Dos poemes amb ratlles i deu pensaments educatius

30 Juny, 2012 06:52
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Per escriure


Per escriure,

necessito:

una ploma,

un tinter,

un somni

de mariner

i una barca

amb blanca vela.

Per escriure,

necessito:

bona llum

del vell cresol,

un sentiment

perdedor

i una taula

on seure sol.

I si vénen

les paraules,

necessito:

el lligar-les,

comprometre'm

en guardardar-les, 

acollir-les

i endreçar-les.


Quatre ratlles


La bona deessa

diu que, avui,

em portarà

per un regne

sense espasa,

sense llança,

sense fel.

Un regne

on treballar,

on s'esberlen

les presons,

on es canten

mil cançons,

sense lliçons, 

sense febre.

Quatre ratlles

on s'explica

que somiar

no tindrà dol

ni viurà

qui té consol

ni s'aprén 

de l'enganyifa.

 

Pensaments educatius

 

Aquesta setmana, porto tres dilluns seguits.

No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.

No es queixen perquè cansa.

No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.

Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.

Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.

Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.

Resten sense portar, són tan pobres.

He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.

Quants alumnes fan falta per poder volar?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per la mar i deu epitafis

28 Juny, 2012 07:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El regne

 

I, si pogués,

les ones menaria

des de trenc d'alba,

quan el somni és profund,

agafaria

les ganes de la barca

i les duria,

al fons, ben lluny del far.

No tinc res més

que pau i melangia,

el riure estrany

d'heroi entremaliat,

de tant en tant,

suporto la follia,

minsa alegria

al regne de la mar.

Ella m'espera,

ho fa com cada dia

i cada vespre

quan ve per despertar.

 

La barca nova

 

Cansats els peixos,

feixucs de tant menjar,

he posat, d'hora,

el fet de demanar.

Cansades ones,

cansades de callar,

xisclen a estones,

després, se'n van.

La mar serena,

el cabell fosc,

la lluna plena

com me l'amaga el bosc.

La barca nova

no em dirà res,

té tants amics,

com pot triar,

entre estrelles,

com parla el vent,

parla, de pressa,

parla i corprèn.

 

Epitafis

 

En morir-me, vaig tenir l'ensurt.

De fet, viatjo en un cendrer.

M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.

El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.

Amb quatre dents més, seria una altra cosa.

Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.

El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.

Tres morts més i guanyo la porra.

No patiu, morir-se no cansa.

Si us plau, una mica de conversa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'escarni

26 Juny, 2012 08:52
Publicat per jjroca, Aproximacions


  L'escarni:


  1) És el pare adoptiu de la mediocritat.

  2) Neix de la desfeta dels déus.

  3) És la millor collita d'un poble envejós.

  4) Només necessita un escamot de xerraires.

  5) És el gran resultat de la indolència.

  6) Serveix per bellugar les neurones senzilles.

  7) Hauria de ser curt i poc acarnissat.

  8) És un dels pecats greus.

  9) No acostuma a treballar amb massa llum.

10) Demana morir després de la desfeta.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes desenfeinats i deu pensaments divins

24 Juny, 2012 06:42
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Anar perdent


Valent el sol,

la pluja escadussera,

sense remei,

em va guanyant la son,

avui vindré,

sortint de casa meva,

per a lluitar,

contraure l'ocasió.

Són tantes hores

de no voler fer feina,

d'anar perdent

les regnes, el meu nord,

algú dirà:

possiblement s'ha mort,

no el contradiu,

potser tindrà raó,

més val fugir

que acaronar la sort.


Possiblement


Deixeu-me anar

al regne de la son

on no han d'entrar

els nobles feiners,

possiblement,

arribaré primer

per conquerir

el deure d'anar fent.

És el treball

el si de ma misèria,

és ma platxèria

el jeure i oblidar,

hi ha massa cel

al cim, muntanya enllà,

on no hi ha més

que restes d'una cleda.

Però és així

i, de prou lluny, m'agrada

tan eixerit,

de tan poca conversa.

 

Pensaments divins

 

Jesús presenta al·lèrgia a tot tipus de creus.

Déu manifesta dificultat en resoldre problemes de temps.

Satanàs presenta símptomes ecològics, vol treure ferro de les forques.

Sant Pere tancarà les portes del cel els dilluns pel matí.

Noè prefereix un segon diluvi de vi.

Els Divendres Sants seran de portes obertes en tot l'infern.

Possiblement aniré al cel, a l'infern, no hi ha places.

Procuraré mirar la web celestial abans de pecar.

No és just que hagi de pujar al cel amb regional.

Adam mai tria pastís de poma.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de nit i deu pensaments educatius

22 Juny, 2012 06:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Vindrà la nit


Vindrà la nit

quan aquest sol es cansa

i cerca, a terra,

el regne de la por

i, res a fer,

hauré perdut la guerra,

el sol em deixa,

dirà que no pot més.

Tancat el cercle,

recorrerà la lluna

els amples camps

on dormen els estels

i no caldrà

ni moure cap engruna,

és així com

el somni arriba i creix.

Vindrà la nit,

espero la visita,

el cos la sol·licita:

La pau del noble llit!


Com la nit trascola


En el cel, estrelles,

en el llit, llençols,

en el poble, velles,

flors en els balcons.

Com les joves miren

el fons del carrer,

esperen, deleren,

no perden la fe.

Els nuvis vindran,

ells han de venir,

mossos i estudiants

han de ser fadrins.

Com riu la farola

i prega per tots

ni la llum li sobra

ni li manca el cor.

Com la nit trascola

entre els vilatans,

quatre són de fora,

la resta, cristians.

 

Pensaments educatius

 

És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.

Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.

Només tinc vint feres i no cents.

Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.

Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.

El noi és superdotat, espero que no s'encomani.

Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.

Com a segon pare, és normal que no em facin cas.

Acabo de saber que tampoc passaré de curs.

Estic en una errada i m'hi trobo bé.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a Sant Joan i deu epitafis

20 Juny, 2012 06:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Nit lleugera


Un jorn feixuc,

la nit lleugera

i mil fantasmes

van grinyolant,

el sol roent

ni cau ni passa,

com van els dies

del tot gronxant.

Cerquen les pors

les grans dreceres,

entre tenebres,

vénen i van,

cap al capvespre,

com desfaig casa,

cerco a les golfes:

fustes i draps.

La nit més curta

és a la vora,

el foc espera,

nit de Sant Joan.


Volem revetlla


Hem regirat:

tot el poble,

hem demanat:

fustes, cartrons,

a poc a poc,

fem la muntanya

i, cada vespre,

creix i fa goig.

És Sant Joan

home d'empenta,

de ser present,

tenir valor,

com els dimonis

ni se l'escolten,

només rondinen,

ho volen tot.

Com encendrem

la gran foguera,

prendrem la coca

i el moscatell,

quan ja s'acabi,

volem revetlla,

la nit és curta

ni força té.

 

Epitafis

 

Per fi, estic sol.

La dona vindrà quan pugui.

He anat al cel a arreglar papers.

Compte amb les espelmes.

Demà parlaré del dejuni.

No em moc perquè m'ho han manat.

Moriu-vos i no perdéssiu els papers.

Si has de venir, envia'm un missatge.

Vaig morir sense avisar els parents.

Necessito metge de guàrdia i certificat de defunció.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La digestió

19 Juny, 2012 07:21
Publicat per jjroca, Aproximacions


  La digestió:


  1) Acosta l'home als éssers necessitats.

  2) No té hores ni esbarjo.

  3) Dubta de la saviesa humana.

  4) Suporta les nostres dèries de possessió.

  5) Somia en jorns de dejuni.

  6) Té manifestes disputes amb el cervell.

  7) Necessita llengües prou exigents.

  8) Passeja per un camí que s'allarga i escanya.

  9) Demana, al cap, que deixi de pensar.

10) Es manifesta amb missatges aeris.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes a Sant Joan i deu pensaments divins

17 Juny, 2012 09:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La nit de Sant Joan


Enceta l'estiu

la lluna poruga

ni vol altra muda

ni vol altre niu.

El sol, tan cansat

de llevar-se d'hora,

voldria, ho prova,

ser l'enamorat.

I per l'ample cel,

sota l'infinit,

navega, amb delit,

el príncep fidel.

Com llença el seu raig,

com veu, a la vora,

el pagès que prova

tot el camp segar.

I surt, tafaner,

per trobar: el mussols,

el gats cridaners,

les sínies, els horts.

I, a la lluna jove,

la troba ballant,

damunt la foguera,

la nit de Sant Joan.


El dimoni


Sant Joan,

amic de tots,

troba la nit

massa llarga,

al capvespre,

fan corranda:

les noies

amb els minyons.

Cadascú

ha de portar

embalum

per a fer flama,

una foguera

a la plaça,

quatre fustes,

dos cartons,

el dimoni,

disgustat,

vol, a la nit,

prendre mida,

Sant Joan

com el convida

a fugir,

fer mitja part.

La coca

amb el moscatell,

faran

el pont de la nit,

el dimoni

ha acabat:

el cap cot,

socarrimat.

La vetllada

passa tota,

han fugit:

neguits i pors,

Sant Joan

riu i singlota,

Llucifer

perd altre cop.

 

Pensaments divins

 

Déu només té un Fill, es va cansar prompte.

Estic inscrit a un curset de miracles.

Jesús espera un bon any de vi per tornar.

Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.

La guerra era santa, es matava sense ofendre.

Han canviar les portes del cel, ara, són de xocolata.

Déu s'ha compromès a fer el nivell D de català.

Si he de morir en pecat que sigui per un bon motiu.

Satanàs està estudiant un pla de rebaixes.

Judes es va enfadar perquè Jesús no el va deixar acabar de sopar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de son i deu pensaments educatius

15 Juny, 2012 05:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La son


Si tinc la son

i manca l'alegria

i, anant confós,

segueixo el meu camí,

he de trobar,

de sobte, la follia,

aquell batec

d'un cor qui viu amb mi.

Així, a l'engròs,

tots dos saltironant,

aplegarem

al regne de les flors,

ens asseurem

dessota del vell om

i cridarem

tan sols per a cridar.

Si tinc la son,

deixeu-me el dormir,

de tant de viure,

vull començar a morir.


Tenir son


Encara vénen

els maleïts fantasmes

a regalar-me

un gran polsim de por,

viure a les fosques

podria ser millor

car no veuràs

ni savis ni tanoques.

Encara porten,

al regne, malentesos,

aquells prohoms

capciosos, importants,

voldria ésser,

de fet, prou benestant

per tenir son

i amples llits estesos.

Dormir seria

la pau del meu occit,

porto el meu cos,

el porto, ho he dir.

 

Pensaments educatius

 

He posat respostes obertes, sis s'han constipat.

Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.

Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.

Tenen raons convincents i poden ferir.

He posat tres excel·lents, no sé qui els té.

Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.

Havien de repetir fins que arribà l'inspector.

De fet, totes les respostes mereixen un respecte.

La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.

Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb pobres i deu epitafis

13 Juny, 2012 05:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mon tarannà

 

Per ser tan ric,

amb gran fortuna,

trobo la lluna

prop del coixí.

L'avinentesa

ho porta tot:

la gran bellesa,

tres coves d'or.

I com em creixen

els mendicants,

els vilatans

de tot el regne.

Com van guanyant,

les grans virtuts,

a l'aixopluc

de les bondats.

Home tan dolç

no has de trobar,

sóc l'endemà,

l'ahir i el tot.

Sóc tan esvelt

com porc senglar,

mon tarannà

aplega al cel.

 

Els pobres

 

Els pobres, sabeu,

ni tenen idees

ni volen princeses

ni lluna de mel.

Són tan ordinaris,

tan fets a l'esforç

que ni ve d'un tros

el preu del salari.

Així, ben eixuts,

amb la cara negra,

dormen a taverna

després de beguts.

I viuen dempeus

i dempeus dormen

com parlen i ploren,

com seran hereus

d'una meravella,

escrita en el cel,

desfeta la fel,

closa la parpella.

Els pobles dominen

pel damunt de tot,

el si de la cort,

menjant mentre criden.

 

Epitafis

 

Una altra vida, si us plau!

Us recomano tranquil·litat.

He vingut per l'anunci.

Si veniu demà, us convido!

Necessito un cotxe de difunts.

Us proposo un negoci!

No et penso tornar a veure.

Si heu de tornar, porteu cervesa!

Ni us ho podeu imaginar.

Si puc, em casaré demà.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs