07 Abril, 2023 05:42
Publicat per jjroca,
Epigrames
El més noble
dels senyors,
quan hi ha poble,
ho perd tot.
Estimar l'estimaria
si es volgués casar,
hagués joia i aixovar
per a fer-me companyia.
Quan era petit
no havia joguines
ni un lloc eixerit
on gaudir dels dies.
Si heu de portar flors,
veniu al capvespre,
m'agrada el meu regne
quan no hi ha boniors.
Per anar a treballar,
haig gran vergonya,
però la gana em sobra
i hauré de començar.
No demano el pa
quan soc a la taula,
però més m'agrada
quan ja és enllà.
Si em veniu a veure,
deixeu-vos el son,
la nit és per beure
i parlar de tot.
Quan sigui més vell,
vull haver desori,
millor que no ho provi
puix ho tinc tot fet.
Posa vi per a dinar
que vull aplegar al migdia,
potser algú no ho voldria
però el món ha de tombar.
A la casa
de ponent,
és on parla
poca gent.
Amb un ruc
i un llarg camí,
mai saps qui
guanyarà al mut.
A presó,
quan passo gana,
com m'agrada:
ésser millor.
En el regne
de l'oblit,
he de rebre
el marit.
Quan jo mani
de valent,
vull que escoltis
com el vent.
A la casa
del davant,
mai els cansa
el meu treball.
És el vent
de l'esperança,
qui no sent
quan no fa falta.
En el regne
de les flors,
no hi ha metge
ni tresors.
Amb quaranta
mariners,
no hi ha barca
sense rems.
Si la veig
i ella no em veu,
el desig
fa gran la creu.
Com demanaria
poder anar a dormir
sense saber qui
romandrà en vigília.
Les golfes menudes,
quan s'omplen de blat,
proven de fer mudes
per si es vol quedar.
No vull pedres
al camí
quan m'esperen
sols a mi.
A la casa
del pagès,
qui no menja
no diu res.
En el calaix
de l'oblit,
més de quatre
s'han esquifit.
No vull lluna
per a viatjar
puix de pressa
em fa anar.
Haig les hores
de la nit
per a fer-me
l'adormit.
No demano
altre veí
que un de joies
ben guarnit.
Afegeix un comentari
