01 Febrer, 2024 08:40
Publicat per jjroca,
Epigrames
La mare demana:
un fill ben plantat,
no li han dut encara,
no feia bondat.
Discutint
amb el meu gos,
si glatim,
plorem tots dos.
Amb sis hores
al desert,
un camell,
de poc, es perd.
Entre misses
i cançons,
venen rialles
per a tots.
He provat
de badallar,
però l'ase
també ho fa.
Les campanes
de l'entorn
només planyen
amb els tocs.
La més maca
de les flors
mai es cansa
de ser al bosc.
Mai demano
per a mi:
més que pa
i un rajolí.
He tombat el peix
dintre la paella
i he vist com creix
la gana ferrenya.
Amb quaranta
diputats,
parlem massa
i anem errats.
No empro la nit
en haver alegria
ni la vida em crida
a volar eixerit.
En el regne
no hi ha rei,
va concebre
nova llei.
Petitet com soc
ploro una mica
per haver una vida
viatjant entre llops.
Na Joana
diu que prou,
vol la nata
sense ou.
Ni a la casa
del veí,
endevino
qui és més ric.
Quan el núvol
vol consol,
plora un xic
i torna el sol.
A la casa
de ponent,
és on dormo
de valent.
No demano
per menjar
per si em donen
només pa.
Amb la gana
que jo tinc
en són cent,
en mengen cinc.
Per a cloure
aquest negoci,
el millor
és cercar soci.
Passen els dies
de la tempesta
i torna el sol
per a fer festa.
Com l'estimo,
li diré
que fadrina
està més bé.
Com havia
molta sort
no sabia
que era mort.
Em fa gràcia
aquesta gent,
menja, parla
i no se sent.
A la casa
del costat,
fins el vi
és més barat.
Poques roses
del jardí,
tenen ganes
de ser allí.
Aprofito
quan ve el vent
per a gronxar-me
de valent.
Afegeix un comentari
