Pensaments festius (CXXV)
01 Febrer, 2023 06:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La missió del cap és fer patir les cervicals.
No li fa falta ser meravellós, ja li direm.
Necessita pujar escales, es pensa que és baixet.
El més pesat és posar-te a un tros de món que no et pertoca.
No tinc por de la mort, però no li trobo cap hora bona.
A cada ratlla, és millor demanar-li excuses al full.
Netejar és saber canviar les taques de lloc.
La mare Terra és la reina de les bugaderes.
No cau, és que torna a casa de pressa.
Ells no em veuen i jo els ho agraeixo.
No us porto el meu món, no trobaríeu la casa.
Déu és, però mai arriba.
Estimo tant a Déu, que ni m’acosto a casa seva.
No envejo Déu, només he de passar comptes amb un.
Els nens són macos, no els deixeu fora de l’ampolla.
No és un borratxo, només li agrada saber que guarda l’ampolla.
He estat pensat deu segons, hauré de medicar-me.
La llibertat té el dret de no ser-hi.
He comprat una goma després de demanar perdó per les errades.
Ensenyar és tan senzill que no cal ni posar-s’hi.
Ens posen la moda perquè algú ha de dir que els anys passen.
Podria tenir servents, però qui em serviria?
Hi ha dos mons, el que tinc i el que desitjo.
No puc creure en els vells, s’hi han fet sense esforç.
És un home enfeinat, encara no sap on vol anar.
Estic treballant per provar d’arribar a no fer res.
No sé creure, deu ser perquè la meva presó és petita.
Està condemnat, ha de viure tots els dies.
Viure és tan bonic com curtes són les hores.
Morir-se vell és una història desvalguda.
Li dono temps al cos per a què em conegui.
Estic sorprès, mirava el mirall i m’he reconegut.
Déu vol para el món, té símptomes de vertigen.
Porto prou anys com per fer-ne cabre un més.
És bonic viure si pots suportar la meitat dels maleficis.
Estic preocupat, les hores segueixen sent prou llargues.
No em preocupen els segons, només els batecs del cor.
Estic buscant les partícules de tinta útils.
Massa paraules amaguen el que volien dir.
Tindria més fantasmes, però no tinc on exhibir-los.
La poca intel·ligència de l’home ho demostra la seva evolució.
M’agrada treballar menys del que es pensa el veí.
Posar una escala és assolir la nostra mediocritat.
Cap rei vol pasturar les vaques alienes.