Pensaments festius (CIII)
17 Maig, 2022 11:56
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només vaig a la festa si em surt bé de preu.
Procureu que arribi el menjar abans de la gana.
Si, ahir, vaig perdre la paciència, quan la trobaré?
Ésser pobre i no saber, necessita poc diner.
He entrat al dubte per la porta del darrere.
Reconec que cada dia volo menys.
Si és per diners, no patiu, no en tinc.
He deixat dos dies per al mes proper.
Si em deixo guanyar, recuperaré les sabates?
Tenia ofici, però el perdé en una aposta.
Haig més dies grisos que negres.
Estic fent un seminari d’oblit ràpid.
He anat a la lluna sense deixar de somiar.
Haig un dubte, però no sé si va o ve.
En saber de lletra, ja poden signar.
No guanyo tant, però dec prou.
Diu que m’estima i vol que treballi.
Guardeu una mica de fred per si l’estiu s’avança.
He fet una bona inversió: He canviat un bitllet de cinquanta per dos de vint.
Vull anar de viatge, li comentaré al sol.
Ho sento, però no tinc bitllets repetits.
M’agrada escriure si em puc amagar.
Potser seria lladre, però no sé triar.
La senyora era pobra, però també manava.
Va ser una festa fluixeta, la meitat ni anaven beguts.
He vingut a la terra perquè es viatja de franc.
He comprat una nevera gran i he desfet la cuina.
El no fer res m’ocupa molt temps.
Cinc hores sense mentir, he d’estar malalt.
He comprat una corbata i un manual d’instruccions.
Si plou així, me s’acabarà el vi.
Estava a punt de fer-me valent quan aplegà la por.
Guanyo tant que necessito respirar.
El metge em vol cansar, farem poc negoci.
Quan ja no sàpiga per on, em posaré d’amo.
He passat mig dia esperant que es faci nit.
M’han posat el vent abans que la vela.
Només feinejo quan dormo.
Si aplego a rei, quines malalties hauré?
Aprenc dels meus errors perquè és més barat.
Haig enemics, però no corren massa.
Per a fer-me ric, necessito diners?
Parlo poc per a no saber qui mana.
Estic aprenent a no dir res.
Haig un cos tancat que no vol eixir.
He bescanviat aigua bona per vi dolent.
No sé si volaré, però he perdut pes.
Procureu enfadar-vos els dies feiners.
He anat al festeig, porto les excuses amanides.
He vist un foraster, ha de ser dimecres.
Al tercer dia de festa, em vaig posar a feinejar.
Treballaria de pobre, però es guanya poc.
Una vegada vaig festejar, encara me’n recordo.
Mai aconsegueixo que la sort arribi al poble.
Quan el sol entri a casa, el convidaré a sopar.
No aconsegueixo definir el dia amb la nit.
Si sóc més gran, quan aconseguiré ser més jove.
Si somio més, m’ho cobraran?
Avui, he hagut de suportar un perdonavides.
Pensaments festius (CII)
14 Maig, 2022 07:40
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mai les hores del cafè han llaurat cap camp.
Un cerca l'amor amb l'esperança de no trobar-lo de sobte.
La vanitat és el fruit d'un treball insatisfet.
Un sempre espera trobar al mirall els dies millors.
Sortiria del silenci, però em sento desprotegit.
L'infern de l'home és no trobar un lloc on sentir-se satisfet.
La millor de les festes és la que no necessita coets.
He somiat que era pobre, tinc molt poca imaginació.
És millor que tingueu gana, el cos us comprendrà.
He estat massa temps desfent castells que igualment haurien caigut.
És un home massa savi per recordar on viu.
Sóc massa desconfiat, no us deixaré cap dels meus dies.
He tingut molta sort, no n'he trobat més a la cantonada.
Les tardes haurien de prendre més hores del matí.
No patiu, els dimoni us donarà prou temps per a que us condemnéssiu.
No puc témer a Déu, corre massa per poder-me escapolir.
He provat més religions, però totes em porten al cel.
No tinc ganes de morir, ho hauré de fer sense ganes.
M'agrada tant treballar que m'ho privo constantment.
L'amo em dóna més diners, jo li demano menys feina.
No sé on és Déu, però sé on no l'he trobat.
Fer-se vell és passar gana sense pressa.
Visc en un poble petit, només la feblesa es fa gran.
Res s'arrapa més fort al cos que la por.
Era fatxenda perquè ningú li havia regalat mai unes sabates de tacó alt.
Tinc el suficient per a continuar sent pobre.
El bon lladre us donarà corda per seguir treballant.
És un home ric, té cent pulsacions per minut.
Manaria a casa si sabés on es guarda la clau.
No convideu mai a entrar el fred a casa.
Estava pensant en fer-me jove, però no tinc capses on guardar els anys.
És un bon metge, accepta que ha de morir.
Plou al desert quan l'aiguader no pot vendre.
Déu escolta, però cal demanar-li hora.
El temps no hi era, però un àngel desenfeinat començà a comptar.
Dec ser pobre, mai tinc problemes per gastar-me els diners.
Per molt que lluitéssiu, la pols sempre guanya.
A la Parca, sempre li han fet por les escombres.
He provat de pintar una poma, però no parava de riure.
La vanitat és la menja dels qui estan tips.
Tinc un cervell massa complicat per a trobar una solució.
Déu, en acabar la creació, es va sentir molt sol.
Massa paraules no tenen perquè emportar-te enlloc.
Deia que s'avorria, havia deixat el regne del pensament.
Pensaments festius (CI)
01 Maig, 2022 02:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mentre ella es pentinava, ell anava cremant rellotges.
Volia que l'estimés i em va prendre les sabates.
No vull més diners, amb els que eren meus ja en tenia prou.
És un poble feliç; allí, els diners caduquen.
És un mal amant, diu que l'estima i deu ser veritat.
Es va deixar el nuvi, deia que no la feia patir prou.
No anirà enlloc, menteix i no mesura.
Si us preneu prou temps, veureu com s'acaba el món.
És un home molt espavilat, mai el trobareu assegut.
Cal ser feliç en silenci i sense massa llum.
Si aprenc sense pressa, oblidaré sense pena.
Vaig provar d'anar a la ciutat i no vaig parar de córrer.
La vida és fugir o empaitar els lladres.
Necessito núvia que sàpiga comprar-me els mitjons.
Em va dir que era un bon partit, de poc que no em faig mal.
Ella em va deixar, vaig mudar-me de seguida.
No estic madurant, però en passo de fred!
He pactat amb els microbis, els deixaré la casa a les vacances.
He dormit a la platja, no m'apetia convidar a la sorra a venir a casa.
És tant ric que li fa il·lusió plegar les olives al jardí.
Cerco soci per muntar negoci en el cementiri.
Que em faig vell m'ho diuen els ulls dels coneguts.
Mireu si tinc sort que treballo i em canso.
El semàfor és la vida en tres colors.
Desitjo que les meves darreres paraules siguin: Bona nit!
Si algun dia moro, espero no tornar enrere.
Qui més se'n riu, quan mor un pobre, és el notari.
A Déu no li preocupen els reptes intel·lectuals sinó el preu dels sants.
Tinc un cos feble, però s'enfila per les parets.
A la dona no li preocupa el cervell de l'home, ja pressuposa que en té poc.
La dona voldria un nuvi jove, però la carn tendra sol ser cara.
Mentre el savi vola, l'espavilat li posa el llit.
Vull viatjar, amb la música, a la casa del silenci.
És millor no creure, t'endús més poca feina.
He trigat molt en aprendre, sabia que no calia portar pressa.
No em sento ni més sol que ahir ni més lleig que demà.
Cap paraula es nega a viatjar acompanyada.
Tinc ordre d'anar al cel a preparar la meva arribada.
Ara, no tinc pecats, noto que em falta alguna cosa.
Sembla innecessari recordar que estic viu.
M'agraden els homes grans, gairebé no tenen ombres.
És un bon músic; almenys, el sento de lluny.
No perdo el temps, me'l guarden dintre d'una caixa.
Els comentaris dels plats són dels qui han menjat.
Pensaments festius (C)
14 Abril, 2022 10:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A poc a poc, i encara vaig massa de pressa.
Avui, he acabat d'hora, he recomptat els encerts.
No és tenir son, és poder agafar-la.
Si el terra és gran, sobren les escales.
És un arbre estrany, viu a la casa d'un metge.
No patiu, fins i tot Déu té els seus maldecaps.
Com puc ser net, si tinc tres cambres de bany.
L'enamorament és la manera més barata de volar.
La tarda espera la nit que la fa fora.
No he trobat la força, però he vist passar la feblesa.
Sense cap amic més, és possible respirar.
Tinc una casa on posar el cap, però la resta la tinc afora.
No vull més por que la suficient.
He estat a l'infern escollint la meva caldera.
No és bonic ser pobre, però és un bé necessari.
M'han regalat una camisa, he deixat de ser l'home feliç.
Necessito trobar a Déu, tinc massa feina per a mi sol.
Em pesa massa el cap, avui no podré emprendre el vol.
El millor de ser pobre és no tenir vacances.
Si el vent portes bones noves, ja s' hauria aturat.
El cel és una telenovel·la on no passa mai res.
És un pedra tafanera, ha parat casa a la vora del camí.
Deixeu-me la nit de l'estiu i la pau de la tardor.
La fosca m'abriga i em porta al regne dels somnis.
No vull tres coves de pau i un de guerra.
M'omple de pau, veure com m'allunyo.
He demanat disculpes al paper per embrutar-lo.
Volia ser un home feliç i només he estat feliç.
Em pensava que aprenia, però era que no ignorava.
Per aprendre, el millor és fondre totes les claus.
Com els altres no m'entenen, he decidit ser intel·ligent.
He festejat massa vegades per acabar els dies de casat.
He conegut dos classes d'homes: Els altres i jo mateix.
Ser comprès, és només qüestió de diners.
Avui, m'he llevat d'hora, he tingut prou temps per no fer res.
He deixat de banda bons negocis, m'he quedat esperant els dolents.
Avui, encara no m'han ofès, estic preocupat.
L'avantatja del dimoni és que Déu dorm per la nit.
El vent va passar i m'ha deixat les comandes.
Avui, he après dues coses, és millor que les oblidi.
La sorpresa marca la frontera del pensament.
És un bon treballador, no sap mai on va comprar les eines.
Buscant la paraula correcta, he remenat la meitat del cervell.
Quan el mar s'avorreix, es gronxa.
Pensaments festius (XCIX)
01 Abril, 2022 12:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si voleu alt, us quedareu sense sostre.
Diuen que tinc cervell, hauré de provar d'esbrinar-ho.
He caminat prou, he retornat massa.
La guerra és dolenta de cuinar.
Déu em dóna el temps suficient, la resta és la meva administració.
No tinc por perquè sí, tinc por perquè em conec.
Pujar escales és anar a un cel incomprès.
La bellesa és la dilatació sobtada dels ulls.
Tinc prou defectes com per seguir viu.
He anat a la casa de Déu, estaven tots menys Ell.
És un bon amic, mai em pregunta que vull fer.
He caminat per la terra, ara hauria de caminar pel mar.
Ho he aconseguit, li he donat tota la raó.
Estic cansat de no fer res, ara vull descansar.
He decidit comprar el diari, almenys tindré paper.
Em comenta l'arbre que hauria de pagar-li.
He provat de suar, però em molesta.
Ser déu és sentir música sense patir-la.
Si moro és possible que deixi d'escriure.
Venc cos vell en mal estat per anar-me'n de vacances.
No puc creure en el demà, tampoc puc esperar que arribi.
Estic perdent i he de continuar fent-ho.
Cerco espais oberts a un cervell tancat.
He tingut dies pitjors, ja tornaran.
El cos s'adorm, es veu que vol somiar.
Déu m'estima, per això no em fa cas.
La dona sempre espera un príncep que no sap on viu.
Per què espereu la mort? Ella sempre arriba puntual.
Al jardí de roses, el clavell és un estranger.
Estic amagant-me de Déu, almenys parlo fluixet.
No estic sol, és que vaig néixer així.
Visc en un poble on el rellotge es cansa.
No estic sord, és que em pesen les orelles.
He vingut al món per trobar el meu cos.
El millor de cada dia és si aconsegueixes acabar-lo.
Estic buscant l'enteniment que m'ha deixat.
Sense ombres no hi hauria sol.
Cal acceptar la vellesa com un passatemps curt.
El millor dels carrerons és que no deixen entrar les disfresses.
La música, difícilment, es pot menjar.
Menjar és tant menyspreable que he de disfressar-ho sovint.
No us dono el meu temps, ara és fàcil de vendre.
No entenc la llibertat sense un polsim de sort.
Per molt espavilat que sigui un cap, du tota la pesantor d'un cos.
Pensaments festius (XCVIII)
14 Març, 2022 19:00
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si algun dia aprenc, tinc les hores comptades.
L'amor no té casa i vol viure en un palau.
Possiblement, l'amor és la pau del no res que volem compartir.
La por s'encomana pel contacte amb els diners.
Vist de lluny, un bou sembla un escarabat.
Porto tants anys perdent que no sé fer altra cosa.
El dimoni em vol regalar el món, deu ser que no val gran cosa.
La darrera vegada que vaig veure a Déu només feia que gronxar el cap.
El problema del jardí és si no para de créixer.
He provat de descansar i no és tan dolent com sembla.
Qui agafa el son no té pressa en deixar-lo anar.
La vida és la publicitat d'una pel·lícula de somnis.
Sóc feliç, encara hi ha qui s'interessa per vendre'm.
La pitjor cadena de l'home és la seva signatura.
No dubteu de l'amor de dona, penseu el que se li presenta al davant.
No m'importa perdre, m'importa perdre'm.
He fet un tracte amb el meu cos: Manarà ell!
No m'odieu, també formo part de vosaltres.
Estic content, sóc el més ruc de la contrada.
He estat pensant, no crec que ho pugui repetir.
Accepteu el dimoni, és millor tenir-lo d'amic.
El vent explica al bosc les seves ganes de viatjar.
Estic matant el temps, però ho faig molt malament.
Mentre espero la mort, vaig passant per la vida.
No és trist morir-se, el trist és no saber-ho fer.
Podríem sortir de l'infern, però on aniríem?
La caixa et protegirà fins després de mort.
Necessito volar, estic tip de menjar terra.
El tren de la vida és millor no haver-lo d'agafar mai.
Estic d'acord amb el dimoni: Amb Déu, no es pot parlar!
Estic massa trist per pensar, només pensen els poca-soltes.
Menteixo tard i mal, no tinc el perdó de Déu.
Tinc por de morir-me, dec estar malalt.
M'he comprat un cotxe, ara ja no puc aturar-me on vull.
Atureu la terra, estic buscant l'equilibri.
És fàcil posar-me preu, he de menjar tots els dies.
Per morir-te, has de ser-hi present.
Sempre he cregut, ells manen molt bé.
Proveu de seure, seguireu sent poca cosa.
Necessitar poc és aprendre a morir.
No vull jubilar-me, em prendran el meu lloc.
M'agrada viure, m'he acostumat a pagar.
Assumeixo que m'hauria de conèixer millor.
No m'importa fer-me vell, odio els seus inconvenients.
Pensaments festius (XCVII)
12 Març, 2022 16:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saltant de dubte en dubte, m’he perdut.
M’he declarat ric per a no pagar mai més.
En ser dilluns, quasi he enllestit la setmana.
Em deu estimar perquè quasi no em veu.
Era un savi molt sabut: trist, estèril i quasi mut.
Prefereixo un matí a tres nits.
Encara no distingeixo entre guanyar i perdre.
He anat a cercar núvia, ja he viatjat prou.
Una agulla, en el paller, em diu que s’amaga bé.
Cau la pluja, ve la nit i es fa minso l’esperit.
Un dia d’aquests, arribaré prompte.
Haig un dubte: És un savi o s’ho fa?
No sé si peso massa o haig el vol curt.
He aconseguit que, no pensant, em faci mal el cap.
De moment, només volo dormint.
M’han convidat a sopar, ja posaré el plat.
He fugit del tro per a anar a caure al llamp.
La intel·ligència consisteix en menjar-se les pedres del camí.
Si estic de vacances, hauré de respirar?
No menjo conill, em fa pena despullar-lo.
Tinc sort: he perdut la bossa de diners, però estava buida.
Com tinc dues núvies, he après a sopar dues vegades.
Encara no he entès perquè una arpa té tantes cordes.
Per a arribar prompte, més val no eixir.
He tingut sort amb els diners, no se’n ha fet malbé cap.
El govern ha posat un nou impost per a poder fer el ridícul.
Quan ja sigui ric, passaré comptes.
Ja porto un mes sense saber on vaig.
Si trobeu parella, ja no us caldrà manar.
De moment, volaré en somnis.
Corria tant que es quedà sense ahir.
He decidit no menjar, em costa massa diners.
He pensat començar la setmana en dijous.
Vaig de somiar poc a menys.
He comprat sucre per si conec a algú enfadat.
He posat oli al llum, però no el sé encendre.
Demà mateix, ja serà prompte.
Si passo a una altra pàgina, seguiré present?
Anar a la lluna és fàcil, tornar és el complicat.
Era tan ric que ja no feia servir els diners.
Si vaig a fer feina, què deixo enrere?
La voluntat la tinc, no n’he malmès massa.
Quan ve l’hivern, on desen la calor?
Em saluden més, m’hauré tornat ric.
A un, que pensava, l’hem fet fora.
Si ha pujat el llum, on ha de ser ara?
Si respiro més fort, quant hauré de pagar?
No em faré preguntes si no sé la resposta.
Si em faig trenes, deixaré de ser calb?
No consentiré que us poseu en el meu lloc.
Si no em trobo prompte, ha de ser que estic lluny.
Pensava amb el dubte i he caigut a un sot.
Ha estat: Arribar la lluna i emmudir el sol.
Necessito caçar caragols, a quina hora es lleven?
Cercaré la fortuna, passo de treballar.
Si vull ser lliure, on m’he d’apuntar?
He pactat amb la bruixa per si de cas.
Si em donen diners, hauré de somiar?
M’han donat una feina, encara no la conec.
Pensaments festius (XCVI)
01 Març, 2022 06:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És un home molt avançat, va néixer al mateix temps que el seu avi.
He vist la vida i em sento una part del seu dolor.
Són massa amics per a un home sol.
El vent s'emporta les fulles, però no els pregunta on volen anar.
La força em fa créixer, però també em fa empetitir.
He viatjat massa poc per a saber on vull anar.
És un poble molt gran, pregunteu als qui són morts.
Un pot tenir diners, però ha de saber com cuinar-los.
Aniria al cel si el cos no estès tan necessitat.
No penseu en guanyar diners, penseu en no fer-los servir.
Jesús no torna perquè sap qui l'està esperant.
He empaitat el dimoni i estic a punt de trobar-lo.
Sóc un ocell massa gran per poder volar.
Una vegada vaig ser déu, va durar ben poca estona.
Amb vint vides, és possible trobar un dia bo.
Hi ha eleccions, és un plaer anar pel carrer i ignorar els electes.
Estic quasi decidit a fer-ho, aniré a provar de treballar.
No suporto els rics, tenen massa xemeneies.
El millor de beure aigua és el poc que ha de treballar la llengua.
Tinc prou ganes de viure, estaré malalt?
Si el vostre déu us escolta, quedeu-vos-el.
Visc en un món d'homes petits i us asseguro que no surto de la mida.
La força d'imaginar la dóna la grandària d'un cap buit.
Sé que he vingut a perdre, però em costa pensar que n'hi ha molts més.
El desig ens fa grans i petits.
El compte corrent és la més gruixuda de les fronteres.
He aprés a no gastar perquè no puc viure debades.
Sóc tan ric que només necessito diners.
Trenta-set graus és la lluita de tota la vida.
No puc créixer, els altres ho trobarien fatal.
No em fa nosa el cos, només les seves necessitats.
Déu calcula la llargada de la vida humana segons les seves necessitats.
Les dones són romàntiques davant del que se’ls pot oferir.
Casar-se suposa adquirir dèries compartides.
Seria un ocell si no tingués que aterrar.
Tinc un cos poruc, ni se'n refia de mi.
Ni les pedres saben el que pensen les altres.
No voldria menjar més, convenceu el meu cervell.
He provat parlar de cor, però només batego.
Si us arregleu tant, suposo que no us tornareu a despullar.
Proveu de canviar d'opinió, es possible que no us trenqueu.
Voldria entendre el món, però hauria de sortir un parell d'anys afora.
Em diu que em suporta, suposo que no peso massa.
No goso empaitar la veritat, és perdre massa temps.
Pensaments festius (XCV)
14 Febrer, 2022 19:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La vida és un cercle, la resta és un mal dibuix.
Cada dia té un matí, una tarda i una bombeta que es fon.
Un és intel·ligent fins que toca fons.
Estimo el meu silenci i odio el meu seny.
Les dones estimen la intel·ligència, però adoren el seu cos.
Em faig vell, ja trobo massa dies semblants.
A ningú se li acut respirar només un cop.
El dia de la meva mort espero tenir poca feina.
Un vol ser senzill, però li posen massa llocs on emmirallar-se.
La cadira prefereix descansar sense mi.
Si voleu estar sols no deixeu de guanyar.
Van fer la vida només per poder-la perdre.
Hi ha tantes dones maques que poden deixar de fer goig.
Les dones tarden vuit anys més en aprendre que han de morir.
Tot i anant al mar, és millor portar l'aigua de la muntanya.
Els rius deixen de cantar quan la mar s'apropa.
Sóc un pobre home, almenys ho intento.
Cap pagès vol ser pobre, és la natura qui el fa.
No necessito escoltar els altres, escolto un tonto qui ve amb mi.
Si moro avui, demà vull fer festa.
Em va venir a buscar el son i em va trobar dormint.
És bonic ser ruc, almenys guanyes dues cames.
Prefereixo que m'insultin, em fan perdre menys temps.
Per què els rics tenen més espai, si no poden créixer més?
Tenia una casa gran, s'omplia de forasters.
El metge diu que em curarà, voldria saber de què?
És possible que vaja al cel, ara s'urbanitza molt.
Necessito mentider que m'ajudi a prendre vol.
El vent ve carregat de paraules que no van aplegar a les orelles.
La natura és sàvia, no necessita ser intel·ligent.
Necessito tantes coses que encara no em puc morir.
Estic enamorat, ara, em falta saber de qui.
Viatjar és prou senzill, només cal tenir ganes.
He anat a fer un vol, la casa no ha volgut venir.
És bonic ser pobre, s'arriba sense pensar-hi.
Ofereixo sis mesos de presó per aprendre a robar millor.
Un dia vaig voler ser rei, encara em cobren els interessos.
És molt bonic ser jove, sobretot si no ho saps.
Estic aprenent a ser vell, ho faig sense cap esforç.
Quan un arriba a la porta, és millor provar d'obrir-la.
Fa sis anys que festejo, el compte el du la núvia.
He parlat amb una pedra, ni sé el que m'ha dit.
Si no voleu treballar, heu d'aprendre a perdre la salut.
No sé on tinc els diners, els vaig donar al caixer.
Pensaments festius (XCIV)
02 Febrer, 2022 17:08
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És millor tenir set que perdre-la.
La gran ciutat dóna mal de peus.
És una noia massa jove per ser maca.
Estic somiant, he perdut dues hores i me'n ric.
És un bon negoci no guanyar més del que perds.
Amb tacons, es guanya vista i es perd olfacte.
És de ciutat, l'he conegut per l'ampolla.
Es pinta tant que és tot un color.
He provat d'anar al cel, però tots els autobusos eren buits.
Deixeu anar els músics, deixaran prou sons escampats.
Cap paraula ha de fer nosa i cap lletra ha de quedar-se sola.
Va ser un dia trist, només vaig veure gent intel·ligent.
Quasi era seu, però va gosar de mirar-me.
Déu va fer l'home lent i tot i així encara li fuig.
Només volen el meu bé, deuen estar molt malalts.
La paga de Déu és la millor de les bestretes.
Un ruc em va guanyar, ell tenia més sentit comú.
Estava pensant i el meu cos va dir: Tinc son!
Les flors prefereixen les abelles a les dones.
He arribat massa tard, només quedaven defectes per repartir.
Vaig guanyar a Déu, li vaig proposar ser un home.
Li he dit a una pedra la meva edat i de poc que no s'esberla.
He trobat una clau per anar al cel, ara necessito una porta.
És una dona massa bonica, no hauria de saber qui sóc.
He anat a casa del rei i no hi era, m'han rebut els criats.
És bonic ser pobre, mai et conviden a salvar ningú.
Tenia la casa massa gran, només podia fugir.
L'únic bo d'estar cansat és que ni tens ganes de fer res.
Tinc les portes obertes, però la presó és molt fosca.
Vaig decidir anar-me'n, ara no sé on sóc.
Val més pensar amb la por que la por de pensar.
Seguiré escrivint, és la meva manera de respirar.
És fàcil sentir a Déu, el que costa és entendre'l.
Deixeu-me el camí lliure, jo us deixaré les rodalies.
He mirat els diners i he vist gent que els espera.
No vull trobar-me sol, vull ser-hi.
He posat preu al meu temps i em dec massa diners.
La llibertat no gosa anar enlloc per por de perdre's.
Només els rics estan capacitats per tornar-se pobres.
Us estimaria, però necessito massa l'amor.
L'home posa el poal i Déu la corda.
He pres una decisió, seguiré respirant.
Com discutir, amb un ruc, la qualitat de la palla.
El pitjor que li pot passar a un tomàquet és morir a l'esquena d'un comediant.