14 Maig, 2023 06:37
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com sant Jordi em tornarà
al reialme de les flors,
allí, on dormen els amors
qui no saben on anar.
És el meu desig:
vetllar per un somni
quan ve el dimoni
per a fer-me ric.
Les gandules barques,
en el port estant,
he sentit com parlen
del vent de mestral.
Portaran els monstres:
les fosques d'abans
i, després, vindran
a prendre les sobres.
Quan la lluna endevina
que l'enganyo de valent,
em voldria amatent,
ple de falles i boirina.
He pujat fins al cim
del preat serrat,
dormir no m'han deixat
ben bé mitja nit.
I com pena el teuladí
en aplegar l'oreneta,
diligent i sempre neta,
emplenant tots els camins.
Al reialme
de la son
en ser quatre
ja en són prou.
He portat la fera
des del comellar,
anava a la seva
ni feia bondat.
Si el rellotge
vol anar
que ens mostre
on sap parar.
A casa del mestre
no hi ha el remei
i és de bona llei:
escoltar i aprendre.
Quan la nit
em ve a cercar,
sempre dic:
Torna demà!
Amb les bones
intencions,
poques dones
fan petons.
En el regne
de l'oblit,
hi ha un setge
on dormir.
Quan demanin
per la feina,
l'endreçat
a dintre l'eina.
Parlaran llavors
d'anar a treballar
tot enmig de plors,
els ho he de contar.
Si el teuladí
cerca nou niu
no caldrà ni dir
que ja ve l'estiu.
Una rosa
per a mi,
em demano
pel matí.
Quan la menja
és a la vora,
el nen riu
i l'avi plora.
Quan no troba
solucions,
és quan dona:
mil lliçons.
Sembla pobre
en arribar,
si l'encerto,
el deixo anar.
A la nova pluja,
li he trobat pervindre,
a casa, dibuixa:
gotims en el vidre.
Mai encerto
quan ve el son,
molt l'espero
i s'adorm.
Ni les roses
del jardí,
volen gojos
per a mi.
A la mar,
el mariner
mai es cansa
de sentir el vent.
En el cel estant,
he trobat la lluna
i diu, oportuna,
no em deixis mai.
Amb els ciris
i el pastís
de segur
que em dona el sí.
Afegeix un comentari
