Pensaments festius (CXXXII)
02 Maig, 2023 06:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He vingut al món per deixar de saber el que sabia.
Tinc massa son per no estar prou despert.
L’home té un problema, un cos amb el que ensopega contínuament.
Estic aprenent a no fer-me por, és molt difícil.
He vist un arbre vell, ni tenia assegurança.
Tinc suficients defectes per a perdre’n algun.
No em fa mandra llevar-me, em fa pena.
Crec amb Déu, almenys Ell s’ho pensa.
Volien fer la nit més llarga, però van arribar les presses.
Estic convençut que dos i dos no són menys.
Volia fer un diari, però sempre tenia pàgines buides.
La casa és un paraigües sense por del vent.
Havia de morir-me ahir, però era fi de mes.
Treballo les hores que no puc descansar.
Tinc diners en una caixa que no he vist mai.
He tingut un somni, l’he gravat al disc dur.
Déu m’ha complagut, vaig demanar-li ignorància.
Viuria al carrer, però és més car que viure a casa.
Provava de volar, però se m’aclucaven els ulls.
Vaig anar a viure al desert i em va empaitar la sorra.
Perdre amics és tan fàcil com fer-se pobre.
No suporto el vi, me l’he de beure.
La vida és una ampolla difícil de guardar.
He vist un àngel, no portava les banyes gastades.
Llucifer em temptava, em venia un tros de cel.
Els homes no ploren, només arriben al somicó.
Tinc un dubte, però no sé si és meu.
Fa massa temps que és ara.
Ara no plou, no hi ha res més per ofegar.
No vull engreixar-me, només fa sis mesos que he mort.
És intel·ligent, però no sap quedar-se enlloc.
Estic convençut, el que camina davant meu no soc jo.
Estic aprenent, tinc dubtes i no els qüestiono.
Déu és gran, però el dimoni és qui el mesura.
Déu té un dubte, l’anomena creació.
No hi ha dubte: Déu és un deu amb accent.
Déu estudia teologia, però no se’n surt.
El sol s’enfada perquè s’allunya.
M’estic fent vell, ho noto amb la grandària de la casa.
Tot anava bé fins que em vaig posar a llegir.
No tindré més temps, però el seguirem perdent.
Escriure és viatjar sense bitllet de tornada.
Soc llogater d’un cos que, de tant en tant, m’odia.
La vida és la societat que té més altes i baixes.