Pensaments festius (CXXVII)
01 Març, 2023 05:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc molta sort, em llevo i trobo el món.
Sense paraules, s’aplega al regne del silenci.
Estic convençut: Dos més un són més!
El cel no està a sota, és enmig.
Mentre Déu posava el peix, el dimoni amania la carn.
Vull ser déu, però no trobo voluntaris que m’adorin.
Vendria tot un dia de ser home per una hora de ser déu.
Estava enamorat: les pedres semblaven ones i recollir-les era nedar.
És home poc entenimentat, respira i no aplaudeix.
Escurcem la vida i volem endarrerir la mort.
Tinc un dubte gran, els altres ja els he amagat.
Tot i sortint d’hora, arribo quan no m’esperen.
A l’escola, el pou no para d’enfonsar-se.
Les noies són maques i els nois desenfocats.
No puc anar més enllà, només trobo miralls.
He vingut a posar pau, però no trobo on desar-la.
Necessito comprendre un cos que m’avergonyeix.
Estic aprenent a dir no sense cap motiu.
Tots em salvaran, però, ara, m’ofego.
És un home estrany, fa una estona que em coneix i no m’enganya.
Déu no té por, la va haver de donar als seus servents.
Sense fe, no es va enlloc; amb ella no gaire lluny.
Tinc un problema, no el penso deixar.
L’amo té una idea, desitjo ignorar-la.
El problema del casat és no haver allargat el festeig.
Cal estimar les dones sense intenció de demostrar-ho.
Mai deixeu de jugar, igual us moriu.
En una guerra, necessitem, almenys, dos guerrers.
Sóc un ruc sense palla, voleu més mala sort.
He sortit de casa en sentir parlar l’escombra.
No entenc els diners: els vull guardar i em fugen.
Mireu el vent, s’enfada i no ho explica.
Escric sol i m’atipo sense pressa.
Els peus em van dir que les sabates eren per a mi.
El públic, com no pot jugar, prova de ferir el temps.
Procuro no fer-me vell encara que no me’n surto.
Li he demanat a Déu ales i m’ha regalat un llapis.
Estic convençut que, mentre escric, respiro.
No vull perdre el temps, he guardat el rellotge en el calaix.
Estaria avorrit, però m’hauria de lligar el cervell.
Deixaré de treballar quan cap neurona em vulgui.
Déu va posar el sol, es pensava que estalviaria més.
Escriure és tan bonic que no us cal pagar per fer-ho.
Podria manar, però no em trauria el món de sobre.