Pensaments festius (CXXXVII)
19 Octubre, 2023 11:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si perdo oïda, vull orelles de ratpenat.
De moment, festejo amb una ampolla.
Només treballo fins que guanyo diners.
De moment, no vull ser afortunat.
Només demano camins que no portin enlloc.
M’han donat feina, però tardaré en anar.
Porto dies sense pensar i no he notat cap buit.
Ser intel·ligent es poder viure sense respirar.
M’he posat a somiar i m’he adormit.
Podria passar sense diners almenys dues hores.
Estic convençut que, perdre, em convé.
Com m’agraden els viatges tranquils, he comprat un llibre.
Per a tenir alguna cosa, prendré el sol.
A la segona camisa, em considerà ric.
El millor de fer-se vell és que no et fan cas.
M’he llevat d’hora per si puc perdre menys.
He trobat feina, però l’he amagat de seguida.
Anava a pensar, però arribà el son.
Si guanyo una vegada, quantes n’he de perdre?
L’estilista m’ha tret cinc anys, a saber a qui li ha posat?
Aprendré a manar per si em quedo fadrí.
Necessito un lladre per a administrar els diners sobrers.
Si respiro menys, podré viatjar a l’espai?
Em faig vell i aprofito l’estar cansat.
Em preocupa que es perdin els mons paral·lels.
Menteixo mal i m’acosto a la veritat.
És tan ric que ni respira.
Cada dos solucions, hauria d’haver un problema.
Porteu-vos bé i algun dia us podran enganyar.
Corre menys l’aprenentatge que l’oblit.
Per molt que avanci, sempre arriba la nit.
No entenc perquè els rics necessiten tanta gent.
Tot anava bé fins que em demanà.
Ho sento, cap dels bitllets els tinc repetits.
Poso interès, però no tinc on desar-lo.
Si plou per la nit, com comptaré les gotes?
He demanat la grua per a poder arribar a cent.
Estic trist: he fet un esmorzar llarg i no m’han donat dinar.
No vaig de festa, no sé beure.
Podria ser ric si no fes servir el cap.
No sé on vaig, però tampoc sé d’on vinc.
Estic destriant les avantatges de festejar.
No he descobert on rau la intel·ligència.
Procureu que l’amo ignori on dormiu.
Li he dit al metge que engreixo de satisfacció.
Si aplego als vuitanta anys, llençaré el cilici.
Si resolc un problema, me n’ixen dos.
Estic avançant, un dia sabré cap a on.
Estic aprenent a guiar els núvols de pluja.
Cerco núvia a la que no calgui creure.
Si no puc ser invisible, almenys, seré pobre.
Cerco un savi que m’ajudi a trobar la raó.
Viatjo tant que mai arribo enlloc.
Si menjo sovint, em deixaran seure?
Treballar ha de ser una festa, però no m’agrada divertir-me.
Parlo amb l’amo, li costa creure.
He anat a arreglar-me les dents per si he de fer de llop.
He venut el ruc, sempre guanyava ell.
Si canvio de llit, on es quedaran els somnis?
Pensaments festius (CXXXVI)
04 Agost, 2023 09:09
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Faig poc per a conservar la feina.
He passat cinc minuts sense avorrir-me,ja soc savi?
He apagat el televisor, ara, pensaré com s’encén.
Per a ser ric, a quants amics he de perdre?
Pensaria més, però menjaria menys.
M’he llevat d’hora, el llit vol fer vaga.
Vaig de pressa i acostumo a fer tard.
Soc un ser social amb ganes de renúncia.
M’he perdut, però no em vull trobar.
Quan em donen diners, creixen les despeses.
Anar de vacances ha de ser un camí curt.
No puc anar a buscar la pau, ella no es mou.
M’agrada perdre el temps, m’he fet presumit.
El millor de pensar és que és barat.
El pitjor de ser vell és si ets un pobre ric.
Vaig a la feina per a què sigui fàcil trobar-me.
Ella no m’escolta, jo no la sento.
En fer-me vell, he après a jugar.
Estic decebut, fa tres dies que no m’enganyen.
És pitjor: no respirar o no portar diners?
Odio el festeig curt.
Diu que va com un rellotge, però no fa el tic-tac.
Amb sis litres de vi; poca festa, podré fer.
No pensar és una opció agradable.
Em llevo d’hora i el llit no em critica.
Estic content; no haig guanys, però perdo menys.
Aniria més de pressa, però trobaria feina.
Li pregunto al cos que vol ser i se’n riu.
Tinc sort, festejo i ningú ho sap.
He donat els diners i, de moment, respiro.
Si voleu viatjar de pressa, aneu d’oest a est.
El millor de fer-te vell és si et tenen paciència.
M’ha costat, però he trobat una núvia òrfena.
Els pobres han de pagar més per a no agafar vicis.
No puc ser polític, només em queda una camisa.
Si la núvia és rica, qui farà el paper de pobre?
Vaig a dormir prompte, per si em volen donar feina.
Si no treballo, em deixaran respirar?
Els polítics no solen trobar mai la veritat.
Porto cinc dies sense menjar, ja puc anar al convit?
La veïna em triarà de nuvi com a darrera opció.
Estic content, mai hauria somiat que deuria tants diners.
El núvol fa d’àrbitre entre el sol i jo.
El tren de la saviesa és massa ràpid.
He fet un pla d’estalvi de dues hores.
Si deixen de cantar, no colliran cireres.
He mirat la cartera i he acabat la festa.
Ja sé encendre el foc, hauré de trobar llenya.
He fet un tracte amb la núvia, ella viurà a l’estranger.
He buscat un amo que no mani feina.
Tot va ser: badar i trobar núvia.
No vull aquest cotxe, li falta creure’m.
Menjaria menys, però em sobrarien diners.
És un banquer estrany, es conforma en perdre poc.
Per estalviar, vaig comprar un bitllet caducat.
He canviat un amic per dos enemics.
Com em cansava sovint, vaig comprar dos llits.
No tinc sort amb la feina, sempre en trobo.
Els dilluns no m’atreveixo a pensar.
Pensaments festius (CXXXV)
04 Juny, 2023 22:32
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mai he aconseguit diners que no volin.
Algun dia, començaré a fer feina.
Porto hores pensant i la muntanya no es mou.
Vaig de pressa, per a aprendre a no fer res.
Si em canso de descansar, podré fer festa?
Trencaria una llança pel meu amic si la pagués ell.
He provat de ser ric, però no me’n surto.
Si algun dia soc pols, de segur que faig nosa.
Demà, aniré a comprar dos seguidors.
Encara no he oblidat que puc caure.
Avui, quasi he aconseguit enganyar-me.
El millor de fer-te vell és si el cervell no ho sap.
Dos dies pensant i m’he constipat.
Canviaria de casa i m’emportaria els veïns.
Només malpenso mentre dormo.
No em moc, però viatjo de franc.
M’he hagut de fer fumador per fastiguejar el metge.
Ara, només celebro un de cada cinc anys.
Si perdo el seny, podré volar.
Si heu de regalar, procuren que estiguin tips.
Els catalans no volen el pernil despullat.
M’agrada el festeig fins que la núvia creu.
He demanat al núvol que no em mulli, però està cansat.
El rellotge cerca un temps per a dormir.
Menjaré fins que sigui divendres.
Acostumo a parlar, amb els núvols, de la força del vent.
En una mar de dubtes, hi ha illes desertes?
No em preocupen els diners, ells saben on volen anar.
No vull semblar més jove per si em fan fora de casa.
He comprat sabates noves per a fastiguejar els peus.
No puc ser intel·ligent, tinc la pensa a terminis.
Si canvio de cos, podré llogar el vell?
Necessito un perruquer per a calbs.
Si em donen més temps, quant en puc perdre?
Vull ser ric, qui em vol donar?
He decidit que el dilluns sigui dia de plorar.
M’han donat diners perquè diuen que he de pagar.
Si ja soc lliure, per què no vull manar?
He comprat una crema tan bona que et tornen a eixir les dents.
Buscaré feina de dotze a un quart d’una.
Estic molt enfeinat, però només cobro quatre hores.
La senyora m’ha dit que manaré de vell.
He guanyat pes, hauré de canviar de planeta.
El bo d’estar sord és que no perds temps escoltant.
Entre dos conceptes, cal posar una recepta.
L’associació de malfeiners volen dos diumenges per setmana.
M’agrada que em lloïn a preus econòmics.
He comprat una copa per a poder ser rei.
Estic enfeinat en no fer res.
Quan toca eixir del sacrifici?
Si toco el dos, on aniré?
He demanat una núvia, però no en quedaven.
Penso en fer-me ric, però sense presses.
Si viatjo a peu, qui em portarà el cotxe?
He provat de no fer res, però cansa.
Respiro i no pago, ha de ser un miracle.
He trobat parella, però no em veu.
Com guanyo poc, em cansa pagar.
Treballaria més, però perdria la paga.
Pensaments festius (CXXXIV)
01 Juny, 2023 05:21
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Necessito respirar, però no trobo on.
És una sort: Ser viu i no estar-hi.
M’he posat a treballar, la feina em feia nosa.
No sé si soc feliç, però m’empenyen.
Vull tenir més coses, ara ja soc un pobre ric.
He comprat un cavall, decididament soc un ruc.
Déu va posar els arbres, mai ens va dir quins feien nosa.
No tinc pecats, els he hagut de malvendre.
Encara que em llevi prompte el sol no s’ho creu.
Tenia por de morir-se, ara només té por.
Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.
Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.
Quan la dona va saber que viuria més, va començar a pentinar-se.
La vida és un gronxador que no necessita cordes.
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta, però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per a morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso; volo si puc i el temps és dolç.
Pensaments festius (CXXXIII)
14 Maig, 2023 06:47
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He fet sort, diu que no em pot veure.
Les solucions no són fàcils, el que costa es aprendre-les.
Es va posar a festejar, no va trobar cap solució més tranquil·la.
Quan Adam ja ho entenia, arribà Eva.
No tinc sort, dormo sense parar.
Tinc massa monstres per poder-los ordenar.
La solitud és la més tranquil·la de les afeccions.
La meva tardor hauria de ser espaiosa.
Déu va posar feina i aire suficient.
He provat viure sense diners, però m’ofegaven.
Déu no pot ser altra cosa més que aire.
Possiblement, les neurones tenen orelles petites.
El meu món l’he venut, almenys, sis vegades.
Aniria a la processó si podés anar al capdamunt.
He deixat de parlar amb Déu, no sabia guardar el torn.
A la vellesa, ja no surt el sol.
El camí és tan feliç que ni em mou.
Ningú ha de saber el suficient.
Ningú ha de saber el suficient per poder seguir viu.
Escriure és veure com es mouen les lletres.
Déu ens posa al nostre lloc, procureu viure lluny.
Els homes són animals racionals, no és estrany que facin dieta.
No sé perquè he vingut, però em quedaré.
Estàvem arreglant el món quan algú el va desconnectar.
La vida és una capsa on es posen els dies.
Déu dona la llibertat, però ella no es queda en cap casa.
Tinc tanta gana que he fet fora els principis.
Estic cansat de ser viu i no aclarir-me.
Déu va fer les obres i els dimoni les factures.
Tinc un problema de fe, em sobren dues lletres.
Sempre cal arribar quan no t’ho esperes.
Era tan avorrit que no respirava gairebé mai.
Tinc ganes de fer alguna cosa: De segur, que soc déu.
Puc perdre temps, el que tardo és en trobar-lo.
He fet el guió, de segur, que no el segueixo.
Volia ensenyar a sumar i restava.
Els amics han de ser per sempre, no cal ni confitar-los.
Estic disposat a viure, inclòs sense mi.
No badalla de l’avar que és.
He demanat un cafè, no crec que se’l begui.
He de tenir bona sort em va un tros de vida.
Vull estar sol i estic a l’ombra.
He vingut amb el vent, no cal dir que no sé d’on.
Les sabates estaven brutes, havia volat poca estona.
Pensaments festius (CXXXII)
02 Maig, 2023 06:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He vingut al món per deixar de saber el que sabia.
Tinc massa son per no estar prou despert.
L’home té un problema, un cos amb el que ensopega contínuament.
Estic aprenent a no fer-me por, és molt difícil.
He vist un arbre vell, ni tenia assegurança.
Tinc suficients defectes per a perdre’n algun.
No em fa mandra llevar-me, em fa pena.
Crec amb Déu, almenys Ell s’ho pensa.
Volien fer la nit més llarga, però van arribar les presses.
Estic convençut que dos i dos no són menys.
Volia fer un diari, però sempre tenia pàgines buides.
La casa és un paraigües sense por del vent.
Havia de morir-me ahir, però era fi de mes.
Treballo les hores que no puc descansar.
Tinc diners en una caixa que no he vist mai.
He tingut un somni, l’he gravat al disc dur.
Déu m’ha complagut, vaig demanar-li ignorància.
Viuria al carrer, però és més car que viure a casa.
Provava de volar, però se m’aclucaven els ulls.
Vaig anar a viure al desert i em va empaitar la sorra.
Perdre amics és tan fàcil com fer-se pobre.
No suporto el vi, me l’he de beure.
La vida és una ampolla difícil de guardar.
He vist un àngel, no portava les banyes gastades.
Llucifer em temptava, em venia un tros de cel.
Els homes no ploren, només arriben al somicó.
Tinc un dubte, però no sé si és meu.
Fa massa temps que és ara.
Ara no plou, no hi ha res més per ofegar.
No vull engreixar-me, només fa sis mesos que he mort.
És intel·ligent, però no sap quedar-se enlloc.
Estic convençut, el que camina davant meu no soc jo.
Estic aprenent, tinc dubtes i no els qüestiono.
Déu és gran, però el dimoni és qui el mesura.
Déu té un dubte, l’anomena creació.
No hi ha dubte: Déu és un deu amb accent.
Déu estudia teologia, però no se’n surt.
El sol s’enfada perquè s’allunya.
M’estic fent vell, ho noto amb la grandària de la casa.
Tot anava bé fins que em vaig posar a llegir.
No tindré més temps, però el seguirem perdent.
Escriure és viatjar sense bitllet de tornada.
Soc llogater d’un cos que, de tant en tant, m’odia.
La vida és la societat que té més altes i baixes.
Pensaments festius (CXXXI)
07 Abril, 2023 05:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He anat sense pressa, he arribat sense voler.
Només em cal un premi: El de la indiferència!
Cent homes sols no fan una parella.
La meitat dels meus dies han estat nits.
Procureu ser l’interior d’un mirall monstruós.
Tinc bona sort, la dolenta ja m’empaita.
El cos em vol deixar, diu que soc prou inútil.
És una noia maca, espero que sigui sorda.
Li faig creure al cos que s’embruta, s’ho passa de malament.
Abans tenia una feina, ara em té ella.
He portat la núvia al cinema, però no l’han deixat quedar.
De fet, em vesteixo sempre i quan arribi a l’armari.
He insistit, però el gos no m’ha dit on es renta la roba.
No parleu amb el rellotge d’una estoneta, igual s’ofèn.
He demanat de parlar amb Déu, els sants se’n reien força.
Tinc una mica d’estalvis, els he fet deixant de respirar.
Tinc pocs amics i saben el que tinc.
Si he de morir, perquè no puc demanar hora.
Viuria sense diners, però no soc, del tot, invisible.
El més bonic de seure és l’estabilitat que guanyes.
Tinc dies per pensar i segons per equivocar-me.
És bo ocupar la meitat de la intel·ligència en aprendre a no fer nosa.
A Déu li va costar la creació, li sortien més lletjos que macos.
Si voleu conèixer a Déu poseu en un pot la seva creació,
El Papa va anar a València, es volia trobar amb la lluna.
Els cristians demanen més fe, podrien demanar més pluges.
És una sort tenir amics, sempre els pots deixar.
Treballo perquè en algun lloc, he de deixar el cos.
Era un home important, després va ser només important.
Si Déu va posar més pobres ho va fer per qüestions econòmiques.
La majoria dels rics tenen problemes de ventilació.
No treballava perquè servia per a altres coses.
El problema d’un borratxo no és el beure, és el posar-se dempeus.
La vida és el més petit dels desencants.
Té bona salut, però s’esforça per a què no ho notin els altres.
La vida és una cursa estranya, tots volen etapes interminables.
Vaig trobar la núvia a les rebaixes, era sota una pila de roba.
El rellotger es va tornar boig, volia donar-li corda al món.
Ben mirat un arbre em portarà al cementiri.
Feia més nosa que un home en una saleta de cosir.
El treball no ens farà dignes però ens portarà on hem de ser.
Tinc pocs dies per no provar d’allargar-los.
No trobo la millor solució, però vull el més petit dels problemes.
No tinc al metge per Déu, però vaig al seu darrere.
Pensaments festius (CXXX)
01 Abril, 2023 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Quan ja guanyava, arribà Déu i canvia les cartes.
No soc massa gran, però ocupo tot el lloc que puc.
Doneu oportunitats als joves, deixeu-los plorar més fort.
No tinc més amics, el hauria venut igualment.
Quan pugis més alt, veuràs on es queden els peus.
El primer defecte de l’home és tenir un cos que els altres veuen.
Tinc prou dies per saber que no són meus.
Déu escriu al cor amb la nostra sang.
Tots es confonen, creuen que només soc jo.
Triomfar requereix una bona mitja part.
No és bo escriure tant, poses massa taques al mateix full.
Escriure no és plorar, el plorar és imprimir-ho.
Tinc un cervell massa enfeinat per saber on pot arribar.
La felicitat és el desgavell de les sensacions.
Cap dona serà estimada si no amaga la seva poma.
Cap mar estima les seves platges.
L’alegria de fer-se vell és la llunyania del món.
La religió no deixa de ser un altre negoci piramidal.
El cos és el vestit que m’han posat.
El cel és el regne on l’amo no va mai.
El dimoni no és dolent, només aspira a ser àngel altre cop.
La creació va ser l’expressió més poruga del saber fer de Déu.
El mossèn em ven un regne que no és seu.
El cap no pensa si el cos no el porta al lloc adequat.
Un fantasma és un ser massa inexpert.
Us donaré una poma si oblideu d’on vinc.
L’únic problema de les núvies són els nuvis.
Estic prou sol per a saber que soc jo.
Cap guerra sol acabar abans d’hora.
Estic perdut, els altres no saben que els faig por.
No crec en el futur, però s’apropa de pressa.
Procureu no ser imprescindible ni inservible.
El més difícil de ser pare és ser fill.
Si sabeu que he mort cal que m’ho digueu.
Morir és un viatge fosc i solitari.
He vist el sol, espero que sigui de dia.
Li he dit que la vull, he oblidat: Per a què?
És bo aprendre, però plorar és necessari.
Pocs morts saben o volen aprendre.
Necessito més dies de por que d’alegria.
Estic sorprès, m’equivoco i el cel no cau.
Jesús porta sandàlies, el Papa deu anar descalç.
No puc parlar altre idioma que el que no conec.
El silenci és el regne dels xerraires.
Pensaments festius (CXXIX)
23 Març, 2023 11:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si he de passar gana, vull els dies curts.
No puc menjar pollastre, hauria de cantar jo.
Volia fer un negoci, però he perdut de seguida.
Beuria més, però em dol buidar l’ampolla.
Acostumo anar a treballar, però em distrec.
M’he posat dents per a fer el paper de llop.
Estic convençut que el banquer posa més interès que jo.
Si venc un mes de salut, quant cobraré?
Normalment, faig de ric a la migdiada.
No faig el paper de dropo perquè és molt pesat.
Vaig guanyar una vegada, em sentia rar.
Fa dies que no enganyo a ningú.
De moment, ens queda un banc de fusta.
Si em faig més jove, hauré de tornar a l’escola?
Si moro aviat, a qui faré nosa?
Ha vingut la saviesa i no m’ha trobat.
Li he dit al vas que hauria d’estar ple.
No haig sort, només rebo ofertes de feina.
He venut la casa per a comprar-me un abric.
Darrerament, penso; em surt millor de preu.
És bon veí, no em dona mai conversa.
He begut fins a saber que compto mal.
Aprenc a ser pobre perquè és més barat.
He demanat als Reis un altre mitjó.
M’he apuntat a un curset de festeig.
No sé si comprar una estufa o empaitar el sol.
No m’agrada l’hivern, em llevo a la migdiada i ja quasi és fosc.
M’agrada volar, però sense deixar el terra.
Si fora més intel·ligent no em trobaria ningú.
No voldria posar coneixement i haver-me de casar.
No voldria fer-me molt ric, però tinc veïns.
Va ser: casar-me i perdre les ganes de manar.
El bo de llevar-se tard és si dines més prompte.
No em doneu feina, us decebré.
Necessito més hores per a mirar-me el melic.
El primer problema de l’home és ocupar el seu lloc.
Dessota de cada flor, es mostra la competència.
Fer-se vell és aprendre a guanyar paciència.
La pena del ric és menjar, només, quatre cops al dia.
No vull ser més ric, hauria de tenir una amant.
Que no us corregeixin massa, és una gran fortuna.
Per a ser savi, primer has de feinejar.
Érem com a animals, però aparegueren els paletes.
Ben bé, no sé si es bo caminar cap a endavant.
Li creix l’interès, però no té capital.
Crec que m’he enamorat, encara, no sé de qui?
Si poso seny, on desaré la disbauxa?
He deixat de ser pobre perquè em sobren els diners.
Fer-se vell és una carrera sense obstacles.
No vull ser ric, odio els vicis.
Fins a quan, respirar serà de franc.
Si aprens a poc a poc no et sols empatxar.
Porto una setmana sense pensar i encara dubto.
He de ser ric perquè demano menys.
Si perdo dents, em quedarà la sopa.
Estic enfadat amb la núvia, diu que no cal berenar.
Somiaria més, però és hora de dinar.
A una certa edat, ni t’abelleix pensar.
El millor és ser ric amb idees de pobre.
Pensaments festius (CXXVIII)
14 Març, 2023 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Accepto la meva condició i prego una mica d’aire.
Volia ser savi, però m’havia de descalçar.
Pertanyo a una secta, no deixo entrar a ningú més.
L’avorriment és el pitjor dels assedegaments.
Ens volen intel·ligents i curts de vista.
Soc dels que ho creuen: Estimar és no fer nosa!
No ho puc resistir: He de posar-me un mitjó a cada peu.
Déu va donar a les dones el dons de parlar i de la supervivència.
Déu no vol pobres a l’infern, no els pot fer patir.
He posat els diners en un banc, ara no em puc seure.
Vaig anar un dia a festejar i la núvia no era dintre la capsa.
Soc amo dels peus i, ells, dels dits.
Mireu si l’estimo que ni me’n desdic.
El cor el tinc presoner, però les orelles a punt per sortir volant.
És comprensible que, viatjant pel cervell, un es perdi.
Quan trobo un encreuament m’assec i espero que algú s’equivoqui.
Mai he entès perquè ens morim quan estem vius.
No desitjo ser més ric del que puc suportar.
Els homes ploren perquè no saben que poden riure.
Un dia, les pedres van decidir no avorrir-se i van deixar de moure’s.
No sabia si volia ser paper o bolígraf, va acabar sent una taca.
El cos ens porta i ens fa equivocar.
Un problema és un defecte difícil de resoldre.
L’home va conèixer quan va perdre l’equilibri.
La por és el monstre que ens cal alimentar.
No tinc més por de l’ombra que la necessària.
Per molt que ho provo, no puc pensar com un ruc.
Déu volia festa i de poc que no el socarrimen.
Estaria complement borratxo si sabés on he guardat el paradís.
Vull aprendre del que ignoro i em passo l’estona plorant.
No vull creure massa, però els peus em diuen on soc.
Tinc en un racó del cap la solució del meu problema.
No vendria un amic, encara menys el compraria.
He anat a l’infern, hauria d’haver dut carbó.
Setanta homes no van poder trobar qui els havia dut allí.
He comprat cent cadires, en volia una d’incòmoda.
No suporto el vi, prefereixo xuclar-lo.
He provat de passar un camell per l’ull d’una agulla, he hagut d’assecar-lo.
Si la voleu entretinguda, poseu-li el mirall lluny del vestit.
Es va morir prompte, tenia por de perdre les ofertes.
No menjava caragols, li feia mandra enganyar-los.
Si tots els homes són iguals, per què trien?
No tinc sort amb les dones, totes tenen ulls i orelles.
No soc de grans vicis, però em fa pena el dimoni.