La gallina
31 Març, 2010 15:07
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La gallina:
1) Va pondre per no cavil·lar.
2) Diuen que té por la pobra.
3) Ha deixat de volar perquè no anava enlloc.
4) És la mare d’uns ous que no sap vendre.
5) No podria passar sense les seves amigues.
6) Mai ha sabut que el panís pot esdevenir crispetes.
7) Sap que pot acabar en un bany calent.
8) Només sap pintar amb dos colors.
9) Es pensa que l’atur la portarà a la polleria.
10) Sense anar a l’escola de negocis, ha après competitivitat.
Dos poemes de Calvari i deu pensaments divins
28 Març, 2010 19:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Arribada
Jesús arriba triomfant
a la gran Jerusalem,
minsos homes, molta gent,
l’esperen, faran mercat.
Davant del temple s’atura,
pregona llur sofriment:
On rauran aquestes pedres?
On viuran sense turment?
La munió, ampla de gana,
dolces paraules acull,
tot enmig hi ha qui remena,
ha de trair aquest orgull.
Les paraules tenen temple,
en el temple assassins,
Jesús, ho sap, hi ha revolta,
mes estima els botxins.
Tots els somnis, els missatges,
s’entrebanquen en els murs,
ningú crida els oratges,
però vénen, són a punt.
La llum es torna misteri,
el misteri es torna munt,
ningú sap on hi ha la porta
ningú veu on hi ha ningú.
El preu del coronat
Bon Jesús, del tot venut
pels nobles i per l’amic,
ara, vas massa feixuc
per un carrer de veïns.
Una fusta prou pesada,
de tant en tant, el fuet,
és com arriba a la casa
la justícia dels valents.
Agafat a la tristesa,
un cop banyat per la sang,
és com parla avinentesa,
és com perd el gran combat.
Els amics com han fugit,
tenen pressa els romans,
et porten, tot aigua amunt,
et lliuren als condemnats.
Tu carregues, amb gran pena,
la poruga malvestat,
és el preu del coronat
per munió tan matussera.
Els malfactors, els prudents,
aquells qui vas ensenyar,
et pagaran amb monedes,
de riures, d’enginy procaç.
Com et claven a una creu
que ningú la vol tocar,
com s’allunyen, com els veus
com perdones llurs pecats.
Jesús, no hi era al Calvari,
tot i així, també he traït,
deixa’m la vida, l’escarni,
tinc massa por pel morir!
Pensaments divins
Només deixaran entrar a l’infern si portes els dos padrins.
Satanàs està que peta, li han colat una jove de setanta anys.
Tardaré en entrar al cel, ha arribat un autocar de jubilats.
Senyor Satanàs: Li prego posi la sal prop la caldera!
L’infern no ha d’ estar massa lluny dels banys turcs.
Déu està estudiant reduir un deu per cent l’energia solar.
Déu ha de viure a la vora del Passeig de Gràcia.
Jésus ha demanant un percentatge de la loteria de Nadal.
Mai vi sense alcohol, on posaríem l’esperit.
Déu està pendent dels resultats d’un test d’intel·ligència.
Dos poemes de Messies i deu pensaments educatius
25 Març, 2010 16:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Encara li dura
Comença, altra vegada,
La Setmana més punyent,
és disbauxa per la gent,
és la creu talment posada.
Un Jerusalem antic,
ha esdevingut modern,
una lluita per la fe,
tot voltat per l’enemic.
Cada lloc, el seu calvari,
cada pedra, el compromís,
massa lluny el paradís,
poca terra pel notari.
Del fuet, han fet tresor,
de corona, la venjança
del sofriment, l’esperança
de la mort, negoci fosc.
No cal dir com s’ha trobat
el Messies Salvador,
encara li dura el plor,
té molt present el passat.
Ho sento
Massa pedres, prou foscor,
massa pena, massa sang,
tres homes allí regnant,
dos lladres, un Salvador.
Tres creus de la bona fusta,
tres joves farcits de claus,
un vestit jugat als daus,
una tarda massa crua.
Com se senten amples crits,
malediccions, patiments,
la desgràcia dels fidels,
somriures dels enemics.
Bon Jesús: Qui t’ ha traït?
Qui et matarà? Qui t’ estima?
Entre llamps ve la boirina
entre molts, ben pocs amics.
Després, vindran les honres,
el desig del seguiment,
preat cos, ni enteniment,
ho sento: Només som homes!
Pensaments educatius
Els he demanat la feina, ara els estic tornant a composar.
Semblava que escrivien mal, era el llapis qui no tenia memòria.
Necessito un ordina-vint-i-quatre.
Els alumnes estan asseguts, aprofitaré per fugir.
Pregunteu sempre després de consultar els astròlegs.
Ells ja vénen, què més es pot demanar?
He tingut hores de seixanta dies.
Estic content, sóc el darrer de la classe.
És un bon mestre, ningú ha descobert el que sap.
Tinc alumnes dolents, els altres els necessiten.
Dos poemes infames i deu epitafis
22 Març, 2010 16:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fins després
Assegut, sense compromís,
passa la tarda lleugera
en un marçot prou tronera,
mancat de llum i somrís.
Un hivern indolent
va contant la seva història,
em fa cove la memòria,
sóc, del tot, un penitent.
En el cim de l’olivera
veig un sol sense deler,
potser ho voldria ser,
però li manca fermesa.
En aquestes tristes tardes,
un aposta sense sort,
voldria temptar l’amor,
són els dies tan infames.
Somia la primavera,
l’ oreneta que no ve,
aquella dona que espera
per a dir- li: Fins després!
Et diré
No et diré: Estic vençut
amb guerres sense fortuna,
només sóc pols, una engruna,
com espero ser volgut!
No et diré: La mar se’n va
a la casa de les hores,
allí viuen les victòries,
mai haurien de tornar!
No et diré: Amor et vull
entre arbres, en el bosc,
hauríem de seure els dos
sense queixes ni remucs!
No et diré: Amor me’n vaig
sense dir cap més paraula,
els somnis pesen, el maig
vol ferir sense recança!
Et diré: La rosa ha vingut
arrapada en el meu cor,
duia missatges d’amor,
no sé com els ha perdut!
Epitafis
Ho sento, no tinc cafè!
Necessito minyona per enllestir nínxol.
No hi sóc, de fet, ni he estat!
He deixat la vida, m’amoïnava.
Viure era molt pitjor.
He anat al cel, deixeu el vostre missatge en sentir el senyal!
Sortiria, però em fa vergonya.
El metge diu que puc menjar de tot.
He mort sense el permís del meu cap.
De fet, m’estic reciclant!
La primavera
19 Març, 2010 15:59
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La primavera
1) És la somiatruites de l’any.
2) Arriba a la casa de l’hivern i obre les finestres.
3) No vol anar a l’escola i s’encalla entre les flors.
4) Té pressa en treure’ s el vestit fosc.
5) Espera a la porta de la fusteria de Sant Josep.
6) Té regust de mel i brunzir d’ abella.
7) S’atipa de demanar-li al sol que no se’n vagi.
8) Té cura en desar la llana i agafar el fil.
9) Porta les noies al carrer i els nois a la plaça.
10) Li dóna, a la vella, un camí més pla.
Dos poemes bojos i deu pensaments divins
16 Març, 2010 21:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com cruspiré
Com corre el temps,
sobtadament, m’obliga
a caure tost, pesadament dolgut,
esquitxa el vent, la força amanida,
ni s’omple el seny, el cap és massa obtús.
Em sent així,
sense jou ni tempesta,
anar a l’empait de joves desvalguts,
no he d’anar, és forta la juguesca,
però m’agrada la lluita i els remucs.
Aportaré,
un dia la fermesa,
fent-me, alhora, esquerp i malastruc,
enyoraré la sal de nostra terra,
com cruspiré mig poble sense ensurt.
Promeses
El regidor,
ni pressa ni fortuna,
treballa al temps de la perduda sort,
entre murades, el fita la gran lluna,
li diu fluixet: Encara dorms tan poc?
Home tan gran,
no ha de caber en cap dona
és talment noble, insípid i feliç
el temps retalla cercant, a l’hora bona,
entre mil murris de joia i compromís.
Arribarà
diumenge amb primavera,
o cru l’estiu o curta la tardor,
sense paraules, farà l’estratagema,
el regateig, un cobriment de cor.
Un cop passat,
diumenge de triada,
entre altres homes, els nobles ciutadans,
aplegarà de nou la matinada,
oblidarà promeses i manats.
Pensaments divins
Déu parla, però oblida canviar la freqüència.
L’home és intel·ligent, però Déu posa els llibres en el fons.
L’home entendrà Déu quan aprengui on escriu.
Satanàs vol guanyar, però no tots volen jugar.
Seria dimoni, però em molesta el disseny de la cua.
Aquest any, a l’infern, es portarà un vermell més rosat.
Satanàs crea “aliens”, de moment, li surten sense cap.
Infern tancat per obres, pas restringit a paletes i peons.
Moisés proposa canviar “manà” per entrepans de formatge.
Satanàs regalarà ganivet per pelar patates cada cinc pecats mortals.
Dos poemes per primavera i deu pensaments educatius
13 Març, 2010 19:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aplega primavera
Com aplega primavera
a les portes del meu hort,
du semblant poruc, tristor,
la mirada mentidera.
Ha patit el gran hivern,
el revés de la fortuna,
una encisera lluna
l’ha deixat a mig voler.
Quatre abelles fent camí,
en el jardí manquen roses,
una rosella, cent hostes
ben agafades a un bri.
El meu hort està somiant
unes herbes eixerides,
quatre fesols, les llentilles,
una cirera gegant.
Darreries d’un marçot,
ara, truca a la finestra,
només parlarà amb la vella
de foscúries i fredors.
Primavera aplegant
a les portes de la casa,
no diguis res, calla, passa,
seu, mitja estona, a la llar.
Porta joia
Ni recordo aquelles nits,
notablement, gelades,
el crit silenciós dels grills,
aquelles curtes mirades.
El fred regnant a la terra,
el vent dominant la mar,
vell pagès en el terrat,
damunt la barca, tristesa.
Malaguanyat vent de dalt,
aquell mestral mala traça,
el llavi cremat, la cara
esquerdada amb massa talls.
Aquell racó de l’armari
amb tots els vestits florits,
aquell neguit de l’amic:
Ha oblidat el calendari!
Aquell pujar les escales,
a palpentes, sense llums,
aquell remirar la mare,
tan cansada, amb ulls clucs.
Porta noves, primavera,
a la terra on ara visc?
No deixis ferits amb pena,
porta joia, fes-nos rics!
Pensaments educatius
Necessito seixanta orelles d'oïda selectiva.
Per molt que ho demanen, no féssiu més clots a classe.
Recordeu: Suar és el que fa perdre les il·lusions.
He aconseguit fer-los callar, ara els hauré de fer baixar de la teulada.
La darrera classe va anar bé, li he comentat al psicoanalista.
Estic bé, acabo de llençar les balances.
He provar d'examinar-los, però no paren de moure' s.
Tots estaven al seu lloc, eren les quatre del matí.
Estic tranquil, només demano allargar el dissabte.
Diuen que és un alumne pesat, deu ser per la gravetat.
Dos poemes d' escalforeta i deu epitafis
10 Març, 2010 14:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ha mort l’ hivern
Mireu, he dormit
ben ran la finestra,
amb la manta estesa
damunt del gran llit.
No he de despertar:
Ni reina ni fades,
ni portar, a estrebades,
un cove de nans!
Amb contes d’encerts,
passejo els meus llibres,
he perdut les mides:
Vull ser cavaller!
Nova primavera
passant la contrada,
vesteix eixa gala,
amb flors i perfums.
