Pensaments educatius (LXXXVI)

02 Setembre, 2024 10:11
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Per a poder avançar, he tret les restes.

Escolten tant que no els queda temps per a aprendre.

Són discrets, no es queixen per no molestar.

N’he aprovat dos més per concurs.

O hi ha terratrèmol o es mostren neguitosos.

He prohibit lectures ràpides de menys de tres paraules.

Els divendres em trec els cilicis.

Els resultats milloren, però sublimen.

De moment, vaig a cursets de supervivència.

Només suspendré els qui em posen petards sota la cadira.

Els diumenges no haig problemes de disciplina.

Avui,toca: donar notes i rebre queixes.

No em solen convéncer, però m’agrada ser seduit.

Porto un ruc ensenyant a perdre paciència.

Saben tant que no sé si els cap res més.

D’aquí un temps, només necessitaran restar.

M’he posat seriós, però no s’espanten.

Estic en un curs de suggestió.

Tampoc cal que tots escriguin un llibre.

A la classe dels rics, he tret els decimals.

Normalment, em paguen les hores perdudes.

He fet tres avaluacions, però no n’he donat cap.

La primera condició per a aprovar és respirar amb educació.

Haig tres savis i dinou supervivents.

Ells em menystenen, jo en prenc nota.

Llegeixen bé, però n’encerten poques.

De moment, tres de cada deu no em suporten.

Ja han llegit set paraules senceres, no sé quan aturaran.

Al darrer control, totes les respostes seran obertes.

Han descobert que un riu no és causa d’un acudit.

He allargat el pati fins on la supervivència em deixa.

La reforma educativa canvia: Progresa adequadament passa a ser, progressa i au!

Els alumnes han superat el curs, tres quasi s’ofeguen.

Si m’amago darrere un llibre ni em veuran.

Es pensaven que els reis només sabien jugar a les cartes.

A la fi, he hagut de completar deu exàmens.

No sé si ho entenen, però badallen força.

Dues reformes més i començarà el deliri.

Haig bona relació amb els alumnes, però no en puc veure cap.

Pensarien millor si els podés allitar.

Venir, venen; però no ens trobem.

Assumeixo la volatilitat de la memòria.

He demanat els deures amb boca tancada.

No tenim problemes d’ordre, cadascú fa el que vol.

Estic aconseguint que em passin per sobre.

He amagat el llibre per si de cas.

Estic preocupat, tres ja dubten.

Només tres endevinen quan soc a classe.

Aprenen més quan tanquen els ulls.

Gràcies a la política, un tres és un cinc.

Des que faig el mut, m’entenen millor.

El problema d’aprendre és la velocitat.

He aconseguit dos cabdills i un malfactor.

No els dono feina per si perden el son.

El curs acabarà bé si podem eixir.

Els ensenyo a no estalviar conceptes.

Llegeixo, a poc a poc, per no haver columnes de dubtes.

Estem entre el concepte i la solució.

M’agrada canviar una idea prou sovint.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XCV)

02 Setembre, 2024 10:09
Publicat per jjroca, Pensaments divins

La Verge en cerca una altra que sigui obedient.

Satanàs vol millorar, ha contractat un assessor d’imatge.

Si voleu anar al cel; comenceu, aviat, l’entrenament.

De moment, només soc un sant de pobres.

Judes cerca soci per a fer un negoci.

Necessito un miracle per a ensarronar la núvia.

He guanyat categoria; ara, em posen en calderes d’aigua amb gas.

Porto dies dolents, l’ascensor del cel s’ha espatllat.

Enguany no hi ha conversió, la collita de vi ha anat bé.

Provà de fer de profeta, però era lamentable.

Pecaria, però no estic motivat.

Han pujat el preu dels miracles dels sords.

He estat al paradís, però no em deixaven seure.

Judes tornarà, vol el sarró més gran.

Jesús, aquesta vegada, multiplicarà pans i costelles.

Déu és omnipresent, odia viatjar.

La veritat mai s’acosta als homes.

Si no peco més, hauré de remenar la caldera.

He hagut de salvar-me, no quedaven papers de dolents.

Déu ha tret del cel els dies feiners.

Satanàs està tip de les males olors.

A l’infern; si no vols manar, no s’està tan mal.

Judes es va penjar, per a estalviar les despeses.

Jesús rebaixarà la comprensió de les paràboles.

Els diumenges només es faran miracles per recomanació.

Déu li ha dit a Jesús que, amb quatre deixebles, ja n’hi ha prou.

Si trobo la gràcia, em posaré a ballar.

Vull anar a l’infern, treballava fent gelats.

Estic content, Déu ha encetat la segona capsa de peticions.

Com s’ho farà Satanàs per a condemnar els peixos?

A Judes, no li venen cordes ressistents.

Jesús tornarà al desert si Déu posa més oasis.

Abans del diluvi, ni calia dutxar-se.

He anat al cel, però no hi ha enrenou.

No badallo, per si lliuro algun dimoni.

No entenc l’infern: hi ha llenya, però no hi ha boscos.

Satanàs farà peses; amb els anys, s’està fent tou.

Per a ser déus, eviteu sopars abundosos.

Hauré d’anar a l’infern, m’han preparat una caldera.

És possible anar a l’infern sense recomanació?

M’ha tocat un dimoni ploraner.

M’avorreixo, porto tres hores sense pecar.

De moment, Jesús col·laborarà al «facebook».

Déu està temptat de canviar d’ofici.

Déu no m’escolta, però tampoc em fa cas.

Judes es defensarà sol, no vol pagar un advocat.

Aniria al cel, però no tinc coneguts.

Seria sant, però m’agraden les vacances.

Jesús no acostuma a comptar les ovelles.

Per a ser sant, és important tenir paciència.

Satanàs ha renovat el contracte set anys més.

És el tercer déu que canvio aquest mes.

Aniria a l’infern, però s’ha de matinar massa.

Volia ser déu, però m’han passat al davant.

Darrerament, faig més pecats que miracles!

Estic al cel, però enyoro les temptacions.

Jesús té seguidors, però volen cobrar.

Satanàs vol calderes per a rics.

A l’infern, és on viu el sol.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XCIV)

02 Setembre, 2024 10:08
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu porta el regne del cel, però sense cavall.

Sant Pere és pescador, però arreplega totes les vedes.

Només faig dos pecats, tinc poca memòria.

He comprat un ruc per si Jesús vol tornar a Jerusalem.

Necessito una altra fe que no sigui tan feixuga.

No vull anar a un cel que no estigui ben reclòs.

Si aplego a sant, quant temps podré seure?

Al cel, no hi ha eleccions.

Tot i pregant molt, no em trec la gana de sobre.

He aconseguit llogar el meu dimoni a un veí.

Davant de la crisi, Satanàs posarà els pecadors en ramats.

A la quaresma, el menjador del cel té horari reduït.

Aprofiteu l’ocasió, ser sant està d’oferta.

Jesús ha deixat de banda: curar els muts.

Hi haurà diluvi, si baixa el preu de l’aigua.

Sant Josep provarà de pastor per si pot millorar.

No m’he pogut salvar i m’han dut al cel.

A més de pecar, quines altres distraccions hi ha?

Jesús necessita dotze apòstols i dos de reserva.

Ara, només em puc permetre pecats de deu euros.

Jesús ni pensa en el Diumenge de Rams.

Quan Déu va crear l’home va prioritzar el segon cervell.

Déu ha d’existir, però encara no m’ho ha fet saber.

Déu és un misteri, però dels grossos.

Satanàs està cercant qui li ha posat un llaç a la cua.

Des que tinc diablessa, ni discutir puc.

Porto un dia, ja he venut l’ànima tres vegades.

Va ser entrar al cel i apuntar-me a l’atur.

He deixat de ser sant, tenia poc temps de lleure.

No peco perquè el confessor viu lluny.

Haig un polsim de fe i mig d’esperança.

Satanàs, per a estalviar, no escalfarà l’aigua.

Treballo de dimoni, però sense cap assegurança.

Déu està estudiant: el fer pagar la llum del sol.

He perdut la fe, deu estar en un reclau del camí.

Si aplego a sant, ja tinc un plec de comandes.

