Pensaments festius (LXXVI)
01 Juny, 2021 05:39
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És fàcil enganyar-me, només estic viu.
Era bon home, no podia anar enlloc.
La senyora em fa passar al davant per si m'erro.
Sé que la guerra està perduda, però tinc ganes de continuar-la.
La mort passa fins que es queda.
Només he trobat els amics que corren menys que jo.
No envejo els joves, només desitjo no imitar-los.
Li he proposat a la panxa anar de festa i no m'ha dit res bonic.
Perdre diners és més senzill que respirar.
Conec el meu lloc, per això empetiteixo.
El paper de casat és senzill, només cal guardar el que no t'agrada.
L'amo m'estima tant que no li importa que estigui sempre treballant.
Si heu guanyat algun cop, us aconsello que ho oblideu.
El trist dels intel·ligents és que no responen.
Si aquest món s'acaba, no patiu, ja en faran un altre.
Déu va fer la nit, no volia veure'ns tanta estona.
La vida existeix, però l'home s'entossudeix en fer-la.
Després de crear l'home, Déu es va veure obligat a anar-se'n al cel.
Mireu si m'estima Déu que prefereix no fer-me nosa.
Tinc ales de tinta i paratges de paper.
Vull ser senyor dels meus diners, no el seu esclau.
Vaig tots els dies a escola i només repeteixo curs.
L'univers es fa vell, per això creix.
La vida és el passadís, la mort la sala d'estar.
No m'agrada anar a ciutat, allí em fan córrer massa.
Mireu si m'agrada la sogra que ni me l’emporto cap a casa.
Diu que em matarà, li dec fer molta por.
Escric massa, desitjo que no em trobi malament.
No us ho volia dir, però tinc por de perdre'm.
Us puc deixar l'àngel de la guarda, us ho dirà tot de mi.
No em preocupa l'enterrament, em preocupa no saber el que diran.
El discurs polític és la més avorrida de les pluges.
Oferiré diners fins que arribin els meus.
Si em poseu a treballar perdreu un bon company de camí.
L'àngel de la mort li ha demanat a Déu una eina més moderna.
Sóc d'un país petit, poruc i ple de mancances.
Sóc tan pobre que els peus em fan olor d'herba.
Tinc massa veïns per passar desapercebut.
Tenia dos camins, un ja l'he perdut.
No havia vingut a sofrir, però no em queda res més.
Vinc de la fosca i no he portat cap llanterna.
Trigaré potser massa temps en no aprendre res.
Em prometen que em salvaré sense dir-me de què.
Dec estar viu, encara he de pagar.
Pensaments festius (LXXV)
14 Maig, 2021 22:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Déu em va dir que, vist lo vist, potser es farà protestant.
Em va regalar un ram de flors, però encara no me l'he acabat.
Us confesso que em desconeixeu tant com jo.
El problema és que el meu cos no em fa cas.
Perdoneu per ocupar un espai que potser us faria falta.
He provat de respirar menys, però em cobraven el mateix.
Quantes hores he d'empobrir per tornar-me ric?
Estic provant de fer-li entendre al meu cervell que puc aprendre.
I Déu, en veure'm, va proposar-me publicar un llibre.
N'estic tip d'un dimoni que no para de guanyar-me.
La vida és una carrera, ofereixo el meu dorsal.
Està bé que siguis el meu déu, però no cal que m'ho recordis tant.
El capellà em vol salvar, m'ho estic rumiant.
Jesús em va dir: Si això és el que he tret, muntaré una altra empresa!
Necessito déu desenfeinat per crear una religió nova.
No vull anar a l'infern, odio els embussos.
Si deixo passar els anys, per què envelleixo?
Volia ser ric, però em feia pena la senyora.
La vida és un mal negoci amb un sol accionista.
Deia que m'estimava, però no va venir el darrer viatge.
Déu creà primer l'home, així ens va!
Si voleu més espai, ploreu més fort.
Quan el dimoni temptà Jesús, se n'oblidà de les dones maques.
Què és millor: Platea a l'infern o segon pis al cel?
Pressuposo poc espai al cel, per això els volen encongits.
Doneu-me, Senyor, més por, necessito viure.
He passat la vida servint el cos, quan seré el seu senyor?
Les dones deixen morir primer l'home, necessiten que les esperin.
El metge vol allargar-te la vida per a què no vulguis tornar.
Un enterramorts va dir: El problema no és el client, sinó la família!
El millor que aprenen els casats és a no fer cas.
Com a casa tot anava bé, va decidir buscar-ne una altra.
Si la dona no m'enganya, estem arribant a final de mes.
Em pensava que a casa n'érem quatre però ha aparegut una vella.
Tinc un cotxe intel·ligent, ha decidit no anar enlloc.
La vida és un enrenou que sol acabar malament.
El pitjor de l'èxit és haver de sortir de la cova.
Si jo fos amo del meu cos ja sabria volar.
El somni de l'home acaba davant d'una olla buida.
La dona busca una animal maco amb el desig de convertir-lo en una persona.
Si els homes fossin mestresses de casa, els arquitectes tindrien poca feina.
Fins que no va arribar Eva, Adam ni sabia combinar les pampes.
El ball va ser una dissort, tots els homes anaven vestits iguals.
Déu és un bon pintor, però no té perspectiva.
Pensaments festius (LXXIV)
01 Maig, 2021 05:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Viuen tants a ciutat, que és absurd no ser d'allí.
Ploreu davant dels déus, així els tindreu contents.
El fanal és el sol del meu carrer.
Si trepitgeu el món, no dubtarà en cruspir-vos.
Voldria ser dimoni, però no li he trobat lloc a la cua.
Els millor de les eleccions és que passen i s'obliden.
Vaig trobar un polític sincer i no vaig atrevir-me a votar-lo.
Si voleu ser bon mestre, comenceu per ser mal alumne.
Si ho expliqueu massa bé, on queda la gràcia del secret.
Estic content perquè em deixen pagar.
Tinc tan pocs amics que ni em malparlen.
Sense cos, no aniria enlloc.
Sóc tan feliç que el veí ni em saluda.
Vaig tenir una núvia, però no se'n va assabentar.
Tingueu fe i deixeu tots els diners en aquesta bossa.
No sé si el treball dignifica, però et fa perdre massa temps.
Sóc tan pobre que puc repartir un vaixell de misèria.
Tot i tenint poc, sóc un avantguardista de la moda.
Si espero una mica, passaré de ser vell a ser antic.
Em diu que m'estima inclús quan no hi sóc.
No el faria patir, però ho necessita.
Em voldria aprimar, necessito una mica d'espai.
No és que m'equivoqui, és que no ho encerto.
Déu, quan mulla els pobres, els hauria d'enviar sabó.
El pobre sempre necessita algú a qui llençar pedres.
Demano a Déu que els arbres no li demanen ser assalariats.
Va ser el dimoni qui va fer l'home treballador.
Déu ha repartit tant la feina que, ara, no li'n queda.
Va fundar una assegurança de mort i el van tenir per boig.
Escriuria més, però el paper s'embruta.
Estic tan cansat que ni us envejo.
Estic tan acostumat a perdre que segueixo viu.
És una noia tan maca que no em veu.
Tinc tant per aprendre que m'emporto els deures a casa.
Us donaria un consell, però no necessito salvar ningú.
El temps voldria entrar al cementiri, però allí es perd.
El temps que l'home perd badallant, la dona el perd provant-se roba.
No és que pensi molt, és que sóc molt distret.
Jo volia ser lliure, però em van regalar una bossa.
Si tinguessis sis peus, no necessitaries cadira.
He descobert que, callat, m'equivoco menys.
Quan li prego a Déu, s'atipa de riure.
El rics li han demanat, a Déu, que encareixi les entrades del cel.
Exigeixo cucs amb pedigrí en el meu enterrament.
Pensaments festius (LXXIII)
15 Abril, 2021 14:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mira si viu lluny que té pols al camí.
És un mentider, diu que els escuradents van viure en un arbre.
El metge m'ha recomanat canviar d'aires, he comprat un altre ventall.
Si puc triar planta, vull un camp de petroli.
Al poble, en lloc de metro tenim llambrics.
Va matar sis ocells intentant donar-los corda.
L'alcalde i sis regidors van intentar reduir a la pol·lució.
L'alcalde diu que encara que mai, existeix.
El polític afirmà: El tren que us vaig prometre, si no guanyo, l'estriparé.
O és hivern o els empaita la policia.
No, home, no; un ruc no és el veí del quart.
Tenien tan bon cor que van decidir segrestar a Déu.
El dimoni em fa creure que tinc més pinta de déu que d'home.
El que menys l'importa al pobre és la qualitat dels coberts.
Milloro, compro menys i encara trobo defectes.
Les dones viuen més perquè trepitgen millor.
Menjo sense treballar i el cos em reny.
No puc ser massa ruc, em falten orelles.
Voldria ser savi. però perdo massa temps xerrant.
No patiu per mi, jo no ho faria.
El millor de ser vell és que erraràs menys temps.
L'economia és atrevir-se a no comprar.
He tombat molts carrers sense fer mal a cap casa.
Voldria ser pagès, però els arbres no sé si em deixaran.
Treballo massa per al poc que faig.
No cal confessar-se, Déu ja s'ho esperava.
La mestra de la vida mai mana fer còpies.
La música m'agrada perquè mai la podré tenir.
He estat boig i m'ha complagut.
Ploreu per mi perquè no us podré pagar.
Aniria despullat, però estic impresentable.
Viuria més anys, però odio fer-me esperar.
He estat en cent guerres, però només signaré una pau.
El meu somni és tan real com innecessari.
Estic viu, però no sé on realment sóc.
Fer-se espavilat és saber comptar els cops.
La dona em té, però vol ser lliure.
Portar pantalons és només posar-te'ls el primer.
Mireu si mana la dona que sap que no la crec.
Les dones busquen un home, els homes la troben.
Ser feliç és no comptar mai.
Al carrer de la son, les persianes estan baixades.
No puc pensar, tinc el cervell ple.
El meu país és petit, els homes massa grans.
Pensaments festius (LXXII)
01 Abril, 2021 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El règim d'aprimar és un èxit, m'he quedat sense diners.
La millor oferta que vaig trobar va ser un creuer per la banyera.
Fa un mes que festejo, de moment li conec la mà.
És un banquer molt despistat, va perdre l'interès.
Volia aprendre de gandul, però és massa pesat.
Em diu que m'estima, però es deu confondre.
És un vidu: Animal racional fosc i estrany.
És ric, però se'n dóna vergonya.
El millor que m' ha passat avui ha estat perdre el coneixement.
Ha estat sempre fadrí per la gràcia de Déu.
El millor del meu gos no és el que diu, és el que comenta.
Em diu: Ets molt mascle!, i em llença cacauets.
Em costa fer-li entendre que el cotxe no dorm a la saleta.
No home, no; els arbres no porten ciment!
Ofereix àtic amb vistes a dues antenes de mòbils.
Ofereixo servei funerari, en el bon sentit de la paraula.
El metge volia curar la sogra, però li vaig llevar del cap.
Ofereixo jornada única dels vint als vuitanta anys.
Les vacances, cap problema, no em fem mai.
Si t'has de morir, afanya't, tenim ofertes fins el dia vint.
El temple romandrà tancat fins que Déu torni de vacances.
Aneu estalviant, el dia quinze tornaré a robar.
És un home polit, viu al carrer per no embrutar la casa.
La ciutat és petita, no sap dormir a la fosca.
A ciutat, tinc més amics que coneguts.
Us podria dir el nom d'almenys tres dels cent veïns del replà.
El millor conegut que tinc és l'autobús.
Un bosc és com una avinguda, immòbil, en hora punta.
Dubto de la salut de la ciutat, hi ha massa hospitals.
Sé endevinar el color del cel, però no puc amb el de la terra.
Mireu si és ruc, es pensa que l'aigua no té clor.
Li vull explicar, a un pagès, el que és el camp.
És gairebé impossible que una fruita pugui viure fora del supermercat.
Si moro a ciutat, igual em perden pel camí.
Un home de ciutat és un ésser entre cues.
El que més admiro de les ciutats és el bons que són els lladregots.
Després de sis anys de casats, vaig descobrir que vivia en el meu carrer.
Ves a saber on fabriquen les closques dels ous!
És la quarta vegada que em saludo, ja em dec conèixer.
Un banquer és com un bruixot, però amb més mala idea.
Si el cirurgià em canvia el nas, qui és quedarà el meu?
Vaig veure una noia, no descarto retrobar-la abans de deu anys.
Si trobeu un colom, no dubteu, és un caganer!
Li vaig explicar, a un de poble, el que era un embús.
Si vas a la platja, mira el semàfor de la Creu Roja.
Pensaments festius (LXXI)
13 Març, 2021 19:43
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'únic bo de marejar-te és que viatges sense pagar.
Sóc tan petit que ni tan sols em preocupa.
El millor de l'amistat és l'adequada distància.
El vestit amaga el paratges del meu país.
Déu va preferir que el vestit el creés l'home.
No patiu pels veïns, ells sempre et veuen.
El pitjor de ser pagès és la mala vista dels caçadors.
La mort és una desfeta sense condicions.
Fer-se vell és esperar que el món et porti.
Tindria més diners si em volguessin conèixer.
Reparteixo l'any entre somnis i desenganys.
El taüt és una caixa d'estalvis.
Un banc és una festa de diners.
La núvia sempre em tria les butxaques molt grans.
Si dono tot el temps, em convertiré en un déu.
Morir-se és començar una llarga vaga.
El millor de caminar és trobar nous aires.
La vida és una disminució contínua d'espais.
No hi ha dones lletges sinó ulls mal ensinistrats.
L'estimo tant que dubto que la conegui.
Tingueu sempre present que els encerts no us pertanyen.
Escriuria més, però el llapis se'n riu.
És indubtable que les dones tenen menys cares polièdriques.
No penso perquè sí, penso perquè no.
Faria una entrevista, però acostumo a portar calçotets.
L'home volia llibertat però va crear les tanques.
Tot i que el gat em mira, no sé que dir-li.
Casar-se seria més fàcil si durés una nit.
Tinc massa por per no equivocar-me.
Anar al cel, es qüestió de padrins.
És massa viu per no morir-se.
Sense pressa, s'arriba d'hora.
Només tinc cos per passar comptes.
Sóc el rei d'un país petit i desert.
Trobareu més negocis que amics.
Ser pobre és un acte de bona fe.
He començat un treball massa lluny del paradís.
El meu futur us el regalo.
Tinc por del dolor i del regne de la llum.
No tinc res més que un camí ple de contratemps.
Si arribo massa tard, no trobaré més que crits.
Amb dos ulls i tan poc que aprenc.
Si el sol camina, la fosca corre.
Sempre, quedarà un lloc on us podreu perdre.
Pensaments festius (LXX)
01 Març, 2021 05:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He pujat moltes muntanyes, però no he fet el cim.
El millor de morir-se és que perds la gana.
Jesús se'n va adonar que, sense vi, és difícil arribar al cel.
Judes fa fallar en la campanya d'imatge del seu mestre.
Feia tanta calor que van tancar l'infern.
No seria estrany que, entre draps, trobéssiu una dona.
El millor de la missa és el molt que t'apropen a Déu.
Qui els diu a les dones maques que no em mirin?
Tot i sent lleig, els creditors m'empaiten.
Queda clar que la gravetat és la que espatlla més somnis.
Tot i sent més petit que la casa, no em costa donar-li tombs.
Déu va posar les estrelles lluny per por que li prenguessin.
Si Déu necessités rellotge els deserts serien més petits.
Déu va aprendre dels homes a amagar-se i no escoltar.
He trobat la felicitat però no m'ha volgut rebre.
Per molt que camini, el camí no em segueix.
Venc raó en bon estat, gairebé sense estrenar.
Per molts anys que tingui, seré un pobre mortal.
Déu m'ha demanat que no ho digués a ningú.
Tot i sent pobre, tinc pocs amics.
El millor del pensar és el buit que et queda al cervell.
Si creix el firmament és perquè Déu encara vol allunyar-se més.
Un segon de saviesa et porta a cent anys d'ignorància.
Déu em dóna vida eterna, però necessito diners.
El meu cos ruc demana aigua quan li ofereixo vi.
Fins a les portes de l'infern, venen assegurances.
La riquesa del pobre és la paciència.
La vida és la distància entre dos números.
Si estimeu una dona, no perdéssiu temps comprenent-la.
L'únic bo de ser home i no dona és que dura més poc.
La pena del ric és la seva grandària.
Sóc un home tan senzill que visc amb la meitat de les peces.
Si voleu que us recordin, deixeu molta feina per fer.
Per què estimem la vida si mai ha estat nostra?
Déu castiga l'home i l'home encara vol ser déu.
Déu volia posar els ulls vora terra però el dimoni va demanar una mica de compassió.
El pitjor dels savis és que surten volant.
L'home vol posar l'univers dins d'una capsa de números.
El problema de l'home és que no sap quan tros té d'animal.
En un matrimoni, sempre hi ha qui vol refer l'altre.
El pitjor de ser famós és el cos que t'acompanya.
El temps és massa tafaner per ser estimat.
Hi ha tants dies que algun deu ser el meu.
Pensaments festius (LXIX)
12 Febrer, 2021 22:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Els diners són les ales que et deixen volar.
Aprenent, intentes oblidar d'on vens i on vas.
Enganyeu-me, però no porteu pressa.
Com el món no era prou complicat, van posar una munió de claus.
Els dimonis fan creure als homes que són quelcom més que quasi res.
Tot i sent el meu dimoni prou badoc, em fa pecar sovint.
Cerco religió sense taca per fer-la servir quan em plagui.
Si el cel ha de tenir portes, malament.
Li he demanat a Déu que faci un curset d'entreteniment.
L'advocat em fa veure que hi ha una raó que es pot pagar.
El que m'agrada dels metges és el bé que curen els altres.
Com més ric sereu, menys dones lletges us barraran el pas.
Déu posa les pedres i el dimoni les ensucra.
Tot i sent bruixa, no sap quan la cremaran.
Déu, com ja ens coneix, ens vesteix d'aquesta manera.
Jesús va venir, tornarà, però no va parar casa.
Cap home prudent li diu a l'enemic on viu.
Em promet la vida eterna i em pregunto per a què la vull.
Tinc un cos que dorm i un cor que batega.
Tot i anant a treballar, mai m'ha saludat la feina.
Com vull que aprengui un nen, si jo encara no ho he fet.
El pitjor de la vida és la manca d'apuntadors.
La vida és mudar-se de fulla a llenya.
Si us compreneu, tremoleu.
Mai, us vengueu massa estona.
Mai, massa paraules us portaran enlloc.
Sóc tan pobre que estic somiant.
El dubte és el més gran de tots els regnes.
Déu, que em coneix, sap que no li val la pena parlar.
He parlat amb Déu, però no he entès res.
La vida és un camí equivocat que et porta a saber on.
Mentre el fadrí dorm, la fadrina neguiteja.
Sabràs que és un home perquè es vesteix igual que els altres.
Quan Déu va crear la dona, se n'adonà que li faltaven colors.
L'home feliç ni corre ni aixeca pols.
Encara, no he conegut un cor massa dropo.
Com Déu coneixia l'home, va posar més aigua que ampolles.
Déu va posar el dimoni perquè no vol ampliar el cel.
La veritat és la més amarga de les mentides.
Estic perdent una guerra sense saber com.
Com pot ser que la seguretat sigui un espai tan petit i fosc?
Estic content perquè he trobat qui m' enveja.
Si algun dia em moro, ja us ho faré saber.
Aprendre és un camí massa pesat per a una sola vida.
Pensaments festius (LXVIII)
01 Febrer, 2021 07:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc un cos senyor i insuportable.
Mai tants miralls m'han fet anar endavant.
I Déu, en contar-nos els dits, va posar els manaments.
Déu no va deixar que el seu fill s'emportés el palau.
Segurament, Jesús no creà el pla de pensions.
Deixeu volar els rics, tindreu més lloc a la terra.
Sé que és estiu perquè no fujo de les ombres.
Tenim prohibit deixar de conduir els camells.
Ara, no sé ben bé si encara festejo.
Tinc tanta por que ni la guardo.
Seria treballador, però vaig néixer en diumenge.
Mai, li diguéssiu al cor que faci vacances.
Si treballar fos bo, valdria més diners.
El pitjor de tenir feina és si no pots acabar-la.
Em vol tant l'amo que ni em veu.
El pitjor de fer-te vell és si vols manar.
Tanta terra que té i no es vol morir.
Quan el dimoni creà els diners, sabia que no els compartirien.
Sempre he pensat que ser home és preocupant.
Vaig creure ser ric, però era un somni.
La dona somia amb homes que no han de somiar.
Els anys són les úniques pertinences que ningú vol.
M' he fet un embolic amb l'amor i els diners.
Si ella us vol, deixeu-la fer.
El pitjor de l'armari és que no suporta les compres.
Les busques del rellotge són les someres de la sínia del temps.
Em vol tan poc que ni em crida.
Vaig discutir amb una dona fins que en va venir una altra.
Segueixo treballant perquè segueixo fent nosa.
La millor menja és la que es compra per al marit.
Vaig estar de vacances, però me'n vaig sortir.
És un home de sort, no el coneix ningú.
Quan l'home va parlar, va acabar de perdre's.
La solitud és una cambra on només un et fa nosa.
El pitjor dels camins és el comença a les tenebres.
La porta de la vida acostuma a caure't al damunt.
Estic bé perquè no he après a treballar.
El millor d'escriure és que et vas buidant.
La pau mai dorm fora de la seva casa.
L'esperança és el més elàstic de tots els camins.
L'enveja posa preu a cadascun dels desitjos.
El vi fa el cor més gran i les passes més curtes.
Deixaré de treballar quan aplegui al país dels desenfeinats.
Tot i que ho provo, no sé ocupar el lloc del meu davant.
El temps és un pont que es desmunta mentre passes.
Pensaments festius (LXVII)
14 Gener, 2021 06:44
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El que perd els homes casats és voler saber que han de fer a casa.
La dona vol que l'ajudi i no la molesto.
El coixí m'ha promès que no dirà el que penso.
Els anys són les millors coles de contacte.
El pitjor de ser fadrí són els comentaris.
El trist de l'home és que acaba preferint dormir que somiar.
Una vegada, vaig trobar una dona que escoltava però no parlava.
Déu deixa viure més a les dones per tenir més temps per mentalitzar-se.
Aniria al cel però és massa barat.
Estic tan ocupat que he tingut que donar-li hora al dimoni.
Li he dit a Déu que no sé si em convencerà.
Tot i anant bé, em temo que avui també s'amagarà el sol.
La núvia posa preu a la dolça llibertat.
Estic tan bé que he perdut l'infern de vista.
El dimoni acostuma a rebaixar el preu dels pecats.
No crec que Jesús anés massa a consultar els metges.
Déu és el patró dels discrets.
Si no fos a casa del meu veí, juraria que he vist el meu pijama.
La nosa creix tant com ho fan els anys.
El millor és fugir dels convidats sense sortir de casa.
Els sermons és millor deixar-los a la muntanya.
Té un mirall tan gran que mai està sol.
Sóc tan mentider que mai he deixat de festejar.
El vi dolent em fereix quan el deixo de veure.
He provat de volar però tinc massa deutes.
A la nit, el sol el pago jo.
Quan s'acaba la música, ve el silenci de la desfeta.
Tot i sent les esglésies tan grans, només poden fer cabre un Déu.
Déu és un dels pocs éssers intel·ligents que no paga impostos.
Al cel, tots els seient són còmodes i estan numerats.
El trist és venir a la vida sense el paper estudiat.
Déu sap que la millor presó és la rodona.
Era un home tan gos que el treien a passejar.
A partir d'ara, ja no hi ha passat.
Tinc tants amics que us faré una bona oferta.
Hem posat un rei però sol anar pels núvols.
Tinc por de la fosca! - digué la cuca de llum.
A l'ombra, tots els sols són petits.
És tan ric que es pensa que tot són catifes.
Vaig posar la lluna en un cove i el vaig perdre.
Procureu no confondre un ric amb un ruc.
La mare deixa anar i es converteix en sogra.
Si mengeu garrofes ja heu fet el primer pas.
El pitjor de morir-te és que tornes a ser pobre.