Pensaments festius (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No sé si oblidar o escombrar-me el cap.
Déu creà la dona i els dimoni em va posar els ulls.
Si dubteu de la fe, on anirà a parar l' infern.
És un home molt espavilat, no demana mai anar enlloc.
He tingut un pressentiment, després arribarà el disgust.
Era un home tan pobre que mai es mullava amb res.
Estic a la porta del bar, no sé si he d'entrar o ja m'han fet fora.
No dubteu en comprar roba vella, si pot, no us deixarà mai.
Si trobeu la mitja taronja no dubteu en mossegar-la.
És millor prendre cafè que robar-lo.
El metge em va prometre que em curaria, de moment ja he perdut la memòria.
Estic preocupat, fa dos dies que treballo i encara no m'he queixat.
He comprat una ampolla de cava i per molt que la miro no li trobo gust de res.
Vaig anar a llaurar amb el ruc i no vaig aclarir qui havia d'anar al davant.
Tinc un problema, Déu no va gosar posar-me'n cap més.
Estic estudiant per arribar a ser déu, de moment no n'encerto ni una.
El cos fa mal, però sóc jo qui es queixa.
Sé que em faig vell però no com ho aconsegueixo.
La meva vida és un núvol que perd molt quan ho veu clar.
El millor de tenir son és que resulta prou barat.
L'hivern és llarg encara que faci tard.
No tinc por d'ensenyar, tinc por de fer-ho massa bé.
Sempre he cregut que viure és només qüestió de saber seure.
Estic mirant la televisió i accepto la meva estupidesa.
He trobat una corbata i no sé ben bé on posar-la.
Llegir el diari és prendre part en una història.
Tinc un cos que vol cansar-se, però jo tinc massa mandra.
Vinc d'un país poruc i vaig a un país tenebrós.
El que m'agrada de la vida és el poc que la conec.
Aprendre es mesura per segles i encara n'hi ha de buits.
El parlar ho va posar el dimoni per reduir la intel·ligència.
M'estic acostumant a escoltar, hauré d'anar al metge.
He menjat massa bé, el cos em demanarà comptes.
Tinc el camí per fer, encara segueixo treballant.
He vist els diners en somnis, m'agradaria trobar-los despert.
He buscat a Déu sota les pedres i he trobat massa deixebles.
Li he contat a l'estómac el bé que menjo i no s'ho creu.
Sóc un home senzill, només tinc una vida.
No em sento poca cosa, em sento com si res.
El metge es preocupa per la meva salut, jo per les seves factures.
Vaig començar a llegir prou jove, encara no he acabat.
Em pregunto per què escric, deu ser perquè parlo poc.
El que et du a l'error és un camí nou per tornar a la veritat.
Sempre és bo pensar que desaparèixer és la darrera feina.
Pensaments festius (XXV)
15 Juliol, 2019 06:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He començat un discurs, ara ja no sé on sóc.
No us vull fer patir més, ja podeu aplaudir.
Visc al teatre, no puc sortir viu d'ell.
Tinc por de no resoldre bé el meu personatge real.
És bonic tenir la culpa, ningú me la vol prendre.
Ha vingut un lladre a casa, no sé el que m'haurà deixat.
Déu és bo, m'omple de dubtes i malalties.
Vaig provar de parlar amb ella, ara sé gronxar el cap.
Si Déu no estès sord, encara seríem al paradís.
Pregueu i us salvareu, però de qui?
He fundat una religió, sóc l'únic déu!
Déu estima els fills pròdigs, sobretot si no tornen a casa.
Puc anar al cel, però em fa mandra.
Llegir és un vici, et pot durar fins la mort.
Tot i entrant a l'infern, trobareu l'oficina de reclamacions.
Si els llibres no tinguessin fulles, com us podríeu enlairar.
Estimo una noia, mal m'estaria dir-li.
Tot i aprenent no puc passar de la be.
Mai descobrireu en el llapis, la paraula que voleu escriure.
Escriure és una malaltia que curen els nens de pit.
Casar-se és només: No fugir.
Tinc més por de la saviesa que la riquesa.
Tenia interès, després vaig tenir paciència.
Mai va pensar Jesús que muntaria una agència de viatges.
La vida no és un engany, són molts més.
La felicitat no sap llegir ni escriure ni comptar.
Déu és un bon creador però un mal novel·lista.
No dubto de la intel·ligència humana, però no puc trobar-la.
El negoci dura mentre hi ha un guanyador.
Compro el diari per saber si encara estic viu.
Déu vindria més a la terra però no troba bons hotels on passar la nit.
Sóc poc important, ningú s'atreveix a salvar-me.
El millor de la dieta és el poc que et cal triar.
He tingut un cos per anar, ara m'agradaria tornar amb un altre.
Sense música, el sol no sabria quan ha de sortir.
He triat un camí sense pujades i ple de bancs.
Si estalvio un euro més ja en tindré dos.
Els consells sempre van al darrere de les tortugues.
Si teniu diners, anar a l'infern és un somni.
Cap home bo voldrà salvar-se.
Té bona premsa, no el coneix ningú.
Ha vingut la pluja i vol entaforar-se a casa.
Tinc un bon amic encara que sóc ignorant.
He observat que els caragols, tot i tenint casa, no miren la televisió.
Pensaments festius (XXIV)
08 Juliol, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tot i tenint només un cap, em faig un embolic cada dia.
Mireu si és poc espavilat que ha de viure i encara es preocupa.
Tinc un tracte amb la mort, m'ha dit que només vindrà un cop a buscar-me.
Si fes cas al meu cos, menjaria tres cops per setmana.
Estic content, a la fi he aconseguit carregar-me de pecats.
Anar al cel o a l'infern és qüestió de gustos.
El millor de ser pagès és tenir arbres per companys.
M'agrada tant respirar que ho faig contínuament.
Que els diners agraden ho demostra que no importa tenir-ne de repetits.
He passat mitja vida intentant ensenyar de volar una catifa i no me n'he sortit.
Veniu amb mi, us adonareu que no tinc res per ensenyar-vos.
Els pobres arriben prompte al cel, gairebé no porten equipatge.
Economia és el camí d'un coix.
Morir és una empresa llarga, pot durar fins cent anys.
Estimar és una malaltia contagiosa amb efectes contradictoris.
Sóc una ampolla de mal vidre plena de forats.
Ell no em fa cas!, dubto que se n'hagi assabentat.
Tornar és acceptar que no anaves bé.
Escriure és tan bonic que només ho haurien de fer els bojos.
Em fa mal tot, fins la punta del llapis.
No perdo el temps, ell sempre està en el meu costat.
M' agrada l'hivern, no cal saludar a la meitat dels veïns.
El sol és un viatger amb pocs diners.
No tingueu por de perdre, és la vostra condició.
Si quan la vaig conèixer era jove, qui me l'ha canviat.
El dimoni m'ha dit que treballar és dolent, pots acabar tenint diners.
Tinc tres amics absents, la resta són invisibles.
Vostè no sap qui sóc i jo ho estic dubtant.
Patir és estimar i no existir.
Per molta feina que facis, el temps se l'emportarà tota.
L'infern és una caixa sense tapa d'on s'escapen els tresors.
Pel camí, trobareu amics que us acompanyaran poc temps.
Sento arribar d'hora, el camí era prou dolent.
Engreixar-se és escombrar les muralles de l'estètica.
Si voleu ser feliços no deixeu de somiar espais oberts.
Estic buscant un racó a casa on no passi l'escombra.
Estic viu, m'ho ha dit l'inspector d'hisenda.
El pitjor de les dones és que acaben descobrint que l'home és un nyap.
Em tornaria a casar, però ja em van cridar prou.
La felicitat és una fadrina que no vol ser esposa ni mare.
Tinc una vida ensopida, no la venc a cap preu.
Estic bé sense fer res, sóc un bon aprenent de mort.
Tinc prou paga, espero operar-me de l'estómac.
Intentava convèncer el cotxe de viure sense gasolina, però em deixava a peu.
Pensaments festius (XXIII)
30 Juny, 2019 06:45
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No dubteu mai davant d'una dona, quedeu-vos o correu.
Sóc un home important, he d'aconseguir gastar més.
No suporto ser pobre, ho deixo caure.
El perill de treballar és si t'agrada.
No és estrany no trobar a Déu, té massa cases on anar.
Un arbre és un frare que no surt del monestir.
Cada dia em guardo una estona per créixer cap a endins.
Només demanaré que em posin uns déus distrets.
Cap home arriba a ser ric, si no té un bon armari.
Estic planificant el temps, ell només riu.
Estic lluny de saber on sóc.
És tan maca que ni ho diu.
La vellesa és el país de les muntanyes.
Dos peus no són massa per estar sempre dret.
He parlat massa, estic amb deute amb Telefònica.
Vulgues que no, em pensava que viure era diferent.
Sóc tan pobre que començo a penedir-me.
Només puc perdre el que he conegut.
Sóc un insecte social, només necessito aprendre a creure.
És bonic estar cansat, no tens ganes d'anar enlloc.
He escollit mal de cap, és més intel·ligent.
No penseu mal de mi, jo tampoc ho faig.
Sóc massa orgullós, evacuo poques vegades.
No tinc rei, ell no ho sap.
Volia comprar-me un ruc, em va fer pena ser el seu company.
Tinc por a morir, crec que ho faré malament.
Plou perquè els apartaments al cel són massa carregosos.
Si no teniu vertigen podreu arribar a ser un núvol.
És un mal amant, no té gust pels perfums.
Vaig intentar posseir la veritat, donava massa disgustos.
He provat de creuen amb Déu, ara creuré sol.
Possiblement la Verge és la dona que té més vestits i corones.
He trobat la pau, ara no sé com agafar-la.
Em costa pensar, potser és massa car.
Vaig provar de beure, però el vi estava dintre de l'ampolla.
Era una casa de ric, es notaven les factures en tots els envans.
Dormir és bo, no ho diguéssiu als rics.
Caminar és la millor manera de deixar el carrer enrere.
Em volen fer anar al cel, es veu que aquí faig nosa.
Us portaria un altre món, però me'l prendríeu.
Ha estat un encert trobar-vos, sempre us he defugit.
És molt bonic viure, no tenim gaire per triar.
He arribat a reconèixer que dormir és un càrrec unipersonal.
Proveu d'entendre'm, és una empresa dissortada.
Pensaments festius (XXII)
22 Juny, 2019 06:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La societat sol construir amples carrers sense sortida.
La societat vol abolir la vellesa o almenys amagar-la.
Li molesta al jovent: Córrer més que el vell i no deixar-lo enrere!
Avui costa molt trobar espais oberts sense forasters.
No temo el meu cos sinó el dels altres.
La salut deu ser petita pel que costa trobar-la.
Si m'ofereixen salut, per què volen que els pagui?
El millor negoci és tenir-los a tots connectats.
Si us dono temps lliure no el malgastéssiu pensant.
La mare Terra té massa fills inadaptats.
Sempre he admirat la gent que no té llibreta d'estalvis.
Quan acabi del tot, m'emportaré la meva casa.
L'home perfecte és innegociable.
Ser pobre estaria bé si els defectes també se n'anessin.
El que perd a les dones és el seu afany per ser escoltades.
L'amistat és la caixa forta on guardem les hores baixes.
El problema de l'ull és que només pot mirar el que no li amaguen.
Les dones reformen la seva casa i els homes la deixen decaure.
Que una dona s'avorreixi és tragicòmic.
Penso que el treball es va posar per als que no saben fer res més.
Pensar és tenir fills sense problemes.
El savi no posa a la seva boca les paraules dels altres.
Qui no traspassa la ignorància no pot aprendre.
El pitjor defecte és no saber com tancar les orelles.
Podria descansar si oblidés qui sóc.
Aniria més a missa si en tingués menys al meu davant.
Exigeixo a Déu mantenir les oficines obertes.
El dia del meu judici espero que Déu estigui de bon humor.
El millor de tenir dona és que ja estàs col·locat.
Quan veig la sogra, endevino el meu futur.
Si he de seguir viu almenys doneu-me menjar.
Si moro prompte em llevaré feina de sobre.
Com s'ha de morir una dona si té tant per enllestir?
El pitjor de no ser homosexual és que tens menys referències.
Si algú em coneix, porta avantatge.
Estic penedit, no vull deixar de pecar.
M'he fet gran, ara només puc mirar els qui creixen.
És un encert casar-te, no cal que pensis més.
Una noia maca és, intel·ligentment, suportable.
Estic resolent un enigma, de moment sé com no es fa.
Estic perdent identitat, peso cinc quilos menys.
Escombraria amb més ganes si la rateta no s'hagués trobat el dineret.
Xiular és fer sortir l'aire grinyolant.
Sense dones, els jardins només serien horts.
Pensaments festius (XXI)
13 Juny, 2019 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La glòria ha de ser un punt concret.
No comprenc el cel sense un passadís llarguíssim.
El que et porta a la feina és la por de no fer res.
No demano als déus sinó entreteniment per als altres.
Només he pogut triar la manera de ser invisible.
Els altres em demanen servei i no fer nosa.
Si he de fugir no em poséssiu més cadenes.
Acabaré per menjar-me a mi mateix.
Sentir-se vell és preferir la cadira al camí.
Si, igualment he de morir, no em donéssiu pressa.
El pitjor que li passarà al ric és que acabarà sent pobre.
Prefereixo que m'enganyis discretament.
Compareu al metge amb un enginyer de camins desenfeinat.
El que menys li costa al savi és donar la raó.
Aprendre és empaitar sense tocar.
L'amor és l'horitzó mal dibuixat.
L'infern de la dona és la seva manifesta preocupació.
Suposo que morir és perdre tota la documentació.
El que agrada dels morts és que sempre saps on trobar-los.
Mai hauria sospitat que tanta gent volgués aprofitar-se de mi.
L'únic bo del lladre és que t'ajuda a renovar.
Suposo que els meus diners m'hauran oblidat.
Déu és l' únic ser al que no li cal viatjar.
L'avorriment és el descobriment del no res.
El més difícil de ser home és mantenir-se dret.
A l'home, li resulta massa difícil anar pel camí recte i pla.
Mai li he preguntat a la sabata el que pensa de mi.
El boig té més mons on li és permès entrar.
Podria sortir de la vida si sabés com he entrat.
El pitjor de ser déu és que et malparlen.
Amb cinc cadenes de sentits em van lligar a la terra.
Si ho doneu tot ja no teniu cap preu.
Li he demanat a Déu que posi als rics una bossa per als diners.
Sóc tan pobre que ni em volen matar.
Si el meu cos no es queixa qui ho farà.
El cor és el millor treballador que tinc.
El millor de morir-se és anar de franc.
Viure és només obrir i tancar portes.
El ruc sap que dóna tombs per treure aigua.
Ser útil és mantenir almenys una porta oberta.
A l'home, el perd ocupar més espai del que li pertoca.
Als homes, ens solen collir quan encara estem verds.
La intel·ligència a la dona no li serveix per a trobar company.
Pensaments festius (XX)
06 Juny, 2019 06:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He caigut a la llum sense saber veure.
Si sóc un ser material, com pot penetrar en mi un llibre gros?
El dimoni em tempta però no em porta la pecadora.
Sembla mentida però Déu té més paciència que jo.
El pitjor del pecat és l'ajut de la imaginació.
La saviesa no es troba bé dintre d'un cap.
De la informació a la deformació només hi ha un cop.
Puc tardar més si m'esperen.
Treballo per ensopegar amb estris inútils.
Envejo la pedra perquè no li cal enganyar ningú.
Puc anar a dormir però..., em deixarà entrar el son?
Pensar és suar, ho demostra l'estiu.
Una conversa intel·ligent no necessita les paraules.
La dona és més intel·ligent perquè sempre té la raó.
Si us burleu de mi perdeu un temps preciós.
En un racó del meu cap viu el jo que s'avergonyeix.
Sempre he volgut anar sense saber on.
Em planyo abans que algú em passi al davant.
Un lluita sense espasa en una guerra sense fi.
Ser home és un defecte que em preocupa.
Sempre estic disposat a no fer res.
La millor de les medecines és no sentir dolor.
El camí del dia és, suposadament, imparable.
L'amistat és símptoma de indefensió.
Sempre hi ha la possibilitat de equivocar-se.
Sense defectes, quin sentit tindria la vida?
Treballar és digne, però deforma.
No cal ni dir que la llengua em descobreix.
Sento estar encara entre vosaltres.
La vida és bonica, però neguiteja.
Sento dir que m'estimo a pesar meu.
Festejar és un passadís massa curt.
El millor del dolor és que allargassa el temps.
Tenir problemes és més fàcil que solucionar-los.
Mai penso abans de despertar-me.
Només tinc la possibilitat de creure.
El millor del moble és l'aparent tranquil·litat.
Sempre que viatjo he d'anar amb mi.
L'avorriment és el senyal de la inseguretat.
Manar és un esforç on no falten voluntaris.
Com conèixer la solitud si no para enlloc.
El més dolç de l'amor és l'enyorança.
Seria bo tenir diners que no s'haguessin de retenir.
Una porta sol separar mons inconeguts.
Pensaments festius (XIX)
29 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El caixer va anar al metge i li van trobar, sobretot, diners.
L’únic bo de ser pobre és que no et prenen el lloc.
L'únic segur que els passa als vius és que es moren.
Si espatllem el silenci que sigui a causa d'una bona música.
El gandul aprèn ben prompte a jeure.
Crec en la bellesa interior, però prefereixo l'altra.
Parlar d'una dona i no pecar és deixadesa o quelcom pitjor.
Intento estimar-me, però m'enganyo.
L'únic bo d'estar sol és que no hi ha cues.
Li volia dir que l'estimava, però menteixo molt malament.
Sempre estic fugint del meu passat.
Estimo la buidesa perquè és tota meva.
La llum és la mare dels pecats grossos.
Pensar és anar pel desert de la saviesa.
El pitjor de ser viu és suportar els altres.
Com puc parlar bé si no sé on es fabriquen les paraules.
No planyo els demés perquè tinc prou feina amb mi.
El millor de ser pobre és que estalvies molt temps en triar.
Ser ric és no saber qui viu a casa.
Volia ser ric, però no sabia riure.
Sempre m'he trobat a faltar.
Com puc pensar amb l'infern si ja hi visc.
Sembla mentida com, carregat de pecats, camino.
L'únic bo de ser pobre és que ja has arribat.
Saber poc és bo perquè pots millorar.
Si pensar fora bo, tindríem més caps.
Per què se'n recorden de totes les mares dels àrbitres, si elles no juguen?
La paciència deu ser més cara que l'or.
Estic gras per a tenir la presó més gran.
L'alegria, de l'avar que mor, és que deixarà de pagar.
El millor de cantar és deixar de parlar.
El televisor és l'única finestra que pots emmudir.
Els polítics prometen, però mai tenen temps.
Sobren jutges, però falten botxins.
Entre tots fem país: Pobret!
El millor del cartró és el munt de pobres que coneix.
Les models duren poc perquè estan massa magres.
Ser pobre és gaudir de la presència dels rics.
La pobresa allargassa la durada de les dones de casa.
Sembla mentida com es torna jove la dona d'un ric.
Com puc dir que estic ric si tinc la dona tan magra.
Ofendre una dona és fàcil i breu.
Pensaments festius (XVIII)
21 Maig, 2019 06:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Una frase és una idea desmuntada en peces.
Una idea és només un destriament de paraules.
Una vegada és poc però crea un espai nou.
Una mà bufeteja una altra quan hom creu que està bé.
Una màquina de cosir és un pica-soques que omple el forat de fil.
Una mena de somni m'allunya d'un cos servil.
Una núvia és una joia que anirà perdent lluminositat.
Una ratlla és quelcom que passa i deixa part d'ell.
Una revista del cor és una munió de grans personatges de paper.
Una rosa és un amor abreujat.
Una setmana és un tomb per la lluna.
Una tarda volia ser matí i va perdre el coneixement.
Una vegada almenys és necessari volar sense estavellar-se.
Una vida és un cos que acompanyar.
Uneixen els metges salut i calavera.
Us ho podria llegir, però estic cansat.
Us seré franc si em doneu prou temps.
Us voldria oferir un retall del meu somni.
Va el meu amic quan li cal tornar a l'enemic.
Va viure fins que la mort se li escapà.
Vaig a la feina per a què ella no em vingui a veure.
Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.
Vaig cap al pare, però m'aturo sovint.
Visc perquè encara no he fet els deures.
Vaig escollir ser pobre perquè no em van deixar escollir.
Vaig establir-me en el seu record perquè tenia por d'estimar-la.
Visc empresonat en el meu pensament.
Vaig perquè algú, que diu que sap més, em fa anar.
Viure és triar un camí sense retorn.
Val tant el temps que separen un segon en mil parts.
Van deixar per al nas la part més enutjosa i poc recompensada.
Volen fer de bronze i de cops el llenguatge celestial.
Xerrar massa és acostar-se a la confusió.
Van posar la nit per a dividir els homes.
Posarem el costum perquè ens fèiem nosa.
Volem llarga vida per a patir sense pressa.
Venim per aprendre que el nostre lloc no existeix.
Veritablement un cec és un home conscient.
Vestim a l'home de corb i a la dona de papallona.
Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.
Pensaments festius (XVII)
13 Maig, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un coixí és una pedra tova.
Un cop dalt ens cal baixar.
Un home savi és un déu cregut.
Un cor de pedra és un cor poruc.
Un cuiner és un home ple d'olors.
Un dia feliç deu ser un dia en el que ningú diu res.
Un disc és una desfilada, desigual, de sons.
Un es pregunta on es lliguen els collars de les persones.
Un mariner és un pagès caragirat.
Un es va buidant sense reposar el que cal.
Un esternut és una afirmació forçada.
Un gegant és un nan decebut.
Un got buit és l'ombra d'un tresor.
Un home mana a casa quan hi ha ben poc que manar.
Un llaminer és un ocell sense ales.
Un llibre és un bosc mental on volen que em perdi.
Un mariner és un cavaller amb cavall de fusta.
Un mor quan ja no pot empènyer les hores.
Un nadó és un home que només tragina amb els ulls.
Un nuvi és, per principis, una mica caníbal.
Un optimista és un poal que puja ple del pou.
Un paraigua és un pop amb mànec.
Un pensament és un ésser intel·ligent i discret.
Un pessic és una collita minsa de carn.
Un quadre és una gàbia sense peu.
Un ramader és un rei destronat.
Un ric deu ser un vigilant que no acluca els ulls.
Un ruc li deia a un altre: No siguis tan home!
Un sap que ha de morir però té tot el dia per oblidar-ho.
Un separat és un desprès de companyia.
Un ser intel·ligent ignora les fronteres del coneixement.
Un sofà és una butaca que va engreixar molt de cintura.
Un sòlid és un líquid poruc.
Una dona seguda en un banc m'indica la dolçor del temps.
Un taxi és un cotxe amb orelles.
Un torna d'hora a la casa de l'oblit.
Un tren és un cuc amb els peus lligats.
Un ventre ple empeny les idees cap a la fosca.
Un vidu em fa creure amb gent d'altres galàxies.
Un xerraire és un home amb el cervell ple de portes obertes.
Una bombeta és un pont estret on els electrons volen ser els primers.
Una catifa és una tela condemnada a suportar tota mena de coses.
Una ciutat és una gran superfície d'espais retallats.
Una de les preocupacions de la dona és com li ha de caure un vestit.
Una dona enamorada és un capvespre dolç i etern.