Pensaments divins (XLIII)

17 Gener, 2020 15:41
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Noè li ha proposat a Déu: diluvis locals.

Massa dies em toca anar a l'infern a peu.

Déu no vol la fi del món, se li ompliria el cel de fantasmes.

Vull aconseguir una caldera d'auto-neteja.

Necessito obtenir més gràcia a les ofertes.

Només peco si hi ha descompte.

M'han condemnat a fer-me vell.

Si puc, li faré la traveta al dimoni.

He demanat als Reis que em portin una caldera nova.

Satanàs ha de dir missa, fa falta vi negre.

Déu li ha proposat a Satanàs: canviar els papers.

Va ser aplegar al cel i començar les cues.

Josep va aprendre la drecera per a anar a Egipte.

Satanàs mai compra loteria de Nadal.

He d'anar a Jerusalem quan ho mani el cens romà.

He demanat el master: Aprengui a ser sant!

Quan mori, estudiaré per a fer miracles.

He signat un pacte de no agressió amb el meu dimoni.

Voldria anar al cel a mitja pensió.

Necessito ajudant per a endreçar els pecats.

Al regne del cel no solen celebrar referèndums.

Un dia d'aquests igual decideixo salvar-me.

Tinc poques ganes de repartir la gràcia.

He demanat anar a l'infern sense compromís.

On és el costum de penedir-se?

Era al cel, però notava com un buit.

No es permet pecar en horari de missa.

Cada setmana, Satanàs perd una caldera.

Jesús no va estar el millor dels polítics.

Vull guanyar-me el cel, hauré de triar les cartes.

Tres àngels volen pactar els torns de nit.

S'està bé al cel, però les distraccions són minses.

Sant Pere no vol més recomanats de segona.

Quants entrepans necessito per aplegar al cel sense gana?

A final de mes, encetaran una altra butlla.

No sé mai quan Judes aplega o se'n va.

La Verge prefereix les espelmes de colors vius.

Reorientació de les processons, els coixos aniran a l'endemà.

Judes diu: Pots aprendre, però no t'ho prenguis a pit!

Mares de sants demanen els setials dels seus fills.

He fet sis pecats, puc repetir?

Déu, a l'atur, farà rebaixa amb els pecats.

Mai sé quan el pecat és mortal o venial.

Necessito una aureola nova per al cap de setmana.

Fa dies que no canvien l'aigua de la caldera.

M'han demanat que vagi al cel a cobrir un buit.

Satanàs revisarà el compte de resultats.

Déu no aprovaria en un pla d'acceptació.

La Verge diu que el color blau és de nois.

Ja he canviat cinc cops l'advocat del Judici Final.

Tomàs no creu que Jesús sàpiga nedar.

Satanàs vol reciclar campanes velles per a fer calderes.

Fins a quants pecats em poden descomptar?

Mai endevino a quina fila tinc la cadira celestial.

Satanàs ha tret verdures de la dieta quaresmal.

Déu mai sap on sóc quan el demano.

Vuit de cada deu demanaran canviar de dimoni el cap d'any.

La majoria dels innocents no esdevindran sants.

Estic aprenent a pecar, però no me'n surto.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLIII)

17 Gener, 2020 15:39
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He sentit a dir que hi ha deserts amb silenci.

Els he dit de tot, han d'estar en forma.

Hi ha una mare que assegura conèixer el seu fill.

És una sort que ja sigui dissabte.

Els he posat feina per a l'estiu, però condicional.

Un ha demanat millorar la nota, li he escrit amb bona lletra.

La primera setmana és la lluna de mel.

No sé com s'ho fan per a perdre els deures.

Els ensenyaria la taula del tres, però estan seguts en taules de quatre.

Potser ser mestre, és una mica més de dos.

Quan se'n van, oblido la catifa vermella.

Haig vint-i-cinc alumnes, tres no em critiquen obertament.

Vulgues que no, vaig respirant.

Hi ha una nova llei d'educació, amb tres més: calaix ple.

No aprenen, però per a jugar tenen la mà trencada.

Els he demanat que facin via i han tret la plastilina.

No volen resoldre el problema fins que peti.

Es mantenen amb tres paraules correctes per dictat.

No els ho volia dir, però demà no hi ha escola.

Mai aconsegueixo que escoltin alhora.

Segueixo pensant que, algun, en deu saber.

No ho voldria assegurar, però estic una mica decebut.

De segur, que alguna cosa els deu interessar.

Els he fet pensar, dos s'han adormit.

La meitat xiscla, l'altra meitat s'avorreixen.

Porto una setmana sense saber on són.

No són perillosos, però procureu que no mosseguin.

Mireu d'estalviar en paraules.

Acabo de veure'n un volant.

He decidit suportar-los amb ganes.

Espero que prompte es facin vells.

He estat un parell de mesos cercant-los el coneixement.

Si un dia en sé més, fugiré.

Gairebé ni els envejo.

Baixo els continguts mínims un parell de vegades per setmana.

Amb nou anys, ja distingeixen: l'anar del tornar.

Els he posat deures i donat cupons per a estalviar-se'ls.

Ma sé si pregunten o responen.

He hagut de cremar el llibre d'ortografia.

Farem un control per comprovar la desorientació.

Han respost una pregunta, havien d'estar cansats.

He de respondre anàrquicament per tal de ser entès.

Provaré d'ensarronar-los amb respostes correctes.

Vull un mestre jove amb capacitats mimètiques.

Va ser: arribar i provar d'ignorar-me.

Ho entenen tot, però no ho comprenen.

Han escrit quatre paraules, tres amb retalls.

Estic content, encara m'enfado.

He demanat més esbarjo instructiu.

Els alumnes estan motivats i ensumen fort.

Només em creuen els caps de setmana.

Els he dit que callen, dubto de la velocitat del so.

De vegades, penso que pensen.

He repetit tant la lliçó que ja me la sé.

Mai em preocupa l'hora de sortir.

Estan redactant, igual tinc un ensurt.

Els hauré de posar bé a tots per a estalviar.

Fa tres mesos que poso les mateixes preguntes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

M'agrada el deure dolç i set poemes més

17 Gener, 2020 15:35
Publicat per jjroca, Poemes

M’agrada el deure dolç


No vull ni en sé

ni empenyo els enemics,

sóc pobre i arrupit,

camino pel gran verd.

M’agrada el deure dolç,

el jaure enmig de l’ombra,

del viure, el seny em sobra,

em banyo en el record.

I si em voleu trobar

garlant amb les estrelles

d’aquest dur combat,

deixeu-me prendre part

de minses meravelles

per si he de finar.


Estimo les garrofes


Estimo les garrofes,

les herbes del camí,

com garlo amb el veí

de deures i penyores.

El carro és, dels d’abans,

bastit amb fusta i ferro,

pels vespres és quan prego

un amo ben cansat.

L’anada cap al tros

és prou llarga i feixuga

sobretot a l’hivern.

Entre presses es perd

el record de la mula

qui volia el darrer mos.


A la mar de la fermesa


A la mar de la fermesa

poc que vull anar a nedar,

és l’angoixa qui em refreda

tot vivint sense pensar.

Els peixos seran orfebres,

els pops seran els cabdills

i nosaltres, els més febles,

no volem joia ni fills.

A la mar de la fermesa,

com s’amaguen els gegants

fins que arribi primavera.

En el llit, no haig cap queixa,

però em sento ben estrany

si la nit és fugissera.


No vull hores ni camins


No vull hores ni camins

puix el meu temps ha fugit,

he perdut: joia i abric

i la pena d’ésser ric.

Les paraules s’han fet toves,

els espais ben definits,

no vull pressa ni embolic,

he guanyat massa cabòries.

Sentiments, del tot estèrils,

hauran tots de prendre’n part

i oblidar on va l’enyor.

Sóc esclau del meu senyor

qui demana, en ser al prat,

acostar-me al impertèrrit.


No porten sabates


No riuen els bens

ni ploren les vaques

ni porten sabates

ni estimen els nens.

Enmig la natura

no troben raons,

pobres, pobrissons,

guanyen en cordura.

La mort ni fa por,

el cel ni se’ls mira

i viuen al recer.

Com vull ser primer

en saber com criden

allunyats de pors.


En ma pobra solitud


En ma pobra solitud,

com escampen les tenebres,

van vestides de poncelles,

carregades de virtut.

I els afanys, Déu meu on són,

on han restat de la casa,

a les golfes, a l’entrada

o al bell mig del meu rebost.

Per a beure i cantar

n’hauria les ganes plenes,

però s’han esmicolat.

En el foc, vora del gat,

anem coent dues cebes

qui no deixen de plorar.


Enmig la calma


Si aprendre és consirós

i va tornant el cor agre

vaig posant els peus de marbre,

vaig endinsant-me en el foc.

A la vora de la llar,

els castells com decandeixen,

les mirades ja no tenen

aquell deure d’esbrinar.

I el sol puja amatent

i davalla quan es cansa

de veure ingrata gent.

Però hi ha un arbre encara

qui el mira somrient

i somia enmig la calma.


Si algun dia aplega el fred


Si algun dia aplega el fred,

vull que em trobi a la casa

tapadet amb una manta

mig somiant i tot bevent.

He de viatjar a la llengua

per contrades lluminoses,

vull anar entre les coses

amb una mel mentidera.

Si algun dia aplega el fred

que no entri a la cambra

sense demanar permís.

No vull fe ni compromís

puix la tebiesa m’espanta

i ja tinc el camí fet.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XLIII)

17 Gener, 2020 15:32
Publicat per jjroca, Epitafis

Ara, ja sé el que vull.

No acabo d'entendre el què he de fer.

No he vist ni àngels ni dimonis.

A veure si us decidiu.

Fent no res, em passo el dia.

Dieu-li a la dona que no porti pressa.

Necessito un parell d'hores de sol.

Fa dies que no em prenc calmants.

Endevina com estic.

Ja us ho fareu.

Com ha anat la collita?

No cal que tornis, no et votaré.

He decidit prendre-m'ho amb calma.

Sospito que es fa tard.

N'estic tip de condols.

Tampoc us cal perdre tant de temps.

Em sap greu no donar-te la solució.

No necessito cap assegurança més.

Sortiré si m'ho demana el cos.

El dimoni m'ha dit que no pensa tornar.

A partir d'ara, votaré per correu.

Necessito una estufa de segona mà.

Haig el bitllet d'anar al cel a la butxaca.

Qui em demana?

Voldria saber on tinc les ulleres.

He passat del coma als punts suspensius.

Sóc aquí perquè no he trobat altra feina.

Sembla mentida el bé que estic.

He decidit vagarejar.

Ja dec haver la vista cansada.

Ja era hora que pensessis amb mi.

Tampoc cal fer-ne un gra massa.

No em queixo de la feina.

Per cada tres rosaris, un val per a un cafè.

Mira per on, sóc hipotens.

He tancat el meu temps en una caixa.

Només demano que no em facis matinar.

Déu m'estima sense molestar.

Continuo de baixa.

Cada cop el taüt és més gran.

No badallo per por de perdre les dents.

Una mica més i em convenceràs.

Us faig saber que ja no bec.

Si us poseu així, no em moriré mai.

Em volia morir ahir, però no hi havia places.

Avui, no surto per precaució.

Aquest mes no penso celebrar res.

Ara, estic en temporada baixa.

Ja us tornaré la visita quan pugui.

En lloc de flors, porteu-me llenya.

Menys mal que perdo la memòria.

Mai penso en encendre el llum.

Hauria d'estar per la feina.

No voldria fer-vos esperar.

No us aconsello comprar-vos un gos.

Va ser: arribar i trobar-me millor.

Un dia d'aquests, me'n sortiré.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XLIII)

17 Gener, 2020 15:30
Publicat per jjroca, Pensaments festius

A la casa de l'ignorant, hi ha molt lloc per a la ciència.

A l'infern, la refrigeració s'espatlla sovint.

El paradís deu ser una ciutat dormitori.

Per molt que visqui un home, no aprendrà a viure bé.

Encertar és un moviment estrany.

Per què vol tanta roba si després se'n posa poca?

Combinar colors deu ser més important que vestir-se.

El pitjor de ser home és que la dona et reconeix.

Un home en una botiga és com un home en un desert.

L'únic que sé de les dones és que, sovint, pensen diferent del que diuen.

El millor de festejar és que té defectes.

Quan festejàvem, ella cuinava millor.

A la sogra, és millor posar-la ben amunt.

El pitjor dels parents és que solen durar.

Si l'arbre pensés se n'aniria.

La maduració és la pèrdua brutal de somnis.

Per què agraden els homes si ho fan tot malament?

Si veniu de la guerra, passeu de llarg.

El cor no té dret a demanar vacances.

Aniré a dormir per si passa la son.

No m'importa no tenir, sinó que se n'assabentin.

En el pitjor dels casos, acabaràs sent important.

Com s'ha d'acabar el món amb tants salvadors?

La felicitat no té casa ni parella ni rei.

El millor de ser pobre és que no has de guanyar mai.

Com he de tenir drets si vull estar ajagut.

L'home dropo vol ser estimat per a no patir.

L'únic bo del treball és que adorm el monstre intern.

L'amor és un embalum difícilment transportable.

L'amor afebleix l'enteniment i vol matar el temps.

La seguretat és el buit de necessitats i de desitjos.

El savi sempre torna del mercat amb el cistell buit.

Déu ens fa llegir la natura i el dimoni els papers.

Lamento que tanta gent hagi d'anar tan guarnida.

No em preocupa tant la malaltia com la seva cara.

És més fàcil pensar perquè es fa amb menys eines.

Parlar és la manera més fàcil de perdre el seny.

En aprendre a signar, l'home es va condemnar.

Em suporto perquè tinc molta por.

El pitjor de pensar és que pots topar una veritat.

Qui no necessita Déu és que ja ha passat de llarg.

La veritat de l'home és l'horitzó.

L'avantatge de la pedra és que sap on passarà la nit.

L'home és imperfecte, però no vol creure.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XLIII)

17 Gener, 2020 15:27
Publicat per jjroca, Poemes curts

Primavera a l'era,

les nines com riuen,

salten, endevinen

qui serà poncella

en tot el seu viure.


En el cor poruc,

va cantant la sínia,

després, com s'enduu,

plena de malícia,

el tou aixopluc.


Com les volves

van caient en noble dansa,

és la vella qui s'espanta

i va suportant les hores

quan la neu omple la plaça.


Quan la nit arriba

vora del camí,

he de dir que sí

puix dormir em priva

d'un somni eixerit.


Com voldria prendre part

d'un viatge de plaer

entre el ser i el no ser,

entre la serra i el prat,

ser oreneta és un voler.


Passen, pels carrers,

ombres de tempesta,

corredisses, festa,

somnis i delers,

amb polsims de pressa.


Mireu-la com va,

amb cara esblaimada,

cercant una casa,

dolça, amb bona llar,

poc després, s'enfada.


Una mossa jove,

plena de despit,

en passar m'ha dit

que m'assemblo a un ogre,

deu cercar marit.


És en la força

dels teus ulls

on reculls:

cor de marona

i aixopluc.


Quan sigui ric,

he de dur-li:

arracades i anell,

la polsera, atuells,

i, cada vespre, un dimoni.


Com les vaques del prat,

vull una esquella

i, en tornar de la revetlla,

regalar-li el meu esclat,

tres cançons i tombarella.


La tarda, quan dorm,

de sobte, s'enfila,

comenta, em crida,

diu que no estic mort,

què en sap de la vida?


Quatre paraules

al de dalt estant

comenten com van

pertanyent als altres,

al rics menestrals.


Una ombra

sense llum

a cada porta,

la virtut

era prou boja.


Quan el cos

em diu que prou,

m'assec sol

dessota l'om

que mai es mou.


Al regne més vell,

on no hi ha noblesa,

veig el rei que regna

i passa l'hivern

sense massa pressa.


Un poema

sense fi

com emplena:

dia i nit,

fa revenja.


Quatre velles

a la font

tenen queixes

de tothom,

són ben seves.


A l'amor primer,

les menges de gust

però si ve el darrer

toca temps d'ensurt,

viure mentider.


A la mar planera

com fa bon anar,

la barca s'espera,

somia, sap estar

al dedins la cleda.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XLIII)

17 Gener, 2020 15:19
Publicat per jjroca, Epigrames


Amb cinc pomes
i un meló,
cerco ombres
quan fa sol.


No demano mort
ni cerco desfeta,
m'agrada la festa
sense crit ni sot.


I quan vingui l'hora
de l'anar a dormir,
poseu-me la joia
vora del coixí.


Una pedra contava
penes d'amor,
un roc se l'estimava,
però s'ha fos.


No demano riure
quan de lluny la veig,
vora el safareig
ni la puc descriure.


Les orenetes xisclen
de bon matí,
els minyons se les miren
entre neguits.


A l'hora tardana,
quan el sol se'n va,
el fanal esclata,
es posa a brillar.


Per viatjar,
per tot el món,
cal anar:
minsos de son.


Papallona plora
vora el rierol,
li passa l'estona
xerrant amb les flors.


Una casa dormia
sense volers,
el sol no volia
portar més fe.


La lluna plena
n'està per mi,
avui, no es queixa
ni vol dormir.


A l'hivern, imploro
que vingui més tard,
he anat al mercat
i llenya no en trobo.


Demano al vent
que escurci el pas,
puix el sembrat 
encara és verd.


Pare, tant m'agrada
que li vull donar:
la serra, el pla,
el mul i la vaca.


El mestre em porta
ben atabalat,
diu que no he deixat
de fer el tanoca.


El dilluns,
la falç al puny,
els dimarts,
me l'he deixat.


La meva cosina
duu fils i brodats,
no és maca ni prima,
però es vol casar.


La reina brodava
la camisa d'or,
el rei demanava
ser el seu senyor.


Que parli el vent,
enmig del bosc,
és inconscient,
ho conta tot.


Mare, no vull anar
a batre a l'era,
no tinc somera
per a guanyar.


Mireu el sol,
és mentider,
quan és a prop,
ens porta el fred.


Sabeu, el batlle
voldrà ser déu,
viatjar a bon preu,
sense equipatge.


Sabeu, la mar
es lleva d'hora,
vol anar a escola
per a cantar.
 

És un llop
de muntanya,
té massa gana
per jaure a prop.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XLII)

01 Gener, 2020 08:10
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Llucifer comenta que la capsa del temps s'està esgotant.

Moisès tornarà al desert si amplien el menú.

El primer plor de Déu va ser el diluvi.

A la propera creació, s'estalviarà amb cervells.

Quan Déu creà el vent, no va pensar amb els arbres.

Quan Jesús trià a Judes, no sé si la va encertar.

He començat a pecar i el dimoni malpensa.

De moment, vull anar al cel els caps de setmana.

No vull anar a l'infern si les cues són massa llargues.

Déu estimava l'home fins que va plantar la pomera.

Vull aplegar a sant sense passar: ni gana ni fred.

Quan arribi al cel, em sortiran a rebre?

Satanàs estudia les noves tendències de defectes.

Hi ha dimonis que demanen legalitzar les drogues.

He anat a l'infern i fan poques misses.

Llucifer posarà aparells nous a la sala de tortures.

No cal ni dir que les armes de Satanàs són psicològiques.

Déu sempre posa feina inabastable.

Mai he entès perquè Satanàs ha de portar banyes.

Necessito ser pecador, però dels dolents.

Li he proposat a Jesús: fer una col·lecció de sants.

Déu ha ordenat: a partir de migdia, només es pot anar a peu.

Déu està preocupat per la condescendència dels àngels.

Jesús proposa convertir el vi en aigua tota la quaresma.

El ca Cèrber decidí entrar a l'infern per atipar-se d'ossos.

Em costa molt acceptar que només hauré l'esperit.

He regirat l'infern i ho hi havia confessionaris.

Satanàs ja porta molts premis pel paper de dolent.

A l'infern donen diners, però no te'ls pots gastar.

Judes vol invertir en penediments virtuals.

Déu li ha proposat a Jesús: salvar el món a distància.

Mai vull entrar al cel quan reparteixen la gràcia.

Estic preocupat, hi ha un dimoni que parla bé de mi.

Per anar al cel, el metge m'ha prohibit la beguda i la carn.

No sé quan Déu pensa, però sé quan no ho fa.

Si he d'anar a l'infern, vull tots els papers en regla.

He trobat advocat per al Judici Final, és quec.

Judes vol llogar un conjunt de rock dur per a la quaresma.

Llucifer ha embogit, vol promocionar energies renovables.

He provat d'escoltar Déu, però no m'ha donat l'oïda.

Quan sigui sant, vull setial petit i al galliner.

Ja he fet dos miracles: creure i callar.

Satanàs prefereix la sopa sense condiments.

Com pot un dimoni, amb banyes, menjar carn.

Dimoni, amb pràctiques, començarà amb cabres.

Pla d'evacuació, cada sant que vagi a la seva capelleta.

Satanàs ha demanat un assessor d'estalvi energètic.

Es fa saber als pobres, que tenen horari restringit per a sopar.

Jesús vol escriure la seva bibliografia.

Sant Pere troba que hi ha poc peix al menú.

Llucifer presidirà un concurs de pirotècnia.

Déu augmentarà el control de decibels a les àrees de descans.

Maria de Magdala promociona la fira de l'oli.

Al cel, consideren que una pecadora és competència deslleial.

Abans d'anar a l'infern, he demanat perdre la vergonya.

Jesús és amic meu, però mai porta diners.

Déu començà la història, però se'n penedí prompte.

Satanàs mai sap quan fa nosa.

He hagut de rebaixar l'ànima tres vegades.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLII)

01 Gener, 2020 08:05
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Em preocupa no ensenyar-los a beure ni a fumar.

Quan ja coneixien el tres, em passen al sistema binari.

Multiplicar és sumar amb presses.

Apleguen a les nou i ens hi posem quan toca.

Un cop o dos, respongueren educadament.

Hi ha alumnes als qui no goso treure'ls el plàstic de protecció.

Pensen que un diccionari és un llibre amb problemes de gola.

Ajuntar la ema i la a ens pot portar al peu.

No sé anglès perquè no parlen com en català.

Hauré de santificar cada pàgina.

De fet, sóc ovella entre llops.

Podrien aprendre, però saben resistir.

Vaig estudiar a una Escola Normal, no sé com són les altres.

Hem de sincronitzar preguntes i respostes.

Hem passat un trimestre a la pàgina dotze, és tan maca!

La meitat dels fulls no es parlen entre ells.

Hem passat un més lluitant per estar ben asseguts.

La mare en sap més, no sé perquè me'l porta.

És millor presentar problemes oberts.

Quan diuen que sóc puntual, què volen dir exactament?

Els he aconsellat que llegeixin respirant.

Hi ha algú que sàpiga explicar la paraula treballar.

No acostumo a posar deures, no me'ls tornen.

Han entrat a la fase rebuig-fugida.

Treballem la memòria: Qui sóc?

Necessito una escola peripatètica unidireccional.

Les meves classes són nocturnes, s'hi veuen poc.

El millor del matí sempre és l'esbarjo.

Resulta que creuen perquè no poden.

Alguna vegada, suposo que m'entenen.

He de fer saber que, de vegades, penso.

Mai una classe ha durat més del que em demanen.

L'inspector té la capacitat de volar sobre l'aprenentatge.

He de cercar el que trobi més cansat.

Els deixo la il·lusió de la dolça innocència.

Haig prou dificultats en canviar papers.

A la pàgina vuit, he hagut de fer un «reset».

Fa dies que no escolten, però no emmalalteixen.

Els he dit que la ella vol anar al cel, però cau.

Quan aprenguin una mica més serà un no parar.

Els pagesos no compten, ens toquen totes les reformes.

La inspecció ens donarà una altra freqüència.

Un cop enllestits els llibres, cal fer-los servir?

Sóc l'únic de la classe amb manca de flexibilitat.

Els he donat els objectius, no sé quants n'hauran perdut.

Deixen de ser responsables cada cinc minuts.

Suposo que entenen perquè hi sóc.

Els he donat prou continguts per si havien molta gana.

Sé que m'escolten els exabruptes.

Mai gosaria dir que ja ho saben.

He fet una lliçó magistral, suposo que no la llençaran.

Tot és començar la classe i el caos.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

I sento venir el fred i set poemes més

01 Gener, 2020 07:59
Publicat per jjroca, Poemes

I sento venir el fred


I sento venir el fred,

davalla del Montsià,

trobant al rabadà

amb penses de l’hivern.

Les ovelles malparlen

de l’herba i l’entorn,

ni avancen ni badallen

ni creuen amb la sort.

I sento venir el fred

amb desig de quedar-se

a descansar a la vall.

Ni feina ni treball

han provat d’allunyar-se,

és un món estrafet.


Mancats de misteris


Com vaig travessant

les valls i les planes

pensant que m’agraden

els jorns més taujans.

Mancats de misteris,

gràcils emocions

amb capvespres bons

i matins estèrils.

El jaure, a la nit,

ni plany ni humilia

ni porta secret.

Com cerco l’encert,

parca companyia,

en ample desert.


Ben poca traça


Em sento dolgut,

a les hores toves,

quan creen les golfes

monstres eixerits.

Han vingut a menys

els grans sacrificis,

les joies i vici,

un retall de temps.

Voldria avançar

sempre a contracor,

saber quan és l’hora.

Un present m’estova

i perdo el tresor

amb ben poca traça.


De vegades, assoleixo


De vegades, assoleixo

que m’agrada l’aire dolç,

com em plau i l’avorreixo,

sóc un dubte a l’engròs.

Benvolgudes alegries

com s’allunyen de la ment,

ha de ser per compliment

que les trobo amanides.

És la tarda assossegada

qui avança pel record

per a tornar-se lleugera.

Sóc la vella passatgera

qui alenteix, mentre remoc,

per finir en gran fiblada.


Trobo boires


És a l’hora de somiar

quan apleguen les pensades,

qui les pogués estimar

mentre arriben, mentre passen?

Manta nits com regalimen

amb gotims de perdedors,

com me’n ric, com van i criden

ben pendents dels meus dolors.

No avanço per camins amples

puix el seny no fa per mi

ni enllesteixo les cabòries.

Cada vespre, trobo boires

qui s’acosten massa a mi

per reconèixer les nafres.


En el dubtar inconscient


En el dubtar inconscient,

han de raure els fantasmes,

avui, porten poques ganes

i de la feblesa es queixen.

Són fantasmes cridaners,

bastits amb poques despulles,

a l’estiu els veig com suen,

es tornen menys mentiders.

En encetar nou hivern,

cerquen llar i bona manta

i s’asseuen ben plegats.

Són fantasmes endreçats

qui s’amaguen quan es tanca

la gran porta de l’infern.


Pecadors ben cristians


Els miracles són així:

amatents i necessaris,

van davallant del calvari

abans que aplegui la nit.

Car nosaltres, els humans,

anem bastint les històries,

prou perdudes les memòries

de pecadors ben cristians.

En el sostre, el Creador

va teixint arbres i fulles

per tornar a començar.

També jo voldria anar,

però són massa despulles

per tornar i guanyar-ho tot.


He d’emplenar el meu temps


Si la nit porta temences

i mancances d’enrenou,

feu-me veure com un son

ha de finir quan aplegues.

És el viure entremaliat

lloc on deixar la virior,

ben vestit de perdedor

sense ganes de fracàs.

He d’emplenar el meu temps

en comandes lleugeres

qui demanen poca sort.

En el deure, hi ha paor

i hom cerca les dreceres

per provar d’arribar al ple.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 109 110 111  Següent»