01 Març, 2023 04:50
Publicat per jjroca,
Epigrames
I llavors m'agrada:
anar a dormir,
parlar-li al coixí
sense gran basarda.
El més savi
del meu món,
diu que és avi
sense saber com.
Amb el vent,
ve la follia,
li fa companyia
mentre va perdent.
Estimats demanaria
si estimar fóra precís,
però caldrà fer un recés,
ennuegar-se amb companyia.
En el regne
de la son,
quatre pedres
fan un món.
He demanat, al bon déu,
el treballar com un gos:
moure cua, cercar un os
i llevar-me a quarts de deu.
Cerco, en el destí,
la vana promesa:
Una cambra meva
on poder finir!
He demanat,
a la lluna nova,
tota una cassola
de peix ben cuinat.
Una rosa,
al jardí,
mai fa nosa
per la nit.
A la casa
de l'Andreu,
cada tarda
duu sa creu.
En el regne foll,
passo tot el dia,
callar mai em dol
quan hi ha companyia.
A la guerra
i a la mort,
tot s'esguerra
enmig la por.
Demanaré, si s'escau,
una ampolla de bon vi,
després, en ser a la nit,
faré cara de babau.
La fortuna ve
i, com porta pressa,
surt per la finestra,
mai no sé el perquè.
He estat,
fins a mitja nit,
enfeinat
en trobar un amic.
Les paraules
s'enduu el vent
i, si parles,
ni les sents.
Per a contar
cent mentides,
haig les eines
amanides.
He de demanar,
quan aplegui a casa,
un plat, una tassa,
un sopar de grat.
A la vora
del camí,
hi ha qui plora
perquè sí.
He d'aconseguir
trobar l'harmonia,
perdre la follia
i poder dormir.
Sense males
intencions,
van les fades
cercant mons.
A la lluna,
he demanat:
La fortuna!,
he fet salat.
Per a ser
bon llaminer:
Menjar poc,
pair-ho bé!
A la casa
dels parents,
quan hi ha gana,
sobra gent.
Si m'estima,
li diré
que m'obliga
a quedar bé.
Mai demano
per a mi
per si l'amo
diu que sí.
A la guerra
i a la mort,
qui no es queixa
és que no pot.
Afegeix un comentari
