Dos poemes crus i deu epitafis

27 Febrer, 2012 10:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Acaba l'estrofa


Agafat el llapis,

posat en el full,

espera la pensa

un treball feixuc.

Gruixudes paraules

com van fent camí,

voldrien festí,

seran gates maules.

Un futur incert,

un poema curt,

cercant aixopluc,

s'enlairen al cel.

I sent, Sant Miquel,

les frases primeres,

van cercant la mel

de les primaveres.

Però les abelles

no estan per la feina,

ha manat la reina:

Mai deixeu les presses!

Acaba l'estrofa

amb color prou verd,

aquest darrer vers

ni aplega a la boca.


Mor un poema


On han quedat

els bons rapsodes?,

dorades boques

del recitar,

hauran pujat

a la muntanya,

el cel ni escanya

no té maldat.

Qui ha perdut

el to pausat?,

aquell combat

prou decebut,

aquella rima

tova, distant,

trobant la mida,

anar endavant.

Aquell missatge

tan concordant,

l'anar somiant

amb el mestratge.

Mor un poema

ple de fredor,

cerca el senyor,

parla i quequeja.

 

Epitafis

 

No vull ni pensar com me'n sortiré.

Si has de venir, espavila!

Cinc minuts més i me'n vaig.

No confieu amb els salvadors.

És qüestió de prendre paciència.

Necessito un soci emprenedor.

No insistiu, avui no surto.

Heu de saber que els veïns també han mort.

Espero un cop de sort.

Necessito servent discret. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El carreró

25 Febrer, 2012 08:13
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

  El carreró:


  1) És on viuen els foragitats del temps.

  2) Ens fa adonar de les nostres minses dimensions.

  3) És la pàtria dels qui no saben volar.

  4) Em porta les noves de tard a tard.

  5) Vol esbrinar on para cadascun dels veïns.

  6) Cerca, a les golfes, la palla que no ha arribat.

  7) Es trastoca quan vol passar qualsevol vehicle.

  8) Viu amb l'esperança d'arribar a cementiri.

  9) Deixa anar els joves i les presses.

10) Només parla de records imprecisos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb morts i deu pensaments divins

22 Febrer, 2012 11:22
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ponent enllà


Ponent enllà,

per on declina el dia,

he de trobar:

la pau i el desencís,

estic pensant

que sobra l'homilia,

el bon sermó,

el sobri enterrament.

Ponent enllà,

esperen els fantasmes,

aquelles ànimes

que no volen marxar,

potser diran:

Com sempre, et retardes,

mai portes pressa,

estem tots esguardant!

Ponent enllà,

no queda altre negoci

que fer de soci

amb els porucs mortals,

he de deixar

aquest cos tan preat,

ho he demanat,

s'ha de quedar.


Fa el seu treball


Del nàixer al morir,

la vida estesa,

del son desperta:

joia i glatir.

Primavera anuncia:

els vius colors,

les mil labors

de cada dia.

Estiu demana:

l'ombra del pi,

seure i dormir,

somiar la tarda.

Tardor penetra

pels carrerons,

troba qui pena,

pensa i es mor.

Hivern esberla

el viu i el ric,

la nit penetra,

troba el botxí.

I un cop acaba,

tot l'entrellat,

la Parca, amb dalla,

fa el seu treball.

 

Pensaments divins

 

Déu ordenarà els seients d'acord amb la competitivitat.

Satanàs em proposa pecar a terminis.

Jesús multiplicarà pans amb permís dels flequers.

Jesús recordarà als successors que només té una túnica.

Déu proposa un sindicat vertical amb força replans per recuperar-se.

Tot i tenint moltes cases i palaus, Déu ha de dormir al ras.

Estic pendent de judici, no puc fugir del meu cos.

Porto anys al cel esperant les fonts de llet i mel.

Tenim democràcia celestial, el darrer que arriba és el batlle.

Judes proposa a Jesús un curset d'escapolida.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes fredolics i deu pensaments educatius

19 Febrer, 2012 07:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 


Un núvol blanc


Avui, divendres,

el fred arriba,

cerca una escletxa,

voldria entrar,

darrere el cim,

el sol ni crida,

prou que li costa

pujar el Montsià.

Aquí, a la casa,

l'estufa udola,

diu que està sola

per treballar,

com li comento,

el molt que estimo,

com li desitjo

el saber estar.

I la mestressa

encén la cuina

mentre rondina

i posa al foc:

un glop de llet

per dues tasses,

sense torrades,

l'esmorzar és poc.

Feixuc hivern

vol anar a escola,

per si allí troba

dolços minyons,

seguts a taula,

la gran llibreta,

llapis i goma,

amb vuit colors.

Fan un dibuix

del cru hivern,

amb petit arbre

pelat de fred,

un núvol blanc,

una herba seca

i els ulls brandant

per la finestra.


Fa massa fred


El ruc no vol

eixir al carrer,

l'amo ni pot,

el fred l'ha pres.

La casa vella

tindrà singlot,

la llenya minsa,

és poc el foc.

Mentre grinyola

pel vent de dalt,

algú fumeja,

dintre la llar.

Quatre papers,

quatre cartrons,

el foc s'encén

sense il·lusió.

Com l'ampla cambra

s'omple de fums,

massa lluny queden

nins amb ensurts.

L'hivern com passa

pel carreró,

ampla finestra,

el dia fosc.

La vella crida,

ja no pot més:

Porta més llenya,

fa massa fred!

El vell remuga,

Déu el perdó,

la casa plora,

plora com jo.

 

Pensaments educatius

 

La classe era bona, no fugia mai.

El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.

L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.

Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.

Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.

Un dels rectangles s'anomena triangle.

Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.

Estem esperant una reforma, inspireu fort.

No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.

Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes sense diners i deu epitafis

16 Febrer, 2012 08:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Curt sopar


Després d'ésser rics,

de tenir fama i poder,

hem de començar un gener

sense llepar més que fils.

Poderosos aprenents

de negoci i de fortuna,

hem de comptar, una a una,

les olives que ens mengem.

On han quedat les grandeses,

aquell posat imponent?

No tenim, per viure bé,

més que el sol de tots els dies.

A la bossa, més que buida,

porto minsos centimets,

menjar carn no em senta bé,

en tinc prou amb una truita.

Després vindrà el gran viatge

al damunt de l'espardenya,

no cal dir que és gaia ciència

anar a peu sense equipatge.

I les nits de llunya plena,

després d'aquell curt sopar,

obro la porta i se'n va

aquella gola tan dolenta.


Viure bé


Aprofiteu el moment

per a beure i respirar,

altra cosa no n'hi ha

que sigui tan eficient.

Costa poc i senta bé,

aquesta delícia eterna,

no hi ha altra gran riquesa

que aprofiti aquest saber.

I si us sobra una moneda

per a poder sentir joia,

regaleu-li a la noia,

un somrís fins a l'orella.

Aprofiteu el moment

si la brisa us acarona,

empleneu el pit, la bossa

i, de tot cor, ensumeu.

Potser arribarà flaire

de llagosta o llagostí,

per pagar no heu de patir

perquè avui convida l'aire.

I sense diners, el miracle

esdevé més profitós,

celebreu, amb tot honor,

el viure bé sense nafres.

 

Epitafis

 

He rebut sis propostes per tornar.

Passo de l'estètica.

Ara, resulta que no m'estimava.

Necessito pintura d'interior.

Sóc a punt per dormir.

A la tardor, hi ha més ambient.

No ho sé, acabo d'arribar.

De moment, som més homes.

Només tinc una disfressa.

Estic aquí al dessota esperant trobar nínxol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El cap d'any (2)

14 Febrer, 2012 09:22
Publicat per jjroca, Aproximacions

   El cap d'any (2):


  1) És el moment, dubtós, de tornar a començar.

  2) Vol fer un rebel punt i a part.

  3) És el temps clau de consultar l'oracle.

  4) Inicia nova jornada a taula parada.

  5) Apunta la possibilitat de final de cicle.

  6) Aplega carregat de bones intencions.

  7) Sap de la nostra inconstància i petitesa.

  8) Ens posa nou segell en el camí de la vida.

  9) Té un començament fred i distant.

10) Necessita un bon sarró amb força departaments.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de carnaval i deu pensaments divins

11 Febrer, 2012 07:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La disbauxa


Massa lluny la primavera,

les ovelles al corral,

en el carrer, vent de dalt,

ni recordo la verema.

Apleguen les noves dates

de tristesa i de condol,

la quaresma ens espera,

encara, no escalfa el sol.

Però hi ha gotims de joia

en els dedins de la carn,

volem fer la festa car

necessitem xerinola.

Ai mare, que veig el porc,

sembla que fa mala cara,

no ho sap que la botifarra

dóna vida, alegra el cor!

Quan la disbauxa entafora,

en el poble de pagès,

la gresca guanya interès,

al bon porc li arriba l'hora.

Morirà com mal cristià,

socarrat, voltat de flames,

de carnaval són les dates,

la quaresma aquí està.


Per a tots


He comprat un vestit

eixerit,

tot semblant a una farola,

he de guanyar el primer premi,

el senderi

he de deixar-lo una estona.

He passat pel carrer gran,

ple d'espant,

per si trobo qui fa broma

i em vol encendre el llum,

al capdamunt,

i em cerca i em troba.

Tot vestit per al moment,

sóc conscient

que el carnaval obre porta,

per a moure la gatzara,

un té encara

un polsimet de marona.

Apleguem a la gran festa

i un s'engresca

de sentir tanta bonior,

els balls i la festa grassa

són a casa,

carnaval és per a tots.

 

Pensaments divins

 

De moment, els electrons encara no s'han rebel·lat contra Déu.

Déu reunirà els sants a la sala del tron per fer inventari.

Jesús necessita responsable per a campanya de promoció.

Satanàs està disposat a vendre els drets d'autor a una editorial.

Déu limitarà la prohibició de vendre pollastre els divendres de Quaresma.

Satanàs està enfadat amb Déu, li ha enviat tres pobres sense recomanacions.

Sant Pere ha demanat un circuit tancat per a les processons.

Satanàs ha fet una sala sense fums per a ànimes delicades.

Déu allargarà la vida dels justos per tal d'evitar aglomeracions.

Jesús està estudiant una passió virtual amb tres dimensions. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a nins i deu pensaments educatius

08 Febrer, 2012 06:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He d'aprendre


Amb la bossa nova,

llibre de dibuix,

la goma, el llapis,

aniré a l'escola.

A casa, la mare

com m'ha fet pintar:

un drac amb sa cua,

amb foc pels queixals.

La mestra demana:

les files callades,

les bates planxades,

el fer bona cara.

Avui he d'aprendre,

sabré com s'escriu:

un pa, una pipa,

un pou i un pi.

I els dibuixaré

amb aquests colors:

el groc, el taronja,

el vermell i el verd.

Anirem al pati,

jugarem a bous

i, si tenim gana,

menjarem les nous.


Un conte bonic


La mestra ens conta

un conte bonic:

la princesa és dolça,

el nuvi eixerit,

però, vila enfora,

hi viu un bon drac

mai ningú l'estima

ni li posa un plat.

El bon drac es queixa

al Déu poderós:

Vull que algú m'estimi

i em doni consol!

La princesa, en veure'l

tan plorant de cor,

al drac, que s'acosta,

li parla amb dolçor.

Nostre drac content,

fins se'n riu i tot,

té nova companya

la mira i la vol.

El nuvi formós

tindrà un sac d'enveja,

vol fer-li la guerra,

el drac no té por.

La guerra comença

i segueix cada any,

quan ve primavera

aplega a Montblanc.

 

Pensaments educatius

 

No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.

He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.

Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.

Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.

Es prega difamar en privat.

Per ensenyar el sis, necessito dues mans.

L'alumne és bo, el faré repetir.

Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!

Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.

L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb força vent i deu epitafis

05 Febrer, 2012 06:38
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Vents hivernals


Si el déu Èol,

avui, em convida,

portaré amanida

la capsa del dol,

tan minsos humans,

farcits de misèria,

ni gaudim la dèria

dels vents hivernals.

Aquests vents feixucs

que ni tomben fulles,

ni porten despulles

ni mouen els rucs.

En el camp desert,

esllanguida pols,

ni lluita calor

en un cel obert.

Els vents engrescats

mouran els molins,

Don Quixot lluitant,

els gegants fornits.

Ni vull aventures

dessota del sol,

ni tinc un rebost

amb llaminadures.

Escric, assegut,

davant la pantalla,

el cap com badalla,

avui, s'ha perdut.


Vent esvalotat


Vent, de pocs colors,

passant per la plana,

atura, descansa,

troba el teu amor.

Vent enfeinat

en remoure l'aire,

emporta't la flaire,

el secret guardat.

Vent, prou mentider,

farcit de venjança,

de malastrugança,

sorrut, matiner.

Voldria dormir

voltat d'embolcalls,

de blancs abrigalls,

en un ample llit,

però aplegues tu,

trucant a la porta,

ets un vent tanoca,

massa inoportú.

Encara que un déu,

enmig de la ciència,

et donà fermesa

per viatjar on deus.

I traspasses terres,

les vinyes i els horts

i portes les presses

ben endins del cor.

Vent esvalotat,

deixa'ns una estona,

pensa i raona,

reposa si cal.

 

Epitafis

 

Ho sento, he tingut un ensurt.

Tinc moltes ganes de veure’t.

Us notifico que he canviat el pany.

Ho sento, però no t’ho puc dir.

Darrerament, ni tinc memòria.

Ahir, vaig rebre el darrer condol.

A l’estiu, és una altra cosa.

Afanyeu-vos, hi ha places limitades.

Sóc aquí per respecte a una bona oferta.

De vegades, penso que no hi sóc. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La neu

03 Febrer, 2012 07:09
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

  La neu:


  1) És el plorar dolç de la mare terra.

  2) Neix d'un núvols tous ben prenyats de fred.

  3) És vestit d'un fil que prompte es marceix.

  4) Darrere un silenci, comença la dansa.

  5) És un ball pausat que esvalota el vent.

  6) Aplega a la terra sense molestar-la.

  7) Les volves primeres senten la desfeta.

  8) Les altres intenten conservar el vestit

  9) Si natura vol, farà mantell blanc.

10) Perdrà el seu cos a mans d'enemics.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs