Traginer de poc i set poemes més

23 Setembre, 2022 18:30
Publicat per jjroca, Poemes

Traginer de poc


Paraules al vent

i vent a la vela,

una mar oberta

un desig pendent.

Traginer de poc

viu entre encenalls,

amb cebes i alls,

ha bastit mig hort.

Mariner, pagès

i pastor de pega

mena les ovelles.

Dues són ben seves

i van cercant l’herba

vint cops cada mes.


Entrada a l’occís


Suposo que, cadascú,

va escollir la seva via,

aplegà a una família

per trobar el regne perdut.

Avança a contracor

per camins i rodalies,

va sortejant els nous dies

entre rancúnies i pors.

Per aplegar al dia gros

on demana no fer nosa

i emprendre l’aventura.

El dimoni li procura:

un entrepà, una bossa

i una entrada a l’occís.


Entre tantes queixalades


Entre tantes queixalades,

alguna ha de ser bona,

menjaria una cassola

si me la donen debades.

Un dinar és una festa

reservada als poderosos,

mengen tall, resten els ossos

i un vi dolç de vinya vella.

A les postres, un sermó

ben lluït i consirós

de la gent qui passa gana.

Els minyons fan filigrana

amb una caixa de cartró

que serà casa d’un llop.


Mariner de cala ampla


Mariner de cala ampla

allí on la mar s’avorreix,

qui conversa amb el peix

quan aplega nova albada.

Traginer de poc negoci,

viatjant de port a port,

la barca vella del tot,

el patró demanant soci.

Empresa de quatre rals

i un grapat de sardines

d’aquelles del desencís.

Massa lluny el paradís

per a saber en quins dies

les festes seran reials.


Trobar l’enginy


Trobar l’enginy,

anant de pla per via,

on l’enganyifa

em posi trist.

Ser el meu rei

sense setial ni regne,

tornar a empènyer

la nova llei.

Demanar més

esperant no arribar

al regne de misèria.

Cercar platxèria

per poder regalar

un xic de fe.


Fa vent de dalt


Amic a amat,

esclau de ma fortuna,

qui cerques, una a una,

les claus del meu combat.

Has de saber

que avanço sense pressa,

la vida la tinc feta

entre casa i carrer.

Mon infortuni

serà força galdós

quan passi el temporal.

Fa vent de dalt

i cerco bon redós

fins que s’allunyi.


En mon palau


En mon palau

no regnen les estrelles

ni es posen, elles,

en el cel blau.

Esperen sempre

que el sol faci la nit,

es fa esquifit

el llum del vespre.

En mon palau

hi ha sales petites

pels convidats.

Mai són emprats

ni gestos ni enganyifes

ni panys ni claus.


Vora la cova


Porteu-me al si

de noves meravelles

on sentinelles

guarden mon llit.

Em plau dormir

bastint una esperança,

no vull recança

en el meu coixí.

Quedin afora

els éssers estranys

guarint tresors.

Lluny de dolors,

demano posar els anys

vora la cova.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXXI)

16 Setembre, 2022 09:07
Publicat per jjroca, Epitafis

He mort sense aixecar sospites.

He decidit fer-me les ungles.

Em fa mal un os, ha de ser la humitat.

Vaig venir per a participar.

Les queixes per correu, si us plau.

Ara, m’ho prenc millor.

Algú sap quan em toca cobrar?

Si em dius el nom, puc mirar quan vindràs!

De segur que vaig escabellat.

He deixat de ser un bon partit.

M’he apuntat al sorteig d’un panteó.

Ja no em queda gens de virtut.

No sé com dir-ho, però m’han confinat.

Pel que has de veure, no et cal portar pressa.

He decidit no contestar a ningú.

Tres anys més i només vindré a dormir.

He perdut tres ossos en una juguesca.

Estic pendent del darrer informe mèdic.

De vegades, ni sé on anar.

Ni m’alegra perdre pes.

Espero trobar el temps que he perdut.

Ni vull saber perquè has vingut.

He mort per a canviar d’ofici.

Ni recordo quan feia els anys.

Algú em pot dir com se surt?

Encara dec sis parenostres.

Em quedaré un altre mes.

Algú sap en quin nínxol hi ha un perruquer?

He fet saber a la senyora que he enllestit.

Tampoc calia que em poséssiu tants diners!

Encara no sé si estic mort.

De segur, que m’havia tocat la loteria.

No passo por encara que me’n sobra.

No ens posem d’acord en el toc de morts.

He anat a buscar dents, vull eixir a sopar.

Estic content, he canviat el taüt per una capsa de sabates.

Començo a tenir sensació d’asfíxia.

Un dia d’aquests, em vindran a buscar.

No volia, però he hagut de venir.

Podeu anular-me tots els compromisos.

Demà, pel matí, no estaré per a ningú.

Estic neguitós, he sentit lladrucs.

Compraria una jaqueta, però no sé la talla.

He fet un màster per a aprendre a fer el mort.

Estic esperant un sopar de jubilats.

Estic decebut, he perdut la combinació del nínxol.

Deixeu la sortida lliure, he canviat de taüt.

Si teniu cames, feu-les servir.

El soterrador ens ha prohibit respirar.

El metge m’ha dit que no perdi l’esperança.

De fet, puc acompanyar-vos en el sentiment.

Espero, demà, poder llevar-me d’hora.

Em faré frare, ja tinc el vot de silenci.

Pensaria, però necessito un llum.

No cal que em lloéssiu, m’he quedat sord.

Guardo les claus del cotxe per si de cas.

Si m’estimàveu, no em poseu deures.

Ara, tinc una altra visió del món.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXIII)

16 Setembre, 2022 08:52
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Només llegeixen els comentaris.

Estic estudiant un pla de salvació.

De moment, tres ja saben tancar la boca.

Estem treballant l’absència de sorolls.

Confonen la porta d’entrar i la de sortir.

Aprenen tant que no sé on s’ho posaran.

Per motivar-los, els he dit que el sol surt algunes nits.

De moment, qualifico d’oïda.

Només els puc contar històries breus.

M’ha tornat el llibre, tenia lletres.

Hem solucionat un dubte i n’hem recuperat tres.

Aquest curs només farem exàmens de consciència.

N’he suspès a tres perquè no puc menjar pernil.

De moment, aprenen les queixes de memòria.

Cinc alumnes han tret excel·lent, he posat bales repetides.

Ara, ja no sé si el zero és una xifra o un conjunt buit.

Estan assolint un concepte inexistent.

Ells no ho sé, però jo quasi volo.

El que m’agrada d’ells és el mal que menteixen.

Aprenen tant que em costa respirar.

Els he donat una lliçó i me la volien cobrar.

O em sobren cadires o em falten caps.

El fill del batlle es tria les notes.

Els he portat a la bassa, aprenen per immersió.

He posat els signes de puntuació dintre d’una bossa.

Demà, aprendran el concepte de minut en mitja hora.

No n’ha encertat cap, es mereix un notable.

Totes les classes són de suport, ens hem de suportar.

No aconsegueixo saber quina part del cap fan servir.

Porten hores aprenent sense comprometre’s.

Haig els aprovats en oferta.

Haig tres mares optimistes, volen que

aprenguin sense esforç.

No saben llegir sense petjar el dit.

Ara, només m’examino jo.

He perdut dos alumnes, ja han passat endavant.

Estic content, em malparlen, però amb educació.

Estan aprenent, llegeixen mà i assenyalen el peu.

Abans de posar-los a la pissarra, eren nombres enters.

Com l’examen era senzill, vaig posar les notes abans.

Si aprenen sense interès, ho ha de fer el capital.

He fet una classe magistral i un comiat discret.

Tres, dos, un, zero; ja som a la classe de matemàtiques.

Dels objectius mínims als màxims, no hi ha gaire tros.

He de reconèixer que hem acabat de llegir el primer paràgraf.

No mano fer resums de més de tres paraules.

Prompte, hauran de fer classes de català en castellà.

M’han demanat resultats, en tenim de tots els colors.

Aprenen a descansar sense esforç.

Ja llegeixen sense mastegar.

No entenc quan diuen que dos més un és igual a tres.

Passo més temps relaxant-me que explicant.

No són intel·ligents, llegeixen cap a fora.

Ha vingut un alumne nou i m’ha ensenyat a pujar al cirerer.

De moment, posem dates d’exàmens.

M’he reservat: el necessita millorar.

Si un d’ells pensa, pot anar malament.

L’aprovat ha pujat de preu, ara, són dos pollastres.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXXII)

16 Setembre, 2022 08:49
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Vull ser dimoni, faig un curset de temptacions.

Satanàs estalviarà, canviarà calderes per cassoles.

He descobert que Déu no va crear cap rellotger.

Quan sigui sant, hauré més vacances?

Aquesta setmana no peco, no m’agraden les penitències.

Déu és, però està?

Al cel, s’ha acabat el vi i Jesús està de vacances.

He fet un pecat nou, m’ha fet il·lusió!

Satanàs renovarà les forques a l’estiu.

Jesús, a l’hivern, no caminarà pel damunt de l’aigua.

No ho entenc, porta dos anys fent miracles i és pobre.

Jacob vol canviar tres barrots de l’escala.

He hagut de pujar al cel per a arreglar la porta.

Com sóc amic d’en Satanàs, el deixo guanyar alguna vegada.

Estic a la glòria, però he perdut la gana.

He encarregat un altre dimoni per si de cas.

Per a anar-me’n del cel, a qui he de demanar permís?

Si ja estic en gràcia de Déu, quina paga hauré?

Satanàs m’ha decebut, sempre està enfurismat.

Necessito un àngel que em recordi els pecats.

Déu ha decidit posar un «resort» al paradís.

Els núvols i sant Pere negocien les condicions de feina.

De fe, n’hi ha, però no en solen agafar.

Si em donen el paper d’àngel, qui paga les primeres ales?

Jesús cerca nous deixebles familiaritzats amb la informàtica.

Déu és tan gran que ni necessita peus.

No haig ànima, he menjat un pollastre sense demanar permís.

No m’agraden les festes del cel, hi ha poc vi.

Jesús tornarà quan la Terra sigui plana.

Déu ha proposat fer dos Nadals cada any.

El meu dimoni no hi és, està fent relaxació.

Pecar no peco, però m’agrada fastiguejar.

He pecat perquè el meu dimoni plorava.

Ja faig miracles, converteixo els rics en pobres.

No entenc perquè el dimoni s’amaga en veure’m.

Haig un àngel suplent, el meu fa vacances.

Déu ha creat una altra galàxia, es vol amagar millor.

Jesús ha comprat unes botes d’aigua noves.

Satanàs ha comprat un gos per si Cerber fa figa.

Déu fa les vacances en un forat negre.

Ha vingut el dimoni a passar comptes, se n’ha tornat de buit.

Estic disposat a entrar a l’infern si em puc emportar a la veïna.

Necessito entrar al cel, he d’encomanar aureoles.

M’hauria salvat, però em va tocar la loteria.

De fet, el cep converteix aigua en vi.

Si vaig al cel, perdré la memòria.

Satanàs no deixarà entrar els qui no pequen amb ganes.

A partir d’ara, Jesús inclourà les solucions a les paràboles.

Déu m’ha curat, no sé si m’estima prou.

L’àngel custodi m’ha prohibit pensar els capvespres.

No crec pujar al cel sigui bo, ha de ser esgotador.

Li he dit a Déu que, si torno, seré Superman.

Satanàs està enfadat, li han trobat el colesterol alt.

Pecaria més, però m’avorreix.

Jesús va passar de ser innocent a fugitiu.

Moisès va decidir obrir el mar perquè els vaixells eren cars.

En entrar a l’infern, trobà la serp del paradís.

Sempre faig el mateix pecat, he demanat: imaginació.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXIV)

16 Setembre, 2022 08:46
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si m’enamoro, em trauran punts?

La bicicleta s’assembla a mi: Si aturem, perdem punts!

He trobat tres feines, m’ha costat deixar-les enrere.

M’agrada viatjar cap a l’est per a fer-li dentetes al sol.

He comprat un mòbil per a poder parlar pel carrer.

He provat de fer una festa sense matar a ningú.

He deixat els diners, en un banc, dessota d’un arbre.

És un metge molt savi, deia que hauria de passar gana.

Cinc minuts dolents et porten al desconcert.

No he descobert si és: bufanda o corbata.

Aprenc poc, no em sé fer ni pena.

He canviat d’amo, l’altre em feia raonar.

M’he confós de ball i he anat al de bastons.

No m’allito perquè encara no he perdut prou.

M’ha eixit una núvia que tampoc em creu.

Normalment, escrit de memòria.

Quant poden pesar les claus d’un home ric?

M’han deixat sol, he hagut de perdre els diners!

Necessito un pare que em faci tornar d’hora.

He cercat la sort mentre m’estava empaitant.

Menjaria més, però necessito un altre cos.

He deixat els consells per a viure sense diners.

Treballar no és el problema, el problema és: On i quan?

He après de les plantes: el saber estar.

Sóc més pobre del que penso i menys ric del que voldria.

Estic cercant la porta del món per si he d’eixir.

No m’allitaré fins que em miri la lluna.

Fa un any que treballo i no entenc què faig.

És molt ecologista, pinta de verd tots els cotxes que té.

Assoleixo que porto pressa per a no fer res.

Cerco núvia que mani sense destorb.

He guanyat la juguesca, seré el primer en caure al pou.

He comprat un test d’intel·ligència, era d’argila.

És un lladre molt educat, m’ha deixat la seva adreça.

És un restaurant molt competent, a les dues ja comencen els sopars.

He demanat la pluja, m’han dit que ho tenen pendent.

He hagut de comprar un brau per a aprendre a córrer.

No entenc perquè la núvia em regala una cartera.

El metge diu que mengi menys, compraré les plates més grans.

He augmentat les despeses, per si algú em deixa diners.

M’han donat els neulers i els he perdut.

A quin minut, una dutxa es considera bany?

Algun dia, escriuré abans de pensar.

Si conec més números, em donaran més diners?

M’agrada aprendre, tot i no sabent el motiu.

Estic a l’aguait de perdre la guerra.

La núvia diu que no la faig riure, hauré de beure més.

Va preferir morir-se per tal d’estalviar més.

He comprat un manual d’instruccions per a anar a festejar.

Necessito diners, hauré de treballar?

Els somnis dels dilluns surten millor de preu.

He descobert un forat negre, al poble ja n’he vist molts.

He estat de sort, he treballat i m’ha costat pocs diners.

Com la núvia és maca, li he comprat un nas postís.

No sóc egoista, he repartit la feina.

Aniré a buscar feina, però sense córrer.

Necessito guanyar diners sense perdre temps.

Hauré de tornar a començar, no me’n recordo del primer plat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXIII)

15 Setembre, 2022 08:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Sabia que havia mort perquè no tenia pressa en llevar-me.

Un dia em vaig enfadar, vaig comprendre la meva estupidesa.

Li he demanat a Déu un llum sense haver de pagar massa.

Cap home ric necessita menjar ni aprendre.

El problema més gran del cel és on posar els ascensors.

Déu ha de ser un home, cap dona hauria posat tanta pols.

Déu va intentar posar “glamour” a un pet i no ho va aconseguir.

Si l’alumne aixeca la veu és que està a punt per volar.

Enfadar-se és oblidar la porta de sortida.

Si continuo estant viu, tinc perill de perdre.

És un home prudent, mai surt de casa sense haver-hi entrat.

Si l’home té el deure de fer camí, el temps d’esborrar-ho.

El passat no el conec, el futur no l’entenc.

Si treballem per diners, perquè no ho fem per perdre’ls.

Mireu si sóc ric que ni sé on he posat els diners.

La dona no dubta mai que l’home no la comprèn.

L’home no troba les coses perquè és la dona qui les canvia de lloc.

Abans els homes criticaven les dones, ara ni en saben.

El pitjor de ser vidu és que mai saps quan s’han de portar les flors.

Déu no va crear la dona d’una costella, va ser d’un tros de llengua.

Les paraules dolces han de tancar-se en peces d’or.

Ella diu que no l’estimo, jo m’estimo més no parlar.

No sé què fer? Pensar o pentinar-me.

El llum corre molt, però mai agafa la fosca.

Tinc un mal amo, mai em deixa feina per fer.

Per aprendre a ser pobre no necessites diners.

Un ric no mataria un pobre si sabés que en quedaran menys.

He comprat una casa petita, només pot entrar la clau.

Tinc un amic ric, m’agrada quan em menysprea.

És un cuc massa enfeinat, ni té temps per rentar-se els peus.

Tot i que el pont té ulls, mai reconeix qui el trepitja.

Quan li van dir que eren cecs, va entendre que no la miraven.

Un vidu jove és un taxi en dia de pluja.

Un sempre té un lloc on no anar.

Estic aprenent a ser ric, algú em pot donar els diners.

És un banquer desgraciat, regala diners perquè no li caben.

No tingueu por dels monstres, només mengen si no s’avorreixen.

Respirar és tan necessari que és gratis.

Li vaig dir que l’estimava i va anar a posar-me l’esquela al diari.

L’amor és tan bonic que el sol el crema.

No és bo tenir deutes, és millor deixar-los.

Era un home estrany, acostumava a viure més que les dones.

Les puces solen ser bones professores de guitarra.

El més dolç és descansar del que no has fet.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El fer nosa i set poemes més

15 Setembre, 2022 08:32
Publicat per jjroca, Poemes

El fer nosa


Caminant sense camí

i palau sense poncelles,

al reclau de meravelles,

és on guaito el goig diví.

Som els homes de la sort

els qui hem la vida plana,

treballar amb la desgana

per poder tenir de tot.

No demano altra cosa

a un dimoni obedient

per a haver un dolç infern.

Calefacció a l’hivern

i poder ésser conscient

quan s’acosta el fer nosa.


Viatgem cap a la lluna


He demanat, per ofici,

ser captaire i mentider,

altra cosa no ha de ser

si es va acostant al vici.

He guanyat les terres vanes

a la vora de la font,

ves a saber tu per on

esdevindran noves nafres.

Sent home sense fortuna

m’agrada el llum del sol

quan la tardor és a la vora.

He volgut restar a l’escola,

però el batlle no ho vol

i viatgem cap a la lluna.


Olives al tros


El pare pagès

i gran la mestressa

ni ploro ni ens deixa

dormir un poquet més.

Olives al tros,

després, lluna plena,

a la plaça, amors

sense malifeta.

Us voldria dir

que acaba la història

en ser al capvespre.

Les dèries, com sempre,

lliuren la cridòria

dels més tendres nins.


Una altra casa


No haig res més

que son a les parpelles,

una coïssor d’orelles

i ganes de no fer.

Estic corprès

pensant amb les aranyes,

les nits no són amables

i somio sense fre.

És a l’albada

quan el somni se’n va

a cercar altre indret.

Odio l’estar dret

i, un dia, vull anar

a cercar una altra casa.


Li demano altre demà


Com la sínia, sense ruc,

és una joia trencada,

massa estones plora encara

esperant un jorn eixut.

A la foia, passa el temps

i l’estiu ens abraona,

voldria dormir una estona

esperant uns altres vents.

Com la tardor s’entreté,

és el sol qui, avui, s’enfada

i no atura per xerrar.

Li demano altre demà

mes em mira, fa mala cara

i s’apropa un xic més.


Busques velles


Com les busques del rellotge

han decidit no aturar,

per la nit, són un plorar,

a l’albada, són ferotges.

Busques velles ben lligades

tomben, tomben sense fre

com m’agradaria saber

quan seran un xic cansades.

En el llit, ben numerat,

han aplegat a les deu,

gairebé totes a una.

Com no mengen ni una engruna

sols la innocència les perd

en conèixer el seu estat.


Entre fils i algun brodat


A la plaça de ponent,

on quatre àvies sestegen,

a l’estiu, ni bufa el vent

ni massa joves maregen.

