Epigrames (CXXIII)

14 Maig, 2023 06:37
Publicat per jjroca, Epigrames



Com sant Jordi em tornarà
al reialme de les flors,
allí, on dormen els amors
qui no saben on anar.


És el meu desig:
vetllar per un somni
quan ve el dimoni
per a fer-me ric.


Les gandules barques,
en el port estant,
he sentit com parlen
del vent de mestral.


Portaran els monstres:
les fosques d'abans
i, després, vindran
a prendre les sobres.


Quan la lluna endevina
que l'enganyo de valent,
em voldria amatent,
ple de falles i boirina.


He pujat fins al cim
del preat serrat,
dormir no m'han deixat
ben bé mitja nit.


I com pena el teuladí
en aplegar l'oreneta,
diligent i sempre neta,
emplenant tots els camins.


Al reialme
de la son
en ser quatre
ja en són prou.


He portat la fera
des del comellar,
anava a la seva
ni feia bondat.


Si el rellotge
vol anar
que ens mostre
on sap parar.


A casa del mestre
no hi ha el remei
i és de bona llei:
escoltar i aprendre.


Quan la nit
em ve a cercar,
sempre dic:
Torna demà!


Amb les bones 
intencions,
poques dones
fan petons.


En el regne
de l'oblit,
hi ha un setge
on dormir.


Quan demanin
per la feina,
l'endreçat
a dintre l'eina.


Parlaran llavors
d'anar a treballar
tot enmig de plors,
els ho he de contar.


Si el teuladí
cerca nou niu
no caldrà ni dir
que ja ve l'estiu.


Una rosa
per a mi,
em demano
pel matí.


Quan la menja
és a la vora,
el nen riu
i l'avi plora.


Quan no troba
solucions,
és quan dona:
mil lliçons.


Sembla pobre
en arribar,
si l'encerto,
el deixo anar.


A la nova pluja,
li he trobat pervindre,
a casa, dibuixa:
gotims en el vidre.


Mai encerto
quan ve el son,
molt l'espero
i s'adorm.


Ni les roses
del jardí,
volen gojos 
per a mi.


A la mar,
el mariner 
mai es cansa
de sentir el vent. 


En el cel estant,
he trobat la lluna
i diu, oportuna,
no em deixis mai.
 
Amb els ciris
i el pastís
de segur
que em dona el sí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: