Pensaments festius (XXXIII)

17 Setembre, 2019 07:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He perdut la fe, començo a ser lliure.

L'únic que em preocupa de ser ric és si oblido quins són els meus mitjons.

Estic aconseguint no veure tot el que m'aniria bé.

Vull anar a dormir, poseu el carenat a tots els dimonis.

He tingut hores baixes, ara em queden els anys.

Déu m' ha oblidat, encara sóc dintre de la capsa.

Tinc cent negocis bons per ignorar i un sol per a perdre'l.

Podria ser un rei, però guanyaria massa indesitjables.

M' avorreix morir-me una altra vegada.

Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.

He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.

Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.

Estic passant per la vida, algun dia creixeré.

No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.

El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.

No sé massa on vaig però perdo prou temps.

És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.

Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.

El cos és un cuiner una mica brut.

La gana em diu el buit que estic per dintre.

Les dones es perfeccionen molt, però sempre enganyen els mateixos.

El perill de ser príncep és acabar sent rei.

La noblesa ha d'estar ben pagada i desenfeinada.

El millor de tenir rei és que ja saps de qui queixar-te.

La millor joia és manar del no res.

El que em molesta del meu cos és el poc que m'obeeix.

Tindria més dones si tingués més poc coneixement.

Com queixar-me del cos si ell no es queixa de mi.

Escrivint, treballo al meu hort particular.

Per ser intel·ligent cal tenir temps i paciència.

Molts encara tenen por de treure l'embolcall del cervell.

Al regne del dolor li manca el rei.

La gran niciesa és creure que estic pensant sol.

Discretament agraeixo qui em suporta.

El bo de la televisió és treure't els convidats sense esforç.

Mireu si tenen por els diners que sempre s'estan amagant.

Cal donar els diners a qui els sap guardar.

Els pobres banquers han de carregar amb els deutes de tots.

Només el pobre pot viure sense claus.

El lladre bo ni destorba ni es fa notar.

Només matino si m'escurcen el temps.

Un home treballador és un perill per al entorn.

El que perd al tafaner és tenir poques finestres.

Perdoneu, si us he fet pensar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXII)

10 Setembre, 2019 07:14
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És una noia poc espavilada, diu que m'estima sense interès.

Tenia un deute i ho resolt, ara en tinc tres.

El caixer vol que li torni els diners, ignoro, completament, on s'han ficat ara.

Si Déu no em dóna més llum, parlaré amb els de Fecsa.

Vull parlar amb un gat, necessito saber què passa a la segona vida.

És un home molt satisfet, ni necessita miralls.

Li he promès a la dona que l'escoltaré un minut per any.

Estic cansat de perdre, he decidit descansar.

És bonic anar sol, ni a mi m'ho comento.

Estic preparat per perdre deu segons del meu temps.

Em volia prendre el pèl, vaig preferir donar-li tots els diners.

És una sort no ser jove, no saps el que és trobar-se bé.

Era una noia tan maca que no dubtava en canviar de vestit.

Tinc por de ser ric, no estic preparat per a les lloances.

És un home tan savi que ni el veig.

He après una cosa, és millor oblidar-la.

Quan el dimoni va fer el vi, sabia que havia molta set.

El delicat de beure vi és si no endevines el gust que té.

Com volen que porti cotxe si posen bars a la vora de la carretera.

He estat discutint amb una mosca sobre la necessitat de molestar.

A la propera núvia, triaré un balcó amb ascensor.

He anat a dinar tard, només he demanat la migdiada.

Vaig anar al banquet de l'amo, vaig acabar els escuradents.

És un home molt intel·ligent, mai arriba prompte a casa.

Vaig trobar una núvia muda, vaig descobrir que no era tímida.

No em demanéssiu diners, no els tinc repetits.

Vaig descobrir que no era un ruc quan em van deixar somiar.

Mireu si m'estimo l'amo que no diré quan m'enganya.

Tinc molt temps per pensar i no agafo el de ningú.

Voldria escriure un llibre, però acabo a la segona ratlla.

