Pensaments festius (CXLII)

14 Juny, 2024 18:57
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Només em llevaré el dia d’anar a cobrar.

Un dia mana ella i l’altre no compta.

Per crear espai, el millor és demanar diners.

Si aneu de festa, oblideu la memòria.

He convidat els amics, no els he dit on han de venir.

Acceptaria un altre paper, el de pobre ja me’l sé.

Tampoc cal sopar quatre vegades.

Si no és un secret, no m’interessa.

Com no trobo el cilici, parlaré en català.

El dia de portes obertes, vingueren els lladres.

Estic preparant-me per a no saber res.

Per fi, he trobat una feina que no compta.

Soc un home de principis, però no avanço.

No surto de casa, però visc l’aventura.

No soc ric perquè els altres no paguen.

Només crec quan es fa fosc.

Com era pobre, va vendre el futur.

Estic content, és el darrer dia que mano.

Era tan pobre que ni tenia enveja.

No sé on s’emporten la força, els anys?

Estic trist, he perdut la feina i no sé on és.

Si em caso demà, quan podré començar a decidir?

Si recupero la memòria, igual trobo feina.

Si estudio cinc anys més ja podré ser pobre.

M’han ensarronat, he comprat un cotxe i té pedals.

Si aprenc a volar, podré pujar a l’avió.

No vull fer-me gran, m’agrada la roba que porto.

Si no penso amb els diners, em faran descompte?

En un mar de dubtes, qui lloga barques?

Va ser festejar i aprendre a fer el pagès.

Encara em queda un bitllet, dec ser a meitat mes.

Tenia una núvia rica, però només s’allitava ella.

Si hagués més llum, em donarien feina.

Tenia un dubte i l’he pogut amagar.

És tan intel·ligent que no pensa.

Estic trist perquè m’estic quedant sense vicis.

Ho sento; però, demà, no m’abelleix ser ric.

Tindria núvia, però no la vull creure.

No vull jugar a la loteria per si em toqués.

M’agrada escriure, però el cap se’n va.

Fa hores que no em queixo, és insuportable.

Demà, vull somiar; però més barat.

Pensant, pensat; m’he perdut tres vegades.

La senyora no ha entès que mano els dies senars.

Si perdo diners, on se’n deuen anar?

Com era pobre, només tenia dos dubtes.

Cansat de no treballar, procuro no fer res.

Si compro un pany, qui em diu que un dia no tindré porta?

Suporto el vent per la necessitat de respirar.

Voldria aprendre a escoltar els arbres.

Podria passar hores sense menjar, però no m’abelleix.

De moment, suportaré el present.

Ser savi sempre ha donat fam.

No em consola que el ric sigui millor.

Com viatja sense sort, arriba allí on no es pot.

Cerco un traïdor que respecti les formes.

He hagut de canviar el matalàs, no cabien més diners.

L’amo vol que estalvïi, només em pagarà els anys de traspàs.

Poso els bitllets de dos en dos per a què es consolin.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXLI)

14 Juny, 2024 18:56
Publicat per jjroca, Pensaments festius

En llevar-me, acostumo a perdre temps.

Era tan pobre que no li calia patir.

Surto de casa sense pressa i torno sense diners.

No us féssiu il·lusions; pentinat, guanyo poc.

El pare no em vol, la mare s’ho pensa.

En ser pobre, tardo poc en remenar calaixos.

Esperant, he perdut tres ampolles de paciència.

He comprat un bastó bonic per si algú em vol pegar.

No ho sé ben bé, però crec que respiro.

Necessito la seva mà, el cap se’l pot guardar.

Vaig de festa sovint, però no arribo mai.

M’han donat bitllets nous, els altres no els trobo.

Si no menjo ni bec, quants punts rebré?

He fet un pla d’estalvis, he posat la consciència.

És tan innocent que ni vol guanyar.

La felicitat és un país petit i discret.

Trobar més d’un ric és prou desagradable.

Per fi, he trobat una feina que no es veu.

Estic decebut, fa dues hores que no desobeeixo.

Només puc fer festa els dies feiners.

M’he posat a somiar, espero que algú m’aturi.

Beuré una mica més per si ho veig més clar.

He canviat de seient per a suportar millor la crítica.

Anava a eixir del dubte i m’han fet tornar a entrar.

De segur, que algú té la meva sort.

Venint del mercat, m’he deixat la il·lusió.

Estava tant content que oblidà els deutes.

M’he posat a festejar, però no li faig cas.

La vida és un teatre amb pocs entreactes.

M’agrada perdre poc, però sense notar-ho.

Veig un llum, però no sé on va.

Porteu un plat per si venen les postres.

Aprendre a ser garrepa no costa molts diners.

Avanço tant que tinc setmanes de cinc dies.

Em llevaré prompte, però sense benefici.

La senyora diu que bec massa i jo no ho veig gaire.

No tinc èxit, he après a lloar-me sol.

Haig gran dubte i poc recorregut.

Si m’estiro els cabells és per a créixer.

Si em dones feina, quant temps em vols prendre?

Els últims llops que he vist ja no tenien dents.

Si em caso per interès, hi haurà capital?

Si penso més, em deixaran volar?

No tinc diners, però puc menjar de tot.

Penso que em queda poc de ser nuvi.

Tinc vàries possibilitats de perdre els diners.

Estic content, he aconseguit un lladre respectuós.

He demanat una ploma que sàpiga escriure.

M’han pres la raó, la portava dintre el cap.

Necessito cremes per a pensar.

Mai faig enfadar a una jove que corri més que jo.

No penso amb el demà, no arribo tan lluny.

El millor del desert és si no et veuen.

És l’amic sol qui em fa eixir tard.

Estic desconcertat, m’he posat a feinejar.

Hauria de guanyar temps, però està massa car.

Haig pocs amics perquè ocupen massa lloc.

No puc pensar en el futur perquè oblido el present.

He de comprar-me dents noves per a fer de llop.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XCIII)

14 Juny, 2024 18:53
Publicat per jjroca, Pensaments divins

No puc ser profeta, no m’han donat cap ploma.

He fet pecats petits, fan més bon endreçar.

Satanàs no peca per vergonya.

He comprat un miracle, estaven molt cars.

Déu no acaba d’entendre els polítics.

Satanàs només tempta a les vacances.

Pregaré parenostres per a avançar la penitencia.

Estic trist, el meu dimoni s’ha quedat afònic.

Satanàs rentarà els peus abans que entrin a la caldera.

Jesús ha tret la Setmana Santa del calendari.

Des que soc al cel, enyoro les diablesses.

Visc amb la glòria, però no puc manar.

Gairebé, vaig arribar a ser: Pecador del mes!

El cel s’ha fet petit, els rics no hi caben.

Satanàs no vol fer-se un test d’intel·ligència.

Déu posà manaments, però sense experiència.

Satanàs ha fet una prova per a fer el paper de bo.

M’agradaria ser Déu, per a no recordar els llocs.

Jesús curarà els cecs, però hauran de portar ulleres.

Per a viure dels miracles, necessito els mesos més curts.

No vull anar al cel, ja tenen prou pobres.

No puc convertir aigua en vi, el meu amic és enòleg.

Els savis els tenen a la saleta d’estar.

Estic cercant l’ascensor que porta al cel.

Jesús plora, no vol tornar.

No és just que el cel estigui en pujada.

Satanàs s’enfada, prompte hi haurà eleccions.

Voldria ser sant, però es veu que passen gana.

No voldria pecar, però m’agrada.

He hagut de casar-me per a poder anar al cel.

No voldria la vida eterna, no sabria què fer.

Necessito més fe, però he de descansar.

Satanàs vol la quaresma a la tardor.

He comprat un tros de cel per a poder allargar els peus.

És un mal dimoni, té massa bon cor.

Jesús està cercant a algú per a pujar-lo a la creu.

Jesús serà pare si els fills no creixen.

Per a anar al cel, espereu les ofertes de final de temporada.

Necessito un altre àngel custodi, el d’ara es belluga massa.

A l’hivern, enyoro l’infern.

Déu posà manaments en un moment de desesperació.

Sé que aniré al cel, l’infern s’ha posat car.

He demanat més replans a l’escala del cel.

Déu necessita que algú l’amagui.

Porto anys cercant la gràcia i no la veig enlloc.

En entrar el cel, deixeu el cos a la consigna.

Els primers miracles és millor sense testimonis.

Els dimonis són àngels venturers.

El meu dimoni està preocupat, es pensa que el deixaré sol.

Ja no sé si pecar és virtut o vici.

Espero no trobar cap Salomé que em faci perdre el cap.

Satanàs deixarà entrar els llenyataires.

Jesús pujà al cel, no sé si va arribar.

A l’estança dels rics, les calderes tenen licor.

Estic aprenent a convertir la sal en sucre.

He fet cap al cel perquè m’he perdut.

Satanàs no vol ser més ric, no sap invertir.

Jesús està enfadat, un dimoni li canvia ovelles per cabres.

La Verge està molesta, les dones volen portar pantalons.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXXV)

14 Juny, 2024 18:51
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Progressa, però no sé cap a on va.

Va ser: posar notes i deixar de veure’m.

Avui, no pensarem; no tenim analgèsics per a tots.

De moment, segueixen guanyant.

Si parla pels colzes, com escriu?

Ho sento, però he malvenut un dubte.

Acceptaré les respostes intuïtives.

El rendiment és bo; a la llarga, tots seran savis.

Ensenyar és una excursió sense carmanyola.

No sé si venen o ja hi eren.

Donaré més punts per les errades.

Aquest mes només farem proves de despropòsits.

He engreixat, necessito un armari més gran.

A partir d’ara, una desena serà una dotzena.

De moment, coneixen la taula del menjador.

No necessito llibres de més de vint paraules per pàgina.

Aprenen tant que busco lloc on posar-ho.

Avui, opinarem sobre la llibertat: vint segons.

És bo que millorin i després s’allunyin.

Il·lumineu-los sense ferir-los els ulls.

Els objectius mínims es podran amagar bé.

Només hem aconseguit escriure tres paraules senceres.

Només els puc ensenyar oracions subordinades.

És entrar a classe i perdre la raó.

Necessito saber una forma indolora de posar idees.

Darrerament, només dubto jo.

Haig un problema, tinc més alumnes que endolls.

La mare està preocupada, encara no sap la classe del fill.

Posaré els problemes al llenguatge i les lectures a les matemàtiques.

No tenia bon rendiment, però sabia enganyar.

Porten mig any aprenent a callar.

Em conformo en no encertar una de cinc.

Hem fet una programació per a desprogramar-ne una altra.

Entro a classe el darrer per si em puc escapolir.

A primer curs ja parlen tres idiomes: català, valencià i mallorquí.

Els tinc a classe; ara, a perdre bous i esquelles.

Cerco lectures comprensives de tres paraules.

Des de fa temps, ja no necessito ni cilici

Només treballen problemes de poca gravidesa.

Menys mal que acaba d’entrar una mosca.

Quasi, ja entenen que la i no és una u.

Per estalviar en llapis, treballo la comprensió escrita.

El ruc assevera que hi ha.

Estan motivats, però necessiten pensar.

Han fet un examen parcial, només puntuen les respostes correctes.

Al segon dia de classe, ja no podia entrar.

És un garrepa, només escriu els verbs.

M’agrada anar a l’escola, serà vici.

Com era intel·ligent, només llegia les línies parells.

Per a escriure, els sobren vuit dits.

Encara confonen el punt i a part amb l’esbarjo.

De moment, en tinc dos guaitant els turons.

Ben mirat, és millor que escoltin el vent.

El sac dels objectius finals és ben buit.

Em menystenen i els acompanyo en el sentiment.

Procureu estalviar en paraules complexes.

Darrerament, aprenen d’esma.

He rebaixat els excel·lents a una tauleta de xocolata.

Des que el pare és batlle, no necessita millorar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXXIV)

14 Juny, 2024 18:49
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

De matemàtiques, no van bé perquè compten a l’engròs.

L’inspector diu que, amb dos savis per any, n’hi ha prou.

Llegim, a poc a poc, i em perden d’hora.

He fet un examen de recuperació per a entretindre’m.

No tenen nivell, perquè funcionen sense oli.

Si tenen un llibre, per a què el faran servir?

No m’escolten, han d’estar pensant.

Hem navegat pel llibre i quasi ens ofeguem.

Només els ensenyaré ètica per a rics.

Em menystenen, però no s’enfaden.

Poden triar, haig preguntes de tots els colors.

Estan aprenent, però hi ha força evaporació.

Entre esbarjo i esbarjo, somien.

La ignorància és la distància entre el cap i els peus.

Avancen prou; estem a la mateixa pàgina, però més avall.

Per a avançar, no donem lliçons perdudes.

Han passat de la física a la filosofia i ningú se n’ha adonat.

He tret els conceptes i he deixat les lloances.

Poden aplaudir cada tres lliçons.

Procureu ensenyar sense perdre el seient.

Els resultats no són bons, el camí prou entretingut.

Els he suggerit que em tornin la raó.

Aprendre més s’acosta al vici.

Estudien, però no els entenc.

Ho comprenen, però fan la guitza.

No he entès que vol dir: Hort o grafia!

No vull alumnes bons, podrien ser diabètics.

He convocat el campionat de l’oblit.

Dubto que la ignorància no ocupi lloc.

De segur que les neurones hi són.

Tinc sort, passaran tots el curs menys jo.

Els estudis d’economia han de tenir llibres breus.

Ja són a classe, cal encomanar-se.

La feina ni s’ha de notar.

Els faig llegir, però dos no aturen.

Ensenyeu amb moderació pels efectes secundaris.

Llegeixen, cal trencar l’encanteri?

No escolten, no volen perdre el costum.

No tenen bons resultats, però mantenen la salut.

Hem sortit al pati per si cal meditar.

Ho sento, però no tinc cap culpable a mà.

Vaig entre dubtes i desconcert.

He proposat feina i ha caigut al terra.

Saben tant que em caldrà amagar.

Estic content, els neulers els portaré jo.

De fet, hi ha nombres naturals i artificials.

Només escolten quan erro.

Un, dels que escoltaven, crec que s’ha quedat sord.

Si aprendre és difícil, no sé com deu ser ensenyar.

És entrar a classe i no manar.

Ells no saben, però jo no em queixo.

Els romans tenien problemes a les divisions.

Escolten tan bé que, alguns, s’adormen.

No sé si vivim en una nació o en una província.

No estaria mal que, els qui volen ser polítics, aprenguessin a escoltar.

Els he tret al pati per a poder pujar al cirerer.

La mare diu que no ensenyo prou, hauré agafat vergonya.

De tant en tant, m’aturo i sospiro.

Escriuen bé, però encara no saben on.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XCII)

14 Juny, 2024 18:47
Publicat per jjroca, Epitafis

Em falta una dent, l’agafà la senyora per a fer-se una anell.

Em sap greu, però m’he tornat maleducat.

Ho sento, però ets al llistat dels debitors.

A poc a poc, em ve de gust ser aquí.

Vaig morir un moment i m’hi trobava bé.

He arribat sense massa encàrrecs.

No em queixo, però em trobo sol.

El veí canta, farà vent!

La funció començarà prompte.

Quan trobi el bastó, eixiré.

Estic deixant de ser un conservador.

Gairebé, ja m’han fet fora.

M’han posat un mòbil per a saber on estic.

Quasi vaig resoldre el problema de supervivència.

No faig molt, però he guanyat amb paciència.

Espero que la ressuscitació no m’agafi dormint.

M’he apuntat a una classe de manteniment.

Si em sentiu cridar, no féssiu massa cas.

Haig problemes de manca d’interès.

Si em volíeu veure, gairebé heu fet tard.

Des que sóc aquí, no he trobat feina.

Estic tot el dia pendent de no sé què.

Reconec que m’he tornat pobre.

Com m’agradaria tornar a ser gras.

El que més enyoro és cansar-me.

Gairebé ningú celebra l’aniversari.

Compte, no entreu sense avisar.

M’agradaria saber què faig aquí.

No em desperteu si no s’ha calat foc.

Haig la sensació de perdre visió.

Ara, no recordo què tenia.

Venir, no sé si va ser un encert.

Només han vingut dos a demanar favors.

Estic cercant el túnel per a saber si té llum.

No penso contestar si no ve l’advocat.

No em moc per a no prendre mal.

A veure: jo, de fet, no volia venir.

Estic content, he aconseguit quatre veïns discrets.

Suposo que la tornada serà més complicada.

Volia morir d’amor i s’ho va creure.

Vull sortir, necessito l’horari del cementiri.

La mare ja ho deia que no tenia visió de futur.

Encara no sé què estic esperant.

Em faig a la idea d’estar sol.

Encara que parleu, no us faran cas.

Si us plau, poseu-vos en fila.

Ara, només puc fer el paper de sord.

Només em queden desitjos per vendre.

Estic aprenent a ser menys important.

Diria que ens coneixem.

Em van dur en cotxe, però ja no hi és.

Necessito un soterrador que sàpiga acudits.

Dono per suposat que, demà, serà un altre dia.

Amb un ull, ja em conformaria.

Eixiria de dia, però tinc por.

Per fi, he deixat d’engreixar-me.

No me’n vaig perquè tinc principis.

M’han tret el llum per no pagar.

Ha tocat la campana, però no era per a mi.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXLIX)

14 Juny, 2024 09:49
Publicat per jjroca, Poemes curts

En el vas

dormia el vi;

ni em fa cas

quan, tot sovint,

li dic: Ja vaig!


A la cova

dels gran déus

mai hi ha nova

si no creus

que van alhora.


Una flor,

sense jardí,

no fa olor

ni és més qui

cerca senyor.


Les comandes

de la por

van per cases

en ser fosc

o en fer ventades.


La saviesa

vol la sort,

sense pressa,

per si pot

anar al darrera.


Mai em canso

de pregar

per si l'amo

vol anar

allí on demano.


He demanat

per sopar:

Tot un plat

de bacallà!,

era salat.


El diumenges

són així:

poques petges

al camí

i força setges.


Com menjaria,

abans de dinar,

un bol d'amanida

amb un xic de carn

per poder fer via.


A les portes

de la mort,

els tanoques

hauran por

per si no obren.


A la cambra,

hi ha una llar

on s'escalfa

aquest sopar

que tant m'agrada.


Cada vespre

el rossinyol

diu que sempre

fuig el sol,

res ha per vendre.


Hauré de sentir,

com mana el meu cor,

un xic de glatir

enmig de la por

i el no saber dir.


Amb la gana

que jo tinc,

com m'espanta

seure'n cinc

a cada taula.


Com havia

poca fe

ni sabia

creure bé,

mai ho faria.


Amb la ràbia

que jo tinc

ni sabia

on rau el mim

ni la follia.


Com la jove

em demanà,

haig un cove

per donar,

però és de pobre.


A la casa

del pagès,

menjar massa

està permès

si no costa massa.


Una mossa

em comentava

que, ser esposa,

li agradava,

potser faig nosa.


A la rambla

de les flors

tot qui passa

és comprador

o ha poca gana.


Com demano

anar a ballar

mentre clamo:

On serà?,

potser m'enganyo.


A la guerra

dels gegants

tot s'esguerra

mentrestant

el món es queixa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Haig la fal·lera i set poemes més

14 Juny, 2024 09:40
Publicat per jjroca, Poemes

Haig la fal·lera


Prou sovint, haig la fal·lera

d’ésser dolça tomatera.

He de viure enmig de l’hort

entre albergínia i pebrot.

En llevar-me, pel matí,

he d’emprendre la saviesa,

donar fruit és la promesa

i, sinó, pobret de mi.

Quan ja he guarit el pom

i el color roig és ben viu,

com li demano a l’estiu

que trafegui com tothom.

Poc després, vindrà el mercat

i, algú, ho posarà al plat.


És va buidant la bassa


Prou ben a prop de la mar,

he vist a la poncelleta,

és maca, polida, neta;

de segur que no em fa cas.

Li he comprat boniques flors

de preats i variats colors.

Com ella passa i se’n riu

quan, de sobte, ve l’estiu.

Prou a prop de la mar,

he trobat a la mestressa;

avui, passa, porta pressa

i ningú l’ha d’esguardar.

Un núvol el cel traspassa

i es va buidant la bassa.


Cansat i sense atuell


Cansat i sense atuell,

passejo per la plana;

el cap com es desgrana

per aquest somni vell.

Si fora bon pagès,

hauria una promesa,

ben alta, trobant terra

amb treball poc entès.

Però no haig ni bona falç

ni aixada ni corbella

per tal de feinejar.

Com m’agradaria anar

allí on hi ha l’esquella

malgrat guanyar dos rals.


Com soc tan passerell


Si voleu, hauré de ser

mariner sense barca

que el capvespre entrebanca

quan enfila el carrer.

Segrestador de somnis,

versat en aldarulls,

vaig feinejar en els trulls

fins que aplegà el dimoni.

Avui, com cada dia,

em poso a demanar

per a emplenar el ventrell.

Com soc tan passerell,

confio que el demà

em porti nova vida.


Com em plora


El meu amic dimoni

renega del present

i espera altre futur.

Ho té més bé fotut

i haurà de perdre fe

a mans de sant Antoni.

Diria que ha baixat,

a l’escala del regne,

per no fer disbarat.

Li he demanat que espere,

entre un ramat d’ovelles,

sense somiar al capvespre.

Mireu-lo com em plora,

temptar, poc que li prova.


Faran nova troballa

 

La mare de les pors:

Ésser la Ventafocs!.

Anar, per estreta via,

farcint somnis lleugers,

viure sense diners

i creure de seguida.

Som a l’enmig del bosc

on manen els poderosos,

amb casa, fortuna, gossos

manta plantes plenes d’or.

I van per la contalla

amable del burgès,

però, un cop al mes,

faran nova troballa.


Perdo el cap


Tot planyent per no ser ric

ni em miro el melic.

A l’albada, ve el lliurar-se

d’aquest llit tot fet de palla,

hauria poca canalla

si menjar pogués amb quatre.

A la classe, ja se sap;

els pobres van endavant,

però esdevé la fam

i no aplega cap miracle.

De foteses, un grapat,

una lluita sense remei;

no he trobat el gran servei

i, de sobte, perdo el cap.


Fins a l’hora de sopar


A la plaça de la font:

una mossa, tres poncelles;

dues hores fent tombarelles

uns mossos amb molta son.

A les cases, enllestien;

disposades a casar,

criaran les noves vides

darrere de l’infantar.

A la plaça de la font,

com se senten les campanes:

unes noves, altres badades,

com s’afanyen en llençar sons.

Després vindrà el ballar

fins a l’hora de sopar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLIX)

14 Juny, 2024 09:36
Publicat per jjroca, Epigrames



Al carrer
de la dissort,
el darrer
passa com pot.


Amb tres pedres
i un coixí,
si t'ofenen,
ves a dormir.


Com demano
per a viatjar:
espardenyes,
vi i pa.


La més maca
del jardí,
quan floreix,
es riu de mi.


Per a ser 
bon pescador,
cal anar
i passar por.


Quan el sol
vol maridar,
veu la lluna
i no se'n va.


La més maca
d'aquest lloc
és callada
i menja poc.


Si li parlo
de valent,
mira, calla
i no ho sent.
 


Una mossa
va al mercat,
cerca dolç
i fa salat.


Les paraules
van al vent
per si troben
qui les sent.


A la casa 
del davant,
el petit
es fa més gran.


Mai convido
a berenar
si després
volen sopar.


Menjar poc
i pair bé,
massa feina
per a fer.


He cercat
el meu corriol:
lluny del vent,
a prop del sol.


No haig temps
per a penar
si em toca
a l'endemà.


Les muntanyes,
per les nits,
porten banyes
i xerrics.


A la casa
del valent,
mai aplega:
pluja i vent.


Na Maria
diu que sí
i no gosa
ballar amb mi.


Entre tantes
solucions,
prefereixo
els alturons.


Diu que lluita
de valent,
però es queixa 
com la gent.


Les comandes
de la fe,
venen prompte,
marxen bé.


A la guerra
dels vençuts,
dos en parlen,
la resta, muts.


Quan la mossa
es riu de mi,
m'entaforo
fins a la nit.


Com no hi havia
solució,
vaig asseure'm
de debò.


Les petjades
de la nit
porten pausa
i esperit.


Com plorava
com un be,
li digué:
Encara em vols?
 
Cada vespre
duu sa nit:
a pleret,
sense neguit.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Maleïdes les converses i set poemes més

06 Juny, 2024 06:47
Publicat per jjroca, Poemes

Maleïdes les converses


Maleïdes les converses

dels sabuts homes de bé,

he deixat d’anar al cafè

on només resten promeses.

Allí, aprenen, endevinen

per on podrà eixir el sol;

són les penses d’un mussol

tot envoltat de boirines.

Com, la feina principal,

l’enceto ran del llit,

m’allito a hora primera.

No preciso mainadera

per a saber com estic

puix em queixo sense mal.


Les fulles van cantant


En el racó precís,

on rau ma incertesa,

heu de trobar promesa

d’anar al paradís.

És en mon bosc proper

on els vells arbres parlen,

potser massa que saben

d’estima i de voler.

Allí, on hi ha la deu,

acceptaré la joia

de raure el gran instant.

Les fulles van cantant

i passa, ben cofoia,

la més jove guineu.


És així com ha de ser


Com no haig res més a dir,

m’entaforo en el silenci;

és, diríem, el temps previ

qui ens vol portar el glatir.

Les aventures perdudes,

les més agres condicions;

poso en capses de cartrons,

en tinc de massa mesures.

La distància del saber,

aquella ignorància eterna

qui ens porta als rierols.

Ben perduts, els protocols

són invadits de misèria;

és així com ha de ser.


Presoner


Presoner dels meus vells somnis,

li he contat al matalàs;

és, diríem bordegas,

però m’espanta el dimoni.

Sense vici ni fortuna,

passo dies, acaba el mes;

faig els comptes de pagès:

Tres i quatre en seran una!

Presoner de melangies,

cullo roses del roser

per a una rosa galana.

Em mira com amb desgana

perquè ella ha de ser:

La més maca de les riques!


Al capdamunt de la barca


Us comento, de passada,

com l’amor no em convé,

m’agrada ser mariner

al capdamunt de la barca.

Allí, em gronxo a les ones

i proclamo ma virior;

haig un vici de pastor:

Renegar quan soc a soles!

I el desig de viatjar,

cada dia, ve a la ment

per portar-me a d’altres llocs.

De doblers, en tinc ben pocs;

però ampolles d’aiguardent

no me les puc acabar.


Porteu-me el far


Porteu-me, de nou, el far

quan el llum sigui reeixit,

allí, m’espera la nit

per a veure-ho tot més clar.

És el far el sentinella

qui no es cansa de tombar,

parla, amb la mar, quan es queixa

perquè barques no n’hi ha.

Porteu-me, de nou, el far

per a refer els vells somnis

i cridar els mariners.

Cap ni un, em son propers;

puix comenten els dimonis

que és l’hora de marxar.


Una mosca tafanera


Una mosca tafanera,

en eixir del fumeral,

comenta que el vent de dalt

l’haurà deixat sense treva.

Allí, dormia lleugera

en el resguard de l’hivern

amb un fum flairós, plaent,

d’una branca d’olivera.

Però la vida és prou agra

i es va acostant l’estiu,

com enyora aquell caliu

de la foguera galana.

Tot i això, què ha de fer

quan s’acaba aquest plaer?


La foscor del cel


Al damunt d’on tinc el cap,

noto la foscor del cel,

menjaria pa amb mel,

cada vespre, en ser prou tard.

Però a mans del meu senyor,

la pensa com he perdut;

soc un pobre prou begut

qui demana ser maldestre.

La feina la deixo anar

per als rics i venturers

qui volen dominar el món.

De vegades, al segon;

voldria arribar a ser

un núvol per a viatjar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs