Epigrames (CXIX)

14 Març, 2023 06:11
Publicat per jjroca, Epigrames



Camina el llop
entre tenebres,
massa pastors
menant ovelles.
 

Quan aplegui
al cementiri,
vull que creixi
el gran silenci.
 

No hi ha passes
al jardí
tan preades
per a mi.
 

Mai la pensa
m'ha deixat
ni l'enveja
m'ha guanyat.
 

Ser pobre
i anar al cafè,
és noble,
estaria bé.
 

He trobat, als anys,
el temps oportú
de perdre paranys
i creure a ningú.
 
Com demanaria
a la noble empresa:
guanyar la peresa
quan aplega el dia.
 
En el regne
dels porucs:
dos són febles,
tres són muts.
 

Les gandules barques,
quan ja són a port,
com parlen, plegades,
del punyent esforç.
 


Massa joves
van pel món,
les més toves
entre plors.
 


Com m'arriba
el badallar
quan el son
em ve a buscar.
 

Al dedins
del gran coixí,
guardo somnis
per a mi.
 

Mai demano
anar a la font
quan les mosses
ja no hi són.
 

Entre quatre
queixalades,
passo el dia
sense nafres.
 

Una vella
es riu de mi,
diu com menjo
més que mil.
 

Quan la lluna
em ve a buscar,
com li explico
el demà?
 

A les golfes
del pagès,
quan hi ha menja, 
rates té.
 

Soc tan pobrissó,
tan fet a la gana
que cerco, a la palla,
les cent unces d'or.
 

En una casa
sense sostre,
és quan passa
que hi ha monstre.
 

Les lluernes
del camí
són esquerpes
per a mi.
 

Estimat amic:
He sortit content 
en veure, ensopit,
el darrer guerrer.
 

Quan la mossa
diu que no,
mai fa nosa,
tocar el dos.
 

L'aranya com fila
des de bon matí,
haurà una formiga
per al seu glatir.
 

Quan escolto
el sorollet
és quan ploro
un poquet.
 

La maromes
del vaixell
parlen totes
quan fa vent.
 

No demano
per menjar:
massa verd
ni poc de pa.
 

Haig la joia
del convent,
cada vespre,
es fa present.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: