Pensaments festius (LXVI)
01 Gener, 2021 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolent dels metges és que solen envellir.
Els déus van crear els miralls perquè tenien massa cua de fidels.
Li he prohibit a Jesús que em torni més atractiu.
M'agrada tant que l'enganyo.
El pitjor de ser ruc és si s'acostumen a donar-te palla.
Només em preocupen les idees que no fugen.
He tingut dies bons però no me'ls han deixat guardar.
És tan fosc el camí que la llum ens torba.
El plaer de viure dura fins la mort.
El cos estima la pena, el dolor i l'esforç.
Els meus diners porten la maledicció per als altres.
Mai he aconseguit res més que tenir suficient por.
La vida és un món petit que cerca l'equilibri.
La felicitat sempre viu en cambres massa petites.
Si perdo et passaré els meus dimonis.
La victòria és la més dolça de les solituds.
És un home tan ric que ja no és ni home.
El millor tresor només el veuràs tu.
Fer-se vell és anar posant tanques.
Els vells volen companyia i jo els entenc.
Té tanta feina Déu que el dimoni l'ha d'ajudar sovint.
Un lladre m'ensenya a no confiar en els diners.
Ser home és un mal ofici.
Si la natura em mata, per què em voleu salvar?
Home feliç, dimoni a l' atur.
Un dia li preguntaré a l'amo perquè sempre mana ell.
Si de la vida traíeu la feina, queda el sentir-se buit.
Tinc el temps de la foscor i no me'l pren ningú.
Deixeu-me treballar, després ja m'enganyareu.
He perdut tantes batalles que ni ho celebro.
Em perdo tan sovint que ni sé on sóc.
Un dia vaig guanyar i encara me'n recordo.
Busquem al llibre el lloc on vàrem gaudir.
El cotxe és car perquè la llibertat fa de bon vendre.
Ensenyar és tan seriós que quasi fa riure.
Mentre seré viu podràs veure per on vaig.
Si Déu volgués homes intel·ligents no fabricaria aquests cervells.
Tot i sent pare, resulta difícil deixar de ser fill.
Anem al ball perquè és bo caminar i gronxar-se.
A l'estiu, deixem entrar el carrer a casa.
El més senzill de ser pobre és passar comptes.
L'amo m'estima tant que no vol convertir-me en un home ric.
L'home feliç sempre du el nas a la mateixa alçada.
Per què les dones es preocupen tant, si els homes igual ens estimem?
És tan ric que no ha de saludar ningú.
Pensaments festius (LXV)
12 Desembre, 2020 06:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
En el pitjor dels casos et salvaràs.
Estic tan bé que ni visc.
Era tan dolent el salari que m'hi posava sucre.
Escriure és planxar-se el cervell.
Si em coneixeu, sabeu més que jo.
La societat m'ajuda a destruir més de pressa.
Tenim tan bons governants que no els creu ningú.
Viure és la més pesada de les bromes.
La dona encara espera que l'home la porti al paradís.
Estic estudiant com emportar-me el que estimo d'aquest món.
És tan poca cosa l'home que no arriba a mal acudit.
Estic viu, però dubto que vagi enlloc.
L'arbre pensa que no paga la pena viatjar.
Tinc tants problemes que no tinc on deixar-los.
Estic observant que les pedres parlen poc.
Per molt que camini no aprendré a volar.
Aprenent a viure, aniràs perdent els veïns.
Tinc massa morts coneguts per anar-me'n de buit.
El millor de viure en un poble és que les cases et saluden.
Els sots viuen on hi ha eleccions.
La felicitat és el més equilibrat dels oblits.
No vull anar de festa, vull viure allí.
Parlaria, però estic escoltant.
Si moro, sempre hi haurà qui ho celebrarà.
Tinc tan pocs amics que en caben dintre el cor.
Em lloen tan poc que no m'enganyen.
Si us convé, tracteu-me de senyor.
Déu m'escolta tant que no em sent.
Si ja escric, què més voleu de mi?
Els intel·ligents tenen més feina en llegir-se el cervell.
La roba ens demostra que tenim presons de fils.
L'amor és un càlcul de percentatges.
El problema és que la figuera està plena de pensadors.
Festejaré, si no trobo res més.
Visc en un carrer on no passen més que dies.
La vida ens omple de voluntat els buits de les mancances.
He enganyat tan pocs que dormo tranquil.
Sóc tan ruc que no tinc ni tanques.
Dieu-li a Déu que un dia vaig pensar.
El pitjor de ser pagès és que els diners no es mengen.
Mai us presentaré el dimoni que em dicta.
L'home no dubta de l'home, se n'aprofita.
Sóc tan responsable que m'acomiado contínuament.
Sóc tan ruc que no tinc ni preu.
El millor negoci viu a la casa del futur.
Pensaments festius (LXIV)
01 Desembre, 2020 14:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El millor de ser pobre és el fàcil que t'ho posen.
No comprenc perquè Déu no va fer els dimonis més rics.
Com si no ho tingués complicat, van i em posen consciència.
Si Neptú no fóra músic, no tindríem ones.
Què voleu de la mar, si li canvien tresors per deixalles?
El ric té por de la misèria dels pobres.
Mireu si és beneit el banquer que em vol oferir un bon negoci.
Els ulls del banquer només veuen percentatges.
L'únic segur de la vida és que te'n sortiràs.
De tots els camins només he recorregut el meu.
No he escrit un llibre perquè he tingut massa pressa.
Tot i tenint pecats, he estat sempre pobre.
La fosca és el dormitori de tots els colors.
En deixar de créixer, faig fer-me un balcó.
Un món sense salvadors podria ser el cel.
El metge només guarda les malalties que es poden curar.
Només odio els homes que no em necessiten.
Per molt que trieu, endevinaré el darrer vestit.
Si voleu conèixer la gent, pagueu-los un sopar.
Si pensar és difícil, arribar enlloc és impossible.
Despullar-se és bo, comentar-ho és poc intel·ligent.
Vaig pel carrer sense saludar més que els de casa.
L'home vol saber, no perdre el temps aprenent.
El pobre vol ser ric i el ric, què vol ser?
Perdo tan temps mirant-me el melic que no n'he vist cap altre.
Els savis passen, els altres s'instal·len.
Per què vol que em perfumi, si ja sé l'olor que faig?
Pensar és tan dolent que quasi no costa diners.
Com puc estimar els diners si se'n van.
He après dels altres a no aturar-me ni fer nosa.
Per molt que pugeu la muntanya és massa alta.
Per què vols anar amb avió si ni podràs respirar?
Ser feliç és plorar sense pressa i dormir sense somnis.
Arriba un punt on no saps qui et controla.
El destí d'un full blanc és omplir-se de desfetes.
Treballar crea una addicció prou permesa.
Parleu amb el meu amo que és qui us entabanarà.
Només el calendari pot endevinar el futur.
Refieu-vos de la pols, mai us abandonarà.
El darrer dels meus dies, no tinc massa compromisos.
Tinc massa jutges per tant pocs pecats.
Si pregunteu, els dimonis us diran que sóc mal negoci.
Estic tan sol que ni m'acompanyo.
Déu va posar el cervell on els ulls no el poguessin veure.
Val tan poc que passeja sense corbata.
Pensaments festius (LXIII)
15 Novembre, 2020 17:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Enganyeu-me, però no em féssiu pagar.
He perdut tota la vida buscant la porta de sortida.
Si voleu trobar-me, seguiu el meu cos.
El pitjor d'estimar és si surts del temps.
Mentre em vestia per fer la guerra, l'enemic m'ha guanyat.
Al dimoni li he dit: No et posis ruc que em salvaré!
El pitjor de llegir és pensar que tens la vista cansada.
Em sap greu que la meva núvia festegi tan sola.
Proveu de vendre-li a Déu un apartament.
El que perd a la religió és el passatge de la segona túnica.
Els anys fan que al cos li sobrin massa peces.
L'home arribarà a persona quan deixi de classificar.
Si he de morir, vull ser-hi.
La vida ens convida a perdre els sentits per aprendre.
Sembla mentida la munió de paraules que es fan servir per no dir res.
El lector es complau del sofriment de l'escriptor.
Un mal llibre és una revenja.
Jugaria si no em deixessin perdre.
Si fos més ambiciós, festejaria amb els diners.
No tinc més anys dels que em volen posar.
Em va mirar una noia, però s' havia equivocat.
La mort és segura, però poc entenedora.
Mireu si dubto, que no.
Diu que em vol i se'n riu.
Tot i aprenent, continuo tenint els mateixos amics.
La mar voldria viure dintre d'un bosc.
L'aigua serà trista mentre n'hi hagi més que de vi.
Altra feina té el camí que saludar els vianants.
L'ampolla de licor té un fetge de ferro.
El que queda quan mors, és millor no comentar-ho.
Viure seria millor si se n'anés la gana.
M'allunya dels déus, el satisfer el cos.
Només es pot comprar el que no és imprescindible.
La música és el perfum de les orelles.
La saviesa és la complaença del temps que passa.
Tinc mig amic i encara m'entrebanca.
Si no us saluden, evitareu els salvadors.
He perdut tant temps que només he après a creure.
La mort arriba quan el darrer soldat es rendeix.
Sempre, hi ha qui demana la darrera paraula.
La vida és un discurs sense massa sentit.
Diré tan poc, que no cal que aplaudiu.
He vingut, visc i no em trobareu a faltar.
Déu existeix i, si és mentida, quin enginy!
Déu parla, però què diu?
Pensaments festius (LXII)
01 Novembre, 2020 18:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només tinc temps per amagar un de cada cent defectes.
És tan ric que ni el critiquen.
Quan l'home va inventar els diners, Déu va posar més dimonis.
La por és la millor de les malalties.
La casa del metge és la que costa més d'entrar.
No tinc dubtes de la meva ignorància, és certa.
El pitjor de morir-te és si no et porten dinar.
Tantes dones que hi ha i tan poques que t'estimen.
El rei em deixa la casa meva si li pago bé.
Sempre he tingut més feina que ganes.
Mai els diners han arribat a crear-me problemes d'amistat.
Si em pregunteu, accepteu les meves mentides.
M'equivoco tant que ni ho apunto.
He buscat raons perdudes en carrers desconeguts.
La llum escadussera fa les cases més porugues.
Penso perquè és una afició que puc mantenir sense diners.
Si em perdo pel pensament, podeu deixar-me anar.
El pitjor de ser pare és que no entres a la discoteca.
Tot i sent home, mai he deixat de ser animal.
L'únic bo de ser borratxo és que pots deixar de beure.
Si el metge sabés que en penso, no em curaria.
Un camell és una guardiola d'aigua.
Sense miralls els ulls perdrien males intencions.
No sé per on ve la por, però sempre em troba a casa.
Els amics i el vi s'han de gaudir sense pressa.
La pausa de la tarda ve del cansament del matí.
Sé que m'estima perquè mai m'entrebanca.
La guerra arriba si la pau no vol quedar-se.
Viure massa deu ser tan avorrit com tenir diners.
Tinc massa coses al cap per caminar dret.
El bonic d'estar viu és si te n'adones.
Quan aplega la nit, sento que m'han robat un dia.
Ser intel·ligent seria bonic si no necessitessis ningú.
Us deixaré els amics encara que no els torneu.
Diu que m' estima i no tinc dubtes de la seva salut mental.
El pitjor de les dones és si els agraden els homes.
Tinc un amic ric, ell no sé si en té cap.
Déu volia un home savi, però no va poder ser.
Sóc tan important que pago força per ser-ho.
Li vaig proposar a Déu ser un bon home, encara se'n riu.
Vaig anar a festejar i de poc que no em quedo.
M'ofereixen tants treballs que ni sé el que faig.
Notareu que us feu vell quan us sobraran massa coses.
L'únic bo de morir-se és que no fas mai tard.
És tan bonic que ho hauré de compartir.
Pensaments festius (LXI)
14 Octubre, 2020 14:58
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'home va a dos peus perquè se li embruten les mans.
La moda assegura que l'home segueix sent un simi.
El sofriment dels rics és que l'alçada els converteix en pobres.
Déu no vol perdre el temps aprenent el llenguatge de l'home.
Només em preocupa l'altra frontera de la buidor.
Parlant amb els homes em consolo de les meves mancances.
He trobat la veritat i no he entès res.
La salut és la més discreta de les sensacions.
No vull altra cosa que viure on no em demanen.
Suposo que ésser valent és millor que patir son.
M'agrada perdre'm per paratges coneguts.
La sort de l'enemic és no agafar-me confiança.
M'estima tant que mai diu qui sóc.
La millor nit és la que no es nota.
Anant i venint, un es va perdent.
La millor solució és no tenir problemes.
Esperar la pluja és fer, sovint, tard.
El meu cos sap, realment, on vaig.
Mai espereu del metge altra cosa que el seu bon nom.
Ser bruixa és l'ofici més indefinit.
El que honra els diners és la seva indiferència.
El que més admiro de les dones és la seva capacitat d' arrelar.
El treball és dolent si t'atures a contemplar-lo.
Suposo que ser vell es tornar-se inoportú.
Per molt que lliguéssiu un jove, acabarà fent un vol.
Les persones paguen massa per ser admirades.
La mort és quan el cor ens ha deixat de creure.
Si aprens prou a mentir no t'equivocaràs més.
El pitjor de ser núvol és si et prenen l'aigua.
Tot i estant cansat, no em plantejo altra vida.
El millor de la pluja és si et deixa estar guarit.
El millor de viure és deixar els deures al carrer.
Vaig festejar una vegada i dubto que ho torni a fer.
L'únic bo de viure entre gent és que sempre te'n pots riure dels altres.
Si t'avorreixes, acabaràs fugint.
Aprendre és mal ofici, ensenyar és pitjor.
La creació va ser una hora baixa divina.
El pitjor que li pot passar a un optimista és morir-se.
L'home, sense dona, encara viuria a coves sense cortines.
El que més m'admira de la casa és que no em faci fora.
La grandària del meu cos li preocupa al meu cervell.
La primera errada dels meus pares va ser manifestar-me.
Passada mitja vida, només em preocupa la resta.
El pitjor de ser vell és que encara queden joves.
Ser pare és assolir que comences a fer nosa.
Pensaments festius (LX)
01 Octubre, 2020 06:43
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si Déu no ens deixés sols, com el podríem ignorar.
Déu ens dóna l'aigua i els polítics l'administren.
Si la natura fóra mare ja ens hauria abandonat.
La vida és un ritme entre mil plors.
Si tingués por de l'infern, encara hi seria.
Les campanes criden a missa però només va la més petita.
Mireu si és bo Déu, que encara ens deixa viure.
Si he trobat el paradís, no m'ha vingut de gust el quedar-m'hi.
Cerquem el palau de la por, per quedar-nos-hi.
Em preocupa tornar a la casa del costat i trobar un inquilí.
El passat creix i ens truca a la porta.
Els qui em coneixen, em podran oblidar.
En la paraula, es va descobrir el punt fluix de la Creació.
M'estima tant que em desfigura.
Quan tanco els ulls me n'adono del meu món.
Em diu que m'estima i deu estar convençuda.
Si esteu enamorat us recomano no pensar més.
M'estima tant el meu amic que no sap on visc.
Si arribeu sempre tard és millor deixar d'anar.
Sé només que estic aquí i encara ho dubto.
El pitjor de la saviesa és que no s'encomana.
Aprendre és una corda que cada cop es fa més estreta.
Viure és senzill, el complicat és encabir -se en fer-ho.
Déu em conta secrets, però me'ls pren quan em desperto.
Si us prometen una vida millor és que són d'altres mons.
El millor de caminar és si deixes enrere els problemes.
El temps és un senyor que tarda o aplega d'hora.
La pols és la mare que acaba tapant els seus fills.
Em diu que no faci tard quan no acostumo a contar el temps.
El dolor és el millor dels turmentadors.
La capacitat intel·lectual no implica fer-la servir.
En el meu cel, difícilment, en cap un altre.
Suposo que Déu és el més gran dels solitaris.
He arribat a una conclusió: Parlar és obrir massa portes.
Déu és un, però és, manifestament, divers.
Si els que estan en gràcia de Déu són els que conec, quin desengany!
Déu m'escolta, m'ignora i ho comprenc.
Per què un pensa que ser feliç és ser invisible i present?
Sofreixo una vida pertinaç i omnipresent.
L'únic bo de la lluita és si fugen les altres guerres.
Qui no estima, perd la necessària elasticitat.
Estimar és mantenir una distància acollidora.
La veritat és, fàcilment, incomprensible.
Déu va posar llum al sol fins quan els homes van fosquejar.
Els blancs són els que van arribar primer a les coves.
Pensaments festius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Les dones es pensen que els homes tenen ulls que les miren.
Intento enganyar-me, però acabo perdent.
La nit és la part del dia que va triar el dimoni.
El dimoni em demana, per favor, que l'escolti.
El vostre cos és el vostre monstre.
L'amor és la concentració real de dos cossos en un.
Les dones solen muntar tot un món per un home que no existeix.
L'edat és proporcional a la roba que et poses.
Les dones, sense pols, es moririen d'avorriment.
Si la humanitat creix massa, els dimonis demanaran vacances.
Em preocuparia si l'amo no sabés on posar els diners.
La primera condició per ser savi, és perdre la paraula i el rellotge.
Els crítics són amargants camps gravitatòries.
Escric molt perquè no vull pujar a cap mena d'avió.
Per mimetisme, acabarem tenint peus rodons.
El futur de l'home ha d'estar, forçosament, programat.
Si no vaig a esquiar, que contaré als envejosos.
Els polítics demanen a Déu ser amorfs sense imaginació.
Estar viu és tenir el dolor per majordom.
L' amo m'estima tant, que em deixa despullat i sense vicis.
Tot anava bé, fins que aparegué el mirall.
La felicitat és oblidar que tens un cos per mantenir.
La bellesa és la ciència adequada a cada ull crític.
Estar casat és oblidar-se de quasi totes les dones maques.
Mireu si sóc ignorant que només he estimat una dona.
El cervell admet l'escriptura d'una línia.
Llegir és amansir els ulls portant-los per camins estrets.
Les dones aprenen més perquè han d'enganyar millor.
La felicitat és un lloc tan petit que és complicat ocupar.
Mantenir l'home tranquil requereix construir, contínuament, castells de por.
Si una dona deixa de cantar, es possible que es queixi.
He donat mitja vida per ser un esglaó numerat.
Estic viu perquè no sé on més puc anar.
Amb el fred, reconec els extrems del meu cor.
Els qui no em coneixen tenen més bona opinió de mi.
Escric perquè, el veritable amo, m'ho mana.
Qui confia amb els altres, té un camí complicat.
Si visc aquí és perquè encara he de fer nosa.
Em critiquen perquè els he dit qui sóc.
La vida és el compte corrent més interessant.
Seria feliç, si no hagués de perdre massa temps en aconseguir-ho.
L'home és l'únic animal que es pensa que el temps es pot pagar.
Al metge, no li preocupa massa la meva bona salut.
Si trobeu una bruixa, salteu pel seu damunt.
Qui no pot servir Déu, serveix a la resta.
Pensaments festius (LVIII)
01 Setembre, 2020 07:06
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si la gallina és estúpida, qui és la mare dels ous.
El sol és l'únic amic que no hauria de deixar-me.
La pluja em visita i jo m'amago.
Només viuré si em moc pels voltants dels trenta-set graus.
Escolto el cos cansat i li faig saber que prego per ell.
A l'església, només busco un Déu per compartir.
Com tinc poques respostes, formulo poques preguntes.
No sé el que feu, però procureu no amoïnar-me.
Sempre trobareu un venedor amb intenció de donar-vos guanys.
Com puc anar al cel, si estic tan necessitat.
Conec el dimoni perquè sempre em diu que el guanyo.
Quan Déu creà l'home, ni ho sabia que estava fent.
Tot i sent gran l'univers, queden pocs espais on no es pagui.
Mireu si és savi l'arbre que procura no anar enlloc.
Mai un savi s'il·lumina a la llum de cap sol.
El camí de la vida té massa fosca per poder gaudir.
El pensament fa camí però no té lloc on guarir-se.
Només saben que sóc allí, mai per quin motiu.
Sentir ploure és emprar pensament d'estalagmita.
La vida ensenya que és millor volar a poca alçada.
És difícil deixar enrere el cos que et suporta.
Treballo perquè els altres necessiten el meu lloc.
No tinc més que un cos i tot i així m'entrebanco.
Els homes estem al món perquè no sigui perfecte.
El millor de la sogra és la seva filla.
Per molt ximpleta que sigui una roda avança millor que jo.
Mai he sentit parlar del cel de les formigues.
En el fum de la cigarreta, s'escampen els desitjos.
Fumar i beure és evitar la claror de la vida.
Un món perfecte va ser la primera idea del Creador.
Tinc un cos senyor i un esperit esclau.
De fet, el món em porta de viatge sense pagar.
El que més els preocupa als rics és que els confonguin amb els pobres.
Al pobre, només li queda la dignitat de no sortir volant.
Salveu-me, Déu meu, dels qui em volen salvar.
El pitjor del ric és el poc espai que ocupa el seu cos.
Els diners són aus migratòries que viatgen per la fosca.
Els lladres intenten recuperar els diners que haurien de ser seus.
Tip de menjar i veure és l'hora de volar.
El més trist de la televisió és el sofriment de l'altra banda.
Parlo amb els altres quan amb mi no tinc conversa.
Qui no creix cada dia, deixa anar un tros de vida.
Poseu famosos al meu costat i tindré el camí lliure.
Déu és qui ho dóna tot per rebre massa poc.
El millor de ser home és que tens les dones de cara.
Pensaments festius (LVII)
14 Agost, 2020 15:13
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Per què sofrir, si ja sabem a què hem vingut?
Al regne de l'oblit, ni rei he trobat.
Venc el meu temps perquè no sé com aprofitar-lo.
Mai agrairem a les dones el que ens suporten.
Els homes parlen, lluiten, però no saben conservar.
Si una dona calla, no atorga, comprèn.
Darrere d'un gran home, una dona; darrere d'una gran dona, ningú.
Si elles parlen més deu ser que és necessari.
Tinc la clau de casa però la casa és seva.
No discuteixo amb dones perquè no sé perdre.
El poble el pot governar un home, però no el mou.
A la dona no li dol el temps d'ajudar.
Demano a Déu que les dones no vulguin ser homes.
Les dones van lluny, però necessiten tornar a casa.
L'home vol una dona muda i ella que parli.
El millor de no anar sol és que no deixes ningú enrere.
Em proposen la vida eterna, però tinc poca paciència.
Tot i no sent una cadira, passo molt temps acompanyant-la.
Parlava amb la paret i de poc que no em contesta.
El pitjor de ser vidu és que t'has de comprar els mitjons.
M'agradaria ser pobre i tenir més diners.
L'únic bo de ser vell és si tens poca pressa.
La sort és una cambra complaent.
Possiblement, si moro, sortiré guanyant.
Estimar una dona és ofendre'n una altra.
Per molt cansats que tingui els ulls, mai s'asseuen.
Si els diners es noten, és que estic perdent visió.
Només vaig veure una dona i de poc que em perdo.
Mireu si és modern el món que ni sap qui sóc.
Pujar escales és acomiadar-se del terra.
La pitjor de les pors és no tenir-ne.
Una ovella m'avantatja, ella m'escolta.
Vulguis que no, un acaba somiant.
Ens perd als homes, mantenir inútils secrets.
La felicitat és una pluja interior que t'estova.
Jesús no va jutjar el món, era harmoniosament correcte.
Tinc massa servents en el palau corporal.
La natura no es deixa seduir per les bones intencions.
Seria polític, però tinc el costum de pensar.
Sempre he venut el cos a un preu reduït.
Estic tan sol que ni em sento.
Si Jesús és la veritat, on ha parat casa?
Estic tan preocupat en menjar que només passo gana.
El paradís és el darrer lloc on penso anar.