Pensaments festius (CVI)
14 Juny, 2022 06:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Com estava empipat amb la dona, suportava millor la calor.
Estic aprenent a ser home, de moment encara no penso.
Si Déu no volia que treballés, m'hauria amagat la feina.
No sé si sóc un número, el faig o el suporto.
He estat pensant, m'hauré de confessar?
Com he de confessar-me, m'afanyaré a fer pecats.
Déu és el meu pare, potser Ell no ho sap?
Tinc una crisi de valors, no jugaré més a la borsa.
Em vaig enamorar tant, que vaig passar sense ella.
Si he d'anar a l'infern, necessitaré un pot de crema.
El mossèn predica el cel, potser haurà d'anar-hi d'hora?
El gos lladra, té por que el confongui amb algú.
La intel·ligència és massa tímida per eixir.
Si heu de pensar, feu-ho abans de morir.
L'important és el resultat de la darrera guerra.
He tingut més dies de por que de pena.
M'estimo el cos, encara que no li regali flors.
Com puc ser gandul i comentar-li al meu cor.
Els carrers són les sobres de les cases.
Almenys, poseu-me un entrepà dintre el taüt.
Em va prometre el cel i em va prendre la casa.
Sempre he estat l'ombra del meu cos.
No vull ser pobre, però m'empenyen.
El miracle més antic és la paciència de Déu.
Volia un miracle, però només la van operar.
Sé on tinc el cap, però no el que pensa.
Vaig trobar un home segur de si mateix, s'havia mort.
Si Déu creu que em salvaré és que és molt optimista.
No tinc por de morir-me, ni em fa massa goig.
Puc creure amb el demà, també ho vaig fer amb la democràcia.
No tinc opinió pròpia, almenys reconeguda.
Creu amb la bellesa interior, se li acaben els pretendents.
És un ric penedit, també és poc espavilat.
Per què anem al cel si tenim dos peus?
Ella volia una casa, li he comprat una clau.
És molt estúpid, no hi ha manera d'ensarronar-lo.
Em van regalar un ruc, ara ja no raono sol.
És un bon home, continua sent més pobre que jo.
No us puc deixar els diners, m'enyorarien massa.
Estic aprenent a ser sord, vaig pel tercer silenci.
Ha estat un plaer veure-us, ja el puc perdre.
Tinc una vida ensopida, no desitjo deixar-la.
Un somni és un camí sense aturada.
L'esperança és la solitud d'una via sense tren.
Pensaments festius (CV)
01 Juny, 2022 10:24
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He comprat un cotxe potent, almenys tindré maldecap.
Déu ha posat moltes estrelles, però el cel encara és fosc.
Déu té problemes per falta de vanitat.
Aprendre és més fàcil que trobar lloc on desar-ho.
No tinguis por d'anar al cel, allí no trobaràs ningú.
Tots estem allí on ens han deixat els déus.
No penseu amb mi, no m'agraden les línies ocupades.
El millor de ser mestre és que no plores si no aprens.
Tinc sort, un sol enemic m'ocupa tot el dia.
Procuro parlar poc, estic tip de no dir res.
No voldria espantar-vos, però necessito sortir de casa.
Per què em voleu salvar? No sabeu que us puc prendre el lloc.
Estic aprenent a viure, només porto cinquanta anys.
He provat d'anar-me'n, però no em puc deixar.
Jesús té la casa gran, però sol viure dalt d'una creu.
Sé escollir molt bé, mai em toca la loteria.
Diu que té calor; segurament, s'ha comprat un termòmetre.
Tinc una porta poc espavilada, no em reconeix sense clau.
Vaig provar de comprar-me un gos; ara, és més intel·ligent que jo.
La vida només és un problema de forces.
He aprés dels avis a provar de viure molt temps.
Tinc bona sort, encara em deixen tenir deutes.
A quaranta graus, més val ser dropo.
No compris aquest llibre, ofereix-te‘l.
Traieu -li l'olfacte a un home i començarà a ser déu.
Va venir la mort a veure'm i no es va quedar a sopar.
Les dones estan intentant posar-li un llaç a la lluna.
Mirant com va el món, les dones han decidit aprendre a nedar.
Només necessito dormir i ja estic de festa.
M'estimava tant que volia entrar en el meu somni.
Si ella s'emborratxa, qui em portarà a casa?
He decidit ampliar la casa, ja no em puc amagar.
Les dones volen llibertat, però que les portin al ball.
És una amant perfecta, mai la trobareu a casa.
Em posaria a festejar si fos més difícil.
Vaig provar de comprar-me sol una camisa, no ho he tornat a intentar.
Déu anava creant el món fins que una dona es posà enmig.
Abans de contar-li una mentida, provaré de contar-me-la a mi.
Les dones tenen les idees clares fins que comencen a decorar-les.
El cel és la pau dels fadrins.
Ho vendré car perquè no serveix per a res.
He provat d'enganyar el meu estómac dient-li que sóc un déu.
Per governar aquest cos em sobra la meitat del cervell.
Si Déu ens estimés, faria les hores més curtes.
Pensaments festius (CIV)
17 Maig, 2022 11:58
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’agrada ser pobre, no necessito planxa.
A partir de quin plat es considera dejuni.
De moment, aprenc a descansar.
No he conegut cap savi amb bona salut.
Cerco núvia sense experiència en pensar.
Estic pendent de trobar-me prompte.
Aniré escrivint, però sense presses.
He de suportar un cervell prou indisciplinat.
Estic preocupat, ja fa cinc minuts que no erro.
M’he posat a festejar, de moment, no mano.
Necessito dormir, on venen son?
Amb una paga flexible, fins on podré arribar.
Si em poso a festejar, em descomptaran la sogra?
Va ser: Fer-me ric i maco!
Haig somnis de pobre, són de franc.
Amb una mossa, ja vas aterrant.
Era tan ric que necessitava un altre cos.
Li he demanat, a l’aire, que em deixi respirar.
Cansat de no fer res, he descansat una bona estona.
He d’anar de festa, però li comentaré al cor.
Cerco consell, on puc desar el cap?
He anat a comprar, però no m’han tornat els diners.
Anava pensant i fent, no arribava enlloc.
Us puc deixar un parell de monstres per al cap de setmana.
Per a més de tres dubtes, recomano un cabàs.
Plou menys perquè els núvols no cobren.
M’agrada el color blanc, és un tastaolletes.
No he aconseguit emportar-me l’arc de sant Martí.
Feia de llop fins que vaig perdre tres dents.
Vull canviar: tres nits per un vespre.
Quan sigui ric, aprendré a somiar.
He pogut comprar un bitllet d’avió caducat.
Si penso més, dinaré aviat?
Un dia d’aquests serà demà.
M’he llevat d’hora per si no puc feinejar.
He de ser pobre, no he trobat qui em lloï.
Vull posar les hores dolentes més espaiades.
Trobo que he d’aprendre a no saber.
Amb els rics, només prenc el cafè.
Avanço, a poc a poc, cap al no res.
És un repte dur: Anar de pensa i tornar de buit.
Quan el fill demana, el pare raona.
El camí per a arribar a l’encert sol ser prou llarg.
Si no haig garrofes, necessito un ruc?
Si respireu, que no se ho sàpiga l’amo.
Li faria el favor, però quedaríem malament.
He demanat la pluja perquè m’agrada el vi.
Estalvieu els problemes, necessito solucions.
El vent ha d’esperar fins que desplegui la vela.
Algun dia, m’hauré de comprar unes sabates.
Un dia sense pensar, crea addicció.
M’agrada ser a la lluna, però amb els peus a terra.
He posat més rodes a la bicicleta per si surto de festa.
No poseu més aigua al vi, resulta més car.
Avanço com mariner sense port.
Quan bec, demano que el terra sigui a prop.
Vaig tenir núvia, però no volia manar.
Estic discutint, amb el sol, de la llargària de la nit.
Mai aconseguireu tresors llunyans.
Pensaments festius (CIII)
17 Maig, 2022 11:56
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només vaig a la festa si em surt bé de preu.
Procureu que arribi el menjar abans de la gana.
Si, ahir, vaig perdre la paciència, quan la trobaré?
Ésser pobre i no saber, necessita poc diner.
He entrat al dubte per la porta del darrere.
Reconec que cada dia volo menys.
Si és per diners, no patiu, no en tinc.
He deixat dos dies per al mes proper.
Si em deixo guanyar, recuperaré les sabates?
Tenia ofici, però el perdé en una aposta.
Haig més dies grisos que negres.
Estic fent un seminari d’oblit ràpid.
He anat a la lluna sense deixar de somiar.
Haig un dubte, però no sé si va o ve.
En saber de lletra, ja poden signar.
No guanyo tant, però dec prou.
Diu que m’estima i vol que treballi.
Guardeu una mica de fred per si l’estiu s’avança.
He fet una bona inversió: He canviat un bitllet de cinquanta per dos de vint.
Vull anar de viatge, li comentaré al sol.
Ho sento, però no tinc bitllets repetits.
M’agrada escriure si em puc amagar.
Potser seria lladre, però no sé triar.
La senyora era pobra, però també manava.
Va ser una festa fluixeta, la meitat ni anaven beguts.
He vingut a la terra perquè es viatja de franc.
He comprat una nevera gran i he desfet la cuina.
El no fer res m’ocupa molt temps.
Cinc hores sense mentir, he d’estar malalt.
He comprat una corbata i un manual d’instruccions.
Si plou així, me s’acabarà el vi.
Estava a punt de fer-me valent quan aplegà la por.
Guanyo tant que necessito respirar.
El metge em vol cansar, farem poc negoci.
Quan ja no sàpiga per on, em posaré d’amo.
He passat mig dia esperant que es faci nit.
M’han posat el vent abans que la vela.
Només feinejo quan dormo.
Si aplego a rei, quines malalties hauré?
Aprenc dels meus errors perquè és més barat.
Haig enemics, però no corren massa.
Per a fer-me ric, necessito diners?
Parlo poc per a no saber qui mana.
Estic aprenent a no dir res.
Haig un cos tancat que no vol eixir.
He bescanviat aigua bona per vi dolent.
No sé si volaré, però he perdut pes.
Procureu enfadar-vos els dies feiners.
He anat al festeig, porto les excuses amanides.
He vist un foraster, ha de ser dimecres.
Al tercer dia de festa, em vaig posar a feinejar.
Treballaria de pobre, però es guanya poc.
Una vegada vaig festejar, encara me’n recordo.
Mai aconsegueixo que la sort arribi al poble.
Quan el sol entri a casa, el convidaré a sopar.
No aconsegueixo definir el dia amb la nit.
Si sóc més gran, quan aconseguiré ser més jove.
Si somio més, m’ho cobraran?
Avui, he hagut de suportar un perdonavides.
Pensaments festius (CII)
14 Maig, 2022 07:40
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mai les hores del cafè han llaurat cap camp.
Un cerca l'amor amb l'esperança de no trobar-lo de sobte.
La vanitat és el fruit d'un treball insatisfet.
Un sempre espera trobar al mirall els dies millors.
Sortiria del silenci, però em sento desprotegit.
L'infern de l'home és no trobar un lloc on sentir-se satisfet.
La millor de les festes és la que no necessita coets.
He somiat que era pobre, tinc molt poca imaginació.
És millor que tingueu gana, el cos us comprendrà.
He estat massa temps desfent castells que igualment haurien caigut.
És un home massa savi per recordar on viu.
Sóc massa desconfiat, no us deixaré cap dels meus dies.
He tingut molta sort, no n'he trobat més a la cantonada.
Les tardes haurien de prendre més hores del matí.
No patiu, els dimoni us donarà prou temps per a que us condemnéssiu.
No puc témer a Déu, corre massa per poder-me escapolir.
He provat més religions, però totes em porten al cel.
No tinc ganes de morir, ho hauré de fer sense ganes.
M'agrada tant treballar que m'ho privo constantment.
L'amo em dóna més diners, jo li demano menys feina.
No sé on és Déu, però sé on no l'he trobat.
Fer-se vell és passar gana sense pressa.
Visc en un poble petit, només la feblesa es fa gran.
Res s'arrapa més fort al cos que la por.
Era fatxenda perquè ningú li havia regalat mai unes sabates de tacó alt.
Tinc el suficient per a continuar sent pobre.
El bon lladre us donarà corda per seguir treballant.
És un home ric, té cent pulsacions per minut.
Manaria a casa si sabés on es guarda la clau.
No convideu mai a entrar el fred a casa.
Estava pensant en fer-me jove, però no tinc capses on guardar els anys.
És un bon metge, accepta que ha de morir.
Plou al desert quan l'aiguader no pot vendre.
Déu escolta, però cal demanar-li hora.
El temps no hi era, però un àngel desenfeinat començà a comptar.
Dec ser pobre, mai tinc problemes per gastar-me els diners.
Per molt que lluitéssiu, la pols sempre guanya.
A la Parca, sempre li han fet por les escombres.
He provat de pintar una poma, però no parava de riure.
La vanitat és la menja dels qui estan tips.
Tinc un cervell massa complicat per a trobar una solució.
Déu, en acabar la creació, es va sentir molt sol.
Massa paraules no tenen perquè emportar-te enlloc.
Deia que s'avorria, havia deixat el regne del pensament.
Pensaments festius (CI)
01 Maig, 2022 02:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mentre ella es pentinava, ell anava cremant rellotges.
Volia que l'estimés i em va prendre les sabates.
No vull més diners, amb els que eren meus ja en tenia prou.
És un poble feliç; allí, els diners caduquen.
És un mal amant, diu que l'estima i deu ser veritat.
Es va deixar el nuvi, deia que no la feia patir prou.
No anirà enlloc, menteix i no mesura.
Si us preneu prou temps, veureu com s'acaba el món.
És un home molt espavilat, mai el trobareu assegut.
Cal ser feliç en silenci i sense massa llum.
Si aprenc sense pressa, oblidaré sense pena.
Vaig provar d'anar a la ciutat i no vaig parar de córrer.
La vida és fugir o empaitar els lladres.
Necessito núvia que sàpiga comprar-me els mitjons.
Em va dir que era un bon partit, de poc que no em faig mal.
Ella em va deixar, vaig mudar-me de seguida.
No estic madurant, però en passo de fred!
He pactat amb els microbis, els deixaré la casa a les vacances.
He dormit a la platja, no m'apetia convidar a la sorra a venir a casa.
És tant ric que li fa il·lusió plegar les olives al jardí.
Cerco soci per muntar negoci en el cementiri.
Que em faig vell m'ho diuen els ulls dels coneguts.
Mireu si tinc sort que treballo i em canso.
El semàfor és la vida en tres colors.
Desitjo que les meves darreres paraules siguin: Bona nit!
Si algun dia moro, espero no tornar enrere.
Qui més se'n riu, quan mor un pobre, és el notari.
A Déu no li preocupen els reptes intel·lectuals sinó el preu dels sants.
Tinc un cos feble, però s'enfila per les parets.
A la dona no li preocupa el cervell de l'home, ja pressuposa que en té poc.
La dona voldria un nuvi jove, però la carn tendra sol ser cara.
Mentre el savi vola, l'espavilat li posa el llit.
Vull viatjar, amb la música, a la casa del silenci.
És millor no creure, t'endús més poca feina.
He trigat molt en aprendre, sabia que no calia portar pressa.
No em sento ni més sol que ahir ni més lleig que demà.
Cap paraula es nega a viatjar acompanyada.
Tinc ordre d'anar al cel a preparar la meva arribada.
Ara, no tinc pecats, noto que em falta alguna cosa.
Sembla innecessari recordar que estic viu.
M'agraden els homes grans, gairebé no tenen ombres.
És un bon músic; almenys, el sento de lluny.
No perdo el temps, me'l guarden dintre d'una caixa.
Els comentaris dels plats són dels qui han menjat.
Pensaments festius (C)
14 Abril, 2022 10:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A poc a poc, i encara vaig massa de pressa.
Avui, he acabat d'hora, he recomptat els encerts.
No és tenir son, és poder agafar-la.
Si el terra és gran, sobren les escales.
És un arbre estrany, viu a la casa d'un metge.
No patiu, fins i tot Déu té els seus maldecaps.
Com puc ser net, si tinc tres cambres de bany.
L'enamorament és la manera més barata de volar.
La tarda espera la nit que la fa fora.
No he trobat la força, però he vist passar la feblesa.
Sense cap amic més, és possible respirar.
Tinc una casa on posar el cap, però la resta la tinc afora.
No vull més por que la suficient.
He estat a l'infern escollint la meva caldera.
No és bonic ser pobre, però és un bé necessari.
M'han regalat una camisa, he deixat de ser l'home feliç.
Necessito trobar a Déu, tinc massa feina per a mi sol.
Em pesa massa el cap, avui no podré emprendre el vol.
El millor de ser pobre és no tenir vacances.
Si el vent portes bones noves, ja s' hauria aturat.
El cel és una telenovel·la on no passa mai res.
És un pedra tafanera, ha parat casa a la vora del camí.
Deixeu-me la nit de l'estiu i la pau de la tardor.
La fosca m'abriga i em porta al regne dels somnis.
No vull tres coves de pau i un de guerra.
M'omple de pau, veure com m'allunyo.
He demanat disculpes al paper per embrutar-lo.
Volia ser un home feliç i només he estat feliç.
Em pensava que aprenia, però era que no ignorava.
Per aprendre, el millor és fondre totes les claus.
Com els altres no m'entenen, he decidit ser intel·ligent.
He festejat massa vegades per acabar els dies de casat.
He conegut dos classes d'homes: Els altres i jo mateix.
Ser comprès, és només qüestió de diners.
Avui, m'he llevat d'hora, he tingut prou temps per no fer res.
He deixat de banda bons negocis, m'he quedat esperant els dolents.
Avui, encara no m'han ofès, estic preocupat.
L'avantatja del dimoni és que Déu dorm per la nit.
El vent va passar i m'ha deixat les comandes.
Avui, he après dues coses, és millor que les oblidi.
La sorpresa marca la frontera del pensament.
És un bon treballador, no sap mai on va comprar les eines.
Buscant la paraula correcta, he remenat la meitat del cervell.
Quan el mar s'avorreix, es gronxa.
Pensaments festius (XCIX)
01 Abril, 2022 12:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si voleu alt, us quedareu sense sostre.
Diuen que tinc cervell, hauré de provar d'esbrinar-ho.
He caminat prou, he retornat massa.
La guerra és dolenta de cuinar.
Déu em dóna el temps suficient, la resta és la meva administració.
No tinc por perquè sí, tinc por perquè em conec.
Pujar escales és anar a un cel incomprès.
La bellesa és la dilatació sobtada dels ulls.
Tinc prou defectes com per seguir viu.
He anat a la casa de Déu, estaven tots menys Ell.
És un bon amic, mai em pregunta que vull fer.
He caminat per la terra, ara hauria de caminar pel mar.
Ho he aconseguit, li he donat tota la raó.
Estic cansat de no fer res, ara vull descansar.
He decidit comprar el diari, almenys tindré paper.
Em comenta l'arbre que hauria de pagar-li.
He provat de suar, però em molesta.
Ser déu és sentir música sense patir-la.
Si moro és possible que deixi d'escriure.
Venc cos vell en mal estat per anar-me'n de vacances.
No puc creure en el demà, tampoc puc esperar que arribi.
Estic perdent i he de continuar fent-ho.
Cerco espais oberts a un cervell tancat.
He tingut dies pitjors, ja tornaran.
El cos s'adorm, es veu que vol somiar.
Déu m'estima, per això no em fa cas.
La dona sempre espera un príncep que no sap on viu.
Per què espereu la mort? Ella sempre arriba puntual.
Al jardí de roses, el clavell és un estranger.
Estic amagant-me de Déu, almenys parlo fluixet.
No estic sol, és que vaig néixer així.
Visc en un poble on el rellotge es cansa.
No estic sord, és que em pesen les orelles.
He vingut al món per trobar el meu cos.
El millor de cada dia és si aconsegueixes acabar-lo.
Estic buscant l'enteniment que m'ha deixat.
Sense ombres no hi hauria sol.
Cal acceptar la vellesa com un passatemps curt.
El millor dels carrerons és que no deixen entrar les disfresses.
La música, difícilment, es pot menjar.
Menjar és tant menyspreable que he de disfressar-ho sovint.
No us dono el meu temps, ara és fàcil de vendre.
No entenc la llibertat sense un polsim de sort.
Per molt espavilat que sigui un cap, du tota la pesantor d'un cos.
Pensaments festius (XCVIII)
14 Març, 2022 19:00
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si algun dia aprenc, tinc les hores comptades.
L'amor no té casa i vol viure en un palau.
Possiblement, l'amor és la pau del no res que volem compartir.
La por s'encomana pel contacte amb els diners.
Vist de lluny, un bou sembla un escarabat.
Porto tants anys perdent que no sé fer altra cosa.
El dimoni em vol regalar el món, deu ser que no val gran cosa.
La darrera vegada que vaig veure a Déu només feia que gronxar el cap.
El problema del jardí és si no para de créixer.
He provat de descansar i no és tan dolent com sembla.
Qui agafa el son no té pressa en deixar-lo anar.
La vida és la publicitat d'una pel·lícula de somnis.
Sóc feliç, encara hi ha qui s'interessa per vendre'm.
La pitjor cadena de l'home és la seva signatura.
No dubteu de l'amor de dona, penseu el que se li presenta al davant.
No m'importa perdre, m'importa perdre'm.
He fet un tracte amb el meu cos: Manarà ell!
No m'odieu, també formo part de vosaltres.
Estic content, sóc el més ruc de la contrada.
He estat pensant, no crec que ho pugui repetir.
Accepteu el dimoni, és millor tenir-lo d'amic.
El vent explica al bosc les seves ganes de viatjar.
Estic matant el temps, però ho faig molt malament.
Mentre espero la mort, vaig passant per la vida.
No és trist morir-se, el trist és no saber-ho fer.
Podríem sortir de l'infern, però on aniríem?
La caixa et protegirà fins després de mort.
Necessito volar, estic tip de menjar terra.
El tren de la vida és millor no haver-lo d'agafar mai.
Estic d'acord amb el dimoni: Amb Déu, no es pot parlar!
Estic massa trist per pensar, només pensen els poca-soltes.
Menteixo tard i mal, no tinc el perdó de Déu.
Tinc por de morir-me, dec estar malalt.
M'he comprat un cotxe, ara ja no puc aturar-me on vull.
Atureu la terra, estic buscant l'equilibri.
És fàcil posar-me preu, he de menjar tots els dies.
Per morir-te, has de ser-hi present.
Sempre he cregut, ells manen molt bé.
Proveu de seure, seguireu sent poca cosa.
Necessitar poc és aprendre a morir.
No vull jubilar-me, em prendran el meu lloc.
M'agrada viure, m'he acostumat a pagar.
Assumeixo que m'hauria de conèixer millor.
No m'importa fer-me vell, odio els seus inconvenients.
Pensaments festius (XCVII)
12 Març, 2022 16:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saltant de dubte en dubte, m’he perdut.
M’he declarat ric per a no pagar mai més.
En ser dilluns, quasi he enllestit la setmana.
Em deu estimar perquè quasi no em veu.
Era un savi molt sabut: trist, estèril i quasi mut.
Prefereixo un matí a tres nits.
Encara no distingeixo entre guanyar i perdre.
He anat a cercar núvia, ja he viatjat prou.
Una agulla, en el paller, em diu que s’amaga bé.
Cau la pluja, ve la nit i es fa minso l’esperit.
Un dia d’aquests, arribaré prompte.
Haig un dubte: És un savi o s’ho fa?
No sé si peso massa o haig el vol curt.
He aconseguit que, no pensant, em faci mal el cap.
De moment, només volo dormint.
M’han convidat a sopar, ja posaré el plat.
He fugit del tro per a anar a caure al llamp.
La intel·ligència consisteix en menjar-se les pedres del camí.
Si estic de vacances, hauré de respirar?
No menjo conill, em fa pena despullar-lo.
Tinc sort: he perdut la bossa de diners, però estava buida.
Com tinc dues núvies, he après a sopar dues vegades.
Encara no he entès perquè una arpa té tantes cordes.
Per a arribar prompte, més val no eixir.
He tingut sort amb els diners, no se’n ha fet malbé cap.
El govern ha posat un nou impost per a poder fer el ridícul.
Quan ja sigui ric, passaré comptes.
Ja porto un mes sense saber on vaig.
Si trobeu parella, ja no us caldrà manar.
De moment, volaré en somnis.
Corria tant que es quedà sense ahir.
He decidit no menjar, em costa massa diners.
He pensat començar la setmana en dijous.
Vaig de somiar poc a menys.
He comprat sucre per si conec a algú enfadat.
He posat oli al llum, però no el sé encendre.
Demà mateix, ja serà prompte.
Si passo a una altra pàgina, seguiré present?
Anar a la lluna és fàcil, tornar és el complicat.
Era tan ric que ja no feia servir els diners.
Si vaig a fer feina, què deixo enrere?
La voluntat la tinc, no n’he malmès massa.
Quan ve l’hivern, on desen la calor?
Em saluden més, m’hauré tornat ric.
A un, que pensava, l’hem fet fora.
Si ha pujat el llum, on ha de ser ara?
Si respiro més fort, quant hauré de pagar?
No em faré preguntes si no sé la resposta.
Si em faig trenes, deixaré de ser calb?
No consentiré que us poseu en el meu lloc.
Si no em trobo prompte, ha de ser que estic lluny.
Pensava amb el dubte i he caigut a un sot.
Ha estat: Arribar la lluna i emmudir el sol.
Necessito caçar caragols, a quina hora es lleven?
Cercaré la fortuna, passo de treballar.
Si vull ser lliure, on m’he d’apuntar?
He pactat amb la bruixa per si de cas.
Si em donen diners, hauré de somiar?
M’han donat una feina, encara no la conec.