Déu diu que la nova arca serà més petita.

Sovint peco, però no m’il·lusiono.

El Baptista només treballarà a l’estiu.

Si peco més, el dimoni em regalarà loteria.

Déu no m’escolta, estarà aprenent a fer-se sord?

M’agradaria estar en gràcia, però resulta car.

Ja he canviat de sant protector tres vegades.

De moment, converteixo pa en pa sec.

El Creador vol deixar el paper de Pare.

Avui, no he pecat per mandra.

Si perdeu la fe, no patiu; algú la trobarà.

Déu està reconsiderant la posició del cel.

Déu és una font de saviesa, però l’aixeta està espatllada.

Abans d’entrar al cel, cal resoldre un qüestionari.

Fa tres anys que arribà a l’infern, estic a la sala d’espera.

No sé com s’ho farà Satanàs per a portar el cos del cementiri.

Satanàs ha avorrit la carn d’olla.

He buidat la capsa de la fe per a encabir dubtes.

Ofereixen tres miracles al preu de dos.

Va deixar de ser mossèn, no li agradava el vi.

Satanàs està desesperat, ha anat a l’INEM a buscar dimonis nous.

Déu farà un altre diluvi quan trobi algú per a fer el paper de Noé.

Els nouvinguts a l’infern, aniran a les calderes grans.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXLIII)

02 Setembre, 2024 10:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

M’allito prompte per si toca el somiar.

He hagut de donar de baixa a tres amics.

No sé si envelleixo o el terra és a prop.

He deixat la promesa, ja sabia on m’hostatjava.

De moment, seré ric sense diners.

Ha estat: arribar la núvia i amagar les orelles.

El negoci és senzill: ser ric un dia i pobre tres anys.

He après a dir la veritat i escapolir-me.

Vull canviar una sogra per dues cunyades.

He aconseguit ser hereu dels meus defectes.

No sé si pensar o ja he fet tard.

No aniré per si he de tornar.

He arribat al temps de fer nosa.

Si m’odia, de segur que canviarà.

Si he perdut temps, on l’he pogut posar?

No et cal fugir, els veïns et trobaran.

S’ha espatllar el televisor, he de tenir algun llibre.

Va ser posar-me a la feina i perdre’m.

Vaig anar a sopar, el sol eixia a les postres.

Puc ser ric, però no em demanéssiu diners.

Porto un mes cercant una raó.

Cerco un metge que begui sense compromís.

Vull tres núvies; ara, canviaré les hores de festeig.

El cap vol governar, però hi ha massa súbdits.

La mesura és: un encert i tres errades.

Si voleu plorar, convideu els amics.

Em llevo cada dia amb l’esperança de no enfadar-me.

He comprat un paraigua, no puc ser més temps un heroi.

Al mateix carrer, ja he festejat tres vegades.

El millor de ser ric és que les encertes totes.

En un moment, ja soc on era.

De moment, m’aplaudeixo.

Estic estudiant un manera amable de no fer nosa.

He aturat per pensar i no sé on vaig.

Necessito un amo per a poder-lo criticar.

He deixat descansar el cap, no el cor.

He aprovat tots els controls per a poder ésser pobre.

He comprat un cotxe nou; de moment, tinc el volant.

He deixat el festeig, em fa mandra sortir de casa.

Estic aprenent a treballar sense cobrar.

Ho sento, m’ha tocat un fill intel·ligent.

Dec tants favors, que no en pago cap.

La núvia nova tarda menys de dues hores en estocar-se.

M’estic lliurant al vici de pensar.

Com no haig armari, em poso els tres pantalons.

Com la núvia era rica ni li feia falta.

Des que estic enfeinat, el gos ni em veu.

Tinc hores lliures, però no les puc vendre.

No m’agrada la mar, veig massa aigua.

Necessito diners, he perdut la gràcia.

Com era impacient, va envellir als deu anys.

Necessito carrers estrets per a oblidar la llum.

No treballo, però m’agrada descansar.

Menys mal que respiro sense pagar.

Estic disposat a fer-me ric i perdre la memòria.

No haig sort: Arribà al desert i es posà a ploure.

He demanat posar tres diumenges per setmana.

Va ser: Allitar-se i guanyar més!

He comprat un ruc; ara, llogaré una sínia.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XCIII)

02 Setembre, 2024 10:03
Publicat per jjroca, Epitafis

Us faig saber que, avui, tinc gana.

No he trobat un peu per a llevar-me.

No sé ben bé com m’han portat.

A la butxaca, tinc l’imprès de l’assegurança.

Cada dia, xerrotejo menys.

He menystingut dos treballs de fantasma.

Si arribeu tard, pagareu penyora.

Vaig morir fa poc i ja faig nosa.

Si pago bé, eixiré aviat?

Segueixo una dieta exigent.

Aviat, us donaré les noves.

Ja no estic dels nervis.

Llegeixo, però sense il·lusió.

Estic quasi convençut que els ases no volen.

En guanyar una mica de pes, sortiré.

En un rampell, me n’aniré.

No em digueu com he vingut.

M’he quedat per l’esbarjo.

He escrit la carta als Reis.

He desat el sac de les mentides.

Apropa’t més que no et puc veure!

Afanya’t, és dia de paga!

Ni quasi recordo el Pare Nostre.

Benvinguts al «resort»!

Aquesta setmana no penso bellugar-me.

Estic pendent de la loteria de cecs.

No puc eixir, he de guardar quarantena.

El veí està trist, acaba d’arribar la senyora.

Cerco nínxol amb dues finestres.

He decidit canviar-me la roba.

No he aconseguit cap núvia grassa.

Estic tancant la porta de l’esperança.

M’he apuntat a un curset de recuperació.

Doneu records a la senyora.

Estic pregant per a no tornar.

Ha de ser festa, he sentit un sorollet.

El veí és un neguit, treballava de traginer.

No us comento com tinc les ungles.

Si heu de morir, procureu matinar.

Fins ara, tot va bé.

He començat l’any amb ben poques ganes.

Des que sóc aquí, no ho veig clar.

Vull tornar sense cap motiu.

No haig hores baixes, totes mesuren igual.

El darrer son sol ser prou llarg.

He decidit no eixir per la pandèmia.

No sé com ho veus, però estic prou content.

Estic esperant, ha promès que vindrà avui.

Dues hores més i surto a berenar.

Avui, m’han venut una rentadora.

El veí es queixa sovint.

Cada matí, estic més content.

Ja porto una setmana sense rebre crits.

No sabia que hi havia dejunis llargs.

De vegades, ni haig hores de pensar.

Necessito una mica més de paciència.

Prou sovint també penso amb vosaltres.

El soterrador em va dir que no plori.

He comprat un cadenat per a tancar el nínxol.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Delerós, mon esperit i set poemes més

02 Setembre, 2024 05:38
Publicat per jjroca, Poemes

Delerós, mon esperit


Amb la por qui viu amb mi,

hauré omplit una cistella,

és grassa, forta, vermella

amb un caire indefinit.

En un passat viatger,

acostumo a esdevenir

quelcom més que un arlequí

prou garlaire i tafaner.

I anem per aquest món

tan replet de meravelles

que no atura ni a la nit.

Delerós, mon esperit

com s’acosta a les estrelles

per conèixer el què i el com.


El regne de l’avern


Acabo de saber,

mon estimada fada,

que el riure no m’agrada

quan estic al recés.

Les cures maternals

no sé si les recordo,

he estat home dropo

farcit de massa mals.

El regne de l’avern

el vull per a mi sol

puix no haig alegria.

De tant en tant, em crida

l’amic i vell mussol

qui viu en el paller.


Fill de ma misèria


Cansat de no fer res

i fill de ma misèria,

la vida passa i pena

mentre va pel carrer.

Hagué un amor furtiu

d’aquella bella mossa

qui parla, quan no toca,

per demanar un niu.

La casa ha de ser:

amb vint cambres i golfes

plenes de sacs de gra.

Per tal de demanar

em va posar penyores

fins que no va caler.


Anant amb ulls ben clucs


Cansat de no poder

complir velles promeses

empaito les fereses

de dubte i no saber.

Ben oblidat dels déus,

enfilo carrers amples

per descobrir culpables

amables de les creus.

Dessota del gran llum,

procuro que els meus somnis

no apleguin a l’oblit.

Com no t’ho havia dit:

Respecto el meu dimoni

anant amb ulls ben clucs!


Només queda al sembrat


Aprendré, si de cas,

a recomptar els meus dies,

les penses amanides

voldran eixir del mas.

Allí, he de deixar

el mardà i les ovelles,

una munió d’esquelles

que no volen dringar.

És meu el corriolet

on les formigues van

a pas adelerat.

Només queda, al sembrat,

quatre polsims de gra

i un somni estrafet.


La taula està parada


Dimoni que no he vist

lluitant amb sant Antoni,

demano que no tornin:

la neu, la pluja i fred.

Veieu la primavera

com ha portat les flors,

n’hi ha de tots colors

com demana l’abella.

Em llevo al dematí

tot just a l’esmorzar

un ou amb cansalada.

La taula està parada

amb els coberts i un plat

ben rodó i eixerit.


Ben plens de pols


Herois i matiners,

ben fets a l’aventura;

la vida us procura

l’enginy a cada indret.

Lliureu-vos al cavall,

al camí de la plana

on el vent s’encomana

massa dies de l’any.

Un cop ben plens de pols,

atureu, a la vora,

sota l’ombra d’un pi.

De segur que, allí,

la paciència us troba

per guanyar un cop o dos.


Passen minuts i hores


Per aquell camí ral

no hi havia poncelles

ni aplegaven les festes

galdoses com abans.

Ara, queden els vells

amb el pas tremolós;

quatre gats, algun gos

i un jove donzell.

Amb l’escola tancada,

els llibres amagats,

com van cercant bestioles.

Passen minuts i hores,

es van sentint esclats

de la vella campana.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CLIV)

01 Setembre, 2024 06:39
Publicat per jjroca, Poemes curts

Suposo que saps,

estimada meva,

que un si de cas

em porta a la treva

feixuga del nyap.


Com no hi havia

solució,

menjaria

un xic de tot

per si gaudia.


No han de passar

les hores senceres

cercant el demà

entre les dreceres

d'un saber anar.


Esperant

el treballar

vaig passant,

sense dubtar,

tot claudicant.


Demano, a la nit,

les hores més dolces

mentre l'esperit

va fugint, de noses,

cercant l'infinit.


No demano

el meu somiar

quan proclamo

que cal anar

a trobar esbarjo.


Com menjava

cada dia,

no enyorava

altra via

ni demanava.


Quan la lluna

aplega tard,

és més bruna,

de cap a cap,

i un xic poruga.


L'estimava

d'amagat

i pensava

aplegar al cap

per si passava.


Una aranya

em comentava

que ensenyava

a la companya

a fer fiblada.


Mai em sento

tan content

quan comento,

enmig del vent,

que no em queixo.


Han passat

les orenetes

i han deixat

les altres terres

on hivernar.


Com comenta

el meu amic:

Si has pressa

i embolic,

prova la resta!


A la mare

demanà

si ser frare

o capellà

era lloable.


Ni comento

per la nit

com em sento

pel matí,

millor ho deixo.


M'he cansat

de treballar

i, encara,

no m'he posat,

ho he de provar.


Com no havia

més calaix,

provaria

amb el de baix,

almenys, un dia.


Quan s'alluna

el gran sol,

ve la lluna

amb el condol

tan oportuna.


A la sínia,

pel matí,

cantaria

sense fi,

no haig cap mida.


Va contar-me

en Llucifer

que, anar-me'n,

no pot ser,

he de quedar-me.


Una ovella,

a un pastor,

com es queixa

de debò,

no vol ser vella.


Escrivint

aquest poema,

vaig vivint

mentre es queixa

la jove amiga que tinc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Si digués que maca és i set poemes més

01 Setembre, 2024 06:32
Publicat per jjroca, Poemes

Si digués que maca és


Mal posat a festejar

amb una vella pubilla,

m’he trobat dintre una illa

on no puc ja més restar.

El casori haurà de ser

a primera llum de l’alba,

coses de l’enamorada

qui demana quedar bé.

Si digués que maca és

de l’ensurt me’n sortiria

i hauria bona dot,

però com això no es pot

li demano ser migdia

o una estona poc després.


En un reclau del camí


La fortuna ha de venir

en un reclau del camí.

Per això viatjo sol

per no compartir la joia;

un tresor sense cridòria

és el millor dels consols.

Aprenent de lladregot,

m’he fet mentider de mena,

haig barret, una espardenya

i, per tal de beure, un got.

A la bossa del veí,

trobaré la solució;

si es nega, cop de bastó,

si es covard, no podrà eixir.


Paraules de l’encert


Paraules de l’encert

no féssiu males cares,

fa estona que estic despert

per no viure debades.

M’agrada l’anar fent,

dormir al llit ben tou;

les sopes amb un ou

i estalviar-me el fred.

Paraules de l’encert

si un dia heu de venir

hauré la porta oberta.

Guaiteu per a finestra

per si hi ha algun veí

qui vol fer-me un retret.


Amics de l’encanteri


Talment us podré dir,

amics de l’encanteri,

que viure és un misteri

qui no sap obeir.

Els riures són llunyans,

les ombres matusseres;

mai he tingut fermeses,

soc pobre dels d’abans.

Escriure és un regal,

el llapis no ha bandera

ni troba solució.

Demano un bon racó

on fugir de la desfeta

quan bufi el vent de dalt.


Oli al llum


Obriu, si us plau, l’infern

puix haig poca fermesa;

la lluita massa em pesa,

no puc somiar despert.

Poseu-li oli al llum,

a prop de la caldera;

odio la tenebra

si ve de més amunt.

Poseu-me en el cistell

un polsim de metzina

per si vull fer un mos.

M’han dit que soc talòs

puix crec a la veïna

i faig de passerell.


El núvol passa


El núvol passa,

va carregat,

se sent l’esclat

i cau la branca.

Un arbre vell,

gran sentinella,

llença la queixa:

No estan per ell!

El núvol passa,

el pagès riu

i el blat ni es queixa.

Sento com bleixa

del fons del niu

una au cansada.


Primavera ha portat


Primavera ha portat

la flor primera,

va ser llarga l’espera

ni sé com l’ha deixat.

L’oreneta enfeinada

en trobar nou fang,

ha de refer la casa,

té un esvoranc.

Primavera ha portat

el seu encís

a hora primera.

En el camp, la rosella

ha el compromís

de guardar el blat.


Marçot porta el vent


Marçot porta el vent

i vol la guerra,

és l’abril qui penetra

cercant el seny.

A la vila dels pobres,

poc enrenou,

quatre vaques i un bou

mengen a soles.

És el bou qui governa,

enmig del prat,

demanant poca festa.

El Montsià és finestra

on portar el cap

per saber qui navega.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CLIV)

01 Setembre, 2024 06:26
Publicat per jjroca, Epigrames



Li demano
festejar
i ella em parla
de casar.


Us diria,
de bon grat,
que m'adormo
havent pensat.


Quatre cases
del carrer
són tancades,
sense fe.


A la banda
de llevant,
el petit
es va fent gran.


Sense massa
compliments,
l'hivern passa
enmig del fred.


Cerco jove
per a mi
que m'estimi
perquè sí.


I pendent
d'anar a volar,
passo el temps
en un somiar.


A la casa 
dels valents,
tenen pressa,
no han temps.


Amb la joia
que jo tinc,
cada festa
en són cinc.


Com demana,
li diré 
que l'escolto
si em convé.


A la casa
dels vençuts,
si plorem,
ens diuen: Rucs!


No haig terres
per donar
ni collites
per plorar.


El fantasma
del meu cor 
prega massa
i menja poc.


Quan apleguen
les raons,
faig fugida
a altres mons.


Com m'agrada
anar al treball
mai acabo
d'arribar.


I si em voleu
fer glatir:
Doneu-me aigua,
priveu-me el vi!


Si la lluna
em ve a cercar,
comenteu-li 
que ha fet tard.


Com la mossa
del meu cor:
puja, baixa,
ho fa tot.


Com volia
el casar,
si no mana,
ja ho farà.


