Pensaments festius (LXXIII)
15 Abril, 2021 14:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mira si viu lluny que té pols al camí.
És un mentider, diu que els escuradents van viure en un arbre.
El metge m'ha recomanat canviar d'aires, he comprat un altre ventall.
Si puc triar planta, vull un camp de petroli.
Al poble, en lloc de metro tenim llambrics.
Va matar sis ocells intentant donar-los corda.
L'alcalde i sis regidors van intentar reduir a la pol·lució.
L'alcalde diu que encara que mai, existeix.
El polític afirmà: El tren que us vaig prometre, si no guanyo, l'estriparé.
O és hivern o els empaita la policia.
No, home, no; un ruc no és el veí del quart.
Tenien tan bon cor que van decidir segrestar a Déu.
El dimoni em fa creure que tinc més pinta de déu que d'home.
El que menys l'importa al pobre és la qualitat dels coberts.
Milloro, compro menys i encara trobo defectes.
Les dones viuen més perquè trepitgen millor.
Menjo sense treballar i el cos em reny.
No puc ser massa ruc, em falten orelles.
Voldria ser savi. però perdo massa temps xerrant.
No patiu per mi, jo no ho faria.
El millor de ser vell és que erraràs menys temps.
L'economia és atrevir-se a no comprar.
He tombat molts carrers sense fer mal a cap casa.
Voldria ser pagès, però els arbres no sé si em deixaran.
Treballo massa per al poc que faig.
No cal confessar-se, Déu ja s'ho esperava.
La mestra de la vida mai mana fer còpies.
La música m'agrada perquè mai la podré tenir.
He estat boig i m'ha complagut.
Ploreu per mi perquè no us podré pagar.
Aniria despullat, però estic impresentable.
Viuria més anys, però odio fer-me esperar.
He estat en cent guerres, però només signaré una pau.
El meu somni és tan real com innecessari.
Estic viu, però no sé on realment sóc.
Fer-se espavilat és saber comptar els cops.
La dona em té, però vol ser lliure.
Portar pantalons és només posar-te'ls el primer.
Mireu si mana la dona que sap que no la crec.
Les dones busquen un home, els homes la troben.
Ser feliç és no comptar mai.
Al carrer de la son, les persianes estan baixades.
No puc pensar, tinc el cervell ple.
El meu país és petit, els homes massa grans.
Pensaments festius (LXXII)
01 Abril, 2021 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El règim d'aprimar és un èxit, m'he quedat sense diners.
La millor oferta que vaig trobar va ser un creuer per la banyera.
Fa un mes que festejo, de moment li conec la mà.
És un banquer molt despistat, va perdre l'interès.
Volia aprendre de gandul, però és massa pesat.
Em diu que m'estima, però es deu confondre.
És un vidu: Animal racional fosc i estrany.
És ric, però se'n dóna vergonya.
El millor que m' ha passat avui ha estat perdre el coneixement.
Ha estat sempre fadrí per la gràcia de Déu.
El millor del meu gos no és el que diu, és el que comenta.
Em diu: Ets molt mascle!, i em llença cacauets.
Em costa fer-li entendre que el cotxe no dorm a la saleta.
No home, no; els arbres no porten ciment!
Ofereix àtic amb vistes a dues antenes de mòbils.
Ofereixo servei funerari, en el bon sentit de la paraula.
El metge volia curar la sogra, però li vaig llevar del cap.
Ofereixo jornada única dels vint als vuitanta anys.
Les vacances, cap problema, no em fem mai.
Si t'has de morir, afanya't, tenim ofertes fins el dia vint.
El temple romandrà tancat fins que Déu torni de vacances.
Aneu estalviant, el dia quinze tornaré a robar.
És un home polit, viu al carrer per no embrutar la casa.
La ciutat és petita, no sap dormir a la fosca.
A ciutat, tinc més amics que coneguts.
Us podria dir el nom d'almenys tres dels cent veïns del replà.
El millor conegut que tinc és l'autobús.
Un bosc és com una avinguda, immòbil, en hora punta.
Dubto de la salut de la ciutat, hi ha massa hospitals.
