Pensaments educatius (LXVI)

01 Gener, 2021 07:00
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Canvio tres conceptes per un entrepà.

Sempre procuro haver bons missatgers.

La lliçó va durar uns trenta-cinc segons.

Estic pendent de què puguin callar.

He encarregat quinze dubtes per a la setmana.

De moment, haig son a les orelles.

Benvinguts al país dels cansats.

M’he passat la tarda recollint dubtes.

He resol un dubte i nou aclariments.

Dubto que els pares aprenguin tant com els fills.

El dolent d’ensenyar és que et roben les ales sovint.

Com sóc positiu, vaig posar les notes el primer dia.

Saben tant que només cerquen les errades.

Només estic pendent dels llops.

Aprenen molt, però, gairebé, ni es nota.

Porto una mitjana de set savis per classe.

He comprat un altre armari per a desar els problemes.

He conegut la mare, li he donat el condol.

De moment, ja saben contestar malament.

Els he deixat la tercera línia per a la propera setmana.

Aprenien tant, dubtava que entenguessin res.

Haig alumnes i algun infiltrat.

Els ensenyo que els diners no pensen.

De tant en tant, és millor tornar a començar.

Prefereixen dubtar dels meus dubtes.

Entre tots, em saben guanyar.

És preferible dividir que restar.

He de mantenir la direcció oposada.

Per anar al cel, cal resistir mil batalles.

Procureu lluitar sense espasa.

De moment, ja saben pensar malament.

Fer goig oblidar perquè són aquí.

Necessito barca per a viatjar per la mar de dubtes.

Si aprenen prompte, vendrem els llibres.

Continuem amb l’adaptació.

Si els dono tres conceptes, fan un aiguabarreig.

De vegades, ni estic ni sóc.

Cada trimestre, encetem converses d’aproximació.

Escriuen, ara, fan servir la llibreta.

Igual ja saben anar sense mi.

Prefereixo les respostes després de les preguntes.

Espero no trobar-me un cap ple.

Ara, ja els renyo per inèrcia.

Prefereixen aprendre sense mesura.

Estan aprenent a penedir-se.

He aconseguit que no m’escolti ningú.

Suposo que saben on van.

Els he d’ensenyar enmig del desequilibri.

No sé si cobro per venir o per arribar.

Estem treballant l’equilibri d’espais.

Viatgem del caos al miracle.

Parlem prou, però no ens entenem.

Vaig aprendre camins sense llums.

Passo del demanar al no creure.

Tenen llums, però els guanya el no fer.

Necessito alumnes bons repetits.

Hi ha massa portes que van a l’incert.

De segur que, algun dia, ja ho sabran.

Avui, començarem a llegir respirant.

Demanaria diners per programar els dubtes.

La meitat de les orelles són intermitents.

He llançat una idea, però no ha trobat cap.

Amb trenta ciris, els donaré prou llum.

No vull ni saber qui l’encertarà.

Hi ha massa jutges per a un sol concepte.

Em meravella que proven d’avançar.

He comprat sis coves de voluntat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXV)

12 Desembre, 2020 06:46
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Mai desafio els alumnes a no fer res.

La classe era petita, però igualment ens gelàvem.

He aconseguit tres alumnes invisibles.

Abans de posar notes, consultaré l’horòscop.

Necessito mestre de suport amb quatre braços.

Encara no sé perquè em deixen entrar.

No aprenen, però llueixen molt.

Els he fet callar, però la classe no em deixava.

Tenien un dubte, però l’han regalat.

Ni vull saber on m’han guanyat.

Podeu xisclar, però amb respecte.

Han encertat dues respostes, cal aturar el món.

De segur que ja ho deuen saber.

Miren, però dubto que s’hagin despertat.

Ja anem, de errada en errada, sense defallir.

Els he proposat fer una redacció i tres ja tremolen.

Amb les be, ja ni m’atreveixo.

Treballem la memòria fins que oblidem.

Els nombres enters només els treballem els dilluns.

Si els fes cas, els divendres ja volaria.

He fet una comprensió escrita de dues síl·labes.

Ja tenen el llibre, de segur que l’operen.

Ja saben que els menjadors no són les golfes.

Els menteixo sovint per si perdo el fil.

He canviat la taula, perquè ja la coneixien.

El llop vol aprendre: Psicologia per a ovelles.

Els he prohibit que contestin sovint.

Estic cercant un ull menys crític.

Era mal alumne, no vaig poder aprendre gaire.

Els posaria problemes, però no me’n sobren.

Podria orientar-los si cerquessin un camí.

Ja saben que dues lletres poden ajuntar-se.

No aprenen massa, però tampoc ploren.

Si en trobo un que faci cas, el proposaré de sant.

M’han prohibit dir cap veritat.

Ens solem entrebancar a la segona paraula.

Els posaria un nou, però està massa alt.

Penseu que sembrar és un treball molt discret.

En cas de dubte, compreu-vos un sarró.

Els més ràpids prop de la porta d’eixida.

Ignoro saber qui m’ha de creure.

La porta de l’enteniment només té un sentit.

Aprenent a llegir, no cal entendre res.

És bon alumne, no vull saber el que pensa.

En tancar el llibre, guaiteu que no se’n vagi cap lletra.

Només han entès: Deixeu de pensar!

Necessito més atenció que permanència.

Viatjant, entre dubtes, és senzill perdre’s.

Els he posat exercicis, tenen problemes de flexibilitat.

En fer-los asseure, me n’adono que falten cadires.

Ho entenen, però dubten si ho sé.

A cada cruïlla, en perdo un parell.

Necessito llums de llarga distància.

Hem encetat el llibre i no sembla nou.

Amb dos mesos més, ja sabran entrar sols.

Els he proposat aprendre a terminis.

He fet sort, tinc tres alumnes de seixanta-sis anys.

Quasi llegeixen sense pensar.

Avui, els he prohibit aprendre res.

Haig bones notes a preus rebaixats.

Ja porten dues pàgines amb massa lletres.

Procureu acabar el llibre abans del mètode.

Sumen bé, però canvien el resultat.

Un príncep no és una capsa de galletes.

Haig pocs alumnes interessats en el camí.

Poso força interès en no ser reconegut.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXIV)

01 Desembre, 2020 14:44
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Encara no hem resol el problema del son.

Si acabo el curs, seré a la mar.

Els completaré l’examen, no vull que agafin estrès.

Els he dit que estudiïn, no ho han entès.

Si aixeco les persianes, fugen les idees.

Va ser tombar el full i refredar-me.

Els alumnes només volen fer examen de consciència.

Saben escriure, posen dilluns amb hac.

Cinc minuts de classe, ja perden les ganes.

Mentre no hi era, han provat de desnonar-me.

Provaré de fer una explicació llarga de dos-cents quaranta segons.

Si no sabeu què fer, proveu de volar.

He demanat, amb ganes, que aprendre sigui llaminer.

Els conceptes nous hauran de fer cua.

Va ser: Posar les notes i deixar de fer-me cas.

Si aprenen poc, el viatge serà curt.

No cal aprendre, llueix poc.

Treballeu les aproximacions a les veritats.

Porteu paraigua, per si apleguen les idees.

Alumnes sense neguit, n’he demanat almenys cinc.

Ja som a classe, aixequen el teló.

No recordo si entrem o sortim.

El llibre és a la caixa de Pandora.

Els posaré un rei a la panxa i un enze al cap.

Hauré de valorar l’avorriment.

La nova reforma: Aprendre català fent servir el castellà.

El millor de la prehistòria són les cròniques curtes.

He acordat, amb els alumnes, no parlar fins que m’enyoren.

El departament només vol classes de dos badalls.

Si aprenen anglès, on aniran?

He portat conceptes, però me’ls prenen de les mans.

Les converses intel·ligents duren menys.

Diuen que estudien, de segur que ho amaguen bé.

Alumne innocent, no troba la desesperació.

Els he donat dos conceptes i una carpeta on desar-los.

No vull anar a l’infern sense referències.

Ja fan bé de no escoltar massa.

Ensenyar és un carrer sense massa portes obertes.

El millor de l’escola és el redós.

Vénen tard perquè els dol esgotar-vos.

Ara, els ensenyaré les bucals.

Aprenen poc, però sense neguit.

Tampoc fan falta massa savis.

Les classes de deu minuts ja són llargues.

Cal passar dels conceptes a les receptes.

Haig problemes d’aprenentatge, però no es mouen.

El procès d’aprendre ha estat prou alentit.

No sé si ensenyaré res avui, no he vist la lluna.

Els resultats han estat bons, però una mica agres.

N’han encertat una, però era d’un altre control.

Els he convidat a pensar sense paga.

Començarem la classe en: tres, dos, un,...

Em conformo que respirin sense dificultat.

Em costa oblidar on sóc.

No entenc perquè no escolten.

Els regalaré un globus a mig unflar.

Encara no sé si pensen o respiren fluix.

He après que una lliçó és un dubte continuat.

Un dia d’aquests, de segur que ho entenen.

La meitat dels alumnes ni necessiten el doctorat.

No n’he suspès cap, he oblidat posar les preguntes.

Els dies de vent, fem servir els llibres més gruixuts.

Si aprenen més igual es malmeten.

He encomanat alumnes sincronitzats.

Quan sóc a classe, dubto millor.

Un dia d’aquests es posaran a treballar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXIII)

15 Novembre, 2020 17:49
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

És un gos savi, està a primer de B.U.P.

Al febrer, ja ensumen la mar.

Un dia d’aquests igual m’estimen.

Amb persianes baixades, resten les idees.

Qui ensenya més: El llop o l’ovella?

Ja porto deu minuts sense enganyar-los.

Fa tres dies que els recordo les preguntes de l’examen.

Han fet una pluja d’idees i no s’ha mullat ningú.

Estic desconcertat, dos alumnes escoltaven.

No podran fer l’examen sense barra de desodorant.

Solen confondre: príncep i galleta.

Jove, sense estudis, coordinarà els campus.

Tres alumnes han aprovat i el quart ho ha provat.

Els he fet saber que ja sóc a taula.

No me’n surto, però experimento.

Suposo que ja saben on m’amago.

Com no hi ha diners, farem una altra llei d’educació.

Saben llegir, però els fa vergonya.

El net és un geni, ja sap escriure: Hi ha, hi ha!

Ja en tinc set que saben més que jo.

Saben perfectament com m’enfado.

De moment, he aprovat a la mare.

Haig un dubte existencial: Existeixo?

El mestre s’ha oblidat de posar les respostes.

He repartit notes, m’han sobrat excel·lents.

Aprenen tant que ja els he dut al psicopedagog.

Arribo el primer, però ni se n’adonen.

Ja podeu recollir les notes, les he llençat per la finestra.

He posat l’examen a les nou, no a les nous.

Quan li dic: Coma!, es treu l’entrepà.

Quan els dic: All!, algú respon: Ai?

L’he espantat per si es posa a volar.

Crec que no em fa cas per vici.

Han agafat el llapis, gairebé, tremolo.

He resumit el control amb un interrogant.

Poseu les preguntes i ja us respondré.

És el tercer llibre que sento plorar.

La classe va ser una llarga pausa.

Estem saltant els dubtes de tres en tres.

La be alta l’ensenyaré als més treballadors.

Pensaven que ortografia era dibuixar un hort.

He aconseguit que la meitat facin el sord.

Avancem cap a la mar de la indiferència.

Com saben tant, els deixo somiar.

Superar el nivell, no haurà sanció.

El millor de corregir l’examen és que pots grimpar.

Per a corregir més ràpid els he encerclat nou respostes.

Estic dubtant entre fugir o plorar.

M’agrada fer classes passejant, però sol.

Prefereixo els alumnes vells als antics.

Va ser: acomiadar-me i començar a respirar.

He aconseguit que pensin, hauran paga?

A partir de la segona república, anem perduts.

He fet sis exàmens i encara no han emmalaltit.

Si treballo un mes de mestre, m’obriran les portes del cel?

Per a fer càlcul, no cal anar a l’hospital.

Els alumnes savis, els poso en capses de sis.

Volíem fer una regla de tres, però n’érem cinc.

El ruc té dificultats per a comptar amb les mans.

Hem fet una escriptura sense fer servir les lletres mudes.

Haig un dubte, però ja he comprar la capseta.

Ja escriu tres paraules sense descansar.

Menys mal que l’avia no em coneix.

Necessito una altra aula, em falten catorze finestres.

No estan distrets, estan llunyans.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXII)

01 Novembre, 2020 18:38
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Ja porto cinc minuts de classe i encara no plou.

Porto paraigua, farem una pluja d’idees.

De tant en tant, els deixo somiar.

No em facis dir quants n’he perdut.

Farem un dictat de tres punts suspensius.

Diria que són a l’esbarjo.

Xisclen, però sense mètode.

Estan pensant, es pot acostar la tempesta.

Si menteixen, ho oblido de seguida.

Trauré la porta per a facilitar l’eixida.

Dos ja saben respirar mentre llegeixen.

Necessito motivar-me per posar notes.

Ha vingut l’inspector, però no s’ha aturat.

El control era difícil, hi havia preguntes, però sense ordre.

Necessito respostes senzilles i que embolcallin bé.

Entre dos conceptes, posaré un interrogant.

Ara, fa un any, els vaig trobar asseguts.

Va ser: trobar el mètode i acabar el curs.

Faré un control cada deu paraules.

Als deu minuts, vaig començar els punts suspensius.

No sé si ensenyo massa o aprenen poc.

He comprat tres llibres sense tapes per si es despisten.

No els puc atendre, millorarien els resultats.

Hem treballat la memòria, em sembla!

Ni penso en fer-ne repetir cap.

He contactat amb els bombers per si algú vol pensar.

Abans de posar notes, parlaré amb les àvies.

El proper curs, només treballarem els monosíl·labs.

En totes les classes, treballem amb força centrífuga.

Responen i, tot seguit, formulo la pregunta.

Saber ho saben, però ho ignoren.

És un alumne estrany, fins i tot, llegeix.

Tres de cada quatre, somien desperts.

He fet un control, però no l’he de qualificar.

Poseu el llapis i la llibreta al damunt la taula i espereu el llum.

M’he perdut entre dos definicions.

Necessito un mestre de suport per a posar les notes baixes.

He aconseguit que quatre alumnes pensin sense esbufegar.

No vull saber el molt que han après.

Quan volen, em costa seguir-los.

Els he deixat dos llibres i els he descomptat.

Ja llegeixen sense bastó.

Avui, no es queixen, igual no han vingut.

Per a acabar a temps, començarem per la darrera pàgina.

Estic content, m’han donat una lliçó.

He trobat un alumne que pensa sense plorar.

M’enganyen sovint, però no ho saben.

Ara, que llegeixen, no ho entenen.

Haig alumnes excel·lents, però no exerceixen.

Necessiten aprendre a escriure, han de fer la carta als Reis.

Per ara, resta prohibit: llegir entre línies.

Els he demanat un exercici i han aixecat els braços.

Em pensava que anàvem bé, però no escoltaven.

No sé qualificar-me, fa sis anys que repeteixo curs.

Corren prou per arribar enlloc.

Superats els continguts, anem pels continents.

Del abecedari, ja coneixen la o.

Els he fet saber que els llibres no mosseguen.

Després de parlar, ara volen escriure pels colzes.

He donat una lliçó, no li he trobat preu.

Només corregeixo fins que ploro.

Si no porteu pressa, ho explicaré: Què és un llibre?

No sé si el sord és l’alumne o el seu pare.

Farem una campanya de llibres oberts.

Acostumo a perdre un parell de vegades per classe.

El temps és relatiu, hi ha segons que semblen setmanes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXI)

14 Octubre, 2020 15:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He prohibit llegir llibres de més de quatre fulls.

Feu-los saber que existeixo.

Sovint, oblido les respostes.

Porten deu segons treballant i dos ja es queixen.

Faríem potències, però ha vertigen.

Comento el dictat i preparo la farmaciola.

És el millor alumne que tinc, no ens coneixem.

El comiat ha estat un moment dolç.

Agraeixo les respostes abans de les preguntes.

Si coneixen les vocals, poden arribar a president.

Escriure és un desvestir-se barat.

De moment, volen baix.

He llogat un esperit per cada cinc alumnes.

És un alumne nou, no de nou.

Fem comprensió escrita: q b!

He descartat l’ortografia com a primera opció.

Ja he cobert les places de superdotats.

Lliguen caps, però sense corda.

Posaré notes després del terratrèmol.

Darrerament, llegeixen sense esgarips.

Els diumenges és quan aprenen millor.

Menys mal que no les encerten.

Acostumen a resoldre problemes sense plantejament.

Els darrers cinc minuts són indefinits.

Els dilluns els deixo que somien.

He errat vint vegades i no ha despertat ningú.

Es prega no despertar-me en cinc minuts.

Han de saber on comença el pensar.

Massa coneixement necessiten més d’un cap.

Hem decidit passar del dubte al desconeixement.

Han assolit dos objectius: recollir i anar-se’n.

Estan en un punt d’aprenentatge imprecís.

Ja he recollit els dolços fruits de la desfeta.

He aconseguit avorrir-los a tots.

Estem al desembre i anem per la tercera ratlla.

Han sortit al pati sense compromís.

Quan els trec la feina no solen criticar-me.

Aprenen poc, però amb dubtes.

Han declarat la biblioteca: zona de perill.

Els huns van arribar a Roma, i els altres?

Gaudeixo de immunitat, no em poden ni veure.

No em costa trobar la solució, el complicat és cercar-la.

Ha fet una redacció anàrquica de quatre paraules.

A la taula del mestre, hi ha un llibre, s’haurà perdut?

M’agrada: tocar el dos i rebre’n tres.

Aprenien fins que aplegà l’ordre.

En quedar-me sense gos, he hagut d’aprendre a fer lladrucs.

Com no aprenen prou, em lloen.

Predicaré amb l’exemple, però des de lluny.

Haig sis alumnes de memòria fràgil.

No estic motivat, avui no vull perdre.

Encara no saben per a què serveix una finestra.

He demanat una pluja d’idees, no de pedres.

Quasi estic convençut que, tres, no saben volar.

He anat a la fira, però hem tornat tots.

Entre que no escolten i no senten, en porto quinze.

Han perdut els papers i un sac amb lletres.

No m’escolten, però tampoc els sento.

He donat una lliçó, va caducar ahir.

Si una hora té seixanta minuts, per què un dia no té seixanta hores?

Estic fent un curset d’oblit ràpid.

Porto sis setmanes ensenyant les hores.

El control era fàcil, no calia respondre’l.

Lligueu-vos bé les espardenyes i a veure on farem cap.

No recordo si feien: angles o anglès.

Acostumo a fer el paper d’enfadat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LX)

01 Octubre, 2020 06:48
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

No crec que em guanyin en paciència.

A partir d’ara, tots els problemes seran comestibles.

Intento explicar que els dubtes no intoxiquen.

El pobres haurien d’aprendre sense pensar.

Els acostumo a perdre a la tercera paraula.

Ja saben llegir pàgines d’ofertes.

Llenço idees per si alguna arriba.

Salten de dubte a dubte amb poca alegria.

Si pensen prou, igual plou.

Coneixen les lletres, però no saben on van.

Massa dubtes em porten al buit.

En acabar la classe, se senten campanes.

No digueu mai: Aniré a fer un mos!

Mai dubteu del meu neguit.

Primer aprendre a llegir d’esquerra a dreta.

Els ensenyaria el camí, però no el seguirien.

Dos, aprenen sols, els altres s’esperen.

En obrir els llibres surten els fantasmes.

Ells són creatius, però sense regles.

Demà no hi ha escola, sol passar els divendres.

Haig menys cérvols que tortugues.

Fins els dies de vent, prefereixen el pati.

Estic disgustat, però no els ho faré saber.

Ésser pastor és complicat quan hi ha massa llops.

M’han fet un concurs de menyspreu.

Hem salvat el curs sense massa nàufrags.

El més dolç del curs és el comiat.

Cerco alumne que escolti mentre parlo.

He fet un discurs llarg de vint-i-cinc segons.

Dos més un ja és complicat.

Si aprenen, encercleu el dia.

No poseu massa fil a cap agulla.

Si en lloen, s’acosta la tempesta.

Cal aprendre a travessar els deserts.

Feu errades, els fa il·lusió.

Tampoc cal compadir-los.

Assoliu una cal·ligrafia aproximada.

Cada deixeble és un aspirant a mestre.

Confio que demà em deixin respirar.

Els resultats són bons, però els faltava picant.

El neguit ha de ser dalt, no me’l trec de sobre.

Els he deixat sols, tres ja deuen tenir por.

Hem acabat el llibre i treia fum.

Va ser: pujar la persiana i oblidar-se de mi.

Si és prou neguitós, el comptaré dues vegades.

Els faré saber que algú ha de manar.

Va ser encetar el llibre i xerricar les dents.

Ens guanyen, però aturen per descansar.

Tenen visió, però els manca llum.

Va ser obrir la llibreta i posar-los a ratlla.

Per molt que m’odïin, els guanyo.

Milloren, ja fem dictats de tres paraules.

De moment, llegeixen cap a fora.

Posarem objectius terminals sense terminis.

No sé si aprenen o ensumen.

He fet un control amb respostes monosíl·labes.

Posarem una paperera per als dubtes.

Estic provant d’estudiar per a sord.

Haig dos assistents: la mosca i la finestra.

Haig vint crítics i dos consellers.

Va ser: sortir i tornar-me invisible.

Escriuen poesia sense fer servir el vers.

De vegades, els pregunto, però fluixet.

El perillós de les paraules és si aprenen a volar.

Han llegit dues paraules sense respirar.

Estic venent la memòria a bon preu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LIX)

14 Setembre, 2020 15:57
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He entrat per a veure si encara se n’adonen.

El problema de ser pastor és la manca de gos.

Veig que dubten entre porta i finestra.

He demanat, als Reis, que se n’emportin.

Saben més que jo, però no ho canalitzen.

Avancem per inèrcia.

Procuraré ensenyar-los per correspondència.

Acabo ensenyant per aproximació.

Procuro retrobar-los en un món que els fa perdre.

Considero que, per a mossegar-los, em sobren les dents.

En el passadís, em fan el primer anàlisi.

Procureu que, les ferides, siguin superficials.

De vegades, em considero un despropòsit intel·lectual.

Cada cop, he de fer les pauses més marcades.

He assolit la primera passa per a esdevenir sant.

Mai presumeixo del seu desavantatge.

Envejo la seva obstinada flexibilitat.

Amb els anys, vaig guanyant més sobrenoms.

No poseu més feina per si us heu de corregir.

Abans, les finestres eren compartides.

Hauré d’ensenyar ortografia electrònica.

He d’aprendre el paper d’enemic.

Els motivo esperant que no em guanyin.

Sovint pensen que arribaré més tard.

Procureu tancar les finestres massa grans.

És bo que recullin un poc de por.

Massa camins per anar enlloc.

Si dubten, és un bon plan de construcció.

Cada dia em llevo amb l’esperança de no fer tard.

Educar és construir amb eines resistents.

Cal trobar la finestra més encisera.

Els prendré quan arribi el bon punt.

Cercarem el bon so entre sorolls.

Venien a guanyar, no els decebeu.

Aprofiteu els dubtes del primer moment.

És la lluita la qui no demana ferits.

Els ensenyaré la por de no saber.

Porto anys barallant-me per quasi res.

La primera lliçó l’he regalat.

Mai els dic tot el que perdo.

És una lluita desigual, però mantinguda.

Em solen guanyar, però els enganyo.

No penso dir-lo on és el bon camí.

Acostumo avançar amb pedres a la sabata.

L’important és no endarrerir massa.

Procuro recollir la fe que van perdent.

Ensenyar ha de ser un negoci de minses pèrdues.

Menys mal que no sumen sovint.

Esbrineu quina part del llibre els fa volar.

Estic content, els donaré feina de franc.

A la primera classe, tot està per vendre.

Poseu paper i llapis i espereu les idees.

La classe durà almenys vint segons.

Procureu que escullin entre tous desconcerts.

Li he demanat al llapis que sigui responsable.

Si aprenen, quin és el pas següent?

Sempre somio que callen.

De segur que no saben on vull anar?

He aconseguit canviar les exclamacions a simples crits.

M’estic acostumant a un ritme inestable.

Treballarem la memòria, però sense abusar.

De moment, qualifiquen a l’engròs.

Volen pagar-me per conceptes assolits.

Perdo menys temps del que poso.

Deuen ser a punt perquè ja no n’escolta cap.

Si aprenen, no feu nosa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LVIII)

01 Setembre, 2020 07:13
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

De segur que algun se’n sortirà.

He passat pàgina, albiro algun refredat.

He canviat de mètode tres vegades en vint minuts.

Necessiten respirar i pensar d’esma.

He comprat dues bosses de motivació.

Començaré la lliçó abans de l’esclat.

No perden el nord perquè no saben on és.

En un mes, he aconseguit que dubtin o no.

Els alumnes estan més preparats, ara, teclegen més ràpid.

He trobat projectes nous en tots els calaixos.

Creuen que l’esforç no els distreu massa.

No m’escolten, ja saben el camí.

He aconseguit amagar-me en el darrer dubte.

Ja saben llegir, ara, que volin.

No me’ls deixen canviar, hauré d’adaptar-me.

Estic provant de reduir conceptes.

He acordat una revisió d’oïda als alumnes.

Aprenent: sí, però fora de lloc.

Hom confia arribar al dissabte sense massa desequilibri.

Alumnes en pausa: preparen l’ofensiva.

Confonen el llapis amb el punyalet.

Avui, treballaven força, estaven conspirant.

Hem començat, ja veure’m on s’atura.

El soroll del timbre de sortida és més alegroi.

He aconseguit alumnes que sublimen.

Dubto que es cansin de somiar.

Estan aprenent a suar en fred.

Estàvem treballant un dubte i n’han vingut dos més.

Provaré que escoltin tocant el tambor.

Dues ratlles més i esbarjo.

Necessito un savi per a encetar un llibre.

Aprenen tant que entren, sovint, a la casa de l’oblit.

Mai dubto de la meva feblesa, però procuro amagar-la.

He demanat alumnes bons i no m’han pogut servir.

Un dia d’aquests, igual em desperten.

Vull saber si, al cel, trobaré pissarres.

L’hora de sortir és bona, per això es fa esperar.

De moment, ja saben que un punt no és un monòleg.

Amb dos cursos més, ja faran el primer bull.

Ésser savi és pertànyer al regne vegetal.

He hagut d’ampliar la caixa dels dubtes.

No sé si guanyaran, però em porten avantatja.

He fet un control del descontrol.

Han començat a llegir i a perdre’s.

Un cop començat el curs no penseu amb els ràpids.

Només haig: savis o distrets.

Assumeixo un bon percentatge d’odi.

He passat de ser cabdill a cabdell.

No necessiten deures, ja volen sols.

Sempre haig una solució endins del calaix.

Demà, al matí, tornaré a ser prescindible.

Em dol pensar enmig del desert.

No demano res més que ser un guia guerxo.

Estic lluitant per la capacitat de seducció.

No sé si aprenen, però han ordinador.

Espero bon temps per millorar resultats.

Els alumnes han de ser flors hivernals.

Entre pomes i peres, anem sumant.

Surten de l’odi per entrar a la indiferència.

Vulgues que no, algun dia ho entendran.

Poso molta atenció en mantenir distàncies constants.

M’escau millor el paper de llop.

Estic disposat a suportar la relativitat.

He hagut prou dies malfeiners.

Sospito que el seu odi és inconstant.

Una aula pot ser la cova dels ensurts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LVII)

14 Agost, 2020 15:20
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He aconseguit fugir deu segons.

En tinc dos a punt per pensar.

Solen escoltar-me uns vint segons.

M’agrada donar les lliçons a preu fet.

De segur que, un de tots, no dorm.

De segur que parlo a destemps.

Possiblement, un de tots, és de sucre.

Darrerament, els deixo somiar una estona.

He decidit completar els controls.

No poso deures perquè ens enfadem.

Sempre amplio les solucions.

Va ser, entrar a classe, i perdre els llums.

Els he fet saber que m’agrada perdre.

Hi havia un temps on només manava un.

És asseure’ns i sortir.

Fins ahir, vint no eren deu.

El que ens costa és sincronitzar els rellotges.

Cada cinc dubtes, obrirem una carpeta nova.

Encetem el curs: barca nova i tripulants vells.

Caminem, entre crits, cap al silenci.

He llençat una idea, deu ser la darrera del dia.

He decidit canviar vint criteris d’avaluació.

He decidit fer un control sorpresa sense preguntes.

He aconseguit que tres alumnes absents siguin intermitents.

He arribat al tercer nivell de concreció en apuntar la nit.

Va ser: començar la lliçó i arribar els terratrèmols.

Espero, en acabar la classe, veure l’arc de sant Martí.

Suposo que estudiar deu ser una sedimentació temperada.

He provat de reduir l’explicació fent servir mètodes mecànics.

Després de patir sis reformes educatives, hauré de pintar la pissarra.

Els alumnes tenen coneixements, però se’ls amaguen.

He aconseguit ser un dirigent un xic desorientat.

Els ensenyo conceptes, la classe és petita.

De moment, tres alumnes no em suporten.

Un dia d’aquests, de segur que escolten.

La saviesa sempre vol més llum.

A cada pregunta, els deixo dues sortides d’emergència.

Estan aprenent a perdre’m de vista.

Amb tres paraules més ja tinc una ratlla.

Aprenen poc, però sense ensurt.

M’escolten menys del que pensen.

És precís una bona barca per a anar per una mar de dubtes.

He aconseguit obrir un llibre sense provocar una tempesta.

N’he fet seure un terç, els altres dos ja estan esgotats.

He començat la lliçó encomanant-la a la saviesa.

Per a no perdre temps, faré preguntes concèntriques.

Hem començat la lliçó i l’hem deixat tres vegades.

Ara, els dic que callin cada trenta-set segons.

Fa dues setmanes que no em senten.

He parlat amb els dubtes per a què s’endrecin.

D’una classe de nou minuts me n’han sobrat cinc.

Per a aprendre, avui, he fet servir quatre replans.

Oficialment, cap alumne és massa complicat.

He deixat els alumnes al replà per a què agafin dubtes.

He treballat la memòria no record quant temps.

La capacitat d’esforç resta immaculada.

Assumeixo que sumen a l’engròs.

Aprenen tant que dubto ho puguin valorar.

He aprofitat que eren asseguts per a fer una becaina.

Necessito canviar massa baules al procès d’ensenyament.

He decidit eliminar dubtes raonables.

Una qüestió és haver ales i l’altra, volar.

Fa tres dies que llegim la mateixa ratlla.

Necessito un armari gran per a deixar les errades.

Hem aplegat a la tercera pàgina, he llençat un coet.

Estic desconcertat: ensenyo o aprenc?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7  Següent»