Pensaments educatius (LXXX)

06 Desembre, 2023 18:25
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Amb paciència, els dubtes s’esborren.

Vol un excel·lent, però no sap on és.

Estic content, tres ja m’ignoren.

El complicat és endreçar caps.

Ja fan comprensió lectora de vuit paraules.

Si els deixeu de les mans, agarreu-los del peu.

Un dia d’aquests, no s’avorriran.

Aprenen, però descansen sovint.

A partir del març, només volen restar.

Milloraran els qui, passats dos minuts de pensar, no s’hagin adormit.

Han passat el curs, neden força bé.

Poseu-vos la nota i començarem la prova.

El somni del comiat es va refermant.

L’aprenentatge és un dels secrets més ben guardats.

Informeu-los, però amb molta cura.

Els he ensenyat a sumar, però m’he confessat.

Saben més perquè els dono avantatge.

S’ha posat al meu lloc i el veig força trist.

Cap dels alumnes savis, esdevindrà mestre.

L’inspector sap el remei, però no té temps d’aplicar-lo.

Com els alumnes no tenen problemes, els hi deixem.

Sap tant de lletres que ja compra a terminis.

Ha escrit un poema, però no sap on comença.

És un pou de ciència, però ha descuidat el poal.

No sap massa, però el seu pare porta llenya a l’hivern.

L’hi he pujat nota perquè m’ha enganyat.

Ni m’atreveixo a corregir els signes de puntuació.

A cada punt i a part, canvia de llibreta.

Venen, tot i sabent que no aprendran.

La mare diu que té un fill savi, encara no l’he vist.

Com ja saben molt, he començat una vaga.

No els ensenyaré les potències, anirien massa de pressa.

Els he donat ciència amb suc, fa de més bon empassar.

He hagut d’ensinistrar un altre gos d’atura.

No perdeu temps ensenyant-los a volar.

Un de tots, tardarà més en fugir.

Els he motivat amb el premi de deixar de veure’m.

He obert la finestra per si el vent se’ls emporta.

Volia motivar-los, però he errat de fuet.

Ni vulgueu saber on han deixat la memòria.

He hagut de treure sis comes i tres punts.

Evitem que els companys es facin amics.

Millor serà que no n’encertin cap.

Haig un dubte i el guardo com a un tresor.

Si ja llegeixen, poden començar vacances.

M’agrada l’alumne nou, no es deixa veure.

Per a avançar, farem servir llibres amb deu paraules per pàgina.

Els curs vinent passaré amb ells per si milloro.

Va ser: mostrar la lluna i deixar-los anar.

Per a respondre, trieu les tres primeres solucions.

No escolten perquè ja estan tips.

He fet un curset de mariner per a portar-los a bon port.

Treballo la memòria, els he dit que anirem d’excursió.

És bon alumne, li poso un dos i no s’enfada.

El bon mestre té el seient ple de teranyines.

Doneu-los paper i mireu com el fan volar.

He comprat lliçons ocasionals a bon preu.

Ahir, sortosament, no escoltaven.

Del sí, anem per la essa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIX)

19 Octubre, 2023 11:57
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Estem al febrer i ja anem per la tercera ratlla.

Treballarem la memòria, però no recordo quan.

No els ensenyo més perquè em refredo.

A classe no entren, els hi posem.

Si escolten, és que no saben per on vaig.

Les orenetes fan un horari escolar reduït.

Si porten una mosca viva, els pujaré un punt.

Discutim per un garbuix de raons.

Procuro ensenyar sense caure en l’abús.

La lliçó començarà quan pugui entrar a classe.

Aprenen sols o sols aprenen.

Faig el que volen, però no s’enlairen.

A només dos, els he trobat el vici d’aprendre.

Només els demano que no m’amaguin el llum.

L’home sempre ha reduït el receptacle de l’escola.

Abans de començar la classe, passaré els anuncis.

Com és un alumne bo, li tornaré a fer repetir el curs.

Llegeixen de pressa, però van enlloc.

A la primavera, cada setmana té dos dilluns.

Hem llegit i ens ha sobrat set comes.

L’eixida la farem després d’entrar.

Han estat cinc minuts callats, es pensaven que havia traspassat.

Els objectius terminals que se’ls emportin a casa.

Comptant fins a cent, ja poden fer via.

La millor nota que treuen és la de mentiders.

A la primera lliçó, van aprendre a dir: No!

He demanat a Déu que em tregui els intel·ligents de sobre.

Necessito que em llencin pedres, faig la col·lecció.

L’inspector m’ha dit que campi qui pugui.

Si dic síl·labes inverses, no s’ofendrà ningú?

Com hi ha crisi, no fem servir majúscules.

Com ja saben tant, ni escolten.

Els he amagat tres cadires i ni se n’han adonat.

Ha de ser que, encara, no els conec.

Els ensenyo prou, però no compra ningú.

Tenen memòria, però l’haurien d’educar.

De vint antics alumnes, divuit no m’han reconegut.

Venir, venen; però no se’n saben estar.

De tres que m’escoltaven, dos no m’entenien.

En arribar al número dos, he dubtat de la tecnologia.

De fet, no els costarà massa saber més que jo.

Hem fet un dictat de sis paraules, però n’han eixit set.

Ells només volen conèixer els Reis Mags.

El primer dia, cal fer-los aterrar.

Porto tantes reformes que ja no puc seure.

Hem acabat el llibre amb quaranta mossos.

El curs acaba el juny perquè porta poca aigua.

No puc parlar bé dels alumnes, em jugo la feina.

Els accents oberts viatgen contra el vent.

Volien saber espanyol, però els he hagut d’ensenyar castellà.

Segons la resposta, formulo la pregunta.

Ja saben llegir, algun dia ho entendran.

No em creuen més perquè no poden.

De segur, que un de tots ho esbrina.

Els he posat a punt per a la rebel·lió.

Algun dia em demanaran consell.

Cada dia grinyolen més.

Tampoc necessiten tanta saviesa.

Entenen, però són prou discrets.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXVIII)

04 Agost, 2023 09:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Si compten fins a sis, els deixo un dit.

Aprenen molt, però no tenen memòria.

De segur, no contesten per educació.

Els he donat una lliçó, però no la troben.

Més de tres ratlles de lectura, és una aventura.

Un informe pedagògic ha decidit traure els dilluns.

Si poseu una idea al cap, procureu no perdre’n una altra.

Espero que aprenguin sense prendre mal.

De moment, ja saben on és la porta.

M’agrada viatjar pel temps, però més de pressa.

Tres no escolten, els altres ni ho proven.

Quasi estic convençut que els rucs no volen.

He fet una exposició lineal, es a dir: una ratlla.

Malfien de mi, però no els vull distreure.

He de fer-me una revisió del cervell.

Tenen un llibre, però no es deixa llegir.

Procureu que els cigrons de comptar siguin tous.

No vull preguntar, ja endevino les respostes.

Ha vingut un alumne nou, encara em veu.

Suposo que la capacitat d’esforç la conserven tots.

Estic a l’escola perquè m’agrada el teatre.

És un bon alumne sense arribar a bo.

L’escriptura és una ciència d’aproximació d’idees.

Segurament, ja m’han descartat.

Com saben poca història, començarem per ahir.

Estic content, ja responen sense que els pregunti.

Si no puntuo, n’aprovaré la meitat.

L’aprovaré, la mare li ha comprat tres llibres.

De moment, els faig signar amb el dit.

Ja sap llegir sense suar.

Hem eixit de classe per si es podien endreçar els problemes.

Per a avançar, traurem els dilluns i els divendres.

És un problema complicat, només tinc una dada.

Normalment, aprenen passats els quaranta anys.

Soc allí i, de vegades, parlo.

He fet una classe de matemàtiques o eren dues?

Donaré cinc punts als qui no facin nosa.

He hagut de beure per a ensenyar-los les conseqüències.

Colom també va tornar del viatge sense saber on havia anar.

Tres no podran superar el curs, naden malament.

Els mestres bons se’n van, ja han après prou.

No hem passat de la o, no vull que es perdin.

He demanat a l’inspector que no els desperti.

Hem baixat tant el nivell que els he declarat espeleòlegs.

Els he fet ajeure per a què aprenguin sense esforç.

En l’examen de recuperació, només cal signar.

A la segona línia, n’he perdut la meitat.

Estic preocupat, vull fer files de vint i només en tinc divuit.

He obert el llibre i tres s’han posat a plorar.

Reduirem la lectura i augmentarem el mim.

No sé si m’entenen, però no em creuen.

Trobada la solució, plantejarem el problema.

Algun dia ens retrobarem a l’encert.

Ara, no sé on va la i de sí.

L’inspector diu que parli menys, no li he respost.

Estic sorprès, aquest mes no han innovat res.

Ens hem llençat a aprendre sense control.

No sé si m’entenen, però canvien pantalles.

Encara no sé si van, estan o venen.Va ser: manar feina i penedir-me.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXVII)

04 Juny, 2023 22:27
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Coneixen les lletres, però no saben on posar-les.

Aprendre pot ser un pendent poc engrescador.

De moment, ordenem els cossos.

Només aprenc a recuperar l’equilibri.

He amagat les cadires i no se n’han adonat.

He decidit que les notes les posin els pares.

Els he ensenyat les lletres, ja les poden marejar.

No necessiten més memòria, ja tenen el llapis.

Procureu ensenyar sense recança.

Sortosament, la majoria ja caminen sols.

Saben tant que ja parlen d’esma.

M’agrada la seva concisió en els comentaris de text.

Anem dels llibres virtuals als pensaments eteris.

Només els ensenyaré a treure bones notes.

M’he amagat bé, diuen que no em poden veure.

Haig un dubte, però no el penso deixar a ningú.

Els he donat una lliçó, ningú l’ha agafat.

Ells no tenen dubtes, només volen aprovar.

En passar de la ta a la te, ens hem encallat.

Prompte serem doctors, ara, som doctes.

En començar a restar, van venir les discussions.

Han fet un control, hem treballat el mim.

Com s’avorrien, he soltat quatre mosques.

Ordenen paraules de quatre lletres, però s’angoixen.

No entenc perquè estan aprenent a llençar pedres.

Ha de ser que la llengua és més gran que els ulls.

Necessito un mestre de suport que pugui levitar.

No sé què ha passat, però somreien.

He fet una rifa per a repartir excel·lents.

He oblidat la dèria de seure.

No sé si escolten, però tampoc em veuen.

Per pujar notes, puntuaré l’esbarjo.

Passant comptes, hauré passat un parell d’hores.

Els alumnes són més valents, per això passaran el curs.

Em fan esvellegar, però sense massa intenció.

Vaig renyar a l’alumne per a poder veure a la mare.

Es poden puntuar, però els excel·lents estan molt lluny.

No tenen dubtes, els amago al punt que sorgeixen.

Treballarem la a, però el ruc està molt cansat.

He demanat feina per a casa, però l’àvia no hi era.

Els he dit que els llibres tenen ales.

Estan callats, és hora de fugir.

De moment, ensenyo sense ànim de lucre.

Sempre encerten quan em vull enfadar.

No vull ni saber com hem après la lliçó.

Anem bé, però no volen alt.

Ja no sé si Colom viatjava o només rentava roba.

Han de ser intel·ligents, no llegeixen cap a fora.

Només fan servir el dit per a llegir les primeres línies.

He aconseguit que escrigui amic sense hac.

Hem viatjat pel llibre, cinc s’han constipat.

Pensaven que la figura del mestre era per a fer bonic.

Saben tant que me’n penedeixo de conèixer-los.

M’agrada que pensin en veu baixa.

Haig dos alumnes díscols i tres d’irreverents.

Ara, ja contesten sense preguntar.

Si tres escolten, ja pots posar l’ham.

S’han posat a escriure, no sé si arribaran.

Si aprenen a multiplicar, feu servir el cove gran.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXVI)

23 Març, 2023 11:54
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He conegut el mestre nou, somreia.

Mai sé si el romans venien de Roma o anaven.

Vaig tenir una idea, però va fugir.

De moment, no llegeixen entre línies.

Estic regalant aprovats a l’engròs.

Només treballem la lliçó d’aprendre a no ser ric.

Procurarem llegir sense tapar-nos les orelles.

De fet, només puc ensenyar als innocents.

No puc anar al bany per si m’agafa una reforma.

He anat a comprar més bones notes.

L’inspector diu que ensenyi, però sense abusar.

Ja coneixen totes les lletres menys les de banc.

He aconseguit que tots siguin savis.

Compten fins a deu, ja poden ser pobres.

M’han pres la campana d’entrar.

Han descobert que sumar no és repartir.

Un cop donades les notes, es va encetant l’oblit.

Acabaré donant lliçons de tres lletres.

Aprendrien, però no tenen temps.

No sé si serà bo que aprenguin a llegir.

Un dia més i no em podrà veure ningú.

Tampoc és bo que hagin massa savis.

És a l’hivern, quan el sol ha de venir a l’escola.

No sé si aprenen, però passen prou fred.

Tinc present la seva capacitat d’oblit.

Han de saber prou, perquè ja no escolten.

El problema té tres solucions, dos són optimistes.

Per a estar al dia, també he reformat la casa.

No sé si, amb tres caps, s’aprèn millor.

Si els dono la raó, igual la perden.

Estic esbrinant quin de tots em fa cas.

Els ensenyaré la lluerna per si es tornen més intel·ligents.

No entenc si llegeix o fa mim.

Per a la comprensió escrita eliminaré les lletres altes.

Mentre passen, no em minvarà el sou.

Aprenen, però sense massa alegria.

La metafísica ha de ser l’últim tros de la carrera.

Només poso feina que es pugui fer assegut.

Espero que no agafin el vici de llegir.

Escolten o és un miratge?

He hagut de cavar més al pou de la saviesa.

L’ensenyament és un viatge a ports desconeguts.

Resumint la classe: No sé on som!

El primer problema de l’ensenyament és la velocitat.

L’important és connectar amb el sentit adequat.

Estan tan avorrits que, prompte, aprendran.

Només em queden dos alumnes, els altres ja són companys.

Coneixen tres idiomes, no sé si n’aprenen cap.

He navegat pel port per si fem aigües.

Apartant la palla, m’he quedat sense gra.

Els qui pregunten, haurien d’apuntar.

Hem passat de ser catòlics a caòtics.

He comprat conceptes en capses de quatre.

De moment, aprenen a no plorar.

Els savis els perdo quan avancem.

Aprendran més quan puguin superar l’enveja.

El perill és quan el problema es torna un raïm.

Si es queixen, alguna cosa han après.

No sé on van ni si arribaran.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXV)

08 Gener, 2023 11:45
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Quan els faig dividir, s’enfaden.

M’encomano i començo la classe.

De moment, m’examinaré jo.

Treballem la comprensió escrita, no hem passat de la coma.

Anem per feina, qui vol ser pobre?

De moment, tres m’odien.

Encara no sé si pensen o s’adormen.

Llegeixen; al final de cada paràgraf, regalo un entrepà.

Han descobert que una vall no és un ball.

Mai he entès perquè els alumnes van menys dies a l’escola.

Els he donat un llibre, no saben on posar-lo.

Estic aprenent a nedar per una mar de dubtes.

Han assolit un monòleg de cinc.

De tres que m’escoltaven, un s’està quedant sord.

Avui, els ensenyaré com era un llapis.

Com em porten la contrària, els ensenyaré les síl·labes inverses.

Han de ser treballadors, però tenen vergonya.

Només crido per si no em veuen.

Donaré idees sense ànim de lucre.

Per a aprendre, cal saber pair.

Com es perden sovint, he demanat brúixoles.

Estic cercant la porta d’entrada al cervell.

Estic trist, només dos necessiten millorar.

Tenen dificultat en el concepte: creure.

Estic en el punt del: Campi qui pugui!

Algun de tots, ha de ser el far.

Es prega silenci per si algú dorm.

Ja fan redaccions de tres paraules.

Des que va el sistema binari, encerten a la segona.

Aprenen tant que dubto cavil·lin massa.

Hem aconseguit desendreçar dos conceptes.

Voldria saber per a què serveixen algunes consonants.

Els nous dirigents ja poden tancar el llibre.

Anem a la pàgina vint, no cal agafar la bicicleta.

Ja coneixen el deu, cal descalçar-se.

Té un dubte existencial: Existeix?

Els he ensenyat un llibre per si els puc acostar la ciència.

No sé si guanyen, però vaig al darrere.

No hi ha classe de matemàtiques, he oblidat els números.

No aprenen tant perquè pensen més.

Abans de l’examen, fem inventari.

Ja llegeixen sense bastons.

Posaré les preguntes després de la resposta.

Procureu que pensin sense fer massa xivarri.

He donat diners, a ningú se li ha acudit comprar un llibre.

No m’escolten, però tampoc em senten.

Els he educat bé, gairebé ni pensen.

Hem triat les sessions de classe, ha guanyat l’esbarjo.

Avui, no es multiplica, no hi ha electricitat.

Si han de sumar dos uns, poseu-los un damunt l’altre.

No és possible que només jo sàpiga on anem.

Treballarem la memòria, però no recordo com.

De tres que m’escolten, dos no ho entenen.

No sé si llegeixen, però tenen els llibres oberts.

Els ensenyaria a pensar, però igual els agrada.

Progressen, però no sé cap a on.

Hem donat una lliçó i no l’ha guardat ningú.

Si coneixen cinc lletres, ja poden anar a dinar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIV)

04 Novembre, 2022 11:30
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Darrerament, aprenc a desprogramar.

Els he donat permís per eixir per a veure si estan sords.

A partir d’ara, només compraré llibres en blanc.

És el millor alumne, mai sé on va.

Tocava un problema de pomes, però se les han menjat.

Estalvieu-vos els paràgrafs de més de tres línies.

Haig dos alumnes que treballen, no sé on volen anar.

La pregunta tenia tres respostes, però cap de bona.

La crítica la dono per sabuda.

Algun dia, espero ser un alumne discret.

Una pissarra sense guix no és el mateix.

El bolígraf va ser el culpable de posar més continguts.

Porto una bossa de comes per si algú sap on van.

Avancem: erren, però no dubten.

No sé on hem perdut la disciplina.

Dubto que els grecs fessin classes patètiques.

Milloren, només fan dues faltes d’ortografia per paraula.

Encara no els he dit que un triangle té tres costats.

He canviat un inspector d’educació per un de treball.

Si m’ho demanen dos cops més, baixaré del pi.

Si els poso deures, quant m’hauré de penedir?

He comprat cordill per a lligar les lletres.

Feu-vos a la idea d’un aprenentatge autònom.

Ni me s’acut, ensenyar-los dialèctica.

El fill del batlle abusa, però poquet.

Aprenen sense esforç i obliden sense remei.

Estic content, han aconseguit enganyar-me de debò.

Tres ja em coneixen, és hora de canviar-los de classe.

M’he amagat a la pissarra i no m’han vist.

Ben sovint, em disfresso de pagès.

Faria un control, però he oblidat les respostes.

És mal alumne, no se li entén el que pensa.

Satanàs és mal mestre, no sap posar deures.

Si poso dibuix lliure, s’atipen de representar-me.

Tenen tanta memòria que ja no els cal pensar.

He fet un pla d’estalvi, no comento els resultats.

Estic content, progresso en la capacitat d’oblit.

Procureu evitar paraules de més de quatre lletres.

No sé quin d’ells serà pobre.

Vull aplegar a la paciència del llibre.

De moment, n’hi ha tres que endevinen on vaig.

No estic neguitós, però no penso en baixar de l’arbre.

Els he donat deu minuts per si volen somiar.

He comprat una cintà mètrica per a mantenir la distància.

Els posaré deures en un futur llunyà.

Porto temps buscant la pregunta de la solució.

He pres el costum d’enfadar-me sovint.

De moment, ja saben que una i no és una a.

He obert el llibre i tres ja tremolen.

Hem aconseguit llegir tres línies sense allitar-nos.

Dubto entre ensenyar-los a parlar o a callar.

Estic content, ja fa tres dies que no m’escolten.

Els ensenyaré mecanografia d’ordinador.

Els alumnes tenen un dubte, venturosos ells.

De moment, han après la paraula: Esbarjo!

Haig un alumne que ho entén, l’he posat de bombeta.

A la darrera reforma, quasi em quedo mut.

Cada dos conceptes nous, els dono caramels.

Com llegeixen de pressa, els he canviat els signes de puntuació.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIII)

16 Setembre, 2022 08:52
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Només llegeixen els comentaris.

Estic estudiant un pla de salvació.

De moment, tres ja saben tancar la boca.

Estem treballant l’absència de sorolls.

Confonen la porta d’entrar i la de sortir.

Aprenen tant que no sé on s’ho posaran.

Per motivar-los, els he dit que el sol surt algunes nits.

De moment, qualifico d’oïda.

Només els puc contar històries breus.

M’ha tornat el llibre, tenia lletres.

Hem solucionat un dubte i n’hem recuperat tres.

Aquest curs només farem exàmens de consciència.

N’he suspès a tres perquè no puc menjar pernil.

De moment, aprenen les queixes de memòria.

Cinc alumnes han tret excel·lent, he posat bales repetides.

Ara, ja no sé si el zero és una xifra o un conjunt buit.

Estan assolint un concepte inexistent.

Ells no ho sé, però jo quasi volo.

El que m’agrada d’ells és el mal que menteixen.

Aprenen tant que em costa respirar.

Els he donat una lliçó i me la volien cobrar.

O em sobren cadires o em falten caps.

El fill del batlle es tria les notes.

Els he portat a la bassa, aprenen per immersió.

He posat els signes de puntuació dintre d’una bossa.

Demà, aprendran el concepte de minut en mitja hora.

No n’ha encertat cap, es mereix un notable.

Totes les classes són de suport, ens hem de suportar.

No aconsegueixo saber quina part del cap fan servir.

Porten hores aprenent sense comprometre’s.

Haig els aprovats en oferta.

Haig tres mares optimistes, volen que

aprenguin sense esforç.

No saben llegir sense petjar el dit.

Ara, només m’examino jo.

He perdut dos alumnes, ja han passat endavant.

Estic content, em malparlen, però amb educació.

Estan aprenent, llegeixen mà i assenyalen el peu.

Abans de posar-los a la pissarra, eren nombres enters.

Com l’examen era senzill, vaig posar les notes abans.

Si aprenen sense interès, ho ha de fer el capital.

He fet una classe magistral i un comiat discret.

Tres, dos, un, zero; ja som a la classe de matemàtiques.

Dels objectius mínims als màxims, no hi ha gaire tros.

He de reconèixer que hem acabat de llegir el primer paràgraf.

No mano fer resums de més de tres paraules.

Prompte, hauran de fer classes de català en castellà.

M’han demanat resultats, en tenim de tots els colors.

Aprenen a descansar sense esforç.

Ja llegeixen sense mastegar.

No entenc quan diuen que dos més un és igual a tres.

Passo més temps relaxant-me que explicant.

No són intel·ligents, llegeixen cap a fora.

Ha vingut un alumne nou i m’ha ensenyat a pujar al cirerer.

De moment, posem dates d’exàmens.

M’he reservat: el necessita millorar.

Si un d’ells pensa, pot anar malament.

L’aprovat ha pujat de preu, ara, són dos pollastres.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXII)

11 Juliol, 2022 09:32
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

El pensament crític avança més que el racional.

Els he dit que la suma és una resta i ni han dubtat.

No em fan cas, he anotat que són constants.

He anat a cercar dubtes, n’hi ha de tots els colors.

Li he demanat la feina i l’havia fet!

Mai he dubtat que avancen més que jo.

Llegeixen bé, però sense llibre.

Només els guanyo amb els anys.

Intentem no despertar-los massa.

Han d’estar esgotats, tarden més en queixar-se.

Tampoc és qüestió de regirar caps.

Estic quasi convençuts que ja aprenen sols.

No és bo construir amb peces fixes.

Procureu que ignorin quan comença la lliçó.

La nova reforma ja porta pedres a les butxaques.

Déu posa un miracle per cada deu pèrdues de fe.

Necessito carnet de pecador, per a entrar a l’infern.

No sé si és pecat: menjar carn o comprar-ne.

A veure qui li diu a Déu que no és el Pare.

El millor dels alumnes és la capacitat d’oblit.

Mai he entès perquè cal donar-los peix.

Ja sóc a classe i, ara, què.

Un de tots, de segur que sap raonar.

Si no recordo mal, un dia van seure tots.

És senzill passar de la comprensió a la depressió.

Segurament, m’escolten a terminis.

Solen anar del dubte al desencert.

Aprenen tant que hauran de comprar un altre pot.

Els he donat feina, però l’han perdut de seguida.

Estem acabant el llibre, on és el bicarbonat?

De moment, els motiva no fer res.

Estan aprenent a remar contra el corrent.

Estic buscant el llop disfressat.

Progressen, ja saben que un colze no és un coll.

Ni saben on comença el camí.

Els he demanat deures, serà per vici?

Estic content, només necessiten dues pedres diferents.

Anem avançant, ja malparlen millor.

El llapis i la llibreta són eines abastables.

Estic content, s’han fet grans i ja no hi caben.

Molts dies, aprenen a badallar.

Doneu-los llum, però amb mesura.

Estic preocupat, fa dos dies que no crido.

Tant de canviar de continguts, he trencat el recipient.

Passarem directament a les solucions.

Treballen el resum, fan servir dues lletres iguals.

Progressar, progressem, però no sé cap a on.

He comprat maons per a fer una educació constructiva.

Estic innovant, poso lectures per a subliminar.

No aprenen massa, però són ben macos.

De fet, només volen aprendre a ser rics.

Els he tret la pilota i la meitat ni se n’han adonat.

Haig alumnes dolents, no saben amagar-se.

Els he donat una bona lliçó, ja no en queda.

Hi ha massa camins que porten on sóc.

Necessito deixebles, no seguidors.

He qualificat els alumnes, m’han sobrat punts.

Amb quants crits aplega el silenci?

Si no els mano, on em portaran?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXI)

17 Maig, 2022 12:05
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Procureu ensenyar sense que se n’adonin.

Estan aprenent tant que ja no deu quedar saviesa.

Tenen ganes d’aprendre, esperaré que tinguin fam.

Segueixen amb la tradició de no creure’m.

Demà, començaré a fer el paper de llop.

Els he fet memoritzar la ema i la a.

Tenen llibre i cadira, els falten les ales.

Si entra el sol, qui li farà lloc?

Estem descartant llibres de més de tres pàgines.

Passem de l’aprovat general al suspens.

Haig una capsa de deures, quasi tots són meus.

He vist els alumnes nous, necessitaré una altra cuirassa.

He parlat amb la mare, ja m’he fet a la idea.

Quasi els tinc a punt per a pensar.

Si explico més de deu minuts, he de pagar penyora.

Si la cova és molt alta es pot escriure amb be.

No m’escolten, però tampoc em distreuen.

Entre reforma i reforma, menjo entrepans.

He perdut alumnes, ja saben més que jo.

Tenen faltes d’ortografia, però no «hinporta».

Proveu que pensin, descarteu els qui s’adormen.

Va ser: Obrir el llibre i començar a tossir.

Els he perdut entre dos dubtes i un comentari.

He donat les notes, gairebé de franc.

Van aprenent, ocupen menys espai.

Sense filosofia, són més fàcils de governar.

Llegeixen bé, però no saben canviar de ratlla.

Han de contestar deu preguntes, dinarem tard!

No vull ni pensar el què faran de grans.

Entrar a classe és un: «Déjà vu»

Procureu que avancin sense tremolar.

No entenen que, no aprendre, fa suar.

Es fa saber que aprendre no provoca mal de cap.

He aconseguit set respostes de dues preguntes.

Quan agafo el llapis, assoleixen la derrota.

Passeu de llegir, és un vici dolent.

Van aprenent, però desen poc.

Sempre fa falta una bona porta.

El fill no aprèn, provaré amb el seu pare.

Llegir més d’una hora, pot implicar vici.

De moment, els he ordenat pel cognom.

Dos contesten i un respon.

Volen canviar la lògica per crispetes.

Si estudien més, aprendran del no res.

Aprenen i, a sobre, volen saber.

De moment, ja destrien les vocals.

Ni se’ls acut, posar-se a pensar.

No poseu punts ni comes, s’entrebanquen.

Si estudien lògica, on faran cap?

Portem una hora de classe, la porta ja tremola.

Ben sovint, deixo que m’ensarronin.

He deixat que obliden on sóc.

No sé si aprendran, però m’he quedat sense veu.

He reduït el desig a un sospir.

Mai sé si escriu o descriu.

Saben tant que ni els dono goma d’esborrar.

Suposo que tinc algun aprenent de bruixot.

Viatgen entre l’aprenentatge i l’oblit.

No entenc perquè sumen, és millor multiplicar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»