Pensaments festius (CXXIV)
14 Gener, 2023 18:29
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un vol sortir del món, però no perdre’l de vista.
Els meus passaran i els vostres també.
Ningú ha conquerit el castell de l’equilibri.
Cada dia porta el seu sol i el deixa una estona.
Les dones esperen trobar algun home entre les ofertes.
He vingut al món per saber com me n’aniré.
No aprèn, però li queda el consol dels diners.
No m’importa saber volar, m’importa que se n’adonin.
Necessito els veïns, així puc repartir els fracassos.
Un busca un regne i acaba no podent governar-lo.
El més pesat de ser home, són les disfresses que et toca portar.
Estic preocupat, el llibre hi és, però no el sé llegir.
No tingueu por d’entrar, només us queda una porta.
El meu cos m’ensenya que és difícil moure’m i restar quiet.
Un mor quan només sap dormir.
La mort és el més gran dels refredats.
Déu vol crear un altre món, l’home no hi cap.
El van aconseguir matar, en treure-li la corda.
El començament de la creació va ser en blanc i negre.
He descobert que fer-se vell és coltellejar la be.
Segurament, sense dones, ens reconeixeríem per l’olor.
Escriure un llibre és posar lletres a les pàgines.
Tinc converses amb Déu, Ell posa totes les paraules.
L’home vol innovar, però comença el dia llevant-se del llit.
Déu va crear el món, però no va posar prou cartells.
Pensar no és bo, però és prou barat.
No volia escriure un llibre, però cavar un pou em fa més mandra.
Ningú ha de viure més temps si el món no el pot suportar.
Tinc bons amics, però no els deixo sortir al carrer.
És un home tan savi que no deixa de volar.
Tenir son és pitjor que no tenir gana.
Tenim sort, escriure no canvia l’ordre astral.
La vida seria llarga, però ens hem de guarnir.
No patiu pel demà, ni Déu sap on l’ha deixat.
Menjo massa, hauré de desconnectar el cervell.
En tenim un que pensa, sabem que és boig.
És un escriptor oportunista, cap llapis és d’ell.
Pobra noia, es passa el temps sent maca.
Volia ser ric, però els diners corrien més.
No m’importa treballar, però vull saber quan començo.
Els nens tenen un defecte, necessiten ocupar tot l’espai.
Ensenyeu el camí, les pedres ja faran la resta.
La vida d’ara no té espases on agafar-se.
Estar equilibrat és respirar un cop per setmana.