Pensaments festius (XC)
01 Gener, 2022 06:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He arribat a entendre una cosa, és un bon inici.
Viure ja és prou pesat, no us calen tants embalums.
La vida és prou bonica com per a no necessitar publicitat.
Començo pensant i acabo plorant tinta.
No sé on és el cel, però sé com no anar-hi.
La saviesa de Déu em privà d'un ull al clatell.
Tinc el cervell petit, però el cap és massa gros.
Un dia és la durada de llevar-se dos cops.
No dubto de Déu, dubto de la seva existència.
Tinc molta sort, encara no em conec.
He anat a la mar, he vist la mar i l'he deixat enrere.
No necessito que em lloéssiu, però no us ho privaré.
Estic content, no em trobo a faltar.
Tinc massa hores per no perdre'n unes quantes.
El cel és lluny, no puc ser-hi tots els dies.
No li recordéssiu al cos que és el meu amo.
Escric per tenir la culpa de moltes coses.
He anat al teatre, però prefereixo el que veig pel carrer.
Deixeu cansar el cos, l'esperit reposarà més tranquil.
Mai he estat dels pobres, deu ser que sóc un d'ells.
Hagués pogut comprar flors, però no volia més víctimes.
Sóc un fill dropo que necessita excuses per treballar.
Vulgues que no, em vaig convencent que no sóc un déu.
Busco home, poc espavilat, que ocupi el meu lloc.
Festejaria, però he conegut el meu futur.
És bonic que passi el temps quan no et necessita ningú.
L'embolcall m'agrada, però dintre, què hi ha?
Ser pare és la paga d'haver estat fill.
És un home molt gran, el pots posar en qualsevol lloc.
Per fi, va trobar un home que feia conjunt amb l' armari.
La nit d'estiu no sap que, al dematí, treballo.
Demà és dijous, quan serà dimecres?
Era un home molt avar, va patir molt en expirar.
De fet, la dona necessita set anys més per arreglar-se.
Deixeu-me endreçar l'avui abans d'allitar-me.
Tinc poc temps per endevinar quan he de tornar.
Estic convençut que la terra seguirà deixant que la trepitgi.
Cada dia, estic més boig, almenys ho intento.
He provat de no escriure, però m'ofego.
Vaig sortir de casa sense diners, vaig tornar de seguida.
El mar era feliç, però va venir la lluna i el vent.
A Déu se li descuidà la marxa enrere.
Estimo el món perquè no em necessita.
És bo pagar impostos, deixes de somiar.
Pensaments festius (LXXXIX)
14 Desembre, 2021 07:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc prou llapis, em podran faltar les idees.
A casa, tinc el sofà, al carrer tinc les ganes de seure.
Cap vell es queixa de quan era jove.
Té el cor jove, el cervell desocupat.
És bonic perdre, només cal mirar la cara de qui et guanya.
M'he fet un garrepa, estalvio el que no veuré.
Tenia una escala, va fer-li una casa al costat.
Tinc por d'anar al cel, allí tots són massa perfectes.
Si el capellà em diu que vaig malament, què em dirà el sabater?
Porto un llibre a les mans, primer havia provat de posar-me'l al cap.
M' han donat un llibre, potser ningú el sap fer servir.
Escriure és bo, només cal rentar-se després.
Volia vendre'm l'ànima, però ni de franc la volen.
Tinc un gran enemic, ell el té petit.
He perdut la memòria, sempre vaig creure que no em serviria.
He vingut al món per pagar, tants diners devia?
He de menjar menys, he d'acostumar-me a no treballar.
Si em voleu tenir content, que ningú se'n recordi de mi.
El vent em parla força, però he de córrer més per seguir-li la conversa.
He arribat a creure que el cel no és el que tinc.
Si he arribat als cinquanta, igual arribo als trenta.
Necessito diners, es veu que ja no se'n refia ningú.
Tenia paraula d'home, ara tinc excuses de vell.
Tinc un tros de terra, espero tenir el meu forat.
Ni Déu esperava tant miracles amb els diners.
Necessito ruc per compartir la sínia.
Deu ser bonic ser ric, almenys no n'he trobat cap de lleig.
És senzill plorar, només cal viure suficient.
No us puc ensenyar res més, m'han apagat el llum.
Sense alegries la vida és més fàcil treure-se-la del davant.
És un home feliç, no el deixen despertar.
He arribat a creure que la llibertat no escolta ningú.
La dona diu que no l'escolto, jo li dic que tampoc.
Fa massa calor, això vol dir que el cos va sol.
Com es pot dir que l'infern és dolent si tenen calefacció.
He arribat a una conclusió, encara estic amb ella.
L'home vol manar perquè ignora què vol dir.
Les hores de feina són les menys complicades.
He decidit canviar, però el cos m'empaita.
Mireu si sóc ruc que passo inadvertit entre ells.
Per molt que corri, no pensaré més de pressa.
Només tinc un enemic, encara que és bon company.
He estat a casa d'un ric, però no he vist a cap déu.
Déu em vol salvar, no li dono pressa.
Pensaments festius (LXXXVIII)
01 Desembre, 2021 03:13
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El vent és eixerit, xiula i se'n va.
Necessito menjar poc, tinc un cos pobre.
Les formigues van de pressa perquè l'aire les refresca.
No cregueu el cos, ell també sua.
Un home és un punt d'una estadística.
Com l'home s'avorria, Déu li va donar feina.
Veig que moriré, no tinc ganes de fer res.
Vés per on vulguis, les pedres t'estan esperant.
Tenia una dona jove i les nits massa llargues.
He perdut el compte, dec tenir massa diners.
Em preocupa aprendre, acabaré oblidant el que sabia.
Tinc pocs amics, el cotxe n'és un.
La dona diu que no penso amb ella, tinc massa feina pensant amb mi.
És un dropo estrany, diu que intenta treballar.
Mil pensaments no fan un llibre, un milió de paraules sí.
La millor novel·la no necessita tapes.
He vingut al món, cerco al déu que m'ha empès.
La saviesa és el difícil art de pair la informació.
Conec la pau dels déus, ara busco la del home.
Mireu si tinc necessitats que les tinc gairebé totes.
Dieu-li al meu cos que només sóc un home.
Es burla de mi, deu saber que em coneix.
Com que el cap és petit, el riure i el plorar no són lluny.
He trobat la solució, he perdut el problema.
Em volen canviar el cervell per un cabdell de papers.
Aprendre és més senzill, el que costa és saber-ho.
Quan ja domines el dia, arriba la nit.
Morir-se és dolorós, sobretot per als que deus.
Al ruc, no li preocupen les garlandes del carro.
Si necessitem espai, volem cap a endins.
Vaig anant per la vida de miratge en miratge.
La terra que més em preocupa és la que vol viure dintre la sabata.
La lloança fa tancar els ulls de la realitat.
Les dones parlen més perquè necessiten més paraules.
No és vanitat, és necessitat de ser quelcom.
Escric al vent perquè els homes no m'entenguin.
He conegut a Déu, està més trist que jo.
Possiblement em moriré, però deixeu-me dubtar-ho.
Estic de volta de la vida, què hauré fet mentre anava?
Déu m'ha donat una cistella, no paro d'omplir-la d'aigua.
No sóc un home avorrit, mai he donat per tant.
Ella volia un home intel·ligent, vaig tenir molta sort.
Si em vèieu passar, és possible que arribi enlloc.
M'agrada la nit, perdo el temps més a poc a poc.
Pensaments festius (LXXXVII)
14 Novembre, 2021 06:22
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He decidit no ser ric, odio anar ben vestit.
Passo tan temps somiant que no me'n queda per viure.
Déu m'enveja, diu que puc anar a l'infern.
Un dia vaig veure la veritat i no la vaig reconèixer.
La solitud és el regne on no trobes a ningú.
La solitud és femenina, l'home ni la nota.
No necessito escriure les memòries per saber que m'he equivocat.
Déu em donà la vida, però és descuidà donar-me la clau.
No crec en la intel·ligència, no l'he vist enlloc.
No em preocupa anar despullat, em preocupen els comentaris.
Si m'imposen un rei, que no me l'acostin.
Déu va imposar el treball quan va veure els efectes de l'oci.
Necessito aprendre, la salut ja me la curaran.
Ben mirat encara sóc un mort prou presentable.
Mentre Déu escriu, el dimoni ho esborra.
És una dona molt maca, no para de fer vendre mocadors.
No és molt intel·ligent, però que me'n dius del cos.
Déu va fer venir el fill, però no hem avançat gaire.
No dubto de mi, dubto del meu cos.
La vellesa és la distància màxima entre el cos i el cervell.
La dona ho dóna tot, l'home agafa el que li convé.
La dona vol que l'home l'ajudi, l'home encara més.
Li he fet observar a Déu que Ell només mira amb un ull.
L'estimava la terra fins que es va fer unes sabates.
He provat de ser savi, però havia de llençar els records.
Estic aprenent a ser humil, només escric en català.
Necessito volar, porteu-me llapis i paper.
Canvio dimoni vell per diablessa sense experiència.
He somiat amb el cel: sospirava i no calia pagar.
Perdona'm Senyor, et vaig confondre amb un predicador.
I si Déu no existeix, qui és l'encarregat d'encendre el sol.
Diu que Déu em castigarà, veig que té poca feina.
Si les dones volen manar, dieu - me: De què o de qui?
La veritat és un brillant de 666 cares.
Estava a punt de descobrir la veritat quan es va tombar el full.
La solitud és la cambra sense miralls.
El dimoni em tempta i jo segueixo sent ruc.
Sóc tan poc espavilat, ignoro perquè vaig vestit d'home.
Déu també vol que li toqui la loteria.
És incòmode viatjar per un mar de diners.
Si voleu que us vegin, torneu-vos ric.
Sóc feliç perquè ni jo em conec.
La felicitat té por, no es queda a casa de ningú.
No us cal patir, vindran dies pitjors.
Pensaments festius (LXXXVI)
01 Novembre, 2021 04:47
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em volen donar feina, és un símptoma preocupant.
Estic perdent el temps, no tinc res per a fer un farcell.
El vaig convidar a veure la meva obra, es va confondre de direcció.
Tenia molts amics i es van acabar els diners.
Parlar està bé, callar és la qualitat dels déus.
Estic preocupat, ja em coneixen massa venedors.
Puc triar: Perdre o no guanyar.
Tinc un bon amic, no sap qui sóc.
Podria ser bombeta, però no em vull escalfar el cap.
Com era feliç, em vaig assegurar un problema.
Em vaig comprar unes sabates, què més m'he de posar?
Estic aprenent força, ara, ja no dormo quan llegeixo.
Potser s'hauria mort, però havia de pagar el metge.
Vaig anar al calvari, ara el tinc a casa.
He escrit un vers, igual arribo a escriure'n dos.
Estic content de trobar-me sense gaire esforç.
Em va proposar ser rei, després va ingressar en un psiquiàtric.
He aconseguit mentir sense enganyar.
Volia pujar al cavall, però he decidit acompanyar-lo.
He estat en un país llunyà, no he aconseguit trepitjar terra.
He anat a comprar i només he aconseguit canviar els diners.
Em pregunto si sóc a casa, encara no m'han manat res.
Tinc una bona sogra, diu que no vol viure més.
Si vols anar al cel, primer has de morir.
He resol un problema, ara n'he creat dos.
Jo també sóc un déu, i el que costa mantenir-ho.
He arribat a una conclusió, és millor no manifestar-la.
Déu és tan complicat que no tracta amb diners.
Entre la claror dels somnis, esdevé la foscor de la vida.
Tinc massa pocs anys per aprendre a ser una pedra.
Si Déu em va posar aquí és perquè en un altre lloc feia nosa.
El millor que recorda un home és el lloc on no voldria anar mai.
Deixeu la porta oberta per si vol entrar la pau.
El camí del demà només el trepitgen els fantasmes.
Em va proposar un negoci, ara m'estic amagant.
Tinc dos vicis: caminar i no aturar-me.
On trobareu un peix més seriós que en una peixateria?
És un home tan feliç que ha oblidat on té els diners.
He decidit no sortir de casa, visc a la terra.
Li he dit que l'estimo, ara, ja farà el que li pertoqui.
Volia comprar una vaca, després, només vaig dibuixar-la.
El que més li preocupa a l'home és no tenir quatre rodes.
Abans d'anar a dormir, he de triar-me un parell de somnis.
Diuen que sóc un somiatruites, només em falta una ampolla de vi blanc.
Pensaments festius (LXXXV)
16 Octubre, 2021 22:58
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
Voldria ser un cabirol, m'agrada sortir de casa.
No sé massa on vaig, però perdo prou temps.
És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.
Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.
Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.
He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.
Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.
Estic passant per la vida, algun dia creixeré.
No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.
El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.
Jesús va pujar a la creu i encara se'n recorda.
Només demano pecar sense pressa.
Sortiria a la processó, però no arribaria enlloc.
És molt trist recordar-li a Jesús com el tractarem.
El bo de les vacances és si ho són.
Tenir més d'una casa és dubtar on et despertes.
Podria ser ric, però Déu m'estima massa.
Per què perdem el temps viatjant i llegint?, si és el mateix.
El fadrí no és conscient de la nosa que un home pot fer.
Odio la roba vella, té ganes d'abandonar-me.
Sóc prou feliç, desitjo continuar sent invisible.
Seria pintor, si no estimés la natura.
La dona es vol operar de les potes de gall, jo prefereixo que s'operi ella.
L'infern és com una casa on no es pot pagar la refrigeració.
L'únic bo de barallar-te és si et permeten enfadar-te.
Em preocupa aquesta noia, assegura dir la veritat.
La darrera vegada que vaig estimar la dona estava fadrina.
El mossèn demana el penediment, li hauré de donar.
Tinc vàries ofertes d'anar al cel, escolliré la més econòmica.
Vaig sortir a Setmana Santa i vaig veure gelats de caputxeta de tots colors.
És un home molt savi, encara pot anar on vol.
He conegut un fantasma, m'ha despatxat del seu món.
He tingut un bon dia, no he perdut gairebé res.
És un home intel·ligent, no contesta mai les trucades.
Li he preguntat al cos si puc dinar, només ha grunyit una estona.
El cor ha demanat vacances, és el darrer que li penso donar.
Estic aprenent a morir, fa cinquanta anys que ho intento.
Pensaments festius (LXXXIV)
01 Octubre, 2021 05:03
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He comprat un televisor nou, però les pel·lícules encara segueixen sent les mateixes.
Ets molt ràpid va dir-me un cargol, pots comptar, va replicar un cavall.
El metge m'ha dit: Si et vols enfadar, mentrestant, no deixis de córrer!
Estic cercant un tresor, he començat emplenant sol·licituds.
Si voleu veure'm vell, haureu de venir amb mi.
Vull aprendre a dibuixar, ja sé agafar l’esborrador.
Déu em vol fer treballar, no sap les ganes que en tinc.
Anar a fer un tomb és més vell que caminar.
Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.
Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.
Quan la dona va saber que viuria més va començar a pentinar-se.
La vida és un gronxador que no necessita cordes.
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
Pensaments festius (LXXXIII)
14 Setembre, 2021 07:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tenir bon humor surt més barat.
Si només tens una vida, és més senzill gaudir-la.
He après anglès en quinze dies, l'he oblidat en quinze segons.
Si apreneu a llegir entre línies, us sobraran totes les lletres.
Hi ha un temps per comprar i noranta per pagar.
Estic preocupat, he anat a la feina i de poc que no la trobo.
A la mar de la saviesa, primer has de fer la barca.
Déu em donà dues mans, una per escriure i l' altra per agafar el full.
Trobo que Déu encara no s'ha refet de la darrera Creació.
Els capellans intenten casar, de pressa, les dones, no volen tantes fadrines.
Estic content, encara em queden les butxaques.
Si voleu el meu món, només us cal comprar paciència.
Necessito calculadora per demanar-li comptes al meu cor.
Seguiré viu per a goig de la hisenda pública.
Vaig entrar a demanar l'hora i vaig sortir amb una enciclopèdia.
El metge parla clar: Algun dia he de morir!
Canvio somnis per diners, els darrers no m'han agradat.
Si el vent et dóna conversa, millor que comencis a prendre apunts.
Estic començant a viure, de moment no em fa por.
Vaig decidir anar a la guerra, ara, l'estic perdent.
Tenia un oncle ric, el nebot no sap que el té.
He tardat massa en començar la vida que em pertoca.
Us puc contar la meva vida, però no m'agrada perdre el temps.
Només hi ha un llibre interessant, està escrit damunt les pedres.
Em volen prendre la presó, hauran de matar-me primer.
La vida és un autobús, no arriba mai abans d'hora.
Tinc pocs diners, us deixo compartir la meva salut.
El vent no vol parlar, és la natura qui l'obliga.
Tinc ganes de plorar, ara, buscaré un motiu.
A la lluita de cada dia, podeu sumar-li la derrota de cada nit.
Un home inestable suporta millor els primers desenganys.
Estar enamorat és bonic, aprendre a estimar és meravellós.
Prefereixo escoltar, ja he perdut el dret de la paraula.
Milers cerquen la veritat, ningú trobarà la seva.
Déu em dóna la vida, el dimoni dóna els tombs.
Estic content, el dimoni encara em tempta.
Em penso que estic perdut, necessito un carrer ample.
Volar és possible, aletejar és més complicat.
Estic preocupat per l'ànima, el cos viu sense dir-me res.
Estic a punt del deslliurament, ja no m'escolta ningú.
Cada hora és una passa que ens porta a un altre lloc.
Perdoneu-me la pregunta, però algú sap on he d'anar.
M'agrada el temps de la foscor, no he conegut altra cosa.
He dinat i estic content, he perdut de vista les menges que no m'agraden.
Pensaments festius (LXXXII)
01 Setembre, 2021 06:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He somiat que esmorzava, després ho he fet.
Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.
Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,
Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.
No m'importa ser al de dalt, però pujar és prou agradable.
Us puc contar un secret? Tinc més d'un dubte.
Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.
Viure és viatjar de franc.
Prefereixo la llum en capses petites.
Sento la nit com ve, però mai com arriba.
L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.
Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.
He trobat el camí que em porta al meu camí.
Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.
Vull anar sol, però tinc massa per perdre.
Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.
La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.
Que Déu em guardi dels estúpids, dels altres ja em guardaré jo.
Entre dos negocis, hi ha la pausa d'una desfeta.
El camí de la vida és enmig dels records.
Si algú em coneix, ja m'ho farà saber.
Jesús va venir de pobre perquè el seu Pare li va donar poc pressupost.
No crec que l'home sigui obra de Déu, no ho hagués fet tant malament.
No anéssiu a veure a Déu amb pocs pecats, no us farà cas.
Si algun dia moro, deseu el llapis.
Mirant qui vol anar al cel, és millor pensar-s'ho bé.
De fet l'estimo, però tinc tota la vida per a dir-li.
Si voleu casar-vos, procureu no gronxar massa el cap.
Si ho vas a mirar, la núvia és la primera que entra a casa.
Si algun dia moro, no cal que em donéssiu el condol.
La vida és el que queda quan marxeu.
La veritat existeix, però no es deixa reduir.
Els homes, a més del futbol, tenim les vacances.
He conegut homes intel·ligents, no m'identifico amb cap.
El sol surt i, a poc a poc, ens deixa.
Un voldria que els diners l'estimessin, però no ho sol aconseguir.
El meu tresor és passar sense ser anotat ni advertit.
No tenim problemes d'espai, només de temences.
Ja conec una mica a Déu, no demano cap reciprocitat.
He tingut un somni, crec que ja és suficient.
Déu creà el món, l'home ho vol justificar.
M'agradaria ser savi, però tinc por de perdre el cervell.
No sento equivocar-me, sento no poder encertar.
Els pares em deixen els seus fills, després sempre els torno.
Pensaments festius (LXXXI)
15 Agost, 2021 05:20
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'únic bo de xerrar és que el silenci fuig.
Estic content, respiro i encara em costa pocs diners.
Déu va fer l'home, el va guardar i el dimoni li va prendre.
El millor d'estar assegut és que amagues el cul.
El millor de la vida és que la saviesa no us ofegarà.
Estic pensat, segurament faig mala cara.
L'amo em paga perquè li recordi qui sóc.
He perdut el temps, no sortiré a buscar-lo.
Volia una casa, he plantat un arbre.
Ella és maca i espavilada, ho té prou malament.
El rei va demanar un súbdit, no el van poder trobar.
Com a molt tardar, el sol tornarà demà.
Fecsa amenaça Déu d'apagar els llums.
Com puc tenir idees amb una sola bombeta.
No tinc país, sóc massa pobre.
Els meus quilos, de carn i ossos, em resulten prou cars.
El millor del poble és el poc que pregunten les pedres.
He decidit parlar menys, no puc perdre'm tan sovint.
Li vaig dir a un arbre: Vine amb mi!, no em va fer cas.
Tinc cent llibres i no en puc fer treballar cap.
Ben mirat, un llibre és una munió de fulles presoneres.
Jesús em va dir: Me'n vaig, s'acosta la Setmana Santa!
Primer tenia un dimoni i m'amoïnava, ara en tinc dos i es barallen.
Li he pregat a Déu que em deixi sol una setmana.
Potser seria un bon frare, pregunteu-li a la núvia.
He llençat pedres al riu, algun dia me les tornarà.
El millor de ser pobre és el bo que trobes el menjar.
Diu que la festejo i no paro de córrer.
Si voleu volar, és millor que no us aturéssiu a comprovar-ho.
El millor de l'escola és que ningú arriba a ensenyar.
He passat un mal moment, m'han demanat consell.
Maleït el temps que em passo parlant.
La perfecció creix quan la distància s'accelera.
No he deixat de pensar, per això estic perdut.
De jove, he viscut per mi, ara, ja puc viure per vosaltres.
Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.
Els forts no criden, els forts van.
Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.
Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.
Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.
Un home que vol créixer sol acabar explotant.
Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.
Cerco mag barat especialista en loteries.
El millor de ser pobre és la mirada dels diners.