Pensaments festius (CXII)

01 Setembre, 2022 06:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No envegeu ningú, ja el posaran al seu lloc .

La saviesa és comprar el necessari sense haver de vendre res.

La felicitat és perdre, temporalment, almenys quatre sentits.

És difícil estimar el que no es mou.

Un pobre pagès tenia una filla, ella ni això.

Déu creà un món, l’home el multiplicà.

L’espardenya és una sabata sense complexos.

Morir és trobar el moment de no fer res.

M’agraden els seus ulls, però no sabria on posar-los.

Ser auster és aprendre a no eructar.

El llibre sempre té l’esperança de ser estimat.

He provat de fugir del món, encara no ho he acabat de pagar.

És tan dolç penedir-se que val la pena pecar.

Sempre hi ha bones ofertes per anar a l’infern.

Aniria al cel, però no tinc prou temps.

Viatja el món entre mentides i mitges veritats.

Acumulo anys perquè encara no tinc seny.

Estic passant per la vida i oblidant perquè he vingut.

Si no pots tenir fills, aconsegueix un gos intel·ligent.

Sempre és bo tenir un amic que no es pugui desconnectar.

No necessito escoltar la ràdio per saber que no parlen de mi.

Com era intel·ligent, el ruc comprenia el seu amo.

Si necessites ajut urgent, busca un déu de pocs fidels.

Ajunteu tota la fe i tindreu un pou d’incertesa.

El fidels confonen Déu amb un president de club assedegat.

Aniria a l’església, però haurien de treure el cafè del davant.

Déu va fer els peus i el dimoni els tacs.

El més lleig d’un home són les ganes de menjar.

Tinc tanta son que en guardaré una mica.

He après a no demanar, és millor agafar-ho.

Té una vida difícil, es desperta i encara no ha esmorzat.

Un pintor és un home que vol penjar-ho tot a una paret.

A la nit, deixo el cos al llit i surto a passejar.

Escriure és posar les paraules de manera que no es moguin.

Un voldria fer poesia, però només surten versos.

Déu no va mai a l’església, allí no el necessiten.

Déu n’està tip, perquè a casa només li envien morts.

Déu em castigà, va dir que havia de seguir en aquest món.

Si algun dia moro, no cal que matin cap flor.

El pitjor de tenir cap és si se li acut pensar.

Pensar és viatjar sense bastó.

El pitjor d’escriure és si algú se n’assabenta.

No suporto els altres, jo ja ploro prou.

Mentre li demanava a Déu un altre cos, no parava de riure.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXI)

15 Agost, 2022 19:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Us he regalat, el meu temps, en quatre ratlles.

Aprenent a perdre, he passat les millors hores.

El meu cotxe, amb els anys, ha après a fer el que vol.

Odio els lladregots perquè em recorden qui sóc.

Ser intel·ligent és saber llegir un rellotge sense mirar-lo.

No us vull conèixer, no suportaria un altre de la meva espècie.

Voldria trobar, per al meu cos, un comandament a distància.

Diuen que la intel·ligència és una drecera entre l’orella i la llengua.

Déu sol ajornar les respostes perquè no vol posar-les a la caixa del temps.

Cal arribar a la conclusió que no tenim ni espai ni temps.

L’home es mou perquè encara no sap d’on és.

Les rectes són corbes que algú ha colpejat.

Mai sabré cantar, no sé pujar escales.

No dubteu de la meva intel·ligència, no hi és.

No vull entrevistes, odio despullar-me sol.

No us dono el meu lloc, me l’ha pres el temps.

El que més em costa a la vida és saber on he de guardar el cap.

Quan parleu amb Déu, procureu no fer soroll.

La vida és una suposició mai encertada.

Cal aprendre del silenci, mai us dirà res dolent.

L’aigua s’enfada perquè ens coneix a tots.

De la mar, només em preocupa el seu sostre.

Vaig provar d’estimar la mar, però no em sortien escates.

Si us estic avorrint, és que teniu portes al cervell.

Escriure és la millor manera d’estar assegut.

No vaig al circ: el plorar dels pallassos, m’agrada massa.

Al carrer de la vanitat, totes les hores són estèrils.

Publicar només és qüestió de saber perdre diners.

Al regne dels cecs, el tort és un imbècil.

Em donen diners amb l’esperança que els sabré perdre.

Tal com es va fent el món, no em preocupa el seu futur.

Mentre seré viu us deixaré abusar de mi.

Per què cerqueu la pau si mai heu sortit al carrer?

No dubteu que la vida és una ampolla de verí.

Mai s’escriu una frase amb menys de 360º d’angle.

Perdoneu els meus pensaments, és que em feien nosa.

Tinc massa coses per a no ser pobre.

He provat de tenir un altre cos, però no me’n surto.

Aprimar-se és aprendre a compartir.

Al carrer on vull viure, fins el sol passarà a peu.

Si veniu a veure’m, no us deixeu els ulls.

Si l’estimem prou, el cos no pararà de volar.

Un somriure no deixa de ser una caixa de sorpreses.

Si el jutge em condemna a restar pres, com ho he d’interpretar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CX)

01 Agost, 2022 06:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Crec en l’amor, tot i havent-me tornat invisible.

L’home intel·ligent mai es lleva abans de posar-se al llit.

La casa és el cos que ens estima.

L’únic que sap on va és qui no es mou.

Suposo que la vida és un bon estat difícil de mantenir.

La mar no conta mentides, només les amaga.

Com no sóc prou espavilat, vull ocupar més lloc.

Quan la mar s’enfada és millor perdre-la de vista.

No heu de tenir por de la mar, només del seu caràcter.

Primer tocava la guitarra, ara es treu les puces.

Mireu si Déu és rodamón que ni ha llit a casa.

La nit arriba quan el sol ha perdut el crèdit.

Un cop creades les cames, Déu va posar el camí.

La veritat és com l’aire en espais oberts.

El dimoni intenta fer creure a Déu que té son.

Si deixo de ser gos, qui em guardarà les puces.

La riquesa no s’ha de compartir amb els pobres.

Tinc por d’aprendre, igual serveix per a alguna cosa.

Vivint entre gegants, és difícil créixer.

A cinc metres de la font, és difícil veure un assedegat.

No suporto les nits amb sol ni els pobres sense interès.

Vaig despullat perquè no sé anar a la moda.

Pecar és necessari, no es pot perdre l’infern de vista.

Dono els meus dies, però no els deixo.

Si sabeu on és la festa, és més senzill allunyar-se.

Em passaria els dies anant a un lloc que no arribaré mai.

Un dia volia cantar, però no tenia a qui.

És tan bonic menjar, que hauré d’evitar-ho.

Vestir-se és saber amagar la part del cos que ens avergonyeix.

Com l’home s’avorria va decidir anar a la moda.

Suporto el meu cos, és la paga de la por.

Ja quasi l’havia enganyat, va i es mor.

El temps conegut és insuportable.

Si l’home beu és perquè troba les portes tancades.

Potser un s’estima, però aconsegueix enganyar-se.

Només he trobat en l’home el poc que ha volgut ensenyar-me.

El que fa l’home petit és no saber com reproduir-se sol.

Si no teniu cap problema, comenceu a cercar-ne un de senzill.

El que més necessito a la vida, són dies ensopits.

Hi ha qui se’n va del món sense saber que no pot quedar-se.

Un home, que fa nosa, és una coma en un escrit.

Déu hagués pogut descriure el món i no n’estaria tan penedit.

Si algú creu que Déu ha mort és perquè necessita vendre moltes flors.

Podria tenir més diners, però no sabria on són.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CIX)

14 Juliol, 2022 05:48
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És cert que respiro, però és probable que deixaré de fer-ho.

Creia que vivia en un carrer, però el veí em va fer veure que vivia en un altre.

Volia conèixer el vent, però se'n va anar.

Deixeu-lo parlar, potser deixarà de fer feina.

Un cop fet l’home, Déu va llençar el forn a l’abisme.

Vaig donar-li diners a la gallina i em va pondre ous verds.

Els pans volen ser pedres, però Jesús no les ajuda.

Estaria amb contacte amb Déu, si el telèfon no fos tan car.

Creuria més en Déu, si no fes nosa.

Morir és no necessitar res més.

Un remena el cervell per si troba algun tresor.

La felicitat és viatjar, lleuger, sense anar enlloc.

No tinc encara infern, però els meus coneguts l’estan construint.

Les vacances són per a fer-li veure al cos que no cal estar tan preocupat.

Un canvio un palau d’atrafegats per un desert de desconeguts.

Feu-li veure al cos la necessitat d’alimentar-lo bé.

Surto de casa per deixar-la descansar.

Cada tres anys de casat en caldria un de fadrí.

El primer dia, ella, em va deixar festejar.

La única diferència és que, a l’infern, has de pensar.

Aprendre a viure és una despesa massa gran de temps.

Em permeteu volar sense sortir del cap.

No cal dir-li al cos que és millor estar cansat.

He empleat massa temps en donar-me la raó.

La planta dels peus és la més insatisfeta de totes.

Canvio vida avorrida per mort tardana.

Tot i estant dormint, em trobo ensopit.

He deixat d’anar al cafè perquè tenia massa amics.

L’arbre dóna el seu fruit i se’n va a dormir.

He regalat el meu tresor i l’he posat sobre fulls blancs.

Un somia amb un amor que no pot despertar.

Més dolça que la mel, és la noia que somia.

Nuvis muts fan les núvies més xerraires.

Fer-se vells, és canviar les ales per seients.

Cal fer-se ric sense molestar els veïns.

Les platges són les blondes brutes del vestit marí.

Ser pagès és la millor manera de collir sense saber el perquè.

La millor de les sots és la que no coneix ningú.

Estic perdent tantes batalles que sóc a la porta del cel.

Si Déu ens porta fam que no tingui sabor agre.

He estat parlant amb Déu, pregunteu-li que n’opina de mi.

No estic segur, però crec que el meu pare és més vell que jo.

He obert l’armari i he vist una manta, devem ser a l’hivern.

És una dona molt sàvia, creu que jo sóc intel·ligent.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CVIII)

11 Juliol, 2022 09:27
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Treballaria, però no haig temps.

Provaria de pensar, però el cap és lluny de la panxa.

Estic trist, acabo de saber que no sóc ric.

Voldria aturar el temps, però no me’n surto.

Voldria parlar amb mi, però no tinc hores.

Al país de melangies, cada dia era un parany.

És, al camí, on vull el meu temps.

Parlaré poc, em vull lluir.

Si ve un cop de sort, espero que sigui lleu.

Demana el que vulguis, però sense esperar rebre massa.

Els éssers intel·ligents solen ser massa discrets.

He hagut de canviar un viatge per un somni.

Avançar, cal reservar-ho per als prudents.

Entre beure i veure em passo els dies.

Mai confieu d’un camí sense pedres.

Diuen que guanyo diners, però no els veig.

He canviat d’ofici, a l’altre em feien feinejar.

Estic esperant les ganes per a posar-me a feinejar.

Quan hagi més temps, aprendré a volar.

He decidit tenir salut, aquest metge és molt car.

No he aconseguit deixar el temps enrere.

Estic perdut, només trobo oficis que no es cobra.

Si perdo el temps pensant, me’l tornaran?

Encara no he entès perquè no guanyo.

En tornar del metge, vaig perdre la salut.

Fins quan puc allargar les vacances?

De fet, el món ja se sosté sol.

Cent anys més i seré ric.

He comprat un llibre per a poder estar callat.

M’han convidat a fer feina, faré tard.

Cerco soci que em faci ric sense que se n’adoni.

Aniré al bosc per si em puc perdre una estona.

El cos i jo no ens posem d’acord a l’hora de sopar.

El darrer que vaig decidir va ser: Cercar núvia!

Esbrineu la diferència entre casat i cansat.

Si perdo un amic, en trobaré un altre?

Un dia d’aquests faré anys.

Aniré a cercar feina, però sense compromís.

Ja fa dos dies que no m’ofereixen fer-me ric.

Com vaig de vacances, viatjaré a peu.

Cerco soci que em porti a coll-i-bé.

Estic a punt per a fer-me un embolic.

Llogaré una part del cervell, no la faig servir.

El bodeguer quasi m’ha canviat el vi en aigua.

He comprat una barca, encara no sé el motiu.

Ha vingut el fred, ningú el vol hostatjar.

Surto a sopar prompte per si la gana s’adorm.

No treballo massa per si acabo la feina.

Si haig més diners, perdré el son?

Confio amb l’amistat, però amb prudència.

Estic entre perdre i no guanyar.

De segur que, saber molt, atipa.

Si vols ser lliure, comença regalant les corbates.

Estic aprenent a no fer servir el cap.

Un es pregunta que vol dir: Ser ric!

He decidit començar el mes el dia vint.

Matinar, per anar a la feina, deu ser esgotador.

No em féssiu cas, però igual puc volar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CVII)

01 Juliol, 2022 05:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Viatjar és la manera més divertida de no sortir de casa.

Prego que el meu enemic visqui molts anys més que jo.

Estimo tant la llibertat que mai la compraria.

Déu em demana un assaig i jo li ofereixo una novel·la.

Com que tenia el sac buit li vaig haver d'omplir.

No suporto les idees, per això les deixo anar.

L'home parla de somnis, la dona de despertar.

És un ric fastigós, a més, és intel·ligent.

He vingut al món per aprendre, potser que me'n torni.

Tinc el cos cansat, ara, em deixarà tranquil.

Si la felicitat tingués preu, ja l'hagués venut.

Vull un mitjó negre i l'altre semblant.

El cap és gran, el cervell és una altra cosa.

He començat a aprendre: els diners fan de mal empassar.

Em passaria el dia cantant, però he de fer el paper de mut.

La vergonya entra per ulls i orelles i surt per les galtes.

No sóc pessimista, però acabaré morint-me.

He estat discutint amb el gos, ell lladra millor que jo.

Puc passar la vida dormint sense saber el preu de la son.

Ella diu que he de madurar, jo li dic: Per on?

L'home podria pensar més, però es mareja.

La dutxa és la pluja unipersonal i controlada.

Era tan jove que es pensava que la vida no s'asseu.

Tinc un dubte, però no el penso donar a ningú.

No em preocupa l'infern, el banc m'ha fet una assegurança de vida.

He pujat al cim, ara, cerco una ombra.

Vaig anar a collir pomes, però era una olivera.

És bonic ser home, però, ara, voldria ser un soc.

Puc volar, tinc el perill de caure.

El treball és pesat, les vacances el fan feixuc.

Els rics no treballen, que tristos deuen estar.

El cuiner et dóna una sardina i et vol fer creure que és un pop.

He caminat prou per saber que he de seguir.

Estic perdent la fe, és trist ser un cistell.

Era un home tan valent que es va quedar sense cap.

No suporto veure el vi, per això me'l bec.

Quan l'home va inventar els diners, l'aire ja existia.

He aconseguit fer-me vell sense el vostre ajut.

Estic buscant una botiga per comprar ganes de treballar.

He provat d'anar descalç, però em feien pena els peus.

Estic buscant un enemic per poder-me justificar.

És difícil equivocar-se, Déu posa les dianes massa grans.

Em volen portar a presó, però encara no he sortit de la meva.

Pensant amb lògica, hauria d'arribar a alguna conclusió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CVI)

14 Juny, 2022 06:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Com estava empipat amb la dona, suportava millor la calor.

Estic aprenent a ser home, de moment encara no penso.

Si Déu no volia que treballés, m'hauria amagat la feina.

No sé si sóc un número, el faig o el suporto.

He estat pensant, m'hauré de confessar?

Com he de confessar-me, m'afanyaré a fer pecats.

Déu és el meu pare, potser Ell no ho sap?

Tinc una crisi de valors, no jugaré més a la borsa.

Em vaig enamorar tant, que vaig passar sense ella.

Si he d'anar a l'infern, necessitaré un pot de crema.

El mossèn predica el cel, potser haurà d'anar-hi d'hora?

El gos lladra, té por que el confongui amb algú.

La intel·ligència és massa tímida per eixir.

Si heu de pensar, feu-ho abans de morir.

L'important és el resultat de la darrera guerra.

He tingut més dies de por que de pena.

M'estimo el cos, encara que no li regali flors.

Com puc ser gandul i comentar-li al meu cor.

Els carrers són les sobres de les cases.

Almenys, poseu-me un entrepà dintre el taüt.

Em va prometre el cel i em va prendre la casa.

Sempre he estat l'ombra del meu cos.

No vull ser pobre, però m'empenyen.

El miracle més antic és la paciència de Déu.

Volia un miracle, però només la van operar.

Sé on tinc el cap, però no el que pensa.

Vaig trobar un home segur de si mateix, s'havia mort.

Si Déu creu que em salvaré és que és molt optimista.

No tinc por de morir-me, ni em fa massa goig.

Puc creure amb el demà, també ho vaig fer amb la democràcia.

No tinc opinió pròpia, almenys reconeguda.

Creu amb la bellesa interior, se li acaben els pretendents.

És un ric penedit, també és poc espavilat.

Per què anem al cel si tenim dos peus?

Ella volia una casa, li he comprat una clau.

És molt estúpid, no hi ha manera d'ensarronar-lo.

Em van regalar un ruc, ara ja no raono sol.

