Pensaments festius (XLVI)
01 Març, 2020 16:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Que Déu em guardi dels estúpids, dels altres ja em guardaré jo.
Entre dos negocis, hi ha la pausa d'una desfeta.
El camí de la vida és enmig dels records.
Si algú em coneix, ja m'ho farà saber.
Jesús va venir de pobre perquè el seu Pare li va donar poc pressupost.
No crec que l'home sigui obra de Déu, no ho hagués fet tant malament.
No anéssiu a veure a Déu amb pocs pecats, no us farà cas.
Tenia un oncle ric, el nebot no sap que el té.
He tardat massa en començar la vida que em pertoca.
Us puc contar la meva vida, però no m'agrada perdre el temps.
Només hi ha un llibre interessant, està escrit damunt les pedres.
Em volen prendre la presó, hauran de matar-me primer.
La vida és un autobús, no arriba mai abans d'hora.
Tinc pocs diners, us deixo compartir la meva salut.
El vent no vol parlar, és la natura qui l'obliga.
Tinc ganes de plorar, ara buscaré un motiu.
A la lluita de cada dia, podeu sumar-li la derrota de cada nit.
Un home inestable suporta millor els primers desenganys.
Estar enamorat és bonic, aprendre a estimar és meravellós.
Prefereixo escoltar, ja he perdut el dret de la paraula.
Milers cerquen la veritat, ningú trobarà la seva.
Déu em dóna la vida, el dimoni dóna els tombs.
Estic content, el dimoni encara em tempta.
Em penso que estic perdut, necessito un carrer ample.
Volar és possible, aletejar és més complicat.
Estic preocupat per l'ànima, el cos viu sense dir-me res.
Estic a punt del deslliurament, ja no m'escolta ningú.
Cada hora és una passa que ens porta a un altre lloc.
Perdoneu-me la pregunta, però algú sap on he d'anar.
M'agrada el temps de la foscor, no he conegut altra cosa.
He dinat i estic content, he perdut de vista les menges que no m'agraden.
He comprat un televisor nou, però les pel·lícules encara segueixen sent les mateixes.
Ets molt ràpid va dir-me un cargol, pots comptar, va replicar un cavall.
El metge m'ha dit: Si et vols enfadar mentrestant no deixis de córrer!
Estic cercant un tresor, he començat emplenant sol·licituds.
Si voleu veure'm vell, haureu de venir amb mi.
Vull aprendre a dibuixar, ja sé agafar l’esborrador.
Déu em vol fer treballar, no sap les ganes que en tinc.
Anar a fer un tomb és més vell que caminar.
Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.
Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.
Quan la dona va saber que viuria més va començar a pentinar-se.
La vida és un gronxador que no necessita cordes.
Pensaments festius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La memòria és la campana dels desvalguts.
Si ella m'estima deu ser que té més bona opinió que jo.
L'home és material fungible i numerat.
Els altres coneixen l'altra part del que jo sóc.
El millor de tenir sort és si la mereixes.
Si oblides qui ets és que perds el món de vista.
No crec en l'infern, així que no aniré.
Si treballo és perquè no tinc res millor per fer.
Creuré en el progrés quan m'ho mani l' amo.
Per què la vida es perd tard o d'hora?
L'únic segur de ser home és tenir defectes.
Si una dona ens estima, és que s'esforça.
No crec en el futur, però el recerco.
Com no m'entrarà una biga a l'ull si em cap tota la casa.
Maleït el temps que em passo parlant.
La perfecció creix quan la distància s'accelera.
No he deixat de pensar, per això estic perdut.
De jove, he viscut per mi, ara ja puc viure per vosaltres.
Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.
Els forts no criden, els forts van.
Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.
Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.
Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.
Un home que vol créixer sol acabar explotant.
Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.
Cerco mag barat especialista en loteries.
El millor de ser pobre és la mirada dels diners.
He somiat que esmorzava, després ho he fet.
Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.
Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,
Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.
No m'importa ser dalt, però pujar és prou agradable.
Us puc contar un secret?, tinc més d'un dubte.
Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.
Viure és viatjar de franc.
Prefereixo la llum en capses petites.
Sento la nit com ve, però mai com arriba.
L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.
Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.
He trobat el camí que em porta al meu camí.
Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.
Vull anar sol, però tinc massa per perdre.
Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.
La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.
Pensaments festius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema de créixer és que fas nosa als altres.
El progrés fa el món petit i insatisfet.
Em preocupa la gana si entra a casa.
Si vestim a l'home amb flors la dona agafarà el bastó.
La natura és una mare que ignora els fills febles.
La joventut és la primavera fatalment suportable.
