Ni sé ni vull i set poemes més

19 Octubre, 2020 07:12
Publicat per jjroca, Poemes

Ni sé ni vull


Ni sé ni vull

ni regno a la lluna,

visc, d’una engruna,

sense aldarull.

Mon cap, confós,

espera una lluerna,

però hi ha crema

en el meu bosc.

Si he de guanyar,

vull hores toves

i llarga nit.

Mon esperit

diu que són proves

sense aturar.


Vull un avenir


Vull un avenir

allunyat de misèries,

m’agraden les dèries

quan van pel camí.

Nobles vilatans

somien desperts,

són del tot oberts,

perdedors de guanys.

Voldria saber

quan vindran prohoms

a resoldre dubtes.

Són tots els assumptes:

delicats, pregons,

bonament resolts.


Lluiten els gegants


Lluiten els gegants

amb armes ferotges,

són batalles nobles

només per a uns quants.

Des de bon matí,

són a la batalla,

han fet la troballa

del gran enemic.

Aniran plegats

a cercar la llum

d’aquest món immens.

Han trobat el temps

en vell aixopluc,

allí, l’han lligat.


Un rellotge haig


Un rellotge haig

d’on surten les hores,

les voldria noves,

però no vindran.

Vénen sense treva,

des de bon matí,

quan la lluna és plena

i guarneix la nit.

Un rellotge haig

qui parla quan plou

amb un to sensat.

Conta l’entrellat

d’aquest món que es mou

oblidant on vaig.

 

Homenots i tafaners


Homenots i tafaners,

pendents de les mil batalles,

amb poc blat i massa palles,

com volen quedar primers.

En el regne dels sabuts,

com passen setmanes dolces,

gairebé ni tenen hores

per penar i mostrar-se muts.

Viatjants, d’un sol carrer,

com apleguen a la plaça

per lliurar-se al combregar.

Un dia, ells van estar:

dels pocs homes de sabata,

estimats homes de fe.


Les vacances del pagès


Les vacances del pagès:

Menjar, beure i dormir més!

Les demana, a la tardor,

poc després de la verema,

és llavors quan el sol mena

un passeig més curt i dolç.

Es llevarà cap al tard,

haurà la taula parada,

la mestressa l’acompanya

en un punyent esmorzar.

La tomata, la sardina

i un vi negre de cub,

el pa el voldrà de mida,

el dinar, a la una en punt.


Anar a ballar


Poseu-me hores nostramo

per poder anar a ballar,

en posar-me, ni sé parar,

la mossa diu que la xafo.

Són les festes de l’estiu

les més maques de tot l’any,

a la plaça, tot és guany,

ningú perd i es fa ben viu.

Però, en encetar la bóta,

heus aquí el que ha passat

mentre el vi dolç rajava.

Un jovent fa mala cara,

entre tres l’han emportat,

és això el que pertoca.


Solituds i bajanades


Aplaudeixo mon fracàs

quan peno pel meu orgull,

són empreses a curull

les que em fan venir escarràs.

Solituds i bajanades,

em porta la nit sencera,

sóc carona riallera

qui s’esmuny entre les cases.

Com vénen llops sense ovelles

per a cercar el seu condol

i jornades d’amistança.

En el cor, porto recança

i em queixo perquè dol

ser al dessota de les estrelles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXI)

14 Octubre, 2020 15:06
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Satanàs no està disposat a guanyar amb ajut.

Judes necessita un altre mestre més raonable.

Déu estudia la manera de fer-se visible.

Satanàs promourà cursets de suggestió.

Jesús va anar al desert tot fugint dels dies foscos.

Déu em dóna la capacitat de pensar amb dosis petites.

No acostumo a pecar abans d'esmorzar.

Necessito anar al cel per a fugir dels meus amics.

Déu em posà al cor la clau del paradís.

Es permetran pecats de gola tres vegades a l'any.

Es veu que la pasta típica de Betlem era el torró.

Jesús havia un defecte, era de pagès.

Tomàs somiava que no tenia dubtes.

Judes no va triar el paper de dolent.

Satanàs farà eleccions amb resultats pactats.

Ja porto venudes tres ànimes.

Per entrar a l'infern cal ser pacient.

Satanàs no confia en el futur daurat.

Déu tornarà a crear amb menys presses.

Jesús tornarà a Jerusalem a mitja nit.

Sant Josep està tip de portar els neulers.

Els rics, al cel, no podran utilitzar la porta principal.

He pecat, però haig cupons de descompte.

A la darrera missa, va haver baralles de protocol.

Satanàs promocionarà les misses negres canviant pa per bescuits.

Judes vol instaurar loteries divines.

Satanàs s'ha vist obligat a canviar d'ideòleg.

Jesús acceptaria fer un curset d'administració i direcció d'empreses.

Déu creu que fa falta una pluja d'idees.

Jesús vol participar en la creació de noves sandàlies.

Les noves temptacions de Jesús seran a ciutat.

Joan el Baptista reconeix que no era expert en diplomàcia.

Si moro en pecat, vull consell dels advocats.

A les cues de l'infern, parlen de fer net.

Li he dit, al meu dimoni, que m'agrado menys cuit.

He perdut la memòria, no sé el número de la caldera.

Li he comentat a Satanàs el concepte de treball no forçat.

A l'infern, trobo a faltar la manca d'estètica.

Prefereixo l'infern, només cal dutxar-se un cop a l'any.

Judes és expert en el preu de la carn.

La Verge voldria que Jesús sortís més de casa.

Jesús refusa visitar els pobres a l'hora de sopar.

Déu no atura en treure espècies de la creació.

Els nous creadors són manifestament millorables.

Déu no entén la dèria de l'home en posar tanques.

Satanàs no pensava amb els arbres a l'hora de fer diners.

Déu creu que va fer la boca de l'home massa gran.

Quan sigui déu, vull despatx amb finestra a l'exterior.

De moment, als muts els deixo quecs.

Déu desitja que els homes arribin a raonar.

Satanàs ha demanat un apartat de correus.

Peco sovint, però descanso els diumenges.

Déu ha prohibit les disfresses de diable.

M'han endarrerit dues files per mal comportament.

Trobar Jesús al cel, és gairebé un miracle.

La Verge ha anat a una manifestació feminista.

Déu creu que Satanàs l'enganya.

Satanàs està reconvertint condemnats en diables.

Déu no vol ampliar la zona de recomanats.

Déu m'ha citat el proper dilluns a les deu del matí.

Sant Pere ha llogat un vaixell per internet.

Estan canviant els graons de l'escala de Jacob.

Déu ha ampliat els registradors de sants.

Si moro sense pecar, puc triar seient?

No vull anar al cel per si em fan campaner.

Jesús s'ha afartat d'anar a missa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXI)

14 Octubre, 2020 15:04
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He prohibit llegir llibres de més de quatre fulls.

Feu-los saber que existeixo.

Sovint, oblido les respostes.

Porten deu segons treballant i dos ja es queixen.

Faríem potències, però ha vertigen.

Comento el dictat i preparo la farmaciola.

És el millor alumne que tinc, no ens coneixem.

El comiat ha estat un moment dolç.

Agraeixo les respostes abans de les preguntes.

Si coneixen les vocals, poden arribar a president.

Escriure és un desvestir-se barat.

De moment, volen baix.

He llogat un esperit per cada cinc alumnes.

És un alumne nou, no de nou.

Fem comprensió escrita: q b!

He descartat l’ortografia com a primera opció.

Ja he cobert les places de superdotats.

Lliguen caps, però sense corda.

Posaré notes després del terratrèmol.

Darrerament, llegeixen sense esgarips.

Els diumenges és quan aprenen millor.

Menys mal que no les encerten.

Acostumen a resoldre problemes sense plantejament.

Els darrers cinc minuts són indefinits.

Els dilluns els deixo que somien.

He errat vint vegades i no ha despertat ningú.

Es prega no despertar-me en cinc minuts.

Han de saber on comença el pensar.

Massa coneixement necessiten més d’un cap.

Hem decidit passar del dubte al desconeixement.

Han assolit dos objectius: recollir i anar-se’n.

Estan en un punt d’aprenentatge imprecís.

