Pensaments festius (CXXVI)
14 Febrer, 2023 18:24
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Cap noia somia en fer-se vella.
Un ruc pot volar si aprova l’examen.
He tingut força núvies, no n’he conegut cap.
Es va morir asfixiat, no li havien presentat l’aire.
El pare de tres filles treballa per descansar.
Vaig portar la núvia al cine, un dia l’aniré a buscar.
Vaig anar a demanar feina, ara espero que no em trobin.
La mare de la meva dona és qui m’ajuda a tornar tard.
No suporto ser pobre, traieu-me els diners de sobre.
No sé si bec alcohol, però em calço la gorra.
A casa, he posat llum; ara, m’hauré de planxar.
Un voldria ser barquer; però el riu, de vegades, puja.
No penseu mal, no ens acostarem ni de bon tros.
És, pràcticament impossible, viure sense respirar un cop al mes.
És un mal metge, cura més del que necessita.
He provat de pujar al cotxe, el que em costa és posar-me a dintre.
Vaig anar a ciutat, em van fer córrer fins que vaig sortir.
He provat de provar-me uns pantalons, no sabia on posar el cap.
Quan va dir que era lladre, li vaig regalar les claus.
No tinc problemes d’audició, no sento res.
Per perdre el partit van haver de regalar l’àrbitre.
Volia ser una pedra, però em sobraven els peus.
Tinc por, diuen que per morir no cal fer res.
Sempre he dormit sense saber com.
Treballar és tan complicat que dura tota la vida.
El pagès porta el menjar i el cuiner el mareja.
No puc convèncer Déu, però segur que va errat.
No voldria passejar, però el món em porta.
He de morir com sempre, sense massa ganes de menjar.
Em llevo d’hora perquè el son em vol prendre el llit.
Estic disposat a guanyar el cel sense deixar la terra.
Les paraules del mossèn, si van al cel, no solen tornar.
És una sort fer un viatge sol, però ben acompanyat.
Estic disposat a treballar, si la feina em deixa.
Escriure és volar, sempre seguint la línia.
Estic escoltant el cor, no contesta ningú.
Viatjo amb ruc, no solem discutir.
Ha passat un altre any, ni l’he reconegut.
He comprat una setmana per a no fer res.
Anem d’excursió, algú fa moure la carretera.
Procureu no abandonar Déu en un lloc massa pregon.
Déu portava pressa i li va vessar tota la por.
No cal patir pel cos, ell ja té cura de nosaltres.
Sense dubtes, estic per a morir.
Pensaments festius (CXXV)
01 Febrer, 2023 06:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La missió del cap és fer patir les cervicals.
No li fa falta ser meravellós, ja li direm.
Necessita pujar escales, es pensa que és baixet.
El més pesat és posar-te a un tros de món que no et pertoca.
No tinc por de la mort, però no li trobo cap hora bona.
A cada ratlla, és millor demanar-li excuses al full.
Netejar és saber canviar les taques de lloc.
La mare Terra és la reina de les bugaderes.
No cau, és que torna a casa de pressa.
Ells no em veuen i jo els ho agraeixo.
No us porto el meu món, no trobaríeu la casa.
Déu és, però mai arriba.
Estimo tant a Déu, que ni m’acosto a casa seva.
No envejo Déu, només he de passar comptes amb un.
Els nens són macos, no els deixeu fora de l’ampolla.
No és un borratxo, només li agrada saber que guarda l’ampolla.
He estat pensat deu segons, hauré de medicar-me.
La llibertat té el dret de no ser-hi.
He comprat una goma després de demanar perdó per les errades.
Ensenyar és tan senzill que no cal ni posar-s’hi.
Ens posen la moda perquè algú ha de dir que els anys passen.
Podria tenir servents, però qui em serviria?
Hi ha dos mons, el que tinc i el que desitjo.
No puc creure en els vells, s’hi han fet sense esforç.
És un home enfeinat, encara no sap on vol anar.
Estic treballant per provar d’arribar a no fer res.
No sé creure, deu ser perquè la meva presó és petita.
Està condemnat, ha de viure tots els dies.
Viure és tan bonic com curtes són les hores.
Morir-se vell és una història desvalguda.
Li dono temps al cos per a què em conegui.
Estic sorprès, mirava el mirall i m’he reconegut.
Déu vol para el món, té símptomes de vertigen.
Porto prou anys com per fer-ne cabre un més.
És bonic viure si pots suportar la meitat dels maleficis.
Estic preocupat, les hores segueixen sent prou llargues.
No em preocupen els segons, només els batecs del cor.
Estic buscant les partícules de tinta útils.
Massa paraules amaguen el que volien dir.
Tindria més fantasmes, però no tinc on exhibir-los.
La poca intel·ligència de l’home ho demostra la seva evolució.
M’agrada treballar menys del que es pensa el veí.
Posar una escala és assolir la nostra mediocritat.
Cap rei vol pasturar les vaques alienes.
Pensaments festius (CXXIV)
14 Gener, 2023 18:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un vol sortir del món, però no perdre’l de vista.
Els meus passaran i els vostres també.
Ningú ha conquerit el castell de l’equilibri.
Cada dia porta el seu sol i el deixa una estona.
Les dones esperen trobar algun home entre les ofertes.
He vingut al món per saber com me n’aniré.
No aprèn, però li queda el consol dels diners.
No m’importa saber volar, m’importa que se n’adonin.
Necessito els veïns, així puc repartir els fracassos.
Un busca un regne i acaba no podent governar-lo.
El més pesat de ser home, són les disfresses que et toca portar.
Estic preocupat, el llibre hi és, però no el sé llegir.
No tingueu por d’entrar, només us queda una porta.
El meu cos m’ensenya que és difícil moure’m i restar quiet.
Un mor quan només sap dormir.
La mort és el més gran dels refredats.
Déu vol crear un altre món, l’home no hi cap.
El van aconseguir matar, en treure-li la corda.
El començament de la creació va ser en blanc i negre.
He descobert que fer-se vell és coltellejar la be.
Segurament, sense dones, ens reconeixeríem per l’olor.
Escriure un llibre és posar lletres a les pàgines.
Tinc converses amb Déu, Ell posa totes les paraules.
L’home vol innovar, però comença el dia llevant-se del llit.
Déu va crear el món, però no va posar prou cartells.
Pensar no és bo, però és prou barat.
No volia escriure un llibre, però cavar un pou em fa més mandra.
Ningú ha de viure més temps si el món no el pot suportar.
Tinc bons amics, però no els deixo sortir al carrer.
És un home tan savi que no deixa de volar.
Tenir son és pitjor que no tenir gana.
Tenim sort, escriure no canvia l’ordre astral.
La vida seria llarga, però ens hem de guarnir.
No patiu pel demà, ni Déu sap on l’ha deixat.
Menjo massa, hauré de desconnectar el cervell.
En tenim un que pensa, sabem que és boig.
És un escriptor oportunista, cap llapis és d’ell.
Pobra noia, es passa el temps sent maca.
Volia ser ric, però els diners corrien més.
No m’importa treballar, però vull saber quan començo.
Els nens tenen un defecte, necessiten ocupar tot l’espai.
Ensenyeu el camí, les pedres ja faran la resta.
La vida d’ara no té espases on agafar-se.
Estar equilibrat és respirar un cop per setmana.
Pensaments festius (CXXIII)
08 Gener, 2023 11:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic content, haig més deutes que el meu amo.
Mai endevino qui em tornarà a enganyar.
Estic aprenent a volar; de moment,em batega el cor.
He decidit festejar en dijous, no sé si me’n sortiré.
He demanat: Ser més vell i més petit!
Si té pedals, per què un cotxe no és una bicicleta?
Amb tres punts més, em donaran el carnet de boig.
Encara no sé si festejo o menteixo.
No sé si em faig vell o ho he aconseguit.
Per fi, he trobat una dona que vol manar.
Quan era a punt per a pensar, vaig despertar.
N’hi ha qui respira sense coneixement.
La saviesa consisteix en ser un bon animal.
Estaria trist, però he de guanyar-me el pa.
Us faig saber que encara no penso.
No he aconseguit cap dia repetit.
De fet, els peixos ja viatjaven per les xarxes.
He anat a cercar-me a la consigna.
He comprat una sàrria per si em tracten de ruc.
Ja comencem, la núvia vol que canviï de camisa.
Vull entendre el vent, però no el puc seguir.
Haig tantes despeses que ni penso en somiar.
He anat a la mar, em puc considerar mariner.
En quedar-me calb, en feia il·lusió tenir una pinta.
No he de fer feina, però m’abelleix demanar-ne.
Si no em faig el pesat, podré viure?
Fa o no fa, sé fins a les dues darreres hores.
De moment, sé on no em voldran rebre.
Els diumenges, em deixen molestar.
He llogat un beneit per a què em lloï.
Diuen que hi ha un demà, però no hi arribo.
Si torno a nàixer, procuraré no perdre’m.
M’agraden molt els diners, només vull monedes petites.
Era tan savi que ja no podia pensar.
Menys flors i més pernil.
Darrerament, em voto a mi.
No et pagaré, he tingut un mal dia.
M’he posat noves dents, et puc mossegar?
Avui, ja he perdut quatre vegades.
He estat a punt d’arribar al futur.
Estic malalt, però em sé distreure.
El sogre té una barca, em vestiré de mariner.
El millor de ser lliure és que et deixen sol.
Vaig anar a les ofertes i quasi em venen.
No li demaneu al vent que faci vacances.
Costa menys sumar hores que encerts.
Si haig diners, quanta felicitat puc comprar?
M’agrada seure al sol, a l’ombra deu ser diferent.
He comprat un far i no li trobo les piles.
Si un dia em poso a escriure, igual no me’n surto.
Si compro un cavall, qui diu que no és un ruc?
Igual acabo de pagès, estic aprenent a perdre.
Procureu menjar sense ganes, no engreixa tant.
Una altra vegada, no demano feina per si de cas.
Li he demanat al caragol que m’esperi.
Amb cinc piles més, podré ser una cuca de llum.
Necessito un cotxe, ja tinc les ganes.
Vaig a festejar, passaré a comprar excuses.
No sé quins bitllets són els meus.
Pensaments festius (CXXII)
01 Gener, 2023 06:14
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És tan ric que s’ha comprat un núvol per a dutxar-se.
Tinc un secret, però no sé on l’he deixat.
No crec que cap idea vulgui romandre en un cap.
Sóc tan lliure que m’he quedat sense ningú.
Tots esperen que algun dia no serà idèntic.
És més fàcil tenir pobres, és més barat.
Si el cos es cansa de viure, escriure serà més complicat.
No es va salvar ningú, però va ser una bona experiència.
He de gastar per deixar de fer nosa.
El millor d’un ric és la seva herència.
He escoltat i arribat a pensar, alguna cosa no funciona.
He tingut una idea, la policia l’ha detingut.
Les dones ens estalvien la feina de contestar.
Hi ha violència perquè tots es volen moure alhora.
Estic disgustat, no deixo de discutir-me.
És tan bonic ser jove que ho cura el temps.
No necessito escoltar per saber que no tinc raó.
El parlar molt és la sort dels arbres.
La vida és una variació sobre el mateix tema.
Afortunadament, els necis no sabran mai que hi ha saviesa.
Un home ric no necessita ni diners ni fortuna.
Seria un gegant, però no m’agrada anar descalç.
La gran alegria és dubtosa i fora de lloc.
Puc estar buit i omplir-me d’estadístiques.
Potser hi ha veritats complicades, però no conec ni les senzilles.
Obrir un pot és com encetar el futur.
Mai arribaré a ser la mil·lèsima part del que em podria proposar.
No puc deixar de treballar, el meu cor no ho suportaria.
He pensat: Si els altres em miren és que dec ser-hi.
No suporto les mentides sense saber el que és la veritat.
Tinc dies bons, però fugen massa de pressa.
Un vol viure entre el record i l’esperança.
No m’ha dit res, però s’explica tan bé.
Si no és bonica, que sigui rica.
Déu ha posat prou pedres per poder aprendre a caure.
Si Déu fa sortir els bons, és perquè el teatre ha de continuar.
Ser egoista és no atrevir-se a ajudar els altres.
A més d’escriure, volen dir-me que saben llegir.
Ara, em conformo en escriure un vers.
Dormir és el més descansat dels viatges.
Tenia núvia, però ni va notar que no hi era.
Procureu tenir miralls d’una sola cara.
Com a la música, cap home ha de sortir de la seva partitura.
No vull més llàgrimes que les que em pertoquen.
Pensaments festius (CXXI)
14 Desembre, 2022 11:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He tingut converses intel·ligents que han resultat ser monòlegs.
Fer un llibre es trobar prou paraules que no s’escampin.
No hi ha sorra al desert, és que hi viu allí.
M’han donat diners, deuen voler que pensi.
Les dones no ens volen, però ens estimen.
El pitjor que li pot passar a un home és trobar dos camins.
Déu va crear la dona per despistar-nos.
El dia sempre acaba a l’hora que ha començat.
Tinc por de morir, no deixen demanar ajut.
Tinc una idea, busco un pou on guardar-la.
El bo de ser miop és que tens menys coses clares.
Per què criden? Que no ho saben que estic sord.
Tinc un nas, però té dos forats.
Proveu de trobar un núvol que porti vent.
Soc sociable, però segueixo escrivint sol.
No vull premis, encara segueixo caminant.
És una sort ser dropo, tens menys temps per fer coses.
Treballar està bé, et porta suficients problemes.
Tinc casa mentre dormo i no hi ha res per fer.
L’únic bo d’estar malalt és el recolliment.
Puc regalar el meu temps, però prefereixo guardar-lo.
El món, sortosament, està ple de mancances.
Cap enginyer de camins sap posat els sots a la carretera.
Vull plantar un arbre, però em dol aixecar el terra.
Tinc prou nits per poder-ne perdre una.
La vida es fa de petites coses, mai podrà ser gran.
Volen que els ensenyi i em moro de vergonya.
Tinc dubtes, però el deixo dormir al meu llit.
Per molt que li explico a un bitllet, assegura que no em coneix.
Crec que al cel es va amb avió i a l’infern amb tren de carbó.
El pobre Déu no sap mai a quina casa descansarà.
Som més del que volem i menys del que pensem.
Si tingués fe, me la guardaria.
Un llibre, pel cap baix, pesa.
Estan tan ben educats que quasi no hi són.
És una sort estar casat, no cal manar quasi mai.
Parlaria amb el vent, però em costa parlar corrent.
Hi ha tanta aigua a la mar que ni es pot vendre.
L’home ha millorat; ara, paga per no fer res.
Té el cap tan endreçat que no s’atreveix a pensar.
Té dos ulls i encara se li cansen.
He trobat tres salvadors, dos estan d’oferta.
He anat al banc i ni m’han deixat seure.
No és pobre, però no té gens de salut.
Pensaments festius (CXX)
01 Desembre, 2022 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No faig falta en cap altre lloc que en el meu.
Els que aniran després sabran el que els he deixat.
Cal aplegar a la nit amb tot el cansament del dia.
No necessito més palau que el que no m’obliga.
La casa pot ser gran, però els habitants no creixen.
He fet treballar cent homes per trobar el meu equilibri.
Si moro, hauria de ser després d’un punt i seguit.
Ben pensat, al cementiri no hi ha manifestacions.
Tinc una lluita absurda amb un cos que m’acompanya.
Pocs em coneixen i cap sap on puc sobreviure.
Poques paraules fan un cap més endreçat.
Parlo perquè, d’alguna manera, he d’obrir la boca.
El mossèn vol que vagi al cel i ja hi soc.
No necessito res, però he de comprar alguna cosa.
El botiguer em saluda perquè sap que menjo.
Procuro ser invisible i suportable.
Si voleu que m’enfadi, m’haureu de pagar bé.
Soc d’un país petit amb homes imprescindibles.
El meu premi és que pugueu compartir aquest silenci.
Si Déu m’estima, em farà sortir sense que me n’adoni.
No hi ha hores dolentes, és el temps qui no les pot pair.
Necessito més aigua que vi, però no la prefereixo.
Massa dones maques farien un poble inhabitable.
Perdre sempre és millor que no poder-ho fer.
Obriu, amb moderació, el vostre cap; no necessita tanta llum.
Podem considerar que la bogeria és la imatge del seny.
No deixaré de treballar per si tinc mandra.
Els diners em fan créixer, però no m’engalanen.
He assolit que la meva vida és dels altres.
El fet de menjar no requereix assistir a tota la cerimònia.
Déu em va posar la veu per a saber on podia arribar.
No cal parlar, ningú perd el temps escoltant.
El pitjor que li pot passar a un déu és necessitar que l’adorin.
No puc creure amb Déu si primer Ell no creu amb mi.
Qui ha posat la creació a la caixa de l’obediència.
Déu sap que la creació és la primera passa d’una llarga caminada.
Sé que Déu em matarà, almenys que em doni temps per aprendre-ho.
Seria savi, però necessito més bones bateries.
El món és el vestit a mida que hem de saber portar.
Massa sabates no vol dir: Tenir més de dos peus!
Puc escriure més, però és el paper qui es queixa.
Porto els anys al damunt, no hi ha manera de deixar-ne cap.
Sé poques coses per omplir totes les pàgines.
El meu món és tan petit que no para de créixer.
Pensaments festius (CXIX)
14 Novembre, 2022 12:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He trobat amics, però no es mouen.
Em demanen més diners que bona voluntat.
És un home bo, però no es deixa coure.
El banquer em sorprèn, em proposa un negoci.
Estic a casa, encara em deixen viure-hi.
A l’hivern, un tendeix a fer el món petit.
No vull més por de la que necessito.
La força és la caixa on anem posant els dies.
Espera tant que no pot fer res més.
El temps és el tren que no s’atura.
Potser l’estimo, he deixat un segon de pensar amb mi.
Les paraules volen perquè no dona temps per amuntegar-les.
El millor de la ràdio és que fas servir un sentit secundari.
He comprat un televisor, algun dia posaré el corrent elèctric.
El sorprenent de la sogra és que parla bé de la seva filla.
No crec en la bellesa, només en l’harmonia d’espais .
Les cases ploren d’anar tan ben guarnides.
Els veïns no dormen dintre del meu plat perquè no els deixo.
A Déu li demano, al dimoni li passo comptes.
És bon cristià, però no porta feina a casa.
L’església és plena, no és estrany que Déu no hi sigui.
Treballo cinc dies i així saben on sóc.
No tinc més gana, però necessito atipar-me.
Un conte és una història amb set colors.
No puc arribar allí on no puc anar.
El cementiri és la casa de la mala sort.
Proveu de posar la fe en un sac buit.
He provat de passar la nit però el sol no se n’anava.
Prefereixo estar sol que no estar.
No em faig vell perquè han fugit els meus dies.
Estic tan cansat que he parat el temps.
Soc un casat inútil, però necessari.
Les dones fan la guerra, prompte engalanaran els canons.
No he demanat viure, però m’estic acostumant.
El millor de la música és que, els cops, els reben els altres.
Ella canta tan bé que la tinc, tot el dia, donant tombs.
El silenci té palau i, el soroll, cabana .
Els futbolistes serien innecessaris si les pilotes juguessin soles.
No tinc fe en el demà, l’he posat tota en l’avui.
Puc acabar un any, però no el darrer dia.
No sento la pau al cor, sento el cor amb pau.
Cap pensament hauria de fugir d’un full escrit.
Tots busquem la nostra veritat, però no la sabem compartir.
No estic sol, m’acompanyen els meus somnis.
Pensaments festius (CXVIII)
04 Novembre, 2022 11:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’agrada viure com un ric i pensar com un pobre.
No em preocupa saber on vaig sinó d’on vinc.
Em distreu trobar paraules que no són al seu lloc.
He demanat un consell i m’han tornat dos dubtes.
Heu d’estalviar, però no deixeu de respirar.
Per a què serveixen els intermitents si no s’acaben de definir?
La vida del pobre és el camí de la gana a la fam.
De moment, estic aprenent a fer de pobre.
Avui, m’han donat diners; demà, em diran què puc fer.
Procuro discutir quan estic sol.
Menteixo prou per si un dia l’encerto.
Vull ser polític, on venen camises?
Volen que sigui transparent, de segur que perdré la gana.
He vist passar en Patufet,puc anar a comprar la col.
He tret els miralls de casa, ja feia por.
Haig un dubte existencial: No sé si vaig i vinc!
Em vaig fent vell sense massa esforç.
He demanat diners i una guia de despeses.
He pactat amb el ruc per a fer els torns de sínia.
És bo haver amics a una distància prudent.
Sóc vell i pobre, però invisible.
He renunciat a la paga, no sabia on invertir.
Conec un vidu que rep ordres del més enllà.
No he pagat el mecànic i m’ha tret els pedals del cotxe.
He demanat un menú de quatre plats, tres estaven buits.
El silenci és el regal dels déus enfadats.
Perdo tan sovint com puc.
He guanyat un premi i no m’ha costat gaire.
Des que penso, m’avorreixo sovint.
Faig un règim sever, només menjo en ser despert.
Estic venent el cotxe, només em queden dues rodes.
De moment, respiro sense instruccions.
El camí del savi té massa sotracs.
He demanat hores de totes mides.
Ofereixo un regne on ni cal governar.
Si haig pressa, començo pel tercer plat.
Vull ser pobre, però sense manar.
Amaga’t on vulguis, però procura no fer nosa.
Necessito ser pobre, però sense pensar amb els diners.
Si em llevo tard, qui em donarà l’esmorzar?
Visc en un pou, però l’he decorat força bé.
Faré un viatge de franc si costa pocs diners.
Si porto una maleta, em deixaran un cotxe.
He demanat que la pluja no passi pel meu carrer.
Estic aprenent a ser ric, només em falten diners.
Si em mudo per a anar a dinar, dinaré?
M’he tret tants anys que encara no he nascut.
No sé si sóc més ric o penso menys.
Va ser: casar-me i fer un curset d’escapisme.
Estic aprenent a no ser, però amb paciència.
M’han proposat ésser rei, no deu ser massa galdós.
He demanat unes ales fetes amb bitllets de banc.
Si algun dia em canso, què es pot fer?
M’han proposat ésser jove i apuntar-me a l’atur.
Provaré de lligar el sol els capvespres dels divendres.
Aniré a la mar abans que ella em vingui a veure.
És millor ser cristià si t’agrada el pernil.
Havia de triar: Amics o diners!
Li he demanat de sortir, encara no sé per on.
Pensaments festius (CXVII)
01 Novembre, 2022 05:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He malbaratat el temps pensant-me que era meu.
Feu-vos un bon porxo per mirar com els altres corren.
El diners arriben a casa amb ganes de fugir.
La vida és el curt recorregut cap al no res.
No necessito més amics que els que puc encabir al cor.
Compadiu el sol, mai pot descansar a l’ombra.
Una nació és un conjunt de nens petits i tirans.
El treball és el regal dels déus que no volen fer gran cosa.
He procurat anar a la feina content, allí, ja em puc enfadar.
Hi ha edats que un espera passar més de pressa.
No tinc massa vergonya, però ja me’n donaran.
El món no va malament, segueix el seu camí.
Sempre us queda l’oportunitat de fer el pagès.
Res porta més fred que el silenci.
Hem d’amagar el fred si volem primavera.
El pesat de morir-se són els comentaris.
He provat d’agafar els dies, però sempre s’escapen.
Massa records poden ferir el present.
Els déus em porten noves d’un món que no entenc.
La tarda cau cansada de retenir el sol.
No és bo plorar, porta poca fruita.
Ser intel·ligent és copsar la mar sense mullar-se.
Sóc dintre la casa, per tant, ella, és una bona mare.
Cadascú busca la sort, però sol arribar quan fosqueja.
Sóc pobre del tot i ric del no res.
El vent porta l’aire, però se li escapa.
Em plau ser rei, però no tenir súbdits.
El ric té massa per a un sol cor.
Tenir una idea és més fàcil que dibuixar-la.
El pesat de viure és que la veritat sempre rau al fons.
Dormo perquè tinc un cos pesat que mana.
Les dones no necessiten homes, però s’avorreixen tant.
La vida és tan llarga que passa en un moment.
Tinc un cove d’excuses, però mai en puc servir cap.
El millor d’estar mort és la poca feina que dona.
Quan Déu voldrà que escoltéssim, ens canviarà la posició de les orelles.
Estic quasi convençut que puc arribar a ser un número.
Diu que l’estima, no deixa de ser una opinió.
Deixaria d’escriure, però encara tinc llapis.
No sé si em salvaré, els déus no em coneixen.
No vull altra religió, amb aquesta ja peco bé.
Aniria despullat, però què diria el sastre.
Tinc un cap per omplir i un cor per buidar.
Voldria ser dropo, però ho trobo pesat.