Pensaments festius (CXXXIII)

14 Maig, 2023 06:47
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He fet sort, diu que no em pot veure.

Les solucions no són fàcils, el que costa es aprendre-les.

Es va posar a festejar, no va trobar cap solució més tranquil·la.

Quan Adam ja ho entenia, arribà Eva.

No tinc sort, dormo sense parar.

Tinc massa monstres per poder-los ordenar.

La solitud és la més tranquil·la de les afeccions.

La meva tardor hauria de ser espaiosa.

Déu va posar feina i aire suficient.

He provat viure sense diners, però m’ofegaven.

Déu no pot ser altra cosa més que aire.

Possiblement, les neurones tenen orelles petites.

El meu món l’he venut, almenys, sis vegades.

Aniria a la processó si podés anar al capdamunt.

He deixat de parlar amb Déu, no sabia guardar el torn.

A la vellesa, ja no surt el sol.

El camí és tan feliç que ni em mou.

Ningú ha de saber el suficient.

Ningú ha de saber el suficient per poder seguir viu.

Escriure és veure com es mouen les lletres.

Déu ens posa al nostre lloc, procureu viure lluny.

Els homes són animals racionals, no és estrany que facin dieta.

No sé perquè he vingut, però em quedaré.

Estàvem arreglant el món quan algú el va desconnectar.

La vida és una capsa on es posen els dies.

Déu dona la llibertat, però ella no es queda en cap casa.

Tinc tanta gana que he fet fora els principis.

Estic cansat de ser viu i no aclarir-me.

Déu va fer les obres i els dimoni les factures.

Tinc un problema de fe, em sobren dues lletres.

Sempre cal arribar quan no t’ho esperes.

Era tan avorrit que no respirava gairebé mai.

Tinc ganes de fer alguna cosa: De segur, que soc déu.

Puc perdre temps, el que tardo és en trobar-lo.

He fet el guió, de segur, que no el segueixo.

Volia ensenyar a sumar i restava.

Els amics han de ser per sempre, no cal ni confitar-los.

Estic disposat a viure, inclòs sense mi.

No badalla de l’avar que és.

He demanat un cafè, no crec que se’l begui.

He de tenir bona sort em va un tros de vida.

Vull estar sol i estic a l’ombra.

He vingut amb el vent, no cal dir que no sé d’on.

Les sabates estaven brutes, havia volat poca estona.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXII)

02 Maig, 2023 06:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He vingut al món per deixar de saber el que sabia.

Tinc massa son per no estar prou despert.

L’home té un problema, un cos amb el que ensopega contínuament.

Estic aprenent a no fer-me por, és molt difícil.

He vist un arbre vell, ni tenia assegurança.

Tinc suficients defectes per a perdre’n algun.

No em fa mandra llevar-me, em fa pena.

Crec amb Déu, almenys Ell s’ho pensa.

Volien fer la nit més llarga, però van arribar les presses.

Estic convençut que dos i dos no són menys.

Volia fer un diari, però sempre tenia pàgines buides.

La casa és un paraigües sense por del vent.

Havia de morir-me ahir, però era fi de mes.

Treballo les hores que no puc descansar.

Tinc diners en una caixa que no he vist mai.

He tingut un somni, l’he gravat al disc dur.

Déu m’ha complagut, vaig demanar-li ignorància.

Viuria al carrer, però és més car que viure a casa.

Provava de volar, però se m’aclucaven els ulls.

Vaig anar a viure al desert i em va empaitar la sorra.

Perdre amics és tan fàcil com fer-se pobre.

No suporto el vi, me l’he de beure.

La vida és una ampolla difícil de guardar.

He vist un àngel, no portava les banyes gastades.

Llucifer em temptava, em venia un tros de cel.

Els homes no ploren, només arriben al somicó.

Tinc un dubte, però no sé si és meu.

Fa massa temps que és ara.

Ara no plou, no hi ha res més per ofegar.

No vull engreixar-me, només fa sis mesos que he mort.

És intel·ligent, però no sap quedar-se enlloc.

Estic convençut, el que camina davant meu no soc jo.

Estic aprenent, tinc dubtes i no els qüestiono.

Déu és gran, però el dimoni és qui el mesura.

Déu té un dubte, l’anomena creació.

No hi ha dubte: Déu és un deu amb accent.

Déu estudia teologia, però no se’n surt.

El sol s’enfada perquè s’allunya.

M’estic fent vell, ho noto amb la grandària de la casa.

Tot anava bé fins que em vaig posar a llegir.

No tindré més temps, però el seguirem perdent.

Escriure és viatjar sense bitllet de tornada.

Soc llogater d’un cos que, de tant en tant, m’odia.

La vida és la societat que té més altes i baixes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXI)

07 Abril, 2023 05:52
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He anat sense pressa, he arribat sense voler.

Només em cal un premi: El de la indiferència!

Cent homes sols no fan una parella.

La meitat dels meus dies han estat nits.

Procureu ser l’interior d’un mirall monstruós.

Tinc bona sort, la dolenta ja m’empaita.

El cos em vol deixar, diu que soc prou inútil.

És una noia maca, espero que sigui sorda.

Li faig creure al cos que s’embruta, s’ho passa de malament.

Abans tenia una feina, ara em té ella.

He portat la núvia al cinema, però no l’han deixat quedar.

De fet, em vesteixo sempre i quan arribi a l’armari.

He insistit, però el gos no m’ha dit on es renta la roba.

No parleu amb el rellotge d’una estoneta, igual s’ofèn.

He demanat de parlar amb Déu, els sants se’n reien força.

Tinc una mica d’estalvis, els he fet deixant de respirar.

Tinc pocs amics i saben el que tinc.

Si he de morir, perquè no puc demanar hora.

Viuria sense diners, però no soc, del tot, invisible.

El més bonic de seure és l’estabilitat que guanyes.

Tinc dies per pensar i segons per equivocar-me.

És bo ocupar la meitat de la intel·ligència en aprendre a no fer nosa.

A Déu li va costar la creació, li sortien més lletjos que macos.

Si voleu conèixer a Déu poseu en un pot la seva creació,

El Papa va anar a València, es volia trobar amb la lluna.

Els cristians demanen més fe, podrien demanar més pluges.

És una sort tenir amics, sempre els pots deixar.

Treballo perquè en algun lloc, he de deixar el cos.

Era un home important, després va ser només important.

Si Déu va posar més pobres ho va fer per qüestions econòmiques.

La majoria dels rics tenen problemes de ventilació.

No treballava perquè servia per a altres coses.

El problema d’un borratxo no és el beure, és el posar-se dempeus.

La vida és el més petit dels desencants.

Té bona salut, però s’esforça per a què no ho notin els altres.

La vida és una cursa estranya, tots volen etapes interminables.

Vaig trobar la núvia a les rebaixes, era sota una pila de roba.

El rellotger es va tornar boig, volia donar-li corda al món.

Ben mirat un arbre em portarà al cementiri.

Feia més nosa que un home en una saleta de cosir.

El treball no ens farà dignes però ens portarà on hem de ser.

Tinc pocs dies per no provar d’allargar-los.

No trobo la millor solució, però vull el més petit dels problemes.

No tinc al metge per Déu, però vaig al seu darrere.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXX)

01 Abril, 2023 18:19
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Quan ja guanyava, arribà Déu i canvia les cartes.

No soc massa gran, però ocupo tot el lloc que puc.

Doneu oportunitats als joves, deixeu-los plorar més fort.

No tinc més amics, el hauria venut igualment.

Quan pugis més alt, veuràs on es queden els peus.

El primer defecte de l’home és tenir un cos que els altres veuen.

Tinc prou dies per saber que no són meus.

Déu escriu al cor amb la nostra sang.

Tots es confonen, creuen que només soc jo.

Triomfar requereix una bona mitja part.

No és bo escriure tant, poses massa taques al mateix full.

Escriure no és plorar, el plorar és imprimir-ho.

Tinc un cervell massa enfeinat per saber on pot arribar.

La felicitat és el desgavell de les sensacions.

Cap dona serà estimada si no amaga la seva poma.

Cap mar estima les seves platges.

L’alegria de fer-se vell és la llunyania del món.

La religió no deixa de ser un altre negoci piramidal.

El cos és el vestit que m’han posat.

El cel és el regne on l’amo no va mai.

El dimoni no és dolent, només aspira a ser àngel altre cop.

La creació va ser l’expressió més poruga del saber fer de Déu.

El mossèn em ven un regne que no és seu.

El cap no pensa si el cos no el porta al lloc adequat.

Un fantasma és un ser massa inexpert.

Us donaré una poma si oblideu d’on vinc.

L’únic problema de les núvies són els nuvis.

Estic prou sol per a saber que soc jo.

Cap guerra sol acabar abans d’hora.

Estic perdut, els altres no saben que els faig por.

No crec en el futur, però s’apropa de pressa.

Procureu no ser imprescindible ni inservible.

El més difícil de ser pare és ser fill.

Si sabeu que he mort cal que m’ho digueu.

Morir és un viatge fosc i solitari.

He vist el sol, espero que sigui de dia.

Li he dit que la vull, he oblidat: Per a què?

És bo aprendre, però plorar és necessari.

Pocs morts saben o volen aprendre.

Necessito més dies de por que d’alegria.

Estic sorprès, m’equivoco i el cel no cau.

Jesús porta sandàlies, el Papa deu anar descalç.

No puc parlar altre idioma que el que no conec.

El silenci és el regne dels xerraires.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXIX)

23 Març, 2023 11:49
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si he de passar gana, vull els dies curts.

No puc menjar pollastre, hauria de cantar jo.

Volia fer un negoci, però he perdut de seguida.

Beuria més, però em dol buidar l’ampolla.

Acostumo anar a treballar, però em distrec.

M’he posat dents per a fer el paper de llop.

Estic convençut que el banquer posa més interès que jo.

Si venc un mes de salut, quant cobraré?

Normalment, faig de ric a la migdiada.

No faig el paper de dropo perquè és molt pesat.

Vaig guanyar una vegada, em sentia rar.

Fa dies que no enganyo a ningú.

De moment, ens queda un banc de fusta.

Si em faig més jove, hauré de tornar a l’escola?

Si moro aviat, a qui faré nosa?

Ha vingut la saviesa i no m’ha trobat.

Li he dit al vas que hauria d’estar ple.

No haig sort, només rebo ofertes de feina.

He venut la casa per a comprar-me un abric.

Darrerament, penso; em surt millor de preu.

És bon veí, no em dona mai conversa.

He begut fins a saber que compto mal.

Aprenc a ser pobre perquè és més barat.

He demanat als Reis un altre mitjó.

M’he apuntat a un curset de festeig.

No sé si comprar una estufa o empaitar el sol.

No m’agrada l’hivern, em llevo a la migdiada i ja quasi és fosc.

M’agrada volar, però sense deixar el terra.

Si fora més intel·ligent no em trobaria ningú.

No voldria posar coneixement i haver-me de casar.

No voldria fer-me molt ric, però tinc veïns.

Va ser: casar-me i perdre les ganes de manar.

El bo de llevar-se tard és si dines més prompte.

No em doneu feina, us decebré.

Necessito més hores per a mirar-me el melic.

El primer problema de l’home és ocupar el seu lloc.

Dessota de cada flor, es mostra la competència.

Fer-se vell és aprendre a guanyar paciència.

La pena del ric és menjar, només, quatre cops al dia.

No vull ser més ric, hauria de tenir una amant.

Que no us corregeixin massa, és una gran fortuna.

Per a ser savi, primer has de feinejar.

Érem com a animals, però aparegueren els paletes.

Ben bé, no sé si es bo caminar cap a endavant.

Li creix l’interès, però no té capital.

Crec que m’he enamorat, encara, no sé de qui?

Si poso seny, on desaré la disbauxa?

He deixat de ser pobre perquè em sobren els diners.

Fer-se vell és una carrera sense obstacles.

No vull ser ric, odio els vicis.

Fins a quan, respirar serà de franc.

Si aprens a poc a poc no et sols empatxar.

Porto una setmana sense pensar i encara dubto.

He de ser ric perquè demano menys.

Si perdo dents, em quedarà la sopa.

Estic enfadat amb la núvia, diu que no cal berenar.

Somiaria més, però és hora de dinar.

A una certa edat, ni t’abelleix pensar.

El millor és ser ric amb idees de pobre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXVIII)

14 Març, 2023 06:26
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Accepto la meva condició i prego una mica d’aire.

Volia ser savi, però m’havia de descalçar.

Pertanyo a una secta, no deixo entrar a ningú més.

L’avorriment és el pitjor dels assedegaments.

Ens volen intel·ligents i curts de vista.

Soc dels que ho creuen: Estimar és no fer nosa!

No ho puc resistir: He de posar-me un mitjó a cada peu.

Déu va donar a les dones el dons de parlar i de la supervivència.

Déu no vol pobres a l’infern, no els pot fer patir.

He posat els diners en un banc, ara no em puc seure.

Vaig anar un dia a festejar i la núvia no era dintre la capsa.

Soc amo dels peus i, ells, dels dits.

Mireu si l’estimo que ni me’n desdic.

El cor el tinc presoner, però les orelles a punt per sortir volant.

És comprensible que, viatjant pel cervell, un es perdi.

Quan trobo un encreuament m’assec i espero que algú s’equivoqui.

Mai he entès perquè ens morim quan estem vius.

No desitjo ser més ric del que puc suportar.

Els homes ploren perquè no saben que poden riure.

Un dia, les pedres van decidir no avorrir-se i van deixar de moure’s.

No sabia si volia ser paper o bolígraf, va acabar sent una taca.

El cos ens porta i ens fa equivocar.

Un problema és un defecte difícil de resoldre.

L’home va conèixer quan va perdre l’equilibri.

La por és el monstre que ens cal alimentar.

No tinc més por de l’ombra que la necessària.

Per molt que ho provo, no puc pensar com un ruc.

Déu volia festa i de poc que no el socarrimen.

Estaria complement borratxo si sabés on he guardat el paradís.

Vull aprendre del que ignoro i em passo l’estona plorant.

No vull creure massa, però els peus em diuen on soc.

Tinc en un racó del cap la solució del meu problema.

No vendria un amic, encara menys el compraria.

He anat a l’infern, hauria d’haver dut carbó.

Setanta homes no van poder trobar qui els havia dut allí.

He comprat cent cadires, en volia una d’incòmoda.

No suporto el vi, prefereixo xuclar-lo.

He provat de passar un camell per l’ull d’una agulla, he hagut d’assecar-lo.

Si la voleu entretinguda, poseu-li el mirall lluny del vestit.

Es va morir prompte, tenia por de perdre les ofertes.

No menjava caragols, li feia mandra enganyar-los.

Si tots els homes són iguals, per què trien?

No tinc sort amb les dones, totes tenen ulls i orelles.

No soc de grans vicis, però em fa pena el dimoni.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXVII)

01 Març, 2023 05:07
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tinc molta sort, em llevo i trobo el món.

Sense paraules, s’aplega al regne del silenci.

Estic convençut: Dos més un són més!

El cel no està a sota, és enmig.

Mentre Déu posava el peix, el dimoni amania la carn.

Vull ser déu, però no trobo voluntaris que m’adorin.

Vendria tot un dia de ser home per una hora de ser déu.

Estava enamorat: les pedres semblaven ones i recollir-les era nedar.

És home poc entenimentat, respira i no aplaudeix.

Escurcem la vida i volem endarrerir la mort.

Tinc un dubte gran, els altres ja els he amagat.

Tot i sortint d’hora, arribo quan no m’esperen.

A l’escola, el pou no para d’enfonsar-se.

Les noies són maques i els nois desenfocats.

No puc anar més enllà, només trobo miralls.

He vingut a posar pau, però no trobo on desar-la.

Necessito comprendre un cos que m’avergonyeix.

Estic aprenent a dir no sense cap motiu.

Tots em salvaran, però, ara, m’ofego.

És un home estrany, fa una estona que em coneix i no m’enganya.

Déu no té por, la va haver de donar als seus servents.

Sense fe, no es va enlloc; amb ella no gaire lluny.

Tinc un problema, no el penso deixar.

L’amo té una idea, desitjo ignorar-la.

El problema del casat és no haver allargat el festeig.

Cal estimar les dones sense intenció de demostrar-ho.

Mai deixeu de jugar, igual us moriu.

En una guerra, necessitem, almenys, dos guerrers.

Sóc un ruc sense palla, voleu més mala sort.

He sortit de casa en sentir parlar l’escombra.

No entenc els diners: els vull guardar i em fugen.

Mireu el vent, s’enfada i no ho explica.

Escric sol i m’atipo sense pressa.

Els peus em van dir que les sabates eren per a mi.

El públic, com no pot jugar, prova de ferir el temps.

Procuro no fer-me vell encara que no me’n surto.

Li he demanat a Déu ales i m’ha regalat un llapis.

Estic convençut que, mentre escric, respiro.

No vull perdre el temps, he guardat el rellotge en el calaix.

Estaria avorrit, però m’hauria de lligar el cervell.

Deixaré de treballar quan cap neurona em vulgui.

Déu va posar el sol, es pensava que estalviaria més.

Escriure és tan bonic que no us cal pagar per fer-ho.

Podria manar, però no em trauria el món de sobre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXVI)

14 Febrer, 2023 18:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Cap noia somia en fer-se vella.

Un ruc pot volar si aprova l’examen.

He tingut força núvies, no n’he conegut cap.

Es va morir asfixiat, no li havien presentat l’aire.

El pare de tres filles treballa per descansar.

Vaig portar la núvia al cine, un dia l’aniré a buscar.

Vaig anar a demanar feina, ara espero que no em trobin.

La mare de la meva dona és qui m’ajuda a tornar tard.

No suporto ser pobre, traieu-me els diners de sobre.

No sé si bec alcohol, però em calço la gorra.

A casa, he posat llum; ara, m’hauré de planxar.

Un voldria ser barquer; però el riu, de vegades, puja.

No penseu mal, no ens acostarem ni de bon tros.

És, pràcticament impossible, viure sense respirar un cop al mes.

És un mal metge, cura més del que necessita.

He provat de pujar al cotxe, el que em costa és posar-me a dintre.

Vaig anar a ciutat, em van fer córrer fins que vaig sortir.

He provat de provar-me uns pantalons, no sabia on posar el cap.

Quan va dir que era lladre, li vaig regalar les claus.

No tinc problemes d’audició, no sento res.

Per perdre el partit van haver de regalar l’àrbitre.

Volia ser una pedra, però em sobraven els peus.

Tinc por, diuen que per morir no cal fer res.

Sempre he dormit sense saber com.

Treballar és tan complicat que dura tota la vida.

El pagès porta el menjar i el cuiner el mareja.

No puc convèncer Déu, però segur que va errat.

No voldria passejar, però el món em porta.

He de morir com sempre, sense massa ganes de menjar.

Em llevo d’hora perquè el son em vol prendre el llit.

Estic disposat a guanyar el cel sense deixar la terra.

Les paraules del mossèn, si van al cel, no solen tornar.

És una sort fer un viatge sol, però ben acompanyat.

Estic disposat a treballar, si la feina em deixa.

Escriure és volar, sempre seguint la línia.

Estic escoltant el cor, no contesta ningú.

Viatjo amb ruc, no solem discutir.

Ha passat un altre any, ni l’he reconegut.

He comprat una setmana per a no fer res.

Anem d’excursió, algú fa moure la carretera.

Procureu no abandonar Déu en un lloc massa pregon.

Déu portava pressa i li va vessar tota la por.

No cal patir pel cos, ell ja té cura de nosaltres.

Sense dubtes, estic per a morir.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXV)

01 Febrer, 2023 06:30
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La missió del cap és fer patir les cervicals.

No li fa falta ser meravellós, ja li direm.

Necessita pujar escales, es pensa que és baixet.

El més pesat és posar-te a un tros de món que no et pertoca.

No tinc por de la mort, però no li trobo cap hora bona.

A cada ratlla, és millor demanar-li excuses al full.

Netejar és saber canviar les taques de lloc.

La mare Terra és la reina de les bugaderes.

No cau, és que torna a casa de pressa.

Ells no em veuen i jo els ho agraeixo.

No us porto el meu món, no trobaríeu la casa.

Déu és, però mai arriba.

Estimo tant a Déu, que ni m’acosto a casa seva.

No envejo Déu, només he de passar comptes amb un.

Els nens són macos, no els deixeu fora de l’ampolla.

No és un borratxo, només li agrada saber que guarda l’ampolla.

He estat pensat deu segons, hauré de medicar-me.

La llibertat té el dret de no ser-hi.

He comprat una goma després de demanar perdó per les errades.

Ensenyar és tan senzill que no cal ni posar-s’hi.

Ens posen la moda perquè algú ha de dir que els anys passen.

Podria tenir servents, però qui em serviria?

Hi ha dos mons, el que tinc i el que desitjo.

No puc creure en els vells, s’hi han fet sense esforç.

És un home enfeinat, encara no sap on vol anar.

Estic treballant per provar d’arribar a no fer res.

No sé creure, deu ser perquè la meva presó és petita.

Està condemnat, ha de viure tots els dies.

Viure és tan bonic com curtes són les hores.

Morir-se vell és una història desvalguda.

Li dono temps al cos per a què em conegui.

Estic sorprès, mirava el mirall i m’he reconegut.

Déu vol para el món, té símptomes de vertigen.

Porto prou anys com per fer-ne cabre un més.

És bonic viure si pots suportar la meitat dels maleficis.

Estic preocupat, les hores segueixen sent prou llargues.

No em preocupen els segons, només els batecs del cor.

Estic buscant les partícules de tinta útils.

Massa paraules amaguen el que volien dir.

Tindria més fantasmes, però no tinc on exhibir-los.

La poca intel·ligència de l’home ho demostra la seva evolució.

M’agrada treballar menys del que es pensa el veí.

Posar una escala és assolir la nostra mediocritat.

Cap rei vol pasturar les vaques alienes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXIV)

14 Gener, 2023 18:29
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Un vol sortir del món, però no perdre’l de vista.

Els meus passaran i els vostres també.

Ningú ha conquerit el castell de l’equilibri.

Cada dia porta el seu sol i el deixa una estona.

Les dones esperen trobar algun home entre les ofertes.

He vingut al món per saber com me n’aniré.

No aprèn, però li queda el consol dels diners.

No m’importa saber volar, m’importa que se n’adonin.

Necessito els veïns, així puc repartir els fracassos.

Un busca un regne i acaba no podent governar-lo.

El més pesat de ser home, són les disfresses que et toca portar.

Estic preocupat, el llibre hi és, però no el sé llegir.

No tingueu por d’entrar, només us queda una porta.

El meu cos m’ensenya que és difícil moure’m i restar quiet.

Un mor quan només sap dormir.

La mort és el més gran dels refredats.

Déu vol crear un altre món, l’home no hi cap.

El van aconseguir matar, en treure-li la corda.

El començament de la creació va ser en blanc i negre.

He descobert que fer-se vell és coltellejar la be.

Segurament, sense dones, ens reconeixeríem per l’olor.

Escriure un llibre és posar lletres a les pàgines.

Tinc converses amb Déu, Ell posa totes les paraules.

L’home vol innovar, però comença el dia llevant-se del llit.

Déu va crear el món, però no va posar prou cartells.

Pensar no és bo, però és prou barat.

No volia escriure un llibre, però cavar un pou em fa més mandra.

Ningú ha de viure més temps si el món no el pot suportar.

Tinc bons amics, però no els deixo sortir al carrer.

És un home tan savi que no deixa de volar.

Tenir son és pitjor que no tenir gana.

Tenim sort, escriure no canvia l’ordre astral.

La vida seria llarga, però ens hem de guarnir.

No patiu pel demà, ni Déu sap on l’ha deixat.

Menjo massa, hauré de desconnectar el cervell.

En tenim un que pensa, sabem que és boig.

És un escriptor oportunista, cap llapis és d’ell.

Pobra noia, es passa el temps sent maca.

Volia ser ric, però els diners corrien més.

No m’importa treballar, però vull saber quan començo.

Els nens tenen un defecte, necessiten ocupar tot l’espai.

Ensenyeu el camí, les pedres ja faran la resta.

La vida d’ara no té espases on agafar-se.

Estar equilibrat és respirar un cop per setmana.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs