Pensaments festius (L)
01 Maig, 2020 07:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El ric no té olor ni color ni sabor ni defecte.
El pesat de ser ric és escollir.
Si ets ric no cal ni que ho diguis.
Ser ric és tenir la dona jove.
Era tant ric que vigilava l'ombra.
Ser ric és el millor dels accidents.
Un ric mai es queda sense núvia.
Era tant ric que es netejava les sabates amb els banquers.
El ric ni reconeix els seus diners.
Un home és ric si no troba mai portes tancades.
El ric a la tribuna i, si pot ser, més amunt.
El ric no té temps per a ser intel·ligent.
El ric mai veu la pel·lícula des del darrere.
La dona rica, a més, és maca.
El problema del ric és que només té un cos.
Vida llarga als rics i llunyania.
Déu posa pocs rics perquè no hi caben.
A la vida del ric, tot és interessant.
Si ets ric, et serà fàcil tenir raó.
Els somnis del ric són més pobres.
Un vol ser ric per si es pateix.
Els rics deixen els pobres a la porta.
L'home prim no necessita gana.
La por de la mort omple la casa de neguit.
El millor de la derrota és la conformitat.
Les paraules vanes omplen els buits del cervell.
Ningú sap on acaba el seu pensament.
El riure de la dona és la porta del desig.
He pregat poc perquè em sento fort.
Una joia neix per a ser lligada.
És tan maca que li sobren els ornaments.
Si m'estima, m'ho farà saber.
Saber escoltar és el millor dels goigs.
Si he de dir que l'estimo, malament.
Els cabells són les cortines del cap.
Possiblement, despullats, ens avergonyiríem.
Mai oblido que visc de lloguer.
Si em faig notar és per por de no ser trepitjat.
Si parla, l'home, pot deixar de ser racional.
Les dones parlen per poder ensenyar les dents.
Per convèncer, les dones, solen llençar els cabells.
La dona s'estira la pell pel l'hàbit de planxar.
La vellesa confirma el poc intel·ligents que som.
La feina bíblica de les dones és domesticar els altres.
Pensaments festius (XLIX)
12 Abril, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si no fer res és avorrit, que poc intel·ligents que som.
No és dolent treballar, el dolent és viciar-se.
El cos em demana feina i el cap que l'oblidi.
Si Déu no fos treballador, tindríem molts dies de festa.
El problema és canviar moltes hores per poca feina.
Ser gandul és el primer pas per a ser déu.
Els casats han de no fer sense destorbar.
Mai he pensat que em toqués tanta feina.
El banquer em fa veure que un sofà s'ha de pagar.
No crec que tenir tants diners sigui tant descansat.
Treballo per uns diners que arriben quan estic treballant.
Déu fa venir son als treballadors i als nens.
Mai hagués dit que treballar fora tant a prop.
Per a ser molt dropo t'hauràs d'esforçar molts anys.
La fama de dropo és la millor vacuna per als negociants.
És bo treballar si te'n recordes quan plegues.
Si ets dropo, aprens a viure sense destorbs.
Si és un dia de festa, no tinguis por de matinar.
El dropo hiverna tot l'any.
Si vols fer-me treballar, t'ho veig magre.
El millor de ser dropo és que mareges poc.
Us deixo treballar, però no em desperteu.
El cos del dropo no necessita més repòs.
El millor de ser pobre és la solitud interrompuda.
El pobre necessita quasi tant d'aire com el ric.
Matar un pobre és eliminar la pobresa.
Al pobre, la casa, se li sol fer gran.
La dona del pobre és una pobra dona.
Ser pobre és el primer pas per a ser invisible.
Ser pobre i vell és tenir un peu fora del món.
No sento la pobresa, però m'inunda.
L'únic bo de ser pobre és no tenir cap amic banquer.
Tot i sent pobre, l'amo em dóna vida.
El pobre no perd temps buscant les claus.
Les sabates del pobre mai dormen a l'armari.
Com Jesús era pobre, ja sabia el que s'hi donava.
L'amic més pobre incomoda, el més ric avergonyeix.
Era tan pobre que no sabia que hi havien diners.
El pobre només pot perdre el seu bon nom.
Ser pobre és tan senzill com no fer res.
Un pobre de poble és més important.
Un pobre casat és un destorb.
El bo de ser pobre és que et pots emborratxar.
Si ja ets pobre, no et cal ni estudiar.
Pensaments festius (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La llengua és la bugadera de la casa.
Estimar es estar, sumar i no fer nosa.
El perill de ser ric és que s'endolen les mans.
La tragèdia dels rics és que la mort és sorda.
El dolent de la vida són les mitges parts.
No confieu en mi, jo tampoc ho faig.
Un home feliç és un ocell sense niu ni gana.
Estimo tot el que no puc entendre.
La tardor recull el cor i engega els somnis.
En arribar a casa, deixo la guerra al carrer.
Sé que la guerra es perd, però costa deixar la lluita.
L'oblit és la pau dels pobres.
Aprendre a no ser, dura almenys, tota una vida.
Els sants han aprés a trepitjar la cua del dimoni.
L'únic bo de l'infern són les sorpreses que et trobes.
No voldria ser pesat, però la terra m' obliga.
El pobre veu els diners com un somni, el ric com una religió.
El preocupant és que els homes lladren més que els gossos.
La ràbia ocupa tant espai que fan nosa els altres.
Després d'un dia feixuc, ve una nit pesada.
La il·lusió dels mortals és no estar mai a casa quan ve la Parca.
M'agrada molt anar a comprar quan no he de pagar.
Sé que ella val més, però no li diré.
Si sabés parlar em preocuparia.
No parlo més per si m'escolten.
La veritat és la més dura de les espases.
No vull saber més que el que puc suportar.
No estic trist, estic conscient.
A la vora del foc, viuen les ombres de la por.
On dorm l'ahir que vaig conèixer?
En el camí de la vida, no hi ha lloc on aturar-se.
Si passa el temps és perquè anem a un lloc.
No em pertany ni el pensament.
Si sóc quelcom estic en deute.
Necessito els veïns per saber on sóc.
No tenint raó, encara camino.
El buit m'empaita i, per fi, em cruspeix.
El millor de ser dropo és que no compten amb tu.
Si el treball dignifica, on és l'infern?
El que pot fer un altre és millor que ho faci.
No em fa por res, em fa por equivocar-me.
La millor manera de morir-se és la més elaborada.
A l'estiu, és el sol qui treballa.
Seria més dropo si no hagués descobert els diners.
Pensaments festius (XLVII)
14 Març, 2020 16:02
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
I Déu manà a Caïm que fes turisme.
Fer esperar a una dona és anar contra natura.
L'home du més marques al cos que el bestiar.
La dona vol treure l' home de casa per a fer neteja.
Pensar és tan estrany que gairebé ningú ho fa.
I Déu va posar la nit per poder dubtar.
Pensaments festius (XLVI)
01 Març, 2020 16:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Que Déu em guardi dels estúpids, dels altres ja em guardaré jo.
Entre dos negocis, hi ha la pausa d'una desfeta.
El camí de la vida és enmig dels records.
Si algú em coneix, ja m'ho farà saber.
Jesús va venir de pobre perquè el seu Pare li va donar poc pressupost.
No crec que l'home sigui obra de Déu, no ho hagués fet tant malament.
No anéssiu a veure a Déu amb pocs pecats, no us farà cas.
Tenia un oncle ric, el nebot no sap que el té.
He tardat massa en començar la vida que em pertoca.
Us puc contar la meva vida, però no m'agrada perdre el temps.
Només hi ha un llibre interessant, està escrit damunt les pedres.
Em volen prendre la presó, hauran de matar-me primer.
La vida és un autobús, no arriba mai abans d'hora.
Tinc pocs diners, us deixo compartir la meva salut.
El vent no vol parlar, és la natura qui l'obliga.
Tinc ganes de plorar, ara buscaré un motiu.
A la lluita de cada dia, podeu sumar-li la derrota de cada nit.
Un home inestable suporta millor els primers desenganys.
Estar enamorat és bonic, aprendre a estimar és meravellós.
Prefereixo escoltar, ja he perdut el dret de la paraula.
Milers cerquen la veritat, ningú trobarà la seva.
Déu em dóna la vida, el dimoni dóna els tombs.
Estic content, el dimoni encara em tempta.
Em penso que estic perdut, necessito un carrer ample.
Volar és possible, aletejar és més complicat.
Estic preocupat per l'ànima, el cos viu sense dir-me res.
Estic a punt del deslliurament, ja no m'escolta ningú.
Cada hora és una passa que ens porta a un altre lloc.
Perdoneu-me la pregunta, però algú sap on he d'anar.
M'agrada el temps de la foscor, no he conegut altra cosa.
He dinat i estic content, he perdut de vista les menges que no m'agraden.
He comprat un televisor nou, però les pel·lícules encara segueixen sent les mateixes.
Ets molt ràpid va dir-me un cargol, pots comptar, va replicar un cavall.
El metge m'ha dit: Si et vols enfadar mentrestant no deixis de córrer!
Estic cercant un tresor, he començat emplenant sol·licituds.
Si voleu veure'm vell, haureu de venir amb mi.
Vull aprendre a dibuixar, ja sé agafar l’esborrador.
Déu em vol fer treballar, no sap les ganes que en tinc.
Anar a fer un tomb és més vell que caminar.
Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.
Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.
Quan la dona va saber que viuria més va començar a pentinar-se.
La vida és un gronxador que no necessita cordes.
Pensaments festius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La memòria és la campana dels desvalguts.
Si ella m'estima deu ser que té més bona opinió que jo.
L'home és material fungible i numerat.
Els altres coneixen l'altra part del que jo sóc.
El millor de tenir sort és si la mereixes.
Si oblides qui ets és que perds el món de vista.
No crec en l'infern, així que no aniré.
Si treballo és perquè no tinc res millor per fer.
Creuré en el progrés quan m'ho mani l' amo.
Per què la vida es perd tard o d'hora?
L'únic segur de ser home és tenir defectes.
Si una dona ens estima, és que s'esforça.
No crec en el futur, però el recerco.
Com no m'entrarà una biga a l'ull si em cap tota la casa.
Maleït el temps que em passo parlant.
La perfecció creix quan la distància s'accelera.
No he deixat de pensar, per això estic perdut.
De jove, he viscut per mi, ara ja puc viure per vosaltres.
Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.
Els forts no criden, els forts van.
Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.
Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.
Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.
Un home que vol créixer sol acabar explotant.
Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.
Cerco mag barat especialista en loteries.
El millor de ser pobre és la mirada dels diners.
He somiat que esmorzava, després ho he fet.
Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.
Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,
Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.
No m'importa ser dalt, però pujar és prou agradable.
Us puc contar un secret?, tinc més d'un dubte.
Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.
Viure és viatjar de franc.
Prefereixo la llum en capses petites.
Sento la nit com ve, però mai com arriba.
L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.
Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.
He trobat el camí que em porta al meu camí.
Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.
Vull anar sol, però tinc massa per perdre.
Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.
La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.
Pensaments festius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema de créixer és que fas nosa als altres.
El progrés fa el món petit i insatisfet.
Em preocupa la gana si entra a casa.
Si vestim a l'home amb flors la dona agafarà el bastó.
La natura és una mare que ignora els fills febles.
La joventut és la primavera fatalment suportable.
La vellesa és un sac que pesa massa.
No vull tornar a ser jove per si empitjoro.
El pitjor de ser ric és suportar els amics.
Vaig tant de festa que he oblidat el que és.
Déu va posar or però el dimoni n'amagà una bona part.
Per a què vol Déu calzes d'or si no beu mai?
No arriba a la saviesa qui s'atura a la niciesa.
A l'enemic és millor portar-lo al davant.
El pitjor d'ensenyar és si no aprens.
No em preocupa la porta sinó el que tanca.
Un amic, si és un tresor, més val no tocar-lo.
Si no l'estimés, faria negocis.
No dubto del que faig, dubto del que penso.
Arribar a casa d'hora, és perdre l' equilibri.
Ho té bé, perquè em pot donar la culpa.
Casar-se és símptoma de necessitat i cansament.
El pitjor de casar-se és si arribes a ser el germà.
Tenir fills és canviar passió per seny.
Casar-se i no morir-se és sobreviure.
No tinc por dels mals sinó de fer-los meus.
El televisor és un calaix que es mou.
Déu va crear l'home, però no ho tornarà a fer.
Els que no creuen necessiten més cervell.
La dona viu més perquè hi ha molt per endreçar.
Si Déu és una dona, acabarà xisclant.
No em preocupa tenir anys, només envellir.
El millor del sogre és que entreté la sogra.
El somni és el premi dels impotents.
Al teatre de la vida, el dimoni és el traspunt.
Sempre és fàcil trobar una dona que no t'entengui.
Perdre la pressa és obrir la porta de la felicitat.
Per molt que corris sempre arribaràs després.
Si vols entendre el món, vés-te'n.
El millor que ser fer és el meu secret.
El sac dels deures sempre està ple.
Vol manar qui té dificultat per creure.
Com poden ser bones les paraules si passen per les dents.
No crec en els diners, però sí en el que fan.
Pensaments festius (XLIII)
17 Gener, 2020 15:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A la casa de l'ignorant, hi ha molt lloc per a la ciència.
A l'infern, la refrigeració s'espatlla sovint.
El paradís deu ser una ciutat dormitori.
Per molt que visqui un home, no aprendrà a viure bé.
Encertar és un moviment estrany.
Per què vol tanta roba si després se'n posa poca?
Combinar colors deu ser més important que vestir-se.
El pitjor de ser home és que la dona et reconeix.
Un home en una botiga és com un home en un desert.
L'únic que sé de les dones és que, sovint, pensen diferent del que diuen.
El millor de festejar és que té defectes.
Quan festejàvem, ella cuinava millor.
A la sogra, és millor posar-la ben amunt.
El pitjor dels parents és que solen durar.
Si l'arbre pensés se n'aniria.
La maduració és la pèrdua brutal de somnis.
Per què agraden els homes si ho fan tot malament?
Si veniu de la guerra, passeu de llarg.
El cor no té dret a demanar vacances.
Aniré a dormir per si passa la son.
No m'importa no tenir, sinó que se n'assabentin.
En el pitjor dels casos, acabaràs sent important.
Com s'ha d'acabar el món amb tants salvadors?
La felicitat no té casa ni parella ni rei.
El millor de ser pobre és que no has de guanyar mai.
Com he de tenir drets si vull estar ajagut.
L'home dropo vol ser estimat per a no patir.
L'únic bo del treball és que adorm el monstre intern.
L'amor és un embalum difícilment transportable.
L'amor afebleix l'enteniment i vol matar el temps.
La seguretat és el buit de necessitats i de desitjos.
El savi sempre torna del mercat amb el cistell buit.
Déu ens fa llegir la natura i el dimoni els papers.
Lamento que tanta gent hagi d'anar tan guarnida.
No em preocupa tant la malaltia com la seva cara.
És més fàcil pensar perquè es fa amb menys eines.
Parlar és la manera més fàcil de perdre el seny.
En aprendre a signar, l'home es va condemnar.
Em suporto perquè tinc molta por.
El pitjor de pensar és que pots topar una veritat.
Qui no necessita Déu és que ja ha passat de llarg.
La veritat de l'home és l'horitzó.
L'avantatge de la pedra és que sap on passarà la nit.
L'home és imperfecte, però no vol creure.
Pensaments festius (XLII)
01 Gener, 2020 07:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La felicitat és l'absència total d'energia.
Els pobres viatgen per casa.
Si no fos egoista, m'hagués casat per pocs anys.
El fadrí s'omple de son, la fadrina de verí.
No et perdràs per pensar sinó per escoltar.
Demano calor a l'hivern i fred a l'estiu.
Si no saps on visc, tot anirà bé.
L'amor sempre s' ha venut a bon preu.
Estaria content si no sabés qui sóc.
Si et surten massa amics, posa terra enmig.
No puc sortir de casa sinó amb perill de mort.
Ningú m'ha traït, només jo.
La frontera del somni és el país de la fam.
Si Déu no és ianqui, ho hauria de ser.
El ric s'omple de l'enveja dels pobres.
El pobre descansa a casa, el ric es realitza.
Em creia un déu, però vaig eructar.
No sé que vol la sogra, però em poso en el pitjor.
No m'agrada trobar-me sol i empipat.
No deixo de pensar per si ho oblido.
El problema no és fugir, sinó cap a on.
La vida és un seguit d'estacions desmantellades.
El que estima vola alt, però cau sovint.
Un vol treballar poc i acaba fent castells.
Mai he sabut estimar amb intensitat sostinguda.
Per a ser senzill, has de ser senyor del teu orgull.
He volgut alçar el cap, però pesa massa.
Ella em diu que em vol i jo ho he d'acceptar.
No em convidis a festes que faré d'hora.
L'amic del meu amic se'l pot quedar.
Si la dona és gran la veureu de lluny.
La dona es fa gran mentre l'home envelleix.
L'home educa tan bé el cabell que no sol fer-li nosa.
Els poc intel·ligents llegeixen cap a fora.
Si el cel és blau, els àngels són mariners.
Pel matí, tinc tot el dia, al capvespre les escorrialles.
La bellesa d'una dona depèn de les passes que cal donar.
Hi ha fadrins perquè l'amor s' acaba d'hora.
L'odi és el fill pròdig de l' amor.
Si una dona no et fa pecar, malament.
Parlar és la manera natural d'allunyar el silenci.
Davant la por de quedar-se nua, omple la casa de vestits.
Perdem més temps endreçant-nos que sent.
La dona, si la deixes, es perd.
Pensaments festius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A missa solen parlar de Déu, al cafè no.
Al cafè es fan treballadors tots els malfeiners.
Portar el cotxe és amagar, almenys, un ruc.
El millor d'anar amb tractor és que la pots dur a l'hort.
La virtut du massa roba per a ser bonica.
El pobre ho pot compartir tot sense por.
Preferim que el batlle es quedi al poble amb les dones.
Al lloc on hi ha dones venen les flors.
Un cafè amb flors és com una església amb taules.
La mosca no parla, però es fa pesada.
A l'església, quan agranen, només troben pecats.
Les donen van més a l'església perquè sol estar Jesús.
A missa i al casament, no cal córrer de valent.
Si la dona de l' alcalde diu que no, ja pots patir.
Si l'alcalde mana a casa, qui mana a l' ajuntament?
A l'església, per la nit, ningú es queda a dormir.
Si al cotxe va la dona, surt d'hora.
Si l'ombra és mou, qui s'amaga.
No tinc por de morir-me, tinc por de no sortir-me'n.
Si és prou tard i passa gent, no visquis en aquest carrer.
Com els diners no m'estimen, quan els vull, s'amaguen.
Déu va fer el món i el dimoni els diners.
Com he detenir gos si no sé lladrar.
Per demostrar que sóc ric, he comprat cent claus.
Si la malaltia és prou gran, no fa falta metge.
El banquer et soluciona ara, el que després serà un problema.
No penso on aniré, sinó com fer-ho.
Si la dona pensa més de pressa, perquè es queda.
Si vull una vida regalada, primer l'he de pagar.
Els diners són éssers distants i porucs dels que veiem el rastre.
El paleta em fa la casa i el banquer me la ven.
Cal criticar la creació, si no plou el dia deu de cada mes.
El cervell no només pensa, també ha de viure.
Sempre he tingut casa, però visc afora.
La dona em diu que m'estima i jo ja m'estimo.
No trigaré gaire en saber que tinc gana.
Déu fa somiar el home i la dona el desperta.
El pitjor d'estar casat és que perds molt interès.
El pis del fadrí és el que està més buit.
Si el banquer et saluda, mira on poses els peus.
No volem ser vells, però ens cansem de fugir.
El millor de ser ruc és que vas al davant.
És bo cedir el pas als altres, sobretot als ponts.
M'engreixo perquè la menja no es mou.