14 Febrer, 2023 18:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com et deia,
bon amic,
faig la feina
per la nit.
Una bona mossa
no n'està per mi,
li dic: Estàs boja?,
em respon que sí.
A l'hora tardana,
aplega la lluna,
diu que està cansada
d'anar fent la muda.
Si m'estima,
li diré:
que ésser rica
li convé.
Al racó estant,
ben a prop de l'era,
veig el sol com crema,
però no ho fa tant.
Si el núvol vol,
crida la tempesta,
parlaré amb el sol
per si vol la festa.
Quan arriba
el cap del mes,
hi ha fatiga
i poca fe.
D'aventures
i valents,
hi ha més cues
que pas gent.
En el regne
de les flors,
les abelles
van al vol.
Com demano
l'aventura
quan s'atura:
l'anar amb carro.
A la casa
de la mossa,
mai li passa:
la gran joia.
Quan li parlo
i li dic,
com em munta
l'embolic.
Per haver
tan poca sort,
cal saber
com restar sord.
No haig gana
ni il·lusió,
però empaita
i xisclo fort.
Estimat parent:
Quan sigui a l'albada,
diré, altra vegada,
com em vaig fonent.
Quan la joia
em ve a cercar,
sempre diu
que ha de marxar.
Sense massa son,
la lluna parlava
criticant el sol
puix fa mala cara.
En el regne
de la nit,
o alliçono
o estic dormint.
Una rosa sola,
al jardí estant,
el dilluns com plora,
el dimarts no tant.
Haig per vendre
l'ocasió
de ser heretge
si Déu vol.
Per les planes
de l'encís,
van i vénen
els més rics.
El camí de casa
mai el tinc tancat,
sent el temps quan passa,
es fa el desmenjat.
Li diré,
per si de cas,
que, si convé,
faré bondat.
Porto pedres
al sarró
per si em peguen
de debò.
Per cantar les penes,
porto un guitarró,
si apleguen a festes,
empraré el tambor.
M'agradaria sortir
quan s'amaga el sol,
sóc pobre mussol
sense l'avenir.
En el joc,
vindrà la palla,
qui davalla
ja ho té tot.
Afegeix un comentari