Aplega oreneta,
damunt la teulada,
la neu acomiada,
ferma el gran remuc.
Darrera el gran fred,
canvio la camisa,
el món com em crida:
Avui, mor l’hivern!
Nova primavera
S’allunya, de sobte,
el matí i el dia,
aplega migdia
cansat d’averanys.
Arriba el capvespre
ben buit d’enrenou,
gallina amb un ou,
el gall amb un repte.
Quan tot s’endevina
més tou i planer,
s’acosta el guerrer
cercant companyia.
Els arbres, les flors,
l’abella encisera,
un retall de l’era,
un polsim d’amor.
La jove s’atura
el cànter descansa,
la vella flassada
enceta aventura.
La mare la duu
a la vora del riu,
allí com somriu,
la banya i la mulla.
A casa s’endrecen
els pobres armaris,
roba de diari,
els coixins de betes.
El pare se’n torna
de nou cap al tros,
la mula i el gos,
un poal i l’ombra.
La vall com enfila
carros de pagès,
enceten els freds
nova primavera.
Epitafis
Ho provo, però em fallen les cames.
Us estem preparant la benvinguda!
Sembla mentida, però curen el neguit.
El del nínxol de sota té G.P.S.
Prompte, prompte: Començarem el dia de difunts!
Precisament, ara, no fem festes de carnaval.
Si us plau, no trepitgeu els fantasmes!
Ni proveu de fumar.
Em manifesto indiferent.
Podeu quedar-vos a passar la nit!
La peresa
07 Març, 2010 08:16
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La peresa:
1) És un dels defectes menys destorbadors.
2) Seria pecat si ofengués algú.
3) És el resultat d’un món alliberador.
4) Estarà bé, si no es posa d’acord amb cor i pulmons.
5) Arribaria a pobresa si insistia prou.
6) Va néixer un dia, sense matinar massa.
7) Aconsegueix que el treball guardi totes les seves qualitats.
8) Vindria amb mi, si la passés a buscar.
9) Va tenir serioses dificultats per aparèixer en el món.
10) No es vol morir per tal de no moure’s.
Dos poemes de comiat i deu pensaments divins
04 Març, 2010 19:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No puc fugir
Llavors, la mort em mira, s’acomoda,
em porta al tros on no hi haurà demà,
em sento trist, els riures són afora
endins es queda el seny, el tarannà.
Com ella parla del càntic i la pressa
del nou dejuni talment mal encetat,
he de ser home gasiu d’una saviesa,
sense fermesa, viatjant amb poc esclat.
Allí, ben sol, enmig càntics i joia,
enceto un vent fresquívol, eixerit,
no tinc res més, acabo aquesta història,
no hi ha remei, ara, no puc fugir.
No el cregueu pas
Desertaré, abandonant la terra
que ahir donava el negre pa i el vi,
aplega l’hora, he fet el meu camí,
aquest cor meu, a poc a poc, s’esguerra.
Vindran els monstres, les darreres mentides
a omplir, de pressa, els buits més desplaents,
coneixeré un plorar d’innocents
quan obriran les portes dels meus riures.
Llavors, el vent, amb cara allargassada,
discretament, s’enlairarà al Montsià,
sense més pausa, sorrut, aplegarà
a nostra mar, amb barques amanides.
Remuntaré, sense pena ni glòria,
aquestes terres banyades pel gran sol,
algú dirà: Ell ha marxat ben sol!
No el cregueu pas, m’emporto la memòria.
Pensaments divins
Satanàs accepta el “bany Maria”, hi ha crisi.
Satanàs us disculpo, però deixeu d’enforcar-me.
Judes ha descartat jugar al penjat.
Jesús ha de demanar permís per predicar en el temple.
Déu no vol reparar amb el temps.
Satanàs es disfressà de capellà i guanyà el concurs.
Déu s’ha vist obligat a crear un concurs de poesia.
Tres apòstols demanen fer un partit de dretes.
Déu està negociant per sortir a les revistes del cor.
Déu ho sap, el cervell humà no ha traspassat l’adolescència.