Pensaments educatius (LXXV)

08 Gener, 2023 11:45
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Quan els faig dividir, s’enfaden.

M’encomano i començo la classe.

De moment, m’examinaré jo.

Treballem la comprensió escrita, no hem passat de la coma.

Anem per feina, qui vol ser pobre?

De moment, tres m’odien.

Encara no sé si pensen o s’adormen.

Llegeixen; al final de cada paràgraf, regalo un entrepà.

Han descobert que una vall no és un ball.

Mai he entès perquè els alumnes van menys dies a l’escola.

Els he donat un llibre, no saben on posar-lo.

Estic aprenent a nedar per una mar de dubtes.

Han assolit un monòleg de cinc.

De tres que m’escoltaven, un s’està quedant sord.

Avui, els ensenyaré com era un llapis.

Com em porten la contrària, els ensenyaré les síl·labes inverses.

Han de ser treballadors, però tenen vergonya.

Només crido per si no em veuen.

Donaré idees sense ànim de lucre.

Per a aprendre, cal saber pair.

Com es perden sovint, he demanat brúixoles.

Estic cercant la porta d’entrada al cervell.

Estic trist, només dos necessiten millorar.

Tenen dificultat en el concepte: creure.

Estic en el punt del: Campi qui pugui!

Algun de tots, ha de ser el far.

Es prega silenci per si algú dorm.

Ja fan redaccions de tres paraules.

Des que va el sistema binari, encerten a la segona.

Aprenen tant que dubto cavil·lin massa.

Hem aconseguit desendreçar dos conceptes.

Voldria saber per a què serveixen algunes consonants.

Els nous dirigents ja poden tancar el llibre.

Anem a la pàgina vint, no cal agafar la bicicleta.

Ja coneixen el deu, cal descalçar-se.

Té un dubte existencial: Existeix?

Els he ensenyat un llibre per si els puc acostar la ciència.

No sé si guanyen, però vaig al darrere.

No hi ha classe de matemàtiques, he oblidat els números.

No aprenen tant perquè pensen més.

Abans de l’examen, fem inventari.

Ja llegeixen sense bastons.

Posaré les preguntes després de la resposta.

Procureu que pensin sense fer massa xivarri.

He donat diners, a ningú se li ha acudit comprar un llibre.

No m’escolten, però tampoc em senten.

Els he educat bé, gairebé ni pensen.

Hem triat les sessions de classe, ha guanyat l’esbarjo.

Avui, no es multiplica, no hi ha electricitat.

Si han de sumar dos uns, poseu-los un damunt l’altre.

No és possible que només jo sàpiga on anem.

Treballarem la memòria, però no recordo com.

De tres que m’escolten, dos no ho entenen.

No sé si llegeixen, però tenen els llibres oberts.

Els ensenyaria a pensar, però igual els agrada.

Progressen, però no sé cap a on.

Hem donat una lliçó i no l’ha guardat ningú.

Si coneixen cinc lletres, ja poden anar a dinar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIV)

04 Novembre, 2022 11:30
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Darrerament, aprenc a desprogramar.

Els he donat permís per eixir per a veure si estan sords.

A partir d’ara, només compraré llibres en blanc.

És el millor alumne, mai sé on va.

Tocava un problema de pomes, però se les han menjat.

Estalvieu-vos els paràgrafs de més de tres línies.

Haig dos alumnes que treballen, no sé on volen anar.

La pregunta tenia tres respostes, però cap de bona.

La crítica la dono per sabuda.

Algun dia, espero ser un alumne discret.

Una pissarra sense guix no és el mateix.

El bolígraf va ser el culpable de posar més continguts.

Porto una bossa de comes per si algú sap on van.

Avancem: erren, però no dubten.

No sé on hem perdut la disciplina.

Dubto que els grecs fessin classes patètiques.

Milloren, només fan dues faltes d’ortografia per paraula.

Encara no els he dit que un triangle té tres costats.

He canviat un inspector d’educació per un de treball.

Si m’ho demanen dos cops més, baixaré del pi.

Si els poso deures, quant m’hauré de penedir?

He comprat cordill per a lligar les lletres.

Feu-vos a la idea d’un aprenentatge autònom.

Ni me s’acut, ensenyar-los dialèctica.

El fill del batlle abusa, però poquet.

Aprenen sense esforç i obliden sense remei.

Estic content, han aconseguit enganyar-me de debò.

Tres ja em coneixen, és hora de canviar-los de classe.

M’he amagat a la pissarra i no m’han vist.

Ben sovint, em disfresso de pagès.

Faria un control, però he oblidat les respostes.

És mal alumne, no se li entén el que pensa.

Satanàs és mal mestre, no sap posar deures.

Si poso dibuix lliure, s’atipen de representar-me.

Tenen tanta memòria que ja no els cal pensar.

He fet un pla d’estalvi, no comento els resultats.

Estic content, progresso en la capacitat d’oblit.

Procureu evitar paraules de més de quatre lletres.

No sé quin d’ells serà pobre.

Vull aplegar a la paciència del llibre.

De moment, n’hi ha tres que endevinen on vaig.

No estic neguitós, però no penso en baixar de l’arbre.

Els he donat deu minuts per si volen somiar.

He comprat una cintà mètrica per a mantenir la distància.

Els posaré deures en un futur llunyà.

Porto temps buscant la pregunta de la solució.

He pres el costum d’enfadar-me sovint.

De moment, ja saben que una i no és una a.

He obert el llibre i tres ja tremolen.

Hem aconseguit llegir tres línies sense allitar-nos.

Dubto entre ensenyar-los a parlar o a callar.

Estic content, ja fa tres dies que no m’escolten.

Els ensenyaré mecanografia d’ordinador.

Els alumnes tenen un dubte, venturosos ells.

De moment, han après la paraula: Esbarjo!

Haig un alumne que ho entén, l’he posat de bombeta.

A la darrera reforma, quasi em quedo mut.

Cada dos conceptes nous, els dono caramels.

Com llegeixen de pressa, els he canviat els signes de puntuació.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIII)

16 Setembre, 2022 08:52
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Només llegeixen els comentaris.

Estic estudiant un pla de salvació.

De moment, tres ja saben tancar la boca.

Estem treballant l’absència de sorolls.

Confonen la porta d’entrar i la de sortir.

Aprenen tant que no sé on s’ho posaran.

Per motivar-los, els he dit que el sol surt algunes nits.

De moment, qualifico d’oïda.

Només els puc contar històries breus.

M’ha tornat el llibre, tenia lletres.

Hem solucionat un dubte i n’hem recuperat tres.

Aquest curs només farem exàmens de consciència.

N’he suspès a tres perquè no puc menjar pernil.

De moment, aprenen les queixes de memòria.

Cinc alumnes han tret excel·lent, he posat bales repetides.

Ara, ja no sé si el zero és una xifra o un conjunt buit.

Estan assolint un concepte inexistent.

Ells no ho sé, però jo quasi volo.

El que m’agrada d’ells és el mal que menteixen.

Aprenen tant que em costa respirar.

Els he donat una lliçó i me la volien cobrar.

O em sobren cadires o em falten caps.

El fill del batlle es tria les notes.

Els he portat a la bassa, aprenen per immersió.

He posat els signes de puntuació dintre d’una bossa.

Demà, aprendran el concepte de minut en mitja hora.

No n’ha encertat cap, es mereix un notable.

Totes les classes són de suport, ens hem de suportar.

No aconsegueixo saber quina part del cap fan servir.

Porten hores aprenent sense comprometre’s.

Haig els aprovats en oferta.

Haig tres mares optimistes, volen que

aprenguin sense esforç.

No saben llegir sense petjar el dit.

Ara, només m’examino jo.

He perdut dos alumnes, ja han passat endavant.

Estic content, em malparlen, però amb educació.

Estan aprenent, llegeixen mà i assenyalen el peu.

Abans de posar-los a la pissarra, eren nombres enters.

Com l’examen era senzill, vaig posar les notes abans.

Si aprenen sense interès, ho ha de fer el capital.

He fet una classe magistral i un comiat discret.

Tres, dos, un, zero; ja som a la classe de matemàtiques.

Dels objectius mínims als màxims, no hi ha gaire tros.

He de reconèixer que hem acabat de llegir el primer paràgraf.

No mano fer resums de més de tres paraules.

Prompte, hauran de fer classes de català en castellà.

M’han demanat resultats, en tenim de tots els colors.

Aprenen a descansar sense esforç.

Ja llegeixen sense mastegar.

No entenc quan diuen que dos més un és igual a tres.

Passo més temps relaxant-me que explicant.

No són intel·ligents, llegeixen cap a fora.

Ha vingut un alumne nou i m’ha ensenyat a pujar al cirerer.

De moment, posem dates d’exàmens.

M’he reservat: el necessita millorar.

Si un d’ells pensa, pot anar malament.

L’aprovat ha pujat de preu, ara, són dos pollastres.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXII)

11 Juliol, 2022 09:32
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

El pensament crític avança més que el racional.

Els he dit que la suma és una resta i ni han dubtat.

No em fan cas, he anotat que són constants.

He anat a cercar dubtes, n’hi ha de tots els colors.

Li he demanat la feina i l’havia fet!

Mai he dubtat que avancen més que jo.

Llegeixen bé, però sense llibre.

Només els guanyo amb els anys.

Intentem no despertar-los massa.

Han d’estar esgotats, tarden més en queixar-se.

Tampoc és qüestió de regirar caps.

Estic quasi convençuts que ja aprenen sols.

No és bo construir amb peces fixes.

Procureu que ignorin quan comença la lliçó.

La nova reforma ja porta pedres a les butxaques.

Déu posa un miracle per cada deu pèrdues de fe.

Necessito carnet de pecador, per a entrar a l’infern.

No sé si és pecat: menjar carn o comprar-ne.

A veure qui li diu a Déu que no és el Pare.

El millor dels alumnes és la capacitat d’oblit.

Mai he entès perquè cal donar-los peix.

Ja sóc a classe i, ara, què.

Un de tots, de segur que sap raonar.

Si no recordo mal, un dia van seure tots.

És senzill passar de la comprensió a la depressió.

Segurament, m’escolten a terminis.

Solen anar del dubte al desencert.

Aprenen tant que hauran de comprar un altre pot.

Els he donat feina, però l’han perdut de seguida.

Estem acabant el llibre, on és el bicarbonat?

De moment, els motiva no fer res.

Estan aprenent a remar contra el corrent.

Estic buscant el llop disfressat.

Progressen, ja saben que un colze no és un coll.

Ni saben on comença el camí.

Els he demanat deures, serà per vici?

Estic content, només necessiten dues pedres diferents.

Anem avançant, ja malparlen millor.

El llapis i la llibreta són eines abastables.

Estic content, s’han fet grans i ja no hi caben.

Molts dies, aprenen a badallar.

Doneu-los llum, però amb mesura.

Estic preocupat, fa dos dies que no crido.

Tant de canviar de continguts, he trencat el recipient.

Passarem directament a les solucions.

Treballen el resum, fan servir dues lletres iguals.

Progressar, progressem, però no sé cap a on.

He comprat maons per a fer una educació constructiva.

Estic innovant, poso lectures per a subliminar.

No aprenen massa, però són ben macos.

De fet, només volen aprendre a ser rics.

Els he tret la pilota i la meitat ni se n’han adonat.

Haig alumnes dolents, no saben amagar-se.

Els he donat una bona lliçó, ja no en queda.

Hi ha massa camins que porten on sóc.

Necessito deixebles, no seguidors.

He qualificat els alumnes, m’han sobrat punts.

Amb quants crits aplega el silenci?

Si no els mano, on em portaran?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXI)

17 Maig, 2022 12:05
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procureu ensenyar sense que se n’adonin.

Estan aprenent tant que ja no deu quedar saviesa.

Tenen ganes d’aprendre, esperaré que tinguin fam.

Segueixen amb la tradició de no creure’m.

Demà, començaré a fer el paper de llop.

Els he fet memoritzar la ema i la a.

Tenen llibre i cadira, els falten les ales.

Si entra el sol, qui li farà lloc?

Estem descartant llibres de més de tres pàgines.

Passem de l’aprovat general al suspens.

Haig una capsa de deures, quasi tots són meus.

He vist els alumnes nous, necessitaré una altra cuirassa.

He parlat amb la mare, ja m’he fet a la idea.

Quasi els tinc a punt per a pensar.

Si explico més de deu minuts, he de pagar penyora.

Si la cova és molt alta es pot escriure amb be.

No m’escolten, però tampoc em distreuen.

Entre reforma i reforma, menjo entrepans.

He perdut alumnes, ja saben més que jo.

Tenen faltes d’ortografia, però no «hinporta».

Proveu que pensin, descarteu els qui s’adormen.

Va ser: Obrir el llibre i començar a tossir.

Els he perdut entre dos dubtes i un comentari.

He donat les notes, gairebé de franc.

Van aprenent, ocupen menys espai.

Sense filosofia, són més fàcils de governar.

Llegeixen bé, però no saben canviar de ratlla.

Han de contestar deu preguntes, dinarem tard!

No vull ni pensar el què faran de grans.

Entrar a classe és un: «Déjà vu»

Procureu que avancin sense tremolar.

No entenen que, no aprendre, fa suar.

Es fa saber que aprendre no provoca mal de cap.

He aconseguit set respostes de dues preguntes.

Quan agafo el llapis, assoleixen la derrota.

Passeu de llegir, és un vici dolent.

Van aprenent, però desen poc.

Sempre fa falta una bona porta.

El fill no aprèn, provaré amb el seu pare.

Llegir més d’una hora, pot implicar vici.

De moment, els he ordenat pel cognom.

Dos contesten i un respon.

Volen canviar la lògica per crispetes.

Si estudien més, aprendran del no res.

Aprenen i, a sobre, volen saber.

De moment, ja destrien les vocals.

Ni se’ls acut, posar-se a pensar.

No poseu punts ni comes, s’entrebanquen.

Si estudien lògica, on faran cap?

Portem una hora de classe, la porta ja tremola.

Ben sovint, deixo que m’ensarronin.

He deixat que obliden on sóc.

No sé si aprendran, però m’he quedat sense veu.

He reduït el desig a un sospir.

Mai sé si escriu o descriu.

Saben tant que ni els dono goma d’esborrar.

Suposo que tinc algun aprenent de bruixot.

Viatgen entre l’aprenentatge i l’oblit.

No entenc perquè sumen, és millor multiplicar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXX)

17 Maig, 2022 12:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Compraria saviesa, però no té preu.

De moment, coneixen les oracions passives.

Mai, consideraré una resposta, negativa.

Si es cansen, ja seuran.

Cap problema difícil ha de durar més d’un curs.

Haig poques idees i l’armari és gran.

Aprenent a pensar, m’he perdut.

No dubto d’ells, sempre, em fan quedar malament.

He portat el neguit amb una pluja d’idees.

Els dilluns faig preguntes sense resposta.

Fem prou càlcul per emmalaltir el ronyó.

Responen mal, però els ho perdono.

Provaré d’ensenyar sense perdre els papers.

Aprenen música, ja saben que, en el tambor, no es bufa.

Imposarem la setmana de vuit dies.

Les sopes d’all són el tercer nivell de concreció.

Estudien molt, però obliden d’hora.

Estic preocupat, estan aprenent massa.

Si el curs comença al setembre, ha de ser per les pluges.

Saben llegir, però no sé si poden.

De segur, que tres seran polítics.

Estan escrivint, ja tremolo.

Entre concepte i concepte, cal posar mantega.

Ja saben respondre sense preguntar.

Si m’enfado més, quant cobraré?

Un dia d’aquests, perdran el son.

L’anglès el dominen, no sé si l’entenen.

No em queixaré més per si m’ofego.

Han escrit una paraula de set lletres, demà faran festa.

Sumen sense emportar, van de rics.

Costa molt de passar del monòleg al diàleg.

Els posaré idees al cap, espero que les endrecin.

Com la lliçó era pesada, necessita vint finestres més.

Només formulo problemes de múltiples solucions.

Saben tant que llegeixen la memòria.

Els he donat tres conceptes i m’ha fet un estel.

Els fa il·lusió veure com em perdo.

Els he fet un curset d’aprendre a perdre.

No sé si pensen, però esbrinen.

Si tots han de passar el curs, faré ponts nous.

Ni me’n sé avenir del molt que saben i del poc que entenen.

He demanat un mestre sense objectius terminals.

No puc aprendre, m’han canviat tres conceptes de lloc.

Estic content, he fet dues preguntes i me n’han contestat cinc.

D’entendre a aprendre, hi ha tot un món.

Em puc perdre, però ells saben on vaig.

He formulat un problema difícil, però l’he perdut.

Estic content, ja saben contar mentides.

Ha de tenir memòria, no n’ha contestat cap.

Abans de cada pregunta, posaré publicitat.

N’han encertat dues, traieu el cava.

Proveu d’aprendre sense coneixement.

Llibres oberts amb desitjos tancats

Un deu per cent, ja saben callar.

Tot i convidant-los, no pensen massa.

He fet cas a les mares, m’he esmolat les ungles.

El curs anava bé, les aigües una mica fosques.

Porta dos cursos llegint, ja deu ser lluny.

Quasi ja sé quan escolten o senten.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXIX)

12 Març, 2022 16:20
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

No es permet canviar lletres per pagarés.

Estan aprenent sense llençar-se al buit.

No aprenen molt, però es barallen sovint.

No guanyo mai, però m’encanta discutir.

He de suposar que saben quan m’enfado.

El zero és una xifra poc eloqüent.

No sé si tremolen o se’n burlen.

He fet una classe sense pensar-ho.

Un dia d’aquests, igual l’encerten.

Reconec el passat, però mai el futur.

Havia una solució, però l’he perdut.

Dono tantes oportunitats que gairebé ni penso.

He encerclat la resposta, però s’ha escapolit.

Em tracten d’amic, anem malament.

N’he trobat dos amb el mal costum d’aprendre.

Suposo que, quan aprenc, és per la nit.

Estic content, ja distingeixen mà de pa.

A la mare, li posaré un notable.

Abans de començar l’examen, que posin la nota.

No vull ni saber perquè no escolten.

De moment, ja saben on no marejo.

El metge recomana que no faci examen de consciència.

Els compraré llibres de tres paraules per pàgina.

Si tinc dues pomes i en menjo una, on és l’altra?

Segurament, estaran llegint entre línies.

Abans d’eixir de l’aula, comproveu l’estat de les sabates.

Sempre he d’estar a punt per a ser examinat.

Resum de l’avaluació final: Au!

No els ensenyeu el número dos, ja no fa falta.

El bon mestre sap censurar el desig de sortir.

El misteri és que els fulls del llibre no es barallin.

He posat l’alumne al meu lloc i l’he deixat verd.

Dels quatre que llegeixen, tres no se n’enteren de res.

Estic aprovant a partir de dues dècimes.

Darrerament, escolto els qui xisclen millor.

A la primera coma, n’he perdut tres.

Els he ensenyat la ema, ja me’n penedeixo.

Necessito una mosca, els vull tenir ocupats.

L’escola és nova, és a dir: No va!

Podrien aprendre a escriure, però no a fer miracles.

Avui, han descobert que sé cridar.

Mai sé: Si ho saben o ho endevinen.

Han vingut tots, no me’n sé avenir.

Em costa, fer multiplicacions amb xifres romanes.

Mai endevino qui m’ensarronarà primer.

Darrerament, he decidit tenir dèficit d’atenció.

M’he posat al seu lloc i em queixo.

No parlo d’un regne, l’aula és petita.

Entre dubtes, procureu que no prenguin mal.

Entro a classe, espero trobar algun àngel.

Hem resol un problema i n’hem creat tres.

Al final de cada línia, salten al buit.

Tres responen d’esma.

He decidit contestar per ells.

De vint alumnes, tres no senten i els altres no hi són.

No els voldria decebre, però menteixo mal.

Ja sóc a un trist de volar.

Faré un curset d’obrir ments sense ferir.

Estic obert a l’aventura.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXVIII)

10 Gener, 2022 11:14
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Com seria el sol si vingués un dia a aprendre?

Els nens a classe i els àngels de la guarda al pati.

He posat el solucionari, demà ja faré les preguntes.

De moment, sóc l’únic que respon les qüestions.

Aprendre un poc, ha de ser un problema de càlcul.

Cap llibre deixa de ser una teranyina.

He canviat la fonètica per un garbuix de sons.

Cap flor vol aprendre a ser un casa.

Pensa el que vulguis, però no oblides escriure-ho.

Volen saber més que jo per despit.

Els nombres cardinals no haurien de tenir punts.

Una classe és un vaixell poc adaptat a les tempestes.

Em pregunto si el vent aprèn més que els alumnes.

De moment, tenen la voluntat segrestada.

Una classe sense dubtes no pot anar enlloc.

Heu de saber que cap animal acceptaria un test d’intel·ligència.

Desconec si la a és una vocal o un apartat.

Fa sis anys que va a l’escola, ja coneix la porta.

Va ser eixir del dubte i caure a la indiferència.

Haig llapis i paper, ara, cercaré la pensa.

Els dono la solució i avancem cap a enlloc.

Els he donat tres camins i una drecera.

He demanat als Reis alumnes menys feixucs.

He deixat activitats d’adaptació

i n’he posat de més senzilles.

Anem a poc a poc i quasi els segueixo.

Dubten tant que obliden el respirar.

Aprendre sense saber i procurar no perdre’s massa.

Procureu posar les pedres més arrodonides.

Suposo que aprendre massa ha de ser dolent.

Solen encertar els dies que erraré.

Avui, només faré examen visual.

Si miren, aprofitaré per parlar.

Ja llegeixen i respiren tot d’una.

He decidit només fer servir la be baixa.

Mai els puc ensenyar el significat de sopar.

He aconseguit la disciplina: Ara, em critiquen d’un en un!

He aprés a no dir res fent servir poques paraules.

Ara, passem més por que gana.

He arribat a dir-me que no m’entenen.

Procuro evitar que pensin el mateix dia.

Coneixen les vocals, quasi m’han deixat enrere.

Sabrien més si portessin un sarró per als dubtes.

Un bé petit s’ha d’escriure en be baixa.

Els faré seure, he portat un farcell de cordills.

He posat deures, però tardaré en trobar-los.

Han descobert que, per a ser rei, no fa falta ser una carta.

Un de tots, llença papers, els altres se’ls deuen menjar.

Per a parlar amb el pares, necessito un reguitzell de compliments.

Han trobat un dubte, haurem de fer nit.

Si no escolten, m’estalvio mentir.

Estic cercant la raó dessota d’una pedra.

Insisteixo, la lliçó era suportable.

Han arribat els nous llibres, em caldrà presentar-los.

Poseu la resposta, ja cercaré una pregunta.

Els vaig preparar un dubte, fa un mes que no vénen.

Ja saben tres idiomes, o dos, o un, o cap.

Els faig treure la llengua per a saber si porten vocals.

N’he trobat un de llest, l’he enviat a dormir.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXVII)

10 Gener, 2022 11:12
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procuro no ensenyar en demesia.

Avui, la batalla pot ser llarga.

Prefereixo dividir que repartir.

He aconseguit que surtin al pati a pensar.

Quasi em fa il·lusió que no m’escoltin.

No estudien, però preguen prou.

Ha estat un curs llarg i ple de revolts.

Tenen dubtes, però els amaguen bé.

Els he comprat un llibre per a què els faci companyia.

Començarem el curs comprant esperança.

Parlaré poc per si se li acut ploure.

Estic preparat per a rebre acusacions.

M’agradaven les matemàtiques quan hi havia deu xifres.

No he pogut vendre cap resposta absoluta.

Vaig, de dubte en dubte, pel carrer del desesper.

Un minut de silenci, es pot considerar miracle?

He demanat silenci i pluja al desert.

Aprenen bé, però no ho necessiten.

Feu pluja d’idees només els dies rúfols.

He donat un ventall de respostes, sis s’han constipat.

Sembla ser que els nombres racionals han desaparegut.

La lliçó començarà vuit anys després.

I després diuen que es difícil arribar a la lluna.

Aprenen tant que necessitarien un altre cap.

Només aprovaré els qui no es queixen.

A la comprensió escrita, només faré servir monosíl·labs.

Demà, començaré a retallar ales.

Segueixo el curs des del cim estant.

Si m’enfado molt, em passarà el fred?

La vida es resumeix en: Sóc o estic!

Haig un projecte educatiu, ha de ser en algun lloc.

Les respostes intel·ligents a la classe del costat.

Aprenen anglès, del català, ja n’han fet tard.

Com era un llibre de consulta el vam dur al metge.

Ha estat una lluita ferrenya, han maltractat tres gomes.

Per economia, aprendran cinc minuts cada hora.

Definim, però sense massa tanques.

Per compartir un llibre no fan falta tisores.

He provat de mostrar-li, a l’ordinador, el número dos.

Navegant, entre silencis, és difícil arribar a port.

Estem treballant el sistema operatiu, però no es mou.

De moment, hem congelat l’ortografia.

Proveu ensenyar per emoticons.

No suporto perdre cada dos minuts.

Si llegeixen de pressa, on aniran a parar?

De moment, coneixen dues vocals i la coma.

Provaré de desconnectar el llibre.

He arribat a una conclusió, però estava tancada.

Per cada tres alumnes dolents, no en tinc cap de bo.

Aprenen tant anglès que no els entenc.

Per passar pàgina, necessitaran ajut?

Estic convidat a la festa de la ignorància.

He saltat tres conceptes i una definició.

Solen oblidar que un mestre pot ensenyar.

Tenen ràbia, però ja l’aniran perdent.

Cada cop, endevinen més prompte el que demano.

Tres alumnes no em coneixen, els altres no em veuen.

He perdut els nombres primers i la meitat dels racionals.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXVI)

01 Gener, 2021 07:00
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Canvio tres conceptes per un entrepà.

Sempre procuro haver bons missatgers.

La lliçó va durar uns trenta-cinc segons.

Estic pendent de què puguin callar.

He encarregat quinze dubtes per a la setmana.

De moment, haig son a les orelles.

Benvinguts al país dels cansats.

M’he passat la tarda recollint dubtes.

He resol un dubte i nou aclariments.

Dubto que els pares aprenguin tant com els fills.

El dolent d’ensenyar és que et roben les ales sovint.

Com sóc positiu, vaig posar les notes el primer dia.

Saben tant que només cerquen les errades.

Només estic pendent dels llops.

Aprenen molt, però, gairebé, ni es nota.

Porto una mitjana de set savis per classe.

He comprat un altre armari per a desar els problemes.

He conegut la mare, li he donat el condol.

De moment, ja saben contestar malament.

Els he deixat la tercera línia per a la propera setmana.

Aprenien tant, dubtava que entenguessin res.

Haig alumnes i algun infiltrat.

Els ensenyo que els diners no pensen.

De tant en tant, és millor tornar a començar.

Prefereixen dubtar dels meus dubtes.

Entre tots, em saben guanyar.

És preferible dividir que restar.

He de mantenir la direcció oposada.

Per anar al cel, cal resistir mil batalles.

Procureu lluitar sense espasa.

De moment, ja saben pensar malament.

Fer goig oblidar perquè són aquí.

Necessito barca per a viatjar per la mar de dubtes.

Si aprenen prompte, vendrem els llibres.

Continuem amb l’adaptació.

Si els dono tres conceptes, fan un aiguabarreig.

De vegades, ni estic ni sóc.

Cada trimestre, encetem converses d’aproximació.

Escriuen, ara, fan servir la llibreta.

Igual ja saben anar sense mi.

Prefereixo les respostes després de les preguntes.

Espero no trobar-me un cap ple.

Ara, ja els renyo per inèrcia.

Prefereixen aprendre sense mesura.

Estan aprenent a penedir-se.

He aconseguit que no m’escolti ningú.

Suposo que saben on van.

Els he d’ensenyar enmig del desequilibri.

No sé si cobro per venir o per arribar.

Estem treballant l’equilibri d’espais.

Viatgem del caos al miracle.

Parlem prou, però no ens entenem.

Vaig aprendre camins sense llums.

Passo del demanar al no creure.

Tenen llums, però els guanya el no fer.

Necessito alumnes bons repetits.

Hi ha massa portes que van a l’incert.

De segur que, algun dia, ja ho sabran.

Avui, començarem a llegir respirant.

Demanaria diners per programar els dubtes.

La meitat de les orelles són intermitents.

He llançat una idea, però no ha trobat cap.

Amb trenta ciris, els donaré prou llum.

No vull ni saber qui l’encertarà.

Hi ha massa jutges per a un sol concepte.

Em meravella que proven d’avançar.

He comprat sis coves de voluntat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»