Pensaments festius (LIII)
13 Juny, 2020 16:24
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Hi havia una vegada un home fadrí, lleig, brut i feliç.
Sense dones, els carrers serien torts i les cases buides.
Les dones ens apropen al paradís per un sentiment de culpabilitat.
Em perdono sovint i, tot i així, em molesto.
Sense crits ni plors la vida seria prou llarga.
El pitjor de patir és la seva inutilitat.
He après poc, però he viscut tranquil.
Sóc tan pobre que ni us faré esperar.
El temps corre segons la pressa.
Desconfieu dels qui us compren.
Vestit de pobre, et triaran el camí.
Quan obro els ulls, sento el dia que em crida.
Entre sons de trompeta, hi ha un tambor que m'avergonyeix.
Puc ser un bon amic, però no trobo el temps.
Si els anys passessin, mai arribaríem a vells.
L'esperit es distreu quan em mira.
La missa és allí on el poble es renta i millora.
Sempre li dic al sol: No m'amoïnes!
Estimar una dona és dur, dues és feina d'herois.
A casa, sóc un dels mobles mòbils.
Sense diners, qui cridaria al futbol.
No visc perquè m'agradi, ho faig pel que diran.
El pensament és fosc, àgil i atabalat.
Em mantinc viu per trobar-me algun cop.
Les joies tenen el poder de fer perdre l'equilibri.
Ella no ha fet sort, jo no ho sé.
Si Déu és omnipresent, gairebé fa nosa.
Parlo amb Déu, encara que sé que tinc les de perdre.
El pitjor de l'església es fer cua per parlar amb Déu.
El capellà diu que Déu em perdonarà, i ell?
El millor dels negocis és no tenir-ne cap.
Si moriu en pecat, és que ha valgut la pena viure.
El millor d'escriure és que plores sense tafaners.
Si la dona em diu que em renti, primer m'oloro.
La dona està bé, és la sogra la qui empipa.
El meu dimoni ha decidit demanar el trasllat.
L'àngel de la guarda badalla a partir dels cinquanta anys.
He vist tants inferns que em quedo amb el meu.
Un motorista és un cavaller modern sense espasa.
Si Déu m'estimés em portaria d'excursió.
Cerqueu l'amor, però deixeu una porta oberta.
Al mercat m'afalaga veure que hi ha gent que em demana.
Si les dones no fossin maques, els homes no serien beneits.
Festejar és anar a una festa que no saps com s'acabarà.
Pensaments festius (LII)
01 Juny, 2020 14:39
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El millor del camí de la vida és que es va fent.
La millor fortuna és la que no es veu.
És inútil parlar al vent, està sord.
Si m'ha mirat deu ser que hi era.
No fa bé qui guanya.
Si no et mous, gairebé ni pagues.
No he d'oblidar, per si em perdo.
Penso poc, però porto pressa.
Del que jo faig, ni els morts se n'aprofiten.
Sóc optimista perquè tinc el somni consistent.
Saber manar és el defecte de no creure.
El temps perdut ocupa tota la terra.
El millor de ser jove són els espais oberts.
He descobert que els morts no menteixen.
Estic content, si faig poca nosa.
El pitjor del silenci és si no et deixa entrar.
Si escric mal, malaguanyada tinta.
Un llibre és un company que et demana atenció.
Si vol que l'escolti, que em doni temps.
Parlar és la variant de cavil·lar.
La sort dels morts ni els vius la volen.
La meva alegria me l'emportaré.
No vull més del suportable.
Sento el viure, els dies més feixucs.
Menjar seria meravellós si no quedessin restes.
Em plauen els cims, però visc a la vall.
Si ara estic viu, no és mèrit meu.
Aprendre a ser vell és gaudir del no res.
Sense pressa el canvi és més interessant.
Mai cap déu vol viure entre la gent.
Consideraré que vaig bé si no em moc.
Viatjar entre línies no necessita massa espai.
El sord viu en un poble més gran.
Li demano a la clau que em guardi la casa.
La força del jove resideix a la pell.