La vellesa és un sac que pesa massa.
No vull tornar a ser jove per si empitjoro.
El pitjor de ser ric és suportar els amics.
Vaig tant de festa que he oblidat el que és.
Déu va posar or però el dimoni n'amagà una bona part.
Per a què vol Déu calzes d'or si no beu mai?
No arriba a la saviesa qui s'atura a la niciesa.
A l'enemic és millor portar-lo al davant.
El pitjor d'ensenyar és si no aprens.
No em preocupa la porta sinó el que tanca.
Un amic, si és un tresor, més val no tocar-lo.
Si no l'estimés, faria negocis.
No dubto del que faig, dubto del que penso.
Arribar a casa d'hora, és perdre l' equilibri.
Ho té bé, perquè em pot donar la culpa.
Casar-se és símptoma de necessitat i cansament.
El pitjor de casar-se és si arribes a ser el germà.
Tenir fills és canviar passió per seny.
Casar-se i no morir-se és sobreviure.
No tinc por dels mals sinó de fer-los meus.
El televisor és un calaix que es mou.
Déu va crear l'home, però no ho tornarà a fer.
Els que no creuen necessiten més cervell.
La dona viu més perquè hi ha molt per endreçar.
Si Déu és una dona, acabarà xisclant.
No em preocupa tenir anys, només envellir.
El millor del sogre és que entreté la sogra.
El somni és el premi dels impotents.
Al teatre de la vida, el dimoni és el traspunt.
Sempre és fàcil trobar una dona que no t'entengui.
Perdre la pressa és obrir la porta de la felicitat.
Per molt que corris sempre arribaràs després.
Si vols entendre el món, vés-te'n.
El millor que ser fer és el meu secret.
El sac dels deures sempre està ple.
Vol manar qui té dificultat per creure.
Com poden ser bones les paraules si passen per les dents.
No crec en els diners, però sí en el que fan.
Pensaments festius (XLIII)
17 Gener, 2020 15:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A la casa de l'ignorant, hi ha molt lloc per a la ciència.
A l'infern, la refrigeració s'espatlla sovint.
El paradís deu ser una ciutat dormitori.
Per molt que visqui un home, no aprendrà a viure bé.
Encertar és un moviment estrany.
Per què vol tanta roba si després se'n posa poca?
Combinar colors deu ser més important que vestir-se.
El pitjor de ser home és que la dona et reconeix.
Un home en una botiga és com un home en un desert.
L'únic que sé de les dones és que, sovint, pensen diferent del que diuen.
El millor de festejar és que té defectes.
Quan festejàvem, ella cuinava millor.
A la sogra, és millor posar-la ben amunt.
El pitjor dels parents és que solen durar.
Si l'arbre pensés se n'aniria.
La maduració és la pèrdua brutal de somnis.
Per què agraden els homes si ho fan tot malament?
Si veniu de la guerra, passeu de llarg.
El cor no té dret a demanar vacances.
Aniré a dormir per si passa la son.
No m'importa no tenir, sinó que se n'assabentin.
En el pitjor dels casos, acabaràs sent important.
Com s'ha d'acabar el món amb tants salvadors?
La felicitat no té casa ni parella ni rei.
El millor de ser pobre és que no has de guanyar mai.
Com he de tenir drets si vull estar ajagut.
L'home dropo vol ser estimat per a no patir.
L'únic bo del treball és que adorm el monstre intern.
L'amor és un embalum difícilment transportable.
L'amor afebleix l'enteniment i vol matar el temps.
La seguretat és el buit de necessitats i de desitjos.
El savi sempre torna del mercat amb el cistell buit.
Déu ens fa llegir la natura i el dimoni els papers.
Lamento que tanta gent hagi d'anar tan guarnida.
No em preocupa tant la malaltia com la seva cara.
És més fàcil pensar perquè es fa amb menys eines.
Parlar és la manera més fàcil de perdre el seny.
En aprendre a signar, l'home es va condemnar.
Em suporto perquè tinc molta por.
El pitjor de pensar és que pots topar una veritat.
Qui no necessita Déu és que ja ha passat de llarg.
La veritat de l'home és l'horitzó.
L'avantatge de la pedra és que sap on passarà la nit.
L'home és imperfecte, però no vol creure.
Pensaments festius (XLII)
01 Gener, 2020 07:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La felicitat és l'absència total d'energia.
Els pobres viatgen per casa.
Si no fos egoista, m'hagués casat per pocs anys.
El fadrí s'omple de son, la fadrina de verí.
No et perdràs per pensar sinó per escoltar.
Demano calor a l'hivern i fred a l'estiu.
Si no saps on visc, tot anirà bé.
L'amor sempre s' ha venut a bon preu.
Estaria content si no sabés qui sóc.
Si et surten massa amics, posa terra enmig.
No puc sortir de casa sinó amb perill de mort.
Ningú m'ha traït, només jo.
La frontera del somni és el país de la fam.
Si Déu no és ianqui, ho hauria de ser.
El ric s'omple de l'enveja dels pobres.
El pobre descansa a casa, el ric es realitza.
Em creia un déu, però vaig eructar.
No sé que vol la sogra, però em poso en el pitjor.
No m'agrada trobar-me sol i empipat.
No deixo de pensar per si ho oblido.
El problema no és fugir, sinó cap a on.
La vida és un seguit d'estacions desmantellades.
El que estima vola alt, però cau sovint.
Un vol treballar poc i acaba fent castells.
Mai he sabut estimar amb intensitat sostinguda.
Per a ser senzill, has de ser senyor del teu orgull.
He volgut alçar el cap, però pesa massa.
Ella em diu que em vol i jo ho he d'acceptar.
No em convidis a festes que faré d'hora.
L'amic del meu amic se'l pot quedar.
Si la dona és gran la veureu de lluny.
La dona es fa gran mentre l'home envelleix.
L'home educa tan bé el cabell que no sol fer-li nosa.
Els poc intel·ligents llegeixen cap a fora.
Si el cel és blau, els àngels són mariners.
Pel matí, tinc tot el dia, al capvespre les escorrialles.
La bellesa d'una dona depèn de les passes que cal donar.
Hi ha fadrins perquè l'amor s' acaba d'hora.
L'odi és el fill pròdig de l' amor.
Si una dona no et fa pecar, malament.
Parlar és la manera natural d'allunyar el silenci.
Davant la por de quedar-se nua, omple la casa de vestits.
Perdem més temps endreçant-nos que sent.
La dona, si la deixes, es perd.
Pensaments festius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A missa solen parlar de Déu, al cafè no.
Al cafè es fan treballadors tots els malfeiners.
Portar el cotxe és amagar, almenys, un ruc.
El millor d'anar amb tractor és que la pots dur a l'hort.
La virtut du massa roba per a ser bonica.
El pobre ho pot compartir tot sense por.
Preferim que el batlle es quedi al poble amb les dones.
Al lloc on hi ha dones venen les flors.
Un cafè amb flors és com una església amb taules.
La mosca no parla, però es fa pesada.
A l'església, quan agranen, només troben pecats.
Les donen van més a l'església perquè sol estar Jesús.
A missa i al casament, no cal córrer de valent.
Si la dona de l' alcalde diu que no, ja pots patir.
Si l'alcalde mana a casa, qui mana a l' ajuntament?
A l'església, per la nit, ningú es queda a dormir.
Si al cotxe va la dona, surt d'hora.
Si l'ombra és mou, qui s'amaga.
No tinc por de morir-me, tinc por de no sortir-me'n.
Si és prou tard i passa gent, no visquis en aquest carrer.
Com els diners no m'estimen, quan els vull, s'amaguen.
Déu va fer el món i el dimoni els diners.
Com he detenir gos si no sé lladrar.
Per demostrar que sóc ric, he comprat cent claus.
Si la malaltia és prou gran, no fa falta metge.
El banquer et soluciona ara, el que després serà un problema.
No penso on aniré, sinó com fer-ho.
Si la dona pensa més de pressa, perquè es queda.
Si vull una vida regalada, primer l'he de pagar.
Els diners són éssers distants i porucs dels que veiem el rastre.
El paleta em fa la casa i el banquer me la ven.
Cal criticar la creació, si no plou el dia deu de cada mes.
El cervell no només pensa, també ha de viure.
Sempre he tingut casa, però visc afora.
La dona em diu que m'estima i jo ja m'estimo.
No trigaré gaire en saber que tinc gana.
Déu fa somiar el home i la dona el desperta.
El pitjor d'estar casat és que perds molt interès.
El pis del fadrí és el que està més buit.
Si el banquer et saluda, mira on poses els peus.
No volem ser vells, però ens cansem de fugir.
El millor de ser ruc és que vas al davant.
És bo cedir el pas als altres, sobretot als ponts.
M'engreixo perquè la menja no es mou.
Pensaments festius (XL)
01 Desembre, 2019 08:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La pau és la manca de desig.
Si pensar fos necessari, tindríem el cap més avall.
Els ulls de les dones poden girar 360ºC.
El pitjor de festejar és la cara que et queda.
Una dona contenta és un signe gran de preocupació.
No et sap mal que et peguin sinó que t'ho retreguin.
No tenir pressa és la primera condició per viure més.
Em sento sol quan no tinc ganes d'acompanyar-me.
Quan el sol surt ens va posant al nostre lloc.
A l'estiu és quan necessito més espai per viure.
Com ha de ploure a l'estiu, si amaguem l'aigua a la panxa.
Estimo l'arbre perquè mai s'allunya.
El pitjor de ser porta és que no pots deixar la casa.
El cap endrapa diners però l'estómac no els sap pair.
La simpatia ha d'omplir els buits de la bellesa.
Sempre podràs aprimar-te si et posen el menjar pels ulls.
La dona fa casa i l'home procura conservar-la.
No em preocupen les fadrines sinó les que es volen casar.
L'església és una casa gran sense dormitoris.
El millor de ser parella és que en coneixes la meitat.
No plora el pobre per gana, plora per fam.
Abans de tenir cotxe aparcava en un banc.
El bonic de ser ric és que no cal portar els diners a sobre.
Si per morir fessin pagar, pobres enterramorts.
És important anar perdent i no desanimar-se.
Despertar-se d'hora és començar malament el dia.
No ploro perquè no et veig, ploro perquè me'n recordo.
El vell vol ser jove i el jove també.
No menjo per viure, ho faig perquè tinc gana.
Estic casat, cansat i feliç.
El millor d'anar és que encara vius.
Aprendre és el fracàs del paradís.
No sé si treballo, però els altres s'ho han de creure.
L'avi mira, jo la veig i ella passa.
Tinc un amic i ell no en té cap.
Darrera d'un davantal hi ha una panxa que té gana.
L'únic bo de ser cuc és que guanyes la guerra.
Les busques del rellotge donen tombs però no se'n van.
Sense números no passarien els anys.
Quan parlo m'escolto, perquè no sóc campana.
Si Déu només fos home no hauria posat tants colors.
El demà i l'ahir són infinits equidistants.
Anar a missa és créixer un pam.
Les velles arriben a missa, els vells només al cafè.
Pensaments festius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 15:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si publiques el que escric, ja m'has descobert.
Per escriure demano permís al déu que m'acompanya.
Què opineu d'un déu que ens suporta i ens vol salvar?
Com dubtar del dimoni amb aquestes dones que veig.
Com gaudir del meu castell si el tinc hipotecat.
Sense bancs on aniríem a parar.
Mireu si vaig malament que he caigut en mans del metge.
U.S.A., és el país que ven més somnis a preu d'or.
Com creure en EE.UU.,si només ens venen enganys cars.
Heu observat que de "dòlars" a "dolors" només hi ha una lletra.
Per què he de viatjar si la terra em porta de franc?
M'agrada dels anglesos: Que no em dirigeixen la paraula
El pitjor és tenir enemics a menys d'un dia.
Si la bruixa és més intel·ligent, per què vol els meus diners?
Mentre hi hagin ombres, hi hauran il·luminats.
Us vendria el que sé, però no sé el preu.
Com m'endevinarà el futur si no sap que penso d' ell.
El pitjor de comprar és que sempre recaus.
Sempre admiro qui ven tresors per pocs diners.
La primera lliçó d'economia és treure els economistes.
Mai pagaran els banquers, el que deuen als bons lladres.
El dotzè manament diu: Fes el favor de pagar els deutes!
Jesús també devia morir per culpa dels diners.
Com he estat bon minyó em regalaran un "parquing" al cel.
Per què diuen misses als morts, si no les senten?
Si torna Jesús serà directiu de Telefònica.
És possible que, si continuo pobre, em mori.
Seure a la tassa, ens fa aterrar.
Viure és anar topant sense perdre el cap.
El que sua és pot confondre amb un treballador.
Ser amic de tots és no anar enlloc.
Escric per netejar el cervell de dubtes.
És agradable ser, dissimuladament, criticat.
Si gronxo el cap puc arribar a perdre les idees.
Si pensar no ocupés lloc, tindríem el cap petit.
Admiro de les dones: Els tombs que fan per no dir.
Darrerament observo que em creixen els dedins.
Si us faig perdre temps és que us sobrava.
El metge ho aprèn: Morir-se és qüestió de temps.
Morir-se és un mal negoci per al client.
Un fadrí és un mitjó desaparellat.
L'únic bo de casar-se és si intentes que l'altre ho solucioni.
Elles deuen ser més intel·ligents però ells no volen ni saber-ho.
L'infern d'una dona és deixar d'agradar.
Pensaments festius (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:09
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si les dones són com els homes, què podrem triar?
La dona engreixa l'home per a què no corri massa.
Si podés treure els fums, no em caldria fumar.
El millor de festejar és no despertar.
El ric pot arribar a un bon percentatge de felicitat.
Ser fidel a una dona és quasi ofendre a les altres.
El millor d'estar casat és que ja no et cal manar.
El bo de ser estranger és que et donen temps per parlar.
Si els homes porten pantalons deu ser perquè els paren millor.
La moda és la marca del ramat sense cremors.
Ballar és la manera més fàcil de dur la dona de viatge.
Amb el progrés, Déu vol acomiadar els dimonis.
Proveu de no donar-me diners i vindrà el caos.
Déu ens va posar de tot menys coneixement.
Dubto que ella em millori per molt que ho intenti.
Li preocupa molt a una dona el temps que tardes en mirar-la.
El meu, que és meu, me l'estic educant.
Com puc manar a casa, si no sé on tinc els mitjons.
Com parlarem de les dones si ja vénen al cafè.
La felicitat és un somni sense publicitat.
La dona vol un home a casa, l'home un gos.
L'amor vol espais oberts per si ha de fugir.
L'home busca en l'amant la dona que va perdre.
Com trobar el coneixement si viu en una cova tan fosca.
El millor del ball és que veus passar la gent aparellada.
Com controlaré el cervell si no el puc veure.
El cel deu ser un lloc on les dones només miren.
El millor de la crítica femenina és la distància que crea.
Si el dimoni es vesteix d'home, té poc èxit.
El mercat dels homes és minso i defectuós.
Una dona pecadora és més suportable.
La millor solució és aprendre poc i tard.
Estic quasi convençut que només serveixo per a treballar.
Només sé fer un paper i no massa bé.
Em preocupa que, en un món de savis, anéssim així.
Les plantes i les pedres, afortunadament, guarden el seu secret.
El polítics quasi mai troben terra on governar.
Si canviéssim el parlament per un cafè ningú se n'adonaria.
Com poden ser bon jutges, si tenen la taula plena de papers.
El sacrifici del banquers és quedar-se amb el que tens.
Sense banquers, els diners ja haurien volat.
Em preocuparia si els nois volguessin aprendre.
Cobro per ensenyar, sense passar-me.
El bo de la televisió és que et supliquen per a què et quedis.
Pensaments festius (XXXVII)
20 Octubre, 2019 14:49
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
És més senzill canviar el món que millorar-lo.
Al pobre no li dol perdre el temps.
La mort arriba quan ni se n’havia anat.
Fins la fosca es cansa i se'n va.
Fins el sol té por d'entrar al bosc.
Adam va ser un problema perquè no era homosexual.
El millor de pecar és si et deixen repetir.
El cel tanca les portes de tard a tard.
Si anar al cel fos difícil el dimoni és queixaria.
Déu va ser sever, però ja ha canviat.
Déu és mou poc perquè no enveja ningú.
Déu somriu si el renec és ocurrent.
Si Déu no tingués sentit de l'humor ja no hi seríem.
Si Déu és el Pare de tots necessita que el compadim.
Déu té una manera molt estranya de castigar.
Si Déu no m'escolta és que em comprèn.
Déu va posar capellans per saturació de línies telefòniques.
Tinc l'única missió de fer-me nosa a mi mateix.
El millor del cinema és que sempre te'n surts.
Conec un polític que em saluda cada quatre anys.
Fins que mori no sabré la resta.
Casar-se només és qüestió de no anar-se'n.
Per molt que esculli, una dona se sol equivocar.
El pitjor de tenir néts és que et diuen: Avi!
Si el sol fos una estrella sortiria per la nit.
El pitjor de ser taula és el poc que menges.
Viure sense diners és un somni massa car.
Suporto els ciutadans quan estan a casa seva.
El confessionari, si parlés, seria la millor revista de cor.
Si és per ganes, no em moriré mai.
Sense veïns, ni vestir-me sabria.
Les plantes em donen l'aire i jo me les menjo.
Com més pecats tinguem més vida se'ns donarà.
Tingueu els déus de cara però no els miréssiu.
Vull fer ric a l'amo per a què exploti.
Dieu-me ruc i mengeu-vos la palla.
Per a què llençols bonics, si quan dormo no els veig.
Em du al ball, ballo i torno a casa.
El fregall és l'agutzil de la casa.
Amb anys de casat, ja faig nosa a totes les cambres.
El modista fa el contrari del que jo voldria fer.
El millor que pot ser un home és poca-vergonya.
El pitjor de la dona és triar del poc que queda.
El dia de la dona, el sol surt ben pentinat.