Entre fils i algun brodat,

passen els caps de setmana,

una neta s’ha casat,

un nou mantell els demana.

Com el batlle els ha promès

que plantarà una morera

per poder gaudir de l’ombra.

Passa un any i una estona,

s’ha esvaït la promesa

en convertir-se en no res.


Perd massa de pressa


De pagès a pobre obrer,

fastiguejat per mil somnis,

va pactar amb els dimonis

per a ser home de bé.

Sovinteja la taverna

quan aplega el nou vi,

es baralla amb saber qui,

però perd massa de pressa.

Va estar un any casat

havent festejat mitja vida

amb una mossa molt seva.

Avui, la por el desperta

i s’asseu a una cadira

amb desig esperançat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CVII)

15 Setembre, 2022 08:28
Publicat per jjroca, Poemes curts

No demano

altra sort

quan pertanyo

a la por

de creure l'amo.


I la vaca al prat

va passant les hores

quan li passen totes,

diu que ja es fa tard,

manta de cabòries.


Quan l'amor es perd

i riuen els bojos,

és quan corren coixos

tot seguint el vent,

esclaten com tòfols.


Hauria de dir

que em plau la tempesta

si esdevé una festa

de gran avenir,

odio la resta.


En el reialme

dels nans perduts,

massa quasi ploren

per no arribar a muts,

les paraules sobren.


Sense pena

ni lladruc,

el gos crema

pel seu gust,

mai es refreda.


Amb cinquanta

pidolaires,

qui no parla

ni pren l'aire,

la feina espanta.


Mai enceto

anar a la font

si no espero

mals d'amor,

allí, m'esvero.


Una jove mossa,

en el cel estant,

parla d'una bossa

on posar els pecats,

de segur que és nova.


A la mar, malparlen

totes les sardines,

les trobo molt primes,

sense haver menjades,

només n'hi ha qui criden.


A la banda

de llevant,

qui no canta

no es fa gran,

tot li espanta.


Com voldria

anar a menjar

i seria

com trobar

manta alegria.


Si m'estima,

li diré

que, si crida,

no hi seré,

faré via.


En tot el carrer,

parlaven les penses

de ser les primeres

i oblidar les penes

per a passar-ho bé.


La més maca

de les flors

diu que esclata

en mals d'amor,

sense taca.


És la nina

dels meus ulls

la qui mira

sense escuts

i endevina.


En el regne

dels manats,

els heretges

mai se sap

quan van al metge.


Encara diré,

dolça enamorada,

que et posaré casa

dintre del paller,

mai faltarà palla.


Mare, no ho vull ser

segador al juny

puix la falç em gruny

i no em deixa fer,

són tardes de fluix.


A la vora

del camí,

qui no plora

és mesquí

o tanoca.


Cansat d'un anar

a la terra forta,

tanca bé la boca

i es posa a pensar:

He perdut la força!


Menjant pa

i bevent vi,

qui dirà

que cal patir?

Més no hi ha.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CVII)

15 Setembre, 2022 08:21
Publicat per jjroca, Epigrames


Les abelles a la mel,
els cargols tancats a casa,
quatre velles, a la plaça,
enllestint: terra i cel.


Seria el meu temps:
tancat d'enyorança,
però hi ha recança
per a massa gent.


Cent mil voltes
a la sínia,
porten totes
aigua a mida.


Per a aprendre
a ser pagès,
caldrà rebre
i no dir res.


Demano, a la terra,
prunes i albercocs,
però la prunera
diu que no hi sóc tot.


Al país 
de meravelles,
no hi ha rei
ni sentinelles.


Com hauré
ben poca sort,
sec a taula
i no em moc.


A l'hora primera,
si el sol s'adorm,
pujo a la cimera
per a dir-li de tot.


Com la terra em porta 
sense fer pagar,
no se'n sap estar
de fer el que toca.


Lluitava el pagès
amb la mula vella,
la mula no es queixa
ni guanya interès.


Han tocat les misses
pel pare mossèn,
de segur que ho sent
si prou fort el crides.


Caminava el vent
sense massa pressa,
vingué la tempesta
i fugí corrent.


El meu pobre caragol
al jardí estava,
massa nits passava
maleint el sol.


I quan torni primavera
he de fer-li un coixí:
roig com la rosella,
dolç com gessamí.


Al pare li he dit
que no vull feina,
hi ha una bona eina
però no l'he vist.


Em contava, dolç,
el pobre porquet
que el menjar no és bo
si, a resultes, creix.


La mossa m'agrada,
fa de bon parlar,
però es vol casar
i, llavors, s'enfada.


Quaranta dimonis,
a l'infern estant,
diuen: T'has fet gran
i caldrà que tornis!


No demano alegria
en el dinar
si, en el seu passar,
hi ha algú qui crida.


Manta mosses,
a la font,
parlen totes
d'enrenou.


Menjar pa i ceba
fa de bon passar,
però qui la menja
se sol queixar.


Trenta gossos,
a l'engròs,
va a mossos
per un os.


Si la lluna plena
demana per mi,
dieu-li que sí,
estaré de vetlla.
 
I quan sigui ric
vull una gran casa,
ben neta, tancada,
sense cap amic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Ho veig negre i set poemes més

07 Setembre, 2022 19:35
Publicat per jjroca, Poemes

Ho veig negre


Na Mariona

del meu cor

com demostra

que ha calor.

Només ix

de casa seva

quan la treva

porta nit.

Li demano:

el festejar

tots els divendres.

Però ho veig negre

i, a l’endemà,

quasi m’escanyo.


Caragol discret


Caragol discret

dessota una pedra,

com el sol penetra

en tots els indrets.

La pluja demana

des de bon matí,

però la muntanya

el farà glatir.

Caragol discret

esperant setembre

per a viatjar.

Com voldria anar

a un altre regne

on tot sigui verd.


La rosa formosa


La rosa formosa,

eixint del jardí,

em pregunta si

la flaire fa nosa.

Li responc atén

a aquesta demanda:

La flaire m’agrada,

l’espero amatent!

La rosa formosa

em diu que el seu viure

és força ensopit.

Ni mosca ni mosquit

li saben descriure

com l’amor s’hi posa.


Em comenta el sol


Em comenta el sol,

quan és a la posta,

que el camí li prova,

però ningú el vol.

Com l’estiu trascola

sense gran destorb,

vol trobar l’enyor

i tornar a l’escola.

Els dolços minyons

amb el mestre vell,

de nou, se saluden.

Les classes descriuen,

dèries d’altres temps,

plenes d’il·lusions.


Sota el pi


Sota el pi,

damunt l’herbei,

vull ser rei

o, almenys, ric.

Cent estrelles,

en el cel,

volen mel

de mils d’abelles.

Sota el pi,

vora el corriol,

com la nit passa.

No vull manta

ni llençol

per a dormir.


Poseu-me colors


Poseu-me colors

i la roda ampla,

treballar m’espanta,

però no del tot.

En el llarg viatge,

no demano més

que perdre’m corprès

per festiu paisatge.

Camps replens d’userda,

de les tendres flors

que escampen son flaire.

Amb pensa de firaire,

he de cercar un lloc

on guanyar escomesa.


Tot havent la mà estesa


Aprenent de matusser,

mig mestre de pensa lliure,

com enceto el meu descriure

en raons que no sabré.

Les idees van al cap,

allí, enceten les baralles,

trauen blat i posen palles,

a nou lloc aplegaran.

Haig dos ulls de sentinella

qui no deixen de guaitar

per si aplega la saviesa.

Tot havent la mà estesa

de segur que han de guanyar

la qui conta meravelles.


La paga sigui servida


Si la vida fa revolt

i del coixí perdo gana,

he de seure com qui clama

demanant un millor sou.

La paga sigui servida,

el dinar que sigui a punt,

els desitjos en un munt

i trobar a qui convida.

Manta roses del roser

em donaran la resposta

quan em trobi assedegat.

Pel matí, ves al mercat

però emporta’t una bossa

per si trobes quelcom més.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 ... 153 154 155  Següent»