Sé endevinar el color del cel, però no puc amb el de la terra.
Mireu si és ruc, es pensa que l'aigua no té clor.
Li vull explicar, a un pagès, el que és el camp.
És gairebé impossible que una fruita pugui viure fora del supermercat.
Si moro a ciutat, igual em perden pel camí.
Un home de ciutat és un ésser entre cues.
El que més admiro de les ciutats és el bons que són els lladregots.
Després de sis anys de casats, vaig descobrir que vivia en el meu carrer.
Ves a saber on fabriquen les closques dels ous!
És la quarta vegada que em saludo, ja em dec conèixer.
Un banquer és com un bruixot, però amb més mala idea.
Si el cirurgià em canvia el nas, qui és quedarà el meu?
Vaig veure una noia, no descarto retrobar-la abans de deu anys.
Si trobeu un colom, no dubteu, és un caganer!
Li vaig explicar, a un de poble, el que era un embús.
Si vas a la platja, mira el semàfor de la Creu Roja.
Pensaments festius (LXXI)
13 Març, 2021 19:43
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'únic bo de marejar-te és que viatges sense pagar.
Sóc tan petit que ni tan sols em preocupa.
El millor de l'amistat és l'adequada distància.
El vestit amaga el paratges del meu país.
Déu va preferir que el vestit el creés l'home.
No patiu pels veïns, ells sempre et veuen.
El pitjor de ser pagès és la mala vista dels caçadors.
La mort és una desfeta sense condicions.
Fer-se vell és esperar que el món et porti.
Tindria més diners si em volguessin conèixer.
Reparteixo l'any entre somnis i desenganys.
El taüt és una caixa d'estalvis.
Un banc és una festa de diners.
La núvia sempre em tria les butxaques molt grans.
Si dono tot el temps, em convertiré en un déu.
Morir-se és començar una llarga vaga.
El millor de caminar és trobar nous aires.
La vida és una disminució contínua d'espais.
No hi ha dones lletges sinó ulls mal ensinistrats.
L'estimo tant que dubto que la conegui.
Tingueu sempre present que els encerts no us pertanyen.
Escriuria més, però el llapis se'n riu.
És indubtable que les dones tenen menys cares polièdriques.
No penso perquè sí, penso perquè no.
Faria una entrevista, però acostumo a portar calçotets.
L'home volia llibertat però va crear les tanques.
Tot i que el gat em mira, no sé que dir-li.
Casar-se seria més fàcil si durés una nit.
Tinc massa por per no equivocar-me.
Anar al cel, es qüestió de padrins.
És massa viu per no morir-se.
Sense pressa, s'arriba d'hora.
Només tinc cos per passar comptes.
Sóc el rei d'un país petit i desert.
Trobareu més negocis que amics.
Ser pobre és un acte de bona fe.
He començat un treball massa lluny del paradís.
El meu futur us el regalo.
Tinc por del dolor i del regne de la llum.
No tinc res més que un camí ple de contratemps.
Si arribo massa tard, no trobaré més que crits.
Amb dos ulls i tan poc que aprenc.
Si el sol camina, la fosca corre.
Sempre, quedarà un lloc on us podreu perdre.
Pensaments festius (LXX)
01 Març, 2021 05:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He pujat moltes muntanyes, però no he fet el cim.
El millor de morir-se és que perds la gana.
Jesús se'n va adonar que, sense vi, és difícil arribar al cel.
Judes fa fallar en la campanya d'imatge del seu mestre.
Feia tanta calor que van tancar l'infern.
No seria estrany que, entre draps, trobéssiu una dona.
El millor de la missa és el molt que t'apropen a Déu.
Qui els diu a les dones maques que no em mirin?
Tot i sent lleig, els creditors m'empaiten.
Queda clar que la gravetat és la que espatlla més somnis.
Tot i sent més petit que la casa, no em costa donar-li tombs.
Déu va posar les estrelles lluny per por que li prenguessin.
Si Déu necessités rellotge els deserts serien més petits.
Déu va aprendre dels homes a amagar-se i no escoltar.
He trobat la felicitat però no m'ha volgut rebre.
Per molt que camini, el camí no em segueix.
Venc raó en bon estat, gairebé sense estrenar.
Per molts anys que tingui, seré un pobre mortal.
Déu m'ha demanat que no ho digués a ningú.
Tot i sent pobre, tinc pocs amics.
El millor del pensar és el buit que et queda al cervell.
Si creix el firmament és perquè Déu encara vol allunyar-se més.
Un segon de saviesa et porta a cent anys d'ignorància.
Déu em dóna vida eterna, però necessito diners.
El meu cos ruc demana aigua quan li ofereixo vi.
Fins a les portes de l'infern, venen assegurances.
La riquesa del pobre és la paciència.
La vida és la distància entre dos números.
Si estimeu una dona, no perdéssiu temps comprenent-la.
L'únic bo de ser home i no dona és que dura més poc.
La pena del ric és la seva grandària.
Sóc un home tan senzill que visc amb la meitat de les peces.
Si voleu que us recordin, deixeu molta feina per fer.
Per què estimem la vida si mai ha estat nostra?
Déu castiga l'home i l'home encara vol ser déu.
Déu volia posar els ulls vora terra però el dimoni va demanar una mica de compassió.
El pitjor dels savis és que surten volant.
L'home vol posar l'univers dins d'una capsa de números.
El problema de l'home és que no sap quan tros té d'animal.
En un matrimoni, sempre hi ha qui vol refer l'altre.
El pitjor de ser famós és el cos que t'acompanya.
El temps és massa tafaner per ser estimat.
Hi ha tants dies que algun deu ser el meu.
Pensaments festius (LXIX)
12 Febrer, 2021 22:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Els diners són les ales que et deixen volar.
Aprenent, intentes oblidar d'on vens i on vas.
Enganyeu-me, però no porteu pressa.
Com el món no era prou complicat, van posar una munió de claus.
Els dimonis fan creure als homes que són quelcom més que quasi res.
Tot i sent el meu dimoni prou badoc, em fa pecar sovint.
Cerco religió sense taca per fer-la servir quan em plagui.
Si el cel ha de tenir portes, malament.
Li he demanat a Déu que faci un curset d'entreteniment.
L'advocat em fa veure que hi ha una raó que es pot pagar.
El que m'agrada dels metges és el bé que curen els altres.
Com més ric sereu, menys dones lletges us barraran el pas.
Déu posa les pedres i el dimoni les ensucra.
Tot i sent bruixa, no sap quan la cremaran.
Déu, com ja ens coneix, ens vesteix d'aquesta manera.
Jesús va venir, tornarà, però no va parar casa.
Cap home prudent li diu a l'enemic on viu.
Em promet la vida eterna i em pregunto per a què la vull.
Tinc un cos que dorm i un cor que batega.
Tot i anant a treballar, mai m'ha saludat la feina.
Com vull que aprengui un nen, si jo encara no ho he fet.
El pitjor de la vida és la manca d'apuntadors.
La vida és mudar-se de fulla a llenya.
Si us compreneu, tremoleu.
Mai, us vengueu massa estona.
Mai, massa paraules us portaran enlloc.
Sóc tan pobre que estic somiant.
El dubte és el més gran de tots els regnes.
Déu, que em coneix, sap que no li val la pena parlar.
He parlat amb Déu, però no he entès res.
La vida és un camí equivocat que et porta a saber on.
Mentre el fadrí dorm, la fadrina neguiteja.
Sabràs que és un home perquè es vesteix igual que els altres.
Quan Déu va crear la dona, se n'adonà que li faltaven colors.
L'home feliç ni corre ni aixeca pols.
Encara, no he conegut un cor massa dropo.
Com Déu coneixia l'home, va posar més aigua que ampolles.
Déu va posar el dimoni perquè no vol ampliar el cel.
La veritat és la més amarga de les mentides.
Estic perdent una guerra sense saber com.
Com pot ser que la seguretat sigui un espai tan petit i fosc?
Estic content perquè he trobat qui m' enveja.
Si algun dia em moro, ja us ho faré saber.
Aprendre és un camí massa pesat per a una sola vida.
Pensaments festius (LXVIII)
01 Febrer, 2021 07:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc un cos senyor i insuportable.
Mai tants miralls m'han fet anar endavant.
I Déu, en contar-nos els dits, va posar els manaments.
Déu no va deixar que el seu fill s'emportés el palau.
Segurament, Jesús no creà el pla de pensions.
Deixeu volar els rics, tindreu més lloc a la terra.
Sé que és estiu perquè no fujo de les ombres.
Tenim prohibit deixar de conduir els camells.
Ara, no sé ben bé si encara festejo.
Tinc tanta por que ni la guardo.
Seria treballador, però vaig néixer en diumenge.
Mai, li diguéssiu al cor que faci vacances.
Si treballar fos bo, valdria més diners.
El pitjor de tenir feina és si no pots acabar-la.
Em vol tant l'amo que ni em veu.
El pitjor de fer-te vell és si vols manar.
Tanta terra que té i no es vol morir.
Quan el dimoni creà els diners, sabia que no els compartirien.
Sempre he pensat que ser home és preocupant.
Vaig creure ser ric, però era un somni.
La dona somia amb homes que no han de somiar.
Els anys són les úniques pertinences que ningú vol.
M' he fet un embolic amb l'amor i els diners.
Si ella us vol, deixeu-la fer.
El pitjor de l'armari és que no suporta les compres.
Les busques del rellotge són les someres de la sínia del temps.
Em vol tan poc que ni em crida.
Vaig discutir amb una dona fins que en va venir una altra.
Segueixo treballant perquè segueixo fent nosa.
La millor menja és la que es compra per al marit.
Vaig estar de vacances, però me'n vaig sortir.
És un home de sort, no el coneix ningú.
Quan l'home va parlar, va acabar de perdre's.
La solitud és una cambra on només un et fa nosa.
El pitjor dels camins és el comença a les tenebres.
La porta de la vida acostuma a caure't al damunt.
Estic bé perquè no he après a treballar.
El millor d'escriure és que et vas buidant.
La pau mai dorm fora de la seva casa.
L'esperança és el més elàstic de tots els camins.
L'enveja posa preu a cadascun dels desitjos.
El vi fa el cor més gran i les passes més curtes.
Deixaré de treballar quan aplegui al país dels desenfeinats.
Tot i que ho provo, no sé ocupar el lloc del meu davant.
El temps és un pont que es desmunta mentre passes.
Pensaments festius (LXVII)
14 Gener, 2021 06:44
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El que perd els homes casats és voler saber que han de fer a casa.
La dona vol que l'ajudi i no la molesto.
El coixí m'ha promès que no dirà el que penso.
Els anys són les millors coles de contacte.
El pitjor de ser fadrí són els comentaris.
El trist de l'home és que acaba preferint dormir que somiar.
Una vegada, vaig trobar una dona que escoltava però no parlava.
Déu deixa viure més a les dones per tenir més temps per mentalitzar-se.
Aniria al cel però és massa barat.
Estic tan ocupat que he tingut que donar-li hora al dimoni.
Li he dit a Déu que no sé si em convencerà.
Tot i anant bé, em temo que avui també s'amagarà el sol.
La núvia posa preu a la dolça llibertat.
Estic tan bé que he perdut l'infern de vista.
El dimoni acostuma a rebaixar el preu dels pecats.
No crec que Jesús anés massa a consultar els metges.
Déu és el patró dels discrets.
Si no fos a casa del meu veí, juraria que he vist el meu pijama.
La nosa creix tant com ho fan els anys.
El millor és fugir dels convidats sense sortir de casa.
Els sermons és millor deixar-los a la muntanya.
Té un mirall tan gran que mai està sol.
Sóc tan mentider que mai he deixat de festejar.
El vi dolent em fereix quan el deixo de veure.
He provat de volar però tinc massa deutes.
A la nit, el sol el pago jo.
Quan s'acaba la música, ve el silenci de la desfeta.
Tot i sent les esglésies tan grans, només poden fer cabre un Déu.
Déu és un dels pocs éssers intel·ligents que no paga impostos.
Al cel, tots els seient són còmodes i estan numerats.
El trist és venir a la vida sense el paper estudiat.
Déu sap que la millor presó és la rodona.
Era un home tan gos que el treien a passejar.
A partir d'ara, ja no hi ha passat.
Tinc tants amics que us faré una bona oferta.
Hem posat un rei però sol anar pels núvols.
Tinc por de la fosca! - digué la cuca de llum.
A l'ombra, tots els sols són petits.
És tan ric que es pensa que tot són catifes.
Vaig posar la lluna en un cove i el vaig perdre.
Procureu no confondre un ric amb un ruc.
La mare deixa anar i es converteix en sogra.
Si mengeu garrofes ja heu fet el primer pas.
El pitjor de morir-te és que tornes a ser pobre.
Pensaments festius (LXVI)
01 Gener, 2021 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolent dels metges és que solen envellir.
Els déus van crear els miralls perquè tenien massa cua de fidels.
Li he prohibit a Jesús que em torni més atractiu.
M'agrada tant que l'enganyo.
El pitjor de ser ruc és si s'acostumen a donar-te palla.
Només em preocupen les idees que no fugen.
He tingut dies bons però no me'ls han deixat guardar.
És tan fosc el camí que la llum ens torba.
El plaer de viure dura fins la mort.
El cos estima la pena, el dolor i l'esforç.
Els meus diners porten la maledicció per als altres.
Mai he aconseguit res més que tenir suficient por.
La vida és un món petit que cerca l'equilibri.
La felicitat sempre viu en cambres massa petites.
Si perdo et passaré els meus dimonis.
La victòria és la més dolça de les solituds.
És un home tan ric que ja no és ni home.
El millor tresor només el veuràs tu.
Fer-se vell és anar posant tanques.
Els vells volen companyia i jo els entenc.
Té tanta feina Déu que el dimoni l'ha d'ajudar sovint.
Un lladre m'ensenya a no confiar en els diners.
Ser home és un mal ofici.
Si la natura em mata, per què em voleu salvar?
Home feliç, dimoni a l' atur.
Un dia li preguntaré a l'amo perquè sempre mana ell.
Si de la vida traíeu la feina, queda el sentir-se buit.
Tinc el temps de la foscor i no me'l pren ningú.
Deixeu-me treballar, després ja m'enganyareu.
He perdut tantes batalles que ni ho celebro.
Em perdo tan sovint que ni sé on sóc.
Un dia vaig guanyar i encara me'n recordo.
Busquem al llibre el lloc on vàrem gaudir.
El cotxe és car perquè la llibertat fa de bon vendre.
Ensenyar és tan seriós que quasi fa riure.
Mentre seré viu podràs veure per on vaig.
Si Déu volgués homes intel·ligents no fabricaria aquests cervells.
Tot i sent pare, resulta difícil deixar de ser fill.
Anem al ball perquè és bo caminar i gronxar-se.
A l'estiu, deixem entrar el carrer a casa.
El més senzill de ser pobre és passar comptes.
L'amo m'estima tant que no vol convertir-me en un home ric.
L'home feliç sempre du el nas a la mateixa alçada.
Per què les dones es preocupen tant, si els homes igual ens estimem?
És tan ric que no ha de saludar ningú.
Pensaments festius (LXV)
12 Desembre, 2020 06:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
En el pitjor dels casos et salvaràs.
Estic tan bé que ni visc.
Era tan dolent el salari que m'hi posava sucre.
Escriure és planxar-se el cervell.
Si em coneixeu, sabeu més que jo.
La societat m'ajuda a destruir més de pressa.
Tenim tan bons governants que no els creu ningú.
Viure és la més pesada de les bromes.
La dona encara espera que l'home la porti al paradís.
Estic estudiant com emportar-me el que estimo d'aquest món.
És tan poca cosa l'home que no arriba a mal acudit.
Estic viu, però dubto que vagi enlloc.
L'arbre pensa que no paga la pena viatjar.
Tinc tants problemes que no tinc on deixar-los.
Estic observant que les pedres parlen poc.
Per molt que camini no aprendré a volar.
Aprenent a viure, aniràs perdent els veïns.
Tinc massa morts coneguts per anar-me'n de buit.
El millor de viure en un poble és que les cases et saluden.
Els sots viuen on hi ha eleccions.
La felicitat és el més equilibrat dels oblits.
No vull anar de festa, vull viure allí.
Parlaria, però estic escoltant.
Si moro, sempre hi haurà qui ho celebrarà.
Tinc tan pocs amics que en caben dintre el cor.
Em lloen tan poc que no m'enganyen.
Si us convé, tracteu-me de senyor.
Déu m'escolta tant que no em sent.
Si ja escric, què més voleu de mi?
Els intel·ligents tenen més feina en llegir-se el cervell.
La roba ens demostra que tenim presons de fils.
L'amor és un càlcul de percentatges.
El problema és que la figuera està plena de pensadors.
Festejaré, si no trobo res més.
Visc en un carrer on no passen més que dies.
La vida ens omple de voluntat els buits de les mancances.
He enganyat tan pocs que dormo tranquil.
Sóc tan ruc que no tinc ni tanques.
Dieu-li a Déu que un dia vaig pensar.
El pitjor de ser pagès és que els diners no es mengen.
Mai us presentaré el dimoni que em dicta.
L'home no dubta de l'home, se n'aprofita.
Sóc tan responsable que m'acomiado contínuament.
Sóc tan ruc que no tinc ni preu.
El millor negoci viu a la casa del futur.
Pensaments festius (LXIV)
01 Desembre, 2020 14:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El millor de ser pobre és el fàcil que t'ho posen.
No comprenc perquè Déu no va fer els dimonis més rics.
Com si no ho tingués complicat, van i em posen consciència.
Si Neptú no fóra músic, no tindríem ones.
Què voleu de la mar, si li canvien tresors per deixalles?
El ric té por de la misèria dels pobres.
Mireu si és beneit el banquer que em vol oferir un bon negoci.
Els ulls del banquer només veuen percentatges.
L'únic segur de la vida és que te'n sortiràs.
De tots els camins només he recorregut el meu.
No he escrit un llibre perquè he tingut massa pressa.
Tot i tenint pecats, he estat sempre pobre.
La fosca és el dormitori de tots els colors.
En deixar de créixer, faig fer-me un balcó.
Un món sense salvadors podria ser el cel.
El metge només guarda les malalties que es poden curar.
Només odio els homes que no em necessiten.
Per molt que trieu, endevinaré el darrer vestit.
Si voleu conèixer la gent, pagueu-los un sopar.
Si pensar és difícil, arribar enlloc és impossible.
Despullar-se és bo, comentar-ho és poc intel·ligent.
Vaig pel carrer sense saludar més que els de casa.
L'home vol saber, no perdre el temps aprenent.
El pobre vol ser ric i el ric, què vol ser?
Perdo tan temps mirant-me el melic que no n'he vist cap altre.
Els savis passen, els altres s'instal·len.
Per què vol que em perfumi, si ja sé l'olor que faig?
Pensar és tan dolent que quasi no costa diners.
Com puc estimar els diners si se'n van.
He après dels altres a no aturar-me ni fer nosa.
Per molt que pugeu la muntanya és massa alta.
Per què vols anar amb avió si ni podràs respirar?
Ser feliç és plorar sense pressa i dormir sense somnis.
Arriba un punt on no saps qui et controla.
El destí d'un full blanc és omplir-se de desfetes.
Treballar crea una addicció prou permesa.
Parleu amb el meu amo que és qui us entabanarà.
Només el calendari pot endevinar el futur.
Refieu-vos de la pols, mai us abandonarà.
El darrer dels meus dies, no tinc massa compromisos.
Tinc massa jutges per tant pocs pecats.
Si pregunteu, els dimonis us diran que sóc mal negoci.
Estic tan sol que ni m'acompanyo.
Déu va posar el cervell on els ulls no el poguessin veure.
Val tan poc que passeja sense corbata.