Pensaments festius (CXXIX)
23 Març, 2023 11:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si he de passar gana, vull els dies curts.
No puc menjar pollastre, hauria de cantar jo.
Volia fer un negoci, però he perdut de seguida.
Beuria més, però em dol buidar l’ampolla.
Acostumo anar a treballar, però em distrec.
M’he posat dents per a fer el paper de llop.
Estic convençut que el banquer posa més interès que jo.
Si venc un mes de salut, quant cobraré?
Normalment, faig de ric a la migdiada.
No faig el paper de dropo perquè és molt pesat.
Vaig guanyar una vegada, em sentia rar.
Fa dies que no enganyo a ningú.
De moment, ens queda un banc de fusta.
Si em faig més jove, hauré de tornar a l’escola?
Si moro aviat, a qui faré nosa?
Ha vingut la saviesa i no m’ha trobat.
Li he dit al vas que hauria d’estar ple.
No haig sort, només rebo ofertes de feina.
He venut la casa per a comprar-me un abric.
Darrerament, penso; em surt millor de preu.
És bon veí, no em dona mai conversa.
He begut fins a saber que compto mal.
Aprenc a ser pobre perquè és més barat.
He demanat als Reis un altre mitjó.
M’he apuntat a un curset de festeig.
No sé si comprar una estufa o empaitar el sol.
No m’agrada l’hivern, em llevo a la migdiada i ja quasi és fosc.
M’agrada volar, però sense deixar el terra.
Si fora més intel·ligent no em trobaria ningú.
No voldria posar coneixement i haver-me de casar.
No voldria fer-me molt ric, però tinc veïns.
Va ser: casar-me i perdre les ganes de manar.
El bo de llevar-se tard és si dines més prompte.
No em doneu feina, us decebré.
Necessito més hores per a mirar-me el melic.
El primer problema de l’home és ocupar el seu lloc.
Dessota de cada flor, es mostra la competència.
Fer-se vell és aprendre a guanyar paciència.
La pena del ric és menjar, només, quatre cops al dia.
No vull ser més ric, hauria de tenir una amant.
Que no us corregeixin massa, és una gran fortuna.
Per a ser savi, primer has de feinejar.
Érem com a animals, però aparegueren els paletes.
Ben bé, no sé si es bo caminar cap a endavant.
Li creix l’interès, però no té capital.
Crec que m’he enamorat, encara, no sé de qui?
Si poso seny, on desaré la disbauxa?
He deixat de ser pobre perquè em sobren els diners.
Fer-se vell és una carrera sense obstacles.
No vull ser ric, odio els vicis.
Fins a quan, respirar serà de franc.
Si aprens a poc a poc no et sols empatxar.
Porto una setmana sense pensar i encara dubto.
He de ser ric perquè demano menys.
Si perdo dents, em quedarà la sopa.
Estic enfadat amb la núvia, diu que no cal berenar.
Somiaria més, però és hora de dinar.
A una certa edat, ni t’abelleix pensar.
El millor és ser ric amb idees de pobre.