Pensaments festius (XL)
01 Desembre, 2019 08:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La pau és la manca de desig.
Si pensar fos necessari, tindríem el cap més avall.
Els ulls de les dones poden girar 360ºC.
El pitjor de festejar és la cara que et queda.
Una dona contenta és un signe gran de preocupació.
No et sap mal que et peguin sinó que t'ho retreguin.
No tenir pressa és la primera condició per viure més.
Em sento sol quan no tinc ganes d'acompanyar-me.
Quan el sol surt ens va posant al nostre lloc.
A l'estiu és quan necessito més espai per viure.
Com ha de ploure a l'estiu, si amaguem l'aigua a la panxa.
Estimo l'arbre perquè mai s'allunya.
El pitjor de ser porta és que no pots deixar la casa.
El cap endrapa diners però l'estómac no els sap pair.
La simpatia ha d'omplir els buits de la bellesa.
Sempre podràs aprimar-te si et posen el menjar pels ulls.
La dona fa casa i l'home procura conservar-la.
No em preocupen les fadrines sinó les que es volen casar.
L'església és una casa gran sense dormitoris.
El millor de ser parella és que en coneixes la meitat.
No plora el pobre per gana, plora per fam.
Abans de tenir cotxe aparcava en un banc.
El bonic de ser ric és que no cal portar els diners a sobre.
Si per morir fessin pagar, pobres enterramorts.
És important anar perdent i no desanimar-se.
Despertar-se d'hora és començar malament el dia.
No ploro perquè no et veig, ploro perquè me'n recordo.
El vell vol ser jove i el jove també.
No menjo per viure, ho faig perquè tinc gana.
Estic casat, cansat i feliç.
El millor d'anar és que encara vius.
Aprendre és el fracàs del paradís.
No sé si treballo, però els altres s'ho han de creure.
L'avi mira, jo la veig i ella passa.
Tinc un amic i ell no en té cap.
Darrera d'un davantal hi ha una panxa que té gana.
L'únic bo de ser cuc és que guanyes la guerra.
Les busques del rellotge donen tombs però no se'n van.
Sense números no passarien els anys.
Quan parlo m'escolto, perquè no sóc campana.
Si Déu només fos home no hauria posat tants colors.
El demà i l'ahir són infinits equidistants.
Anar a missa és créixer un pam.
Les velles arriben a missa, els vells només al cafè.
Pensaments festius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 15:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si publiques el que escric, ja m'has descobert.
Per escriure demano permís al déu que m'acompanya.
Què opineu d'un déu que ens suporta i ens vol salvar?
Com dubtar del dimoni amb aquestes dones que veig.
Com gaudir del meu castell si el tinc hipotecat.
Sense bancs on aniríem a parar.
Mireu si vaig malament que he caigut en mans del metge.
U.S.A., és el país que ven més somnis a preu d'or.
Com creure en EE.UU.,si només ens venen enganys cars.
Heu observat que de "dòlars" a "dolors" només hi ha una lletra.
Per què he de viatjar si la terra em porta de franc?
M'agrada dels anglesos: Que no em dirigeixen la paraula
El pitjor és tenir enemics a menys d'un dia.
Si la bruixa és més intel·ligent, per què vol els meus diners?
Mentre hi hagin ombres, hi hauran il·luminats.
Us vendria el que sé, però no sé el preu.
Com m'endevinarà el futur si no sap que penso d' ell.
El pitjor de comprar és que sempre recaus.
Sempre admiro qui ven tresors per pocs diners.
La primera lliçó d'economia és treure els economistes.
Mai pagaran els banquers, el que deuen als bons lladres.
El dotzè manament diu: Fes el favor de pagar els deutes!
Jesús també devia morir per culpa dels diners.
Com he estat bon minyó em regalaran un "parquing" al cel.
Per què diuen misses als morts, si no les senten?
Si torna Jesús serà directiu de Telefònica.
És possible que, si continuo pobre, em mori.
Seure a la tassa, ens fa aterrar.
Viure és anar topant sense perdre el cap.
El que sua és pot confondre amb un treballador.
Ser amic de tots és no anar enlloc.
Escric per netejar el cervell de dubtes.
És agradable ser, dissimuladament, criticat.
Si gronxo el cap puc arribar a perdre les idees.
Si pensar no ocupés lloc, tindríem el cap petit.
Admiro de les dones: Els tombs que fan per no dir.
Darrerament observo que em creixen els dedins.
Si us faig perdre temps és que us sobrava.
El metge ho aprèn: Morir-se és qüestió de temps.
Morir-se és un mal negoci per al client.
Un fadrí és un mitjó desaparellat.
L'únic bo de casar-se és si intentes que l'altre ho solucioni.
Elles deuen ser més intel·ligents però ells no volen ni saber-ho.
L'infern d'una dona és deixar d'agradar.
Pensaments festius (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:09
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si les dones són com els homes, què podrem triar?
La dona engreixa l'home per a què no corri massa.
Si podés treure els fums, no em caldria fumar.
El millor de festejar és no despertar.
El ric pot arribar a un bon percentatge de felicitat.
Ser fidel a una dona és quasi ofendre a les altres.
El millor d'estar casat és que ja no et cal manar.
El bo de ser estranger és que et donen temps per parlar.
Si els homes porten pantalons deu ser perquè els paren millor.
La moda és la marca del ramat sense cremors.
Ballar és la manera més fàcil de dur la dona de viatge.
Amb el progrés, Déu vol acomiadar els dimonis.
Proveu de no donar-me diners i vindrà el caos.
Déu ens va posar de tot menys coneixement.
Dubto que ella em millori per molt que ho intenti.
Li preocupa molt a una dona el temps que tardes en mirar-la.
El meu, que és meu, me l'estic educant.
Com puc manar a casa, si no sé on tinc els mitjons.
Com parlarem de les dones si ja vénen al cafè.
La felicitat és un somni sense publicitat.
La dona vol un home a casa, l'home un gos.
L'amor vol espais oberts per si ha de fugir.
L'home busca en l'amant la dona que va perdre.
Com trobar el coneixement si viu en una cova tan fosca.
El millor del ball és que veus passar la gent aparellada.
Com controlaré el cervell si no el puc veure.
El cel deu ser un lloc on les dones només miren.
El millor de la crítica femenina és la distància que crea.
Si el dimoni es vesteix d'home, té poc èxit.
El mercat dels homes és minso i defectuós.
Una dona pecadora és més suportable.
La millor solució és aprendre poc i tard.
Estic quasi convençut que només serveixo per a treballar.
Només sé fer un paper i no massa bé.
Em preocupa que, en un món de savis, anéssim així.
Les plantes i les pedres, afortunadament, guarden el seu secret.
El polítics quasi mai troben terra on governar.
Si canviéssim el parlament per un cafè ningú se n'adonaria.
Com poden ser bon jutges, si tenen la taula plena de papers.
El sacrifici del banquers és quedar-se amb el que tens.
Sense banquers, els diners ja haurien volat.
Em preocuparia si els nois volguessin aprendre.
Cobro per ensenyar, sense passar-me.
El bo de la televisió és que et supliquen per a què et quedis.
Pensaments festius (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És més senzill canviar el món que millorar-lo.
Al pobre no li dol perdre el temps.
La mort arriba quan ni se n’havia anat.
Fins la fosca es cansa i se'n va.
Fins el sol té por d'entrar al bosc.
Adam va ser un problema perquè no era homosexual.
El millor de pecar és si et deixen repetir.
El cel tanca les portes de tard a tard.
Si anar al cel fos difícil el dimoni és queixaria.
Déu va ser sever, però ja ha canviat.
Déu és mou poc perquè no enveja ningú.
Déu somriu si el renec és ocurrent.
Si Déu no tingués sentit de l'humor ja no hi seríem.