El temps és la gran cadena que ens va posar Déu.
El dia és la mitja part de la nit.
L'únic bo de ser primer és que pots veure les pedres.
A la primera casa, he de saber com posar els hostes.
El vent és l'aire enfeinat.
Un llibre és una sínia de fulls assenyats.
Un vell és un foc que s'apaga.
Els qui pensen, perden compressió.
Si em lleven el temps de treball, em queda l'anar a demanar.
Pensaments festius (LI)
14 Maig, 2020 07:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estar segur és estar mort.
Demano més feina per als altres que per a mi.
Tot i tenint diners encara tinc gana.
Arreglar el món és feina molt mal pagada.
Tinc diners al banc perquè no els conec.
Sense dir mentides, res és suportable.
Una dona amb cabells curts perd massa moviment.
El pitjor de ser home és l'olor que t' acompanya.
Ser casat i intel·ligent és un tresor inusual.
Tot i sent pobre encara faig falta.
Mai he dubtat que ella fa més falta que jo.
Un home sol acabar vivint a la quadra.
El modista fa un vestit d'home per cada mil de dona.
Possiblement, una dona, acabi sent un arbre de Nadal.
Davant l'onada de feminisme els homes les oblidaran.
L'home té més temps de lleure perquè la seva vida és més curta.
El millor de la televisió és el munt de dones que entren a casa.
Ningú maltracta un veí llunyà.
El que perd a la dona és el desig de ser estimada.
Si volen homes més tendres els creixeran els pits.
Amb prou feines em suporto a mi.
Si les dones volguessin homes intel·ligents, ja els buscarien.
Al meu paradís, només hi ha monòlegs.
Les ulleres de sol són els taps dels colors.
Només demano formar part del paisatge.
Tot i pensant, encara som els animals menys presentables.
Quan li dic al llop que treballo, udola.
Ser home o dona és una qüestió d'espais.
Si me'n vaig de la vida no em consoleu.
El bo de morir-se és si te'ns surts a la primera.
Com voleu que balli si em claveu dempeus.
Tenir fàstic és qüestió de diners.
Tot i sent barat, no em volen.
Dilatar el temps és qüestió d'escalfor.
Estar callat queda millor.
No cal ser gran si tens poc espai.
He descobert el silenci i el vull comprar.
Si arribo a tenir casa, em reservo el fumeral.
Després de sopar, ha passat el pitjor del dia.
Tot i cansant-me, vaig vivint.
Si no tens gana, arribaràs lluny.
El bon amic, ni es nota.
Ballar és dolç, si l'espardenya és tova.
Si arribo lluny, és perquè no sé on aturar-me.
Pensaments festius (L)
01 Maig, 2020 07:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El ric no té olor ni color ni sabor ni defecte.
El pesat de ser ric és escollir.
Si ets ric no cal ni que ho diguis.
Ser ric és tenir la dona jove.
Era tant ric que vigilava l'ombra.
Ser ric és el millor dels accidents.
Un ric mai es queda sense núvia.
Era tant ric que es netejava les sabates amb els banquers.
El ric ni reconeix els seus diners.
Un home és ric si no troba mai portes tancades.
El ric a la tribuna i, si pot ser, més amunt.
El ric no té temps per a ser intel·ligent.
El ric mai veu la pel·lícula des del darrere.
La dona rica, a més, és maca.
El problema del ric és que només té un cos.
Vida llarga als rics i llunyania.
Déu posa pocs rics perquè no hi caben.
A la vida del ric, tot és interessant.
Si ets ric, et serà fàcil tenir raó.
Els somnis del ric són més pobres.
Un vol ser ric per si es pateix.
Els rics deixen els pobres a la porta.
L'home prim no necessita gana.
La por de la mort omple la casa de neguit.
El millor de la derrota és la conformitat.
Les paraules vanes omplen els buits del cervell.
Ningú sap on acaba el seu pensament.
El riure de la dona és la porta del desig.
He pregat poc perquè em sento fort.
Una joia neix per a ser lligada.
És tan maca que li sobren els ornaments.
Si m'estima, m'ho farà saber.
Saber escoltar és el millor dels goigs.
Si he de dir que l'estimo, malament.
Els cabells són les cortines del cap.
Possiblement, despullats, ens avergonyiríem.
Mai oblido que visc de lloguer.
Si em faig notar és per por de no ser trepitjat.
Si parla, l'home, pot deixar de ser racional.
Les dones parlen per poder ensenyar les dents.
Per convèncer, les dones, solen llençar els cabells.
La dona s'estira la pell pel l'hàbit de planxar.
La vellesa confirma el poc intel·ligents que som.
La feina bíblica de les dones és domesticar els altres.
Pensaments festius (XLIX)
12 Abril, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si no fer res és avorrit, que poc intel·ligents que som.
No és dolent treballar, el dolent és viciar-se.
El cos em demana feina i el cap que l'oblidi.
Si Déu no fos treballador, tindríem molts dies de festa.
El problema és canviar moltes hores per poca feina.
Ser gandul és el primer pas per a ser déu.
Els casats han de no fer sense destorbar.
Mai he pensat que em toqués tanta feina.
El banquer em fa veure que un sofà s'ha de pagar.
No crec que tenir tants diners sigui tant descansat.
Treballo per uns diners que arriben quan estic treballant.
Déu fa venir son als treballadors i als nens.
Mai hagués dit que treballar fora tant a prop.
Per a ser molt dropo t'hauràs d'esforçar molts anys.
La fama de dropo és la millor vacuna per als negociants.
És bo treballar si te'n recordes quan plegues.
Si ets dropo, aprens a viure sense destorbs.
Si és un dia de festa, no tinguis por de matinar.
El dropo hiverna tot l'any.
Si vols fer-me treballar, t'ho veig magre.
El millor de ser dropo és que mareges poc.
Us deixo treballar, però no em desperteu.
El cos del dropo no necessita més repòs.
El millor de ser pobre és la solitud interrompuda.
El pobre necessita quasi tant d'aire com el ric.
Matar un pobre és eliminar la pobresa.
Al pobre, la casa, se li sol fer gran.
La dona del pobre és una pobra dona.
Ser pobre és el primer pas per a ser invisible.
Ser pobre i vell és tenir un peu fora del món.
No sento la pobresa, però m'inunda.
L'únic bo de ser pobre és no tenir cap amic banquer.
Tot i sent pobre, l'amo em dóna vida.
El pobre no perd temps buscant les claus.
Les sabates del pobre mai dormen a l'armari.
Com Jesús era pobre, ja sabia el que s'hi donava.
L'amic més pobre incomoda, el més ric avergonyeix.
Era tan pobre que no sabia que hi havien diners.
El pobre només pot perdre el seu bon nom.
Ser pobre és tan senzill com no fer res.
Un pobre de poble és més important.
Un pobre casat és un destorb.
El bo de ser pobre és que et pots emborratxar.
Si ja ets pobre, no et cal ni estudiar.
Pensaments festius (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La llengua és la bugadera de la casa.
Estimar es estar, sumar i no fer nosa.
El perill de ser ric és que s'endolen les mans.
La tragèdia dels rics és que la mort és sorda.
El dolent de la vida són les mitges parts.
No confieu en mi, jo tampoc ho faig.
Un home feliç és un ocell sense niu ni gana.
Estimo tot el que no puc entendre.
La tardor recull el cor i engega els somnis.
En arribar a casa, deixo la guerra al carrer.
Sé que la guerra es perd, però costa deixar la lluita.
L'oblit és la pau dels pobres.
Aprendre a no ser, dura almenys, tota una vida.
Els sants han aprés a trepitjar la cua del dimoni.
L'únic bo de l'infern són les sorpreses que et trobes.
No voldria ser pesat, però la terra m' obliga.
El pobre veu els diners com un somni, el ric com una religió.
El preocupant és que els homes lladren més que els gossos.
La ràbia ocupa tant espai que fan nosa els altres.
Després d'un dia feixuc, ve una nit pesada.
La il·lusió dels mortals és no estar mai a casa quan ve la Parca.
M'agrada molt anar a comprar quan no he de pagar.
Sé que ella val més, però no li diré.
Si sabés parlar em preocuparia.
No parlo més per si m'escolten.
La veritat és la més dura de les espases.
No vull saber més que el que puc suportar.
No estic trist, estic conscient.
A la vora del foc, viuen les ombres de la por.
On dorm l'ahir que vaig conèixer?
En el camí de la vida, no hi ha lloc on aturar-se.
Si passa el temps és perquè anem a un lloc.
No em pertany ni el pensament.
Si sóc quelcom estic en deute.
Necessito els veïns per saber on sóc.
No tenint raó, encara camino.
El buit m'empaita i, per fi, em cruspeix.
El millor de ser dropo és que no compten amb tu.
Si el treball dignifica, on és l'infern?
El que pot fer un altre és millor que ho faci.
No em fa por res, em fa por equivocar-me.
La millor manera de morir-se és la més elaborada.
A l'estiu, és el sol qui treballa.
Seria més dropo si no hagués descobert els diners.
Pensaments festius (XLVII)
14 Març, 2020 16:02
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
I Déu manà a Caïm que fes turisme.
Fer esperar a una dona és anar contra natura.
L'home du més marques al cos que el bestiar.
La dona vol treure l' home de casa per a fer neteja.
Pensar és tan estrany que gairebé ningú ho fa.
I Déu va posar la nit per poder dubtar.
Pensaments festius (XLVI)
01 Març, 2020 16:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Que Déu em guardi dels estúpids, dels altres ja em guardaré jo.
Entre dos negocis, hi ha la pausa d'una desfeta.
El camí de la vida és enmig dels records.
Si algú em coneix, ja m'ho farà saber.
Jesús va venir de pobre perquè el seu Pare li va donar poc pressupost.
No crec que l'home sigui obra de Déu, no ho hagués fet tant malament.
No anéssiu a veure a Déu amb pocs pecats, no us farà cas.
Tenia un oncle ric, el nebot no sap que el té.
He tardat massa en començar la vida que em pertoca.
Us puc contar la meva vida, però no m'agrada perdre el temps.
Només hi ha un llibre interessant, està escrit damunt les pedres.
Em volen prendre la presó, hauran de matar-me primer.
La vida és un autobús, no arriba mai abans d'hora.
Tinc pocs diners, us deixo compartir la meva salut.
El vent no vol parlar, és la natura qui l'obliga.
Tinc ganes de plorar, ara buscaré un motiu.
A la lluita de cada dia, podeu sumar-li la derrota de cada nit.
Un home inestable suporta millor els primers desenganys.
Estar enamorat és bonic, aprendre a estimar és meravellós.
Prefereixo escoltar, ja he perdut el dret de la paraula.
Milers cerquen la veritat, ningú trobarà la seva.
Déu em dóna la vida, el dimoni dóna els tombs.
Estic content, el dimoni encara em tempta.
Em penso que estic perdut, necessito un carrer ample.
Volar és possible, aletejar és més complicat.
Estic preocupat per l'ànima, el cos viu sense dir-me res.
Estic a punt del deslliurament, ja no m'escolta ningú.
Cada hora és una passa que ens porta a un altre lloc.
Perdoneu-me la pregunta, però algú sap on he d'anar.
M'agrada el temps de la foscor, no he conegut altra cosa.
He dinat i estic content, he perdut de vista les menges que no m'agraden.
He comprat un televisor nou, però les pel·lícules encara segueixen sent les mateixes.
Ets molt ràpid va dir-me un cargol, pots comptar, va replicar un cavall.
El metge m'ha dit: Si et vols enfadar mentrestant no deixis de córrer!
Estic cercant un tresor, he començat emplenant sol·licituds.
Si voleu veure'm vell, haureu de venir amb mi.
Vull aprendre a dibuixar, ja sé agafar l’esborrador.
Déu em vol fer treballar, no sap les ganes que en tinc.
Anar a fer un tomb és més vell que caminar.
Déu va fer l’home petit, sabia que no creixeria.
Estic d’acord amb mi, els dos ens morirem.
Quan la dona va saber que viuria més va començar a pentinar-se.
La vida és un gronxador que no necessita cordes.
Pensaments festius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La memòria és la campana dels desvalguts.
Si ella m'estima deu ser que té més bona opinió que jo.
L'home és material fungible i numerat.
Els altres coneixen l'altra part del que jo sóc.
El millor de tenir sort és si la mereixes.
Si oblides qui ets és que perds el món de vista.
No crec en l'infern, així que no aniré.
Si treballo és perquè no tinc res millor per fer.
Creuré en el progrés quan m'ho mani l' amo.
Per què la vida es perd tard o d'hora?
L'únic segur de ser home és tenir defectes.
Si una dona ens estima, és que s'esforça.
No crec en el futur, però el recerco.
Com no m'entrarà una biga a l'ull si em cap tota la casa.
Maleït el temps que em passo parlant.
La perfecció creix quan la distància s'accelera.
No he deixat de pensar, per això estic perdut.
De jove, he viscut per mi, ara ja puc viure per vosaltres.
Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.
Els forts no criden, els forts van.
Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.
Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.
Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.
Un home que vol créixer sol acabar explotant.
Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.
Cerco mag barat especialista en loteries.
El millor de ser pobre és la mirada dels diners.
He somiat que esmorzava, després ho he fet.
Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.
Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,
Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.
No m'importa ser dalt, però pujar és prou agradable.
Us puc contar un secret?, tinc més d'un dubte.
Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.
Viure és viatjar de franc.
Prefereixo la llum en capses petites.
Sento la nit com ve, però mai com arriba.
L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.
Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.
He trobat el camí que em porta al meu camí.
Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.
Vull anar sol, però tinc massa per perdre.
Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.
La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.
Pensaments festius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema de créixer és que fas nosa als altres.
El progrés fa el món petit i insatisfet.
Em preocupa la gana si entra a casa.
Si vestim a l'home amb flors la dona agafarà el bastó.
La natura és una mare que ignora els fills febles.
La joventut és la primavera fatalment suportable.
La vellesa és un sac que pesa massa.
No vull tornar a ser jove per si empitjoro.
El pitjor de ser ric és suportar els amics.
Vaig tant de festa que he oblidat el que és.
Déu va posar or però el dimoni n'amagà una bona part.
Per a què vol Déu calzes d'or si no beu mai?
No arriba a la saviesa qui s'atura a la niciesa.
A l'enemic és millor portar-lo al davant.
El pitjor d'ensenyar és si no aprens.
No em preocupa la porta sinó el que tanca.
Un amic, si és un tresor, més val no tocar-lo.
Si no l'estimés, faria negocis.
No dubto del que faig, dubto del que penso.
Arribar a casa d'hora, és perdre l' equilibri.
Ho té bé, perquè em pot donar la culpa.
Casar-se és símptoma de necessitat i cansament.
El pitjor de casar-se és si arribes a ser el germà.
Tenir fills és canviar passió per seny.
Casar-se i no morir-se és sobreviure.
No tinc por dels mals sinó de fer-los meus.
El televisor és un calaix que es mou.
Déu va crear l'home, però no ho tornarà a fer.
Els que no creuen necessiten més cervell.
La dona viu més perquè hi ha molt per endreçar.
Si Déu és una dona, acabarà xisclant.
No em preocupa tenir anys, només envellir.
El millor del sogre és que entreté la sogra.
El somni és el premi dels impotents.
Al teatre de la vida, el dimoni és el traspunt.
Sempre és fàcil trobar una dona que no t'entengui.
Perdre la pressa és obrir la porta de la felicitat.
Per molt que corris sempre arribaràs després.
Si vols entendre el món, vés-te'n.
El millor que ser fer és el meu secret.
El sac dels deures sempre està ple.
Vol manar qui té dificultat per creure.
Com poden ser bones les paraules si passen per les dents.
No crec en els diners, però sí en el que fan.