Pensaments festius (LX)

01 Octubre, 2020 06:43
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si Déu no ens deixés sols, com el podríem ignorar.

Déu ens dóna l'aigua i els polítics l'administren.

Si la natura fóra mare ja ens hauria abandonat.

La vida és un ritme entre mil plors.

Si tingués por de l'infern, encara hi seria.

Les campanes criden a missa però només va la més petita.

Mireu si és bo Déu, que encara ens deixa viure.

Si he trobat el paradís, no m'ha vingut de gust el quedar-m'hi.

Cerquem el palau de la por, per quedar-nos-hi.

Em preocupa tornar a la casa del costat i trobar un inquilí.

El passat creix i ens truca a la porta.

Els qui em coneixen, em podran oblidar.

En la paraula, es va descobrir el punt fluix de la Creació.

M'estima tant que em desfigura.

Quan tanco els ulls me n'adono del meu món.

Em diu que m'estima i deu estar convençuda.

Si esteu enamorat us recomano no pensar més.

M'estima tant el meu amic que no sap on visc.

Si arribeu sempre tard és millor deixar d'anar.

Sé només que estic aquí i encara ho dubto.

El pitjor de la saviesa és que no s'encomana.

Aprendre és una corda que cada cop es fa més estreta.

Viure és senzill, el complicat és encabir -se en fer-ho.

Déu em conta secrets, però me'ls pren quan em desperto.

Si us prometen una vida millor és que són d'altres mons.

El millor de caminar és si deixes enrere els problemes.

El temps és un senyor que tarda o aplega d'hora.

La pols és la mare que acaba tapant els seus fills.

Em diu que no faci tard quan no acostumo a contar el temps.

El dolor és el millor dels turmentadors.

La capacitat intel·lectual no implica fer-la servir.

En el meu cel, difícilment, en cap un altre.

Suposo que Déu és el més gran dels solitaris.

He arribat a una conclusió: Parlar és obrir massa portes.

Déu és un, però és, manifestament, divers.

Si els que estan en gràcia de Déu són els que conec, quin desengany!

Déu m'escolta, m'ignora i ho comprenc.

Per què un pensa que ser feliç és ser invisible i present?

Sofreixo una vida pertinaç i omnipresent.

L'únic bo de la lluita és si fugen les altres guerres.

Qui no estima, perd la necessària elasticitat.

Estimar és mantenir una distància acollidora.

La veritat és, fàcilment, incomprensible.

Déu va posar llum al sol fins quan els homes van fosquejar.

Els blancs són els que van arribar primer a les coves.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LIX)

14 Setembre, 2020 15:51
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Les dones es pensen que els homes tenen ulls que les miren.

Intento enganyar-me, però acabo perdent.

La nit és la part del dia que va triar el dimoni.

El dimoni em demana, per favor, que l'escolti.

El vostre cos és el vostre monstre.

L'amor és la concentració real de dos cossos en un.

Les dones solen muntar tot un món per un home que no existeix.

L'edat és proporcional a la roba que et poses.

Les dones, sense pols, es moririen d'avorriment.

Si la humanitat creix massa, els dimonis demanaran vacances.

Em preocuparia si l'amo no sabés on posar els diners.

La primera condició per ser savi, és perdre la paraula i el rellotge.

Els crítics són amargants camps gravitatòries.

Escric molt perquè no vull pujar a cap mena d'avió.

Per mimetisme, acabarem tenint peus rodons.

El futur de l'home ha d'estar, forçosament, programat.

Si no vaig a esquiar, que contaré als envejosos.

Els polítics demanen a Déu ser amorfs sense imaginació.

Estar viu és tenir el dolor per majordom.

L' amo m'estima tant, que em deixa despullat i sense vicis.

Tot anava bé, fins que aparegué el mirall.

La felicitat és oblidar que tens un cos per mantenir.

La bellesa és la ciència adequada a cada ull crític.

Estar casat és oblidar-se de quasi totes les dones maques.

Mireu si sóc ignorant que només he estimat una dona.

El cervell admet l'escriptura d'una línia.

Llegir és amansir els ulls portant-los per camins estrets.

Les dones aprenen més perquè han d'enganyar millor.

La felicitat és un lloc tan petit que és complicat ocupar.

Mantenir l'home tranquil requereix construir, contínuament, castells de por.

Si una dona deixa de cantar, es possible que es queixi.

He donat mitja vida per ser un esglaó numerat.

Estic viu perquè no sé on més puc anar.

Amb el fred, reconec els extrems del meu cor.

Els qui no em coneixen tenen més bona opinió de mi.

Escric perquè, el veritable amo, m'ho mana.

Qui confia amb els altres, té un camí complicat.

Si visc aquí és perquè encara he de fer nosa.

Em critiquen perquè els he dit qui sóc.

La vida és el compte corrent més interessant.

Seria feliç, si no hagués de perdre massa temps en aconseguir-ho.

L'home és l'únic animal que es pensa que el temps es pot pagar.

Al metge, no li preocupa massa la meva bona salut.

Si trobeu una bruixa, salteu pel seu damunt.

Qui no pot servir Déu, serveix a la resta.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LVIII)

01 Setembre, 2020 07:06
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si la gallina és estúpida, qui és la mare dels ous.

El sol és l'únic amic que no hauria de deixar-me.

La pluja em visita i jo m'amago.

Només viuré si em moc pels voltants dels trenta-set graus.

Escolto el cos cansat i li faig saber que prego per ell.

A l'església, només busco un Déu per compartir.

Com tinc poques respostes, formulo poques preguntes.

No sé el que feu, però procureu no amoïnar-me.

Sempre trobareu un venedor amb intenció de donar-vos guanys.

Com puc anar al cel, si estic tan necessitat.

Conec el dimoni perquè sempre em diu que el guanyo.

Quan Déu creà l'home, ni ho sabia que estava fent.

Tot i sent gran l'univers, queden pocs espais on no es pagui.

Mireu si és savi l'arbre que procura no anar enlloc.

Mai un savi s'il·lumina a la llum de cap sol.

El camí de la vida té massa fosca per poder gaudir.

El pensament fa camí però no té lloc on guarir-se.

Només saben que sóc allí, mai per quin motiu.

Sentir ploure és emprar pensament d'estalagmita.

La vida ensenya que és millor volar a poca alçada.

És difícil deixar enrere el cos que et suporta.

Treballo perquè els altres necessiten el meu lloc.

No tinc més que un cos i tot i així m'entrebanco.

Els homes estem al món perquè no sigui perfecte.

El millor de la sogra és la seva filla.

Per molt ximpleta que sigui una roda avança millor que jo.

Mai he sentit parlar del cel de les formigues.

En el fum de la cigarreta, s'escampen els desitjos.

Fumar i beure és evitar la claror de la vida.

Un món perfecte va ser la primera idea del Creador.

Tinc un cos senyor i un esperit esclau.

De fet, el món em porta de viatge sense pagar.

El que més els preocupa als rics és que els confonguin amb els pobres.

Al pobre, només li queda la dignitat de no sortir volant.

Salveu-me, Déu meu, dels qui em volen salvar.

El pitjor del ric és el poc espai que ocupa el seu cos.

Els diners són aus migratòries que viatgen per la fosca.

Els lladres intenten recuperar els diners que haurien de ser seus.

Tip de menjar i veure és l'hora de volar.

El més trist de la televisió és el sofriment de l'altra banda.

Parlo amb els altres quan amb mi no tinc conversa.

Qui no creix cada dia, deixa anar un tros de vida.

Poseu famosos al meu costat i tindré el camí lliure.

Déu és qui ho dóna tot per rebre massa poc.

El millor de ser home és que tens les dones de cara.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LVII)

14 Agost, 2020 15:13
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Per què sofrir, si ja sabem a què hem vingut?

Al regne de l'oblit, ni rei he trobat.

Venc el meu temps perquè no sé com aprofitar-lo.

Mai agrairem a les dones el que ens suporten.

Els homes parlen, lluiten, però no saben conservar.

Si una dona calla, no atorga, comprèn.

Darrere d'un gran home, una dona; darrere d'una gran dona, ningú.

Si elles parlen més deu ser que és necessari.

Tinc la clau de casa però la casa és seva.

No discuteixo amb dones perquè no sé perdre.

El poble el pot governar un home, però no el mou.

A la dona no li dol el temps d'ajudar.

Demano a Déu que les dones no vulguin ser homes.

Les dones van lluny, però necessiten tornar a casa.

L'home vol una dona muda i ella que parli.

El millor de no anar sol és que no deixes ningú enrere.

Em proposen la vida eterna, però tinc poca paciència.

Tot i no sent una cadira, passo molt temps acompanyant-la.

Parlava amb la paret i de poc que no em contesta.

El pitjor de ser vidu és que t'has de comprar els mitjons.

M'agradaria ser pobre i tenir més diners.

L'únic bo de ser vell és si tens poca pressa.

La sort és una cambra complaent.

Possiblement, si moro, sortiré guanyant.

Estimar una dona és ofendre'n una altra.

Per molt cansats que tingui els ulls, mai s'asseuen.

Si els diners es noten, és que estic perdent visió.

Només vaig veure una dona i de poc que em perdo.

Mireu si és modern el món que ni sap qui sóc.

Pujar escales és acomiadar-se del terra.

La pitjor de les pors és no tenir-ne.

Una ovella m'avantatja, ella m'escolta.

Vulguis que no, un acaba somiant.

Ens perd als homes, mantenir inútils secrets.

La felicitat és una pluja interior que t'estova.

Jesús no va jutjar el món, era harmoniosament correcte.

Tinc massa servents en el palau corporal.

La natura no es deixa seduir per les bones intencions.

Seria polític, però tinc el costum de pensar.

Sempre he venut el cos a un preu reduït.

Estic tan sol que ni em sento.

Si Jesús és la veritat, on ha parat casa?

Estic tan preocupat en menjar que només passo gana.

El paradís és el darrer lloc on penso anar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LVI)

01 Agost, 2020 06:55
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Carregada de diners, la faig més eixerida.

Vaig patir més que la pell d'una artista vella.

No vull entrevistes per si perdo un ull.

Em va tocar la grossa i m'hi vaig casar.

Si Déu m' excomunica, on aniré a viure.

Cap dona és vella sense el seu permís.

Si un home oneja és millor seure.

Era un home tant net que va arribar a ser lleixiu.

Festejar és només feina per a un.

Tenia tants pecats que no es va poder morir.

Enganyo tan bé que m'hauré de casar.

Arribar a vell i a ruc, és qüestió de mesos.

M'estima tant que dubto si és a mi.

He tardat massa per saber tan poc.

Només l'altre em vol més que jo.

Prego i demano no saber volar.

Us he de confessar que quasi ja sé caminar.

La roda del saber no té cap ni peus.

Déu és tan senzill que quasi ofèn.

Us ho diré, però ni jo m'escolto.

Seria ric si deixés de demanar.

Em sobta, trobar-me de tant en tant.

He estimat, però no he aterrat.

Podeu fer, però us omplireu de buits.

El meu infern són les paraules perdudes.

Cada cop, el cistell de la por és més gran.

Els anys són lladregots descarats.

El vent s'emporta els desitjos de pau.

He seguit els camins i no he trobat on vaig.

Per a ser boig s'ha d'aprendre prompte.

Podeu amagar-me la fermesa, però no la feblesa.

Dalt d'un turó és complicat viure.

La vida és un seguit de presons inevitables.

Sempre és d'hora per demanar perdó.

La llibertat és un buit indescriptible.

Pensar és arribar a conclusions tardanes.

Ballar és descriure moviments agradables.

Només el temps sap ferir incansablement.

Prefereixo un mal confessor que un bon periodista.

Despullar-se és la més suau de les confessions.

Sóc un ésser brut i desequilibrat.

Perdo més temps en disculpar-me que en ignorar.

Si llegiu, el problema és vostre.

El cel es perd al segon soci.

Mai un cap sol et portarà enlloc.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LV)

12 Juliol, 2020 06:51
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Un cos cansat és un esperit millorable.

Si els peus doloregen, és que el camí és prou llarg.

La nit em ve a dir que ha estat avui.

Quan festejava, em deixava enganyar.

Havent-me casat, vaig perdre la raó.

El llapis em confessa i m'absol.

He deixat sol el gegant que vivia amb mi.

He lluitat poc i encara he perdut.

La dona lluita, es pentina i es plany.

Vaig el darrer per si no cal anar.

Si l'home és ric, la misèria és minsa.

He fet tantes cambres que no sé on és la meva.

Home enfeinat, dona enfadada.

Tinc mig ull per a la mare i ull i mig per a la filla.

El temps de neteja és massa gran per al que embruto.

Uns homes tenen dues cases i una dona, el altres una casa i dues dones.

El millor de ser ric és el maco que et fas.

Tenir molts diners deu ser menys dolent que tenir-ne pocs.

Si el banquer em saluda, anem malament.

Aprendre molt és símptoma de saber poc.

Cuinar és l'art de l'aparença.

Sóc tan esquerp que ni saludo el sol.

Vaig tenir un dia bo, però se'n va anar.

No voldria morir-me sense esmorzar.

Si arriba el dolor, dieu -li: No hi és!

Si tens temps de penedir-te, malament!

El millor de l'hivern és el brandy.

Li vaig demanar la mà i gairebé m'ofega.

Sense cos, sóc com un cigró.

Li vaig dir: Maca!, i ho vaig pagar.

D'ulls, em penso que en tenia dos.

A més d'un sofà i un llit, potser tinc cadires.

Vaig treballar massa fa sis anys i encara ho noto.

Deu tenir cap però encara no l'he vist.

Menjar poc és estètic i patètic.

Tenint dona prima, qui es creurà que sóc ric.

La meva dona és la que porta més cadenes de les tres.

Busco carceller per aprimar-me sense pagar.

De prou lluny, una bruixa sembla maca.

Tinc set de vi i gana de diners.

Si no vas enrere, pots arribar a ser ruc.

He arribat a pensar i això és massa.

Si és pel pes, morir aprima.

La dona és intel·ligent, però aventurera.

L'amor és cego, per això la desitjo.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LIV)

01 Juliol, 2020 06:32
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Ser bon escriptor és trobar un llapis intel·ligent.

La comprensió és basa en la llunyania.

Si parlo, desequilibro un cervell que pensa.

L'home és un ser unidireccional.

El millor de ser home és que et pots equivocar.

Cada home tria la seva presó.

El vent, quan passa, vol dir-me on va.

No porto més eines perquè de poc em serveixen.

Perdo massa temps en preguntar: Què he de fer?

La negació és la porta del paradís.

És fàcil encadenar amb or.

Per avançar només cal camí i ganes.

Els venedors es pensen que, amb mi, en viuen cent.

Morir és perdre la necessitat de viure.

Déu em fa el llit, però no em posa els llençols.

A l'església, s'hauria d'entrar amb recepta.

Llevar-se d'hora és trair el llit.

Em faig vell perquè accepto el seure de bona gana.

Accepto tenir diners, però amagats.

Ser demòcrata és despullar primer els altres.

Fer-se vell és tan senzill que fins s' hi fan els rucs.

L'atleta té el defecte de voler sortir a la mateixa hora que els altres.

Com poden córrer cent metres en deu segons si ja tenen més de divuit anys.

Li retrec al porc que només tingui dos pernils.

Vaig a treballar perquè no em suggereixen res més.

Diem societat quan un treballa i tres controlen.

El pitjor és que cadascú porta el seu rellotge.

Els meus ulls s'han barallat amb la meva panxa.

Potser trigaré, però segur que us deixo.

Si porto tantes butxaques, deu ser que serveixen per posar coses.

Sense cabell, el perruquer ni em saludaria.

Surten cabells blancs perquè el pintor es fa vell.

Li he demanat a l'amo que ho provi sense crits.

A casa en som cinc, però tres no la fan.

El mossèn diu: Peques massa!, i jo em sento satisfet.

Aniré més a missa quan hi hagi millors ofertes.

El millor d'un bon pet és el punt i apart que crea.

El pitjor de festejar és si has de caminar massa.

Mireu si és llest el dimoni que m' ha deixat per impossible.

Tenia onze llibres i en vaig donar un perquè no els podia comptar.

Sóc tan ruc que, ni parlant, m'entenc.

Vaig canviar la dona de seixanta per dues de trenta i ara no em creuen.

No és bo que l'home estigui sol, i ens van posar dos vigilants.

El luxe de ser pobre és poder perdre el temps.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LIII)

13 Juny, 2020 16:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Hi havia una vegada un home fadrí, lleig, brut i feliç.

Sense dones, els carrers serien torts i les cases buides.

Les dones ens apropen al paradís per un sentiment de culpabilitat.

Em perdono sovint i, tot i així, em molesto.

Sense crits ni plors la vida seria prou llarga.

El pitjor de patir és la seva inutilitat.

He après poc, però he viscut tranquil.

Sóc tan pobre que ni us faré esperar.

El temps corre segons la pressa.

Desconfieu dels qui us compren.

Vestit de pobre, et triaran el camí.

Quan obro els ulls, sento el dia que em crida.

Entre sons de trompeta, hi ha un tambor que m'avergonyeix.

Puc ser un bon amic, però no trobo el temps.

Si els anys passessin, mai arribaríem a vells.

L'esperit es distreu quan em mira.

La missa és allí on el poble es renta i millora.

Sempre li dic al sol: No m'amoïnes!

Estimar una dona és dur, dues és feina d'herois.

A casa, sóc un dels mobles mòbils.

Sense diners, qui cridaria al futbol.

No visc perquè m'agradi, ho faig pel que diran.

El pensament és fosc, àgil i atabalat.

Em mantinc viu per trobar-me algun cop.

Les joies tenen el poder de fer perdre l'equilibri.

Ella no ha fet sort, jo no ho sé.

Si Déu és omnipresent, gairebé fa nosa.

Parlo amb Déu, encara que sé que tinc les de perdre.

El pitjor de l'església es fer cua per parlar amb Déu.

El capellà diu que Déu em perdonarà, i ell?

El millor dels negocis és no tenir-ne cap.

Si moriu en pecat, és que ha valgut la pena viure.

El millor d'escriure és que plores sense tafaners.

Si la dona em diu que em renti, primer m'oloro.

La dona està bé, és la sogra la qui empipa.

El meu dimoni ha decidit demanar el trasllat.

L'àngel de la guarda badalla a partir dels cinquanta anys.

He vist tants inferns que em quedo amb el meu.

Un motorista és un cavaller modern sense espasa.

Si Déu m'estimés em portaria d'excursió.

Cerqueu l'amor, però deixeu una porta oberta.

Al mercat m'afalaga veure que hi ha gent que em demana.

Si les dones no fossin maques, els homes no serien beneits.

Festejar és anar a una festa que no saps com s'acabarà.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LII)

01 Juny, 2020 14:39
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El millor del camí de la vida és que es va fent.

La millor fortuna és la que no es veu.

És inútil parlar al vent, està sord.

Si m'ha mirat deu ser que hi era.

No fa bé qui guanya.

Si no et mous, gairebé ni pagues.

No he d'oblidar, per si em perdo.

Penso poc, però porto pressa.

Del que jo faig, ni els morts se n'aprofiten.

Sóc optimista perquè tinc el somni consistent.

Saber manar és el defecte de no creure.

El temps perdut ocupa tota la terra.

El millor de ser jove són els espais oberts.

He descobert que els morts no menteixen.

Estic content, si faig poca nosa.

El pitjor del silenci és si no et deixa entrar.

Si escric mal, malaguanyada tinta.

Un llibre és un company que et demana atenció.

Si vol que l'escolti, que em doni temps.

Parlar és la variant de cavil·lar.

La sort dels morts ni els vius la volen.

La meva alegria me l'emportaré.

No vull més del suportable.

Sento el viure, els dies més feixucs.

Menjar seria meravellós si no quedessin restes.

Em plauen els cims, però visc a la vall.

Si ara estic viu, no és mèrit meu.

Aprendre a ser vell és gaudir del no res.

Sense pressa el canvi és més interessant.

Mai cap déu vol viure entre la gent.

Consideraré que vaig bé si no em moc.

Viatjar entre línies no necessita massa espai.

El sord viu en un poble més gran.

Li demano a la clau que em guardi la casa.

La força del jove resideix a la pell.

El temps és la gran cadena que ens va posar Déu.

El dia és la mitja part de la nit.

L'únic bo de ser primer és que pots veure les pedres.

A la primera casa, he de saber com posar els hostes.

El vent és l'aire enfeinat.

Un llibre és una sínia de fulls assenyats.

Un vell és un foc que s'apaga.

Els qui pensen, perden compressió.

Si em lleven el temps de treball, em queda l'anar a demanar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LI)

14 Maig, 2020 07:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Estar segur és estar mort.

Demano més feina per als altres que per a mi.

Tot i tenint diners encara tinc gana.

Arreglar el món és feina molt mal pagada.

Tinc diners al banc perquè no els conec.

Sense dir mentides, res és suportable.

Una dona amb cabells curts perd massa moviment.

El pitjor de ser home és l'olor que t' acompanya.

Ser casat i intel·ligent és un tresor inusual.

Tot i sent pobre encara faig falta.

Mai he dubtat que ella fa més falta que jo.

Un home sol acabar vivint a la quadra.

El modista fa un vestit d'home per cada mil de dona.

Possiblement, una dona, acabi sent un arbre de Nadal.

Davant l'onada de feminisme els homes les oblidaran.

L'home té més temps de lleure perquè la seva vida és més curta.

El millor de la televisió és el munt de dones que entren a casa.

Ningú maltracta un veí llunyà.

El que perd a la dona és el desig de ser estimada.

Si volen homes més tendres els creixeran els pits.

Amb prou feines em suporto a mi.

Si les dones volguessin homes intel·ligents, ja els buscarien.

Al meu paradís, només hi ha monòlegs.

Les ulleres de sol són els taps dels colors.

Només demano formar part del paisatge.

Tot i pensant, encara som els animals menys presentables.

Quan li dic al llop que treballo, udola.

Ser home o dona és una qüestió d'espais.

Si me'n vaig de la vida no em consoleu.

El bo de morir-se és si te'ns surts a la primera.

Com voleu que balli si em claveu dempeus.

Tenir fàstic és qüestió de diners.

Tot i sent barat, no em volen.

Dilatar el temps és qüestió d'escalfor.

Estar callat queda millor.

No cal ser gran si tens poc espai.

He descobert el silenci i el vull comprar.

Si arribo a tenir casa, em reservo el fumeral.

Després de sopar, ha passat el pitjor del dia.

Tot i cansant-me, vaig vivint.

Si no tens gana, arribaràs lluny.

El bon amic, ni es nota.

Ballar és dolç, si l'espardenya és tova.

Si arribo lluny, és perquè no sé on aturar-me.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs