01 Abril, 2023 18:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
Amb la bona nova,
me'n vaig a dormir,
espero l'eixir
si la mort no em troba.
A la banda
dels parents,
cal fer estada
massa temps.
Una mossa
m'ha de dir:
Pren la bossa
i a dormir!
Em demanaria,
mon preat amor,
pertànyer a l'enyor
abans del migdia.
No vull regne,
dalt del cel,
buit de mel
i ple de fetge.
Estimada lluna:
Quan aplegui el sol,
vesteix-me de dol
puix l'amor no cura.
Massa riures
a la font
i ésser lliures
quan no es pot.
A la núvia
que he cercat,
quan s'enfila,
mai se sap.
I quan sigui
saberut,
esdevingui:
tou, vençut.
A la casa
del gegant,
menjar poc
és fer deu plats.
Per anar
a festejar,
cal aprendre
a no fer tard.
Amb seixanta
solucions,
els negocis
mai són bons.
Porto hores
de dormir
i no sé
on haig el llit.
Quan la feina
es fa pesada,
cal aprendre
altra vegada.
Ni el ruc,
quan dona tombs,
es pregunta
on va el món.
No vull hores
sense son
ni garlaires
a l'entorn.
Quan la barca
va a la mar,
només prega
per tornar.
Amb més palla
i menys gra,
hi ha qui passa
o se'n va.
Com em deia
un savi antic:
qui se'n reia,
ara, és amic.
La mossa demana
vestit per ballar,
com no podrà anar
ni li farà falta.
A la casa
del sabut,
qui més mana
és el menys ruc.
Li demano
per sortir
i quan planyo
es riu de mi.
No hi ha hores
en el món
si no hi són
les que a mi em toquen.
Quan la lluna nova
se'n va a dormir,
la sento com plora,
no ha trobat coixí.
L'oreneta
refà el niu,
està contenta,
és prop l'estiu.
Si m'estimes
de valent,
quan em crides
dolçament?
Parlaré
quan vingui el llop,
li diré
com tot és fosc.
Afegeix un comentari
