01 Juny, 2023 05:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
No hi ha pedres
al camí,
de segur,
no és per a mi.
Us faré saber:
He estat fidel
al vi, a la mel
i al perdre sencer!
Quan demanin
anar al ball,
faré estrall,
vull que ho estranyin.
Ben cansat
i fredolic,
he pensat
en fer-me ric.
A l'estiu, el fred
era de vacances,
volia mancances
de neu i d'hivern.
No demano per a mi
altra fortuna:
mil estrelles, una a una,
manta sort i seure aquí.
Al reialme
dels vençuts,
en xerren quatre,
els altres, muts.
Com demano
anar a segar
quan no hi ha amo
ni sembrat.
A la casa
de la son,
els desperts,
veieu, no hi són.
Com demano
anar a dormir,
m'entrebanco
amb el llit.
A la casa
del valent,
el qui plora
ni se sent.
Els fantasmes
de la nit,
els endreço
vora el llit.
Quan el cànter
va a la font,
les fadrines
ja no hi són.
Com m'hauria
de casar
sense pressa
per manar?
Quan comença
el badallar,
ja és hora
d'allitar.
Manta gana
ha el pagès,
sembra, planta,
no cull res.
No haig hores
per donar,
les més toves
dormen ja.
En el regne
no hi ha pau
si no es crema
algun babau.
Amb la pressa
m'he deixat:
les sardines
amb el gat.
És el deure
del treball
qui s'enfila
pels terrats.
Quan la jove
va a dormir,
ja l'espera:
somni i llit.
No haig pressa
per anar
on la gana
em vol portar.
No demano
altra sort
que la menja
i un poc d'or.
Quan la pluja
porta el vent,
el que mulla
ni se sent.
Al passeig
de l'estació,
és on veig
com roda el món.
Na Maria
va a la font
per si troba
un xic d'amor.
Si he de
contar mentides
per la nit
són amanides.
Afegeix un comentari
