Epigrames (CL)

01 Juliol, 2024 04:35
Publicat per jjroca, Epigrames



La nineta
del meu cor 
diu que mengi,
però poc.


Quan ja soc
a mig matí
és quan planyo
per dormir.


A la porta
de l'infern,
riuen dos
i en ploren cent.


He comprat
el matalàs,
però encara
no em fa cas.


Si em pregunta,
li diré
que m'agrada
tal com és.


Al moment
de posar el nas,
Déu digué:
L'hauré errat?


A les portes
del neguit,
en ser obertes,
surten crits.


Massa cases
on regnar
i el vent
les vol tombar.


A les portes
de la mort,
van les presses
a poc a poc.


A la casa
de l'Oriol,
qui no menja
no es mou.


Manta hores
de la nit,
venen totes
sense crit.


El dilluns
és un mal dia
per a omplir-se
d'alegria.


Una jove
em vol parlar;
en un cove,
fa de bon somiar.


Vint-i-quatre
saberuts;
vint-i-tres,
s'han quedat muts.


Com demano
per a mi:
A les deu,
anar a dormir!


En el regne
de la sort:
compres massa
i vens tot.


Fa tres dies
que festejo
i, en començar,
com quequejo.


Per a ser
bon mentider,
cal lluitar
sense caler.


Una festa
amb enciam
ni protesta
ni es fa gran.


A la casa
de la sort:
N'entren massa,
en surten pocs!


Na Joana
diu de mi
que soc borni
perquè sí.


A la casa
del poruc:
Entro savi,
surto ruc!


Em convida
Llucifer:
Menjar gras
i no fer res!


I quan toquen
a casar:
Prendre bossa
i no parar!


Diu el pobre
al paller:
Per a dormir,
ja m'estàs bé!


Quan li canto
la cançó,
com fa rialla
de debò.
 

El vent parla
amb el bosc
i s'enfada
a poc a poc.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLIX)

14 Juny, 2024 09:36
Publicat per jjroca, Epigrames



Al carrer
de la dissort,
el darrer
passa com pot.


Amb tres pedres
i un coixí,
si t'ofenen,
ves a dormir.


Com demano
per a viatjar:
espardenyes,
vi i pa.


La més maca
del jardí,
quan floreix,
es riu de mi.


Per a ser 
bon pescador,
cal anar
i passar por.


Quan el sol
vol maridar,
veu la lluna
i no se'n va.


La més maca
d'aquest lloc
és callada
i menja poc.


Si li parlo
de valent,
mira, calla
i no ho sent.
 


Una mossa
va al mercat,
cerca dolç
i fa salat.


Les paraules
van al vent
per si troben
qui les sent.


A la casa 
del davant,
el petit
es fa més gran.


Mai convido
a berenar
si després
volen sopar.


Menjar poc
i pair bé,
massa feina
per a fer.


He cercat
el meu corriol:
lluny del vent,
a prop del sol.


No haig temps
per a penar
si em toca
a l'endemà.


Les muntanyes,
per les nits,
porten banyes
i xerrics.


A la casa
del valent,
mai aplega:
pluja i vent.


Na Maria
diu que sí
i no gosa
ballar amb mi.


Entre tantes
solucions,
prefereixo
els alturons.


Diu que lluita
de valent,
però es queixa 
com la gent.


Les comandes
de la fe,
venen prompte,
marxen bé.


A la guerra
dels vençuts,
dos en parlen,
la resta, muts.


Quan la mossa
es riu de mi,
m'entaforo
fins a la nit.


Com no hi havia
solució,
vaig asseure'm
de debò.


Les petjades
de la nit
porten pausa
i esperit.


Com plorava
com un be,
li digué:
Encara em vols?
 
Cada vespre
duu sa nit:
a pleret,
sense neguit.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLVIII)

01 Juny, 2024 06:04
Publicat per jjroca, Epigrames



No hi ha hores
a la nit
on s'amagui
l'esperit.


I ve la mort
sense temença,
no porta pressa
ni plata ni or.


Com hauria
de guanyar: 
força i gana
pel demà.


Ni vull ni sé,
sense alegria,
anar al cafè
dia rere dia.


A les voltes
del migdia,
em llevo
sense alegria.


No vull regnes
per a mi,
només casa
i poder dir.


Amb les bones
intencions,
com es perden
les raons.


Un gegant dormia
en el si del bosc;
quan era prou fosc,
la gana li eixia.


Una casa,
sense vi,
fa basarda
a no dir.


Una mosca
em preguntava
on havia
de parar casa.


Si el llum
és massa fort;
quan em parla,
faig el sord.


El pagès
li crida fort,
el cavall
diu que no pot.


Una jove
està per mi,
però el son
la fa patir.


Com havia
pocs diners,
menjava
per l'interès.


La més maca
de les flors
gairebé
ni sap d'amors.


Una fulla,
del pi gros,
mal enceta
mals d'amors.


Si veniu
per trobar llum,
emporteu-vos:
foc i fum.


És un goig
veure venir 
orenetes
a fer el niu.


Una tarda
i un matí
van de pressa
perquè sí.


A la vora
del camí,
passa el vent;
no n’està per mi.


Si m'estima,
li diré
que, quan dormo,
em trobo bé.


Amb seixanta
convidats,
no hi ha vici
ni pecats.


És un llum
tan tafaner
que, apagant-se,
queda bé.


Com la vaca,
d'aquest prat,
menja herba 
i ho fa de grat.


Una missa
i prendre fam
no és gaudir
ni bé ni mal.


Porta vaques
a la font,
les més magres
tenen por.
 

No vull caure
en l'oblit
de guanyar
i haver delit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLVII)

13 Maig, 2024 05:42
Publicat per jjroca, Epigrames



Venen totes
de ponent
i s'escanyen 
lentament.


Al capvespre,
venen pors
mai no saben
trobar un port.


A la barca
li han eixit:
manta ganes
de dormir.


L'amor demana 
el seu palau,
però qui mana
diu: No em plau!


Quan el riure
em ve a cercar,
el queviure
no el deixa anar.


He de demanar,
al bon Satanàs
una mossa jove,
no em farà ni cas.


Per estranyes
i grans raons,
mai demanes
solucions.


A la casa
del corriol,
la mestressa
s'omple de sol.


Esperant
la primavera,
he passat:
fred i gelera.


La juguesca
de l'amor
posa pressa
a la tardor.


Com la mossa
ha convidat
a estimar-me,
ha fet salat.


A l'hivern,
cada carrer
és més ample,
més lleuger.


Com haig ganes
de dormir,
les garlades
faig finir.


En demano
per dinar:
sopa sola,
no n'hi ha.


El silenci
de la nit
com reclama
l'esperit.


Una taula,
sense pa,
despullada
ha d'estar.


Com la mare
ha de dir:
Vine prompte
pel matí!


Al dematí,
vaig a la feina,
a migdia,
perdo l'eina.


Una mossa
em comentava
que, estimar,
tampoc li agrada.


Amb més gana
que diners,
la setmana
dura un mes.


Al bon Déu,
he demanat:
Menjar poc!,
per si de cas.


A la festa,
vaig al ball
per a aprendre
a no mirar.


Com havia
poca sort,
menjo cebes
del meu hort.


A la bassa,
he vist un peix
que nedava
en escreix.


Les mirades,
en llegir,
com es perden
pel camí.


He posat el cap
vora la finestra
per si hi ha una festa
al carrer de dalt.
 

Mai espero
altre món
que gaudir
sense haver son.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLVI)

01 Maig, 2024 06:39
Publicat per jjroca, Epigrames





Quan aplega el fred
a la casa vella,
en el cel, l'estrella
diu que ho té tot fet.


No demano
per a mi:
ni el morir
ni l'haver amo.


L'amor volia
anar a viatjar,
però aquesta vida
no el deixa anar.


Una rosa,
en el jardí,
està sola
quan fa nit.


Pare, quan faci vent
i la mar s'enfadi
potser no m'agradi
anar a cercar peix.


A la casa
del més ric,
falta gana
i sobra amic.


Anirem plegats
a gaudir una estona
del ball d'envelat,
del somrís de noia.


Si demà
toca morir,
ho tinc clar:
He de fugir!


És la mossa,
quan se'n riu,
qui ens porta
el nou estiu.


La mare cantava
des de bon matí,
el reiet mirava,
era ben feliç.


Com, avui, 
he demanat:
joia i caliu,
he fet salat.


La més dolça
de les flors,
quan perd força,
és tot un plor.


Amb seixanta
mariners,
qui no balla
no fa res.


I sento com plou
des del llit estant
i la fulla es mou,
cerca l'entrellat.


Quan aplego
pel matí,
ensopego
amb el dormir.


La més jove
vol jugar
i la vella
sola està.


Cinc caminen
per un prat,
quatre es priven
de somiar.


Quan em llevo
de dormir,
ensopego
amb el coixí.


A la casa
d'en Sisquet,
mengen vuit,
en paguen set.


Quan desperto
per la nit,
com em queixo
vora el llit.


Quan em queixo
del veí,
la mestressa
em crida a mi.


Tinc avui
per a dinar:
poc de cuit
i molt de pa.


Si m'estimes
de valent,
les veïnes
ni les sents.


No m'agrada
el dormir
amb tres caps
i un sol coixí.


Ni l'amor sabia
que havia de venir,
va aplegar un dia
des de bon matí.


Car no espero
haver més
que follia
tot el mes.
 

Les tempestes
del meu cor 
són com festes
per a molts.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLV)

14 Abril, 2024 07:05
Publicat per jjroca, Epigrames



Les joies venien
sense cap neguit,
després, em dirien:
Ni l'havíem vist!


Em diran els vents
sense gaire pressa
que obri la finestra
per si algú es perd.


La lluna cantava
en ser al desert,
lluny del color verd,
es veu més preada.


Per haver
un bon senyor,
cal saber 
i parlar poc.


A la lluna
de València,
hi ha qui juga,
hi ha qui crema.


Les catifes
del portal
sempre miren
qui va dalt.


A la vora
de la font,
massa gent
fent enrenou.


Una casa 
de pagès,
sense golfa,
no pot ser.


Un pobre venia
al poble a dormir,
quasi, cada dia,
volia ser ric.


El gegant
és tan valent
que, si plou,
diu que fa vent.


Un dilluns,
pel dematí,
m'endugué 
fins el coixí.


Com la lluna
m'ha de dir
que, l'amor,
la fa trair.


A les voltes 
de Nadal
ni volem
pensar en fer mal.


Com em menjaria,
si l'amor volgués,
un plat d'amanida
i en voldria més.


Poseu-me pa
on pugui fer:
llarga menjada
i un llarg recés.


Com voldria
anar a buscar:
una nit
sense penar.


Na Joana
menjar vol:
xocolata
amb quelcom dolç.


Vull casar-me,
a poder ser,
amb la joia
i el diner.


A les festes,
volen tots:
manta plats
plens de torró.


Com demano
per haver:
un nou llit
i bon somier.


A la casa
del veí,
són més macos
i més rics.


Com diria
en Llucifer:
Cal pecar,
però despert!


Mai demano
anar a ballar
per si obliden
fer-me cas.


La promesa
del meu cor
no ha pressa
ni fa por.


És la reina
del meu cor,
quan somriu
i parla poc.


Mai demano
per a mi:
ni venjança
ni glatir.
 
No voldria
altra sort
que una cambra
plena d'or.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLIV)

01 Abril, 2024 06:35
Publicat per jjroca, Epigrames



A la lluna,
plora el ruc,
quan es cansa,
apaga el llum.


No hi ha casa
sense rei
ni mancança
sense llei.


Al carrer
dels desvalguts,
dos són llecs,
els altres, muts.


Si em poso
a caminar,
algú sap
on puc anar?


Na Mariona,
del meu cor, 
s'alliçona
en mals d'amor.


I quan sigui
segador,
que no vingui
la calor.


He pensat
amb els diners,
però el peix
m'agrada més.


I quan aplegui
la mort,
igual 
em porta la dot.
 

De les obres,
la pitjor
és plorar 
sense raó.
 

Mai demano
per a mi:
massa aigua
i gens de vi.
 

A la casa
dels parents,
mengen quatre,
en paguen cent.


I quan sigui
més valent,
m'ho passaré
malament.


Una cuixa
de corder,
corre poc
i es menja bé.


I quan hagi
un xic de sort,
vull més ombres
al meu hort.


A les guerres
de dos reis,
mai hi guanya
el qui perd.


I quan sigui 
segador,
vull corbella
i sarró.
 

Quan la núvia
em ve a cercar,
com m'amago
fins a demà.


A la casa
del pagès,
sis són quatre
i quatre, tres.


Amb la por
que tinc al cos,
si badallo
ja hi sóc mort.


Ha estat
un gran miracle,
treballa un,
en miren quatre.


En casar-me, 
vull la dot:
amagar-me
i plorar poc.


Animetes
van al tros,
posen herbes
enmig les cols.


I quan sigui
un home ric,
vull casar-me
i dormir.


Us faré saber,
estimats veïns,
que quan serem nins,
plorarem també.
 

Per haver
tan poca sort,
menjo verd
i engreixo prou.
 

He de demanar,
a l'hora tardana,
enllestir qui mana
i sopar de grat.
 
És quan plou
i ballo sol
quan em dol
mullar-me tot.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLIII)

13 Març, 2024 09:11
Publicat per jjroca, Epigrames



Una bóta
sense vi
parla, sempre,
mal de mi.


Com cavil·lo,
a desgrat,
que el treball 
ha de ser part.


Massa nits
sense calor,
com ens porten
la tardor.


A la vora
del camí,
sempre, hi ha
qui es riu de mi.


Les cançons 
se'n van al cel
i s'obliden 
del concert.


Una mossa
m'ha de dir
que el fer nosa
és per a mi.


Sense mossa
ni veí,
veig l'infern
ben lluny d'aquí.


Amb més ganes
que diners,
somio poc,
però a pleret.


Al rellotge
de la plaça,
el temps topa
o s'allargassa.


En el port,
els mariners
mengen poc
i beuen bé.


Com el mestre
ensenyava
i la classe
ni ho notava.


Per a córrer
sense fre,
menjar poc
i pair bé.


Sense la disfressa
de l'enamorat,
si l'amor desperta
qui el bressarà.


Na Joana
m'ha de dir
que, si haig gana,
porta el vi.


Una rosa
sense fe
no és gran cosa
ni em mereix.


En el regne
de la nit,
hi ha un amic
que se sol ofendre.


A les voltes
del camí,
hi són totes
per a mi.


A la casa
de l'oblit,
dorm un pobre
sense abric.


A les festes
de Nadal,
cada casa
és un sidral.


Quan aplego
a la font,
trobo aigua
i mals d'amor.


Esperant
arribar a ric,
vaig passant
de trobar amic.


A la casa 
de la sort,
poc es menja,
però dolç.


Si el fred
em ve a buscar
de segur 
que em trobarà.


Com demano
per haver
força palla
en el paller.


A la casa
de l'Arnau,
qui mana
porta la clau.


El més pobre
del carrer,
avui, té gana,
demà, també.
 
Mai demano
per a mi:
massa feina
i curta nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLII)

01 Març, 2024 05:02
Publicat per jjroca, Epigrames



Massa cases
sense son
són irades
per tothom.


Na Maria
es vol casar,
però el dia
ni se sap.


Sense pressa
parla el vent,
quan acaba,
ni se sent.


Al carrer
de les comandes,
has de saber
al temps que passen.


Una mossa 
viu amb mi,
me l'estimo
perquè sí.


Una flor,
sense jardí,
és amor
sense destí.


Amb les pedres
del camí,
els valents
es fan coixins.


A la casa
de l'enyor,
no hi ha taula
per a tots.


Quan la mossa
es vol casar,
mai demana 
pel menjar.


A la casa
del record,
massa llana
i poc cotó.


Si m'empipes,
et diré:
que ni penses
ni ho entens.


Quan demanin
per volar,
que no em planyin,
me'n puc estar.


Una roda
porta el món,
volta i volta 
ni sap com.


Són les pedres
del camí
les qui callen
cada nit.


La lluna volia
festejar amb el sol,
ell ni la sentia
quan tot era un plor.


Sense ganes
de manar,
callo i somio
fins demà.


Una rosa
ja m'ha dit
que fa nosa
prop del llit.


Na Joana 
va a la font,
ben mudada,
amb dolç cor.


Com m'estima,
li diré
que, anar a plaça,
està prou bé.


A la casa
de la creu,
n'entren cinc,
en mengen deu.


Com m'estima
de valent,
va a la plaça
i ho va dient.


Per si em costa
prendre el son,
porto pastes,
vi i rom.


He demanat,
a primera hora,
tornar a l'escola
sense haver d'entrar.


He comprat 
per regalar:
dues sardines
i mig pa.


Com pregava
per l'amic,
demanava
ser més ric.


Mai demano
per a mi:
menjar poc
i fer patir. 

A la casa
del mai més,
si no entres,
tot ho perds.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXLI)

14 Febrer, 2024 19:15
Publicat per jjroca, Epigrames



Una casa
enmig del bosc,
havent gana
ho té tot.


Un novembre
escanyolit
ni té casa
ni té abric.


A la casa
on hi ha dos reis,
ja no hi caben
els camells.


No demano
per a mi
més que seure
al dematí.


Com haig pressa
per ser rei,
trec l'enveja
i poso llei.


L'alegria
del matí,
la traginava
la nit.


Massa gana
i poca son,
com l'infern
ja és a prop.


Amb quaranta
solucions,
els dolents
es van fent bons.


Una jove
ha demanat,
que la provi
d'oblidar.


Una truita,
amb poc pa,
és fàcil
d'ensarronar.


Si m'estima,
li diré
que, quan parla,
ho fa molt bé.


El gegant dormia
somiant en regnar,
com ho té ben clar:
És una enganyifa!


Manta hores
del matí,
volen totes:
el dormir.


Com m'agrada, 
en ser hivern,
la neu blanca
sense fred.


Com demano
per dinar,
el meu sol 
diu que se'n va.


Una bona
solució:
Menjar força,
pair-ho tot.


Mentre dormo
pel matí,
la fermesa
es riu de mi.


A la casa
del pagès,
només plou 
un cop al mes.


En els riures
de les flors,
veig les dèries
dels amors.


Si em convida,
li diré
que, si paga,
queda bé.


A les voltes
del corriol,
les roselles
volen sol.


Per anar
a dinar bé,
caldrà gana
i diner.


El tren passa
per la vall
sense fer 
escarafall.


Una menja 
i en tinc prou,
una truita 
amb vint ous.


A la casa
del barber,
prendré el pèl
li estarà bé.


Massa gana
i poca son,
meravelles
d'aquest món.
 

No hi ha hores
sense crit 
ni revoltes
sense nins.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»