Pensaments festius (XXIII)

30 Juny, 2019 06:45
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No dubteu mai davant d'una dona, quedeu-vos o correu.

Sóc un home important, he d'aconseguir gastar més.

No suporto ser pobre, ho deixo caure.

El perill de treballar és si t'agrada.

No és estrany no trobar a Déu, té massa cases on anar.

Un arbre és un frare que no surt del monestir.

Cada dia em guardo una estona per créixer cap a endins.

Només demanaré que em posin uns déus distrets.

Cap home arriba a ser ric, si no té un bon armari.

Estic planificant el temps, ell només riu.

Estic lluny de saber on sóc.

És tan maca que ni ho diu.

La vellesa és el país de les muntanyes.

Dos peus no són massa per estar sempre dret.

He parlat massa, estic amb deute amb Telefònica.

Vulgues que no, em pensava que viure era diferent.

Sóc tan pobre que començo a penedir-me.

Només puc perdre el que he conegut.

Sóc un insecte social, només necessito aprendre a creure.

És bonic estar cansat, no tens ganes d'anar enlloc.

He escollit mal de cap, és més intel·ligent.

No penseu mal de mi, jo tampoc ho faig.

Sóc massa orgullós, evacuo poques vegades.

No tinc rei, ell no ho sap.

Volia comprar-me un ruc, em va fer pena ser el seu company.

Tinc por a morir, crec que ho faré malament.

Plou perquè els apartaments al cel són massa carregosos.

Si no teniu vertigen podreu arribar a ser un núvol.

És un mal amant, no té gust pels perfums.

Vaig intentar posseir la veritat, donava massa disgustos.

He provat de creuen amb Déu, ara creuré sol.

Possiblement la Verge és la dona que té més vestits i corones.

He trobat la pau, ara no sé com agafar-la.

Em costa pensar, potser és massa car.

Vaig provar de beure, però el vi estava dintre de l'ampolla.

Era una casa de ric, es notaven les factures en tots els envans.

Dormir és bo, no ho diguéssiu als rics.

Caminar és la millor manera de deixar el carrer enrere.

Em volen fer anar al cel, es veu que aquí faig nosa.

Us portaria un altre món, però me'l prendríeu.

Ha estat un encert trobar-vos, sempre us he defugit.

És molt bonic viure, no tenim gaire per triar.

He arribat a reconèixer que dormir és un càrrec unipersonal.

Proveu d'entendre'm, és una empresa dissortada.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXII)

22 Juny, 2019 06:19
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La societat sol construir amples carrers sense sortida.

La societat vol abolir la vellesa o almenys amagar-la.

Li molesta al jovent: Córrer més que el vell i no deixar-lo enrere!

Avui costa molt trobar espais oberts sense forasters.

No temo el meu cos sinó el dels altres.

La salut deu ser petita pel que costa trobar-la.

Si m'ofereixen salut, per què volen que els pagui?

El millor negoci és tenir-los a tots connectats.

Si us dono temps lliure no el malgastéssiu pensant.

La mare Terra té massa fills inadaptats.

Sempre he admirat la gent que no té llibreta d'estalvis.

Quan acabi del tot, m'emportaré la meva casa.

L'home perfecte és innegociable.

Ser pobre estaria bé si els defectes també se n'anessin.

El que perd a les dones és el seu afany per ser escoltades.

L'amistat és la caixa forta on guardem les hores baixes.

El problema de l'ull és que només pot mirar el que no li amaguen.

Les dones reformen la seva casa i els homes la deixen decaure.

Que una dona s'avorreixi és tragicòmic.

Penso que el treball es va posar per als que no saben fer res més.

Pensar és tenir fills sense problemes.

El savi no posa a la seva boca les paraules dels altres.

Qui no traspassa la ignorància no pot aprendre.

El pitjor defecte és no saber com tancar les orelles.

Podria descansar si oblidés qui sóc.

Aniria més a missa si en tingués menys al meu davant.

Exigeixo a Déu mantenir les oficines obertes.

El dia del meu judici espero que Déu estigui de bon humor.

El millor de tenir dona és que ja estàs col·locat.

Quan veig la sogra, endevino el meu futur.

Si he de seguir viu almenys doneu-me menjar.

Si moro prompte em llevaré feina de sobre.

Com s'ha de morir una dona si té tant per enllestir?

El pitjor de no ser homosexual és que tens menys referències.

Si algú em coneix, porta avantatge.

Estic penedit, no vull deixar de pecar.

M'he fet gran, ara només puc mirar els qui creixen.

És un encert casar-te, no cal que pensis més.

Una noia maca és, intel·ligentment, suportable.

Estic resolent un enigma, de moment sé com no es fa.

Estic perdent identitat, peso cinc quilos menys.

Escombraria amb més ganes si la rateta no s'hagués trobat el dineret.

Xiular és fer sortir l'aire grinyolant.

Sense dones, els jardins només serien horts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXI)

13 Juny, 2019 06:42
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La glòria ha de ser un punt concret.

No comprenc el cel sense un passadís llarguíssim.

El que et porta a la feina és la por de no fer res.

No demano als déus sinó entreteniment per als altres.

Només he pogut triar la manera de ser invisible.

Els altres em demanen servei i no fer nosa.

Si he de fugir no em poséssiu més cadenes.

Acabaré per menjar-me a mi mateix.

Sentir-se vell és preferir la cadira al camí.

Si, igualment he de morir, no em donéssiu pressa.

El pitjor que li passarà al ric és que acabarà sent pobre.

Prefereixo que m'enganyis discretament.

Compareu al metge amb un enginyer de camins desenfeinat.

El que menys li costa al savi és donar la raó.

Aprendre és empaitar sense tocar.

L'amor és l'horitzó mal dibuixat.

L'infern de la dona és la seva manifesta preocupació.

Suposo que morir és perdre tota la documentació.

El que agrada dels morts és que sempre saps on trobar-los.

Mai hauria sospitat que tanta gent volgués aprofitar-se de mi.

L'únic bo del lladre és que t'ajuda a renovar.

Suposo que els meus diners m'hauran oblidat.

Déu és l' únic ser al que no li cal viatjar.

L'avorriment és el descobriment del no res.

El més difícil de ser home és mantenir-se dret.

A l'home, li resulta massa difícil anar pel camí recte i pla.

Mai li he preguntat a la sabata el que pensa de mi.

El boig té més mons on li és permès entrar.

Podria sortir de la vida si sabés com he entrat.

El pitjor de ser déu és que et malparlen.

Amb cinc cadenes de sentits em van lligar a la terra.

Si ho doneu tot ja no teniu cap preu.

Li he demanat a Déu que posi als rics una bossa per als diners.

Sóc tan pobre que ni em volen matar.

Si el meu cos no es queixa qui ho farà.

El cor és el millor treballador que tinc.

El millor de morir-se és anar de franc.

Viure és només obrir i tancar portes.

El ruc sap que dóna tombs per treure aigua.

Ser útil és mantenir almenys una porta oberta.

A l'home, el perd ocupar més espai del que li pertoca.

Als homes, ens solen collir quan encara estem verds.

La intel·ligència a la dona no li serveix per a trobar company.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XX)

06 Juny, 2019 06:36
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He caigut a la llum sense saber veure.

Si sóc un ser material, com pot penetrar en mi un llibre gros?

El dimoni em tempta però no em porta la pecadora.

Sembla mentida però Déu té més paciència que jo.

El pitjor del pecat és l'ajut de la imaginació.

La saviesa no es troba bé dintre d'un cap.

De la informació a la deformació només hi ha un cop.

Puc tardar més si m'esperen.

Treballo per ensopegar amb estris inútils.

Envejo la pedra perquè no li cal enganyar ningú.

Puc anar a dormir però..., em deixarà entrar el son?

Pensar és suar, ho demostra l'estiu.

Una conversa intel·ligent no necessita les paraules.

La dona és més intel·ligent perquè sempre té la raó.

Si us burleu de mi perdeu un temps preciós.

En un racó del meu cap viu el jo que s'avergonyeix.

Sempre he volgut anar sense saber on.

Em planyo abans que algú em passi al davant.

Un lluita sense espasa en una guerra sense fi.

Ser home és un defecte que em preocupa.

Sempre estic disposat a no fer res.

La millor de les medecines és no sentir dolor.

El camí del dia és, suposadament, imparable.

L'amistat és símptoma de indefensió.

Sempre hi ha la possibilitat de equivocar-se.

Sense defectes, quin sentit tindria la vida?

Treballar és digne, però deforma.

No cal ni dir que la llengua em descobreix.

Sento estar encara entre vosaltres.

La vida és bonica, però neguiteja.

Sento dir que m'estimo a pesar meu.

Festejar és un passadís massa curt.

El millor del dolor és que allargassa el temps.

Tenir problemes és més fàcil que solucionar-los.

Mai penso abans de despertar-me.

Només tinc la possibilitat de creure.

El millor del moble és l'aparent tranquil·litat.

Sempre que viatjo he d'anar amb mi.

L'avorriment és el senyal de la inseguretat.

Manar és un esforç on no falten voluntaris.

Com conèixer la solitud si no para enlloc.

El més dolç de l'amor és l'enyorança.

Seria bo tenir diners que no s'haguessin de retenir.

Una porta sol separar mons inconeguts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XIX)

29 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El caixer va anar al metge i li van trobar, sobretot, diners.

L’únic bo de ser pobre és que no et prenen el lloc.

L'únic segur que els passa als vius és que es moren.

Si espatllem el silenci que sigui a causa d'una bona música.

El gandul aprèn ben prompte a jeure.

Crec en la bellesa interior, però prefereixo l'altra.

Parlar d'una dona i no pecar és deixadesa o quelcom pitjor.

Intento estimar-me, però m'enganyo.

L'únic bo d'estar sol és que no hi ha cues.

Li volia dir que l'estimava, però menteixo molt malament.

Sempre estic fugint del meu passat.

Estimo la buidesa perquè és tota meva.

La llum és la mare dels pecats grossos.

Pensar és anar pel desert de la saviesa.

El pitjor de ser viu és suportar els altres.

Com puc parlar bé si no sé on es fabriquen les paraules.

No planyo els demés perquè tinc prou feina amb mi.

El millor de ser pobre és que estalvies molt temps en triar.

Ser ric és no saber qui viu a casa.

Volia ser ric, però no sabia riure.

Sempre m'he trobat a faltar.

Com puc pensar amb l'infern si ja hi visc.

Sembla mentida com, carregat de pecats, camino.

L'únic bo de ser pobre és que ja has arribat.

Saber poc és bo perquè pots millorar.

Si pensar fora bo, tindríem més caps.

Per què se'n recorden de totes les mares dels àrbitres, si elles no juguen?

La paciència deu ser més cara que l'or.

Estic gras per a tenir la presó més gran.

L'alegria, de l'avar que mor, és que deixarà de pagar.

El millor de cantar és deixar de parlar.

El televisor és l'única finestra que pots emmudir.

Els polítics prometen, però mai tenen temps.

Sobren jutges, però falten botxins.

Entre tots fem país: Pobret!

El millor del cartró és el munt de pobres que coneix.

Les models duren poc perquè estan massa magres.

Ser pobre és gaudir de la presència dels rics.

La pobresa allargassa la durada de les dones de casa.

Sembla mentida com es torna jove la dona d'un ric.

Com puc dir que estic ric si tinc la dona tan magra.

Ofendre una dona és fàcil i breu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVIII)

21 Maig, 2019 06:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Una frase és una idea desmuntada en peces.

Una idea és només un destriament de paraules.

Una vegada és poc però crea un espai nou.

Una mà bufeteja una altra quan hom creu que està bé.

Una màquina de cosir és un pica-soques que omple el forat de fil.

Una mena de somni m'allunya d'un cos servil.

Una núvia és una joia que anirà perdent lluminositat.

Una ratlla és quelcom que passa i deixa part d'ell.

Una revista del cor és una munió de grans personatges de paper.

Una rosa és un amor abreujat.

Una setmana és un tomb per la lluna.

Una tarda volia ser matí i va perdre el coneixement.

Una vegada almenys és necessari volar sense estavellar-se.

Una vida és un cos que acompanyar.

Uneixen els metges salut i calavera.

Us ho podria llegir, però estic cansat.

Us seré franc si em doneu prou temps.

Us voldria oferir un retall del meu somni.

Va el meu amic quan li cal tornar a l'enemic.

Va viure fins que la mort se li escapà.

Vaig a la feina per a què ella no em vingui a veure.

Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.

Vaig cap al pare, però m'aturo sovint.

Visc perquè encara no he fet els deures.

Vaig escollir ser pobre perquè no em van deixar escollir.

Vaig establir-me en el seu record perquè tenia por d'estimar-la.

Visc empresonat en el meu pensament.

Vaig perquè algú, que diu que sap més, em fa anar.

Viure és triar un camí sense retorn.

Val tant el temps que separen un segon en mil parts.

Van deixar per al nas la part més enutjosa i poc recompensada.

Volen fer de bronze i de cops el llenguatge celestial.

Xerrar massa és acostar-se a la confusió.

Van posar la nit per a dividir els homes.

Posarem el costum perquè ens fèiem nosa.

Volem llarga vida per a patir sense pressa.

Venim per aprendre que el nostre lloc no existeix.

Veritablement un cec és un home conscient.

Vestim a l'home de corb i a la dona de papallona.

Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVII)

13 Maig, 2019 06:17
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Un coixí és una pedra tova.

Un cop dalt ens cal baixar.

Un home savi és un déu cregut.

Un cor de pedra és un cor poruc.

Un cuiner és un home ple d'olors.

Un dia feliç deu ser un dia en el que ningú diu res.

Un disc és una desfilada, desigual, de sons.

Un es pregunta on es lliguen els collars de les persones.

Un mariner és un pagès caragirat.

Un es va buidant sense reposar el que cal.

Un esternut és una afirmació forçada.

Un gegant és un nan decebut.

Un got buit és l'ombra d'un tresor.

Un home mana a casa quan hi ha ben poc que manar.

Un llaminer és un ocell sense ales.

Un llibre és un bosc mental on volen que em perdi.

Un mariner és un cavaller amb cavall de fusta.

Un mor quan ja no pot empènyer les hores.

Un nadó és un home que només tragina amb els ulls.

Un nuvi és, per principis, una mica caníbal.

Un optimista és un poal que puja ple del pou.

Un paraigua és un pop amb mànec.

Un pensament és un ésser intel·ligent i discret.

Un pessic és una collita minsa de carn.

Un quadre és una gàbia sense peu.

Un ramader és un rei destronat.

Un ric deu ser un vigilant que no acluca els ulls.

Un ruc li deia a un altre: No siguis tan home!

Un sap que ha de morir però té tot el dia per oblidar-ho.

Un separat és un desprès de companyia.

Un ser intel·ligent ignora les fronteres del coneixement.

Un sofà és una butaca que va engreixar molt de cintura.

Un sòlid és un líquid poruc.

Una dona seguda en un banc m'indica la dolçor del temps.

Un taxi és un cotxe amb orelles.

Un torna d'hora a la casa de l'oblit.

Un tren és un cuc amb els peus lligats.

Un ventre ple empeny les idees cap a la fosca.

Un vidu em fa creure amb gent d'altres galàxies.

Un xerraire és un home amb el cervell ple de portes obertes.

Una bombeta és un pont estret on els electrons volen ser els primers.

Una catifa és una tela condemnada a suportar tota mena de coses.

Una ciutat és una gran superfície d'espais retallats.

Una de les preocupacions de la dona és com li ha de caure un vestit.

Una dona enamorada és un capvespre dolç i etern.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XVI)

05 Maig, 2019 06:12
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tinc el cap ple d'espais buits.

Tinc el desig com la darrera de les forces.

Tinc el dret de deure i l'obligació de no pagar.

Tinc els mateixos ulls, però miren diferent.

Tinc entre mans l'infinit de coses per fer.

Treballem per emplenar els rius orgànics amb aigües sucoses.

Tinc llibres per la por de no saber.

Tinc massa cèl·lules per viure despreocupat.

Treballar és anar tres cops per la vall de l' esforç.

Tinc moltes ganes d'arribar enlloc.

Tinc oberta la porta del desig i tancada la de la força.

Trepitjar núvols és una perillosa aventura.

Tinc por de la gent que sap penedir-se.

Tinc sempre un amic llunyà i un enemic proper.

Tinc tants amics que me'n cauen per les vores.

Tinc temps lliure per a poder ser lligat.

Tinc un cos presoner i un pensament encadenat.

Tinc un déu per amic i un dimoni per company.

Tinc un fanalet massa neguitós.

Un ciri és una visió pura que acaba desfent-se.

Tinc un parell d'ulls torts.

Tinc un sac buit on posar totes les victòries.

Tinc una vida per perdre.

Tindreu anys si no dubteu en guardar-los.

Tindria la casa gran si llencés totes les cadenes.

Tot l' univers es redueix al no ser.

Tots parlen alhora per a no escoltar a ningú.

Treballo pel goig de reposar.

Trepitjar el món és un somni imperfecte.

Un ambiciós és un afamat mental.

Un cor inapetent rarament sagnarà.

Un disc és una sínia musical.

Un àngel és una pau que vola.

Un aquari és un pis de peixos.

Un arbre és un aparador de fruites a l'aire lliure.

Un avió és un ocell que sap patinar i només beu.

Un bon mirall ha de saber amagar la tebiesa.

Un canvi de civilització és una manca de rucs disposats a dur carga.

Un capellà és un dol que camina.

Un cargol és un bou prudent.

Un carrer és un conjunt de remers petrificats que formen una illa.

Un casat vell amb dona jove ha de saber compartir.

Un cavall deu ser un senyor ruc.

Un ciri és una casa amb llum al sostre.

Un clot és un glop de terra fugitiva.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XV)

27 Abril, 2019 06:53
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Sóc un déu encadenat ple de temences.

Sóc un déu oblidat i encadenat a la vida.

Sóc un esclau obedient amb el dret de la llibertat.

Sóc un gegant caigut del paradís dels follets.

Sóc un llibre obert ple de fulls blancs.

Sóc un menestral ple d'eines inútils.

Sóc un pou de ciència ple de forats.

Sóc un ser de necessitats obligades.

Sóc un ser vergonyós per manament.

Sóc un vell presoner que ha oblidat per quina raó.

Sóc una bestiola tafanera i mal ensinistrada.

Som fills de la desfeta i fruits de les hores baixes.

Som vianants d'un regne desconegut.

Somiar és ajuntar la porta de la vida.

Somiar és prendre alçada i veure'ns lluny.

Són els bruixots venedors de paradisos inexistents.

Són massa anys per no penedir-me de res.

Són tants els defectes que formo que prompte ja no em cabran enlloc.

Sona el vent a l'orquestra del bosc.

Sortia la solitud de la casa de la multitud.

Sortir és una il·lusió eterna.

Sortiran les estrelles que s'escapen del sol.

Sortosament, les teules són a terra.

Sota els encenalls, reposen les forces de la natura.

Tinc por de mi perquè no sé qui sóc.

Sota un barret, hi ha una història discreta.

Sovint vaig, però torno amb ben poca cosa.

Suen les mans per a què s' assossegui el cap.

Surt el meu cor a buscar la bondat.

Tinc por de mirar endins i no trobar ni la buidor.

Surt el vent del regne de la fredor.

Surto de casa per oblidar que tinc casa.

Surto sempre abans però no sé on sóc ara.

Tanquen l'huracà a la casa del vent.

Tenim ulls però ignorem el perquè.

Tinc por perquè em canvien les coses de lloc.

Tenir casa pròpia és arribar a la categoria de caragol.

Tinc massa deutes per arribar a ser ric.

Tenir la parella jove és aconseguir mitja joventut.

Tinc massa gana per passar-me el dia escrivint.

Tenir només diners és una col·lecció ensopida.

Tenir poc és començar a ser ric.

Tinc diners però no goso contar-los.

Tinc dues orelles, però he oblidat quina funciona millor.

Treballo per a uns que ni se n'adonen que ho faig.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XIV)

19 Abril, 2019 06:22
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Ser dropo s'esborra amb l'edat.

Ser feliç és saber entrar dintre teu sense sentir-te estrany.

Ser fidel és una virtut innoble.

Ser pobre és fàcil, només cal oblidar-se dels diners.

Ser savi és oblidar la feblesa i aprendre a viure sense ella.

Ser vell és sortir de la casa de l'aparença.

Seure és reconèixer la condició humana.

Si cau una dona és perquè té el centre de gravetat més amunt.

Si Déu ens estimés, posaria més distància del cervell a la llengua.

Si Déu m'hagués volgut intel·ligent, ja ho seria.

Si el cel fos tan clar, tots els àngels tindrien mal de cap.

Si el menjar fa aquest camí, com deu ser el de la saviesa.

Si el mort pogués emportar-se pertinences, tots seríem damunt del mar.

Si els diners s'amunteguen, no causen cap destorb.

Si els miralls parlessin, tindrien la vida curta.

Si els rucs volessin, que hi faríem amb els avions.

Si teniu recança, embotelleu-la.

Si els ulls parlen, perquè vols que em mossegui la llengua.

Si ella m'estima, té el problema de saber quant.

Si em manteniu viu, en traureu més profit.

Si escolteu el vent, podreu viatjar amb les núvols.

Si fos intel·ligent, només tindria set vides.

Si les estrelles marquen la vida, la vida és una gasosa.

Si m'estimes molt, m'hauràs d'odiar de tant en tant.

Si no puc esquiar, em faig raspallar la planta dels peus.

Si sou pobre com jo, què hem de compartir?

Si tenir anys enriqueix, beneïts els pobres.

Si tots fossin fills meus, no seria el seu pare.

Si tres diuen que sóc borratxo, hauré de començar a beure.

Si volem embrutar una idea, posem-la damunt paper.

Si vols que l'amor duri, no t'acostes massa.

Sóc davant teu en esperit per a no fer-te nosa.

Sóc el darrer amic que m'abandona.

Sóc el meu botxí més estimat.

Sóc el primer de l'altra cua perquè sóc al davant meu.

Sóc jo qui avança o és el temps qui se m'emporta.

Sóc la part més inestable del meu món.

Sóc mig déu si sé vendre necessitats i trobar inseguretats.

Sóc pobre perquè en tinc prou.

Sóc propietat que pot ser rebutjada.

Sóc rei dels defectes i esclau de la llibertat.

Sóc sempre davant d'una porta i no tinc la clau.

Sóc un animal honestament empresonat.

Sóc un desconegut que viu amb mi.

Sóc un desenfeinat que treballa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»