Epigrames (CXIX)

14 Març, 2023 06:11
Publicat per jjroca, Epigrames



Camina el llop
entre tenebres,
massa pastors
menant ovelles.
 

Quan aplegui
al cementiri,
vull que creixi
el gran silenci.
 

No hi ha passes
al jardí
tan preades
per a mi.
 

Mai la pensa
m'ha deixat
ni l'enveja
m'ha guanyat.
 

Ser pobre
i anar al cafè,
és noble,
estaria bé.
 

He trobat, als anys,
el temps oportú
de perdre paranys
i creure a ningú.
 
Com demanaria
a la noble empresa:
guanyar la peresa
quan aplega el dia.
 
En el regne
dels porucs:
dos són febles,
tres són muts.
 

Les gandules barques,
quan ja són a port,
com parlen, plegades,
del punyent esforç.
 


Massa joves
van pel món,
les més toves
entre plors.
 


Com m'arriba
el badallar
quan el son
em ve a buscar.
 

Al dedins
del gran coixí,
guardo somnis
per a mi.
 

Mai demano
anar a la font
quan les mosses
ja no hi són.
 

Entre quatre
queixalades,
passo el dia
sense nafres.
 

Una vella
es riu de mi,
diu com menjo
més que mil.
 

Quan la lluna
em ve a buscar,
com li explico
el demà?
 

A les golfes
del pagès,
quan hi ha menja, 
rates té.
 

Soc tan pobrissó,
tan fet a la gana
que cerco, a la palla,
les cent unces d'or.
 

En una casa
sense sostre,
és quan passa
que hi ha monstre.
 

Les lluernes
del camí
són esquerpes
per a mi.
 

Estimat amic:
He sortit content 
en veure, ensopit,
el darrer guerrer.
 

Quan la mossa
diu que no,
mai fa nosa,
tocar el dos.
 

L'aranya com fila
des de bon matí,
haurà una formiga
per al seu glatir.
 

Quan escolto
el sorollet
és quan ploro
un poquet.
 

La maromes
del vaixell
parlen totes
quan fa vent.
 

No demano
per menjar:
massa verd
ni poc de pa.
 

Haig la joia
del convent,
cada vespre,
es fa present.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXVIII)

01 Març, 2023 04:50
Publicat per jjroca, Epigrames



I llavors m'agrada:
anar a dormir,
parlar-li al coixí
sense gran basarda.


El més savi
del meu món,
diu que és avi
sense saber com.


Amb el vent,
ve la follia,
li fa companyia
mentre va perdent.


Estimats demanaria
si estimar fóra precís,
però caldrà fer un recés,
ennuegar-se amb companyia.


En el regne
de la son,
quatre pedres
fan un món.


He demanat, al bon déu,
el treballar com un gos:
moure cua, cercar un os
i llevar-me a quarts de deu.


Cerco, en el destí,
la vana promesa:
Una cambra meva
on poder finir!


He demanat,
a la lluna nova,
tota una cassola
de peix ben cuinat.


Una rosa,
al jardí,
mai fa nosa
per la nit.


A la casa
de l'Andreu,
cada tarda
duu sa creu.


En el regne foll,
passo tot el dia,
callar mai em dol 
quan hi ha companyia.


A la guerra
i a la mort,
tot s'esguerra 
enmig la por.


Demanaré, si s'escau,
una ampolla de bon vi,
després, en ser a la nit,
faré cara de babau.


La fortuna ve
i, com porta pressa,
surt per la finestra,
mai no sé el perquè.


He estat,
fins a mitja nit,
enfeinat
en trobar un amic.


Les paraules
s'enduu el vent
i, si parles,
ni les sents.


Per a contar
cent mentides,
haig les eines
amanides.


He de demanar,
quan aplegui a casa,
un plat, una tassa,
un sopar de grat.


A la vora
del camí,
hi ha qui plora
perquè sí.


He d'aconseguir
trobar l'harmonia,
perdre la follia
i poder dormir.


Sense males
intencions,
van les fades
cercant mons.


A la lluna,
he demanat:
La fortuna!,
he fet salat.


Per a ser
bon llaminer:
Menjar poc,
pair-ho bé!


A la casa
dels parents,
quan hi ha gana,
sobra gent.


Si m'estima,
li diré
que m'obliga
a quedar bé.


Mai demano
per a mi
per si l'amo
diu que sí.
 

A la guerra
i a la mort,
qui no es queixa 
és que no pot.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXVII)

14 Febrer, 2023 18:03
Publicat per jjroca, Epigrames



Com et deia,
bon amic,
faig la feina
per la nit.


Una bona mossa
no n'està per mi,
li dic: Estàs boja?,
em respon que sí.


A l'hora tardana,
aplega la lluna,
diu que està cansada
d'anar fent la muda.


Si m'estima,
li diré:
que ésser rica
li convé.


Al racó estant,
ben a prop de l'era,
veig el sol com crema,
però no ho fa tant.


Si el núvol vol,
crida la tempesta,
parlaré amb el sol
per si vol la festa.


Quan arriba
el cap del mes,
hi ha fatiga
i poca fe.


D'aventures
i valents,
hi ha més cues
que pas gent.


En el regne
de les flors,
les abelles
van al vol.


Com demano
l'aventura
quan s'atura:
l'anar amb carro.


A la casa
de la mossa,
mai li passa:
la gran joia.


Quan li parlo
i li dic,
com em munta
l'embolic.


Per haver
tan poca sort,
cal saber
com restar sord.


No haig gana
ni il·lusió,
però empaita
i xisclo fort.


Estimat parent:
Quan sigui a l'albada,
diré, altra vegada,
com em vaig fonent.


Quan la joia
em ve a cercar,
sempre diu
que ha de marxar.


Sense massa son,
la lluna parlava
criticant el sol
puix fa mala cara.


En el regne
de la nit,
o alliçono
o estic dormint.


Una rosa sola,
al jardí estant,
el dilluns com plora,
el dimarts no tant.


Haig per vendre
l'ocasió
de ser heretge
si Déu vol.


Per les planes
de l'encís,
van i vénen 
els més rics.


El camí de casa
mai el tinc tancat,
sent el temps quan passa,
es fa el desmenjat.


Li diré,
per si de cas,
que, si convé,
faré bondat.


Porto pedres
al sarró
per si em peguen
de debò.


Per cantar les penes,
porto un guitarró,
si apleguen a festes,
empraré el tambor.


M'agradaria sortir
quan s'amaga el sol,
sóc pobre mussol
sense l'avenir.
 

En el joc,
vindrà la palla,
qui davalla
ja ho té tot.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXVI)

01 Febrer, 2023 06:16
Publicat per jjroca, Epigrames



Sense hores,
sense llei,
van les tornes
en escreix.


Cada vespre
o matí,
en el regne,
es vol dormir.


Contava les hores
des del fons del llit,
com li porten totes
manta d'esgarips.


La lluna volia
festejar amb el sol,
li diu que no vol
i plora encongida.


Quan al regne
no hi ha son,
és que tenen
mals records.


El pastor volia
anar a la cleda,
però diu l'ovella
que poc li convida.


Com sento plorar 
la busca quan roda,
diu que es troba sola
i no pot parar.


I un dimoni fredolic
posa llenya a la caldera,
la caldera quasi crema,
no li seré més amic.


És quan parlo amb la flor
quan noto la flaire dolça,
ella es cansa i no hi toca
perquè no ha vingut el sol.


Benvolguda lluna
si no estàs per mi,
vés a saber qui
romandrà poruga.


Al castell
dels compromesos,
com més vells
més prompte ofesos.


Quan la casa dorm
i el vent li trascola,
la sento com plora
i no sap per on.


Sense eines 
per segar,
massa feines
han de plegar.


En el riu
de l'alegria,
el més viu
és qui no crida.


Estimada son:
deixa'm al coixí
aquelles cançons
per a passar la nit.


En el sac
de les tenebres,
no he posat:
ni sol ni estrelles.


Avui, et confessaré
que, quan passes per la plaça,
el meu cap es fa carbassa
i el meu cos no ha ni pes.


Quan m'estimi,
li diré:
Que haig vici
i no faig res!


Si em demana
per sortir,
li he de dir
que no tinc gana.


A la rambla
de les flors,
hi ha qui mana
o qui no pot.


Doneu-me, si cal,
un xic de condol,
ha marxat el sol
ni m'ha dit on va.


No demano 
per a mi:
haver amo
fins a morir.


Ensopego
amb els fanals,
és quan prego
un carrer pla.


Es farà saber
que, a dos quarts de cinc,
en serem uns vint
per a no fer res.


Mireu si
ella m'estima
que s'oblida
del coixí.


A la sínia,
diu el ruc:
Cal ser eixut
i prendre via!
 
Si la nit
em ve a cercar,
he de trobar:
altre camí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXV)

14 Gener, 2023 18:13
Publicat per jjroca, Epigrames


Quan li prego
al dematí,
és quan resto
sense vi.
 

Amb la força
que he rebut,
menjo, dormo
i resto mut.
 

Com volia
navegar,
vaig nedar
i no en sabia.
 

És quan plou
que dorm el sol
i es desperta
sense sou.
 


He de demanar,
a la lluna vella,
que em posi una estrella
per si he de mirar.
 
A les cases
de pagès,
massa feines
per a fer.
 

Na Maria 
va a la font
i ho conta
a tothom.
 

Estimada lluna:
Quan vingui la nit,
digues que he partit
a cercar fortuna.
 

Posa pedres
al camí
i, després,
ja pots dormir.
 


He demanat,
si l'amor s'hi posa, 
que porti una rosa
ben maca, ben gran.
 

Per anar 
a treballar,
cal llevar-se
i esmorzar.
 

No demano
altre món:
Haver amo 
en el record!
 
Per a ser 
bon tafaner,
cal callar
i cal saber.
 

Com m'estima,
li diré
que, anar a feina, 
no em convé.
 

Noto que em faig vell 
perquè, a plaça,
he comprat: una manta,
uns mitjons i un capell.
 

L'oreneta
m'ha de dir 
que la bassa
és lluny d'aquí.
 

Una casa
o un castell,
fer-se vell
és plorar massa.
 

La pubilla
no n'està per mi,
però tal com crida 
de segur que m'ha vist.
 

És, quan parlo 
de la gent,
quan m'enfado
inútilment.
 

En el reialme
dels gran saberuts,
els rics són mediocres,
els pobres són muts.
 

Per a què duri
el bon dinar:
esplaio el mos,
parlo de grat.
 

En el regne
de l'oblit,
no hi poseu
a cap amic.
 

Si no aprenen 
el mentir,
parlen del temps
i de l'oblit.
 

Si la mossa
està per mi,
millor córrer
que dormir.
 

Al carrer
dels desvalguts,
els cavalls
es tornen rucs.
 

Si hi ha pressa
per anar,
és millor: 
deixar-ho estar.
 

Una joia
per a mi:
restar a l'ombra
fins dormir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXIV)

01 Gener, 2023 05:42
Publicat per jjroca, Epigrames



No voldria
beure el vi
puix la bóta
em fa patir.


A la casa
del gegant,
cada fulla
és un enciam.
 

La Mariona
ha demanat
que, en una hora,
hagi marxat.


Com l'estimo
de valent,
en vol una,
li'n dono cent


Demano al batlle
una festa grassa,
em diu que li plau
i somriu quan passa.


A la vora 
del convent,
hi ha una mossa
qui no em veu.


Són massa les festes
per anar a ballar,
he comprat sabates,
no les puc pagar.


Quan parlava
amb el vent,
passà un núvol
i plogué.


Per a ser
un bon manyà:
cal aprendre
i no parar.


Pobrissó
mon caragol,
com es queixa
quan fa sol.


La formiga
com delera
quan no troba 
qui l'empenta.


Manta roses
del jardí
volen totes
venir amb mi.


Estimats veïns:
Cerco l'aventura
sense cap mesura,
prest per a gaudir.


Com la veig,
li he demanat,
no sé com ha contestat,
em sembla que malament.


Per ser pobre
i no guanyar,
menjo poc
i del que hi ha.


Morir, moriria,
puix demà em va bé,
el dia és lleuger
i la nit tranquil·la.


Posant-me a cantar,
el núvol com plora,
diu que sol es troba,
no se'n pot estar.


Quan la lluna vella
cerca el seu mirall,
hi ha terrabastall
en tota la terra.


Quaranta garlaires,
en el cel estant,
no deixen ni aire
ni cap pi plantat.


Al país
de meravelles,
les estrelles
fan de coixí.


Per dinar,
he demanat:
del que hi ha,
he fet salat.


A la casa
de ponent,
el que sobra
és la gent. 


No demano:
plata i or,
però l'amo
no hi és tot.


A l'ombra
d'un cargol,
no pertoca
prendre el sol.


Amb seixanta
queixalades,
no fa falta
ni mossades.
 

Com m'hauria
de casar,
mai faig via 
en festejar.
 

A les voltes
de la nit,
és quan ronden
enemics.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXIII)

14 Desembre, 2022 11:15
Publicat per jjroca, Epigrames



He demanat ,
si la mare em deixa,
manta de sopar
sense massa bleda.


Porteu-me la ceba,
peleu-la primer,
no sóc tafaner
ni vull sentir queixa.


El meu avi
pren el sol,
ple de dol,
va pel calvari.


No vull arbres
al camí,
es despullen
perquè sí.


Quan demano:
plata i or,
el meu amo 
es plany del tot.


No vull cases
al carrer
si s'enfaden
quan fa fred.


En el regne
dels gegants,
quatre nans
són menys que setze.


Menjo per menjar:
quatre botifarres,
les trobo salades,
però tant m'hi fa.


Quan el cor demana
anar a passejar
mai el deixo anar
puix després s'enfada.


Mai demano,
a la sort,
perdre el viu
per a ésser mort.


A la vella riba,
canta el rossinyol,
ho fa i convida
a sortir el sol.


Per a ser
bon mentider
cal aprendre
a quedar bé.


A les hores toves,
gronxa la tardor,
després ve la por
i creixen les fosques.


No demano
altra cosa:
fugir d'amo,
no fer nosa.


Quan l'amor primer
demani per mi,
dieu: No pot ser,
mai ve fins aquí!


Sento lluny
la llunyania
quan la vida
pren ensurt.


No he de perdre
altra cosa
que el bon beure
el vi de bóta.


Cavaller
dalt del cavall,
gairebé
és almirall.


No confio
que la sort
faci via
en ser mort.


Quan l'ombra poruga
demani marxar,
és millor cantar
per si es torna muda.


El més noble
dels veïns,
en ser al poble,
és enemic.


Manta melangies,
a la casa estant,
com van penetrant
en el si dels dies.


Quan l'amor se'n va
a cercar altra gent,
deixeu-lo marxar:
callats, dolçament.


I per no tenir
ni la núvia em queda,
diu que no hi ha empenta
ni ha de venir.


Les vint cases
del carrer
mai em parlen
quan les veig. 

La Parca s'enduu,
riu Estix enllà
a l'amor pagà
qui em portà refús.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXII)

01 Desembre, 2022 06:12
Publicat per jjroca, Epigrames



Com anava
cap a la mort,
avançava 
més bé poc.


Com esclata 
el capellà:
De pecats,
massa n’hi ha!


Vell dimoni
com ha dit:
Els més joves
han de ser rics!


Les paraules
són així:
Més lleugeres
pel dematí!


Com comenta
el meu ruc:
Llauraria
si és que puc!


El més pobre
va al mercat
per a veure
qui ha guanyat.


A la festa
ja se sap:
La paella
i el ballar!


Com la jove
ha demanat:
Vull vestits
i festejar!


Cada ratlla
duu un neguit
i s’apaivaga
quan escric.


A la guerra
de les flors,
hi haurà flaires
i coïssors.


La campana, 
ja se sap,
des de dalt
veu l’entrellat.


Com comenta
el caragol:
Poca aigua
i massa sol!


Mon amic
en Llucifer
menja massa
i poc verd.


Amb el llum
d’aquest matí,
hi ha menys ganes
que camí.


Moriria
si de cas,
un matí
sense lluitar.


Les cebes,
quan són al plat, 
ja no ploren,
han fet tard.


Manta fulles,
en morir,
com demanen
tornar al si.


Massa núvols
al serrat
com voldrien
anar més alts.


Hi ha una pausa
a l’enrenou
quan s’allunya
el tebi sol.


És la pensa
qui va a peu:
damunt l’aigua,
per la neu.


No he trobat
la solució,
però empaita
de debò.


Quan les lletres
van al joc,
com m’escolten
ben bé poc.


Tot sent pobre
i matusser,
un dolç somiar
m’aniria bé. 

Les revenges
de la sort 
han de finir
en ser mort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXI)

14 Novembre, 2022 11:56
Publicat per jjroca, Epigrames



La grandària
del meu bosc
no és massa
ni massa poc.


A la casa 
del valent,
hi haurà por,
però no la sents.


Manta lluites
per lluir
tot enmig
del gran glatir.


Quan la lluna
em convida,
no em parla
ni em mira.


A la porta
de l’enyor,
es respira,
però poc.


I la pensa 
es va fent:
a poc a poc 
o malament.


El dimoni 
haurà feina:
sense horari,
sense eina.


Si m’acosto
a ésser vell,
vull camisa
i jersei.


Quan ensuma
el nou hivern,
diu la mosca
que ha fred.


La venjança
duu a la por 
a contrades
de foscor.


Ni temences
sota el llit
em privaran
de glatir.


Com l’abella
demanava:
Haver mel,
repòs i casa!


Si riuen
els benestants,
sofreixen
els vilatans.


Pel matí,
demano el vent,
a migdia,
vaig perdent.


La joia
del meu veí
mai em porta
al meu si.


Esperant
la primavera,
discutim
amb la gelera.


I quan penso
ve el retruc:
massa idees
sense llum.


En el dia
del difunt:
no hi ha gana
ni ensurt.


A la festa,
hi aniré
si hi ha joia,
pausa i fe.


Sento el gos
enmig dels gats:
Si hi ha peix,
faré salat!


A les portes
de l’hivern,
cal estar:
bé i despert.


La formiga,
al corriol,
no vol pressa
ni condol.


A la barca,
el mariner
mai demana:
massa vent.
 

A la vila,
hi ha enrenou:
cares agres,
minso sou.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CX)

01 Novembre, 2022 04:53
Publicat per jjroca, Epigrames



Com la mosca
ha demandat:
Si em vols fina,
posa salat!


L’aranya,
quan va al mercat,
porta gana
per si de cas.


És un repte
intranscendent:
El llevar-se
a aturar el vent!


Com comenta
el meu senyor:
Amb fuet,
viuràs millor!


Quatre arbres
fan un bosc
si es posen
tots d’acord.


Demanava
un poc de vi
al diable
qui va amb mi.
 

Demanant
per demanar:
Vull repòs
per a somiar!


A la plana
i a la vall,
només hi ha
terrabastall.


I si moro
per la nit,
qui em llevarà
pel matí?


L’oreneta,
del meu cor,
diu que aplega
la tardor.


Manta roses
del jardí
porten flaire
en el si.


Amb un llapis
a la mà,
qui no pensa
en volar?


El gegant,
del meu carrer,
és qui passa
força fred.


Com demana
un xic de sort:
Vengué plata
i comprà or!


El meu deure
es va encetar:
un capvespre
o l’endemà.


Cada lluita 
esdevé
quan s’acaba
el no fer res.


Les mirades
del matí
s’alenteixen
a la nit.


El meu avi
m’ho digué:
Si has de triar,
sopa bé!


Passen hores
i me’n ric
quan em miro
el melic.


Una lluita
entre valents
s’acaba:
passat un temps.


Cada dia,
al dematí,
em proposo
viure un xic.


No hi ha dubte
que el demà
ni aplega
ni aplegarà.


A la feina 
aniria,
però ho dubto
cada dia.
 

Manta joies
hauran llum,
però alguna
traurà fum.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs