Pensaments festius (XX)

06 Juny, 2019 06:36
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He caigut a la llum sense saber veure.

Si sóc un ser material, com pot penetrar en mi un llibre gros?

El dimoni em tempta però no em porta la pecadora.

Sembla mentida però Déu té més paciència que jo.

El pitjor del pecat és l'ajut de la imaginació.

La saviesa no es troba bé dintre d'un cap.

De la informació a la deformació només hi ha un cop.

Puc tardar més si m'esperen.

Treballo per ensopegar amb estris inútils.

Envejo la pedra perquè no li cal enganyar ningú.

Puc anar a dormir però..., em deixarà entrar el son?

Pensar és suar, ho demostra l'estiu.

Una conversa intel·ligent no necessita les paraules.

La dona és més intel·ligent perquè sempre té la raó.

Si us burleu de mi perdeu un temps preciós.

En un racó del meu cap viu el jo que s'avergonyeix.

Sempre he volgut anar sense saber on.

Em planyo abans que algú em passi al davant.

Un lluita sense espasa en una guerra sense fi.

Ser home és un defecte que em preocupa.

Sempre estic disposat a no fer res.

La millor de les medecines és no sentir dolor.

El camí del dia és, suposadament, imparable.

L'amistat és símptoma de indefensió.

Sempre hi ha la possibilitat de equivocar-se.

Sense defectes, quin sentit tindria la vida?

Treballar és digne, però deforma.

No cal ni dir que la llengua em descobreix.

Sento estar encara entre vosaltres.

La vida és bonica, però neguiteja.

Sento dir que m'estimo a pesar meu.

Festejar és un passadís massa curt.

El millor del dolor és que allargassa el temps.

Tenir problemes és més fàcil que solucionar-los.

Mai penso abans de despertar-me.

Només tinc la possibilitat de creure.

El millor del moble és l'aparent tranquil·litat.

Sempre que viatjo he d'anar amb mi.

L'avorriment és el senyal de la inseguretat.

Manar és un esforç on no falten voluntaris.

Com conèixer la solitud si no para enlloc.

El més dolç de l'amor és l'enyorança.

Seria bo tenir diners que no s'haguessin de retenir.

Una porta sol separar mons inconeguts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XIX)

29 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El caixer va anar al metge i li van trobar, sobretot, diners.

L’únic bo de ser pobre és que no et prenen el lloc.

L'únic segur que els passa als vius és que es moren.

Si espatllem el silenci que sigui a causa d'una bona música.

El gandul aprèn ben prompte a jeure.

Crec en la bellesa interior, però prefereixo l'altra.

Parlar d'una dona i no pecar és deixadesa o quelcom pitjor.

Intento estimar-me, però m'enganyo.

L'únic bo d'estar sol és que no hi ha cues.

Li volia dir que l'estimava, però menteixo molt malament.

Sempre estic fugint del meu passat.

Estimo la buidesa perquè és tota meva.

La llum és la mare dels pecats grossos.

Pensar és anar pel desert de la saviesa.

El pitjor de ser viu és suportar els altres.

Com puc parlar bé si no sé on es fabriquen les paraules.

No planyo els demés perquè tinc prou feina amb mi.

El millor de ser pobre és que estalvies molt temps en triar.

Ser ric és no saber qui viu a casa.

Volia ser ric, però no sabia riure.

Sempre m'he trobat a faltar.

Com puc pensar amb l'infern si ja hi visc.

Sembla mentida com, carregat de pecats, camino.

L'únic bo de ser pobre és que ja has arribat.

Saber poc és bo perquè pots millorar.

Si pensar fora bo, tindríem més caps.

Per què se'n recorden de totes les mares dels àrbitres, si elles no juguen?

La paciència deu ser més cara que l'or.

Estic gras per a tenir la presó més gran.

L'alegria, de l'avar que mor, és que deixarà de pagar.

El millor de cantar és deixar de parlar.

El televisor és l'única finestra que pots emmudir.

Els polítics prometen, però mai tenen temps.

Sobren jutges, però falten botxins.

Entre tots fem país: Pobret!

El millor del cartró és el munt de pobres que coneix.

Les models duren poc perquè estan massa magres.

Ser pobre és gaudir de la presència dels rics.

La pobresa allargassa la durada de les dones de casa.

Sembla mentida com es torna jove la dona d'un ric.

Com puc dir que estic ric si tinc la dona tan magra.

Ofendre una dona és fàcil i breu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVIII)

21 Maig, 2019 06:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Una frase és una idea desmuntada en peces.

Una idea és només un destriament de paraules.

Una vegada és poc però crea un espai nou.

Una mà bufeteja una altra quan hom creu que està bé.

Una màquina de cosir és un pica-soques que omple el forat de fil.

Una mena de somni m'allunya d'un cos servil.

Una núvia és una joia que anirà perdent lluminositat.

Una ratlla és quelcom que passa i deixa part d'ell.

Una revista del cor és una munió de grans personatges de paper.

Una rosa és un amor abreujat.

Una setmana és un tomb per la lluna.

Una tarda volia ser matí i va perdre el coneixement.

Una vegada almenys és necessari volar sense estavellar-se.

Una vida és un cos que acompanyar.

Uneixen els metges salut i calavera.

Us ho podria llegir, però estic cansat.

Us seré franc si em doneu prou temps.

Us voldria oferir un retall del meu somni.

Va el meu amic quan li cal tornar a l'enemic.

Va viure fins que la mort se li escapà.

Vaig a la feina per a què ella no em vingui a veure.

Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.

Vaig cap al pare, però m'aturo sovint.

Visc perquè encara no he fet els deures.

Vaig escollir ser pobre perquè no em van deixar escollir.

Vaig establir-me en el seu record perquè tenia por d'estimar-la.

Visc empresonat en el meu pensament.

Vaig perquè algú, que diu que sap més, em fa anar.

Viure és triar un camí sense retorn.

Val tant el temps que separen un segon en mil parts.

Van deixar per al nas la part més enutjosa i poc recompensada.

Volen fer de bronze i de cops el llenguatge celestial.

Xerrar massa és acostar-se a la confusió.

Van posar la nit per a dividir els homes.

Posarem el costum perquè ens fèiem nosa.

Volem llarga vida per a patir sense pressa.

Venim per aprendre que el nostre lloc no existeix.

Veritablement un cec és un home conscient.

Vestim a l'home de corb i a la dona de papallona.

Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVII)

13 Maig, 2019 06:17
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Un coixí és una pedra tova.

Un cop dalt ens cal baixar.

Un home savi és un déu cregut.

Un cor de pedra és un cor poruc.

Un cuiner és un home ple d'olors.

Un dia feliç deu ser un dia en el que ningú diu res.

Un disc és una desfilada, desigual, de sons.

Un es pregunta on es lliguen els collars de les persones.

Un mariner és un pagès caragirat.

Un es va buidant sense reposar el que cal.

Un esternut és una afirmació forçada.

Un gegant és un nan decebut.

Un got buit és l'ombra d'un tresor.

Un home mana a casa quan hi ha ben poc que manar.

Un llaminer és un ocell sense ales.

Un llibre és un bosc mental on volen que em perdi.

Un mariner és un cavaller amb cavall de fusta.

Un mor quan ja no pot empènyer les hores.

Un nadó és un home que només tragina amb els ulls.

Un nuvi és, per principis, una mica caníbal.

Un optimista és un poal que puja ple del pou.

Un paraigua és un pop amb mànec.

Un pensament és un ésser intel·ligent i discret.

Un pessic és una collita minsa de carn.

Un quadre és una gàbia sense peu.

Un ramader és un rei destronat.

Un ric deu ser un vigilant que no acluca els ulls.

Un ruc li deia a un altre: No siguis tan home!

Un sap que ha de morir però té tot el dia per oblidar-ho.

Un separat és un desprès de companyia.

Un ser intel·ligent ignora les fronteres del coneixement.

Un sofà és una butaca que va engreixar molt de cintura.

Un sòlid és un líquid poruc.

Una dona seguda en un banc m'indica la dolçor del temps.

Un taxi és un cotxe amb orelles.

Un torna d'hora a la casa de l'oblit.

Un tren és un cuc amb els peus lligats.

Un ventre ple empeny les idees cap a la fosca.

Un vidu em fa creure amb gent d'altres galàxies.

Un xerraire és un home amb el cervell ple de portes obertes.

Una bombeta és un pont estret on els electrons volen ser els primers.

Una catifa és una tela condemnada a suportar tota mena de coses.

Una ciutat és una gran superfície d'espais retallats.

Una de les preocupacions de la dona és com li ha de caure un vestit.

Una dona enamorada és un capvespre dolç i etern.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVI)

05 Maig, 2019 06:12
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tinc el cap ple d'espais buits.

Tinc el desig com la darrera de les forces.

Tinc el dret de deure i l'obligació de no pagar.

Tinc els mateixos ulls, però miren diferent.

Tinc entre mans l'infinit de coses per fer.

Treballem per emplenar els rius orgànics amb aigües sucoses.

Tinc llibres per la por de no saber.

Tinc massa cèl·lules per viure despreocupat.

Treballar és anar tres cops per la vall de l' esforç.

Tinc moltes ganes d'arribar enlloc.

Tinc oberta la porta del desig i tancada la de la força.

Trepitjar núvols és una perillosa aventura.

Tinc por de la gent que sap penedir-se.

Tinc sempre un amic llunyà i un enemic proper.

Tinc tants amics que me'n cauen per les vores.

Tinc temps lliure per a poder ser lligat.

Tinc un cos presoner i un pensament encadenat.

Tinc un déu per amic i un dimoni per company.

Tinc un fanalet massa neguitós.

Un ciri és una visió pura que acaba desfent-se.

Tinc un parell d'ulls torts.

Tinc un sac buit on posar totes les victòries.

Tinc una vida per perdre.

Tindreu anys si no dubteu en guardar-los.

Tindria la casa gran si llencés totes les cadenes.

Tot l' univers es redueix al no ser.

Tots parlen alhora per a no escoltar a ningú.

Treballo pel goig de reposar.

Trepitjar el món és un somni imperfecte.

Un ambiciós és un afamat mental.

Un cor inapetent rarament sagnarà.

Un disc és una sínia musical.

Un àngel és una pau que vola.

Un aquari és un pis de peixos.

Un arbre és un aparador de fruites a l'aire lliure.

Un avió és un ocell que sap patinar i només beu.

Un bon mirall ha de saber amagar la tebiesa.

Un canvi de civilització és una manca de rucs disposats a dur carga.

Un capellà és un dol que camina.

Un cargol és un bou prudent.

Un carrer és un conjunt de remers petrificats que formen una illa.

Un casat vell amb dona jove ha de saber compartir.

Un cavall deu ser un senyor ruc.

Un ciri és una casa amb llum al sostre.

Un clot és un glop de terra fugitiva.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XV)

27 Abril, 2019 06:53
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Sóc un déu encadenat ple de temences.

Sóc un déu oblidat i encadenat a la vida.

Sóc un esclau obedient amb el dret de la llibertat.

Sóc un gegant caigut del paradís dels follets.

Sóc un llibre obert ple de fulls blancs.

Sóc un menestral ple d'eines inútils.

Sóc un pou de ciència ple de forats.

Sóc un ser de necessitats obligades.

Sóc un ser vergonyós per manament.

Sóc un vell presoner que ha oblidat per quina raó.

Sóc una bestiola tafanera i mal ensinistrada.

Som fills de la desfeta i fruits de les hores baixes.

Som vianants d'un regne desconegut.

