa i queda mal.

Tardor traspassa i ve l’hivern,

posa la neu a la muntanya

on envaneixen els vilatans.

Enmig del fred, com vull envans

i un noble foc per si es demana

cercar un bon amo poc tabaler.


La capsa era petita


Em contava la rosella,

en un hivern fredolic,

com cercaria marit

en eixir de la tenebra.

La capsa era petita

per a posar menjador,

era un fet aturador

que li amargava la vida.

Però aplegà primavera

i va fugir cap al camp

per a fer de sentinella.

No cal dir com la rosella

millorarà en endavant

sota un sol qui dóna empenta.


Adéu i avant


Adéu i avant i tot és meravella

veig una esquella del tot gronxant,

és el meu bou qui demana treva

mentre la vida li va avançant.

Enmig del verd, voldria triar el verd,

però, a l’estiu, ho va posant ben groc,

cerca company per viatjar enlloc,

sentir el vent i voler el fred.

És, a l’hivern, quan plora la muntanya

i una aranya somia en el sot,

miro els núvols a poc a poc.

Posaré el cap sota la banya

per a saber com déu escanya

i ens fa saber que no ha mort.


Sense fer nosa


Sincerament,

hauré de dir

que el meu glatir

és consistent.

Vingut a menys,

sense encanteri,

vull un senderi

enmig dels renys.

La nova escola

em parla, poc,

de noves penses.

Massa promeses

viuen al sot

sense fer nosa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXVIII)

01 Febrer, 2021 08:11
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Satanàs ha venut les portes de l’infern.

Els miracles de demà es faran després de la missa de dotze.

Judes farà un curset d’auto-ajut.

La Verge anirà a la processó si aplega el perruquer.

Jesús vol canviar la creu per un sofà.

Volia anar al cel, però estava viu.

Dia complicat, l’àngel de la guarda fa vaga.

Pecaria més, però no haig incentius.

Estic a una terna per a pecador del mes.

Sant Pere ha demanat més aigua per a atendre peticions.

La Verge dubta de treure’s el Fill de casa.

Al cel hi ha més dones, per això domina el color fred.

La Verge i Jesús no es posen d’acord en l’horari de misses.

Jesús mai es va decantar obertament per la cervesa.

Mai compartiria caldera amb savis incompresos.

M’agrada de l’infern el desordre constructiu.

Amb Satanàs, només jugo al tres amb ratlla.

Haig un dimoni innocent, li demano unes ratlles i em porta guix.

Vaig escapolir-me del cel per avorriment.

En trobar núvia, va començar l’infern.

Jesús ja és un expert en fusta.

Els estudis per a apòstol són prou senzills.

Sant implicat farà miracles per encàrrec.

He demanat el tron de Déu un cap de setmana.

Si m’agrada pecar, quins em recomaneu?

El meu dimoni s’ha excusat, ha d’anar al psicòleg.

Ara, em dedico a col·leccionar indulgències.

Judes no em parla, diu que sóc malfeiner.

Tomàs creu que les presències de Jesús són virtuals.

He concretat entrevista amb Llucifer per a l’any 3000.

Satanàs he demanat que allargui l’hivern.

Un cop mort, quina part del cos és més pecadora?

Satanàs cobrarà, als condemnats el manteniment de la caldera.

He demanat una guia espiritual amb piles.

Busco una oferta de misses de 3 per 2.

Estic al cel, però encara no tinc adreça.

Satanàs fa les vacances per Nadal.

Respirar massa fort pot ser pecat venial.

Dimonis en vaga, animeu-vos a pecar!

L’infern no pensa participar en les cantades de nadales.

Provaré d’anar a Betlem fora de temporada.

Satanàs està pensant en fer un canvi de discurs.

Cercant a Déu, trobà el dubte.

He demanat a Satanàs els divendres com a dia d’esbarjo.

Fan falta dimonis amb estudis diplomàtics.

Satanàs necessita condemnats amb pedigrí.

Vull viure a l’infern els dies senars.

Han expulsat tres dimonis del partit amb els àngels.

Llucifer porta anys sense confessar-se.

Pocs residents del cel han demanat música estrident.

Necessito un dimoni que em doni festa els dissabtes.

Porto deu voltes al cel cercant un rellotge.

Necessito un déu per al cap de setmana.

Jesús cerca un deixeble que sàpiga cuinar.

Sense dubtes no hi ha infern.

No vull pujar al cel, preferiria baixar.

Satanàs acceptaria un paper d’aventurer.

És millor pagar amb bons celestials.

Li he preguntat a Judes quant cobra per hora.

Si vaig al cel, a quina hora m’he de llevar?

Sembla que quan Déu va crear l’home ja estava cansat.

Necessito dimoni amb mentalitat constructiva.

Cansat de pecar, vull aprendre a pensar.

Anar a l’infern és un somni entremaliat.

Entre miracles, cal temps de reflexió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Era un home tafaner i set poemes més

01 Febrer, 2021 08:07
Publicat per jjroca, Poemes

Era un home tafaner


Era un home tafaner

posat en contar històries,

havia perdut les memòries

de quan era gran guerrer.

Sense força ni cavall,

com s’adormia a la plaça,

deien que bevia massa

tot enmig d’escarafalls.

Va haver pobre castell

amb un servent mig gepic

qui li feia poca feina.

Sense honor i sense eina,

va morir d’un mal antic

sense joies ni atuells.


En ma dolça soledat


En ma dolça soledat,

he d’aplegar al capvespre,

la tardor no vol ni mestre

ni conviure amb gran esclat.

Amb un tronc per seient,

vaig trobant, a la muntanya,

el record d’aquella aranya

qui filava enmig del verd.

El sopar ha de ser a taula,

la mestressa l’ha bastit

amb una verdura fresca.

Com la nit el sol empenta

i ell se’n va, espaordit,

abans que arribi la lluna.


De dubtes i fantasia


Al racó de la incertesa,

no hi ha pausa ni enrenou,

poca feina, sense sou

i una lluita insatisfeta.

A la primera batalla,

ni demano haver ferits,

poca força, massa nits

sense poder fer contalla.

De dubtes i fantasia,

en porto un cove ple

per lliurar-los a l’oblit.

Com demano els embolics,

per a saber si estic bé,

mentre va passant la vida.


Us vull comentar


Us vull comentar

que, si passa un dia,

un demà vindrà

amb nova porfídia.

Servents d’aquest temps,

caminem de pressa,

esclaus sense rems

i mar del tot plena.

Us vull comentar

que pensava, un jorn,

en somiar despert:

Camps de color verd!,

voldria fer un lloc

on poder restar.


Noves penses


Caminoi d’hivern

ple d’una herba seca,

vull una finestra

per somiar despert.

A l’escola, van

les vanes promeses,

van, del tot, ofeses

per a trobar un clam.

Les nits, amb estrelles

i núvols més blancs,

van seguint la foia.

Montsià calla i plora

per haver entrebancs

dintre noves penses.


Tot prometent


En el record, he vist les meravelles

sense enyorança, sense despit,

el món em duu a fer les tombarelles

mentre em parla d’altre neguit.

Seré cofoi a mans de grans empreses

quan hagi terres amb nous tresors,

no vull el vi amb copes d’or

ni sentir el vent de les promeses.

Estic cansat de veure filigranes,

amb teles fines i inabastables,

car sóc un pobre sense remei.

No hauré, per cert, aquella llei

la qui governa als miserables

tot prometent les vaques grasses.


En el portal


En el portal,

he de posar una estrella,

petita ella, de bon paper.

Quatre pastors amb una ovella,

Betlem amable d’un sol carrer.

Un Nin petit, amb una Mare tendra,

un àngel bell i un Home ver.

Música dolça

que aparta la tenebra,

joiosa festa d’un manament.

Per regalar:

torró d’avellana

i l’esperança

ben a tocar.


El fred em duu


El fred em duu,

vora del foc,

on el record

fa aixopluc.

Els encenalls,

un xic de brasa

i una tomata

vora dels alls.

Cofoi com sóc,

no haig remei

al meu enginy.

Com vull ser nin

i regnar, enlloc,

sense cap llei.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs