Pensaments festius (CXXXIII)
14 Maig, 2023 06:47
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He fet sort, diu que no em pot veure.
Les solucions no són fàcils, el que costa es aprendre-les.
Es va posar a festejar, no va trobar cap solució més tranquil·la.
Quan Adam ja ho entenia, arribà Eva.
No tinc sort, dormo sense parar.
Tinc massa monstres per poder-los ordenar.
La solitud és la més tranquil·la de les afeccions.
La meva tardor hauria de ser espaiosa.
Déu va posar feina i aire suficient.
He provat viure sense diners, però m’ofegaven.
Déu no pot ser altra cosa més que aire.
Possiblement, les neurones tenen orelles petites.
El meu món l’he venut, almenys, sis vegades.
Aniria a la processó si podés anar al capdamunt.
He deixat de parlar amb Déu, no sabia guardar el torn.
A la vellesa, ja no surt el sol.
El camí és tan feliç que ni em mou.
Ningú ha de saber el suficient.
Ningú ha de saber el suficient per poder seguir viu.
Escriure és veure com es mouen les lletres.
Déu ens posa al nostre lloc, procureu viure lluny.
Els homes són animals racionals, no és estrany que facin dieta.
No sé perquè he vingut, però em quedaré.
Estàvem arreglant el món quan algú el va desconnectar.
La vida és una capsa on es posen els dies.
Déu dona la llibertat, però ella no es queda en cap casa.
Tinc tanta gana que he fet fora els principis.
Estic cansat de ser viu i no aclarir-me.
Déu va fer les obres i els dimoni les factures.
Tinc un problema de fe, em sobren dues lletres.
Sempre cal arribar quan no t’ho esperes.
Era tan avorrit que no respirava gairebé mai.
Tinc ganes de fer alguna cosa: De segur, que soc déu.
Puc perdre temps, el que tardo és en trobar-lo.
He fet el guió, de segur, que no el segueixo.
Volia ensenyar a sumar i restava.
Els amics han de ser per sempre, no cal ni confitar-los.
Estic disposat a viure, inclòs sense mi.
No badalla de l’avar que és.
He demanat un cafè, no crec que se’l begui.
He de tenir bona sort em va un tros de vida.
Vull estar sol i estic a l’ombra.
He vingut amb el vent, no cal dir que no sé d’on.
Les sabates estaven brutes, havia volat poca estona.