És un bon home, continua sent més pobre que jo.

No us puc deixar els diners, m'enyorarien massa.

Estic aprenent a ser sord, vaig pel tercer silenci.

Ha estat un plaer veure-us, ja el puc perdre.

Tinc una vida ensopida, no desitjo deixar-la.

Un somni és un camí sense aturada.

L'esperança és la solitud d'una via sense tren.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CV)

01 Juny, 2022 10:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He comprat un cotxe potent, almenys tindré maldecap.

Déu ha posat moltes estrelles, però el cel encara és fosc.

Déu té problemes per falta de vanitat.

Aprendre és més fàcil que trobar lloc on desar-ho.

No tinguis por d'anar al cel, allí no trobaràs ningú.

Tots estem allí on ens han deixat els déus.

No penseu amb mi, no m'agraden les línies ocupades.

El millor de ser mestre és que no plores si no aprens.

Tinc sort, un sol enemic m'ocupa tot el dia.

Procuro parlar poc, estic tip de no dir res.

No voldria espantar-vos, però necessito sortir de casa.

Per què em voleu salvar? No sabeu que us puc prendre el lloc.

Estic aprenent a viure, només porto cinquanta anys.

He provat d'anar-me'n, però no em puc deixar.

Jesús té la casa gran, però sol viure dalt d'una creu.

Sé escollir molt bé, mai em toca la loteria.

Diu que té calor; segurament, s'ha comprat un termòmetre.

Tinc una porta poc espavilada, no em reconeix sense clau.

Vaig provar de comprar-me un gos; ara, és més intel·ligent que jo.

La vida només és un problema de forces.

He aprés dels avis a provar de viure molt temps.

Tinc bona sort, encara em deixen tenir deutes.

A quaranta graus, més val ser dropo.

No compris aquest llibre, ofereix-te‘l.

Traieu -li l'olfacte a un home i començarà a ser déu.

Va venir la mort a veure'm i no es va quedar a sopar.

Les dones estan intentant posar-li un llaç a la lluna.

Mirant com va el món, les dones han decidit aprendre a nedar.

Només necessito dormir i ja estic de festa.

M'estimava tant que volia entrar en el meu somni.

Si ella s'emborratxa, qui em portarà a casa?

He decidit ampliar la casa, ja no em puc amagar.

Les dones volen llibertat, però que les portin al ball.

És una amant perfecta, mai la trobareu a casa.

Em posaria a festejar si fos més difícil.

Vaig provar de comprar-me sol una camisa, no ho he tornat a intentar.

Déu anava creant el món fins que una dona es posà enmig.

Abans de contar-li una mentida, provaré de contar-me-la a mi.

Les dones tenen les idees clares fins que comencen a decorar-les.

El cel és la pau dels fadrins.

Ho vendré car perquè no serveix per a res.

He provat d'enganyar el meu estómac dient-li que sóc un déu.

Per governar aquest cos em sobra la meitat del cervell.

Si Déu ens estimés, faria les hores més curtes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CIV)

17 Maig, 2022 11:58
Publicat per jjroca, Pensaments festius

M’agrada ser pobre, no necessito planxa.

A partir de quin plat es considera dejuni.

De moment, aprenc a descansar.

No he conegut cap savi amb bona salut.

Cerco núvia sense experiència en pensar.

Estic pendent de trobar-me prompte.

Aniré escrivint, però sense presses.

He de suportar un cervell prou indisciplinat.

Estic preocupat, ja fa cinc minuts que no erro.

M’he posat a festejar, de moment, no mano.

Necessito dormir, on venen son?

Amb una paga flexible, fins on podré arribar.

Si em poso a festejar, em descomptaran la sogra?

Va ser: Fer-me ric i maco!

Haig somnis de pobre, són de franc.

Amb una mossa, ja vas aterrant.

Era tan ric que necessitava un altre cos.

Li he demanat, a l’aire, que em deixi respirar.

Cansat de no fer res, he descansat una bona estona.

He d’anar de festa, però li comentaré al cor.

Cerco consell, on puc desar el cap?

He anat a comprar, però no m’han tornat els diners.

Anava pensant i fent, no arribava enlloc.

Us puc deixar un parell de monstres per al cap de setmana.

Per a més de tres dubtes, recomano un cabàs.

Plou menys perquè els núvols no cobren.

M’agrada el color blanc, és un tastaolletes.

No he aconseguit emportar-me l’arc de sant Martí.

Feia de llop fins que vaig perdre tres dents.

Vull canviar: tres nits per un vespre.

Quan sigui ric, aprendré a somiar.

He pogut comprar un bitllet d’avió caducat.

Si penso més, dinaré aviat?

Un dia d’aquests serà demà.

M’he llevat d’hora per si no puc feinejar.

He de ser pobre, no he trobat qui em lloï.

Vull posar les hores dolentes més espaiades.

Trobo que he d’aprendre a no saber.

Amb els rics, només prenc el cafè.

Avanço, a poc a poc, cap al no res.

És un repte dur: Anar de pensa i tornar de buit.

Quan el fill demana, el pare raona.

El camí per a arribar a l’encert sol ser prou llarg.

Si no haig garrofes, necessito un ruc?

Si respireu, que no se ho sàpiga l’amo.

Li faria el favor, però quedaríem malament.

He demanat la pluja perquè m’agrada el vi.

Estalvieu els problemes, necessito solucions.

El vent ha d’esperar fins que desplegui la vela.

Algun dia, m’hauré de comprar unes sabates.

Un dia sense pensar, crea addicció.

M’agrada ser a la lluna, però amb els peus a terra.

He posat més rodes a la bicicleta per si surto de festa.

No poseu més aigua al vi, resulta més car.

Avanço com mariner sense port.

Quan bec, demano que el terra sigui a prop.

Vaig tenir núvia, però no volia manar.

Estic discutint, amb el sol, de la llargària de la nit.

Mai aconseguireu tresors llunyans.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CIII)

17 Maig, 2022 11:56
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Només vaig a la festa si em surt bé de preu.

Procureu que arribi el menjar abans de la gana.

Si, ahir, vaig perdre la paciència, quan la trobaré?

Ésser pobre i no saber, necessita poc diner.

He entrat al dubte per la porta del darrere.

Reconec que cada dia volo menys.

Si és per diners, no patiu, no en tinc.

He deixat dos dies per al mes proper.

Si em deixo guanyar, recuperaré les sabates?

Tenia ofici, però el perdé en una aposta.

Haig més dies grisos que negres.

Estic fent un seminari d’oblit ràpid.

He anat a la lluna sense deixar de somiar.

Haig un dubte, però no sé si va o ve.

En saber de lletra, ja poden signar.

No guanyo tant, però dec prou.

Diu que m’estima i vol que treballi.

Guardeu una mica de fred per si l’estiu s’avança.

He fet una bona inversió: He canviat un bitllet de cinquanta per dos de vint.

Vull anar de viatge, li comentaré al sol.

Ho sento, però no tinc bitllets repetits.

M’agrada escriure si em puc amagar.

Potser seria lladre, però no sé triar.

La senyora era pobra, però també manava.

Va ser una festa fluixeta, la meitat ni anaven beguts.

He vingut a la terra perquè es viatja de franc.

He comprat una nevera gran i he desfet la cuina.

El no fer res m’ocupa molt temps.

Cinc hores sense mentir, he d’estar malalt.

He comprat una corbata i un manual d’instruccions.

Si plou així, me s’acabarà el vi.

Estava a punt de fer-me valent quan aplegà la por.

Guanyo tant que necessito respirar.

El metge em vol cansar, farem poc negoci.

Quan ja no sàpiga per on, em posaré d’amo.

He passat mig dia esperant que es faci nit.

M’han posat el vent abans que la vela.

Només feinejo quan dormo.

Si aplego a rei, quines malalties hauré?

Aprenc dels meus errors perquè és més barat.

Haig enemics, però no corren massa.

Per a fer-me ric, necessito diners?

Parlo poc per a no saber qui mana.

Estic aprenent a no dir res.

Haig un cos tancat que no vol eixir.

He bescanviat aigua bona per vi dolent.

No sé si volaré, però he perdut pes.

Procureu enfadar-vos els dies feiners.

He anat al festeig, porto les excuses amanides.

He vist un foraster, ha de ser dimecres.

Al tercer dia de festa, em vaig posar a feinejar.

Treballaria de pobre, però es guanya poc.

Una vegada vaig festejar, encara me’n recordo.

Mai aconsegueixo que la sort arribi al poble.

Quan el sol entri a casa, el convidaré a sopar.

No aconsegueixo definir el dia amb la nit.

Si sóc més gran, quan aconseguiré ser més jove.

Si somio més, m’ho cobraran?

Avui, he hagut de suportar un perdonavides.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs