Pensaments festius (CXXVI)

14 Febrer, 2023 18:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Cap noia somia en fer-se vella.

Un ruc pot volar si aprova l’examen.

He tingut força núvies, no n’he conegut cap.

Es va morir asfixiat, no li havien presentat l’aire.

El pare de tres filles treballa per descansar.

Vaig portar la núvia al cine, un dia l’aniré a buscar.

Vaig anar a demanar feina, ara espero que no em trobin.

La mare de la meva dona és qui m’ajuda a tornar tard.

No suporto ser pobre, traieu-me els diners de sobre.

No sé si bec alcohol, però em calço la gorra.

A casa, he posat llum; ara, m’hauré de planxar.

Un voldria ser barquer; però el riu, de vegades, puja.

No penseu mal, no ens acostarem ni de bon tros.

És, pràcticament impossible, viure sense respirar un cop al mes.

És un mal metge, cura més del que necessita.

He provat de pujar al cotxe, el que em costa és posar-me a dintre.

Vaig anar a ciutat, em van fer córrer fins que vaig sortir.

He provat de provar-me uns pantalons, no sabia on posar el cap.

Quan va dir que era lladre, li vaig regalar les claus.

No tinc problemes d’audició, no sento res.

Per perdre el partit van haver de regalar l’àrbitre.

Volia ser una pedra, però em sobraven els peus.

Tinc por, diuen que per morir no cal fer res.

Sempre he dormit sense saber com.

Treballar és tan complicat que dura tota la vida.

El pagès porta el menjar i el cuiner el mareja.

No puc convèncer Déu, però segur que va errat.

No voldria passejar, però el món em porta.

He de morir com sempre, sense massa ganes de menjar.

Em llevo d’hora perquè el son em vol prendre el llit.

Estic disposat a guanyar el cel sense deixar la terra.

Les paraules del mossèn, si van al cel, no solen tornar.

És una sort fer un viatge sol, però ben acompanyat.

Estic disposat a treballar, si la feina em deixa.

Escriure és volar, sempre seguint la línia.

Estic escoltant el cor, no contesta ningú.

Viatjo amb ruc, no solem discutir.

Ha passat un altre any, ni l’he reconegut.

He comprat una setmana per a no fer res.

Anem d’excursió, algú fa moure la carretera.

Procureu no abandonar Déu en un lloc massa pregon.

Déu portava pressa i li va vessar tota la por.

No cal patir pel cos, ell ja té cura de nosaltres.

Sense dubtes, estic per a morir.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: