Pensaments educatius (LXXXVI)
02 Setembre, 2024 10:11
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Per a poder avançar, he tret les restes.
Escolten tant que no els queda temps per a aprendre.
Són discrets, no es queixen per no molestar.
N’he aprovat dos més per concurs.
O hi ha terratrèmol o es mostren neguitosos.
He prohibit lectures ràpides de menys de tres paraules.
Els divendres em trec els cilicis.
Els resultats milloren, però sublimen.
De moment, vaig a cursets de supervivència.
Només suspendré els qui em posen petards sota la cadira.
Els diumenges no haig problemes de disciplina.
Avui,toca: donar notes i rebre queixes.
No em solen convéncer, però m’agrada ser seduit.
Porto un ruc ensenyant a perdre paciència.
Saben tant que no sé si els cap res més.
D’aquí un temps, només necessitaran restar.
M’he posat seriós, però no s’espanten.
Estic en un curs de suggestió.
Tampoc cal que tots escriguin un llibre.
A la classe dels rics, he tret els decimals.
Normalment, em paguen les hores perdudes.
He fet tres avaluacions, però no n’he donat cap.
La primera condició per a aprovar és respirar amb educació.
Haig tres savis i dinou supervivents.
Ells em menystenen, jo en prenc nota.
Llegeixen bé, però n’encerten poques.
De moment, tres de cada deu no em suporten.
Ja han llegit set paraules senceres, no sé quan aturaran.
Al darrer control, totes les respostes seran obertes.
Han descobert que un riu no és causa d’un acudit.
He allargat el pati fins on la supervivència em deixa.
La reforma educativa canvia: Progresa adequadament passa a ser, progressa i au!
Els alumnes han superat el curs, tres quasi s’ofeguen.
Si m’amago darrere un llibre ni em veuran.
Es pensaven que els reis només sabien jugar a les cartes.
A la fi, he hagut de completar deu exàmens.
No sé si ho entenen, però badallen força.
Dues reformes més i començarà el deliri.
Haig bona relació amb els alumnes, però no en puc veure cap.
Pensarien millor si els podés allitar.
Venir, venen; però no ens trobem.
Assumeixo la volatilitat de la memòria.
He demanat els deures amb boca tancada.
No tenim problemes d’ordre, cadascú fa el que vol.
Estic aconseguint que em passin per sobre.
He amagat el llibre per si de cas.
Estic preocupat, tres ja dubten.
Només tres endevinen quan soc a classe.
Aprenen més quan tanquen els ulls.
Gràcies a la política, un tres és un cinc.
Des que faig el mut, m’entenen millor.
El problema d’aprendre és la velocitat.
He aconseguit dos cabdills i un malfactor.
No els dono feina per si perden el son.
El curs acabarà bé si podem eixir.
Els ensenyo a no estalviar conceptes.
Llegeixo, a poc a poc, per no haver columnes de dubtes.
Estem entre el concepte i la solució.
M’agrada canviar una idea prou sovint.
Pensaments educatius (LXXXV)
14 Juny, 2024 18:51
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Progressa, però no sé cap a on va.
Va ser: posar notes i deixar de veure’m.
Avui, no pensarem; no tenim analgèsics per a tots.
De moment, segueixen guanyant.
Si parla pels colzes, com escriu?
Ho sento, però he malvenut un dubte.
Acceptaré les respostes intuïtives.
El rendiment és bo; a la llarga, tots seran savis.
Ensenyar és una excursió sense carmanyola.
No sé si venen o ja hi eren.
Donaré més punts per les errades.
Aquest mes només farem proves de despropòsits.
He engreixat, necessito un armari més gran.
A partir d’ara, una desena serà una dotzena.
De moment, coneixen la taula del menjador.
No necessito llibres de més de vint paraules per pàgina.
Aprenen tant que busco lloc on posar-ho.
Avui, opinarem sobre la llibertat: vint segons.
És bo que millorin i després s’allunyin.
Il·lumineu-los sense ferir-los els ulls.
Els objectius mínims es podran amagar bé.
Només hem aconseguit escriure tres paraules senceres.
Només els puc ensenyar oracions subordinades.
És entrar a classe i perdre la raó.
Necessito saber una forma indolora de posar idees.
Darrerament, només dubto jo.
Haig un problema, tinc més alumnes que endolls.
La mare està preocupada, encara no sap la classe del fill.
Posaré els problemes al llenguatge i les lectures a les matemàtiques.
No tenia bon rendiment, però sabia enganyar.
Porten mig any aprenent a callar.
Em conformo en no encertar una de cinc.
Hem fet una programació per a desprogramar-ne una altra.
Entro a classe el darrer per si em puc escapolir.
A primer curs ja parlen tres idiomes: català, valencià i mallorquí.
Els tinc a classe; ara, a perdre bous i esquelles.
Cerco lectures comprensives de tres paraules.
Des de fa temps, ja no necessito ni cilici
Només treballen problemes de poca gravidesa.
Menys mal que acaba d’entrar una mosca.
Quasi, ja entenen que la i no és una u.
Per estalviar en llapis, treballo la comprensió escrita.
El ruc assevera que hi ha.
Estan motivats, però necessiten pensar.
Han fet un examen parcial, només puntuen les respostes correctes.
Al segon dia de classe, ja no podia entrar.
És un garrepa, només escriu els verbs.
M’agrada anar a l’escola, serà vici.
Com era intel·ligent, només llegia les línies parells.
Per a escriure, els sobren vuit dits.
Encara confonen el punt i a part amb l’esbarjo.
De moment, en tinc dos guaitant els turons.
Ben mirat, és millor que escoltin el vent.
El sac dels objectius finals és ben buit.
Em menystenen i els acompanyo en el sentiment.
Procureu estalviar en paraules complexes.
Darrerament, aprenen d’esma.
He rebaixat els excel·lents a una tauleta de xocolata.
Des que el pare és batlle, no necessita millorar.
Pensaments educatius (LXXXIV)
14 Juny, 2024 18:49
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
De matemàtiques, no van bé perquè compten a l’engròs.
L’inspector diu que, amb dos savis per any, n’hi ha prou.
Llegim, a poc a poc, i em perden d’hora.
He fet un examen de recuperació per a entretindre’m.
No tenen nivell, perquè funcionen sense oli.
Si tenen un llibre, per a què el faran servir?
No m’escolten, han d’estar pensant.
Hem navegat pel llibre i quasi ens ofeguem.
Només els ensenyaré ètica per a rics.
Em menystenen, però no s’enfaden.
Poden triar, haig preguntes de tots els colors.
Estan aprenent, però hi ha força evaporació.
Entre esbarjo i esbarjo, somien.
La ignorància és la distància entre el cap i els peus.
Avancen prou; estem a la mateixa pàgina, però més avall.
Per a avançar, no donem lliçons perdudes.
Han passat de la física a la filosofia i ningú se n’ha adonat.
He tret els conceptes i he deixat les lloances.
Poden aplaudir cada tres lliçons.
Procureu ensenyar sense perdre el seient.
Els resultats no són bons, el camí prou entretingut.
Els he suggerit que em tornin la raó.
Aprendre més s’acosta al vici.
Estudien, però no els entenc.
Ho comprenen, però fan la guitza.
No he entès que vol dir: Hort o grafia!
No vull alumnes bons, podrien ser diabètics.
He convocat el campionat de l’oblit.
Dubto que la ignorància no ocupi lloc.
De segur que les neurones hi són.
Tinc sort, passaran tots el curs menys jo.
Els estudis d’economia han de tenir llibres breus.
Ja són a classe, cal encomanar-se.
La feina ni s’ha de notar.
Els faig llegir, però dos no aturen.
Ensenyeu amb moderació pels efectes secundaris.
Llegeixen, cal trencar l’encanteri?
No escolten, no volen perdre el costum.
No tenen bons resultats, però mantenen la salut.
Hem sortit al pati per si cal meditar.
Ho sento, però no tinc cap culpable a mà.
Vaig entre dubtes i desconcert.
He proposat feina i ha caigut al terra.
Saben tant que em caldrà amagar.
Estic content, els neulers els portaré jo.
De fet, hi ha nombres naturals i artificials.
Només escolten quan erro.
Un, dels que escoltaven, crec que s’ha quedat sord.
Si aprendre és difícil, no sé com deu ser ensenyar.
És entrar a classe i no manar.
Ells no saben, però jo no em queixo.
Els romans tenien problemes a les divisions.
Escolten tan bé que, alguns, s’adormen.
No sé si vivim en una nació o en una província.
No estaria mal que, els qui volen ser polítics, aprenguessin a escoltar.
Els he tret al pati per a poder pujar al cirerer.
La mare diu que no ensenyo prou, hauré agafat vergonya.
De tant en tant, m’aturo i sospiro.
Escriuen bé, però encara no saben on.
Pensaments educatius (LXXXIII)
26 Març, 2024 11:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ha estat un plaer no conèixer a la meitat.
Podeu recollir i emportar-vos els dubtes.
Abans de respondre el control, estudieu les ofertes.
Serà bon metge, sovint està malalt.
Estic perdut, he deixat els problemes a casa.
No els desperteu per si ja saben prou.
Consoleu-vos en perdre poc.
Estic content, tardo cinc minuts més en enfadar-me.
Entre esbarjos, aprenen poc.
Estic obligat a dir que va bé.
Llegeixen bé, però entenen menys.
Cada dia tardo més en retallar ales.
Els ensenyaria a dividir, però s’enfaden.
Avui, no es queixen; deuen somiar.
Els pregunto, però no es fan de mal voler.
Ensenyar és un problema de cinètica.
Dos aprenen, els altres no presenten contagi.
Tinc divuit ovelles i dos llops.
Tenen el dit gastat de tant llegir.
No sé on van, però no els puc seguir.
Posaré bones notes per si hi ha regals.
Ja saben que una no és una u.
De fet, no soc el més llest de la classe.
Tot i cridant, no aprenen a parlar fluixet.
Estic esbrinant on puc endollar els alumnes dolents.
Saben tant que aprenen sense mesura.
Intentaré no conèixer-los massa de pressa.
Procureu acabar la classe sense massa guanys.
A cada classe, m’encomanen els dubtes.
He d’augmentar el nivell, no es poden quedar sense oli.
Ho sento; els he dit que, si aprenen més, trobaran feina.
L’inspector diu que eviti les comes, no vol entrebancs.
Quasi aprenen de forma desconsiderada.
Que hagi mestre és un mal necessari.
Em nego a ensenyar-los a desobeir.
Gairebé tots, viuen sense dubtes.
Haig vint aprenents de malfeiners i un de manifasser.
He oblidat anotar que hem de treballar la memòria.
Avui, m’he amagat tres vegades.
Des que treballem en base dos, em costa posar notes.
Si trossejo la pregunta, és un examen parcial?
M’han tocat vint-i-cinc alumnes i un polític.
Prefereixo el paper, es poden fer embolcalls.
Els resultats de l’examen han estat bons, podré eixir del perill.
He baixat tant el nivell que ja sóc al mar Mort.
Estic fent un estudi de les excuses dels alumnes.
Si els amago els mòbils, podran caminar?
L’inspector vol resultats, a saber on s’amaguen?
Han superat el nivell; ara, l’aigua els arriba al nas.
Només tinc un problema i no el penso vendre.
Matemàticament parlant: un dos no és un tres.
Després de cada resposta encertada, crideu: Al·leluia!
Si voleu que un d’ells calli, demaneu-li comptes.
Posaré els excel·lents a la revenda.
Gaudiu les pauses abans de la tempesta.
Si l’aprovo, podrem sobreviure.
Tres no ho entenen, els altres tampoc.
La classe va ser divertida quan vaig caure.
En arribar al tercer nivell de concreció, no quedava ningú.
Pensaments educatius (LXXXII)
01 Gener, 2024 17:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat el mateix control i n’han suspès dos més.
He decidit donar les notes a una associació benèfica.
L’únic dubte que tinc és on m’amagaré.
Puntuaré de cinc a deu amb efectes retroactius.
He suprimit quatre exàmens de consciència.
Hem millorat els resultats, dormen més.
He baixat el concepte de saviesa un trenta per cent.
L’inspector no s’acaba de creure que encara hi sigui.
No aconsegueixo respostes de més de dotze caràcters.
He descartat l’ortografia i la lògica.
He canviat controls per comentaris d’avís.
Només qualifico els bons i els prudents.
Haig un alumne nou, no el vull treure de la capsa.
Estan asseguts, ja m’he tornat a equivocar de classe.
Han d’estar tristos, només quatre criden.
Si cobrés per la raó, estalviaria poc.
Els he proposat posar la hac on els convingui.
Els podria parlar, però no els vull fer perdre el temps.
M’han deixat els mòbils, però no en funciona cap.
Normalment, deixem entrar el dimoni.
En acabar la reflexió, els ensenyo a volar.
Les ratlles llargues han pujat de preu.
He hagut de reduir el preu dels consells.
He decidit treure els insuficients de l’ordinador.
Aprenen poc, però no s’enfaden.
Encara no he endevinat quin de tots és sord.
No els poso deures perquè ja respiren.
Si l’alumne no és bo, poseu-li sucre.
M’agrada programar i equivocar-me.
No els dono feina, me la guardo.
Han assolit tres conceptes, els puc empaquetar?
A cada control, els acompanyo en el sentiment.
Els dies tristos no vull vocals obertes.
Llegeixen entre línies per a acabar abans.
Tres no han fet la feina, els altres no ho entenien.
He regalat tres punts a l’examen de consciència.
Han de ser intel·ligents perquè no els veig.
Estic entre el dubte i el desencant.
Ho reconec, he hagut de posar-me un cinc.
Aprenen bé, sobretot a ser tímids.
Seré estoic per a no arribar a boig.
Tinc sort, els qui saben se’n van.
Farà de mestre, es queixa sovint.
De moment, escriuen amb un dit.
M’agraden els resultats insospitats.
He posat un problema, però he descuidat les dades.
Posaré les notes el segon dia de classe.
Ha arribat un alumne nou, ja l’han ensinistrat.
He decidit posar les finestres al darrere de la pissarra.
Estan contents, cap suma és d’emportar.
Procureu que els resultats no portin massa sal.
A veure si, plorant, em fan cas.
He rebaixat els objectius a bacteris.
No m’escolten perquè saben volar.
Almenys, ens perdre’m sense motiu.
He decidit aprovar als qui respirin.
Aprendrien més, però han agafat por.
Estan estudiant, quan començaran a aprendre?
Han de tenir memòria, però no la puc trobar.
Pensaments educatius (LXXXI)
01 Gener, 2024 17:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
De moment, han après que no hi soc.
Cal haver brúixola en tot moment.
Procureu-vos uns continguts amables.
De segur que governen el desequilibri.
Cada dia llenço un garbuix de preguntes.
Confio amb la seva minsa constància.
La taula sol rebre la nostra impotència.
Hi ha mil maneres d’arribar enlloc.
M’agrada fer classes intermitents.
Mai endevino la gana que tenen.
No cal mostrar la santa insatisfacció.
He resumit la classe amb dues síl·labes.
Almenys, que aprenguin a mossegar.
Procureu regalar-los algun dubte.
Si tenen cap, algun dia, el faran servir.
Aportaré el meu gra per si cal construir.
La porta gran feu-la servir per a sortir.
Repartiu-los les finestres adequadament.
Sembla mentida la grandària de la solitud.
He donat les notes, m’han tornat les lletges.
Procureu que el son no arribi d’hora.
He aconseguit que no em vegin.
No sé si coneixen cap llibre.
Mai abandoneu les mentides pietoses.
Ja deuen saber que em marejo.
Procureu estimar-los amb molta mesura.
Vull imaginar-los de grans.
Comparteixo amb els pares una munió de dèries.
Sé què pensen, però cal dubtar-ho.
La felicitat sol seure al darrere.
Mai pago per enfadar-me.
Ho proven, però encara no volen.
Han descobert que els papers volen.
Cada vegada, l’atenció es belluga més.
Aprendre és menys important que respirar.
Sé que milloren, no sé ben bé cap a on.
Abans de començar ja saben que no ho entendran.
No sé el que saben, però ho sabran vendre?
El curs ha estat ple d’embassaments.
Dubto que comprenguin alguna de les meves qualitats.
M’atipo de preguntar sense ferir.
Solen respondre abans de preguntar.
La mare aprèn a bon ritme.
Oferim conceptes ben digestius.
Un cop a classe, procureu que no volin.
Amb les retallades només farem servir la base tres.
Han desig intel·lectual, però els passa prompte.
Hi ha respostes que no intueixo.
Dubto que encertin més de tres vocals.
Sempre és una sort, no encetar la classe.
Cada vegada em costa més treure’m els llibres del cap.
Haurem de fer controls de desaprendre.
No vull cap alumne perquè ja sé que es faran vells.
De moment, sé que poden canviar.
Farem controls positius d’aproximació.
Estic pendent del miracle del dia.
He donat una lliçó, a saber on és.
Necessito més barques per si el curs trontolla.
Aprenen de tot, segur que arribaran lluny.
Pensaments educatius (LXXX)
06 Desembre, 2023 18:25
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Amb paciència, els dubtes s’esborren.
Vol un excel·lent, però no sap on és.
Estic content, tres ja m’ignoren.
El complicat és endreçar caps.
Ja fan comprensió lectora de vuit paraules.
Si els deixeu de les mans, agarreu-los del peu.
Un dia d’aquests, no s’avorriran.
Aprenen, però descansen sovint.
A partir del març, només volen restar.
Milloraran els qui, passats dos minuts de pensar, no s’hagin adormit.
Han passat el curs, neden força bé.
Poseu-vos la nota i començarem la prova.
El somni del comiat es va refermant.
L’aprenentatge és un dels secrets més ben guardats.
Informeu-los, però amb molta cura.
Els he ensenyat a sumar, però m’he confessat.
Saben més perquè els dono avantatge.
S’ha posat al meu lloc i el veig força trist.
Cap dels alumnes savis, esdevindrà mestre.
L’inspector sap el remei, però no té temps d’aplicar-lo.
Com els alumnes no tenen problemes, els hi deixem.
Sap tant de lletres que ja compra a terminis.
Ha escrit un poema, però no sap on comença.
És un pou de ciència, però ha descuidat el poal.
No sap massa, però el seu pare porta llenya a l’hivern.
L’hi he pujat nota perquè m’ha enganyat.
Ni m’atreveixo a corregir els signes de puntuació.
A cada punt i a part, canvia de llibreta.
Venen, tot i sabent que no aprendran.
La mare diu que té un fill savi, encara no l’he vist.
Com ja saben molt, he començat una vaga.
No els ensenyaré les potències, anirien massa de pressa.
Els he donat ciència amb suc, fa de més bon empassar.
He hagut d’ensinistrar un altre gos d’atura.
No perdeu temps ensenyant-los a volar.
Un de tots, tardarà més en fugir.
Els he motivat amb el premi de deixar de veure’m.
He obert la finestra per si el vent se’ls emporta.
Volia motivar-los, però he errat de fuet.
Ni vulgueu saber on han deixat la memòria.
He hagut de treure sis comes i tres punts.
Evitem que els companys es facin amics.
Millor serà que no n’encertin cap.
Haig un dubte i el guardo com a un tresor.
Si ja llegeixen, poden començar vacances.
M’agrada l’alumne nou, no es deixa veure.
Per a avançar, farem servir llibres amb deu paraules per pàgina.
Els curs vinent passaré amb ells per si milloro.
Va ser: mostrar la lluna i deixar-los anar.
Per a respondre, trieu les tres primeres solucions.
No escolten perquè ja estan tips.
He fet un curset de mariner per a portar-los a bon port.
Treballo la memòria, els he dit que anirem d’excursió.
És bon alumne, li poso un dos i no s’enfada.
El bon mestre té el seient ple de teranyines.
Doneu-los paper i mireu com el fan volar.
He comprat lliçons ocasionals a bon preu.
Ahir, sortosament, no escoltaven.
Del sí, anem per la essa.
Pensaments educatius (LXXIX)
19 Octubre, 2023 11:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estem al febrer i ja anem per la tercera ratlla.
Treballarem la memòria, però no recordo quan.
No els ensenyo més perquè em refredo.
A classe no entren, els hi posem.
Si escolten, és que no saben per on vaig.
Les orenetes fan un horari escolar reduït.
Si porten una mosca viva, els pujaré un punt.
Discutim per un garbuix de raons.
Procuro ensenyar sense caure en l’abús.
La lliçó començarà quan pugui entrar a classe.
Aprenen sols o sols aprenen.
Faig el que volen, però no s’enlairen.
A només dos, els he trobat el vici d’aprendre.
Només els demano que no m’amaguin el llum.
L’home sempre ha reduït el receptacle de l’escola.
Abans de començar la classe, passaré els anuncis.
Com és un alumne bo, li tornaré a fer repetir el curs.
Llegeixen de pressa, però van enlloc.
A la primavera, cada setmana té dos dilluns.
Hem llegit i ens ha sobrat set comes.
L’eixida la farem després d’entrar.
Han estat cinc minuts callats, es pensaven que havia traspassat.
Els objectius terminals que se’ls emportin a casa.
Comptant fins a cent, ja poden fer via.
La millor nota que treuen és la de mentiders.
A la primera lliçó, van aprendre a dir: No!
He demanat a Déu que em tregui els intel·ligents de sobre.
Necessito que em llencin pedres, faig la col·lecció.
L’inspector m’ha dit que campi qui pugui.
Si dic síl·labes inverses, no s’ofendrà ningú?
Com hi ha crisi, no fem servir majúscules.
Com ja saben tant, ni escolten.
Els he amagat tres cadires i ni se n’han adonat.
Ha de ser que, encara, no els conec.
Els ensenyo prou, però no compra ningú.
Tenen memòria, però l’haurien d’educar.
De vint antics alumnes, divuit no m’han reconegut.
Venir, venen; però no se’n saben estar.
De tres que m’escoltaven, dos no m’entenien.
En arribar al número dos, he dubtat de la tecnologia.
De fet, no els costarà massa saber més que jo.
Hem fet un dictat de sis paraules, però n’han eixit set.
Ells només volen conèixer els Reis Mags.
El primer dia, cal fer-los aterrar.
Porto tantes reformes que ja no puc seure.
Hem acabat el llibre amb quaranta mossos.
El curs acaba el juny perquè porta poca aigua.
No puc parlar bé dels alumnes, em jugo la feina.
Els accents oberts viatgen contra el vent.
Volien saber espanyol, però els he hagut d’ensenyar castellà.
Segons la resposta, formulo la pregunta.
Ja saben llegir, algun dia ho entendran.
No em creuen més perquè no poden.
De segur, que un de tots ho esbrina.
Els he posat a punt per a la rebel·lió.
Algun dia em demanaran consell.
Cada dia grinyolen més.
Tampoc necessiten tanta saviesa.
Entenen, però són prou discrets.
Pensaments educatius (LXXVIII)
04 Agost, 2023 09:04
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Si compten fins a sis, els deixo un dit.
Aprenen molt, però no tenen memòria.
De segur, no contesten per educació.
Els he donat una lliçó, però no la troben.
Més de tres ratlles de lectura, és una aventura.
Un informe pedagògic ha decidit traure els dilluns.
Si poseu una idea al cap, procureu no perdre’n una altra.
Espero que aprenguin sense prendre mal.
De moment, ja saben on és la porta.
M’agrada viatjar pel temps, però més de pressa.
Tres no escolten, els altres ni ho proven.
Quasi estic convençut que els rucs no volen.
He fet una exposició lineal, es a dir: una ratlla.
Malfien de mi, però no els vull distreure.
He de fer-me una revisió del cervell.
Tenen un llibre, però no es deixa llegir.
Procureu que els cigrons de comptar siguin tous.
No vull preguntar, ja endevino les respostes.
Ha vingut un alumne nou, encara em veu.
Suposo que la capacitat d’esforç la conserven tots.
Estic a l’escola perquè m’agrada el teatre.
És un bon alumne sense arribar a bo.
L’escriptura és una ciència d’aproximació d’idees.
Segurament, ja m’han descartat.
Com saben poca història, començarem per ahir.
Estic content, ja responen sense que els pregunti.
Si no puntuo, n’aprovaré la meitat.
L’aprovaré, la mare li ha comprat tres llibres.
De moment, els faig signar amb el dit.
Ja sap llegir sense suar.
Hem eixit de classe per si es podien endreçar els problemes.
Per a avançar, traurem els dilluns i els divendres.
És un problema complicat, només tinc una dada.
Normalment, aprenen passats els quaranta anys.
Soc allí i, de vegades, parlo.
He fet una classe de matemàtiques o eren dues?
Donaré cinc punts als qui no facin nosa.
He hagut de beure per a ensenyar-los les conseqüències.
Colom també va tornar del viatge sense saber on havia anar.
Tres no podran superar el curs, naden malament.
Els mestres bons se’n van, ja han après prou.
No hem passat de la o, no vull que es perdin.
He demanat a l’inspector que no els desperti.
Hem baixat tant el nivell que els he declarat espeleòlegs.
Els he fet ajeure per a què aprenguin sense esforç.
En l’examen de recuperació, només cal signar.
A la segona línia, n’he perdut la meitat.
Estic preocupat, vull fer files de vint i només en tinc divuit.
He obert el llibre i tres s’han posat a plorar.
Reduirem la lectura i augmentarem el mim.
No sé si m’entenen, però no em creuen.
Trobada la solució, plantejarem el problema.
Algun dia ens retrobarem a l’encert.
Ara, no sé on va la i de sí.
L’inspector diu que parli menys, no li he respost.
Estic sorprès, aquest mes no han innovat res.
Ens hem llençat a aprendre sense control.
No sé si m’entenen, però canvien pantalles.
Encara no sé si van, estan o venen.Va ser: manar feina i penedir-me.
Pensaments educatius (LXXVII)
04 Juny, 2023 22:27
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Coneixen les lletres, però no saben on posar-les.
Aprendre pot ser un pendent poc engrescador.
De moment, ordenem els cossos.
Només aprenc a recuperar l’equilibri.
He amagat les cadires i no se n’han adonat.
He decidit que les notes les posin els pares.
Els he ensenyat les lletres, ja les poden marejar.
No necessiten més memòria, ja tenen el llapis.
Procureu ensenyar sense recança.
Sortosament, la majoria ja caminen sols.
Saben tant que ja parlen d’esma.
M’agrada la seva concisió en els comentaris de text.
Anem dels llibres virtuals als pensaments eteris.
Només els ensenyaré a treure bones notes.
M’he amagat bé, diuen que no em poden veure.
Haig un dubte, però no el penso deixar a ningú.
Els he donat una lliçó, ningú l’ha agafat.
Ells no tenen dubtes, només volen aprovar.
En passar de la ta a la te, ens hem encallat.
Prompte serem doctors, ara, som doctes.
En començar a restar, van venir les discussions.
Han fet un control, hem treballat el mim.
Com s’avorrien, he soltat quatre mosques.
Ordenen paraules de quatre lletres, però s’angoixen.
No entenc perquè estan aprenent a llençar pedres.
Ha de ser que la llengua és més gran que els ulls.
Necessito un mestre de suport que pugui levitar.
No sé què ha passat, però somreien.
He fet una rifa per a repartir excel·lents.
He oblidat la dèria de seure.
No sé si escolten, però tampoc em veuen.
Per pujar notes, puntuaré l’esbarjo.
Passant comptes, hauré passat un parell d’hores.
Els alumnes són més valents, per això passaran el curs.
Em fan esvellegar, però sense massa intenció.
Vaig renyar a l’alumne per a poder veure a la mare.
Es poden puntuar, però els excel·lents estan molt lluny.
No tenen dubtes, els amago al punt que sorgeixen.
Treballarem la a, però el ruc està molt cansat.
He demanat feina per a casa, però l’àvia no hi era.
Els he dit que els llibres tenen ales.
Estan callats, és hora de fugir.
De moment, ensenyo sense ànim de lucre.
Sempre encerten quan em vull enfadar.
No vull ni saber com hem après la lliçó.
Anem bé, però no volen alt.
Ja no sé si Colom viatjava o només rentava roba.
Han de ser intel·ligents, no llegeixen cap a fora.
Només fan servir el dit per a llegir les primeres línies.
He aconseguit que escrigui amic sense hac.
Hem viatjat pel llibre, cinc s’han constipat.
Pensaven que la figura del mestre era per a fer bonic.
Saben tant que me’n penedeixo de conèixer-los.
M’agrada que pensin en veu baixa.
Haig dos alumnes díscols i tres d’irreverents.
Ara, ja contesten sense preguntar.
Si tres escolten, ja pots posar l’ham.
S’han posat a escriure, no sé si arribaran.
Si aprenen a multiplicar, feu servir el cove gran.