Pensaments festius (LVI)
01 Agost, 2020 06:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Carregada de diners, la faig més eixerida.
Vaig patir més que la pell d'una artista vella.
No vull entrevistes per si perdo un ull.
Em va tocar la grossa i m'hi vaig casar.
Si Déu m' excomunica, on aniré a viure.
Cap dona és vella sense el seu permís.
Si un home oneja és millor seure.
Era un home tant net que va arribar a ser lleixiu.
Festejar és només feina per a un.
Tenia tants pecats que no es va poder morir.
Enganyo tan bé que m'hauré de casar.
Arribar a vell i a ruc, és qüestió de mesos.
M'estima tant que dubto si és a mi.
He tardat massa per saber tan poc.
Només l'altre em vol més que jo.
Prego i demano no saber volar.
Us he de confessar que quasi ja sé caminar.
La roda del saber no té cap ni peus.
Déu és tan senzill que quasi ofèn.
Us ho diré, però ni jo m'escolto.
Seria ric si deixés de demanar.
Em sobta, trobar-me de tant en tant.
He estimat, però no he aterrat.
Podeu fer, però us omplireu de buits.
El meu infern són les paraules perdudes.
Cada cop, el cistell de la por és més gran.
Els anys són lladregots descarats.
El vent s'emporta els desitjos de pau.
He seguit els camins i no he trobat on vaig.
Per a ser boig s'ha d'aprendre prompte.
Podeu amagar-me la fermesa, però no la feblesa.
Dalt d'un turó és complicat viure.
La vida és un seguit de presons inevitables.
Sempre és d'hora per demanar perdó.
La llibertat és un buit indescriptible.
Pensar és arribar a conclusions tardanes.
Ballar és descriure moviments agradables.
Només el temps sap ferir incansablement.
Prefereixo un mal confessor que un bon periodista.
Despullar-se és la més suau de les confessions.
Sóc un ésser brut i desequilibrat.
Perdo més temps en disculpar-me que en ignorar.
Si llegiu, el problema és vostre.
El cel es perd al segon soci.
Mai un cap sol et portarà enlloc.
Pensaments festius (LV)
12 Juliol, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un cos cansat és un esperit millorable.
Si els peus doloregen, és que el camí és prou llarg.
La nit em ve a dir que ha estat avui.
Quan festejava, em deixava enganyar.
Havent-me casat, vaig perdre la raó.
El llapis em confessa i m'absol.
He deixat sol el gegant que vivia amb mi.
He lluitat poc i encara he perdut.
La dona lluita, es pentina i es plany.
Vaig el darrer per si no cal anar.
Si l'home és ric, la misèria és minsa.
He fet tantes cambres que no sé on és la meva.
Home enfeinat, dona enfadada.
Tinc mig ull per a la mare i ull i mig per a la filla.
El temps de neteja és massa gran per al que embruto.
Uns homes tenen dues cases i una dona, el altres una casa i dues dones.
El millor de ser ric és el maco que et fas.
Tenir molts diners deu ser menys dolent que tenir-ne pocs.
Si el banquer em saluda, anem malament.
Aprendre molt és símptoma de saber poc.
Cuinar és l'art de l'aparença.
Sóc tan esquerp que ni saludo el sol.
Vaig tenir un dia bo, però se'n va anar.
No voldria morir-me sense esmorzar.
Si arriba el dolor, dieu -li: No hi és!
Si tens temps de penedir-te, malament!
El millor de l'hivern és el brandy.
Li vaig demanar la mà i gairebé m'ofega.
Sense cos, sóc com un cigró.
Li vaig dir: Maca!, i ho vaig pagar.
D'ulls, em penso que en tenia dos.
A més d'un sofà i un llit, potser tinc cadires.
Vaig treballar massa fa sis anys i encara ho noto.
Deu tenir cap però encara no l'he vist.
Menjar poc és estètic i patètic.
Tenint dona prima, qui es creurà que sóc ric.
La meva dona és la que porta més cadenes de les tres.
Busco carceller per aprimar-me sense pagar.
De prou lluny, una bruixa sembla maca.
Tinc set de vi i gana de diners.
Si no vas enrere, pots arribar a ser ruc.
He arribat a pensar i això és massa.
Si és pel pes, morir aprima.
La dona és intel·ligent, però aventurera.
L'amor és cego, per això la desitjo.
Pensaments festius (LIV)
01 Juliol, 2020 06:32
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ser bon escriptor és trobar un llapis intel·ligent.
La comprensió és basa en la llunyania.
Si parlo, desequilibro un cervell que pensa.
L'home és un ser unidireccional.
El millor de ser home és que et pots equivocar.
Cada home tria la seva presó.
El vent, quan passa, vol dir-me on va.
No porto més eines perquè de poc em serveixen.
Perdo massa temps en preguntar: Què he de fer?
La negació és la porta del paradís.
És fàcil encadenar amb or.
Per avançar només cal camí i ganes.
Els venedors es pensen que, amb mi, en viuen cent.
Morir és perdre la necessitat de viure.
Déu em fa el llit, però no em posa els llençols.
A l'església, s'hauria d'entrar amb recepta.
Llevar-se d'hora és trair el llit.
Em faig vell perquè accepto el seure de bona gana.
Accepto tenir diners, però amagats.
Ser demòcrata és despullar primer els altres.
Fer-se vell és tan senzill que fins s' hi fan els rucs.
L'atleta té el defecte de voler sortir a la mateixa hora que els altres.
Com poden córrer cent metres en deu segons si ja tenen més de divuit anys.
Li retrec al porc que només tingui dos pernils.
Vaig a treballar perquè no em suggereixen res més.
Diem societat quan un treballa i tres controlen.
El pitjor és que cadascú porta el seu rellotge.
Els meus ulls s'han barallat amb la meva panxa.
Potser trigaré, però segur que us deixo.
Si porto tantes butxaques, deu ser que serveixen per posar coses.
Sense cabell, el perruquer ni em saludaria.
Surten cabells blancs perquè el pintor es fa vell.
Li he demanat a l'amo que ho provi sense crits.
A casa en som cinc, però tres no la fan.
El mossèn diu: Peques massa!, i jo em sento satisfet.
Aniré més a missa quan hi hagi millors ofertes.
El millor d'un bon pet és el punt i apart que crea.
El pitjor de festejar és si has de caminar massa.
Mireu si és llest el dimoni que m' ha deixat per impossible.
Tenia onze llibres i en vaig donar un perquè no els podia comptar.
Sóc tan ruc que, ni parlant, m'entenc.
Vaig canviar la dona de seixanta per dues de trenta i ara no em creuen.
No és bo que l'home estigui sol, i ens van posar dos vigilants.
El luxe de ser pobre és poder perdre el temps.
Pensaments festius (LIII)
13 Juny, 2020 16:24
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Hi havia una vegada un home fadrí, lleig, brut i feliç.
Sense dones, els carrers serien torts i les cases buides.
Les dones ens apropen al paradís per un sentiment de culpabilitat.
Em perdono sovint i, tot i així, em molesto.
Sense crits ni plors la vida seria prou llarga.
El pitjor de patir és la seva inutilitat.
He après poc, però he viscut tranquil.
Sóc tan pobre que ni us faré esperar.
El temps corre segons la pressa.
Desconfieu dels qui us compren.
Vestit de pobre, et triaran el camí.
Quan obro els ulls, sento el dia que em crida.
Entre sons de trompeta, hi ha un tambor que m'avergonyeix.
Puc ser un bon amic, però no trobo el temps.
Si els anys passessin, mai arribaríem a vells.
L'esperit es distreu quan em mira.
La missa és allí on el poble es renta i millora.
Sempre li dic al sol: No m'amoïnes!
Estimar una dona és dur, dues és feina d'herois.
A casa, sóc un dels mobles mòbils.
Sense diners, qui cridaria al futbol.
No visc perquè m'agradi, ho faig pel que diran.
El pensament és fosc, àgil i atabalat.
Em mantinc viu per trobar-me algun cop.
Les joies tenen el poder de fer perdre l'equilibri.
Ella no ha fet sort, jo no ho sé.
Si Déu és omnipresent, gairebé fa nosa.
Parlo amb Déu, encara que sé que tinc les de perdre.
El pitjor de l'església es fer cua per parlar amb Déu.
El capellà diu que Déu em perdonarà, i ell?
El millor dels negocis és no tenir-ne cap.
Si moriu en pecat, és que ha valgut la pena viure.
El millor d'escriure és que plores sense tafaners.
Si la dona em diu que em renti, primer m'oloro.
La dona està bé, és la sogra la qui empipa.
El meu dimoni ha decidit demanar el trasllat.
L'àngel de la guarda badalla a partir dels cinquanta anys.
He vist tants inferns que em quedo amb el meu.
Un motorista és un cavaller modern sense espasa.
Si Déu m'estimés em portaria d'excursió.
Cerqueu l'amor, però deixeu una porta oberta.
Al mercat m'afalaga veure que hi ha gent que em demana.
Si les dones no fossin maques, els homes no serien beneits.
Festejar és anar a una festa que no saps com s'acabarà.
Pensaments festius (LII)
01 Juny, 2020 14:39
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El millor del camí de la vida és que es va fent.
La millor fortuna és la que no es veu.
És inútil parlar al vent, està sord.
Si m'ha mirat deu ser que hi era.
No fa bé qui guanya.
Si no et mous, gairebé ni pagues.
No he d'oblidar, per si em perdo.
Penso poc, però porto pressa.
Del que jo faig, ni els morts se n'aprofiten.
Sóc optimista perquè tinc el somni consistent.
Saber manar és el defecte de no creure.
El temps perdut ocupa tota la terra.
El millor de ser jove són els espais oberts.
He descobert que els morts no menteixen.
Estic content, si faig poca nosa.
El pitjor del silenci és si no et deixa entrar.
Si escric mal, malaguanyada tinta.
Un llibre és un company que et demana atenció.
Si vol que l'escolti, que em doni temps.
Parlar és la variant de cavil·lar.
La sort dels morts ni els vius la volen.
La meva alegria me l'emportaré.
No vull més del suportable.
Sento el viure, els dies més feixucs.
Menjar seria meravellós si no quedessin restes.
Em plauen els cims, però visc a la vall.
Si ara estic viu, no és mèrit meu.
Aprendre a ser vell és gaudir del no res.
Sense pressa el canvi és més interessant.
Mai cap déu vol viure entre la gent.
Consideraré que vaig bé si no em moc.
Viatjar entre línies no necessita massa espai.
El sord viu en un poble més gran.
Li demano a la clau que em guardi la casa.
La força del jove resideix a la pell.
El temps és la gran cadena que ens va posar Déu.
El dia és la mitja part de la nit.
L'únic bo de ser primer és que pots veure les pedres.
A la primera casa, he de saber com posar els hostes.
El vent és l'aire enfeinat.
Un llibre és una sínia de fulls assenyats.
Un vell és un foc que s'apaga.
Els qui pensen, perden compressió.
Si em lleven el temps de treball, em queda l'anar a demanar.
Pensaments festius (LI)
14 Maig, 2020 07:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estar segur és estar mort.
Demano més feina per als altres que per a mi.
Tot i tenint diners encara tinc gana.
Arreglar el món és feina molt mal pagada.
Tinc diners al banc perquè no els conec.
Sense dir mentides, res és suportable.
Una dona amb cabells curts perd massa moviment.
El pitjor de ser home és l'olor que t' acompanya.
Ser casat i intel·ligent és un tresor inusual.
Tot i sent pobre encara faig falta.
Mai he dubtat que ella fa més falta que jo.
Un home sol acabar vivint a la quadra.
El modista fa un vestit d'home per cada mil de dona.
Possiblement, una dona, acabi sent un arbre de Nadal.
Davant l'onada de feminisme els homes les oblidaran.
L'home té més temps de lleure perquè la seva vida és més curta.
El millor de la televisió és el munt de dones que entren a casa.
Ningú maltracta un veí llunyà.
El que perd a la dona és el desig de ser estimada.
Si volen homes més tendres els creixeran els pits.
Amb prou feines em suporto a mi.
Si les dones volguessin homes intel·ligents, ja els buscarien.
Al meu paradís, només hi ha monòlegs.
Les ulleres de sol són els taps dels colors.
Només demano formar part del paisatge.
Tot i pensant, encara som els animals menys presentables.
Quan li dic al llop que treballo, udola.
Ser home o dona és una qüestió d'espais.
Si me'n vaig de la vida no em consoleu.
El bo de morir-se és si te'ns surts a la primera.
Com voleu que balli si em claveu dempeus.
Tenir fàstic és qüestió de diners.
Tot i sent barat, no em volen.
Dilatar el temps és qüestió d'escalfor.
Estar callat queda millor.
No cal ser gran si tens poc espai.
He descobert el silenci i el vull comprar.
Si arribo a tenir casa, em reservo el fumeral.
Després de sopar, ha passat el pitjor del dia.
Tot i cansant-me, vaig vivint.
Si no tens gana, arribaràs lluny.
El bon amic, ni es nota.
Ballar és dolç, si l'espardenya és tova.
Si arribo lluny, és perquè no sé on aturar-me.
Pensaments festius (L)
01 Maig, 2020 07:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El ric no té olor ni color ni sabor ni defecte.
El pesat de ser ric és escollir.
Si ets ric no cal ni que ho diguis.
Ser ric és tenir la dona jove.
Era tant ric que vigilava l'ombra.
Ser ric és el millor dels accidents.
Un ric mai es queda sense núvia.
Era tant ric que es netejava les sabates amb els banquers.
El ric ni reconeix els seus diners.
Un home és ric si no troba mai portes tancades.
El ric a la tribuna i, si pot ser, més amunt.
El ric no té temps per a ser intel·ligent.
El ric mai veu la pel·lícula des del darrere.
La dona rica, a més, és maca.
El problema del ric és que només té un cos.
Vida llarga als rics i llunyania.
Déu posa pocs rics perquè no hi caben.
A la vida del ric, tot és interessant.
Si ets ric, et serà fàcil tenir raó.
Els somnis del ric són més pobres.
Un vol ser ric per si es pateix.
Els rics deixen els pobres a la porta.
L'home prim no necessita gana.
La por de la mort omple la casa de neguit.
El millor de la derrota és la conformitat.
Les paraules vanes omplen els buits del cervell.
Ningú sap on acaba el seu pensament.
El riure de la dona és la porta del desig.
He pregat poc perquè em sento fort.
Una joia neix per a ser lligada.
És tan maca que li sobren els ornaments.
Si m'estima, m'ho farà saber.
Saber escoltar és el millor dels goigs.
Si he de dir que l'estimo, malament.
Els cabells són les cortines del cap.
Possiblement, despullats, ens avergonyiríem.
Mai oblido que visc de lloguer.
Si em faig notar és per por de no ser trepitjat.
Si parla, l'home, pot deixar de ser racional.
Les dones parlen per poder ensenyar les dents.
Per convèncer, les dones, solen llençar els cabells.
La dona s'estira la pell pel l'hàbit de planxar.
La vellesa confirma el poc intel·ligents que som.
La feina bíblica de les dones és domesticar els altres.
Pensaments festius (XLIX)
12 Abril, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si no fer res és avorrit, que poc intel·ligents que som.
No és dolent treballar, el dolent és viciar-se.
El cos em demana feina i el cap que l'oblidi.
Si Déu no fos treballador, tindríem molts dies de festa.
El problema és canviar moltes hores per poca feina.
Ser gandul és el primer pas per a ser déu.
Els casats han de no fer sense destorbar.
Mai he pensat que em toqués tanta feina.
El banquer em fa veure que un sofà s'ha de pagar.
No crec que tenir tants diners sigui tant descansat.
Treballo per uns diners que arriben quan estic treballant.
Déu fa venir son als treballadors i als nens.
Mai hagués dit que treballar fora tant a prop.
Per a ser molt dropo t'hauràs d'esforçar molts anys.
La fama de dropo és la millor vacuna per als negociants.
És bo treballar si te'n recordes quan plegues.
Si ets dropo, aprens a viure sense destorbs.
Si és un dia de festa, no tinguis por de matinar.
El dropo hiverna tot l'any.
Si vols fer-me treballar, t'ho veig magre.
El millor de ser dropo és que mareges poc.
Us deixo treballar, però no em desperteu.
El cos del dropo no necessita més repòs.
El millor de ser pobre és la solitud interrompuda.
El pobre necessita quasi tant d'aire com el ric.
Matar un pobre és eliminar la pobresa.
Al pobre, la casa, se li sol fer gran.
La dona del pobre és una pobra dona.
Ser pobre és el primer pas per a ser invisible.
Ser pobre i vell és tenir un peu fora del món.
No sento la pobresa, però m'inunda.
L'únic bo de ser pobre és no tenir cap amic banquer.
Tot i sent pobre, l'amo em dóna vida.
El pobre no perd temps buscant les claus.
Les sabates del pobre mai dormen a l'armari.
Com Jesús era pobre, ja sabia el que s'hi donava.
L'amic més pobre incomoda, el més ric avergonyeix.
Era tan pobre que no sabia que hi havien diners.
El pobre només pot perdre el seu bon nom.
Ser pobre és tan senzill com no fer res.
Un pobre de poble és més important.
Un pobre casat és un destorb.
El bo de ser pobre és que et pots emborratxar.
Si ja ets pobre, no et cal ni estudiar.
Pensaments festius (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La llengua és la bugadera de la casa.
Estimar es estar, sumar i no fer nosa.
El perill de ser ric és que s'endolen les mans.
La tragèdia dels rics és que la mort és sorda.
El dolent de la vida són les mitges parts.
No confieu en mi, jo tampoc ho faig.
Un home feliç és un ocell sense niu ni gana.
Estimo tot el que no puc entendre.
La tardor recull el cor i engega els somnis.
En arribar a casa, deixo la guerra al carrer.
Sé que la guerra es perd, però costa deixar la lluita.
L'oblit és la pau dels pobres.
Aprendre a no ser, dura almenys, tota una vida.
Els sants han aprés a trepitjar la cua del dimoni.
L'únic bo de l'infern són les sorpreses que et trobes.
No voldria ser pesat, però la terra m' obliga.
El pobre veu els diners com un somni, el ric com una religió.
El preocupant és que els homes lladren més que els gossos.
La ràbia ocupa tant espai que fan nosa els altres.
Després d'un dia feixuc, ve una nit pesada.
La il·lusió dels mortals és no estar mai a casa quan ve la Parca.
M'agrada molt anar a comprar quan no he de pagar.
Sé que ella val més, però no li diré.
Si sabés parlar em preocuparia.
No parlo més per si m'escolten.
La veritat és la més dura de les espases.
No vull saber més que el que puc suportar.
No estic trist, estic conscient.
A la vora del foc, viuen les ombres de la por.
On dorm l'ahir que vaig conèixer?
En el camí de la vida, no hi ha lloc on aturar-se.
Si passa el temps és perquè anem a un lloc.
No em pertany ni el pensament.
Si sóc quelcom estic en deute.
Necessito els veïns per saber on sóc.
No tenint raó, encara camino.
El buit m'empaita i, per fi, em cruspeix.
El millor de ser dropo és que no compten amb tu.
Si el treball dignifica, on és l'infern?
El que pot fer un altre és millor que ho faci.
No em fa por res, em fa por equivocar-me.
La millor manera de morir-se és la més elaborada.
A l'estiu, és el sol qui treballa.
Seria més dropo si no hagués descobert els diners.
Pensaments festius (XLVII)
14 Març, 2020 16:02
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
I Déu manà a Caïm que fes turisme.
Fer esperar a una dona és anar contra natura.
L'home du més marques al cos que el bestiar.
La dona vol treure l' home de casa per a fer neteja.
Pensar és tan estrany que gairebé ningú ho fa.
I Déu va posar la nit per poder dubtar.