Pensaments festius (CXLII)

14 Juny, 2024 18:57
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Només em llevaré el dia d’anar a cobrar.

Un dia mana ella i l’altre no compta.

Per crear espai, el millor és demanar diners.

Si aneu de festa, oblideu la memòria.

He convidat els amics, no els he dit on han de venir.

Acceptaria un altre paper, el de pobre ja me’l sé.

Tampoc cal sopar quatre vegades.

Si no és un secret, no m’interessa.

Com no trobo el cilici, parlaré en català.

El dia de portes obertes, vingueren els lladres.

Estic preparant-me per a no saber res.

Per fi, he trobat una feina que no compta.

Soc un home de principis, però no avanço.

No surto de casa, però visc l’aventura.

No soc ric perquè els altres no paguen.

Només crec quan es fa fosc.

Com era pobre, va vendre el futur.

Estic content, és el darrer dia que mano.

Era tan pobre que ni tenia enveja.

No sé on s’emporten la força, els anys?

Estic trist, he perdut la feina i no sé on és.

Si em caso demà, quan podré començar a decidir?

Si recupero la memòria, igual trobo feina.

Si estudio cinc anys més ja podré ser pobre.

M’han ensarronat, he comprat un cotxe i té pedals.

Si aprenc a volar, podré pujar a l’avió.

No vull fer-me gran, m’agrada la roba que porto.

Si no penso amb els diners, em faran descompte?

En un mar de dubtes, qui lloga barques?

Va ser festejar i aprendre a fer el pagès.

Encara em queda un bitllet, dec ser a meitat mes.

Tenia una núvia rica, però només s’allitava ella.

Si hagués més llum, em donarien feina.

Tenia un dubte i l’he pogut amagar.

És tan intel·ligent que no pensa.

Estic trist perquè m’estic quedant sense vicis.

Ho sento; però, demà, no m’abelleix ser ric.

Tindria núvia, però no la vull creure.

No vull jugar a la loteria per si em toqués.

M’agrada escriure, però el cap se’n va.

Fa hores que no em queixo, és insuportable.

Demà, vull somiar; però més barat.

Pensant, pensat; m’he perdut tres vegades.

La senyora no ha entès que mano els dies senars.

Si perdo diners, on se’n deuen anar?

Com era pobre, només tenia dos dubtes.

Cansat de no treballar, procuro no fer res.

Si compro un pany, qui em diu que un dia no tindré porta?

Suporto el vent per la necessitat de respirar.

Voldria aprendre a escoltar els arbres.

Podria passar hores sense menjar, però no m’abelleix.

De moment, suportaré el present.

Ser savi sempre ha donat fam.

No em consola que el ric sigui millor.

Com viatja sense sort, arriba allí on no es pot.

Cerco un traïdor que respecti les formes.

He hagut de canviar el matalàs, no cabien més diners.

L’amo vol que estalvïi, només em pagarà els anys de traspàs.

Poso els bitllets de dos en dos per a què es consolin.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXLI)

14 Juny, 2024 18:56
Publicat per jjroca, Pensaments festius

En llevar-me, acostumo a perdre temps.

Era tan pobre que no li calia patir.

Surto de casa sense pressa i torno sense diners.

No us féssiu il·lusions; pentinat, guanyo poc.

El pare no em vol, la mare s’ho pensa.

En ser pobre, tardo poc en remenar calaixos.

Esperant, he perdut tres ampolles de paciència.

He comprat un bastó bonic per si algú em vol pegar.

No ho sé ben bé, però crec que respiro.

Necessito la seva mà, el cap se’l pot guardar.

Vaig de festa sovint, però no arribo mai.

M’han donat bitllets nous, els altres no els trobo.

Si no menjo ni bec, quants punts rebré?

He fet un pla d’estalvis, he posat la consciència.

És tan innocent que ni vol guanyar.

La felicitat és un país petit i discret.

Trobar més d’un ric és prou desagradable.

Per fi, he trobat una feina que no es veu.

Estic decebut, fa dues hores que no desobeeixo.

Només puc fer festa els dies feiners.

M’he posat a somiar, espero que algú m’aturi.

Beuré una mica més per si ho veig més clar.

He canviat de seient per a suportar millor la crítica.

Anava a eixir del dubte i m’han fet tornar a entrar.

De segur, que algú té la meva sort.

Venint del mercat, m’he deixat la il·lusió.

Estava tant content que oblidà els deutes.

M’he posat a festejar, però no li faig cas.

La vida és un teatre amb pocs entreactes.

M’agrada perdre poc, però sense notar-ho.

Veig un llum, però no sé on va.

Porteu un plat per si venen les postres.

Aprendre a ser garrepa no costa molts diners.

Avanço tant que tinc setmanes de cinc dies.

Em llevaré prompte, però sense benefici.

La senyora diu que bec massa i jo no ho veig gaire.

No tinc èxit, he après a lloar-me sol.

Haig gran dubte i poc recorregut.

Si m’estiro els cabells és per a créixer.

Si em dones feina, quant temps em vols prendre?

Els últims llops que he vist ja no tenien dents.

Si em caso per interès, hi haurà capital?

Si penso més, em deixaran volar?

No tinc diners, però puc menjar de tot.

Penso que em queda poc de ser nuvi.

Tinc vàries possibilitats de perdre els diners.

Estic content, he aconseguit un lladre respectuós.

He demanat una ploma que sàpiga escriure.

M’han pres la raó, la portava dintre el cap.

Necessito cremes per a pensar.

Mai faig enfadar a una jove que corri més que jo.

No penso amb el demà, no arribo tan lluny.

El millor del desert és si no et veuen.

És l’amic sol qui em fa eixir tard.

Estic desconcertat, m’he posat a feinejar.

Hauria de guanyar temps, però està massa car.

Haig pocs amics perquè ocupen massa lloc.

No puc pensar en el futur perquè oblido el present.

He de comprar-me dents noves per a fer de llop.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXL)

26 Març, 2024 11:46
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Em conviden a pensar, però el preu és car.

Si volo menys, hauré el dret d’aterrar?

He venut dos somnis al preu d’un.

Avui, he oblidat de mossegar-me.

Estic tan enamorat que he oblidat de qui.

No perdo temps preguntant: Què és el temps?

M’agrada perdre menys sovint.

De bitllets, mai tindreu la col·lecció completa.

He encetat una nova feina i he perdut el tap.

He regalat una espardenya a la núvia per si ha de fer de mare.

Els dies bons els guardo en capses de tres.

Demà mateix, podria ser dimecres.

Anava per a savi, però m’he perdut.

El problema de pensar és quan no trobes el cap.

Diu que m’estima i no em deixa manar.

Estic sorprès, ha passat un minut i no m’he equivocat.

Sortiré d’hora per si em convida tornar tard.

Creure a la senyora gairebé ha de ser un vici.

Treballaré per a veure si no cal pagar.

M’ha acomiadat per posar-me a pensar.

Li he explicat a un arbre el que és viatjar.

He perdut la son i no sé on l’he ficat.

Estic a punt de trobar una núvia rica.

De moment, només penso en respirar.

El metge vol curar-me, no suporto aquesta dèria.

Si m’apugen el jornal, no em sortirà el compte.

Primer, encaterinaré la sogra.

Menteixo mal, duraré poc temps.

No ho sé ben bé, però penso que festejo.

He rebut més condol pel ruc que per l’amo.

Estic de sort, si hagués comprat loteria no m’hauria tocat.

Des que mana ella, no ixo de la taverna.

És la tercera vegada que em llevo, hauré perdut la memòria.

No sé si comprar un despertador o obrir la finestra.

He comprat una llanterna, vull ser intel·ligent.

El dimarts vinent, compliré setmanes.

Quan vaig de viatge, em trobo a faltar.

No sé si és la bona nova o la nova no va.

Aprendré a mentir per si em toca judici.

Volia pensar, però m’he lluït.

Ara, somio menys, m’hauré tornat ric.

He descobert que, no mirant, encara ho veig.

Si vas lluny, tornaràs tard.

El millor de fer-se vell és que no requereix esforç.

Com era vell, somiava pagant.

Si arribo a ser intel·ligent, igual no neixo.

Estic aprenent a perdre, però m’atabalo.

En un tres i no res, ja m’he equivocat.

Normalment, oblido sense beure.

Darrerament, em guio pels crits.

Tinc sort, he trobat una feina on no perdo tant.

Estic content, han passat mosses i no m’han vist.

Si vaig, a poc a poc, no demano tant.

Ni vull pensar en tornar-me ric.

Com més guanyo, més jove em faig.

Em donaven feina quan esdevingué sord

Si em donen feina, qui la voldrà compartir?

He comprat una gorra per si puc menjar de franc.

Va ser arribar els quaranta i perdre el seny.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXIX)

01 Gener, 2024 17:37
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si un dia penso massa, ja m’ho faran saber.

No cerqueu cap feina que s’acabi d’hora.

Estic preocupat, la núvia diu que m’escolta.

Cansat de no fer res, em posaré a descansar.

Si escolto el rei, trobaré remei?

Amb tres dies més, aprendré a volar.

Haig diners, estic cercant desitjos.

Li he ensenyat al cos que no em faci massa cas.

No poso paraules dolces, me les acabo menjant.

Li he demanat al sol que faci els dies de festa llargs.

Aniria a treballar, però ja em penso què és.

La senyora ha de tenir la raó, no la trobo enlloc.

M’hauré canviat de planeta, trobo que peso més.

Si no treballo no cobro i, si ho faig,tampoc.

Volaré per donar-me temps.

Faig tard perquè el temps m’acompanya.

Eviteu-me, tinc poca conversa.

M’agrada seguir vivint a la Terra, els dies són més curts.

El millor de ser ric és que minva la memòria.

Aniria a treballar, però no estic per la feina.

Estaré enamorat fins que ella ho descobreixi.

No sé si fer-me ric o sord.

Ho sento, però tardaré en morir-me.

Si penses, aplegaràs tard.

Necessito un lladre responsable.

Em donava diners, però volia que pensés.

Per molt que avanci, la Terra em guanya.

Dos graus més i seré flama.

Estic aprenent la manera de no estudiar.

Vaig al ball amb carro, per si hi ha carabasses.

Aniria al metge, però m’oferirà salut.

Si voleu ser lliures, apreneu a no respirar.

No sé si la Terra és rodona, però espero que no es desinfli.

El sol està enfadat, no pot veure l’altra cara de la lluna.

No sé si fa calor o me l’han donat tota a mi.

Si entres en un dubte ni saps l’hora de sortir.

Haig anys perquè no m’agrada perdre’n cap.

Corro cap a l’orient per a reduir velocitat.

M’agrada festejar i no decidir res.

Ara, que no tinc vicis, em donen diners.

Estic millorant, no menjo per no pagar.

M’agrada eixir prompte i arribar tard.

Tinc un llapis, espero les idees.

Obeeixo, però sovint oblido qui mana.

Descansaria més, però no tinc paciència.

He trobat feina, però era massa a prop.

Vaig amb la núvia per a què parli ella.

He fet un curset per a aprendre a somiar menys.

Haig un dubte existencial, els altres són normals.

No vull ser ric, he perdut l’enveja.

Eviteu les cases on tots siguin feiners.

He deixat dos somnis per a demà.

Deixeu-me perdre a poc a poc.

Els meus somnis no pugen més d’un metre d’alçada.

Vull ésser ric per a no ésser lleig.

No m’agrada el rellotge, no s’atura.

M’ha eixit un fill, però no tenia mare.

He portat el cos al metge per si de cas.

No surto al carrer per si trobo feina.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXVIII)

01 Gener, 2024 17:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No puc escriure més, m’agrada menjar.

Respiro, però he perdut el compte.

Estic enamorat, volo sense mesura.

Estic preparant-me per a feinejar poc.

No menteixo bé perquè erro sovint.

Per a ser savi, quantes tones de llibres m’he d’empassar?

Si respiro millor, em posaran més feina.

Haig bona memòria, però quasi no recordo res.

He canviat de feina; a l’altra, guanyava massa.

M’he llevat d’hora per a què el sol em miri.

Si em torno ric, quants amics guanyaré?

Hom vol ser bou sense arribar a ser brau.

M’agrada del festeig: els deures no s’acaben mai.

He comprat una vaixella de dotze plats, me’n sobren deu.

Respireu mentre sigui de franc.

He comprat un sol petit per a estalviar.

Visc, dessota d’un pont, per a tenir aigua corrent.

Estic aprenent a creure, no me’n surto.

Cobro cada dues hores, no sé estalviar.

Necessito núvia per a casar-me, no importa que mani.

Vull ser pobre, estic aprenent a perdre més de pressa.

Va ser: donar el sí i oblidar-me.

Avui, he fet un bon negoci, no m’he llevat.

Com la mossa és rica, esperaré deu anys per a demanar-la.

He provat de ser seriós, però em perdo.

La paciència consisteix en menjar mil vegades el mateix plat.

He agafat el son i s’han acabat els somnis.

La bogeria d’escriure ve quan surts de la ratlla.

Si em llevo d’hora, quantes estrelles he d’apagar?

Una ampolla pot ser una presó de gotes d’aigua.

La Terra és el més gran dels autobusos.

Queda prohibit viatjar a la lluna quan està plena.

La primavera serà quan ho mani el batlle.

He fet mil passes sense parlar amb les sabates.

He comprat un llum per si puc viatjar més de pressa.

Com m’agrada menjar, començo a dinar a les deu.

Tinc amics rics, però he de deixar-los diners.

Si pensar fos necessari, hi hauria manta morts.

Si m’entrebanco, ha de ser del vi o dels tacons.

Cerco núvia rica que no em faci massa cas.

El neguit comença havent sopat.

Aniré a la lluna per a què em mirin.

La festa durarà més que els diners.

Necessito un pastor, el llop m’ha vist vestit d’ovella.

Estic disposat a comprar el temps perdut.

Només puc beure un cop al dia, he comprat una gran ampolla.

M’he llevat ben d’hora per a allargar la festa.

Si em caso demà, quan puc ser vidu?

He hagut de portat el llop al psicòleg.

Era un ric innocent, el lladre li guardava els diners.

És estrany que, avui, encara no degui res.

Haig cames, només manquen ganes.

Recordo un dia que vaig fer feina.

He decidit canviar de llop.

Abandonar el pensar no deixa de ser una feinada.

Necessito un sot més gran i còmode.

Encara no sé parlar i escoltar alhora.

Quan hagi el cap ple, on el puc buidar?

Passen els dies i no aconsegueixo agafar-ne cap.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXVII)

19 Octubre, 2023 11:52
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si perdo oïda, vull orelles de ratpenat.

De moment, festejo amb una ampolla.

Només treballo fins que guanyo diners.

De moment, no vull ser afortunat.

Només demano camins que no portin enlloc.

M’han donat feina, però tardaré en anar.

Porto dies sense pensar i no he notat cap buit.

Ser intel·ligent es poder viure sense respirar.

M’he posat a somiar i m’he adormit.

Podria passar sense diners almenys dues hores.

Estic convençut que, perdre, em convé.

Com m’agraden els viatges tranquils, he comprat un llibre.

Per a tenir alguna cosa, prendré el sol.

A la segona camisa, em considerà ric.

El millor de fer-se vell és que no et fan cas.

M’he llevat d’hora per si puc perdre menys.

He trobat feina, però l’he amagat de seguida.

Anava a pensar, però arribà el son.

Si guanyo una vegada, quantes n’he de perdre?

L’estilista m’ha tret cinc anys, a saber a qui li ha posat?

Aprendré a manar per si em quedo fadrí.

Necessito un lladre per a administrar els diners sobrers.

Si respiro menys, podré viatjar a l’espai?

Em faig vell i aprofito l’estar cansat.

Em preocupa que es perdin els mons paral·lels.

Menteixo mal i m’acosto a la veritat.

És tan ric que ni respira.

Cada dos solucions, hauria d’haver un problema.

Porteu-vos bé i algun dia us podran enganyar.

Corre menys l’aprenentatge que l’oblit.

Per molt que avanci, sempre arriba la nit.

No entenc perquè els rics necessiten tanta gent.

Tot anava bé fins que em demanà.

Ho sento, cap dels bitllets els tinc repetits.

Poso interès, però no tinc on desar-lo.

Si plou per la nit, com comptaré les gotes?

He demanat la grua per a poder arribar a cent.

Estic trist: he fet un esmorzar llarg i no m’han donat dinar.

No vaig de festa, no sé beure.

Podria ser ric si no fes servir el cap.

No sé on vaig, però tampoc sé d’on vinc.

Estic destriant les avantatges de festejar.

No he descobert on rau la intel·ligència.

Procureu que l’amo ignori on dormiu.

Li he dit al metge que engreixo de satisfacció.

Si aplego als vuitanta anys, llençaré el cilici.

Si resolc un problema, me n’ixen dos.

Estic avançant, un dia sabré cap a on.

Estic aprenent a guiar els núvols de pluja.

Cerco núvia a la que no calgui creure.

Si no puc ser invisible, almenys, seré pobre.

Cerco un savi que m’ajudi a trobar la raó.

Viatjo tant que mai arribo enlloc.

Si menjo sovint, em deixaran seure?

Treballar ha de ser una festa, però no m’agrada divertir-me.

Parlo amb l’amo, li costa creure.

He anat a arreglar-me les dents per si he de fer de llop.

He venut el ruc, sempre guanyava ell.

Si canvio de llit, on es quedaran els somnis?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXVI)

04 Agost, 2023 09:09
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Faig poc per a conservar la feina.

He passat cinc minuts sense avorrir-me,ja soc savi?

He apagat el televisor, ara, pensaré com s’encén.

Per a ser ric, a quants amics he de perdre?

Pensaria més, però menjaria menys.

M’he llevat d’hora, el llit vol fer vaga.

Vaig de pressa i acostumo a fer tard.

Soc un ser social amb ganes de renúncia.

M’he perdut, però no em vull trobar.

Quan em donen diners, creixen les despeses.

Anar de vacances ha de ser un camí curt.

No puc anar a buscar la pau, ella no es mou.

M’agrada perdre el temps, m’he fet presumit.

El millor de pensar és que és barat.

El pitjor de ser vell és si ets un pobre ric.

Vaig a la feina per a què sigui fàcil trobar-me.

Ella no m’escolta, jo no la sento.

En fer-me vell, he après a jugar.

Estic decebut, fa tres dies que no m’enganyen.

És pitjor: no respirar o no portar diners?

Odio el festeig curt.

Diu que va com un rellotge, però no fa el tic-tac.

Amb sis litres de vi; poca festa, podré fer.

No pensar és una opció agradable.

Em llevo d’hora i el llit no em critica.

Estic content; no haig guanys, però perdo menys.

Aniria més de pressa, però trobaria feina.

Li pregunto al cos que vol ser i se’n riu.

Tinc sort, festejo i ningú ho sap.

He donat els diners i, de moment, respiro.

Si voleu viatjar de pressa, aneu d’oest a est.

El millor de fer-te vell és si et tenen paciència.

M’ha costat, però he trobat una núvia òrfena.

Els pobres han de pagar més per a no agafar vicis.

No puc ser polític, només em queda una camisa.

Si la núvia és rica, qui farà el paper de pobre?

Vaig a dormir prompte, per si em volen donar feina.

Si no treballo, em deixaran respirar?

Els polítics no solen trobar mai la veritat.

Porto cinc dies sense menjar, ja puc anar al convit?

La veïna em triarà de nuvi com a darrera opció.

Estic content, mai hauria somiat que deuria tants diners.

El núvol fa d’àrbitre entre el sol i jo.

El tren de la saviesa és massa ràpid.

He fet un pla d’estalvi de dues hores.

Si deixen de cantar, no colliran cireres.

He mirat la cartera i he acabat la festa.

Ja sé encendre el foc, hauré de trobar llenya.

He fet un tracte amb la núvia, ella viurà a l’estranger.

He buscat un amo que no mani feina.

Tot va ser: badar i trobar núvia.

No vull aquest cotxe, li falta creure’m.

Menjaria menys, però em sobrarien diners.

És un banquer estrany, es conforma en perdre poc.

Per estalviar, vaig comprar un bitllet caducat.

He canviat un amic per dos enemics.

Com em cansava sovint, vaig comprar dos llits.

No tinc sort amb la feina, sempre en trobo.

Els dilluns no m’atreveixo a pensar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXV)

04 Juny, 2023 22:32
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Mai he aconseguit diners que no volin.

Algun dia, començaré a fer feina.

Porto hores pensant i la muntanya no es mou.

Vaig de pressa, per a aprendre a no fer res.

Si em canso de descansar, podré fer festa?

Trencaria una llança pel meu amic si la pagués ell.

He provat de ser ric, però no me’n surto.

Si algun dia soc pols, de segur que faig nosa.

Demà, aniré a comprar dos seguidors.

Encara no he oblidat que puc caure.

Avui, quasi he aconseguit enganyar-me.

El millor de fer-te vell és si el cervell no ho sap.

Dos dies pensant i m’he constipat.

Canviaria de casa i m’emportaria els veïns.

Només malpenso mentre dormo.

No em moc, però viatjo de franc.

M’he hagut de fer fumador per fastiguejar el metge.

Ara, només celebro un de cada cinc anys.

Si perdo el seny, podré volar.

Si heu de regalar, procuren que estiguin tips.

Els catalans no volen el pernil despullat.

M’agrada el festeig fins que la núvia creu.

He demanat al núvol que no em mulli, però està cansat.

El rellotge cerca un temps per a dormir.

Menjaré fins que sigui divendres.

Acostumo a parlar, amb els núvols, de la força del vent.

En una mar de dubtes, hi ha illes desertes?

No em preocupen els diners, ells saben on volen anar.

No vull semblar més jove per si em fan fora de casa.

He comprat sabates noves per a fastiguejar els peus.

No puc ser intel·ligent, tinc la pensa a terminis.

Si canvio de cos, podré llogar el vell?

Necessito un perruquer per a calbs.

Si em donen més temps, quant en puc perdre?

Vull ser ric, qui em vol donar?

He decidit que el dilluns sigui dia de plorar.

M’han donat diners perquè diuen que he de pagar.

Si ja soc lliure, per què no vull manar?

He comprat una crema tan bona que et tornen a eixir les dents.

Buscaré feina de dotze a un quart d’una.

Estic molt enfeinat, però només cobro quatre hores.

La senyora m’ha dit que manaré de vell.

He guanyat pes, hauré de canviar de planeta.

El bo d’estar sord és que no perds temps escoltant.

Entre dos conceptes, cal posar una recepta.

L’associació de malfeiners volen dos diumenges per setmana.

M’agrada que em lloïn a preus econòmics.

He comprat una copa per a poder ser rei.

Estic enfeinat en no fer res.

Quan toca eixir del sacrifici?

Si toco el dos, on aniré?

He demanat una núvia, però no en quedaven.

Penso en fer-me ric, però sense presses.

Si viatjo a peu, qui em portarà el cotxe?

He provat de no fer res, però cansa.

Respiro i no pago, ha de ser un miracle.

He trobat parella, però no em veu.

Com guanyo poc, em cansa pagar.

Treballaria més, però perdria la paga.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXIV)

01 Juny, 2023 05:21
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Necessito respirar, però no trobo on.

És una sort: Ser viu i no estar-hi.

M’he posat a treballar, la feina em feia nosa.

No sé si soc feliç, però m’empenyen.

Vull tenir més coses, ara ja soc un pobre ric.

He comprat un cavall, decididament soc un ruc.

Déu va posar els arbres, mai ens va dir quins feien nosa.

No tinc pecats, els he hagut de malvendre.

Encara que em llevi prompte el sol no s’ho creu.

Tenia por de morir-se, ara només té por.

Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.

Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.

Quan la dona va saber que viuria més, va començar a pentinar-se.

La vida és un gronxador que no necessita cordes.

Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.

El temps és un riu que viatja sense portar aigua.

He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.

Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.

El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.

Tinc la ment clara, necessito més vi.

Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.

Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.

Necessito aire i sol venir, tot és estrany.

Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.

Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.

Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.

No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.

Un científic és un home que mira i pensa que veu.

Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.

Confio deure tot el temps permès.

L’errada de Déu va ser no passar comptes.

La vida és injusta, però es passa el temps provant d’ajustar-se.

Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.

La mort no existeix, ha deixat de viure.

No tenia gana, però preferia estar tranquil.

Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.

Quan dormo, m’estimo més.

He trobat l’equilibri, però corre més que jo.

Mentre la vida passa, provo de seguir-la.

He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.

He provat de ser pobre, però la gana empeny.

Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.

Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.

Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?

Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.

L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.

Ser ric és no tenir dubtes per pagar.

Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.

Estic preparat per a morir, ja no sé endeutar-me més.

En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.

Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.

No penso; volo si puc i el temps és dolç.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXIII)

14 Maig, 2023 06:47
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He fet sort, diu que no em pot veure.

Les solucions no són fàcils, el que costa es aprendre-les.

Es va posar a festejar, no va trobar cap solució més tranquil·la.

Quan Adam ja ho entenia, arribà Eva.

No tinc sort, dormo sense parar.

Tinc massa monstres per poder-los ordenar.

La solitud és la més tranquil·la de les afeccions.

La meva tardor hauria de ser espaiosa.

Déu va posar feina i aire suficient.

He provat viure sense diners, però m’ofegaven.

Déu no pot ser altra cosa més que aire.

Possiblement, les neurones tenen orelles petites.

El meu món l’he venut, almenys, sis vegades.

Aniria a la processó si podés anar al capdamunt.

He deixat de parlar amb Déu, no sabia guardar el torn.

A la vellesa, ja no surt el sol.

El camí és tan feliç que ni em mou.

Ningú ha de saber el suficient.

Ningú ha de saber el suficient per poder seguir viu.

Escriure és veure com es mouen les lletres.

Déu ens posa al nostre lloc, procureu viure lluny.

Els homes són animals racionals, no és estrany que facin dieta.

No sé perquè he vingut, però em quedaré.

Estàvem arreglant el món quan algú el va desconnectar.

La vida és una capsa on es posen els dies.

Déu dona la llibertat, però ella no es queda en cap casa.

Tinc tanta gana que he fet fora els principis.

Estic cansat de ser viu i no aclarir-me.

Déu va fer les obres i els dimoni les factures.

Tinc un problema de fe, em sobren dues lletres.

Sempre cal arribar quan no t’ho esperes.

Era tan avorrit que no respirava gairebé mai.

Tinc ganes de fer alguna cosa: De segur, que soc déu.

Puc perdre temps, el que tardo és en trobar-lo.

He fet el guió, de segur, que no el segueixo.

Volia ensenyar a sumar i restava.

Els amics han de ser per sempre, no cal ni confitar-los.

Estic disposat a viure, inclòs sense mi.

No badalla de l’avar que és.

He demanat un cafè, no crec que se’l begui.

He de tenir bona sort em va un tros de vida.

Vull estar sol i estic a l’ombra.

He vingut amb el vent, no cal dir que no sé d’on.

Les sabates estaven brutes, havia volat poca estona.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»