Pensaments festius (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema del ric és que només ocupa un espai.
La dona sap que el cotxe és difícil de seduir.
El que molesta de l'estiu és que el sol no se'n vol anar.
Suar és treure el malfeiners de casa.
Escriure és aprendre a dibuixar amb paraules.
Només penso si no hi ha res més important que fer.
Crec que les dones, amb menys peus, toquen més a terra.
Ara que tinc casa, reconec que em faig vell.
Suposo que els diners ocupen més espai que l' aire.
Fer-se vell és reduir l'espai vital.
El millor de ser ric és la perfecció que agafes.
Déu viu al cel perquè aquí fa nosa.
La perfecció és l'engany inapreciable.
El millor d'anar a peu és que saps qui et porta.
Qui em porta flors vol que me'n vagi.
La veritat és la llum amargant.
No cal dir qui sóc, ja ho esbrinareu.
Si veniu de bona fe, no cal que us aturéssiu.
El millor de viure al poble és que les pedres et coneixen.
El trist d'estar viu és que et pots morir sense pressa.
La terra es mou perquè no vol quedar-se enlloc.
Inclús el vaixell vol estar vora terra.
Llegir és viatjar sense fer servir els peus.
L'escalfor no vol terra on posar els peus.
Sempre m'estic fent companyia.
Només volo si no tinc gana.
L'únic bo de ser pobre és que qualsevol casa et sembla gran.
El millor de ser pobre són els convidats.
Suposo que estar viu és deure.
No escric perquè em plau, sinó perquè m'allunyo.
L'amor parpelleja quan em despullo.
Arribar a ser savis és només tenir un problema, els altres.
Si us diuen que sou intel·lectuals, tremoleu.
Necessito tant els altres que els suporto.
El millor del cargol és que res l'obliga a tornar.
La pluja és la bruixa que fa treballar els cargols.
A l'espai dels cafès, la densitat de dones baixa.
La fama torna visibles els cossos.
L'únic bo de l' avió és el que costa d'empaitar.
La mort mai sol ser puntual.
Si em critiques és que volo.
Ser amo de molt és perdre-ho de vista.
La felicitat és mantenir les pors controlades.
La veritat no dóna la raó a ningú.
La dona té més corbes per suportar millor la vida.
Pensaments festius (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La dificultat de viure és el que motiva a fer-ho.
L'oblit és la més còmoda de les posicions.
Si tots fóssim rics ens ofegaríem.
A pesar de la inutilitat de la neteja, la repetim contínuament.
El temps va ser el primer càstig bíblic.
Si Déu m'estimés a mi, què dirien els altres?
El senyor, lluny i el criat a punt.
Déu manté els dolents per a què no l'estimin tant.
Cada cop, estic més convençut que, a l'infern, no va qui vol.
Em pregunto com me'n sortiré si la presó és tan gran.
El meu infern és mantenir-me a 37ºC.
El millor d'estar col·locat és que ja no fas nosa pel carrer.
Si m'ho assegureu tot, on deixaré el meu neguit?
El millor que pot fer el metge és oblidar-te.
Tinc pocs diners perquè els compto amb els dits.
Si ni l'escolto, es queixa i, si ho faig, em menysprea.
El temps de lleure és un estat on no regna ningú.
El millor de festejar és que mai saps on et trobes.
Per què es queixa el meu cos si jo no li vull cap mal?
El millor de pensar és que trobes molts espais buits.
La veritable presó es guarda sense carcellers.
No fa por la nit sinó els monstres que la porten.
A un déu li és més fàcil tallar un cap que desfer una ombra.
Per què sempre he de berenar abans de sopar?
L'únic suportable de la vida és que s'acaba.
Cap viu pot afirmar que ell no serà un negoci.
Una persona és important quan es pot treure negoci d'ella.
El soroll desconnecta el cervell de les idees.
Ser pare és recordar el que hem fet malament.
L'amor és un servent que no vol fer res.
La llargada del dia és qüestió d'anys.
Un sempre vol fugir cor endins.
Qui no pensa és que ja ha arribat.
La vida és l'etern desencant.
Prefereixo tenir diners que endevinar-los.
Si tinc llibertat, on posaré els altres?
El millor de la platja és damunt l'arena.
Camina que caminaràs i sempre arribes tard.
El millor de ser pobre és el poc que costa.
El temps és el mosso del magatzem.
El camí de la vida és de peatge.
Escriure és fer tir al blanc.
És bonic veure com et prenen el cos i et regalen la resta.
El bonic és estat enmig i inconegut de tots.
Pensaments festius (XXXIV)
25 Setembre, 2019 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolor invita a la quietud.
Encara estic intentant saber on sóc.
El pitjor de ser maca és canviar.
Si em coneixes et demano que m'ho diguis.
El que no sap la bruixa és on anirà a parar.
La solitud és l'amant que no m'enganya mai.
Com es pot saber, si la llum molesta els ulls.
Preocupa als rics saber fins on arriba el sofriment del pobre.
La tarda, quan passa, intenta enllestir el dia.
Suposo que no caldrà ni que m'oblideu.
Si torno és perquè no he trobat el meu lloc.
Qui li mana al cervell que mogui el dit.
Si patiu pels diners és que encara sou vius.
Al costat de la font, sempre viu qui no vol aigua.
El preocupant és que la fulla pugi a l'arbre.
Si hagués de volar, tindria més bona vista.
El perill del ric és que hom sap on viu.
El mossèn ens guarda els defectes.
Saber obeir és una virtut compromesa.
No ens fa por la nit sinó qui la porta.
Quan dormim no li fem nosa al cos.
Una vida acaba si no caben més desencisos.
La mort no sol admetre equipatge.
El millor dels creients és que saben on aniran.
Si tardo massa és que us heu esperat.
No puc somiar si tinc coses per fer.
La felicitat és una cambra desconnectada de l'exterior.
El que li dol al mort és no poder triar la caixa.
Els problemes esperen pacientment que tornis.
No em preocupen els que no em saluden.
Mai el cos agraeix la visita del metge.
Prefereixo que em tirin les cartes que me les envien.
Estimo tot el que no em destorba.
Necessito viatjar per veure si un dia em trobo.
L'únic bo de treballar és que t'allunya de tu.
El que els passa als humans és que no saben on anar a parar.
Les bruixes confien trobar cervells poc estructurats.
La perfecció és la manca de necessitats mal disposades.
La bellesa sempre surt de la casa seva.
Sempre, he admirat els que no em necessiten.
L'únic bo de ser mort és que ja no cal ser assenyat.
Beure és la millor manera d'aixecar el cap.
Cada nit s'assembla més a la darrera.
La casa és la pell que tarda més en malbaratar -se.
Pensaments festius (XXXIII)
17 Setembre, 2019 07:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He perdut la fe, començo a ser lliure.
L'únic que em preocupa de ser ric és si oblido quins són els meus mitjons.
Estic aconseguint no veure tot el que m'aniria bé.
Vull anar a dormir, poseu el carenat a tots els dimonis.
He tingut hores baixes, ara em queden els anys.
Déu m' ha oblidat, encara sóc dintre de la capsa.
Tinc cent negocis bons per ignorar i un sol per a perdre'l.
Podria ser un rei, però guanyaria massa indesitjables.
M' avorreix morir-me una altra vegada.
Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.
He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.
Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.
Estic passant per la vida, algun dia creixeré.
No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.
El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.
No sé massa on vaig però perdo prou temps.
És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.
Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.
El cos és un cuiner una mica brut.
La gana em diu el buit que estic per dintre.
Les dones es perfeccionen molt, però sempre enganyen els mateixos.
El perill de ser príncep és acabar sent rei.
La noblesa ha d'estar ben pagada i desenfeinada.
El millor de tenir rei és que ja saps de qui queixar-te.
La millor joia és manar del no res.
El que em molesta del meu cos és el poc que m'obeeix.
Tindria més dones si tingués més poc coneixement.
Com queixar-me del cos si ell no es queixa de mi.
Escrivint, treballo al meu hort particular.
Per ser intel·ligent cal tenir temps i paciència.
Molts encara tenen por de treure l'embolcall del cervell.
Al regne del dolor li manca el rei.
La gran niciesa és creure que estic pensant sol.
Discretament agraeixo qui em suporta.
El bo de la televisió és treure't els convidats sense esforç.
Mireu si tenen por els diners que sempre s'estan amagant.
Cal donar els diners a qui els sap guardar.
Els pobres banquers han de carregar amb els deutes de tots.
Només el pobre pot viure sense claus.
El lladre bo ni destorba ni es fa notar.
Només matino si m'escurcen el temps.
Un home treballador és un perill per al entorn.
El que perd al tafaner és tenir poques finestres.
Perdoneu, si us he fet pensar.
Pensaments festius (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:14
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És una noia poc espavilada, diu que m'estima sense interès.
Tenia un deute i ho resolt, ara en tinc tres.
El caixer vol que li torni els diners, ignoro, completament, on s'han ficat ara.
Si Déu no em dóna més llum, parlaré amb els de Fecsa.
Vull parlar amb un gat, necessito saber què passa a la segona vida.
És un home molt satisfet, ni necessita miralls.
Li he promès a la dona que l'escoltaré un minut per any.
Estic cansat de perdre, he decidit descansar.
És bonic anar sol, ni a mi m'ho comento.
Estic preparat per perdre deu segons del meu temps.
Em volia prendre el pèl, vaig preferir donar-li tots els diners.
És una sort no ser jove, no saps el que és trobar-se bé.
Era una noia tan maca que no dubtava en canviar de vestit.
Tinc por de ser ric, no estic preparat per a les lloances.
És un home tan savi que ni el veig.
He après una cosa, és millor oblidar-la.
Quan el dimoni va fer el vi, sabia que havia molta set.
El delicat de beure vi és si no endevines el gust que té.
Com volen que porti cotxe si posen bars a la vora de la carretera.
He estat discutint amb una mosca sobre la necessitat de molestar.
A la propera núvia, triaré un balcó amb ascensor.
He anat a dinar tard, només he demanat la migdiada.
Vaig anar al banquet de l'amo, vaig acabar els escuradents.
És un home molt intel·ligent, mai arriba prompte a casa.
Vaig trobar una núvia muda, vaig descobrir que no era tímida.
No em demanéssiu diners, no els tinc repetits.
Vaig descobrir que no era un ruc quan em van deixar somiar.
Mireu si m'estimo l'amo que no diré quan m'enganya.
Tinc molt temps per pensar i no agafo el de ningú.
Voldria escriure un llibre, però acabo a la segona ratlla.
Estic perdent el temps, ja fa massa anys que visc.
Vull triar un cel on no hi hagi ningú.
Vull senyor que em faci sentir sol i necessitat.
He après que saber només et porta a problemes de solucions massa complicades.
Les dones volien canviar el món, ara encara els agrada menys.
No puc fer-me ric, no confio en els meus advocats.
Volia defensar un castell, ara ni sé on para.
He triat el pitjor dels camins, ser home.
Volia comprar-me un vestit, però em volien fer despullar.
No vull el cel de Déu, vull el meu.
Estic malalt, he arribat a gaudir del no res.
No crec en l'amistat, crec en el desinterès.
Mentre l'home dorm, la dona resta muda.
No em preocupa tenir casa sinó parar-la.
Pensaments festius (XXXI)
02 Setembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Té molt bona sort, no el para mai ningú.
Tinc un cotxe al garatge, diu que no vol sortir.
M'han regalat un gos, ara estem discutint qui lladrarà.
Tinc un ruc per amic i encara hi ha qui m'enveja.
No puc anar a la platja, passo desapercebut.
He perdut pes, igual em poso a volar.
Si veniu a cobrar no us calen bosses tan grans.
Estic trist, dec diners a qui no conec.
Si voleu que plogui, escandalitzeu a les gotes.
L'home es dutxa des que va fabricar el paraigües.
És incomprensible que l'any comenci a l'hivern.
Aparteu les pedres i potser em convencereu.
Potser un dia pintaré, de moment ja reconec el pot.
He vist un ametller, però no les bosses de plàstic al buit.
La núvia em va deixar perquè no feia conjunt amb el seu cabell.
He pujat a la muntanya i encara em sentia petit.
Venc castell amb fantasma i una hipoteca de més de mil anys.
Ella parla i jo tremolo.
He anat al ball i he dut tres parelles de peus.
És un metge massa bo, ni s'atreveix a tocar-te.
Primer li vaig dir cantant, després li vaig repetir mullat.
Per molt que l'estimes, primer pregunta-li si vol menjar-se la taronja sense pell.
M'agrada la meva núvia, diu que no vol casar-se amb mi.
He tingut un mal dia, de poc que no m'equivoco.
L'amo em vol veure, sembla que encara no ho fa gaire bé.
El millor amic que tinc, no em dirigeix mai la paraula.
El silenci és el parlar dels déus.
És bonic ensenyar, sempre hi ha qui no et fa cas.
No necessito que m'escolten, només demano tenir el meu lloc.
Diu que m'estima i deu ser veritat, no em demana que desperti.
Podria fer-ho millor, però sentiria molta pena.
Deu ser intel·ligent, no escolta mai.
He de parlar amb Déu, necessito un cel més barat.
No suporto les mosques, sóc un home dolç.
Estic a punt per morir, però no em sap mal fer cua.
Un sant és com un ordinador amb banda ampla.
M'agrada llevar-me prompte, el dimoni encara dorm.
Tot i no sent músic, m'atipo d'anar per les escales.
Per què pregunto als ulls si els agraden les sabates?
El millor de parlar és perdre la raó.
Apaivagat el cos, només necessito llapis i paper.
Voldria ser vell, es passen els dies viatjant, ballant, menjant i anant al metge.
El caixer vol els meus diners, es pensa que són massa dropos.
Pensaments festius (XXX)
24 Agost, 2019 22:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He anat a comprar roba, tota em parava bé.
Reconec com som els homes, no penso fer comentaris.
Vaig tenir una núvia vint anys, ara en té divuit.
És un cotxe perfecte, no hi ha manera d'engegar-lo.
Vaig anar a comprar una casa, ara desitjo ser un cargol.
Tinc diners en un compte corrent, no para de bellugar-se.
Em va oferir un negoci, ara passegem per la presó.
He trobar a Déu molt cansat, devia ser diumenge.
Em vaig casar tres vegades, només vaig anar a la primera.
No crec en la intel·ligència, hi ha massa miralls.
He trobat feina de déus, només cal aprendre a no moure's.
Un es pregunta si és més important que la cadira.
Tinc un amo lleig, pagaria per no veure'l.
Li he dit a Déu: Encara que t'avorreixis, procura no crear res més!
Estic estudiant per a savi, només necessito cent vides.
Déu va posar la pluja, el dimoni la quantitat.
És millor anar cap al cel que tornar-hi.
Si no hagués estat el treball, el món seria inhabitable.
He de saber estimar, no costa diners.
No m'agrada escriure, però m'agrada ratllar el paper.
Déu m'ha conformat, massa cops no són bons.
Tinc un mal costum, em costa deixar de somiar.
És perfectament possible volar assegut.
És bo que plogui, després serà vi.
No ho puc suportar, necessito respirar.
Tot i anant vestit, reconec que sóc jo.
És un noi molt eixerit, ni hi pensa en parlar.
Una dona fa casa, un home ha d'anar al cafè.
És tan bonic perdre que t'hi acostumes.
Em voldrien fer rei, menys mal que sé córrer.
No demana massa, només poder callar.
He descobert amb el temps que viure és qüestió de ser-hi.
Tot i no sent un peix, déu n'hi do el que et toca beure.
El pitjor d'anar al cel és el munt de sants que hi trobes.
Li he demanat més temps a Déu, m'he comprat una moto.
Parlant de dimonis, és qüestió de gustos.
Canvio xalet al cel per barbacoa a l'infern.
No em tempta el dimoni, sinó les ofertes que fa.
Parlant de preus, tinc somnis d'oferta.
M'agrada tant pecar que ni em confesso.
Sento fer tard i em pena haver-vos trobat.
Estic dubtant entre viure i reviure.
He estat al desert, les pedres no paren de xerrar.
Tot i vivint al poble, sovint em perdo pels carrers.
Pensaments festius (XXIX)
16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.
És senzill estat casat, només cal continuar.
Les noies són massa maques per no somiar-les.
Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.
He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.
És ben puntual, sembla una posta de sol.
Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.
Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.
No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.
Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.
Plantar un arbre és començar a fer un pou.
Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.
Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.
Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.
Estic tan ocupat en viure que no sé que és.
Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.
El millor de llegir és el sovint que et perds.
No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.
Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.
Estic estudiant, és possible que no acabi mai.
Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.
Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.
Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!
Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.
La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.
Busco la pau per llençar-la des de la torre.
És prou estúpid com per confiar amb l'home.
He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.
Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.
He assolit un compromís, ja el puc desfer.
He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.
És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.
El poble demanaria votacions permanents.
Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.
Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.
Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.
Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.
Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.
El millor de jugar és saber si perds.
Dormiria, però no m'hi veig.
Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.
He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.
El bo de ser mut és el molt que encertes.
Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.
Pensaments festius (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic pensat, que algú pari el sol.
He posat la casa enmig del bosc, ara l'estic buscant.
Tot i que el sol il·lumina, no sap pintar les ombres.
Només tinc un dubte: Qui contesta?
Estic educant un gos, de moment em treu a passejar.
El problema és que tinc dos ulls i només un cap.
Vaig anar a comprar uns pantalons, vaig tornar amb una sabata.
Buscant aigua en un riu, la vaig trobar en una ampolla.
A la presó de la vida, les portes estan fetes de dubtes.
Només he fet un bon negoci, no deixar de tenir defectes.
El dimoni em va al darrere, no el penso deixar passar al davant.
El banquer m'ofereix diners, jo no puc.
Si una jove us pregunta on viviu, no desitja passar de llarg.
Un dia dolent fa bon compartir.
Tinc un problema, no sé llegir tres llibres al mateix temps.
M'agrada escriure, és bonic veure com juga el llapis damunt el paper.
Ben mirat, de llibres dolents n'ompliríem cent mil boscos.
No oblideu mai que qui escriu té el llapis a la mà.
Tinc sabates noves, els peus em maleiran.
Procuro no beure vi, però l'aigua està massa clara.
Va dir que em canviaria d'imatge, no crec que sàpiga el que li dec.
Diuen que està boig i només parla amb els sords.
Vaig començar perdent vista, ara puc perdre l'interruptor.
Estic a punt de pensar, tinc molta por.
He intentat fer el bé, he rebut, he perdut i m'han convençut.
Podria ser un bon alcalde, però faria massa enemics.
Ben mirat, sóc un ocupa que viu a casa.
El millor de viure anys és els canvis que fan els amics.
Visc en un poble petit, no s'atreveix a créixer.
Estic pensant que fer el gos és només qüestió de posar-s'hi.
Un dia vaig ser jove, un altre diré que he estat viu.
El pitjor de ser home és que sempre estàs endeutat.
He aprés ben poc de no res i puc dir que sóc savi.
Vivim al desert i morirem a la platja.
No tinc més hores, Déu és un garrepa.
He arribat aquí on sóc i no goso pensar com.
Si la tarda mor, que no faré jo.
Mai he volgut tenir èxit, sóc estret d'espatlles.
Viuré a la casa fins que es convertirà en una.
No és que vulgui treballar, és que tinc por de no fer res.
No us cal patir, el vostre botxí viatja amb vosaltres.
Reconeixereu que sóc un home, només porto butxaques.
És pràcticament impossible, viure sense morir.
Per què he d'escriure a les pedres si elles no em voldran llegir?
Pensaments festius (XXVII)
31 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La història la escriuen les pedres que han fugit de la seva mare.
Déu és necessari, el dimoni imprescindible.
He estat humil una bona estona, ara m'estic refent.
Tinc un amic d'un altre temps, li parlo i m'escolta.
Vaig anar a un enterrament i li vaig donar el condol al mort.
Sóc un bon fidel, em fa molta mandra pensar.
Tinc la paga, ara m'agradaria veure la feina.
El mossèn és garrepa, no m'ha deixat ni un pecat.
Busco la veritat, algú em pot indicar.
Cerco un món on no càpiga ningú més.
Cerco religió on només em salvi jo.
No vull perdre el que és senzill de recuperar.
He tingut divuit anys, encara els conservo.
Un cop vaig anar de viatge, em penso que encara no he tornat.
Estic pensant que anar a la moda és tan senzill com gastar-se diners sense caler.
Sóc tan ric que hauré de contreure deutes.
És una noia massa maca per a què l'escolti.
Diuen que la dona és més intel·ligent, suposo que és perquè ho saben.
L'home empeny el món perquè té por de trobar-se amb la dona.
El pitjor de tenir un castell és portar la clau a sobre.
Estic aprenent a lluitar amb espasa, de moment he après a tallar-me.
El dimoni em va regalar un fusell, li estic pagant a trets.
No us puc dir que penso, encara no ho he descobert.
Mentre es feia vell anava guanyant temps i paciència.
Podria ser un rellotge però tinc problemes amb els segons.
El sol surt però la fosca el fa fora de casa.
El millor que té el cafè és el munt d'homes que hi caben.
Senyor, no em féssiu sant, que a l' església només van els necessitats.
Em preocupa fer-me ric, hauré de canviar d'amics.
La dona ve per viure, l'home per passar.
Déu m'ofereix una altra vida, jo prefereixo mantenir aquesta.
No em preocupa morir-me, em preocupa que el creient no ho desitgi.
Em sembla més fàcil anar al cel que caure-hi.
Tinc un cos senyor i un cap esclau.
Estic arribant tard a cada moment de la vida.
No demano massa, no m'ofereixen gens.
He estat parlant amb Déu, és un pou de saviesa.
Segurament demà serà, però qui sap què.
Estic respirant, tot i que no dono massa negoci.
Viure en un poble és el millor que li pot passar a un carrer petit.
Em van regalar una ràdio, encara no sé com es treu l'embolcall.
Escric a mà, potser aquest sigui el motiu de tenir les idees poc clares.
Li vaig donar un euro per anar a sopar, encara no m'ha tornat el canvi.
M' ha caigut un botó, no m'estranyaria que se n'hagués anat.