Estic perdent el temps, ja fa massa anys que visc.

Vull triar un cel on no hi hagi ningú.

Vull senyor que em faci sentir sol i necessitat.

He après que saber només et porta a problemes de solucions massa complicades.

Les dones volien canviar el món, ara encara els agrada menys.

No puc fer-me ric, no confio en els meus advocats.

Volia defensar un castell, ara ni sé on para.

He triat el pitjor dels camins, ser home.

Volia comprar-me un vestit, però em volien fer despullar.

No vull el cel de Déu, vull el meu.

Estic malalt, he arribat a gaudir del no res.

No crec en l'amistat, crec en el desinterès.

Mentre l'home dorm, la dona resta muda.

No em preocupa tenir casa sinó parar-la.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXXI)

02 Setembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Té molt bona sort, no el para mai ningú.

Tinc un cotxe al garatge, diu que no vol sortir.

M'han regalat un gos, ara estem discutint qui lladrarà.

Tinc un ruc per amic i encara hi ha qui m'enveja.

No puc anar a la platja, passo desapercebut.

He perdut pes, igual em poso a volar.

Si veniu a cobrar no us calen bosses tan grans.

Estic trist, dec diners a qui no conec.

Si voleu que plogui, escandalitzeu a les gotes.

L'home es dutxa des que va fabricar el paraigües.

És incomprensible que l'any comenci a l'hivern.

Aparteu les pedres i potser em convencereu.

Potser un dia pintaré, de moment ja reconec el pot.

He vist un ametller, però no les bosses de plàstic al buit.

La núvia em va deixar perquè no feia conjunt amb el seu cabell.

He pujat a la muntanya i encara em sentia petit.

Venc castell amb fantasma i una hipoteca de més de mil anys.

Ella parla i jo tremolo.

He anat al ball i he dut tres parelles de peus.

És un metge massa bo, ni s'atreveix a tocar-te.

Primer li vaig dir cantant, després li vaig repetir mullat.

Per molt que l'estimes, primer pregunta-li si vol menjar-se la taronja sense pell.

M'agrada la meva núvia, diu que no vol casar-se amb mi.

He tingut un mal dia, de poc que no m'equivoco.

L'amo em vol veure, sembla que encara no ho fa gaire bé.

El millor amic que tinc, no em dirigeix mai la paraula.

El silenci és el parlar dels déus.

És bonic ensenyar, sempre hi ha qui no et fa cas.

No necessito que m'escolten, només demano tenir el meu lloc.

Diu que m'estima i deu ser veritat, no em demana que desperti.

Podria fer-ho millor, però sentiria molta pena.

Deu ser intel·ligent, no escolta mai.

He de parlar amb Déu, necessito un cel més barat.

No suporto les mosques, sóc un home dolç.

Estic a punt per morir, però no em sap mal fer cua.

Un sant és com un ordinador amb banda ampla.

M'agrada llevar-me prompte, el dimoni encara dorm.

Tot i no sent músic, m'atipo d'anar per les escales.

Per què pregunto als ulls si els agraden les sabates?

El millor de parlar és perdre la raó.

Apaivagat el cos, només necessito llapis i paper.

Voldria ser vell, es passen els dies viatjant, ballant, menjant i anant al metge.

El caixer vol els meus diners, es pensa que són massa dropos.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXX)

24 Agost, 2019 22:55
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He anat a comprar roba, tota em parava bé.

Reconec com som els homes, no penso fer comentaris.

Vaig tenir una núvia vint anys, ara en té divuit.

És un cotxe perfecte, no hi ha manera d'engegar-lo.

Vaig anar a comprar una casa, ara desitjo ser un cargol.

Tinc diners en un compte corrent, no para de bellugar-se.

Em va oferir un negoci, ara passegem per la presó.

He trobar a Déu molt cansat, devia ser diumenge.

Em vaig casar tres vegades, només vaig anar a la primera.

No crec en la intel·ligència, hi ha massa miralls.

He trobat feina de déus, només cal aprendre a no moure's.

Un es pregunta si és més important que la cadira.

Tinc un amo lleig, pagaria per no veure'l.

Li he dit a Déu: Encara que t'avorreixis, procura no crear res més!

Estic estudiant per a savi, només necessito cent vides.

Déu va posar la pluja, el dimoni la quantitat.

És millor anar cap al cel que tornar-hi.

Si no hagués estat el treball, el món seria inhabitable.

He de saber estimar, no costa diners.

No m'agrada escriure, però m'agrada ratllar el paper.

Déu m'ha conformat, massa cops no són bons.

Tinc un mal costum, em costa deixar de somiar.

És perfectament possible volar assegut.

És bo que plogui, després serà vi.

No ho puc suportar, necessito respirar.

Tot i anant vestit, reconec que sóc jo.

És un noi molt eixerit, ni hi pensa en parlar.

Una dona fa casa, un home ha d'anar al cafè.

És tan bonic perdre que t'hi acostumes.

Em voldrien fer rei, menys mal que sé córrer.

No demana massa, només poder callar.

He descobert amb el temps que viure és qüestió de ser-hi.

Tot i no sent un peix, déu n'hi do el que et toca beure.

El pitjor d'anar al cel és el munt de sants que hi trobes.

Li he demanat més temps a Déu, m'he comprat una moto.

Parlant de dimonis, és qüestió de gustos.

Canvio xalet al cel per barbacoa a l'infern.

No em tempta el dimoni, sinó les ofertes que fa.

Parlant de preus, tinc somnis d'oferta.

M'agrada tant pecar que ni em confesso.

Sento fer tard i em pena haver-vos trobat.

Estic dubtant entre viure i reviure.

He estat al desert, les pedres no paren de xerrar.

Tot i vivint al poble, sovint em perdo pels carrers.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXIX)

16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.

És senzill estat casat, només cal continuar.

Les noies són massa maques per no somiar-les.

Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.

He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.

És ben puntual, sembla una posta de sol.

Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.

Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.

No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.

Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.

Plantar un arbre és començar a fer un pou.

Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.

Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.

Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.

Estic tan ocupat en viure que no sé que és.

Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.

El millor de llegir és el sovint que et perds.

No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.

Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.

Estic estudiant, és possible que no acabi mai.

Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.

Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.

Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!

Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.

La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.

Busco la pau per llençar-la des de la torre.

És prou estúpid com per confiar amb l'home.

He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.

Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.

He assolit un compromís, ja el puc desfer.

He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.

És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.

El poble demanaria votacions permanents.

Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.

Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.

Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.

Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.

Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.

El millor de jugar és saber si perds.

Dormiria, però no m'hi veig.

Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.

He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.

El bo de ser mut és el molt que encertes.

Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXVIII)

09 Agost, 2019 06:12
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Estic pensat, que algú pari el sol.

He posat la casa enmig del bosc, ara l'estic buscant.

Tot i que el sol il·lumina, no sap pintar les ombres.

Només tinc un dubte: Qui contesta?

Estic educant un gos, de moment em treu a passejar.

El problema és que tinc dos ulls i només un cap.

Vaig anar a comprar uns pantalons, vaig tornar amb una sabata.

Buscant aigua en un riu, la vaig trobar en una ampolla.

A la presó de la vida, les portes estan fetes de dubtes.

Només he fet un bon negoci, no deixar de tenir defectes.

El dimoni em va al darrere, no el penso deixar passar al davant.

El banquer m'ofereix diners, jo no puc.

Si una jove us pregunta on viviu, no desitja passar de llarg.

Un dia dolent fa bon compartir.

Tinc un problema, no sé llegir tres llibres al mateix temps.

M'agrada escriure, és bonic veure com juga el llapis damunt el paper.

Ben mirat, de llibres dolents n'ompliríem cent mil boscos.

No oblideu mai que qui escriu té el llapis a la mà.

Tinc sabates noves, els peus em maleiran.

Procuro no beure vi, però l'aigua està massa clara.

Va dir que em canviaria d'imatge, no crec que sàpiga el que li dec.

Diuen que està boig i només parla amb els sords.

