02 Maig, 2023 05:51
Publicat per jjroca,
Epigrames
Portaré la pensa
al cap del carrer,
hi ha una porta oberta
per eixir al moment.
A les misses
del padrí,
si et conviden,
has de venir.
La més maca
de les flors,
mai demana:
mals d'amor.
Et diria,
amor meu,
que la creu
em dona via.
Minses hores de la son,
porten a casa,
allí, vull trobar la fada
posant pena a les cançons.
No demano altre rei
per si escau,
només em queda un reclau
on mai entrarà la llei.
Amb seixanta botifarres,
vuit pernils i quelcom més,
he d'aplegar al cap del mes
sense plorar per les cambres.
Na Maria demana
trobar els amors,
li he portat flors,
diu que té gana.
Hauran de venir,
sense massa ganes,
els quatre fantasmes
en ser a la nit.
Hauries de saber,
estimat veí,
que restaré aquí
sense gran plaer.
Quan el vespre
esdevé nit,
sento dir
que aplega el rebre.
Una jove mossa
al balcó estant,
diu que, el fer-me gran,
de segur que em prova.
En comprar:
cent vint tortells,
he demanat:
gana i encert.
No hi ha cases
sense pa
si la gana
ha d'entrar.
Demano finir
quan el sol es queixi
i no vull eixir
ni la lluna atendre.
A les cases
de pagès,
mengen sopes
tot el mes.
Les tenebres
són així:
tenen set
i volen vi.
Quan la lluna
va a la font,
parla amb l'aigua
i s'adorm.
Cavall sense cavaller
les tardes passa
esperant el menjar bé
en ser a la quadra.
Amb les pedres del camí,
he estat xerrant,
com em diuen: Et fas gran!,
com menteixen perquè sí.
A la casa vella,
sempre hi ha una llar
fent la xerrameca,
es veu que ho té clar.
Arribeu, si he de morir,
cap al migdia,
emporteu-vos la família
puix sempre m'han fet glatir.
En el riure de la nit,
veig els fantasmes,
tot anant amb cares llargues
puix diuen: Ens fas patir!
La companya soledat
sempre és a punt,
porta un caire assedegat
i camina a ulls clucs.
Si hagués de dir
tot el que volies
demà tornaries
per a plorar amb mi.
Des de l'alturó,
parlo amb la campana,
no sé a qui demana,
de segur que és bo.
Des d'avui, l'estimaré
com de passada,
escoltar-la no m'agrada,
però ho faré.
Afegeix un comentari