Si Déu és el Pare de tots necessita que el compadim.
Déu té una manera molt estranya de castigar.
Si Déu no m'escolta és que em comprèn.
Déu va posar capellans per saturació de línies telefòniques.
Tinc l'única missió de fer-me nosa a mi mateix.
El millor del cinema és que sempre te'n surts.
Conec un polític que em saluda cada quatre anys.
Fins que mori no sabré la resta.
Casar-se només és qüestió de no anar-se'n.
Per molt que esculli, una dona se sol equivocar.
El pitjor de tenir néts és que et diuen: Avi!
Si el sol fos una estrella sortiria per la nit.
El pitjor de ser taula és el poc que menges.
Viure sense diners és un somni massa car.
Suporto els ciutadans quan estan a casa seva.
El confessionari, si parlés, seria la millor revista de cor.
Si és per ganes, no em moriré mai.
Sense veïns, ni vestir-me sabria.
Les plantes em donen l'aire i jo me les menjo.
Com més pecats tinguem més vida se'ns donarà.
Tingueu els déus de cara però no els miréssiu.
Vull fer ric a l'amo per a què exploti.
Dieu-me ruc i mengeu-vos la palla.
Per a què llençols bonics, si quan dormo no els veig.
Em du al ball, ballo i torno a casa.
El fregall és l'agutzil de la casa.
Amb anys de casat, ja faig nosa a totes les cambres.
El modista fa el contrari del que jo voldria fer.
El millor que pot ser un home és poca-vergonya.
El pitjor de la dona és triar del poc que queda.
El dia de la dona, el sol surt ben pentinat.
Pensaments festius (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema del ric és que només ocupa un espai.
La dona sap que el cotxe és difícil de seduir.
El que molesta de l'estiu és que el sol no se'n vol anar.
Suar és treure el malfeiners de casa.
Escriure és aprendre a dibuixar amb paraules.
Només penso si no hi ha res més important que fer.
Crec que les dones, amb menys peus, toquen més a terra.
Ara que tinc casa, reconec que em faig vell.
Suposo que els diners ocupen més espai que l' aire.
Fer-se vell és reduir l'espai vital.
El millor de ser ric és la perfecció que agafes.
Déu viu al cel perquè aquí fa nosa.
La perfecció és l'engany inapreciable.
El millor d'anar a peu és que saps qui et porta.
Qui em porta flors vol que me'n vagi.
La veritat és la llum amargant.
No cal dir qui sóc, ja ho esbrinareu.
Si veniu de bona fe, no cal que us aturéssiu.
El millor de viure al poble és que les pedres et coneixen.
El trist d'estar viu és que et pots morir sense pressa.
La terra es mou perquè no vol quedar-se enlloc.
Inclús el vaixell vol estar vora terra.
Llegir és viatjar sense fer servir els peus.
L'escalfor no vol terra on posar els peus.
Sempre m'estic fent companyia.
Només volo si no tinc gana.
L'únic bo de ser pobre és que qualsevol casa et sembla gran.
El millor de ser pobre són els convidats.
Suposo que estar viu és deure.
No escric perquè em plau, sinó perquè m'allunyo.
L'amor parpelleja quan em despullo.
Arribar a ser savis és només tenir un problema, els altres.
Si us diuen que sou intel·lectuals, tremoleu.
Necessito tant els altres que els suporto.
El millor del cargol és que res l'obliga a tornar.
La pluja és la bruixa que fa treballar els cargols.
A l'espai dels cafès, la densitat de dones baixa.
La fama torna visibles els cossos.
L'únic bo de l' avió és el que costa d'empaitar.
La mort mai sol ser puntual.
Si em critiques és que volo.
Ser amo de molt és perdre-ho de vista.
La felicitat és mantenir les pors controlades.
La veritat no dóna la raó a ningú.
La dona té més corbes per suportar millor la vida.
Pensaments festius (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La dificultat de viure és el que motiva a fer-ho.
L'oblit és la més còmoda de les posicions.
Si tots fóssim rics ens ofegaríem.
A pesar de la inutilitat de la neteja, la repetim contínuament.
El temps va ser el primer càstig bíblic.
Si Déu m'estimés a mi, què dirien els altres?
El senyor, lluny i el criat a punt.
Déu manté els dolents per a què no l'estimin tant.
Cada cop, estic més convençut que, a l'infern, no va qui vol.
Em pregunto com me'n sortiré si la presó és tan gran.
El meu infern és mantenir-me a 37ºC.
El millor d'estar col·locat és que ja no fas nosa pel carrer.
Si m'ho assegureu tot, on deixaré el meu neguit?
El millor que pot fer el metge és oblidar-te.
Tinc pocs diners perquè els compto amb els dits.
Si ni l'escolto, es queixa i, si ho faig, em menysprea.
El temps de lleure és un estat on no regna ningú.
El millor de festejar és que mai saps on et trobes.
Per què es queixa el meu cos si jo no li vull cap mal?
El millor de pensar és que trobes molts espais buits.
La veritable presó es guarda sense carcellers.
No fa por la nit sinó els monstres que la porten.
A un déu li és més fàcil tallar un cap que desfer una ombra.
Per què sempre he de berenar abans de sopar?
L'únic suportable de la vida és que s'acaba.
Cap viu pot afirmar que ell no serà un negoci.
Una persona és important quan es pot treure negoci d'ella.
El soroll desconnecta el cervell de les idees.
Ser pare és recordar el que hem fet malament.
L'amor és un servent que no vol fer res.
La llargada del dia és qüestió d'anys.
Un sempre vol fugir cor endins.
Qui no pensa és que ja ha arribat.
La vida és l'etern desencant.
Prefereixo tenir diners que endevinar-los.
Si tinc llibertat, on posaré els altres?
El millor de la platja és damunt l'arena.
Camina que caminaràs i sempre arribes tard.
El millor de ser pobre és el poc que costa.
El temps és el mosso del magatzem.
El camí de la vida és de peatge.
Escriure és fer tir al blanc.
És bonic veure com et prenen el cos i et regalen la resta.
El bonic és estat enmig i inconegut de tots.
Pensaments festius (XXXIV)
25 Setembre, 2019 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolor invita a la quietud.
Encara estic intentant saber on sóc.
El pitjor de ser maca és canviar.
Si em coneixes et demano que m'ho diguis.
El que no sap la bruixa és on anirà a parar.
La solitud és l'amant que no m'enganya mai.
Com es pot saber, si la llum molesta els ulls.
Preocupa als rics saber fins on arriba el sofriment del pobre.
La tarda, quan passa, intenta enllestir el dia.
Suposo que no caldrà ni que m'oblideu.
Si torno és perquè no he trobat el meu lloc.
Qui li mana al cervell que mogui el dit.
Si patiu pels diners és que encara sou vius.
Al costat de la font, sempre viu qui no vol aigua.
El preocupant és que la fulla pugi a l'arbre.
Si hagués de volar, tindria més bona vista.
El perill del ric és que hom sap on viu.
El mossèn ens guarda els defectes.
Saber obeir és una virtut compromesa.
No ens fa por la nit sinó qui la porta.
Quan dormim no li fem nosa al cos.
Una vida acaba si no caben més desencisos.
La mort no sol admetre equipatge.
El millor dels creients és que saben on aniran.
Si tardo massa és que us heu esperat.
No puc somiar si tinc coses per fer.
La felicitat és una cambra desconnectada de l'exterior.
El que li dol al mort és no poder triar la caixa.
Els problemes esperen pacientment que tornis.
No em preocupen els que no em saluden.
Mai el cos agraeix la visita del metge.
Prefereixo que em tirin les cartes que me les envien.
Estimo tot el que no em destorba.
Necessito viatjar per veure si un dia em trobo.
L'únic bo de treballar és que t'allunya de tu.
El que els passa als humans és que no saben on anar a parar.
Les bruixes confien trobar cervells poc estructurats.
La perfecció és la manca de necessitats mal disposades.
La bellesa sempre surt de la casa seva.
Sempre, he admirat els que no em necessiten.
L'únic bo de ser mort és que ja no cal ser assenyat.
Beure és la millor manera d'aixecar el cap.
Cada nit s'assembla més a la darrera.
La casa és la pell que tarda més en malbaratar -se.
Pensaments festius (XXXIII)
17 Setembre, 2019 07:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He perdut la fe, començo a ser lliure.
L'únic que em preocupa de ser ric és si oblido quins són els meus mitjons.
Estic aconseguint no veure tot el que m'aniria bé.
Vull anar a dormir, poseu el carenat a tots els dimonis.
He tingut hores baixes, ara em queden els anys.
Déu m' ha oblidat, encara sóc dintre de la capsa.
Tinc cent negocis bons per ignorar i un sol per a perdre'l.
Podria ser un rei, però guanyaria massa indesitjables.
M' avorreix morir-me una altra vegada.
Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.
He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.
Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.
Estic passant per la vida, algun dia creixeré.
No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.
El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.
No sé massa on vaig però perdo prou temps.
És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.
Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.
El cos és un cuiner una mica brut.
La gana em diu el buit que estic per dintre.
Les dones es perfeccionen molt, però sempre enganyen els mateixos.
El perill de ser príncep és acabar sent rei.
La noblesa ha d'estar ben pagada i desenfeinada.
El millor de tenir rei és que ja saps de qui queixar-te.
La millor joia és manar del no res.
El que em molesta del meu cos és el poc que m'obeeix.
Tindria més dones si tingués més poc coneixement.
Com queixar-me del cos si ell no es queixa de mi.
Escrivint, treballo al meu hort particular.
Per ser intel·ligent cal tenir temps i paciència.
Molts encara tenen por de treure l'embolcall del cervell.
Al regne del dolor li manca el rei.
La gran niciesa és creure que estic pensant sol.
Discretament agraeixo qui em suporta.
El bo de la televisió és treure't els convidats sense esforç.
Mireu si tenen por els diners que sempre s'estan amagant.
Cal donar els diners a qui els sap guardar.
Els pobres banquers han de carregar amb els deutes de tots.
Només el pobre pot viure sense claus.
El lladre bo ni destorba ni es fa notar.
Només matino si m'escurcen el temps.
Un home treballador és un perill per al entorn.
El que perd al tafaner és tenir poques finestres.
Perdoneu, si us he fet pensar.
Pensaments festius (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:14
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És una noia poc espavilada, diu que m'estima sense interès.
Tenia un deute i ho resolt, ara en tinc tres.
El caixer vol que li torni els diners, ignoro, completament, on s'han ficat ara.
Si Déu no em dóna més llum, parlaré amb els de Fecsa.
Vull parlar amb un gat, necessito saber què passa a la segona vida.
És un home molt satisfet, ni necessita miralls.
Li he promès a la dona que l'escoltaré un minut per any.
Estic cansat de perdre, he decidit descansar.
És bonic anar sol, ni a mi m'ho comento.
Estic preparat per perdre deu segons del meu temps.
Em volia prendre el pèl, vaig preferir donar-li tots els diners.
És una sort no ser jove, no saps el que és trobar-se bé.
Era una noia tan maca que no dubtava en canviar de vestit.
Tinc por de ser ric, no estic preparat per a les lloances.
És un home tan savi que ni el veig.
He après una cosa, és millor oblidar-la.
Quan el dimoni va fer el vi, sabia que havia molta set.
El delicat de beure vi és si no endevines el gust que té.
Com volen que porti cotxe si posen bars a la vora de la carretera.
He estat discutint amb una mosca sobre la necessitat de molestar.
A la propera núvia, triaré un balcó amb ascensor.
He anat a dinar tard, només he demanat la migdiada.
Vaig anar al banquet de l'amo, vaig acabar els escuradents.
És un home molt intel·ligent, mai arriba prompte a casa.
Vaig trobar una núvia muda, vaig descobrir que no era tímida.
No em demanéssiu diners, no els tinc repetits.
Vaig descobrir que no era un ruc quan em van deixar somiar.
Mireu si m'estimo l'amo que no diré quan m'enganya.
Tinc molt temps per pensar i no agafo el de ningú.
Voldria escriure un llibre, però acabo a la segona ratlla.
Estic perdent el temps, ja fa massa anys que visc.
Vull triar un cel on no hi hagi ningú.
Vull senyor que em faci sentir sol i necessitat.
He après que saber només et porta a problemes de solucions massa complicades.
Les dones volien canviar el món, ara encara els agrada menys.
No puc fer-me ric, no confio en els meus advocats.
Volia defensar un castell, ara ni sé on para.
He triat el pitjor dels camins, ser home.
Volia comprar-me un vestit, però em volien fer despullar.
No vull el cel de Déu, vull el meu.
Estic malalt, he arribat a gaudir del no res.
No crec en l'amistat, crec en el desinterès.
Mentre l'home dorm, la dona resta muda.
No em preocupa tenir casa sinó parar-la.
Pensaments festius (XXXI)
02 Setembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Té molt bona sort, no el para mai ningú.
Tinc un cotxe al garatge, diu que no vol sortir.
M'han regalat un gos, ara estem discutint qui lladrarà.
Tinc un ruc per amic i encara hi ha qui m'enveja.
No puc anar a la platja, passo desapercebut.
He perdut pes, igual em poso a volar.
Si veniu a cobrar no us calen bosses tan grans.
Estic trist, dec diners a qui no conec.
Si voleu que plogui, escandalitzeu a les gotes.
L'home es dutxa des que va fabricar el paraigües.
És incomprensible que l'any comenci a l'hivern.
Aparteu les pedres i potser em convencereu.
Potser un dia pintaré, de moment ja reconec el pot.
He vist un ametller, però no les bosses de plàstic al buit.
La núvia em va deixar perquè no feia conjunt amb el seu cabell.
He pujat a la muntanya i encara em sentia petit.
Venc castell amb fantasma i una hipoteca de més de mil anys.
Ella parla i jo tremolo.
He anat al ball i he dut tres parelles de peus.
És un metge massa bo, ni s'atreveix a tocar-te.
Primer li vaig dir cantant, després li vaig repetir mullat.
Per molt que l'estimes, primer pregunta-li si vol menjar-se la taronja sense pell.
M'agrada la meva núvia, diu que no vol casar-se amb mi.
He tingut un mal dia, de poc que no m'equivoco.
L'amo em vol veure, sembla que encara no ho fa gaire bé.
El millor amic que tinc, no em dirigeix mai la paraula.
El silenci és el parlar dels déus.
És bonic ensenyar, sempre hi ha qui no et fa cas.
No necessito que m'escolten, només demano tenir el meu lloc.
Diu que m'estima i deu ser veritat, no em demana que desperti.
Podria fer-ho millor, però sentiria molta pena.
Deu ser intel·ligent, no escolta mai.
He de parlar amb Déu, necessito un cel més barat.
No suporto les mosques, sóc un home dolç.
Estic a punt per morir, però no em sap mal fer cua.
Un sant és com un ordinador amb banda ampla.
M'agrada llevar-me prompte, el dimoni encara dorm.
Tot i no sent músic, m'atipo d'anar per les escales.
Per què pregunto als ulls si els agraden les sabates?
El millor de parlar és perdre la raó.
Apaivagat el cos, només necessito llapis i paper.
Voldria ser vell, es passen els dies viatjant, ballant, menjant i anant al metge.
El caixer vol els meus diners, es pensa que són massa dropos.