Si no plou
quan he manat,
ni em sap greu,
faré salat.


Si m'estimes 
de valent,
no em demanis
massa temps.


Mai em canso
de lloar:
els vespres
dalt del Montsià.


He parlat
amb el meu cos
i he pensat
que era un talòs.


A la lluna,
el ruc plorava
perquè el sol
no s'apropava.


Quasi era
un mig mort
i abraçava
com un pop.


El més murri
del carrer,
menja, calla
i queda bé.
 
Les comandes
del castell
són ben maques
per a ells.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Quasi trenta primaveres i set poemes més

25 Agost, 2024 05:13
Publicat per jjroca, Poemes

Quasi trenta primaveres


Quasi trenta primaveres

i encara va a la font;

el cànter es quasi nou

i les aigües són prou fredes.

Un nuvi, que va tenir,

se n’anà a buscar fortuna;

només li queda la lluna

i la llana del coixí.

Dolça mossa de les d’abans

cus i broda un llençol;

de tant en tant, el consol:

Deixeu-la per a vestir sants!

I una llàgrima li ve

tot i esguardant el promès.


Sento el vent


I sent savi i saberut;

cada matí, quan em llevo,

discuteixo amb el ruc

i, prou sovint, vaig i perdo.

El carro, de nou, trontolla;

es queixa de no fer res,

vaig aprendre de pagès

per a poder bullir l’olla.

A la cuina, està la mare

posant branques en el foc;

era llenya d’albercoc,

l’arbre morí sense ganes.

A la nit, quan torno a casa

sento el vent com gruny i passa.


Una palla en el paller


Una palla, en el paller,

es queixava desvalguda:

Cada dia estic més muda,

el galant ni s’esdevé!

Abans, en el camp de blat,

sestejava al migdia;

massa gent donaven vida

a un joc entremaliat.

Era el vent del qui s’escolten

les defetes dintre el bosc

i l’arrissada en el riu.

La rosella sent caliu,

com cantava una cançó

mentre els grills es revolten.


Em contava en Llucifer


Em contava en Llucifer

com l’infern s’ha tornar agre,

ja no veu l’ànima amable

qui es delia per no fer.

El dimoni, enfadat

amb un àngel poca-solta,

comentava que el molt tanoca

ha aires d’espavilat.

Em contava en Llucifer

que, quan ve Setmana Santa,

agafa carretera i manta

per viatjar a altres indrets.

És que ell és eixerit

i de tot en treu profit.


Ball de l’aigua clara


Una mossa em comentava

que, en ser a mig estiu,

ja voldria veure el riu

amb un ball de l’aigua clara.

Les muntanyes, amb sa neu,

fa prou temps que no les miro

ni aquell aire que respiro

ha la gràcia dels bons déus.

Sant Pere poc que m’escolta,

ningú prega a l’entorn

per si un núvol es detura.

La disbauxa em procura

un maldecap per a tots,

un silenci per resposta.


Cansat de donar tombs


En el palau reial

ni dormen les estrelles,

van posant meravelles

per tal de no fer mal.

El rei, veieu, està

cansat de donar tombs;

ha de cercar homes bons

per tal de feinejar.

Les roses del jardí,

tallades sense fre,

van adornant les cambres.

Les fonts brollen i parlen

d’un futur matusser

qui, prompte, ha de venir.


Una lluna sencera


Discutint amb el ruc,

de la feina preada,

em diu que no li agrada

aquest temps tan eixut.

Ell vol sentir les deus

bastint els rierols,

regant les quatre cols

i refilant la veu.

La tarda és ben planera

i pren fugida el sol

a terres de ponent.

Aquí, ni anem fent

perquè escanya el condol

d’una lluna sencera.


Una vella en el carrer


Una vella, en el carrer,

com es queixa de la llana

mentre fila una aranya

a les tiges d’un roser.

En el cim, apreta el fred,

un hivern que s’endevina;

damunt la vall, hi ha boirina,

el marró es menja el verd.

Una vella, en el carrer,

cantusseja una cançó

que, un dia, aprengué a escola.

A teulada, un gat miola

mentre se’l mira aquell gos

qui udola per no poder.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 179 180 181  Següent»