Pensaments festius (XXVII)

31 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La història la escriuen les pedres que han fugit de la seva mare.

Déu és necessari, el dimoni imprescindible.

He estat humil una bona estona, ara m'estic refent.

Tinc un amic d'un altre temps, li parlo i m'escolta.

Vaig anar a un enterrament i li vaig donar el condol al mort.

Sóc un bon fidel, em fa molta mandra pensar.

Tinc la paga, ara m'agradaria veure la feina.

El mossèn és garrepa, no m'ha deixat ni un pecat.

Busco la veritat, algú em pot indicar.

Cerco un món on no càpiga ningú més.

Cerco religió on només em salvi jo.

No vull perdre el que és senzill de recuperar.

He tingut divuit anys, encara els conservo.

Un cop vaig anar de viatge, em penso que encara no he tornat.

Estic pensant que anar a la moda és tan senzill com gastar-se diners sense caler.

Sóc tan ric que hauré de contreure deutes.

És una noia massa maca per a què l'escolti.

Diuen que la dona és més intel·ligent, suposo que és perquè ho saben.

L'home empeny el món perquè té por de trobar-se amb la dona.

El pitjor de tenir un castell és portar la clau a sobre.

Estic aprenent a lluitar amb espasa, de moment he après a tallar-me.

El dimoni em va regalar un fusell, li estic pagant a trets.

No us puc dir que penso, encara no ho he descobert.

Mentre es feia vell anava guanyant temps i paciència.

Podria ser un rellotge però tinc problemes amb els segons.

El sol surt però la fosca el fa fora de casa.

El millor que té el cafè és el munt d'homes que hi caben.

Senyor, no em féssiu sant, que a l' església només van els necessitats.

Em preocupa fer-me ric, hauré de canviar d'amics.

La dona ve per viure, l'home per passar.

Déu m'ofereix una altra vida, jo prefereixo mantenir aquesta.

No em preocupa morir-me, em preocupa que el creient no ho desitgi.

Em sembla més fàcil anar al cel que caure-hi.

Tinc un cos senyor i un cap esclau.

Estic arribant tard a cada moment de la vida.

No demano massa, no m'ofereixen gens.

He estat parlant amb Déu, és un pou de saviesa.

Segurament demà serà, però qui sap què.

Estic respirant, tot i que no dono massa negoci.

Viure en un poble és el millor que li pot passar a un carrer petit.

Em van regalar una ràdio, encara no sé com es treu l'embolcall.

Escric a mà, potser aquest sigui el motiu de tenir les idees poc clares.

Li vaig donar un euro per anar a sopar, encara no m'ha tornat el canvi.

M' ha caigut un botó, no m'estranyaria que se n'hagués anat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: