Pensaments festius (XCIII)
15 Gener, 2022 06:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Deu ser bo ser savi, però deixa pocs diners.
Estic canviant, a saber com era abans.
És bo estar cansat, no et cal anar enlloc.
He somiat que m'avorria, m'he despertat content.
Una noia em va dir no, no sap el que li he agraït.
L'amor és el maniàtic de les distàncies.
Les dones són més madures, però s'emboliquen amb els cabells.
Estic aprenent a viure a l'ombra de la mort.
No hi ha cap dubte, tot és dubte.
He treballat tota la vida i només he aconseguit diners.
El que més m'agradarà de morir-me és si em surt de franc.
Qualsevol racó serveix, si l'esperit està tranquil.
Estic preocupat, no sé exactament on són ara totes les meves pertinences.
Ser metge és fàcil, només cal privar-ho tot.
El que li falta a la ment són mans per agafar-se.
No cal que t'amoïnis, el dolor ja se'n recordarà de tu.
El cel és un buit feliç.
Per això treballa el mossèn, per apropar-me els dimonis.
Canvio llibertat per presó acollidora.
Estic content, almenys n'hi ha sis que volen enganyar-me.
Estic plorant a la botiga, és massa gran per emportar-me-la a casa.
Oblideu el món, començareu a ser déus.
Ser pobre és només tenir les mans petites.
Si el temps es fa vell, quan morirà?
Us podria dir el que he après, però no m'escoltaríeu.
L'home necessita tretze anys d'escola per anar al darrere del ruc.
La fe és el bagul dels pobres.
La vila és un brillant de massa cares.
El destí de l'home és el de patir fam.
No us puc assegurar que moriré, però teniu-ho present.
El problema és quan massa paraules volen entrar al cap.
Tenia defectes, però encara tenia més diners.
El món és de les dones, per això es queden.
És bo pensar, malgrat la televisió.
Una imatge pot enganyar més que mil paraules.
No he vingut a jutjar, però no em queda altre remei.
És un home molt sociable, és completament invisible.
És millor que manin les dones, no les criticarem tant.
El més lògic és que em posi malalt.
No estic deprimit, sóc conscient.
He perdut el tren massa vegades com per a voler pujar-hi.
El caixer vol que compri, potser ho vol pagar ell?
L'economia es perd només de mirar-la.
La vida és una equació que dóna zero.
Pensaments festius (XCII)
10 Gener, 2022 11:31
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Vendria el cap, però me’n donarien poc.
Si em desperto cansat, ha de ser que he treballat.
Es pot ser fort com un bou i menjar carn?
Aprenc tan prompte que no tinc temps per dubtar.
Em volia ensarronar, però jo era més pobre.
Mai sé perquè faig punta al llapis.
Ja vaig berenar una vegada, ja sé el que és.
Pagaria per a llevar-me abans d’allitar-me.
Faria més festes, però no sabria on desar-les.
Dos anys de festeig, demà coneixeré la núvia.
Guanyo poc i m’enfado menys.
Camino cap al demà, però em costa arribar.
Si ja sou ric, no espereu que us faci cas.
Blat segat, pa guanyat.
Demà mateix, serà un altre dia.
Com dormo menys em donen punts.
La casa de la follia no té portes ni finestres.
Els pardals poden volar, però tenen poca corda.
Demà vull deixar de ser formiga.
Si sóc feliç, quant em costarà?
Estic en un embolic, no sé on posar els diners.
El temps trascola i la pedra s’ha convertit en arena.
I dessota d’un cel blau, qui no espera ser al palau?
Només em desvetllo quan vull dormir.
Al racó de la neciesa, viu la incertesa.
La joia em durà, del cel més enllà.
Una bona solució és menjar el pastís sense cartró.
Aprenent a ser pobre, em vaig tornar ruc.
Treballo en un banc, vull aprendre de fuster.
He vist passar el riu, esperaré que torni.
He aprés a respirar sense demanar permís.
No suporto perdre la raó, em costa molt trobar-la.
Cerco ofici, a poder ser de malfeiner.
El sol demana pluja, vol fer vacances.
Procuro endevinar on sóc cada dos dies.
No sé l’hora, la barca del temps ha encallat.
Va ser: comprar el paraigua i arribar la sequera.
Algun enemic m’ha demanat que pensi.
Estic tan enamorat que ni provo d’aterrar.
Si compro un cavall, em regalen regnes.
Si erro, és que vaig apropant-me a la veritat.
Si m’apropo a la veritat, m’escurçaran el nas?
Estimo els cactus, però no els acarono.
Era tan feliç que havia de pagar dues vegades.
Com era tan treballador li van prendre les eines.
No haig més gana de la que em mereixo.
Pobre, sense ofici, estalviarà de dormir.
Pensar, crea dependència?
Encara recordo un dia que vaig feinejar.
No féu servir bitllets de paper, ixen volant.
Ja puc festejar, fa quaranta anys que practico.
Cerco feina on faci poca falta.
Ofereixo amo en bon estat, facilitats de pagament.
Proveu de pensar sense fer massa soroll.
He manllevat diners, no em facis dir quants.
Pensaments festius (XCI)
10 Gener, 2022 11:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si em perdo sovint, qui sap on sóc?
Quan surto d’un dubte, quasi volo.
Menjo enciam per a entendre els caragols.
Mai li pregunteu al ruc si la sínia li agrada.
Ploraria si digués que ha perdut tot l’interès.
Sense platja ni enrenou, cerco ombra sota el sol.
Vaig fent-me ric, però, encara, no tinc diners.
He aconseguit les lletres, em falta ordenar-les.
Aprenent sense saber i esperant un xic de fe.
Una rosa, en el jardí, demanava el mes d’abril.
No he aconseguit cap amo que es posi al meu lloc.
He optat per no pensar abans de la nit.
A cap formiga se li acut fer vacances a l’agost.
L’arbre plorava, no volia que el portés a casa.
He provat de fer un meló i no me n’he sortit.
He perdut les ganes en una capsa de sorpreses.
Com els diners no m’estimen, no empatitzo.
M’he llevat d’hora, el llit volia foragitar-me.
Ja haig casa, però vull saber on posar-me.
Si perdo la fe, de segur que algú la troba.
Pobre sense ofici, fa de mal entendre.
Si no entenc el món, me’n portaran un altre?
Haig tanta feina que faig setmanes de nou dies.
Era tan ric que no necessitava armaris.
I, parlant amb el meu gos, endevino que no és tot.
Són els rics i els menestrals qui es queixen del seu mal.
Pensar massa no és imprescindible.
És difícil trobar un ric prou atipat.
Haig la sort de no ser assenyat.
Fa deu anys que trio dia per a festejar.
Proveu de pensar sense fer servir el cap.
He demanat sis plats, cinc estaven buits.
Si aprens, t’escurcen els dies.
Treballaria més si trobés la feina.
Estic estudiant per a no fer nosa.
Cerco bon sou, a poder ser a l’ombra.
Si aplego a pobre, què em demanaran?
He canviat de núvia, però no en sóc sabedor.
M’han tancat l’aigua, per a què la deuen voler?
El primer èxit el reservo per a més endavant.
He demanat un cotxe als Reis, me l’han donat de corda.
Si poso fesols a l’olla, no s’escaparan?
Dues ratlles es poden considerar una novel·la?
Saltant de dubte a dubte, he aplegat a la ignorància.
Passejant, amb el cavall, acostumo a fer el ruc.
Porto hores al primer plat, algú l’ha clavat a la taula.
Els faré favors de sis del vespre a les divuit hores.
Els braus menys perillosos han de ser els caragols.
Renunciant al bé, procuraré fugir del mal.
Haig pocs amics i menys coneguts.
No sóc amic dels diners, per això me’ls gasto.
M’agrada ser català els dies parells.
On s’ha vist un dia de jubilació sense somriures!
Més de dues ampolles d’aigua al dia, es pot considerar vici?
Si em canso de no fer res, com deu ser treballar?
No sé com milloraré, però ho tinc present.
Si sóc formiga, podré triar la mida del gra?
Per a viatjar, només falta tancar els ulls.
L’altra vegada, vull el cap menys lluny dels peus.
Pensaments festius (XC)
01 Gener, 2022 06:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He arribat a entendre una cosa, és un bon inici.
Viure ja és prou pesat, no us calen tants embalums.
La vida és prou bonica com per a no necessitar publicitat.
Començo pensant i acabo plorant tinta.
No sé on és el cel, però sé com no anar-hi.
La saviesa de Déu em privà d'un ull al clatell.
Tinc el cervell petit, però el cap és massa gros.
Un dia és la durada de llevar-se dos cops.
No dubto de Déu, dubto de la seva existència.
Tinc molta sort, encara no em conec.
He anat a la mar, he vist la mar i l'he deixat enrere.
No necessito que em lloéssiu, però no us ho privaré.
Estic content, no em trobo a faltar.
Tinc massa hores per no perdre'n unes quantes.
El cel és lluny, no puc ser-hi tots els dies.
No li recordéssiu al cos que és el meu amo.
Escric per tenir la culpa de moltes coses.
He anat al teatre, però prefereixo el que veig pel carrer.
Deixeu cansar el cos, l'esperit reposarà més tranquil.
Mai he estat dels pobres, deu ser que sóc un d'ells.
Hagués pogut comprar flors, però no volia més víctimes.
Sóc un fill dropo que necessita excuses per treballar.
Vulgues que no, em vaig convencent que no sóc un déu.
Busco home, poc espavilat, que ocupi el meu lloc.
Festejaria, però he conegut el meu futur.
És bonic que passi el temps quan no et necessita ningú.
L'embolcall m'agrada, però dintre, què hi ha?
Ser pare és la paga d'haver estat fill.
És un home molt gran, el pots posar en qualsevol lloc.
Per fi, va trobar un home que feia conjunt amb l' armari.
La nit d'estiu no sap que, al dematí, treballo.
Demà és dijous, quan serà dimecres?
Era un home molt avar, va patir molt en expirar.
De fet, la dona necessita set anys més per arreglar-se.
Deixeu-me endreçar l'avui abans d'allitar-me.
Tinc poc temps per endevinar quan he de tornar.
Estic convençut que la terra seguirà deixant que la trepitgi.
Cada dia, estic més boig, almenys ho intento.
He provat de no escriure, però m'ofego.
Vaig sortir de casa sense diners, vaig tornar de seguida.
El mar era feliç, però va venir la lluna i el vent.
A Déu se li descuidà la marxa enrere.
Estimo el món perquè no em necessita.
És bo pagar impostos, deixes de somiar.
Pensaments festius (LXXXIX)
14 Desembre, 2021 07:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc prou llapis, em podran faltar les idees.
A casa, tinc el sofà, al carrer tinc les ganes de seure.
Cap vell es queixa de quan era jove.
Té el cor jove, el cervell desocupat.
És bonic perdre, només cal mirar la cara de qui et guanya.
M'he fet un garrepa, estalvio el que no veuré.
Tenia una escala, va fer-li una casa al costat.
Tinc por d'anar al cel, allí tots són massa perfectes.
Si el capellà em diu que vaig malament, què em dirà el sabater?
Porto un llibre a les mans, primer havia provat de posar-me'l al cap.
M' han donat un llibre, potser ningú el sap fer servir.
Escriure és bo, només cal rentar-se després.
Volia vendre'm l'ànima, però ni de franc la volen.
Tinc un gran enemic, ell el té petit.
He perdut la memòria, sempre vaig creure que no em serviria.
He vingut al món per pagar, tants diners devia?
He de menjar menys, he d'acostumar-me a no treballar.
Si em voleu tenir content, que ningú se'n recordi de mi.
El vent em parla força, però he de córrer més per seguir-li la conversa.
He arribat a creure que el cel no és el que tinc.
Si he arribat als cinquanta, igual arribo als trenta.
Necessito diners, es veu que ja no se'n refia ningú.
Tenia paraula d'home, ara tinc excuses de vell.
Tinc un tros de terra, espero tenir el meu forat.
Ni Déu esperava tant miracles amb els diners.
Necessito ruc per compartir la sínia.
Deu ser bonic ser ric, almenys no n'he trobat cap de lleig.
És senzill plorar, només cal viure suficient.
No us puc ensenyar res més, m'han apagat el llum.
Sense alegries la vida és més fàcil treure-se-la del davant.
És un home feliç, no el deixen despertar.
He arribat a creure que la llibertat no escolta ningú.
La dona diu que no l'escolto, jo li dic que tampoc.
Fa massa calor, això vol dir que el cos va sol.
Com es pot dir que l'infern és dolent si tenen calefacció.
He arribat a una conclusió, encara estic amb ella.
L'home vol manar perquè ignora què vol dir.
Les hores de feina són les menys complicades.
He decidit canviar, però el cos m'empaita.
Mireu si sóc ruc que passo inadvertit entre ells.
Per molt que corri, no pensaré més de pressa.
Només tinc un enemic, encara que és bon company.
He estat a casa d'un ric, però no he vist a cap déu.
Déu em vol salvar, no li dono pressa.
Pensaments festius (LXXXVIII)
01 Desembre, 2021 03:13
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El vent és eixerit, xiula i se'n va.
Necessito menjar poc, tinc un cos pobre.
Les formigues van de pressa perquè l'aire les refresca.
No cregueu el cos, ell també sua.
Un home és un punt d'una estadística.
Com l'home s'avorria, Déu li va donar feina.
Veig que moriré, no tinc ganes de fer res.
Vés per on vulguis, les pedres t'estan esperant.
Tenia una dona jove i les nits massa llargues.
He perdut el compte, dec tenir massa diners.
Em preocupa aprendre, acabaré oblidant el que sabia.
Tinc pocs amics, el cotxe n'és un.
La dona diu que no penso amb ella, tinc massa feina pensant amb mi.
És un dropo estrany, diu que intenta treballar.
Mil pensaments no fan un llibre, un milió de paraules sí.
La millor novel·la no necessita tapes.
He vingut al món, cerco al déu que m'ha empès.
La saviesa és el difícil art de pair la informació.
Conec la pau dels déus, ara busco la del home.
Mireu si tinc necessitats que les tinc gairebé totes.
Dieu-li al meu cos que només sóc un home.
Es burla de mi, deu saber que em coneix.
Com que el cap és petit, el riure i el plorar no són lluny.
He trobat la solució, he perdut el problema.
Em volen canviar el cervell per un cabdell de papers.
Aprendre és més senzill, el que costa és saber-ho.
Quan ja domines el dia, arriba la nit.
Morir-se és dolorós, sobretot per als que deus.
Al ruc, no li preocupen les garlandes del carro.
Si necessitem espai, volem cap a endins.
Vaig anant per la vida de miratge en miratge.
La terra que més em preocupa és la que vol viure dintre la sabata.
La lloança fa tancar els ulls de la realitat.
Les dones parlen més perquè necessiten més paraules.
No és vanitat, és necessitat de ser quelcom.
Escric al vent perquè els homes no m'entenguin.
He conegut a Déu, està més trist que jo.
Possiblement em moriré, però deixeu-me dubtar-ho.
Estic de volta de la vida, què hauré fet mentre anava?
Déu m'ha donat una cistella, no paro d'omplir-la d'aigua.
No sóc un home avorrit, mai he donat per tant.
Ella volia un home intel·ligent, vaig tenir molta sort.
Si em vèieu passar, és possible que arribi enlloc.
M'agrada la nit, perdo el temps més a poc a poc.
Pensaments festius (LXXXVII)
14 Novembre, 2021 06:22
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He decidit no ser ric, odio anar ben vestit.
Passo tan temps somiant que no me'n queda per viure.
Déu m'enveja, diu que puc anar a l'infern.
Un dia vaig veure la veritat i no la vaig reconèixer.
La solitud és el regne on no trobes a ningú.
La solitud és femenina, l'home ni la nota.
No necessito escriure les memòries per saber que m'he equivocat.
Déu em donà la vida, però és descuidà donar-me la clau.
No crec en la intel·ligència, no l'he vist enlloc.
No em preocupa anar despullat, em preocupen els comentaris.
Si m'imposen un rei, que no me l'acostin.
Déu va imposar el treball quan va veure els efectes de l'oci.
Necessito aprendre, la salut ja me la curaran.
Ben mirat encara sóc un mort prou presentable.
Mentre Déu escriu, el dimoni ho esborra.
És una dona molt maca, no para de fer vendre mocadors.
No és molt intel·ligent, però que me'n dius del cos.
Déu va fer venir el fill, però no hem avançat gaire.
No dubto de mi, dubto del meu cos.
La vellesa és la distància màxima entre el cos i el cervell.
La dona ho dóna tot, l'home agafa el que li convé.
La dona vol que l'home l'ajudi, l'home encara més.
Li he fet observar a Déu que Ell només mira amb un ull.
L'estimava la terra fins que es va fer unes sabates.
He provat de ser savi, però havia de llençar els records.
Estic aprenent a ser humil, només escric en català.
Necessito volar, porteu-me llapis i paper.
Canvio dimoni vell per diablessa sense experiència.
He somiat amb el cel: sospirava i no calia pagar.
Perdona'm Senyor, et vaig confondre amb un predicador.
I si Déu no existeix, qui és l'encarregat d'encendre el sol.
Diu que Déu em castigarà, veig que té poca feina.
Si les dones volen manar, dieu - me: De què o de qui?
La veritat és un brillant de 666 cares.
Estava a punt de descobrir la veritat quan es va tombar el full.
La solitud és la cambra sense miralls.
El dimoni em tempta i jo segueixo sent ruc.
Sóc tan poc espavilat, ignoro perquè vaig vestit d'home.
Déu també vol que li toqui la loteria.
És incòmode viatjar per un mar de diners.
Si voleu que us vegin, torneu-vos ric.
Sóc feliç perquè ni jo em conec.
La felicitat té por, no es queda a casa de ningú.
No us cal patir, vindran dies pitjors.
Pensaments festius (LXXXVI)
01 Novembre, 2021 04:47
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em volen donar feina, és un símptoma preocupant.
Estic perdent el temps, no tinc res per a fer un farcell.
El vaig convidar a veure la meva obra, es va confondre de direcció.
Tenia molts amics i es van acabar els diners.
Parlar està bé, callar és la qualitat dels déus.
Estic preocupat, ja em coneixen massa venedors.
Puc triar: Perdre o no guanyar.
Tinc un bon amic, no sap qui sóc.
Podria ser bombeta, però no em vull escalfar el cap.
Com era feliç, em vaig assegurar un problema.
Em vaig comprar unes sabates, què més m'he de posar?
Estic aprenent força, ara, ja no dormo quan llegeixo.
Potser s'hauria mort, però havia de pagar el metge.
Vaig anar al calvari, ara el tinc a casa.
He escrit un vers, igual arribo a escriure'n dos.
Estic content de trobar-me sense gaire esforç.
Em va proposar ser rei, després va ingressar en un psiquiàtric.
He aconseguit mentir sense enganyar.
Volia pujar al cavall, però he decidit acompanyar-lo.
He estat en un país llunyà, no he aconseguit trepitjar terra.
He anat a comprar i només he aconseguit canviar els diners.
Em pregunto si sóc a casa, encara no m'han manat res.
Tinc una bona sogra, diu que no vol viure més.
Si vols anar al cel, primer has de morir.
He resol un problema, ara n'he creat dos.
Jo també sóc un déu, i el que costa mantenir-ho.
He arribat a una conclusió, és millor no manifestar-la.
Déu és tan complicat que no tracta amb diners.
Entre la claror dels somnis, esdevé la foscor de la vida.
Tinc massa pocs anys per aprendre a ser una pedra.
Si Déu em va posar aquí és perquè en un altre lloc feia nosa.
El millor que recorda un home és el lloc on no voldria anar mai.
Deixeu la porta oberta per si vol entrar la pau.
El camí del demà només el trepitgen els fantasmes.
Em va proposar un negoci, ara m'estic amagant.
Tinc dos vicis: caminar i no aturar-me.
On trobareu un peix més seriós que en una peixateria?
És un home tan feliç que ha oblidat on té els diners.
He decidit no sortir de casa, visc a la terra.
Li he dit que l'estimo, ara, ja farà el que li pertoqui.
Volia comprar una vaca, després, només vaig dibuixar-la.
El que més li preocupa a l'home és no tenir quatre rodes.
Abans d'anar a dormir, he de triar-me un parell de somnis.
Diuen que sóc un somiatruites, només em falta una ampolla de vi blanc.
Pensaments festius (LXXXV)
16 Octubre, 2021 22:58
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
Voldria ser un cabirol, m'agrada sortir de casa.
No sé massa on vaig, però perdo prou temps.
És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.
Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.
Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.
He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.
Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.
Estic passant per la vida, algun dia creixeré.
No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.
El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.
Jesús va pujar a la creu i encara se'n recorda.
Només demano pecar sense pressa.
Sortiria a la processó, però no arribaria enlloc.
És molt trist recordar-li a Jesús com el tractarem.
El bo de les vacances és si ho són.
Tenir més d'una casa és dubtar on et despertes.
Podria ser ric, però Déu m'estima massa.
Per què perdem el temps viatjant i llegint?, si és el mateix.
El fadrí no és conscient de la nosa que un home pot fer.
Odio la roba vella, té ganes d'abandonar-me.
Sóc prou feliç, desitjo continuar sent invisible.
Seria pintor, si no estimés la natura.
La dona es vol operar de les potes de gall, jo prefereixo que s'operi ella.
L'infern és com una casa on no es pot pagar la refrigeració.
L'únic bo de barallar-te és si et permeten enfadar-te.
Em preocupa aquesta noia, assegura dir la veritat.
La darrera vegada que vaig estimar la dona estava fadrina.
El mossèn demana el penediment, li hauré de donar.
Tinc vàries ofertes d'anar al cel, escolliré la més econòmica.
Vaig sortir a Setmana Santa i vaig veure gelats de caputxeta de tots colors.
És un home molt savi, encara pot anar on vol.
He conegut un fantasma, m'ha despatxat del seu món.
He tingut un bon dia, no he perdut gairebé res.
És un home intel·ligent, no contesta mai les trucades.
Li he preguntat al cos si puc dinar, només ha grunyit una estona.
El cor ha demanat vacances, és el darrer que li penso donar.
Estic aprenent a morir, fa cinquanta anys que ho intento.
Pensaments festius (LXXXIV)
01 Octubre, 2021 05:03
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He comprat un televisor nou, però les pel·lícules encara segueixen sent les mateixes.
Ets molt ràpid va dir-me un cargol, pots comptar, va replicar un cavall.
El metge m'ha dit: Si et vols enfadar, mentrestant, no deixis de córrer!
Estic cercant un tresor, he començat emplenant sol·licituds.
Si voleu veure'm vell, haureu de venir amb mi.
Vull aprendre a dibuixar, ja sé agafar l’esborrador.
Déu em vol fer treballar, no sap les ganes que en tinc.
Anar a fer un tomb és més vell que caminar.
Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.
Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.
Quan la dona va saber que viuria més va començar a pentinar-se.
La vida és un gronxador que no necessita cordes.
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.