Ja he recollit els dolços fruits de la desfeta.

He aconseguit avorrir-los a tots.

Estem al desembre i anem per la tercera ratlla.

Han sortit al pati sense compromís.

Quan els trec la feina no solen criticar-me.

Aprenen poc, però amb dubtes.

Han declarat la biblioteca: zona de perill.

Els huns van arribar a Roma, i els altres?

Gaudeixo de immunitat, no em poden ni veure.

No em costa trobar la solució, el complicat és cercar-la.

Ha fet una redacció anàrquica de quatre paraules.

A la taula del mestre, hi ha un llibre, s’haurà perdut?

M’agrada: tocar el dos i rebre’n tres.

Aprenien fins que aplegà l’ordre.

En quedar-me sense gos, he hagut d’aprendre a fer lladrucs.

Com no aprenen prou, em lloen.

Predicaré amb l’exemple, però des de lluny.

Haig sis alumnes de memòria fràgil.

No estic motivat, avui no vull perdre.

Encara no saben per a què serveix una finestra.

He demanat una pluja d’idees, no de pedres.

Quasi estic convençut que, tres, no saben volar.

He anat a la fira, però hem tornat tots.

Entre que no escolten i no senten, en porto quinze.

Han perdut els papers i un sac amb lletres.

No m’escolten, però tampoc els sento.

He donat una lliçó, va caducar ahir.

Si una hora té seixanta minuts, per què un dia no té seixanta hores?

Estic fent un curset d’oblit ràpid.

Porto sis setmanes ensenyant les hores.

El control era fàcil, no calia respondre’l.

Lligueu-vos bé les espardenyes i a veure on farem cap.

No recordo si feien: angles o anglès.

Acostumo a fer el paper d’enfadat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Com la serpent i set poemes més

14 Octubre, 2020 15:02
Publicat per jjroca, Poemes

Com la serpent


Com la serpent,

espero un bon estiu,

haver el caliu

de poca gent.

Quan, als capvespres,

ens surt la lluna,

demano, a una,

pau i remei.

Mancat de peus,

avanço, amb ball,

pel corriolet.

Algú despert,

em donaria alls,

menja de déus.


Ella ho ha manat


Com la mare soledat

em vol fer de companya,

de segur que ella m’enganya

sense deixar-me avançar.

Les barques hauran un port

quan el mestral les bellugui,

hauré de fer el que pugui

o em permeti digna sort.

Com la mare soledat

m’aconsella ser feliç

almenys un cop per setmana.

Ho seré de mala gana,

tot a lloms del desencís,

perquè ella ho ha manat.


Amb el cor robat


Amb el cor robat

i un cos ben negre,

qui me l’ha deixat

fora del pessebre?

Ha de ser un mal déu

qui li pari casa,

fill d’una nissaga

qui diu: Ara, creus?

He vingut a ser,

sense massa ganes,

aprenent de res.

Voldria saber

qui em dirà després

que sóc mentider?


Aquelles veus encisades


Quan la tarda s’allargassa

i l’estiu és ben present,

menjo prou i vaig perdent

aquella llar tant de casa.

Eixes veus tan encisades

que s’apropen al meu cor,

vull saber quan estic tot

i quan tornen les maldades?

El sol travessa el castell

i s’amaga a la muntanya

ben cansat de viatjar.

Com també me’n vull anar,

enceto la filigrana

de voltar com un penell.

 

No passaran les temences


No passaran les temences

en el regne de les pors,

allí, rauen els amors

pendents de les coses seves.

Que si ella no m’ha dit,

que si riu mentre li ploro,

és pensar ben esquifit

qui s’apropa mentre moro.

Sentinelles de l’avern

no em portéssiu més comanda

quan la veig passar a prop.

Ella somia un gran senyor:

ric, potent i bona traça,

mentre, a mi, em guanya el fred.


En aplegar a sant Joan


En aplegar a sant Joan,

encendrem una foguera

amb fustes velles, brostam,

quatre cartrons de primera.

Empaitarem els dimonis,

bruixes velles i nigromants,

hem de lluitar com abans,

del guanyar, ser testimonis.

Quan la flama pugi al cel

i la coca sigui a taula,

encetarem la contalla.

Per fi, hem fet la batalla

que arribarà, fins a l’alba,

ben regada amb moscatell.


La gana que sigui a punt


A l’estiu, enmig l’infern,

anem a fer la torrada:

quatre cebes, cansalada,

per posar-la enmig del verd.

La gana que sigui a punt,

la set banyada amb cervesa,

cada nit, porti la fresca,

hagi joia sense ensurt.

Com posem el treballar,

en safata més petita,

al dessota del gran arbre.

Demano fresca del marbre,

una nit quasi infinita

on sigui permès somiar.


És tou el cap


És tou el cap

i mana la feblesa,

una mà estesa

al fer bondat.

Mireu-me si

endrapo somnis,

el meu dimoni

és prou mesquí.

A la caldera,

hi ha enrenou

i fan contalla,

mentre el sol passa,

cerco batalla

per si hi ha sou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXI)

14 Octubre, 2020 15:00
Publicat per jjroca, Epitafis

Porto un dia confós.

Darrerament, ni esbufego.

Qui ha demanat per mi?

Segurament, hi seré una estona.

He passat un any sense parlar.

De segur, que algú m'ha oblidat.

Suposo que saps qui era.

He sortit a turmentar el metge.

El paper em ve gran.

L'altra nit, va ploure.

Suposo que heu vingut a demanar.

Fa dies que no assossego.

Gairebé ni m'enfado.

Si és per diners, no entreu.

Ofereixo carnet de conduir a bon preu.

Mai penso en regar les flors.

Necessito un jutge de cor tendre.

Per favor, manteniu el torn de visita.

Tanco la consulta en cinc minuts.

El dia vuit torno de vacances.

Tampoc és un no aturar.

Els dies feiners em llevo a les deu.

Pregueu, però de franc.

Ara, només em faig dues ungles.

He demanat la resurrecció en dimecres.

Qui em pot dur loteria?

Necessito parlar amb algú.

Ho sento, porto un mal dia.

El metge diu que és qüestió de dies.

Fa temps que no em prenen la tensió.

Puc pagar a terminis?

Us faig saber que tinc problemes d'ossos.

Em sap greu no venir a la festa.

He de sortir, sento flaire de torrada.

Ahir, vaig menjar sense coneixement.

Estic de suplent a una taula electoral.

La senyora m'ha portat la berena.

Em convides a sopar?

Avui, he despertat content.

Gairebé, ni llegeixo.

Ara, ja sé on sóc.

Em costa passar del pensament a l'acció.

Quant costa un cafè?

Ahir, vaig començar les vacances.

Gairebé, he perdut les il·lusions.

He començat un mal negoci.

Passo de fer-me ric.

Ja no sé com posar-me.

Estic sospitant que va per a llarg.

He deixat de ser valent.

M'han denegat el permís de viatjar.

Acabo de demanar un psicòleg.

Presumeixo que estic segrestat.

Ho sento, he dormit a estones.

Estic allunyant-me del temps.

He aconseguit que em donin la baixa.

Puc pensar abastament.

Es prega respectar les distàncies.

Un cop a l'any em faig les ungles.

Estic preocupat per la densitat dels ossos.

Puc canviar de menú?

Perdoneu el retard.

Demà mateix, us puc rebre.

Ho sento, estava distret!

No admeto reclamacions.

Qui em convida a sopar?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LXI)

14 Octubre, 2020 14:58
Publicat per jjroca, Pensaments festius

L'home va a dos peus perquè se li embruten les mans.

La moda assegura que l'home segueix sent un simi.

El sofriment dels rics és que l'alçada els converteix en pobres.

Déu no vol perdre el temps aprenent el llenguatge de l'home.

Només em preocupa l'altra frontera de la buidor.

Parlant amb els homes em consolo de les meves mancances.

He trobat la veritat i no he entès res.

La salut és la més discreta de les sensacions.

No vull altra cosa que viure on no em demanen.

Suposo que ésser valent és millor que patir son.

M'agrada perdre'm per paratges coneguts.

La sort de l'enemic és no agafar-me confiança.

M'estima tant que mai diu qui sóc.

La millor nit és la que no es nota.

Anant i venint, un es va perdent.

La millor solució és no tenir problemes.

Esperar la pluja és fer, sovint, tard.

El meu cos sap, realment, on vaig.

Mai espereu del metge altra cosa que el seu bon nom.

Ser bruixa és l'ofici més indefinit.

El que honra els diners és la seva indiferència.

El que més admiro de les dones és la seva capacitat d' arrelar.

El treball és dolent si t'atures a contemplar-lo.

Suposo que ser vell es tornar-se inoportú.

Per molt que lliguéssiu un jove, acabarà fent un vol.

Les persones paguen massa per ser admirades.

La mort és quan el cor ens ha deixat de creure.

Si aprens prou a mentir no t'equivocaràs més.

El pitjor de ser núvol és si et prenen l'aigua.

Tot i estant cansat, no em plantejo altra vida.

El millor de la pluja és si et deixa estar guarit.

El millor de viure és deixar els deures al carrer.

Vaig festejar una vegada i dubto que ho torni a fer.

L'únic bo de viure entre gent és que sempre te'n pots riure dels altres.

Si t'avorreixes, acabaràs fugint.

Aprendre és mal ofici, ensenyar és pitjor.

La creació va ser una hora baixa divina.

El pitjor que li pot passar a un optimista és morir-se.

L'home, sense dona, encara viuria a coves sense cortines.

El que més m'admira de la casa és que no em faci fora.

La grandària del meu cos li preocupa al meu cervell.

La primera errada dels meus pares va ser manifestar-me.

Passada mitja vida, només em preocupa la resta.

El pitjor de ser vell és que encara queden joves.

Ser pare és assolir que comences a fer nosa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LXI)

14 Octubre, 2020 14:55
Publicat per jjroca, Poemes curts

En el desert

dels malaguanyats,

veieu com es perd

el si del combat,

és el desesper.


Quan la tardor,

des de lluny em crida,

sento la fatiga,

el seny guanyador

anant per la vila.


Quan sigui guineu,

enmig de gallines,

les vull amanides

a morir dempeus,

lluny d'enganyifes.


Amb sis coves

de bon blat

menjo sopes

de bon grat,

les menjo totes.


Sentir-te pagès

darrere l'arada

quan el cos reclama:

Avui no puc més!,

poc i gens m'agrada.


Amb el cor rabent,

la cara inflamada,

sento com s'acaba

l'amor al moment,

sóc a la recança.


Voldria tardor

en sortir de casa,

tardor com m'agrada

quan és tebi el sol,

mai sé si s'enfada.


En el reialme

de la solitud,

ser un sapastre

és anar perdut

cada dissabte.


Sento, de l'ametlla,

aquest sabor dolç,

el sec de la closca,

el vent quan l'adorm

sense massa por.


A la tarda, com m'agrada

anar a seure prop de l'om,

com em diu que mena encara

massa dubtes i un bell son,

troba la pausa i la calma.


Cercaré la pausa

tot enmig del bosc,

quan es faci fosc

per cercar la calma,

com m'agrada el dolç.


Amb la nit, vindrà la calma,

mil captaires del bon son,

com serem de pobrissons

quan arribi la gran Parca,

mai fa tard per l'ocasió.


En el carreró

de les hores baixes

no sento com planyen

demanant perdó,

de segur que ho guarden.


Un to misteriós

arriba a la pensa

cercant la revenja

d'un déu poderós,

és un poca pena.


En el gran revolt

de la vella vida

com trobo amanida

la bossa de por,

quan parlo ni xiscla.


Mai seré el remei

del si de la fressa,

pel matí haig pressa,

però perdo el seny,

em manca saviesa.


Cerco al somni del matí

les empreses malfeineres,

aquells alls, aquelles cebes

aquell jorn on ser feliç

de mil maneres.


En el plor ni sento

el desig emprat,

el seny al terrat,

el goig del que prego,

mai serà donat.


Quan el cànter

va a la font

veu quants són,

uns i d'altres,

els més bons.


Van venir,

els pobrissons,

a glatir

els dies bons

fins a finir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LXI)

14 Octubre, 2020 14:49
Publicat per jjroca, Epigrames


Una jove
va al mercat,
porta un cove
i tot l'esclat.



Mai demano:
plata i or,
sóc tan fort
que ni us enganyo.



Trenta misses
i un sermó
com em lliuren
d'anar al foc.



Manta hores
sense son
són més toves,
tenen poc.



En el segellar
de l'amor perdut,
no voldria anar 
a trobar aixopluc.



Maria dormia
tipa de somiar,
com voldria estar
lluny de l'establia.



I després d'anar
en gran processó
em declaro, és clar,
formiga del tot.



A la vora
del coixí,
dormo així:
com un tanoca.



Amb quatre lluïssors,
fruits de ma volença,
demano la vella
queixa del meu cor.



Com goso saber,
abans de tres dies,
si m'estima bé
o em causa fatigues.



La lluna plora
al jardí florit,
volia ser dona
i trobar marit.



Si m'estimes
de valent
mai em prives
de ser rei.



Quan la pluja aplega,
tanco el calaix,
sento com naix
melangiosa pensa.



Estava dormint,
anava somiant
quan vingué la nit
i em féu despertar.



No hi ha hores amargues
al desert de la consciència,
algun nan les prengué totes,
diu que caldrà més paciència.
 

Sento les gotes caient
amb suau terrabastall,
mentre cauen, van dient:
Quan estaràs prou mullat?

 


No vull haver
la pau ingrata,
vull una barca,
ser mariner.



Amics, coneguts,
folls per ma fortuna,
us deixo la lluna,
el sol me l'enduc.



El somriure ample
de la mare tendra
em deixa el miracle,
la joia primera.



Manta hores
sense son,
vénen, tornen,
fan paor.



Al racó del somni,
deixaré un seient
per si ve el dimoni
sense res per fer.



Voldria sentir,
dolça meravella,
el clos de parpella
quan ve per la nit.
 


És quan plou que ballo sol 
sense cercar cap mesura,
el desig desa cordura,
la solitud deixa l'or.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Estimada meva i set poemes més

08 Octubre, 2020 07:20
Publicat per jjroca, Poemes

Estimada meva


Hauria de dir,

estimada meva,

que l’amor, quan pesa,

és quan fa glatir.

Com, de bell antuvi,

trafega els serrats

i anem, tots plegats,

a esdevenir nuvis.

Llavors, vénen nits

de llamps i de trons

a ocupar l’espai,

maleït esglai

qui va, pels turons,

fins aplegar al llit.


Riu en el congost


Com riu, en el congost,

enceto els crits,

alguns són eixerits

i naveguen vers els ports.

De petit, ben tafaner,

viatjo per la riba,

amb un caire matusser,

empeny la vida.

Ni barques ni mariners

li fan trellat

ni l’amoïnen.

Quatre arbres com el miren

mentre passa, tot pensant

en ser propers.


Em comenta Montserrat


Em comenta Montserrat

que l’hivern ja és passat.

Com li plau el carrer ample

amb portes i porticons,

uns la miren dels balcons,

de segur que en seran quatre.

L’enveja és punyetera,

no deixa cap espai clar,

com es llença a matinar

per emplenar bancs i places.

Em comenta Montserrat

que estrenarà la camisa,

ha de ser per anar a missa,

de moment, no l’han deixat.


Veig la barca com es mou


Veig la barca com es mou

perquè Èol la mareja,

el pescador ni ha enveja

ni li amaina l’enrenou.

El poble vestit de blanc

amb un cel ben escarlata,

en el pinar, hi ha una branca

esquinçada del vent de dalt.

Un núvol, del tot rabent,

s’escola, a la muntanya,

per a cercar un reclau.

Dintre la mar, hi ha una nau

que es dibuixa ben estranya

perquè poc s’està movent.

 

El comprar no porta pressa


Ni els records porten somnis

a casa del mariner,

navegar ha estat primer

que demanar pel dimoni.

No hi ha passes mal donades

ni dones cercant condol,

damunt de la serra, el sol

i feina en totes les cases.

La mar, avui, és serena,

mala mare, per a molts,

perquè dubta en el fruitar.

Al mercat, no es pot anar

perquè els doblers són pocs

i el comprar no porta pressa.


Les espigues dalt del carro


Les espigues dalt del carro,

el pagès amb sa calor,

el cavall avança al trot,

l’empeny el fuet i l’amo.

A l’era, fa de bon anar

quan s’ensuma primavera,

el camí és una festa

de roselles i sembrat.

Però, ara, l’escalfor

la fa més dura i pagana,

envoltada de renecs.

Sols s’endevina algun prec

d’una vella que s’afanya

a demanar un bon tresor.


El pas cansat


El pas cansat i un somni el delera

al llop marí vestit amb els parracs,

un dia, va ser el valent dels manats,

un reietó anant en barca vella.

Avui, el port li diu que és un tronera

i van, els altres, les xarxes enllestint,

una gavina escriu sense cap lletra

dessota un sol que espera ser a la nit.

Com nostre heroi les passes entrebanca,

ha estat a punt de fer el bocaterrós

mentre se’n riuen els joves a la plaça.

No haurà remei: l’infern com l’amistança,

el veig batut, vençut i delerós

per a posar-lo a la caldera blanca.


No haig per deure


No haig per deure:

escriure quatre ratlles

i les rondalles

fan de bon creure.

És una festa

joiosa i important,

l’espero quan

estic de gresca.

La pensa, al cap,

sense escorrialles,

va fent camí.

No haig a qui

mostrar-li les espatlles

ni els maldecaps.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LX)

02 Octubre, 2020 06:41
Publicat per jjroca, Epitafis

A partir d'ara, tot és franc.

Ara, em vesteixo quasi de nadó.

He oblidat com es menteix.

Estic a punt per a pensar.

Fa dies que hi sóc i no em vénen a rebre.

Necessito sentir-me útil

He fet una col·lecta per a anar al cel.

La meitat ni ens parlem.

He arribat a pensar.

Ahir, va haver poc ambient.

Ja he perdut un miler d'àtoms.

Igual agafo un disgust.

Fa mesos que no cobro.

De fet, viatjo poc.

Ho sento, què deia?

Pregaria a les visites que siguin breus.

Ho sento, però he perdut l'audífon.

No cal que pregui més!

A veure, qui va ara?

Faré veure que no hi sóc.

Ara, m'agraden grasses.

He somiat que guanyava pes.

A veure què fas ara!

Acabo de perdre el neguit.

Qui em pot fer les ungles?

Pots tutejar-me!

Demà, atendré a partir de les nou.

Necessito un ciri i dues piles petites.

Torneu més tard, estic fent un mos.

Ni mort, m'he tornat més lleig.

El metge m'ha privat la feina.

He demanat un taüt amb «wifi».

No suporto les hores mortes.

He decidit anul·lar la cita amb el metge.

He hagut de comprar un cotxe de difunts.

Haureu d'assolir que no puc parlar.

Va, home, anima't!

Encara menjo sense sal.

Si has d'entrar, posa't el pijama.

Us faig saber que no estic per ningú.

Ja fa dies que no fumo.

Avui, obriré més tard.

M'he fet a la idea de no tornar.

A veure, respecteu la cua!

Sóc a punt de ser un altre.

Tres dels meus àtoms ja són d'una flor.

Tampoc me'n passo de lleig.

És un encert no haver pressa.

Quasi he oblidat on sóc.

Acabo de tornar el deute del darrer any.

Diria que m'ho prenc amb més calma.

M'he quedat sense panellet.

Deixeu-me llegir l'horòscop.

Us puc rebre l'any vinent.

Ara, resulta que era daltònic.

No sé si hauré de tornar a morir-me.

No he pogut entrar el tocador.

Puc pensar a estones.

Mai encerto el temps que farà.

Avui, no he pogut matinar.

Sempre he estat poc ordenat.

Si porteu flors, deixeu-les amb aigua.

Torna demà, faig dissabte.

Necessito un mitjons negres.

El veí ha tocat el dos.

He sentit com un sorollet de claus.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 123 124 125  Següent»