Pensaments festius (CXXIII)
08 Gener, 2023 11:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic content, haig més deutes que el meu amo.
Mai endevino qui em tornarà a enganyar.
Estic aprenent a volar; de moment,em batega el cor.
He decidit festejar en dijous, no sé si me’n sortiré.
He demanat: Ser més vell i més petit!
Si té pedals, per què un cotxe no és una bicicleta?
Amb tres punts més, em donaran el carnet de boig.
Encara no sé si festejo o menteixo.
No sé si em faig vell o ho he aconseguit.
Per fi, he trobat una dona que vol manar.
Quan era a punt per a pensar, vaig despertar.
N’hi ha qui respira sense coneixement.
La saviesa consisteix en ser un bon animal.
Estaria trist, però he de guanyar-me el pa.
Us faig saber que encara no penso.
No he aconseguit cap dia repetit.
De fet, els peixos ja viatjaven per les xarxes.
He anat a cercar-me a la consigna.
He comprat una sàrria per si em tracten de ruc.
Ja comencem, la núvia vol que canviï de camisa.
Vull entendre el vent, però no el puc seguir.
Haig tantes despeses que ni penso en somiar.
He anat a la mar, em puc considerar mariner.
En quedar-me calb, en feia il·lusió tenir una pinta.
No he de fer feina, però m’abelleix demanar-ne.
Si no em faig el pesat, podré viure?
Fa o no fa, sé fins a les dues darreres hores.
De moment, sé on no em voldran rebre.
Els diumenges, em deixen molestar.
He llogat un beneit per a què em lloï.
Diuen que hi ha un demà, però no hi arribo.
Si torno a nàixer, procuraré no perdre’m.
M’agraden molt els diners, només vull monedes petites.
Era tan savi que ja no podia pensar.
Menys flors i més pernil.
Darrerament, em voto a mi.
No et pagaré, he tingut un mal dia.
M’he posat noves dents, et puc mossegar?
Avui, ja he perdut quatre vegades.
He estat a punt d’arribar al futur.
Estic malalt, però em sé distreure.
El sogre té una barca, em vestiré de mariner.
El millor de ser lliure és que et deixen sol.
Vaig anar a les ofertes i quasi em venen.
No li demaneu al vent que faci vacances.
Costa menys sumar hores que encerts.
Si haig diners, quanta felicitat puc comprar?
M’agrada seure al sol, a l’ombra deu ser diferent.
He comprat un far i no li trobo les piles.
Si un dia em poso a escriure, igual no me’n surto.
Si compro un cavall, qui diu que no és un ruc?
Igual acabo de pagès, estic aprenent a perdre.
Procureu menjar sense ganes, no engreixa tant.
Una altra vegada, no demano feina per si de cas.
Li he demanat al caragol que m’esperi.
Amb cinc piles més, podré ser una cuca de llum.
Necessito un cotxe, ja tinc les ganes.
Vaig a festejar, passaré a comprar excuses.
No sé quins bitllets són els meus.
Pensaments festius (CXXII)
01 Gener, 2023 06:14
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És tan ric que s’ha comprat un núvol per a dutxar-se.
Tinc un secret, però no sé on l’he deixat.
No crec que cap idea vulgui romandre en un cap.
Sóc tan lliure que m’he quedat sense ningú.
Tots esperen que algun dia no serà idèntic.
És més fàcil tenir pobres, és més barat.
Si el cos es cansa de viure, escriure serà més complicat.
No es va salvar ningú, però va ser una bona experiència.
He de gastar per deixar de fer nosa.
El millor d’un ric és la seva herència.
He escoltat i arribat a pensar, alguna cosa no funciona.
He tingut una idea, la policia l’ha detingut.
Les dones ens estalvien la feina de contestar.
Hi ha violència perquè tots es volen moure alhora.
Estic disgustat, no deixo de discutir-me.
És tan bonic ser jove que ho cura el temps.
No necessito escoltar per saber que no tinc raó.
El parlar molt és la sort dels arbres.
La vida és una variació sobre el mateix tema.
Afortunadament, els necis no sabran mai que hi ha saviesa.
Un home ric no necessita ni diners ni fortuna.
Seria un gegant, però no m’agrada anar descalç.
La gran alegria és dubtosa i fora de lloc.
Puc estar buit i omplir-me d’estadístiques.
Potser hi ha veritats complicades, però no conec ni les senzilles.
Obrir un pot és com encetar el futur.
Mai arribaré a ser la mil·lèsima part del que em podria proposar.
No puc deixar de treballar, el meu cor no ho suportaria.
He pensat: Si els altres em miren és que dec ser-hi.
No suporto les mentides sense saber el que és la veritat.
Tinc dies bons, però fugen massa de pressa.
Un vol viure entre el record i l’esperança.
No m’ha dit res, però s’explica tan bé.
Si no és bonica, que sigui rica.
Déu ha posat prou pedres per poder aprendre a caure.
Si Déu fa sortir els bons, és perquè el teatre ha de continuar.
Ser egoista és no atrevir-se a ajudar els altres.
A més d’escriure, volen dir-me que saben llegir.
Ara, em conformo en escriure un vers.
Dormir és el més descansat dels viatges.
Tenia núvia, però ni va notar que no hi era.
Procureu tenir miralls d’una sola cara.
Com a la música, cap home ha de sortir de la seva partitura.
No vull més llàgrimes que les que em pertoquen.
Pensaments festius (CXXI)
14 Desembre, 2022 11:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He tingut converses intel·ligents que han resultat ser monòlegs.
Fer un llibre es trobar prou paraules que no s’escampin.
No hi ha sorra al desert, és que hi viu allí.
M’han donat diners, deuen voler que pensi.
Les dones no ens volen, però ens estimen.
El pitjor que li pot passar a un home és trobar dos camins.
Déu va crear la dona per despistar-nos.
El dia sempre acaba a l’hora que ha començat.
Tinc por de morir, no deixen demanar ajut.
Tinc una idea, busco un pou on guardar-la.
El bo de ser miop és que tens menys coses clares.
Per què criden? Que no ho saben que estic sord.
Tinc un nas, però té dos forats.
Proveu de trobar un núvol que porti vent.
Soc sociable, però segueixo escrivint sol.
No vull premis, encara segueixo caminant.
És una sort ser dropo, tens menys temps per fer coses.
Treballar està bé, et porta suficients problemes.
Tinc casa mentre dormo i no hi ha res per fer.
L’únic bo d’estar malalt és el recolliment.
Puc regalar el meu temps, però prefereixo guardar-lo.
El món, sortosament, està ple de mancances.
Cap enginyer de camins sap posat els sots a la carretera.
Vull plantar un arbre, però em dol aixecar el terra.
Tinc prou nits per poder-ne perdre una.
La vida es fa de petites coses, mai podrà ser gran.
Volen que els ensenyi i em moro de vergonya.
Tinc dubtes, però el deixo dormir al meu llit.
Per molt que li explico a un bitllet, assegura que no em coneix.
Crec que al cel es va amb avió i a l’infern amb tren de carbó.
El pobre Déu no sap mai a quina casa descansarà.
Som més del que volem i menys del que pensem.
Si tingués fe, me la guardaria.
Un llibre, pel cap baix, pesa.
Estan tan ben educats que quasi no hi són.
És una sort estar casat, no cal manar quasi mai.
Parlaria amb el vent, però em costa parlar corrent.
Hi ha tanta aigua a la mar que ni es pot vendre.
L’home ha millorat; ara, paga per no fer res.
Té el cap tan endreçat que no s’atreveix a pensar.
Té dos ulls i encara se li cansen.
He trobat tres salvadors, dos estan d’oferta.
He anat al banc i ni m’han deixat seure.
No és pobre, però no té gens de salut.
Pensaments festius (CXX)
01 Desembre, 2022 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No faig falta en cap altre lloc que en el meu.
Els que aniran després sabran el que els he deixat.
Cal aplegar a la nit amb tot el cansament del dia.
No necessito més palau que el que no m’obliga.
La casa pot ser gran, però els habitants no creixen.
He fet treballar cent homes per trobar el meu equilibri.
Si moro, hauria de ser després d’un punt i seguit.
Ben pensat, al cementiri no hi ha manifestacions.
Tinc una lluita absurda amb un cos que m’acompanya.
Pocs em coneixen i cap sap on puc sobreviure.
Poques paraules fan un cap més endreçat.
Parlo perquè, d’alguna manera, he d’obrir la boca.
El mossèn vol que vagi al cel i ja hi soc.
No necessito res, però he de comprar alguna cosa.
El botiguer em saluda perquè sap que menjo.
Procuro ser invisible i suportable.
Si voleu que m’enfadi, m’haureu de pagar bé.
Soc d’un país petit amb homes imprescindibles.
El meu premi és que pugueu compartir aquest silenci.
Si Déu m’estima, em farà sortir sense que me n’adoni.
No hi ha hores dolentes, és el temps qui no les pot pair.
Necessito més aigua que vi, però no la prefereixo.
Massa dones maques farien un poble inhabitable.
Perdre sempre és millor que no poder-ho fer.
Obriu, amb moderació, el vostre cap; no necessita tanta llum.
Podem considerar que la bogeria és la imatge del seny.
No deixaré de treballar per si tinc mandra.
Els diners em fan créixer, però no m’engalanen.
He assolit que la meva vida és dels altres.
El fet de menjar no requereix assistir a tota la cerimònia.
Déu em va posar la veu per a saber on podia arribar.
No cal parlar, ningú perd el temps escoltant.
El pitjor que li pot passar a un déu és necessitar que l’adorin.
No puc creure amb Déu si primer Ell no creu amb mi.
Qui ha posat la creació a la caixa de l’obediència.
Déu sap que la creació és la primera passa d’una llarga caminada.
Sé que Déu em matarà, almenys que em doni temps per aprendre-ho.
Seria savi, però necessito més bones bateries.
El món és el vestit a mida que hem de saber portar.
Massa sabates no vol dir: Tenir més de dos peus!
Puc escriure més, però és el paper qui es queixa.
Porto els anys al damunt, no hi ha manera de deixar-ne cap.
Sé poques coses per omplir totes les pàgines.
El meu món és tan petit que no para de créixer.
Pensaments festius (CXIX)
14 Novembre, 2022 12:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He trobat amics, però no es mouen.
Em demanen més diners que bona voluntat.
És un home bo, però no es deixa coure.
El banquer em sorprèn, em proposa un negoci.
Estic a casa, encara em deixen viure-hi.
A l’hivern, un tendeix a fer el món petit.
No vull més por de la que necessito.
La força és la caixa on anem posant els dies.
Espera tant que no pot fer res més.
El temps és el tren que no s’atura.
Potser l’estimo, he deixat un segon de pensar amb mi.
Les paraules volen perquè no dona temps per amuntegar-les.
El millor de la ràdio és que fas servir un sentit secundari.
He comprat un televisor, algun dia posaré el corrent elèctric.
El sorprenent de la sogra és que parla bé de la seva filla.
No crec en la bellesa, només en l’harmonia d’espais .
Les cases ploren d’anar tan ben guarnides.
Els veïns no dormen dintre del meu plat perquè no els deixo.
A Déu li demano, al dimoni li passo comptes.
És bon cristià, però no porta feina a casa.
L’església és plena, no és estrany que Déu no hi sigui.
Treballo cinc dies i així saben on sóc.
No tinc més gana, però necessito atipar-me.
Un conte és una història amb set colors.
No puc arribar allí on no puc anar.
El cementiri és la casa de la mala sort.
Proveu de posar la fe en un sac buit.
He provat de passar la nit però el sol no se n’anava.
Prefereixo estar sol que no estar.
No em faig vell perquè han fugit els meus dies.
Estic tan cansat que he parat el temps.
Soc un casat inútil, però necessari.
Les dones fan la guerra, prompte engalanaran els canons.
No he demanat viure, però m’estic acostumant.
El millor de la música és que, els cops, els reben els altres.
Ella canta tan bé que la tinc, tot el dia, donant tombs.
El silenci té palau i, el soroll, cabana .
Els futbolistes serien innecessaris si les pilotes juguessin soles.
No tinc fe en el demà, l’he posat tota en l’avui.
Puc acabar un any, però no el darrer dia.
No sento la pau al cor, sento el cor amb pau.
Cap pensament hauria de fugir d’un full escrit.
Tots busquem la nostra veritat, però no la sabem compartir.
No estic sol, m’acompanyen els meus somnis.
Pensaments festius (CXVIII)
04 Novembre, 2022 11:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’agrada viure com un ric i pensar com un pobre.
No em preocupa saber on vaig sinó d’on vinc.
Em distreu trobar paraules que no són al seu lloc.
He demanat un consell i m’han tornat dos dubtes.
Heu d’estalviar, però no deixeu de respirar.
Per a què serveixen els intermitents si no s’acaben de definir?
La vida del pobre és el camí de la gana a la fam.
De moment, estic aprenent a fer de pobre.
Avui, m’han donat diners; demà, em diran què puc fer.
Procuro discutir quan estic sol.
Menteixo prou per si un dia l’encerto.
Vull ser polític, on venen camises?
Volen que sigui transparent, de segur que perdré la gana.
He vist passar en Patufet,puc anar a comprar la col.
He tret els miralls de casa, ja feia por.
Haig un dubte existencial: No sé si vaig i vinc!
Em vaig fent vell sense massa esforç.
He demanat diners i una guia de despeses.
He pactat amb el ruc per a fer els torns de sínia.
És bo haver amics a una distància prudent.
Sóc vell i pobre, però invisible.
He renunciat a la paga, no sabia on invertir.
Conec un vidu que rep ordres del més enllà.
No he pagat el mecànic i m’ha tret els pedals del cotxe.
He demanat un menú de quatre plats, tres estaven buits.
El silenci és el regal dels déus enfadats.
Perdo tan sovint com puc.
He guanyat un premi i no m’ha costat gaire.
Des que penso, m’avorreixo sovint.
Faig un règim sever, només menjo en ser despert.
Estic venent el cotxe, només em queden dues rodes.
De moment, respiro sense instruccions.
El camí del savi té massa sotracs.
He demanat hores de totes mides.
Ofereixo un regne on ni cal governar.
Si haig pressa, començo pel tercer plat.
Vull ser pobre, però sense manar.
Amaga’t on vulguis, però procura no fer nosa.
Necessito ser pobre, però sense pensar amb els diners.
Si em llevo tard, qui em donarà l’esmorzar?
Visc en un pou, però l’he decorat força bé.
Faré un viatge de franc si costa pocs diners.
Si porto una maleta, em deixaran un cotxe.
He demanat que la pluja no passi pel meu carrer.
Estic aprenent a ser ric, només em falten diners.
Si em mudo per a anar a dinar, dinaré?
M’he tret tants anys que encara no he nascut.
No sé si sóc més ric o penso menys.
Va ser: casar-me i fer un curset d’escapisme.
Estic aprenent a no ser, però amb paciència.
M’han proposat ésser rei, no deu ser massa galdós.
He demanat unes ales fetes amb bitllets de banc.
Si algun dia em canso, què es pot fer?
M’han proposat ésser jove i apuntar-me a l’atur.
Provaré de lligar el sol els capvespres dels divendres.
Aniré a la mar abans que ella em vingui a veure.
És millor ser cristià si t’agrada el pernil.
Havia de triar: Amics o diners!
Li he demanat de sortir, encara no sé per on.
Pensaments festius (CXVII)
01 Novembre, 2022 05:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He malbaratat el temps pensant-me que era meu.
Feu-vos un bon porxo per mirar com els altres corren.
El diners arriben a casa amb ganes de fugir.
La vida és el curt recorregut cap al no res.
No necessito més amics que els que puc encabir al cor.
Compadiu el sol, mai pot descansar a l’ombra.
Una nació és un conjunt de nens petits i tirans.
El treball és el regal dels déus que no volen fer gran cosa.
He procurat anar a la feina content, allí, ja em puc enfadar.
Hi ha edats que un espera passar més de pressa.
No tinc massa vergonya, però ja me’n donaran.
El món no va malament, segueix el seu camí.
Sempre us queda l’oportunitat de fer el pagès.
Res porta més fred que el silenci.
Hem d’amagar el fred si volem primavera.
El pesat de morir-se són els comentaris.
He provat d’agafar els dies, però sempre s’escapen.
Massa records poden ferir el present.
Els déus em porten noves d’un món que no entenc.
La tarda cau cansada de retenir el sol.
No és bo plorar, porta poca fruita.
Ser intel·ligent és copsar la mar sense mullar-se.
Sóc dintre la casa, per tant, ella, és una bona mare.
Cadascú busca la sort, però sol arribar quan fosqueja.
Sóc pobre del tot i ric del no res.
El vent porta l’aire, però se li escapa.
Em plau ser rei, però no tenir súbdits.
El ric té massa per a un sol cor.
Tenir una idea és més fàcil que dibuixar-la.
El pesat de viure és que la veritat sempre rau al fons.
Dormo perquè tinc un cos pesat que mana.
Les dones no necessiten homes, però s’avorreixen tant.
La vida és tan llarga que passa en un moment.
Tinc un cove d’excuses, però mai en puc servir cap.
El millor d’estar mort és la poca feina que dona.
Quan Déu voldrà que escoltéssim, ens canviarà la posició de les orelles.
Estic quasi convençut que puc arribar a ser un número.
Diu que l’estima, no deixa de ser una opinió.
Deixaria d’escriure, però encara tinc llapis.
No sé si em salvaré, els déus no em coneixen.
No vull altra religió, amb aquesta ja peco bé.
Aniria despullat, però què diria el sastre.
Tinc un cap per omplir i un cor per buidar.
Voldria ser dropo, però ho trobo pesat.
Pensaments festius (CXVI)
14 Octubre, 2022 05:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mireu si és gran el món que es desinfla i no es nota.
Tinc més sort que els penjats, no em queda cap corda.
No patiu per les escales, sempre trobareu qui les pugi.
Si Déu va posar plomes a les aus, que li hagués costat posar rodes als homes.
Em faig vell sense saber on he guardat els meus dies.
No és que no vulgui ploure, és que els núvols obliden el camí.
Hi ha tant per fer que un prova no escollir.
Fer-se vell és començar a estimar les pedres del camí.
No us dono la vida, però no en penso demanar cap altra.
Estimo el terra perquè em suporta els peus.
Només heu de perdre una guerra, les altres deixeu-les anar.
Era tant savi que no perdia el temps demostrant-ho.
He provat de ser dropo, però em donen feina de franc.
Els homes perden cabell perquè han decidit no mirar-se’l.
Seguia vivint perquè odiava que li portessin flors.
No vull morir-me sense un bon pla de salvació.
Déu creà el món i es descuidà donar-li més corda.
Tinc la corda, però ningú sap on s’ha de lligar.
La nit és el dia sense piles.
Podria menjar-me el món, però té massa pedres.
El món és una guerra eterna de bombolles.
La nostra foscor es perdrà durant la vida.
L’important no és saber fer moltes coses, és acabar-ne unes poques.
Quan Déu ens va donar la paraula sabia que no la conservaríem.
Diu tantes paraules que no n’encerta ni una.
El cos és el cove de les queixes.
La mar us crida, sempre té gana.
No entenc perquè els guanyadors s’emborratxen.
Les dones volen la igualtat, no saben el que els espera.
Tinc un problema, mantenir-me viu.
Necessito un món que ni jo sé oferir-me.
Mireu el vent i el bé que suporta la pols.
Si les dents es fan velles, que serà dels queixals.
Un vol ser un bon animal, de vegades es queda amb la segona part.
Feliços els veïns que no conec.
Si vens les pedres, t’ompliràs de pols.
No ho tinc clar, hauré de parlar amb el sol.
Massa monstres no et portaran al paradís.
El cor es cansa, qui el sabrà consolar?
Tinc el cos per a patir i la ment per a viatjar.
Si voleu anar a cel, deixeu el cos a la consigna.
Tots ho troben malament, han oblidat la brúixola.
El món no és una injustícia, però la suporta prou bé.
La sort surt pel matí i gairebé mai sap tornar a casa.
Pensaments festius (CXV)
01 Octubre, 2022 06:45
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L’estimava tant que l’odiava massa.
Tinc prou anys per saber que són meus.
Ningú sap en quina ratlla em dormiré.
M’he cansat tant que ni em dol donar-ho a saber.
Les paraules van amb mi, però no em parlen.
Cap mar estima els seus mariners.
Només perdonaré el que ignoro.
No tinc altre pa que el que està cuit.
Morir-se és aprendre a passar gana sense deixar de somriure.
Cap pluja es fa de núvols lleugers.
El ric no té tants ulls per plorar.
El boig no suporta el pes dels pensaments.
És tan difícil com que una cadira es mulli el cap.
Parlava tan poc que es va morir.
No em queixo dels meus mals, ho faig dels que em regalen.
Estava trista perquè només tenia dos peus per portar sabates.
No he guanyat cap batalla ni conegut cap enemic.
Té tant diners que li han de guardar.
És més fàcil trobar arbres que caminants.
Mireu un ric, sempre li podreu trobar alguna cosa de profit.
No tinc enveja dels rics, només m’agraden els seus diners.
Una nit sense estrelles és un sermó sense fidels.
Cada tarda, es cruspeix el matí.
Quan respiro, l’aire ve a saludar-me.
Aprendre és tan bo, que em dol el que sé.
Un home és un llac que camina.
Escric sense pressa i aturo quan puc.
No vull més vent que el que m’adorm.
Cansar-se és tan bo que ho fan els rucs.
Escric menys del que parlo, penso menys del que crec.
No suporto ser gandul, m’agrada no fer res.
Estic provant de no parlar, necessito el títol de mut.
Com tenia altres pensaments, va haver de canviar de sabates.
Estic disgustat amb el veí, diu que se’n refia de mi.
No penso amb la mort, només amb el preu de l’enterrament.
He anat a les rebaixes, m’han penjat un cartell.
De petit volia ser gran, de gran, no.
Un nen pot tenir orelles de ruc, un ruc també.
Si deixes de treballar, busca un camí que et porti tard a casa.
Mitja vida cerques un lloc on anar, l’altra un lloc on no ser-hi.
Del dies de la setmana, per descansar, no en necessito cap.
Cada sogra porta una nora a dintre.
Les dones diuen que els homes són rucs, ells ni s’ho plantegen.
Déu volia repartir, el dimoni li va prendre les taules.
Pensaments festius (CXIV)
16 Setembre, 2022 08:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si m’enamoro, em trauran punts?
La bicicleta s’assembla a mi: Si aturem, perdem punts!
He trobat tres feines, m’ha costat deixar-les enrere.
M’agrada viatjar cap a l’est per a fer-li dentetes al sol.
He comprat un mòbil per a poder parlar pel carrer.
He provat de fer una festa sense matar a ningú.
He deixat els diners, en un banc, dessota d’un arbre.
És un metge molt savi, deia que hauria de passar gana.
Cinc minuts dolents et porten al desconcert.
No he descobert si és: bufanda o corbata.
Aprenc poc, no em sé fer ni pena.
He canviat d’amo, l’altre em feia raonar.
M’he confós de ball i he anat al de bastons.
No m’allito perquè encara no he perdut prou.
M’ha eixit una núvia que tampoc em creu.
Normalment, escrit de memòria.
Quant poden pesar les claus d’un home ric?
M’han deixat sol, he hagut de perdre els diners!
Necessito un pare que em faci tornar d’hora.
He cercat la sort mentre m’estava empaitant.
Menjaria més, però necessito un altre cos.
He deixat els consells per a viure sense diners.
Treballar no és el problema, el problema és: On i quan?
He après de les plantes: el saber estar.
Sóc més pobre del que penso i menys ric del que voldria.
Estic cercant la porta del món per si he d’eixir.
No m’allitaré fins que em miri la lluna.
Fa un any que treballo i no entenc què faig.
És molt ecologista, pinta de verd tots els cotxes que té.
Assoleixo que porto pressa per a no fer res.
Cerco núvia que mani sense destorb.
He guanyat la juguesca, seré el primer en caure al pou.
He comprat un test d’intel·ligència, era d’argila.
És un lladre molt educat, m’ha deixat la seva adreça.
És un restaurant molt competent, a les dues ja comencen els sopars.
He demanat la pluja, m’han dit que ho tenen pendent.
He hagut de comprar un brau per a aprendre a córrer.
No entenc perquè la núvia em regala una cartera.
El metge diu que mengi menys, compraré les plates més grans.
He augmentat les despeses, per si algú em deixa diners.
M’han donat els neulers i els he perdut.
A quin minut, una dutxa es considera bany?
Algun dia, escriuré abans de pensar.
Si conec més números, em donaran més diners?
M’agrada aprendre, tot i no sabent el motiu.
Estic a l’aguait de perdre la guerra.
La núvia diu que no la faig riure, hauré de beure més.
Va preferir morir-se per tal d’estalviar més.
He comprat un manual d’instruccions per a anar a festejar.
Necessito diners, hauré de treballar?
Els somnis dels dilluns surten millor de preu.
He descobert un forat negre, al poble ja n’he vist molts.
He estat de sort, he treballat i m’ha costat pocs diners.
Com la núvia és maca, li he comprat un nas postís.
No sóc egoista, he repartit la feina.
Aniré a buscar feina, però sense córrer.
Necessito guanyar diners sense perdre temps.
Hauré de tornar a començar, no me’n recordo del primer plat.