Vaig començar perdent vista, ara puc perdre l'interruptor.

Estic a punt de pensar, tinc molta por.

He intentat fer el bé, he rebut, he perdut i m'han convençut.

Podria ser un bon alcalde, però faria massa enemics.

Ben mirat, sóc un ocupa que viu a casa.

El millor de viure anys és els canvis que fan els amics.

Visc en un poble petit, no s'atreveix a créixer.

Estic pensant que fer el gos és només qüestió de posar-s'hi.

Un dia vaig ser jove, un altre diré que he estat viu.

El pitjor de ser home és que sempre estàs endeutat.

He aprés ben poc de no res i puc dir que sóc savi.

Vivim al desert i morirem a la platja.

No tinc més hores, Déu és un garrepa.

He arribat aquí on sóc i no goso pensar com.

Si la tarda mor, que no faré jo.

Mai he volgut tenir èxit, sóc estret d'espatlles.

Viuré a la casa fins que es convertirà en una.

No és que vulgui treballar, és que tinc por de no fer res.

No us cal patir, el vostre botxí viatja amb vosaltres.

Reconeixereu que sóc un home, només porto butxaques.

És pràcticament impossible, viure sense morir.

Per què he d'escriure a les pedres si elles no em voldran llegir?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXVII)

31 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La història la escriuen les pedres que han fugit de la seva mare.

Déu és necessari, el dimoni imprescindible.

He estat humil una bona estona, ara m'estic refent.

Tinc un amic d'un altre temps, li parlo i m'escolta.

Vaig anar a un enterrament i li vaig donar el condol al mort.

Sóc un bon fidel, em fa molta mandra pensar.

Tinc la paga, ara m'agradaria veure la feina.

El mossèn és garrepa, no m'ha deixat ni un pecat.

Busco la veritat, algú em pot indicar.

Cerco un món on no càpiga ningú més.

Cerco religió on només em salvi jo.

No vull perdre el que és senzill de recuperar.

He tingut divuit anys, encara els conservo.

Un cop vaig anar de viatge, em penso que encara no he tornat.

Estic pensant que anar a la moda és tan senzill com gastar-se diners sense caler.

Sóc tan ric que hauré de contreure deutes.

És una noia massa maca per a què l'escolti.

Diuen que la dona és més intel·ligent, suposo que és perquè ho saben.

L'home empeny el món perquè té por de trobar-se amb la dona.

El pitjor de tenir un castell és portar la clau a sobre.

Estic aprenent a lluitar amb espasa, de moment he après a tallar-me.

El dimoni em va regalar un fusell, li estic pagant a trets.

No us puc dir que penso, encara no ho he descobert.

Mentre es feia vell anava guanyant temps i paciència.

Podria ser un rellotge però tinc problemes amb els segons.

El sol surt però la fosca el fa fora de casa.

El millor que té el cafè és el munt d'homes que hi caben.

Senyor, no em féssiu sant, que a l' església només van els necessitats.

Em preocupa fer-me ric, hauré de canviar d'amics.

La dona ve per viure, l'home per passar.

Déu m'ofereix una altra vida, jo prefereixo mantenir aquesta.

No em preocupa morir-me, em preocupa que el creient no ho desitgi.

Em sembla més fàcil anar al cel que caure-hi.

Tinc un cos senyor i un cap esclau.

Estic arribant tard a cada moment de la vida.

No demano massa, no m'ofereixen gens.

He estat parlant amb Déu, és un pou de saviesa.

Segurament demà serà, però qui sap què.

Estic respirant, tot i que no dono massa negoci.

Viure en un poble és el millor que li pot passar a un carrer petit.

Em van regalar una ràdio, encara no sé com es treu l'embolcall.

Escric a mà, potser aquest sigui el motiu de tenir les idees poc clares.

Li vaig donar un euro per anar a sopar, encara no m'ha tornat el canvi.

M' ha caigut un botó, no m'estranyaria que se n'hagués anat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXVI)

23 Juliol, 2019 22:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No sé si oblidar o escombrar-me el cap.

Déu creà la dona i els dimoni em va posar els ulls.

Si dubteu de la fe, on anirà a parar l' infern.

És un home molt espavilat, no demana mai anar enlloc.

He tingut un pressentiment, després arribarà el disgust.

Era un home tan pobre que mai es mullava amb res.

Estic a la porta del bar, no sé si he d'entrar o ja m'han fet fora.

No dubteu en comprar roba vella, si pot, no us deixarà mai.

Si trobeu la mitja taronja no dubteu en mossegar-la.

És millor prendre cafè que robar-lo.

El metge em va prometre que em curaria, de moment ja he perdut la memòria.

Estic preocupat, fa dos dies que treballo i encara no m'he queixat.

He comprat una ampolla de cava i per molt que la miro no li trobo gust de res.

Vaig anar a llaurar amb el ruc i no vaig aclarir qui havia d'anar al davant.

Tinc un problema, Déu no va gosar posar-me'n cap més.

Estic estudiant per arribar a ser déu, de moment no n'encerto ni una.

El cos fa mal, però sóc jo qui es queixa.

Sé que em faig vell però no com ho aconsegueixo.

La meva vida és un núvol que perd molt quan ho veu clar.

El millor de tenir son és que resulta prou barat.

L'hivern és llarg encara que faci tard.

No tinc por d'ensenyar, tinc por de fer-ho massa bé.

Sempre he cregut que viure és només qüestió de saber seure.

Estic mirant la televisió i accepto la meva estupidesa.

He trobat una corbata i no sé ben bé on posar-la.

Llegir el diari és prendre part en una història.

Tinc un cos que vol cansar-se, però jo tinc massa mandra.

Vinc d'un país poruc i vaig a un país tenebrós.

El que m'agrada de la vida és el poc que la conec.

Aprendre es mesura per segles i encara n'hi ha de buits.

El parlar ho va posar el dimoni per reduir la intel·ligència.

M'estic acostumant a escoltar, hauré d'anar al metge.

He menjat massa bé, el cos em demanarà comptes.

Tinc el camí per fer, encara segueixo treballant.

He vist els diners en somnis, m'agradaria trobar-los despert.

He buscat a Déu sota les pedres i he trobat massa deixebles.

Li he contat a l'estómac el bé que menjo i no s'ho creu.

Sóc un home senzill, només tinc una vida.

No em sento poca cosa, em sento com si res.

El metge es preocupa per la meva salut, jo per les seves factures.

Vaig començar a llegir prou jove, encara no he acabat.

Em pregunto per què escric, deu ser perquè parlo poc.

El que et du a l'error és un camí nou per tornar a la veritat.

Sempre és bo pensar que desaparèixer és la darrera feina.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXV)

15 Juliol, 2019 06:33
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He començat un discurs, ara ja no sé on sóc.

No us vull fer patir més, ja podeu aplaudir.

Visc al teatre, no puc sortir viu d'ell.

Tinc por de no resoldre bé el meu personatge real.

És bonic tenir la culpa, ningú me la vol prendre.

Ha vingut un lladre a casa, no sé el que m'haurà deixat.

Déu és bo, m'omple de dubtes i malalties.

Vaig provar de parlar amb ella, ara sé gronxar el cap.

Si Déu no estès sord, encara seríem al paradís.

Pregueu i us salvareu, però de qui?

He fundat una religió, sóc l'únic déu!

Déu estima els fills pròdigs, sobretot si no tornen a casa.

Puc anar al cel, però em fa mandra.

Llegir és un vici, et pot durar fins la mort.

Tot i entrant a l'infern, trobareu l'oficina de reclamacions.

Si els llibres no tinguessin fulles, com us podríeu enlairar.

Estimo una noia, mal m'estaria dir-li.

Tot i aprenent no puc passar de la be.

Mai descobrireu en el llapis, la paraula que voleu escriure.

Escriure és una malaltia que curen els nens de pit.

Casar-se és només: No fugir.

Tinc més por de la saviesa que la riquesa.

Tenia interès, després vaig tenir paciència.

Mai va pensar Jesús que muntaria una agència de viatges.

La vida no és un engany, són molts més.

La felicitat no sap llegir ni escriure ni comptar.

Déu és un bon creador però un mal novel·lista.

No dubto de la intel·ligència humana, però no puc trobar-la.

El negoci dura mentre hi ha un guanyador.

Compro el diari per saber si encara estic viu.

Déu vindria més a la terra però no troba bons hotels on passar la nit.

Sóc poc important, ningú s'atreveix a salvar-me.

El millor de la dieta és el poc que et cal triar.

He tingut un cos per anar, ara m'agradaria tornar amb un altre.

Sense música, el sol no sabria quan ha de sortir.

He triat un camí sense pujades i ple de bancs.

Si estalvio un euro més ja en tindré dos.

Els consells sempre van al darrere de les tortugues.

Si teniu diners, anar a l'infern és un somni.

Cap home bo voldrà salvar-se.

Té bona premsa, no el coneix ningú.

Ha vingut la pluja i vol entaforar-se a casa.

Tinc un bon amic encara que sóc ignorant.

He observat que els caragols, tot i tenint casa, no miren la televisió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXIV)

08 Juliol, 2019 06:01
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tot i tenint només un cap, em faig un embolic cada dia.

Mireu si és poc espavilat que ha de viure i encara es preocupa.

Tinc un tracte amb la mort, m'ha dit que només vindrà un cop a buscar-me.

Si fes cas al meu cos, menjaria tres cops per setmana.

Estic content, a la fi he aconseguit carregar-me de pecats.

Anar al cel o a l'infern és qüestió de gustos.

El millor de ser pagès és tenir arbres per companys.

M'agrada tant respirar que ho faig contínuament.

Que els diners agraden ho demostra que no importa tenir-ne de repetits.

He passat mitja vida intentant ensenyar de volar una catifa i no me n'he sortit.

Veniu amb mi, us adonareu que no tinc res per ensenyar-vos.

Els pobres arriben prompte al cel, gairebé no porten equipatge.

Economia és el camí d'un coix.

Morir és una empresa llarga, pot durar fins cent anys.

Estimar és una malaltia contagiosa amb efectes contradictoris.

Sóc una ampolla de mal vidre plena de forats.

Ell no em fa cas!, dubto que se n'hagi assabentat.

Tornar és acceptar que no anaves bé.

Escriure és tan bonic que només ho haurien de fer els bojos.

Em fa mal tot, fins la punta del llapis.

No perdo el temps, ell sempre està en el meu costat.

M' agrada l'hivern, no cal saludar a la meitat dels veïns.

El sol és un viatger amb pocs diners.

No tingueu por de perdre, és la vostra condició.

Si quan la vaig conèixer era jove, qui me l'ha canviat.

El dimoni m'ha dit que treballar és dolent, pots acabar tenint diners.

Tinc tres amics absents, la resta són invisibles.

Vostè no sap qui sóc i jo ho estic dubtant.

Patir és estimar i no existir.

Per molta feina que facis, el temps se l'emportarà tota.

L'infern és una caixa sense tapa d'on s'escapen els tresors.

Pel camí, trobareu amics que us acompanyaran poc temps.

Sento arribar d'hora, el camí era prou dolent.

Engreixar-se és escombrar les muralles de l'estètica.

Si voleu ser feliços no deixeu de somiar espais oberts.

Estic buscant un racó a casa on no passi l'escombra.

Estic viu, m'ho ha dit l'inspector d'hisenda.

El pitjor de les dones és que acaben descobrint que l'home és un nyap.

Em tornaria a casar, però ja em van cridar prou.

La felicitat és una fadrina que no vol ser esposa ni mare.

Tinc una vida ensopida, no la venc a cap preu.

Estic bé sense fer res, sóc un bon aprenent de mort.

Tinc prou paga, espero operar-me de l'estómac.

Intentava convèncer el cotxe de viure sense gasolina, però em deixava a peu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»