Pensaments educatius (LXXIII)

16 Setembre, 2022 08:52
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Només llegeixen els comentaris.

Estic estudiant un pla de salvació.

De moment, tres ja saben tancar la boca.

Estem treballant l’absència de sorolls.

Confonen la porta d’entrar i la de sortir.

Aprenen tant que no sé on s’ho posaran.

Per motivar-los, els he dit que el sol surt algunes nits.

De moment, qualifico d’oïda.

Només els puc contar històries breus.

M’ha tornat el llibre, tenia lletres.

Hem solucionat un dubte i n’hem recuperat tres.

Aquest curs només farem exàmens de consciència.

N’he suspès a tres perquè no puc menjar pernil.

De moment, aprenen les queixes de memòria.

Cinc alumnes han tret excel·lent, he posat bales repetides.

Ara, ja no sé si el zero és una xifra o un conjunt buit.

Estan assolint un concepte inexistent.

Ells no ho sé, però jo quasi volo.

El que m’agrada d’ells és el mal que menteixen.

Aprenen tant que em costa respirar.

Els he donat una lliçó i me la volien cobrar.

O em sobren cadires o em falten caps.

El fill del batlle es tria les notes.

Els he portat a la bassa, aprenen per immersió.

He posat els signes de puntuació dintre d’una bossa.

Demà, aprendran el concepte de minut en mitja hora.

No n’ha encertat cap, es mereix un notable.

Totes les classes són de suport, ens hem de suportar.

No aconsegueixo saber quina part del cap fan servir.

Porten hores aprenent sense comprometre’s.

Haig els aprovats en oferta.

Haig tres mares optimistes, volen que

aprenguin sense esforç.

No saben llegir sense petjar el dit.

Ara, només m’examino jo.

He perdut dos alumnes, ja han passat endavant.

Estic content, em malparlen, però amb educació.

Estan aprenent, llegeixen mà i assenyalen el peu.

Abans de posar-los a la pissarra, eren nombres enters.

Com l’examen era senzill, vaig posar les notes abans.

Si aprenen sense interès, ho ha de fer el capital.

He fet una classe magistral i un comiat discret.

Tres, dos, un, zero; ja som a la classe de matemàtiques.

Dels objectius mínims als màxims, no hi ha gaire tros.

He de reconèixer que hem acabat de llegir el primer paràgraf.

No mano fer resums de més de tres paraules.

Prompte, hauran de fer classes de català en castellà.

M’han demanat resultats, en tenim de tots els colors.

Aprenen a descansar sense esforç.

Ja llegeixen sense mastegar.

No entenc quan diuen que dos més un és igual a tres.

Passo més temps relaxant-me que explicant.

No són intel·ligents, llegeixen cap a fora.

Ha vingut un alumne nou i m’ha ensenyat a pujar al cirerer.

De moment, posem dates d’exàmens.

M’he reservat: el necessita millorar.

Si un d’ells pensa, pot anar malament.

L’aprovat ha pujat de preu, ara, són dos pollastres.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXII)

11 Juliol, 2022 09:32
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

El pensament crític avança més que el racional.

Els he dit que la suma és una resta i ni han dubtat.

No em fan cas, he anotat que són constants.

He anat a cercar dubtes, n’hi ha de tots els colors.

Li he demanat la feina i l’havia fet!

Mai he dubtat que avancen més que jo.

Llegeixen bé, però sense llibre.

Només els guanyo amb els anys.

Intentem no despertar-los massa.

Han d’estar esgotats, tarden més en queixar-se.

Tampoc és qüestió de regirar caps.

Estic quasi convençuts que ja aprenen sols.

No és bo construir amb peces fixes.

Procureu que ignorin quan comença la lliçó.

La nova reforma ja porta pedres a les butxaques.

Déu posa un miracle per cada deu pèrdues de fe.

Necessito carnet de pecador, per a entrar a l’infern.

No sé si és pecat: menjar carn o comprar-ne.

A veure qui li diu a Déu que no és el Pare.

El millor dels alumnes és la capacitat d’oblit.

Mai he entès perquè cal donar-los peix.

Ja sóc a classe i, ara, què.

Un de tots, de segur que sap raonar.

Si no recordo mal, un dia van seure tots.

És senzill passar de la comprensió a la depressió.

Segurament, m’escolten a terminis.

Solen anar del dubte al desencert.

Aprenen tant que hauran de comprar un altre pot.

Els he donat feina, però l’han perdut de seguida.

Estem acabant el llibre, on és el bicarbonat?

De moment, els motiva no fer res.

Estan aprenent a remar contra el corrent.

Estic buscant el llop disfressat.

Progressen, ja saben que un colze no és un coll.

Ni saben on comença el camí.

Els he demanat deures, serà per vici?

Estic content, només necessiten dues pedres diferents.

Anem avançant, ja malparlen millor.

El llapis i la llibreta són eines abastables.

Estic content, s’han fet grans i ja no hi caben.

Molts dies, aprenen a badallar.

Doneu-los llum, però amb mesura.

Estic preocupat, fa dos dies que no crido.

Tant de canviar de continguts, he trencat el recipient.

Passarem directament a les solucions.

Treballen el resum, fan servir dues lletres iguals.

Progressar, progressem, però no sé cap a on.

He comprat maons per a fer una educació constructiva.

Estic innovant, poso lectures per a subliminar.

No aprenen massa, però són ben macos.

De fet, només volen aprendre a ser rics.

Els he tret la pilota i la meitat ni se n’han adonat.

Haig alumnes dolents, no saben amagar-se.

Els he donat una bona lliçó, ja no en queda.

Hi ha massa camins que porten on sóc.

Necessito deixebles, no seguidors.

He qualificat els alumnes, m’han sobrat punts.

Amb quants crits aplega el silenci?

Si no els mano, on em portaran?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXI)

17 Maig, 2022 12:05
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procureu ensenyar sense que se n’adonin.

Estan aprenent tant que ja no deu quedar saviesa.

Tenen ganes d’aprendre, esperaré que tinguin fam.

Segueixen amb la tradició de no creure’m.

Demà, començaré a fer el paper de llop.

Els he fet memoritzar la ema i la a.

Tenen llibre i cadira, els falten les ales.

Si entra el sol, qui li farà lloc?

Estem descartant llibres de més de tres pàgines.

Passem de l’aprovat general al suspens.

Haig una capsa de deures, quasi tots són meus.

He vist els alumnes nous, necessitaré una altra cuirassa.

He parlat amb la mare, ja m’he fet a la idea.

Quasi els tinc a punt per a pensar.

Si explico més de deu minuts, he de pagar penyora.

Si la cova és molt alta es pot escriure amb be.

No m’escolten, però tampoc em distreuen.

Entre reforma i reforma, menjo entrepans.

He perdut alumnes, ja saben més que jo.

Tenen faltes d’ortografia, però no «hinporta».

Proveu que pensin, descarteu els qui s’adormen.

Va ser: Obrir el llibre i començar a tossir.

Els he perdut entre dos dubtes i un comentari.

He donat les notes, gairebé de franc.

Van aprenent, ocupen menys espai.

Sense filosofia, són més fàcils de governar.

Llegeixen bé, però no saben canviar de ratlla.

Han de contestar deu preguntes, dinarem tard!

No vull ni pensar el què faran de grans.

Entrar a classe és un: «Déjà vu»

Procureu que avancin sense tremolar.

No entenen que, no aprendre, fa suar.

Es fa saber que aprendre no provoca mal de cap.

He aconseguit set respostes de dues preguntes.

Quan agafo el llapis, assoleixen la derrota.

Passeu de llegir, és un vici dolent.

Van aprenent, però desen poc.

Sempre fa falta una bona porta.

El fill no aprèn, provaré amb el seu pare.

Llegir més d’una hora, pot implicar vici.

De moment, els he ordenat pel cognom.

Dos contesten i un respon.

Volen canviar la lògica per crispetes.

Si estudien més, aprendran del no res.

Aprenen i, a sobre, volen saber.

De moment, ja destrien les vocals.

Ni se’ls acut, posar-se a pensar.

No poseu punts ni comes, s’entrebanquen.

Si estudien lògica, on faran cap?

Portem una hora de classe, la porta ja tremola.

Ben sovint, deixo que m’ensarronin.

He deixat que obliden on sóc.

No sé si aprendran, però m’he quedat sense veu.

He reduït el desig a un sospir.

Mai sé si escriu o descriu.

Saben tant que ni els dono goma d’esborrar.

Suposo que tinc algun aprenent de bruixot.

Viatgen entre l’aprenentatge i l’oblit.

No entenc perquè sumen, és millor multiplicar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXX)

17 Maig, 2022 12:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Compraria saviesa, però no té preu.

De moment, coneixen les oracions passives.

Mai, consideraré una resposta, negativa.

Si es cansen, ja seuran.

Cap problema difícil ha de durar més d’un curs.

Haig poques idees i l’armari és gran.

Aprenent a pensar, m’he perdut.

No dubto d’ells, sempre, em fan quedar malament.

He portat el neguit amb una pluja d’idees.

Els dilluns faig preguntes sense resposta.

Fem prou càlcul per emmalaltir el ronyó.

Responen mal, però els ho perdono.

Provaré d’ensenyar sense perdre els papers.

Aprenen música, ja saben que, en el tambor, no es bufa.

Imposarem la setmana de vuit dies.

Les sopes d’all són el tercer nivell de concreció.

Estudien molt, però obliden d’hora.

Estic preocupat, estan aprenent massa.

Si el curs comença al setembre, ha de ser per les pluges.

Saben llegir, però no sé si poden.

De segur, que tres seran polítics.

Estan escrivint, ja tremolo.

Entre concepte i concepte, cal posar mantega.

Ja saben respondre sense preguntar.

Si m’enfado més, quant cobraré?

Un dia d’aquests, perdran el son.

L’anglès el dominen, no sé si l’entenen.

No em queixaré més per si m’ofego.

Han escrit una paraula de set lletres, demà faran festa.

Sumen sense emportar, van de rics.

Costa molt de passar del monòleg al diàleg.

Els posaré idees al cap, espero que les endrecin.

Com la lliçó era pesada, necessita vint finestres més.

Només formulo problemes de múltiples solucions.

Saben tant que llegeixen la memòria.

Els he donat tres conceptes i m’ha fet un estel.

Els fa il·lusió veure com em perdo.

Els he fet un curset d’aprendre a perdre.

No sé si pensen, però esbrinen.

Si tots han de passar el curs, faré ponts nous.

Ni me’n sé avenir del molt que saben i del poc que entenen.

He demanat un mestre sense objectius terminals.

No puc aprendre, m’han canviat tres conceptes de lloc.

Estic content, he fet dues preguntes i me n’han contestat cinc.

D’entendre a aprendre, hi ha tot un món.

Em puc perdre, però ells saben on vaig.

He formulat un problema difícil, però l’he perdut.

Estic content, ja saben contar mentides.

Ha de tenir memòria, no n’ha contestat cap.

Abans de cada pregunta, posaré publicitat.

N’han encertat dues, traieu el cava.

Proveu d’aprendre sense coneixement.

Llibres oberts amb desitjos tancats

Un deu per cent, ja saben callar.

Tot i convidant-los, no pensen massa.

He fet cas a les mares, m’he esmolat les ungles.

El curs anava bé, les aigües una mica fosques.

Porta dos cursos llegint, ja deu ser lluny.

Quasi ja sé quan escolten o senten.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXIX)

12 Març, 2022 16:20
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

No es permet canviar lletres per pagarés.

Estan aprenent sense llençar-se al buit.

No aprenen molt, però es barallen sovint.

No guanyo mai, però m’encanta discutir.

He de suposar que saben quan m’enfado.

El zero és una xifra poc eloqüent.

No sé si tremolen o se’n burlen.

He fet una classe sense pensar-ho.

Un dia d’aquests, igual l’encerten.

Reconec el passat, però mai el futur.

Havia una solució, però l’he perdut.

Dono tantes oportunitats que gairebé ni penso.

He encerclat la resposta, però s’ha escapolit.

Em tracten d’amic, anem malament.

N’he trobat dos amb el mal costum d’aprendre.

Suposo que, quan aprenc, és per la nit.

Estic content, ja distingeixen mà de pa.

A la mare, li posaré un notable.

Abans de començar l’examen, que posin la nota.

No vull ni saber perquè no escolten.

De moment, ja saben on no marejo.

El metge recomana que no faci examen de consciència.

Els compraré llibres de tres paraules per pàgina.

Si tinc dues pomes i en menjo una, on és l’altra?

Segurament, estaran llegint entre línies.

Abans d’eixir de l’aula, comproveu l’estat de les sabates.

Sempre he d’estar a punt per a ser examinat.

Resum de l’avaluació final: Au!

No els ensenyeu el número dos, ja no fa falta.

El bon mestre sap censurar el desig de sortir.

El misteri és que els fulls del llibre no es barallin.

He posat l’alumne al meu lloc i l’he deixat verd.

Dels quatre que llegeixen, tres no se n’enteren de res.

Estic aprovant a partir de dues dècimes.

Darrerament, escolto els qui xisclen millor.

A la primera coma, n’he perdut tres.

Els he ensenyat la ema, ja me’n penedeixo.

Necessito una mosca, els vull tenir ocupats.

L’escola és nova, és a dir: No va!

Podrien aprendre a escriure, però no a fer miracles.

Avui, han descobert que sé cridar.

Mai sé: Si ho saben o ho endevinen.

Han vingut tots, no me’n sé avenir.

Em costa, fer multiplicacions amb xifres romanes.

Mai endevino qui m’ensarronarà primer.

Darrerament, he decidit tenir dèficit d’atenció.

M’he posat al seu lloc i em queixo.

No parlo d’un regne, l’aula és petita.

Entre dubtes, procureu que no prenguin mal.

Entro a classe, espero trobar algun àngel.

Hem resol un problema i n’hem creat tres.

Al final de cada línia, salten al buit.

Tres responen d’esma.

He decidit contestar per ells.

De vint alumnes, tres no senten i els altres no hi són.

No els voldria decebre, però menteixo mal.

Ja sóc a un trist de volar.

Faré un curset d’obrir ments sense ferir.

Estic obert a l’aventura.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXVIII)

10 Gener, 2022 11:14
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Com seria el sol si vingués un dia a aprendre?

Els nens a classe i els àngels de la guarda al pati.

He posat el solucionari, demà ja faré les preguntes.

De moment, sóc l’únic que respon les qüestions.

Aprendre un poc, ha de ser un problema de càlcul.

Cap llibre deixa de ser una teranyina.

He canviat la fonètica per un garbuix de sons.

Cap flor vol aprendre a ser un casa.

Pensa el que vulguis, però no oblides escriure-ho.

Volen saber més que jo per despit.

Els nombres cardinals no haurien de tenir punts.

Una classe és un vaixell poc adaptat a les tempestes.

Em pregunto si el vent aprèn més que els alumnes.

De moment, tenen la voluntat segrestada.

Una classe sense dubtes no pot anar enlloc.

Heu de saber que cap animal acceptaria un test d’intel·ligència.

Desconec si la a és una vocal o un apartat.

Fa sis anys que va a l’escola, ja coneix la porta.

Va ser eixir del dubte i caure a la indiferència.

Haig llapis i paper, ara, cercaré la pensa.

Els dono la solució i avancem cap a enlloc.

Els he donat tres camins i una drecera.

He demanat als Reis alumnes menys feixucs.

He deixat activitats d’adaptació

i n’he posat de més senzilles.

Anem a poc a poc i quasi els segueixo.

Dubten tant que obliden el respirar.

Aprendre sense saber i procurar no perdre’s massa.

Procureu posar les pedres més arrodonides.

Suposo que aprendre massa ha de ser dolent.

Solen encertar els dies que erraré.

Avui, només faré examen visual.

Si miren, aprofitaré per parlar.

Ja llegeixen i respiren tot d’una.

He decidit només fer servir la be baixa.

Mai els puc ensenyar el significat de sopar.

He aconseguit la disciplina: Ara, em critiquen d’un en un!

He aprés a no dir res fent servir poques paraules.

Ara, passem més por que gana.

He arribat a dir-me que no m’entenen.

Procuro evitar que pensin el mateix dia.

Coneixen les vocals, quasi m’han deixat enrere.

Sabrien més si portessin un sarró per als dubtes.

Un bé petit s’ha d’escriure en be baixa.

Els faré seure, he portat un farcell de cordills.

He posat deures, però tardaré en trobar-los.

Han descobert que, per a ser rei, no fa falta ser una carta.

Un de tots, llença papers, els altres se’ls deuen menjar.

Per a parlar amb el pares, necessito un reguitzell de compliments.

Han trobat un dubte, haurem de fer nit.

Si no escolten, m’estalvio mentir.

Estic cercant la raó dessota d’una pedra.

Insisteixo, la lliçó era suportable.

Han arribat els nous llibres, em caldrà presentar-los.

Poseu la resposta, ja cercaré una pregunta.

Els vaig preparar un dubte, fa un mes que no vénen.

Ja saben tres idiomes, o dos, o un, o cap.

Els faig treure la llengua per a saber si porten vocals.

N’he trobat un de llest, l’he enviat a dormir.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXVII)

10 Gener, 2022 11:12
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procuro no ensenyar en demesia.

Avui, la batalla pot ser llarga.

Prefereixo dividir que repartir.

He aconseguit que surtin al pati a pensar.

Quasi em fa il·lusió que no m’escoltin.

No estudien, però preguen prou.

Ha estat un curs llarg i ple de revolts.

Tenen dubtes, però els amaguen bé.

Els he comprat un llibre per a què els faci companyia.

Començarem el curs comprant esperança.

Parlaré poc per si se li acut ploure.

Estic preparat per a rebre acusacions.

M’agradaven les matemàtiques quan hi havia deu xifres.

No he pogut vendre cap resposta absoluta.

Vaig, de dubte en dubte, pel carrer del desesper.

Un minut de silenci, es pot considerar miracle?

He demanat silenci i pluja al desert.

Aprenen bé, però no ho necessiten.

Feu pluja d’idees només els dies rúfols.

He donat un ventall de respostes, sis s’han constipat.

Sembla ser que els nombres racionals han desaparegut.

La lliçó començarà vuit anys després.

I després diuen que es difícil arribar a la lluna.

Aprenen tant que necessitarien un altre cap.

Només aprovaré els qui no es queixen.

A la comprensió escrita, només faré servir monosíl·labs.

Demà, començaré a retallar ales.

Segueixo el curs des del cim estant.

Si m’enfado molt, em passarà el fred?

La vida es resumeix en: Sóc o estic!

Haig un projecte educatiu, ha de ser en algun lloc.

Les respostes intel·ligents a la classe del costat.

Aprenen anglès, del català, ja n’han fet tard.

Com era un llibre de consulta el vam dur al metge.

Ha estat una lluita ferrenya, han maltractat tres gomes.

Per economia, aprendran cinc minuts cada hora.

Definim, però sense massa tanques.

Per compartir un llibre no fan falta tisores.

He provat de mostrar-li, a l’ordinador, el número dos.

Navegant, entre silencis, és difícil arribar a port.

Estem treballant el sistema operatiu, però no es mou.

De moment, hem congelat l’ortografia.

Proveu ensenyar per emoticons.

No suporto perdre cada dos minuts.

Si llegeixen de pressa, on aniran a parar?

De moment, coneixen dues vocals i la coma.

Provaré de desconnectar el llibre.

He arribat a una conclusió, però estava tancada.

Per cada tres alumnes dolents, no en tinc cap de bo.

Aprenen tant anglès que no els entenc.

Per passar pàgina, necessitaran ajut?

Estic convidat a la festa de la ignorància.

He saltat tres conceptes i una definició.

Solen oblidar que un mestre pot ensenyar.

Tenen ràbia, però ja l’aniran perdent.

Cada cop, endevinen més prompte el que demano.

Tres alumnes no em coneixen, els altres no em veuen.

He perdut els nombres primers i la meitat dels racionals.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXVI)

01 Gener, 2021 07:00
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Canvio tres conceptes per un entrepà.

Sempre procuro haver bons missatgers.

La lliçó va durar uns trenta-cinc segons.

Estic pendent de què puguin callar.

He encarregat quinze dubtes per a la setmana.

De moment, haig son a les orelles.

Benvinguts al país dels cansats.

M’he passat la tarda recollint dubtes.

He resol un dubte i nou aclariments.

Dubto que els pares aprenguin tant com els fills.

El dolent d’ensenyar és que et roben les ales sovint.

Com sóc positiu, vaig posar les notes el primer dia.

Saben tant que només cerquen les errades.

Només estic pendent dels llops.

Aprenen molt, però, gairebé, ni es nota.

Porto una mitjana de set savis per classe.

He comprat un altre armari per a desar els problemes.

He conegut la mare, li he donat el condol.

De moment, ja saben contestar malament.

Els he deixat la tercera línia per a la propera setmana.

Aprenien tant, dubtava que entenguessin res.

Haig alumnes i algun infiltrat.

Els ensenyo que els diners no pensen.

De tant en tant, és millor tornar a començar.

Prefereixen dubtar dels meus dubtes.

Entre tots, em saben guanyar.

És preferible dividir que restar.

He de mantenir la direcció oposada.

Per anar al cel, cal resistir mil batalles.

Procureu lluitar sense espasa.

De moment, ja saben pensar malament.

Fer goig oblidar perquè són aquí.

Necessito barca per a viatjar per la mar de dubtes.

Si aprenen prompte, vendrem els llibres.

Continuem amb l’adaptació.

Si els dono tres conceptes, fan un aiguabarreig.

De vegades, ni estic ni sóc.

Cada trimestre, encetem converses d’aproximació.

Escriuen, ara, fan servir la llibreta.

Igual ja saben anar sense mi.

Prefereixo les respostes després de les preguntes.

Espero no trobar-me un cap ple.

Ara, ja els renyo per inèrcia.

Prefereixen aprendre sense mesura.

Estan aprenent a penedir-se.

He aconseguit que no m’escolti ningú.

Suposo que saben on van.

Els he d’ensenyar enmig del desequilibri.

No sé si cobro per venir o per arribar.

Estem treballant l’equilibri d’espais.

Viatgem del caos al miracle.

Parlem prou, però no ens entenem.

Vaig aprendre camins sense llums.

Passo del demanar al no creure.

Tenen llums, però els guanya el no fer.

Necessito alumnes bons repetits.

Hi ha massa portes que van a l’incert.

De segur que, algun dia, ja ho sabran.

Avui, començarem a llegir respirant.

Demanaria diners per programar els dubtes.

La meitat de les orelles són intermitents.

He llançat una idea, però no ha trobat cap.

Amb trenta ciris, els donaré prou llum.

No vull ni saber qui l’encertarà.

Hi ha massa jutges per a un sol concepte.

Em meravella que proven d’avançar.

He comprat sis coves de voluntat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXV)

12 Desembre, 2020 06:46
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Mai desafio els alumnes a no fer res.

La classe era petita, però igualment ens gelàvem.

He aconseguit tres alumnes invisibles.

Abans de posar notes, consultaré l’horòscop.

Necessito mestre de suport amb quatre braços.

Encara no sé perquè em deixen entrar.

No aprenen, però llueixen molt.

Els he fet callar, però la classe no em deixava.

Tenien un dubte, però l’han regalat.

Ni vull saber on m’han guanyat.

Podeu xisclar, però amb respecte.

Han encertat dues respostes, cal aturar el món.

De segur que ja ho deuen saber.

Miren, però dubto que s’hagin despertat.

Ja anem, de errada en errada, sense defallir.

Els he proposat fer una redacció i tres ja tremolen.

Amb les be, ja ni m’atreveixo.

Treballem la memòria fins que oblidem.

Els nombres enters només els treballem els dilluns.

Si els fes cas, els divendres ja volaria.

He fet una comprensió escrita de dues síl·labes.

Ja tenen el llibre, de segur que l’operen.

Ja saben que els menjadors no són les golfes.

Els menteixo sovint per si perdo el fil.

He canviat la taula, perquè ja la coneixien.

El llop vol aprendre: Psicologia per a ovelles.

Els he prohibit que contestin sovint.

Estic cercant un ull menys crític.

Era mal alumne, no vaig poder aprendre gaire.

Els posaria problemes, però no me’n sobren.

Podria orientar-los si cerquessin un camí.

Ja saben que dues lletres poden ajuntar-se.

No aprenen massa, però tampoc ploren.

Si en trobo un que faci cas, el proposaré de sant.

M’han prohibit dir cap veritat.

Ens solem entrebancar a la segona paraula.

Els posaria un nou, però està massa alt.

Penseu que sembrar és un treball molt discret.

En cas de dubte, compreu-vos un sarró.

Els més ràpids prop de la porta d’eixida.

Ignoro saber qui m’ha de creure.

La porta de l’enteniment només té un sentit.

Aprenent a llegir, no cal entendre res.

És bon alumne, no vull saber el que pensa.

En tancar el llibre, guaiteu que no se’n vagi cap lletra.

Només han entès: Deixeu de pensar!

Necessito més atenció que permanència.

Viatjant, entre dubtes, és senzill perdre’s.

Els he posat exercicis, tenen problemes de flexibilitat.

En fer-los asseure, me n’adono que falten cadires.

Ho entenen, però dubten si ho sé.

A cada cruïlla, en perdo un parell.

Necessito llums de llarga distància.

Hem encetat el llibre i no sembla nou.

Amb dos mesos més, ja sabran entrar sols.

Els he proposat aprendre a terminis.

He fet sort, tinc tres alumnes de seixanta-sis anys.

Quasi llegeixen sense pensar.

Avui, els he prohibit aprendre res.

Haig bones notes a preus rebaixats.

Ja porten dues pàgines amb massa lletres.

Procureu acabar el llibre abans del mètode.

Sumen bé, però canvien el resultat.

Un príncep no és una capsa de galletes.

Haig pocs alumnes interessats en el camí.

Poso força interès en no ser reconegut.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXIV)

01 Desembre, 2020 14:44
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Encara no hem resol el problema del son.

Si acabo el curs, seré a la mar.

Els completaré l’examen, no vull que agafin estrès.

Els he dit que estudiïn, no ho han entès.

Si aixeco les persianes, fugen les idees.

Va ser tombar el full i refredar-me.

Els alumnes només volen fer examen de consciència.

Saben escriure, posen dilluns amb hac.

Cinc minuts de classe, ja perden les ganes.

Mentre no hi era, han provat de desnonar-me.

Provaré de fer una explicació llarga de dos-cents quaranta segons.

Si no sabeu què fer, proveu de volar.

He demanat, amb ganes, que aprendre sigui llaminer.

Els conceptes nous hauran de fer cua.

Va ser: Posar les notes i deixar de fer-me cas.

Si aprenen poc, el viatge serà curt.

No cal aprendre, llueix poc.

Treballeu les aproximacions a les veritats.

Porteu paraigua, per si apleguen les idees.

Alumnes sense neguit, n’he demanat almenys cinc.

Ja som a classe, aixequen el teló.

No recordo si entrem o sortim.

El llibre és a la caixa de Pandora.

Els posaré un rei a la panxa i un enze al cap.

Hauré de valorar l’avorriment.

La nova reforma: Aprendre català fent servir el castellà.

El millor de la prehistòria són les cròniques curtes.

He acordat, amb els alumnes, no parlar fins que m’enyoren.

El departament només vol classes de dos badalls.

Si aprenen anglès, on aniran?

He portat conceptes, però me’ls prenen de les mans.

Les converses intel·ligents duren menys.

Diuen que estudien, de segur que ho amaguen bé.

Alumne innocent, no troba la desesperació.

Els he donat dos conceptes i una carpeta on desar-los.

No vull anar a l’infern sense referències.

Ja fan bé de no escoltar massa.

Ensenyar és un carrer sense massa portes obertes.

El millor de l’escola és el redós.

Vénen tard perquè els dol esgotar-vos.

Ara, els ensenyaré les bucals.

Aprenen poc, però sense neguit.

Tampoc fan falta massa savis.

Les classes de deu minuts ja són llargues.

Cal passar dels conceptes a les receptes.

Haig problemes d’aprenentatge, però no es mouen.

El procès d’aprendre ha estat prou alentit.

No sé si ensenyaré res avui, no he vist la lluna.

Els resultats han estat bons, però una mica agres.

N’han encertat una, però era d’un altre control.

Els he convidat a pensar sense paga.

Començarem la classe en: tres, dos, un,...

Em conformo que respirin sense dificultat.

Em costa oblidar on sóc.

No entenc perquè no escolten.

Els regalaré un globus a mig unflar.

Encara no sé si pensen o respiren fluix.

He après que una lliçó és un dubte continuat.

Un dia d’aquests, de segur que ho entenen.

La meitat dels alumnes ni necessiten el doctorat.

No n’he suspès cap, he oblidat posar les preguntes.

Els dies de vent, fem servir els llibres més gruixuts.

Si aprenen més igual es malmeten.

He encomanat alumnes sincronitzats.

Quan sóc a classe, dubto millor.

Un dia d’aquests es posaran a treballar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»