Pensaments festius (CXXXI)
07 Abril, 2023 05:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He anat sense pressa, he arribat sense voler.
Només em cal un premi: El de la indiferència!
Cent homes sols no fan una parella.
La meitat dels meus dies han estat nits.
Procureu ser l’interior d’un mirall monstruós.
Tinc bona sort, la dolenta ja m’empaita.
El cos em vol deixar, diu que soc prou inútil.
És una noia maca, espero que sigui sorda.
Li faig creure al cos que s’embruta, s’ho passa de malament.
Abans tenia una feina, ara em té ella.
He portat la núvia al cinema, però no l’han deixat quedar.
De fet, em vesteixo sempre i quan arribi a l’armari.
He insistit, però el gos no m’ha dit on es renta la roba.
No parleu amb el rellotge d’una estoneta, igual s’ofèn.
He demanat de parlar amb Déu, els sants se’n reien força.
Tinc una mica d’estalvis, els he fet deixant de respirar.
Tinc pocs amics i saben el que tinc.
Si he de morir, perquè no puc demanar hora.
Viuria sense diners, però no soc, del tot, invisible.
El més bonic de seure és l’estabilitat que guanyes.
Tinc dies per pensar i segons per equivocar-me.
És bo ocupar la meitat de la intel·ligència en aprendre a no fer nosa.
A Déu li va costar la creació, li sortien més lletjos que macos.
Si voleu conèixer a Déu poseu en un pot la seva creació,
El Papa va anar a València, es volia trobar amb la lluna.
Els cristians demanen més fe, podrien demanar més pluges.
És una sort tenir amics, sempre els pots deixar.
Treballo perquè en algun lloc, he de deixar el cos.
Era un home important, després va ser només important.
Si Déu va posar més pobres ho va fer per qüestions econòmiques.
La majoria dels rics tenen problemes de ventilació.
No treballava perquè servia per a altres coses.
El problema d’un borratxo no és el beure, és el posar-se dempeus.
La vida és el més petit dels desencants.
Té bona salut, però s’esforça per a què no ho notin els altres.
La vida és una cursa estranya, tots volen etapes interminables.
Vaig trobar la núvia a les rebaixes, era sota una pila de roba.
El rellotger es va tornar boig, volia donar-li corda al món.
Ben mirat un arbre em portarà al cementiri.
Feia més nosa que un home en una saleta de cosir.
El treball no ens farà dignes però ens portarà on hem de ser.
Tinc pocs dies per no provar d’allargar-los.
No trobo la millor solució, però vull el més petit dels problemes.
No tinc al metge per Déu, però vaig al seu darrere.