Pensaments festius (C)
14 Abril, 2022 10:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A poc a poc, i encara vaig massa de pressa.
Avui, he acabat d'hora, he recomptat els encerts.
No és tenir son, és poder agafar-la.
Si el terra és gran, sobren les escales.
És un arbre estrany, viu a la casa d'un metge.
No patiu, fins i tot Déu té els seus maldecaps.
Com puc ser net, si tinc tres cambres de bany.
L'enamorament és la manera més barata de volar.
La tarda espera la nit que la fa fora.
No he trobat la força, però he vist passar la feblesa.
Sense cap amic més, és possible respirar.
Tinc una casa on posar el cap, però la resta la tinc afora.
No vull més por que la suficient.
He estat a l'infern escollint la meva caldera.
No és bonic ser pobre, però és un bé necessari.
M'han regalat una camisa, he deixat de ser l'home feliç.
Necessito trobar a Déu, tinc massa feina per a mi sol.
Em pesa massa el cap, avui no podré emprendre el vol.
El millor de ser pobre és no tenir vacances.
Si el vent portes bones noves, ja s' hauria aturat.
El cel és una telenovel·la on no passa mai res.
És un pedra tafanera, ha parat casa a la vora del camí.
Deixeu-me la nit de l'estiu i la pau de la tardor.
La fosca m'abriga i em porta al regne dels somnis.
No vull tres coves de pau i un de guerra.
M'omple de pau, veure com m'allunyo.
He demanat disculpes al paper per embrutar-lo.
Volia ser un home feliç i només he estat feliç.
Em pensava que aprenia, però era que no ignorava.
Per aprendre, el millor és fondre totes les claus.
Com els altres no m'entenen, he decidit ser intel·ligent.
He festejat massa vegades per acabar els dies de casat.
He conegut dos classes d'homes: Els altres i jo mateix.
Ser comprès, és només qüestió de diners.
Avui, m'he llevat d'hora, he tingut prou temps per no fer res.
He deixat de banda bons negocis, m'he quedat esperant els dolents.
Avui, encara no m'han ofès, estic preocupat.
L'avantatja del dimoni és que Déu dorm per la nit.
El vent va passar i m'ha deixat les comandes.
Avui, he après dues coses, és millor que les oblidi.
La sorpresa marca la frontera del pensament.
És un bon treballador, no sap mai on va comprar les eines.
Buscant la paraula correcta, he remenat la meitat del cervell.
Quan el mar s'avorreix, es gronxa.
Pensaments festius (XCIX)
01 Abril, 2022 12:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si voleu alt, us quedareu sense sostre.
Diuen que tinc cervell, hauré de provar d'esbrinar-ho.
He caminat prou, he retornat massa.
La guerra és dolenta de cuinar.
Déu em dóna el temps suficient, la resta és la meva administració.
No tinc por perquè sí, tinc por perquè em conec.
Pujar escales és anar a un cel incomprès.
La bellesa és la dilatació sobtada dels ulls.
Tinc prou defectes com per seguir viu.
He anat a la casa de Déu, estaven tots menys Ell.
És un bon amic, mai em pregunta que vull fer.
He caminat per la terra, ara hauria de caminar pel mar.
Ho he aconseguit, li he donat tota la raó.
Estic cansat de no fer res, ara vull descansar.
He decidit comprar el diari, almenys tindré paper.
Em comenta l'arbre que hauria de pagar-li.
He provat de suar, però em molesta.
Ser déu és sentir música sense patir-la.
Si moro és possible que deixi d'escriure.
Venc cos vell en mal estat per anar-me'n de vacances.
No puc creure en el demà, tampoc puc esperar que arribi.
Estic perdent i he de continuar fent-ho.
Cerco espais oberts a un cervell tancat.
He tingut dies pitjors, ja tornaran.
El cos s'adorm, es veu que vol somiar.
Déu m'estima, per això no em fa cas.
La dona sempre espera un príncep que no sap on viu.
Per què espereu la mort? Ella sempre arriba puntual.
Al jardí de roses, el clavell és un estranger.
Estic amagant-me de Déu, almenys parlo fluixet.
No estic sol, és que vaig néixer així.
Visc en un poble on el rellotge es cansa.
No estic sord, és que em pesen les orelles.
He vingut al món per trobar el meu cos.
El millor de cada dia és si aconsegueixes acabar-lo.
Estic buscant l'enteniment que m'ha deixat.
Sense ombres no hi hauria sol.
Cal acceptar la vellesa com un passatemps curt.
El millor dels carrerons és que no deixen entrar les disfresses.
La música, difícilment, es pot menjar.
Menjar és tant menyspreable que he de disfressar-ho sovint.
No us dono el meu temps, ara és fàcil de vendre.
No entenc la llibertat sense un polsim de sort.
Per molt espavilat que sigui un cap, du tota la pesantor d'un cos.
Pensaments festius (XCVIII)
14 Març, 2022 19:00
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si algun dia aprenc, tinc les hores comptades.
L'amor no té casa i vol viure en un palau.
Possiblement, l'amor és la pau del no res que volem compartir.
La por s'encomana pel contacte amb els diners.
Vist de lluny, un bou sembla un escarabat.
Porto tants anys perdent que no sé fer altra cosa.
El dimoni em vol regalar el món, deu ser que no val gran cosa.
La darrera vegada que vaig veure a Déu només feia que gronxar el cap.
El problema del jardí és si no para de créixer.
He provat de descansar i no és tan dolent com sembla.
Qui agafa el son no té pressa en deixar-lo anar.
La vida és la publicitat d'una pel·lícula de somnis.
Sóc feliç, encara hi ha qui s'interessa per vendre'm.
La pitjor cadena de l'home és la seva signatura.
No dubteu de l'amor de dona, penseu el que se li presenta al davant.
No m'importa perdre, m'importa perdre'm.
He fet un tracte amb el meu cos: Manarà ell!
No m'odieu, també formo part de vosaltres.
Estic content, sóc el més ruc de la contrada.
He estat pensant, no crec que ho pugui repetir.
Accepteu el dimoni, és millor tenir-lo d'amic.
El vent explica al bosc les seves ganes de viatjar.
Estic matant el temps, però ho faig molt malament.
Mentre espero la mort, vaig passant per la vida.
No és trist morir-se, el trist és no saber-ho fer.
Podríem sortir de l'infern, però on aniríem?
La caixa et protegirà fins després de mort.
Necessito volar, estic tip de menjar terra.
El tren de la vida és millor no haver-lo d'agafar mai.
Estic d'acord amb el dimoni: Amb Déu, no es pot parlar!
Estic massa trist per pensar, només pensen els poca-soltes.
Menteixo tard i mal, no tinc el perdó de Déu.
Tinc por de morir-me, dec estar malalt.
M'he comprat un cotxe, ara ja no puc aturar-me on vull.
Atureu la terra, estic buscant l'equilibri.
És fàcil posar-me preu, he de menjar tots els dies.
Per morir-te, has de ser-hi present.
Sempre he cregut, ells manen molt bé.
Proveu de seure, seguireu sent poca cosa.
Necessitar poc és aprendre a morir.
No vull jubilar-me, em prendran el meu lloc.
M'agrada viure, m'he acostumat a pagar.
Assumeixo que m'hauria de conèixer millor.
No m'importa fer-me vell, odio els seus inconvenients.
Pensaments festius (XCVII)
12 Març, 2022 16:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saltant de dubte en dubte, m’he perdut.
M’he declarat ric per a no pagar mai més.
En ser dilluns, quasi he enllestit la setmana.
Em deu estimar perquè quasi no em veu.
Era un savi molt sabut: trist, estèril i quasi mut.
Prefereixo un matí a tres nits.
Encara no distingeixo entre guanyar i perdre.
He anat a cercar núvia, ja he viatjat prou.
Una agulla, en el paller, em diu que s’amaga bé.
Cau la pluja, ve la nit i es fa minso l’esperit.
Un dia d’aquests, arribaré prompte.
Haig un dubte: És un savi o s’ho fa?
No sé si peso massa o haig el vol curt.
He aconseguit que, no pensant, em faci mal el cap.
De moment, només volo dormint.
M’han convidat a sopar, ja posaré el plat.
He fugit del tro per a anar a caure al llamp.
La intel·ligència consisteix en menjar-se les pedres del camí.
Si estic de vacances, hauré de respirar?
No menjo conill, em fa pena despullar-lo.
Tinc sort: he perdut la bossa de diners, però estava buida.
Com tinc dues núvies, he après a sopar dues vegades.
Encara no he entès perquè una arpa té tantes cordes.
Per a arribar prompte, més val no eixir.
He tingut sort amb els diners, no se’n ha fet malbé cap.
El govern ha posat un nou impost per a poder fer el ridícul.
Quan ja sigui ric, passaré comptes.
Ja porto un mes sense saber on vaig.
Si trobeu parella, ja no us caldrà manar.
De moment, volaré en somnis.
Corria tant que es quedà sense ahir.
He decidit no menjar, em costa massa diners.
He pensat començar la setmana en dijous.
Vaig de somiar poc a menys.
He comprat sucre per si conec a algú enfadat.
He posat oli al llum, però no el sé encendre.
Demà mateix, ja serà prompte.
Si passo a una altra pàgina, seguiré present?
Anar a la lluna és fàcil, tornar és el complicat.
Era tan ric que ja no feia servir els diners.
Si vaig a fer feina, què deixo enrere?
La voluntat la tinc, no n’he malmès massa.
Quan ve l’hivern, on desen la calor?
Em saluden més, m’hauré tornat ric.
A un, que pensava, l’hem fet fora.
Si ha pujat el llum, on ha de ser ara?
Si respiro més fort, quant hauré de pagar?
No em faré preguntes si no sé la resposta.
Si em faig trenes, deixaré de ser calb?
No consentiré que us poseu en el meu lloc.
Si no em trobo prompte, ha de ser que estic lluny.
Pensava amb el dubte i he caigut a un sot.
Ha estat: Arribar la lluna i emmudir el sol.
Necessito caçar caragols, a quina hora es lleven?
Cercaré la fortuna, passo de treballar.
Si vull ser lliure, on m’he d’apuntar?
He pactat amb la bruixa per si de cas.
Si em donen diners, hauré de somiar?
M’han donat una feina, encara no la conec.
Pensaments festius (XCVI)
01 Març, 2022 06:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És un home molt avançat, va néixer al mateix temps que el seu avi.
He vist la vida i em sento una part del seu dolor.
Són massa amics per a un home sol.
El vent s'emporta les fulles, però no els pregunta on volen anar.
La força em fa créixer, però també em fa empetitir.
He viatjat massa poc per a saber on vull anar.
És un poble molt gran, pregunteu als qui són morts.
Un pot tenir diners, però ha de saber com cuinar-los.
Aniria al cel si el cos no estès tan necessitat.
No penseu en guanyar diners, penseu en no fer-los servir.
Jesús no torna perquè sap qui l'està esperant.
He empaitat el dimoni i estic a punt de trobar-lo.
Sóc un ocell massa gran per poder volar.
Una vegada vaig ser déu, va durar ben poca estona.
Amb vint vides, és possible trobar un dia bo.
Hi ha eleccions, és un plaer anar pel carrer i ignorar els electes.
Estic quasi decidit a fer-ho, aniré a provar de treballar.
No suporto els rics, tenen massa xemeneies.
El millor de beure aigua és el poc que ha de treballar la llengua.
Tinc prou ganes de viure, estaré malalt?
Si el vostre déu us escolta, quedeu-vos-el.
Visc en un món d'homes petits i us asseguro que no surto de la mida.
La força d'imaginar la dóna la grandària d'un cap buit.
Sé que he vingut a perdre, però em costa pensar que n'hi ha molts més.
El desig ens fa grans i petits.
El compte corrent és la més gruixuda de les fronteres.
He aprés a no gastar perquè no puc viure debades.
Sóc tan ric que només necessito diners.
Trenta-set graus és la lluita de tota la vida.
No puc créixer, els altres ho trobarien fatal.
No em fa nosa el cos, només les seves necessitats.
Déu calcula la llargada de la vida humana segons les seves necessitats.
Les dones són romàntiques davant del que se’ls pot oferir.
Casar-se suposa adquirir dèries compartides.
Seria un ocell si no tingués que aterrar.
Tinc un cos poruc, ni se'n refia de mi.
Ni les pedres saben el que pensen les altres.
No voldria menjar més, convenceu el meu cervell.
He provat parlar de cor, però només batego.
Si us arregleu tant, suposo que no us tornareu a despullar.
Proveu de canviar d'opinió, es possible que no us trenqueu.
Voldria entendre el món, però hauria de sortir un parell d'anys afora.
Em diu que em suporta, suposo que no peso massa.
No goso empaitar la veritat, és perdre massa temps.
Pensaments festius (XCV)
14 Febrer, 2022 19:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La vida és un cercle, la resta és un mal dibuix.
Cada dia té un matí, una tarda i una bombeta que es fon.
Un és intel·ligent fins que toca fons.
Estimo el meu silenci i odio el meu seny.
Les dones estimen la intel·ligència, però adoren el seu cos.
Em faig vell, ja trobo massa dies semblants.
A ningú se li acut respirar només un cop.
El dia de la meva mort espero tenir poca feina.
Un vol ser senzill, però li posen massa llocs on emmirallar-se.
La cadira prefereix descansar sense mi.
Si voleu estar sols no deixeu de guanyar.
Van fer la vida només per poder-la perdre.
Hi ha tantes dones maques que poden deixar de fer goig.
Les dones tarden vuit anys més en aprendre que han de morir.
Tot i anant al mar, és millor portar l'aigua de la muntanya.
Els rius deixen de cantar quan la mar s'apropa.
Sóc un pobre home, almenys ho intento.
Cap pagès vol ser pobre, és la natura qui el fa.
No necessito escoltar els altres, escolto un tonto qui ve amb mi.
Si moro avui, demà vull fer festa.
Em va venir a buscar el son i em va trobar dormint.
És bonic ser ruc, almenys guanyes dues cames.
Prefereixo que m'insultin, em fan perdre menys temps.
Per què els rics tenen més espai, si no poden créixer més?
Tenia una casa gran, s'omplia de forasters.
El metge diu que em curarà, voldria saber de què?
És possible que vaja al cel, ara s'urbanitza molt.
Necessito mentider que m'ajudi a prendre vol.
El vent ve carregat de paraules que no van aplegar a les orelles.
La natura és sàvia, no necessita ser intel·ligent.
Necessito tantes coses que encara no em puc morir.
Estic enamorat, ara, em falta saber de qui.
Viatjar és prou senzill, només cal tenir ganes.
He anat a fer un vol, la casa no ha volgut venir.
És bonic ser pobre, s'arriba sense pensar-hi.
Ofereixo sis mesos de presó per aprendre a robar millor.
Un dia vaig voler ser rei, encara em cobren els interessos.
És molt bonic ser jove, sobretot si no ho saps.
Estic aprenent a ser vell, ho faig sense cap esforç.
Quan un arriba a la porta, és millor provar d'obrir-la.
Fa sis anys que festejo, el compte el du la núvia.
He parlat amb una pedra, ni sé el que m'ha dit.
Si no voleu treballar, heu d'aprendre a perdre la salut.
No sé on tinc els diners, els vaig donar al caixer.
Pensaments festius (XCIV)
02 Febrer, 2022 17:08
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És millor tenir set que perdre-la.
La gran ciutat dóna mal de peus.
És una noia massa jove per ser maca.
Estic somiant, he perdut dues hores i me'n ric.
És un bon negoci no guanyar més del que perds.
Amb tacons, es guanya vista i es perd olfacte.
És de ciutat, l'he conegut per l'ampolla.
Es pinta tant que és tot un color.
He provat d'anar al cel, però tots els autobusos eren buits.
Deixeu anar els músics, deixaran prou sons escampats.
Cap paraula ha de fer nosa i cap lletra ha de quedar-se sola.
Va ser un dia trist, només vaig veure gent intel·ligent.
Quasi era seu, però va gosar de mirar-me.
Déu va fer l'home lent i tot i així encara li fuig.
Només volen el meu bé, deuen estar molt malalts.
La paga de Déu és la millor de les bestretes.
Un ruc em va guanyar, ell tenia més sentit comú.
Estava pensant i el meu cos va dir: Tinc son!
Les flors prefereixen les abelles a les dones.
He arribat massa tard, només quedaven defectes per repartir.
Vaig guanyar a Déu, li vaig proposar ser un home.
Li he dit a una pedra la meva edat i de poc que no s'esberla.
He trobat una clau per anar al cel, ara necessito una porta.
És una dona massa bonica, no hauria de saber qui sóc.
He anat a casa del rei i no hi era, m'han rebut els criats.
És bonic ser pobre, mai et conviden a salvar ningú.
Tenia la casa massa gran, només podia fugir.
L'únic bo d'estar cansat és que ni tens ganes de fer res.
Tinc les portes obertes, però la presó és molt fosca.
Vaig decidir anar-me'n, ara no sé on sóc.
Val més pensar amb la por que la por de pensar.
Seguiré escrivint, és la meva manera de respirar.
És fàcil sentir a Déu, el que costa és entendre'l.
Deixeu-me el camí lliure, jo us deixaré les rodalies.
He mirat els diners i he vist gent que els espera.
No vull trobar-me sol, vull ser-hi.
He posat preu al meu temps i em dec massa diners.
La llibertat no gosa anar enlloc per por de perdre's.
Només els rics estan capacitats per tornar-se pobres.
Us estimaria, però necessito massa l'amor.
L'home posa el poal i Déu la corda.
He pres una decisió, seguiré respirant.
Com discutir, amb un ruc, la qualitat de la palla.
El pitjor que li pot passar a un tomàquet és morir a l'esquena d'un comediant.
Pensaments festius (XCIII)
15 Gener, 2022 06:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Deu ser bo ser savi, però deixa pocs diners.
Estic canviant, a saber com era abans.
És bo estar cansat, no et cal anar enlloc.
He somiat que m'avorria, m'he despertat content.
Una noia em va dir no, no sap el que li he agraït.
L'amor és el maniàtic de les distàncies.
Les dones són més madures, però s'emboliquen amb els cabells.
Estic aprenent a viure a l'ombra de la mort.
No hi ha cap dubte, tot és dubte.
He treballat tota la vida i només he aconseguit diners.
El que més m'agradarà de morir-me és si em surt de franc.
Qualsevol racó serveix, si l'esperit està tranquil.
Estic preocupat, no sé exactament on són ara totes les meves pertinences.
Ser metge és fàcil, només cal privar-ho tot.
El que li falta a la ment són mans per agafar-se.
No cal que t'amoïnis, el dolor ja se'n recordarà de tu.
El cel és un buit feliç.
Per això treballa el mossèn, per apropar-me els dimonis.
Canvio llibertat per presó acollidora.
Estic content, almenys n'hi ha sis que volen enganyar-me.
Estic plorant a la botiga, és massa gran per emportar-me-la a casa.
Oblideu el món, començareu a ser déus.
Ser pobre és només tenir les mans petites.
Si el temps es fa vell, quan morirà?
Us podria dir el que he après, però no m'escoltaríeu.
L'home necessita tretze anys d'escola per anar al darrere del ruc.
La fe és el bagul dels pobres.
La vila és un brillant de massa cares.
El destí de l'home és el de patir fam.
No us puc assegurar que moriré, però teniu-ho present.
El problema és quan massa paraules volen entrar al cap.
Tenia defectes, però encara tenia més diners.
El món és de les dones, per això es queden.
És bo pensar, malgrat la televisió.
Una imatge pot enganyar més que mil paraules.
No he vingut a jutjar, però no em queda altre remei.
És un home molt sociable, és completament invisible.
És millor que manin les dones, no les criticarem tant.
El més lògic és que em posi malalt.
No estic deprimit, sóc conscient.
He perdut el tren massa vegades com per a voler pujar-hi.
El caixer vol que compri, potser ho vol pagar ell?
L'economia es perd només de mirar-la.
La vida és una equació que dóna zero.
Pensaments festius (XCII)
10 Gener, 2022 11:31
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Vendria el cap, però me’n donarien poc.
Si em desperto cansat, ha de ser que he treballat.
Es pot ser fort com un bou i menjar carn?
Aprenc tan prompte que no tinc temps per dubtar.
Em volia ensarronar, però jo era més pobre.
Mai sé perquè faig punta al llapis.
Ja vaig berenar una vegada, ja sé el que és.
Pagaria per a llevar-me abans d’allitar-me.
Faria més festes, però no sabria on desar-les.
Dos anys de festeig, demà coneixeré la núvia.
Guanyo poc i m’enfado menys.
Camino cap al demà, però em costa arribar.
Si ja sou ric, no espereu que us faci cas.
Blat segat, pa guanyat.
Demà mateix, serà un altre dia.
Com dormo menys em donen punts.
La casa de la follia no té portes ni finestres.
Els pardals poden volar, però tenen poca corda.
Demà vull deixar de ser formiga.
Si sóc feliç, quant em costarà?
Estic en un embolic, no sé on posar els diners.
El temps trascola i la pedra s’ha convertit en arena.
I dessota d’un cel blau, qui no espera ser al palau?
Només em desvetllo quan vull dormir.
Al racó de la neciesa, viu la incertesa.
La joia em durà, del cel més enllà.
Una bona solució és menjar el pastís sense cartró.
Aprenent a ser pobre, em vaig tornar ruc.
Treballo en un banc, vull aprendre de fuster.
He vist passar el riu, esperaré que torni.
He aprés a respirar sense demanar permís.
No suporto perdre la raó, em costa molt trobar-la.
Cerco ofici, a poder ser de malfeiner.
El sol demana pluja, vol fer vacances.
Procuro endevinar on sóc cada dos dies.
No sé l’hora, la barca del temps ha encallat.
Va ser: comprar el paraigua i arribar la sequera.
Algun enemic m’ha demanat que pensi.
Estic tan enamorat que ni provo d’aterrar.
Si compro un cavall, em regalen regnes.
Si erro, és que vaig apropant-me a la veritat.
Si m’apropo a la veritat, m’escurçaran el nas?
Estimo els cactus, però no els acarono.
Era tan feliç que havia de pagar dues vegades.
Com era tan treballador li van prendre les eines.
No haig més gana de la que em mereixo.
Pobre, sense ofici, estalviarà de dormir.
Pensar, crea dependència?
Encara recordo un dia que vaig feinejar.
No féu servir bitllets de paper, ixen volant.
Ja puc festejar, fa quaranta anys que practico.
Cerco feina on faci poca falta.
Ofereixo amo en bon estat, facilitats de pagament.
Proveu de pensar sense fer massa soroll.
He manllevat diners, no em facis dir quants.
Pensaments festius (XCI)
10 Gener, 2022 11:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si em perdo sovint, qui sap on sóc?
Quan surto d’un dubte, quasi volo.
Menjo enciam per a entendre els caragols.
Mai li pregunteu al ruc si la sínia li agrada.
Ploraria si digués que ha perdut tot l’interès.
Sense platja ni enrenou, cerco ombra sota el sol.
Vaig fent-me ric, però, encara, no tinc diners.
He aconseguit les lletres, em falta ordenar-les.
Aprenent sense saber i esperant un xic de fe.
Una rosa, en el jardí, demanava el mes d’abril.
No he aconseguit cap amo que es posi al meu lloc.
He optat per no pensar abans de la nit.
A cap formiga se li acut fer vacances a l’agost.
L’arbre plorava, no volia que el portés a casa.
He provat de fer un meló i no me n’he sortit.
He perdut les ganes en una capsa de sorpreses.
Com els diners no m’estimen, no empatitzo.
M’he llevat d’hora, el llit volia foragitar-me.
Ja haig casa, però vull saber on posar-me.
Si perdo la fe, de segur que algú la troba.
Pobre sense ofici, fa de mal entendre.
Si no entenc el món, me’n portaran un altre?
Haig tanta feina que faig setmanes de nou dies.
Era tan ric que no necessitava armaris.
I, parlant amb el meu gos, endevino que no és tot.
Són els rics i els menestrals qui es queixen del seu mal.
Pensar massa no és imprescindible.
És difícil trobar un ric prou atipat.
Haig la sort de no ser assenyat.
Fa deu anys que trio dia per a festejar.
Proveu de pensar sense fer servir el cap.
He demanat sis plats, cinc estaven buits.
Si aprens, t’escurcen els dies.
Treballaria més si trobés la feina.
Estic estudiant per a no fer nosa.
Cerco bon sou, a poder ser a l’ombra.
Si aplego a pobre, què em demanaran?
He canviat de núvia, però no en sóc sabedor.
M’han tancat l’aigua, per a què la deuen voler?
El primer èxit el reservo per a més endavant.
He demanat un cotxe als Reis, me l’han donat de corda.
Si poso fesols a l’olla, no s’escaparan?
Dues ratlles es poden considerar una novel·la?
Saltant de dubte a dubte, he aplegat a la ignorància.
Passejant, amb el cavall, acostumo a fer el ruc.
Porto hores al primer plat, algú l’ha clavat a la taula.
Els faré favors de sis del vespre a les divuit hores.
Els braus menys perillosos han de ser els caragols.
Renunciant al bé, procuraré fugir del mal.
Haig pocs amics i menys coneguts.
No sóc amic dels diners, per això me’ls gasto.
M’agrada ser català els dies parells.
On s’ha vist un dia de jubilació sense somriures!
Més de dues ampolles d’aigua al dia, es pot considerar vici?
Si em canso de no fer res, com deu ser treballar?
No sé com milloraré, però ho tinc present.
Si sóc formiga, podré triar la mida del gra?
Per a viatjar, només falta tancar els ulls.
L’altra vegada, vull el cap menys lluny dels peus.