Epigrames (CXLV)

14 Abril, 2024 07:05
Publicat per jjroca, Epigrames



Les joies venien
sense cap neguit,
després, em dirien:
Ni l'havíem vist!


Em diran els vents
sense gaire pressa
que obri la finestra
per si algú es perd.


La lluna cantava
en ser al desert,
lluny del color verd,
es veu més preada.


Per haver
un bon senyor,
cal saber 
i parlar poc.


A la lluna
de València,
hi ha qui juga,
hi ha qui crema.


Les catifes
del portal
sempre miren
qui va dalt.


A la vora
de la font,
massa gent
fent enrenou.


Una casa 
de pagès,
sense golfa,
no pot ser.


Un pobre venia
al poble a dormir,
quasi, cada dia,
volia ser ric.


El gegant
és tan valent
que, si plou,
diu que fa vent.


Un dilluns,
pel dematí,
m'endugué 
fins el coixí.


Com la lluna
m'ha de dir
que, l'amor,
la fa trair.


A les voltes 
de Nadal
ni volem
pensar en fer mal.


Com em menjaria,
si l'amor volgués,
un plat d'amanida
i en voldria més.


Poseu-me pa
on pugui fer:
llarga menjada
i un llarg recés.


Com voldria
anar a buscar:
una nit
sense penar.


Na Joana
menjar vol:
xocolata
amb quelcom dolç.


Vull casar-me,
a poder ser,
amb la joia
i el diner.


A les festes,
volen tots:
manta plats
plens de torró.


Com demano
per haver:
un nou llit
i bon somier.


A la casa
del veí,
són més macos
i més rics.


Com diria
en Llucifer:
Cal pecar,
però despert!


Mai demano
anar a ballar
per si obliden
fer-me cas.


La promesa
del meu cor
no ha pressa
ni fa por.


És la reina
del meu cor,
quan somriu
i parla poc.


Mai demano
per a mi:
ni venjança
ni glatir.
 
No voldria
altra sort
que una cambra
plena d'or.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: