El monstre de la sort i set poemes més

08 Juliol, 2024 05:31
Publicat per jjroca, Poemes

El monstre de la sort


El monstre de la sort

no demana saviesa

ni haver la mà estesa

per a rebre la por.

Ell va per uns camins

reservats als herois,

són macos i alegrois,

sense massa veïns.

El monstre de la sort,

poc sovint, em mareja

oferint-me bondats.

Uns fets entremaliats

fan esclatar revenja

en el dedins del cor.


Ensinistrat en penses


Talment, com us diré:

Prenc la poca moneda

per a pagar el cafè!

Ensinistrat en penses,

avanço, cap avall,

per estrets carrerons.

Perdudes il·lusions

van acabar en estralls

d’unes vanes promeses.

No sé com acomiado

els meus amics fantasmes

quan prego mil desitjos,

és quan llavors trepitjo

les contrades llunyanes.


Perdut per la il·lusió


Perdut per la il·lusió,

de vida poc ferrenya,

demano una espardenya

que no porti dolor.

Anar, sense cap pressa,

per nobles caminois;

albirar com soc noi

de parca jovenesa.

Perdut per la il·lusió,

el meu castell demano

per poder sojornar.

Quan no puc treballar,

em queixo a nostramo

per veure si haig sort.


Pobret, el pobre rei


Pobret, el pobre rei

qui no haurà princesa,

l’hereu és una festa

qui no respecta llei.

Els dies seran llargs,

les nits ben tenebroses;

han arribat les noses

d’aquells monstres d’abans.

Pobret, el pobre rei

qui va perdent imperi

i ganes de somiar.

Com no se’n pot anar,

demana l’encanteri

de jaure a l’herbei.


El somnis misteriosos


Parlant, amb el meu gos,

de llargues privacions,

li he dit que ha de ser bo:

haver silenci i clos.

El passeig del matí

ni espera gosadia,

ha de dur una guspira

de pensa sense dir.

El dinar de sis mossos

és senzill de comprendre

i digestió lleugera.

Després, vindrà la resta

on s’acaben d’entendre

els somnis misteriosos.


Sortosament


Sortosament,

el tren de la ignorància

avança cap a França

per a trobar la gent.

Allí, s’extén

per patis i terrats

on els bocabadats

demanen homes vers.

Perquè aquí

el tren no fa aturades

ni necessita més.

Fem el pagès

en lloc de fer pensades

per a saber eixir.


Compraré panses


Em plau la nit

més llarga, més lleugera

quan, dolça, espera

ni duu enemic.

Romandré sol

en tranquil llogaret,

passar discret,

emprendre el vol.

Per a ser feliç,

porto diners

a les butxaques.

Compraré panses

per si em plau saber

on rau el paradís.


Potser demà


En mon jardí,

hi ha tantes primaveres

que les abelles

viuen allí.

Haig manta llocs

on fer d’hostatge,

sense equipatge,

amb poques pors.

Mon paradís

és tan a la vora

que ni cal viatjar.

Potser demà,

hauré la mà més tova

i seré a l’occís.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CL)

01 Juliol, 2024 04:57
Publicat per jjroca, Poemes curts

A la vora

de la mar

com em prova

l'estimar

tota l'estona.


Hauria de dir

que em plau el sol

a l'hora d'eixir

quan, a l'hivern, mou

el fred i el glatir.


És quan plou

quan ho demano:

Vull ser sol!,

però el meu amo

diu que no vol.


I tot d'una,

el llangardaix

cerca altura

i, el daltabaix,

el cel procura.


Com em deia

en Manelic:

Com voldria

haver amic

sense malícia!


Hauré de somiar

sense massa pressa

que cal demanar

un xic de saviesa

sense més despesa.


Com demana

el meu senyor:

Quan hi ha calma,

és millor

si res passa!


Per haver

un bon amic

cal saber

on és el xic

del gran voler.


És quan goso

el passejar

quan ho noto,

que vull guaitar

i sentir com volo.


Sense pressa

ni remei

es viu de pressa

i sense llei,

és gran juguesca.


És quan dormo,

per la nit,

quan milloro;

estic així

gaudint a dojo.


Quan navega

per la mar,

mai es queixa

ni en sap,

el vent la bleixa.


Com demana

l'enemic:

Si has gana,

seràs ric!,

com ho proclama.


A la casa

de llevant,

va la barca

navegant,

però es cansa.


Com hauria

de saber

com fa via

el deler

en tot un dia.


Caminant

cap a la mar,

el gegant

diu que ho té clar,

la veu somiant.


Com havia

molta feina

ni sabia

on trobar l'eina,

no convenia.


Amb més ganes

que volers,

van les fades

pels carrers,

matins i tardes.


Sempre penso

en el somiar

quan espero

aplegar

allí on menjo.


A la casa

de l'encert

sempre passa:

Hi ha un follet

enmig la sala!


Mira el vent

de la follia

amatent

de companyia,

sempre present.


Menjo pomes

al pomer,

les més grosses

van primer,

són prou rodones.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Endevineu, si cal i set poemes més

01 Juliol, 2024 04:48
Publicat per jjroca, Poemes

Endevineu, si cal


Endevineu, si cal,

com he trobat fortuna

tot i mirant la lluna

sense fer-li cap mal.

No jugo per no perdre

les nobles intencions,

només vull moments bons

per gaudir del meu regne.

Quatre retalls de palla

per poder fer un mos

i encetar nou somni.

He demanat que torni

per si borda aquell gos

qui espanta la canalla.


L’amor és venturer


Com la mossa em demanava

puix volia anar a ballar,

un menestral la cercava,

li deia: M’he de casar!

Ben d’hora, al dematí,

ja la tinc al davant de casa,

em convida a festa grassa;

de ben poc, he de gaudir.

El ball comença a la nit,

ni puc fer la migdiada

puix hem de ser els primers.

Com l’amic és venturer,

arriba, va i quan passa

ens deixa ben afeblits.


La saviesa l’he deixat


De segur que he de morir

un mal dia per a viure;

les pors no les sé descriure,

però gosen venir amb mi.

És un fet ben natural,

deixar el cos per a sempre;

és luxe que em sé permetre

i no costa cap cabdal.

Si haig un dia de sort,

em duran al cementiri

prou seriós i ben mudat.

La saviesa l’he deixat

a la voreta d’un ciri

qui s’ajup a poc a poc.


Ombres emprades


I com m’han deixat manar,

hauré crescut més d’un pam;

avui, no toca l’enciam,

bona menja he d’endrapar.

Em llevaré, si em plau,

vora l’hora del migdia,

hauré la feina amanida

per deixar-la on s’escau.

Amb quaranta botifarres,

he de fer bon esmorzar

i encetar tan joiós dia.

He oblidat qui malfia

i es deixa arrabassar

per poques ombres emprades.


Enceto nou plorar


Els savis saberuts,

cansats de fer negocis,

em demanaran que torni

per a mostrar-me eixut.

Sent pobre i malparlat,

no albiro meravelles;

estimo les estrelles,

menteixo per l’emprat.

Com poc he de guanyar,

m’ensinistro a les cartes

per a guarnir-me d’or.

Així, a poc a poc,

perdent abric i sabates,

enceto nou plorar.


A l’hora de la feina


Pensar per a no ser:

Portador dels neulers!

Procuro estar dormint

a l’hora de la feina,

no em va bé cap eina,

les ganes no les tinc.

Sent pobre i matusser,

no em lloguen quasi mai;

al bosc, haig un espai:

estimat i proper.

Carrer de melangies

em porta al desencís;

si el treball és precís,

doneu-me bones mides.


He fet la nova vida


He de cercar enemic

per poder anar al cel,

el vull de mató i mel,

mig guerxo, mig gepic.

L’empaitaré al dematí,

si puc, fins al migdia,

he fet la nova vida

per si vol ser el mesquí.

Com anirem tots dos

a cercar l’encanteri

de les noves intencions.

Demano els moments bons

per si aplega el misteri

d’oferir-li un redós.


Cansat de no fer res


Cansat de no fer res

com esbrino, encara,

trobar enamorada

qui no vulgui saber.

Secrets de la ignorància,

els hauré ben guardat;

soc poruc sense esclat,

guerrer sense constància.

Cansat de no fer res,

amb la penso ensopego,

em guanya prou sovint.

Manta anys els que tinc

per a saber que espero

trobar,d’esma, mon cel.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CL)

01 Juliol, 2024 04:35
Publicat per jjroca, Epigrames



La nineta
del meu cor 
diu que mengi,
però poc.


Quan ja soc
a mig matí
és quan planyo
per dormir.


A la porta
de l'infern,
riuen dos
i en ploren cent.


He comprat
el matalàs,
però encara
no em fa cas.


Si em pregunta,
li diré
que m'agrada
tal com és.


Al moment
de posar el nas,
Déu digué:
L'hauré errat?


A les portes
del neguit,
en ser obertes,
surten crits.


Massa cases
on regnar
i el vent
les vol tombar.


A les portes
de la mort,
van les presses
a poc a poc.


A la casa
de l'Oriol,
qui no menja
no es mou.


Manta hores
de la nit,
venen totes
sense crit.


El dilluns
és un mal dia
per a omplir-se
d'alegria.


Una jove
em vol parlar;
en un cove,
fa de bon somiar.


Vint-i-quatre
saberuts;
vint-i-tres,
s'han quedat muts.


Com demano
per a mi:
A les deu,
anar a dormir!


En el regne
de la sort:
compres massa
i vens tot.


Fa tres dies
que festejo
i, en començar,
com quequejo.


Per a ser
bon mentider,
cal lluitar
sense caler.


Una festa
amb enciam
ni protesta
ni es fa gran.


A la casa
de la sort:
N'entren massa,
en surten pocs!


Na Joana
diu de mi
que soc borni
perquè sí.


A la casa
del poruc:
Entro savi,
surto ruc!


Em convida
Llucifer:
Menjar gras
i no fer res!


I quan toquen
a casar:
Prendre bossa
i no parar!


Diu el pobre
al paller:
Per a dormir,
ja m'estàs bé!


Quan li canto
la cançó,
com fa rialla
de debò.
 

El vent parla
amb el bosc
i s'enfada
a poc a poc.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs