Epigrames (CXVI)

01 Febrer, 2023 06:16
Publicat per jjroca, Epigrames



Sense hores,
sense llei,
van les tornes
en escreix.


Cada vespre
o matí,
en el regne,
es vol dormir.


Contava les hores
des del fons del llit,
com li porten totes
manta d'esgarips.


La lluna volia
festejar amb el sol,
li diu que no vol
i plora encongida.


Quan al regne
no hi ha son,
és que tenen
mals records.


El pastor volia
anar a la cleda,
però diu l'ovella
que poc li convida.


Com sento plorar 
la busca quan roda,
diu que es troba sola
i no pot parar.


I un dimoni fredolic
posa llenya a la caldera,
la caldera quasi crema,
no li seré més amic.


És quan parlo amb la flor
quan noto la flaire dolça,
ella es cansa i no hi toca
perquè no ha vingut el sol.


Benvolguda lluna
si no estàs per mi,
vés a saber qui
romandrà poruga.


Al castell
dels compromesos,
com més vells
més prompte ofesos.


Quan la casa dorm
i el vent li trascola,
la sento com plora
i no sap per on.


Sense eines 
per segar,
massa feines
han de plegar.


En el riu
de l'alegria,
el més viu
és qui no crida.


Estimada son:
deixa'm al coixí
aquelles cançons
per a passar la nit.


En el sac
de les tenebres,
no he posat:
ni sol ni estrelles.


Avui, et confessaré
que, quan passes per la plaça,
el meu cap es fa carbassa
i el meu cos no ha ni pes.


Quan m'estimi,
li diré:
Que haig vici
i no faig res!


Si em demana
per sortir,
li he de dir
que no tinc gana.


A la rambla
de les flors,
hi ha qui mana
o qui no pot.


Doneu-me, si cal,
un xic de condol,
ha marxat el sol
ni m'ha dit on va.


No demano 
per a mi:
haver amo
fins a morir.


Ensopego
amb els fanals,
és quan prego
un carrer pla.


Es farà saber
que, a dos quarts de cinc,
en serem uns vint
per a no fer res.


Mireu si
ella m'estima
que s'oblida
del coixí.


A la sínia,
diu el ruc:
Cal ser eixut
i prendre via!
 
Si la nit
em ve a cercar,
he de trobar:
altre camí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: