Pensaments festius (CXXX)
01 Abril, 2023 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Quan ja guanyava, arribà Déu i canvia les cartes.
No soc massa gran, però ocupo tot el lloc que puc.
Doneu oportunitats als joves, deixeu-los plorar més fort.
No tinc més amics, el hauria venut igualment.
Quan pugis més alt, veuràs on es queden els peus.
El primer defecte de l’home és tenir un cos que els altres veuen.
Tinc prou dies per saber que no són meus.
Déu escriu al cor amb la nostra sang.
Tots es confonen, creuen que només soc jo.
Triomfar requereix una bona mitja part.
No és bo escriure tant, poses massa taques al mateix full.
Escriure no és plorar, el plorar és imprimir-ho.
Tinc un cervell massa enfeinat per saber on pot arribar.
La felicitat és el desgavell de les sensacions.
Cap dona serà estimada si no amaga la seva poma.
Cap mar estima les seves platges.
L’alegria de fer-se vell és la llunyania del món.
La religió no deixa de ser un altre negoci piramidal.
El cos és el vestit que m’han posat.
El cel és el regne on l’amo no va mai.
El dimoni no és dolent, només aspira a ser àngel altre cop.
La creació va ser l’expressió més poruga del saber fer de Déu.
El mossèn em ven un regne que no és seu.
El cap no pensa si el cos no el porta al lloc adequat.
Un fantasma és un ser massa inexpert.
Us donaré una poma si oblideu d’on vinc.
L’únic problema de les núvies són els nuvis.
Estic prou sol per a saber que soc jo.
Cap guerra sol acabar abans d’hora.
Estic perdut, els altres no saben que els faig por.
No crec en el futur, però s’apropa de pressa.
Procureu no ser imprescindible ni inservible.
El més difícil de ser pare és ser fill.
Si sabeu que he mort cal que m’ho digueu.
Morir és un viatge fosc i solitari.
He vist el sol, espero que sigui de dia.
Li he dit que la vull, he oblidat: Per a què?
És bo aprendre, però plorar és necessari.
Pocs morts saben o volen aprendre.
Necessito més dies de por que d’alegria.
Estic sorprès, m’equivoco i el cel no cau.
Jesús porta sandàlies, el Papa deu anar descalç.
No puc parlar altre idioma que el que no conec.
El silenci és el regne dels xerraires.