Somiar és ajuntar la porta de la vida.

Somiar és prendre alçada i veure'ns lluny.

Són els bruixots venedors de paradisos inexistents.

Són massa anys per no penedir-me de res.

Són tants els defectes que formo que prompte ja no em cabran enlloc.

Sona el vent a l'orquestra del bosc.

Sortia la solitud de la casa de la multitud.

Sortir és una il·lusió eterna.

Sortiran les estrelles que s'escapen del sol.

Sortosament, les teules són a terra.

Sota els encenalls, reposen les forces de la natura.

Tinc por de mi perquè no sé qui sóc.

Sota un barret, hi ha una història discreta.

Sovint vaig, però torno amb ben poca cosa.

Suen les mans per a què s' assossegui el cap.

Surt el meu cor a buscar la bondat.

Tinc por de mirar endins i no trobar ni la buidor.

Surt el vent del regne de la fredor.

Surto de casa per oblidar que tinc casa.

Surto sempre abans però no sé on sóc ara.

Tanquen l'huracà a la casa del vent.

Tenim ulls però ignorem el perquè.

Tinc por perquè em canvien les coses de lloc.

Tenir casa pròpia és arribar a la categoria de caragol.

Tinc massa deutes per arribar a ser ric.

Tenir la parella jove és aconseguir mitja joventut.

Tinc massa gana per passar-me el dia escrivint.

Tenir només diners és una col·lecció ensopida.

Tenir poc és començar a ser ric.

Tinc diners però no goso contar-los.

Tinc dues orelles, però he oblidat quina funciona millor.

Treballo per a uns que ni se n'adonen que ho faig.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XIV)

19 Abril, 2019 06:22
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Ser dropo s'esborra amb l'edat.

Ser feliç és saber entrar dintre teu sense sentir-te estrany.

Ser fidel és una virtut innoble.

Ser pobre és fàcil, només cal oblidar-se dels diners.

Ser savi és oblidar la feblesa i aprendre a viure sense ella.

Ser vell és sortir de la casa de l'aparença.

Seure és reconèixer la condició humana.

Si cau una dona és perquè té el centre de gravetat més amunt.

Si Déu ens estimés, posaria més distància del cervell a la llengua.

Si Déu m'hagués volgut intel·ligent, ja ho seria.

Si el cel fos tan clar, tots els àngels tindrien mal de cap.

Si el menjar fa aquest camí, com deu ser el de la saviesa.

Si el mort pogués emportar-se pertinences, tots seríem damunt del mar.

Si els diners s'amunteguen, no causen cap destorb.

Si els miralls parlessin, tindrien la vida curta.

Si els rucs volessin, que hi faríem amb els avions.

Si teniu recança, embotelleu-la.

Si els ulls parlen, perquè vols que em mossegui la llengua.

Si ella m'estima, té el problema de saber quant.

Si em manteniu viu, en traureu més profit.

Si escolteu el vent, podreu viatjar amb les núvols.

Si fos intel·ligent, només tindria set vides.

Si les estrelles marquen la vida, la vida és una gasosa.

Si m'estimes molt, m'hauràs d'odiar de tant en tant.

Si no puc esquiar, em faig raspallar la planta dels peus.

Si sou pobre com jo, què hem de compartir?

Si tenir anys enriqueix, beneïts els pobres.

Si tots fossin fills meus, no seria el seu pare.

Si tres diuen que sóc borratxo, hauré de començar a beure.

Si volem embrutar una idea, posem-la damunt paper.

Si vols que l'amor duri, no t'acostes massa.

Sóc davant teu en esperit per a no fer-te nosa.

Sóc el darrer amic que m'abandona.

Sóc el meu botxí més estimat.

Sóc el primer de l'altra cua perquè sóc al davant meu.

Sóc jo qui avança o és el temps qui se m'emporta.

Sóc la part més inestable del meu món.

Sóc mig déu si sé vendre necessitats i trobar inseguretats.

Sóc pobre perquè en tinc prou.

Sóc propietat que pot ser rebutjada.

Sóc rei dels defectes i esclau de la llibertat.

Sóc sempre davant d'una porta i no tinc la clau.

Sóc un animal honestament empresonat.

Sóc un desconegut que viu amb mi.

Sóc un desenfeinat que treballa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XIII)

12 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Saber tanca les portes d'aprendre.

Quan surt una idea, costa fer-la entrar de nou.

Sempre he après quan tot era oblidat.

Quan vaig cap al nord, el sol es pensa que no l'estimo.

Sabré com tornar si arribo enlloc.

Quan xipolleges l'aigua, trenques el tel del silenci.

Sempre he cregut que Déu s'ha tornat sord.

Que m'ofereixin el cel, demostra que sóc a l'infern.

Sempre he estimat, mai he aconseguit res més.

Sembla inútil tornar a ser.

Sempre que ella vol ser bona mare jo desitjo ser mal fill.

Qui informa, deforma els altres.

Sembla que Déu en set dies ja en va tenir prou.

Sempre que torna la mort, la troba a la perruqueria.

Qui li diu als meus peus que encara no som a casa.

Sembla que Déu, en un món, ja en va tenir suficient.

Sempre, m'enganyes mostrant-me guspires de claror.

Qui no coneix a la dona no sap perquè porta tacons.

Sempre, tinc l'esperança de ser un ric desgraciat.

Sembla que el caragol va inventar les antenes.

Reconec de tot cor que el dimoni és un venedor de mancances.

Sempre, hi ha qui cerca el meu buit.

Regalar roba interior és marcar el domini.

Saber escriure és saber col·locar les lletres sense que es barallin.

Sempre, hi ha una mà que ignora on es troben els diners.

Sabré potser demà com es va fer l'ahir.

Sempre, hi ha una veu que ningú escolta.

Sabria parlar, però val la pena?

Sempre, trobo tancada la porta del demà.

Sap l'enveja que només tenim dues mans.

Sé que el meu dubte em pertany.

Sense mi el món seria un altre.

Se'n van els anys i queden les joies.

Segurament l'amo pensa bé encara que jo ho ignori.

Si Déu ens volgués plantats faria els peus més grossos.

Sembla estrany que les rodes no es maregin.

Seure és connectar amb la realitat.

Sempre, el pensament lliure viu en un cos esclau.

Sense col·leccionistes ens creuríem que sempre tenim el mateix bitllet.

Sempre us queda el consol de poder tenir gos.

Si Déu no volgués l'home caigut llevaria les pedres.

Sense disfresses no hi hauria pau.

Ser amable és saber amagar la fera tafanera.

Si Déu volgués ajudar gairebé no sabria com fer-ho.

Seure és el replà de l'escala.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XII)

05 Abril, 2019 06:02
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Podria ser déu però necessito el meu cos.

Per què hi ha dones que s'obstinen en posar-se pells i més pells?

Podeu venir amb mi però no us apropeu.

Per un camí estret, només passen peus petits.

Poc estima qui no perd.

Potser el mar va ser el plor de Déu per crear l'home?

Per veure-ho clar, he de posar pau entre els ulls.

Perdoneu les meves mancances que la plenitud ja la perdono jo.

Per què és mal rebut un pet després de tan llarga travessia?

Plorar és eixir del mar de la feblesa.

Potser al mariner li fa por arribar a terra?

Pobres n'ha d'haver, però lluny del meu camí.

Poc ensenya qui no tanca les portes dolentes.

Poder fer el mal és signe d'aprenentatge.

Puc triar una vida si accepto el fet de morir.

Podeu criticar-me en silenci.

Quan Déu creà l'home, se'n descuidà de la boina.

Podria anar més lluny si el camí hagués estat meu.

Posar lletres al cervell, és feina feixuga i dolça.

Posar-se maco, és fer-se guerxo per una estona.

Posem llum a la claror i tenebres a la foscor.

Potser és la porta del dubte.

Pregar és una necessitat humiliant.

Preguntes inútils, mitja vida; respostes estúpides, l' altra meitat.

Prendré cada dia camins guarnits de fosca.

Puc oblidar-me si el temps em deixa.

Puja la nit a la casa del silenci.

Quan canto, el meu alè viatja al damunt d'ones dolces.

Quan Déu creà l'home, oblidà fer-li una bossa per als diners.

Quan dormo es fan realitat els meus somnis.

Quan el bon Déu va fer el cap de l' home, creà el primer embolic d' idees.

Quan el sol se'n va, vol emportar-se les malifetes.

Quan els sants donaven la seva túnica, no sabien que existia la revenda.

Quan em parla l'amo, aprofito per mirar-li les sabates.

Quan estimo de veritat, deixo un buit a l'univers.

Quan intel·ligent deu ser el gat que només té set vides.

Quan l'aigua s'enfada, me'n recordo de la cara que fan els peixos.

Quan la mestressa no hi és, el terra vol acostar-se al sostre.

Quan les dones s'estiren els cabells, sembla que ho fan per convèncer.

Saber embrutar és més negoci que saber netejar.

Quan les dones tornen de la compra, sembla que van de promesa.

Quan més amics són els meus peus, més malament camino jo.

Saber morir és la darrera saviesa.

Quan parlem d'amor, és quan les dones ens deixen volar.

Quan podran els rics, regalar anys als pobres.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XI)

27 Març, 2019 21:27
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Només aprenc a les hores baixes i cares.

Pensar és posar les lletres on cal.

Núvia de divuit anys i rica, quelcom no rima.

Empleno amb diners els buits de mancances.

Pensar es trobar la mesura exacta d'allunyament.

On es pot recollir el temps perdut?

Pago el psiquiatre perquè em sembla més barat que el mossèn.

Parlar del temps és tenir pensament de rellotge.

Pensar es tirar l'ham al mar de la saviesa.

Parlar va fer l'home trair el pensament.

Passar comptes és feina de desvalguts.

Pensar, més que vestir, és despullar.

Pecar és l'únic estimulant que ens queda.

Pel calb, el crani és una ungla de més.

Per què el temps no té el doctorat ?

Pel camí, sempre trobareu el temps que passa.

Pel Nadal, amago les dents i escurço la llengua.

Pensament desat, idea perduda.

Pequeu mentre no us faltin forces pel penediment.

Per a l'home, la dona és el desig que no s'acaba d'aconseguir mai.

Pensar és només posar idees en renglera.

Per a la mosca, tot són ombres de por.

Per què dius que m'estimes si emplenes el meu lloc.

Per a què tinc tantes cambres si només puc estar en una?

Penso perquè no sé on vaig.

Per què les paraules m'empresonen?

Poc que saben les xifres per a què les fem servir.

Per a ser un senyor cal agafar-se a la corbata.

Per a tornar necessitaràs moltes ganes.

Per què quan em fereixes no sono com un violí?

Poc sap el viatger que viu sobre una bola viatgera.

Per a veure-ho clar, em sobren els plecs del cervell.

Per als núvols, els pobles són vestits de quadres que han de mullar.

Podria ensenyar-vos més però seria perillós.

Per què els banquers guarden diners si només són papers?

Per ara, vaig emmagatzemant sospirs i desitjos.

Podria passar el dia cercant el meu destí.

Poc sap la pluja l'enrenou que fa en caure.

Perdoneu la poca fe que us confereixo.

Per l' ull, se'n va el desig espatllat.

Per manca de cadenats, van crear els diners.

Per molt que la minvin, la meva presó és més petita.

Podeu escriure encara que ignoréssim el veritable motiu.

Poc puc ensenyar el que m'amagueu.

Per què Déu castigà els arbres a restar drets i amb braços en creu?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14  Següent»