01 Febrer, 2023 06:16
Publicat per jjroca,
Epigrames
Sense hores,
sense llei,
van les tornes
en escreix.
Cada vespre
o matí,
en el regne,
es vol dormir.
Contava les hores
des del fons del llit,
com li porten totes
manta d'esgarips.
La lluna volia
festejar amb el sol,
li diu que no vol
i plora encongida.
Quan al regne
no hi ha son,
és que tenen
mals records.
El pastor volia
anar a la cleda,
però diu l'ovella
que poc li convida.
Com sento plorar
la busca quan roda,
diu que es troba sola
i no pot parar.
I un dimoni fredolic
posa llenya a la caldera,
la caldera quasi crema,
no li seré més amic.
És quan parlo amb la flor
quan noto la flaire dolça,
ella es cansa i no hi toca
perquè no ha vingut el sol.
Benvolguda lluna
si no estàs per mi,
vés a saber qui
romandrà poruga.
Al castell
dels compromesos,
com més vells
més prompte ofesos.
Quan la casa dorm
i el vent li trascola,
la sento com plora
i no sap per on.
Sense eines
per segar,
massa feines
han de plegar.
En el riu
de l'alegria,
el més viu
és qui no crida.
Estimada son:
deixa'm al coixí
aquelles cançons
per a passar la nit.
En el sac
de les tenebres,
no he posat:
ni sol ni estrelles.
Avui, et confessaré
que, quan passes per la plaça,
el meu cap es fa carbassa
i el meu cos no ha ni pes.
Quan m'estimi,
li diré:
Que haig vici
i no faig res!
Si em demana
per sortir,
li he de dir
que no tinc gana.
A la rambla
de les flors,
hi ha qui mana
o qui no pot.
Doneu-me, si cal,
un xic de condol,
ha marxat el sol
ni m'ha dit on va.
No demano
per a mi:
haver amo
fins a morir.
Ensopego
amb els fanals,
és quan prego
un carrer pla.
Es farà saber
que, a dos quarts de cinc,
en serem uns vint
per a no fer res.
Mireu si
ella m'estima
que s'oblida
del coixí.
A la sínia,
diu el ruc:
Cal ser eixut
i prendre via!
Si la nit
em ve a cercar,
he de trobar:
altre camí.
Afegeix un comentari
